Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 27/1/2016 — No-violència i Pau a l'escola: entrevista amb Jesús Castro; falques de programes; i tertúlia esportiva sobre fitxatges - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 27/1/2016 — No-violència i Pau a l'escola: entrevista amb Jesús Castro; falques de programes; i tertúlia esportiva sobre fitxatges

Resum general Converses i continguts de Ràdio d’Esvern que combinen la commemoració del 30 de gener, Dia Escolar de la No-violència i la Pau, amb una entrevista a Jesús Castro (Justícia i Pau, Sant Just), una sèrie de falques de programes de la graella i una tertúlia esportiva centrada en el mercat de fitxatges. Punts clau de l’entrevista sobre No-violència i Pau Origen i sentit del dia: es recorda el llegat de Mahatma Gandhi; jornada instaurada el 1964 i reconeguda per l’ONU. Violència actual: crítica a la violència estructural i activa que afecta refugiats i immigrants (Síria, Afganistan, Eritrea, Somàlia, RCA, Àfrica Subsahariana) i a la gestió de la UE amb camps improvisats. Via de solució: impulsar una cultura de la pau mitjançant educació, participació cívica i democràcia; fomentar la solidaritat, la justícia social i la redistribució de la riquesa. Exemples de no-violència: marxa de la sal, autoproducció tèxtil per evitar importacions colonials, i vagues de fam de Gandhi com a mètodes de resistència. Economia de la guerra: denúncia dels fabricants d’armes i la banca com a actors que es beneficien dels conflictes; es destaca que Espanya és el 3r exportador d’armes i 1r en armes lleugeres. Acció ciutadana: promoure la banca ètica i exigir als bancs que els estalvis no es recolzin la indústria armamentística. "mirant el món tal com està... cal una revolució ecològica, política, social i econòmica, però fonamentalment una revolució de l’afecte i la tendresa... estem fets per a l’amor" Referents i educació Figures com Martin Luther King, Pere Casaldàliga i Desmond Tutu com a models de no-violència i drets humans. Importància de treballar amb infants i joves per normalitzar la cultura de pau i perdre la por a denunciar les injustícies. Falques i graella de programes Promocions de: La penya del morró, Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara a bé, Informatiu comarcal, Premis Òmnium (Pissiganya i Sembori), i Smooth Jazz Club. Diversitat de continguts: espiritualitat, cultura, música, actualitat comarcal, i foment de l’escriptura entre joves. Tertúlia esportiva Previ de partit en segon pla per l’efervescència del mercat de fitxatges. Debat sobre moviments de Real Madrid i l’hipotètic fitxatge de Neymar (xifres esmentades: 35 M€ de sou i 190 M€ de clàusula), amb to irònic i consideracions sobre pressupost i retorn econòmic.

Entrevistes de la Justa del 26/1/2016 — Alnus en transició: crida a la renovació, alerta pel Delta de l’Ebre i aposta per la mobilitat sostenible, amb repàs esportiu local - episode art
Entrevistes de la Justa
19'

Entrevistes de la Justa del 26/1/2016 — Alnus en transició: crida a la renovació, alerta pel Delta de l’Ebre i aposta per la mobilitat sostenible, amb repàs esportiu local

Resum general Alnus: canvis, continuïtat i crida urgent al relleu Oleguer Ferràs deixa temporalment la direcció d’Alnus en traslladar-se fora de Sant Just. Crisi de renovació generacional: membres històrics (com Jordi Agulló, 76 anys, amb problemes de salut, i Antoni Mercader, 70+) sostenen l’entitat des de fa dècades. Integració operativa amb el CEPA per manca d’estructura completa (sense tresoreria pròpia). Continuitat d’activitats clau: L’Oleguer mantindrà la web (des de Mallorca). En Jordi continuarà amb la reforestació i la coordinació amb Collserola. L’exposició de papallones (especialitat d’Oleguer) ha passat per Collserola, anirà a la Fira de Lleida i es portarà a altres espais (amb suport d’Antoni Mercader). Crida oberta a voluntaris joves per agafar “el volant” i garantir el relleu. "El fet que jo estigui aquí no és cap mèrit, sinó la frustració de no haver aconseguit la renovació generacional." "Que s’assumi i que agafeu les rendes del carro." Delta de l’Ebre: tercera lluita cívica i risc real Mobilització el dia 7 a Amposta: la tercera batalla de l’Ebre és de nou una lluita cívica i pacífica. Causes de la regressió del delta: Manca d’aportació de sediments a la desembocadura. Subsidència (enfonsament natural del terreny per humitat i pes). Cunya salina: l’aigua salada penetra fins a ~30 km per manca d’aigua dolça al riu. Conseqüències i evidències: Risc que el delta, creat en mil·lennis, pugui retrocedir greument en 100-150 anys. Un antic far avui és visible a uns 3 km mar endins, prova de la regressió. "Si s’ha format en mil anys el delta, en 100-150 pot desaparèixer." Mobilitat i ciutat: menys cotxe, més micromobilitat i carrils intermunicipals Suport a la mesura (2018) de restringir cotxes de >20 anys a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Impacte del cotxe: Contaminació que “no mata de cop, sinó a poc a poc” i pot reduir fins a 10 anys l’esperança de vida. Ocupació massiva de l’espai públic per a vehicle privat. Aposta per la micromobilitat (patinets elèctrics, plataformes tipus Segway) i la bicicleta: Avantatges: zero emissions locals, autonomia urbana, facilitat d’emmagatzematge. Riscos: bateries de mala qualitat, seguretat viària si es barregen amb cotxes o vianants. Infraestructura pendent: Xarxes ciclables intermunicipals i corredors de micromobilitat entre Sant Just, Sant Feliu, Sant Joan Despí i Barcelona (Diagonal, entorn de Sant Joan de Déu, etc.). Crítica als carrils bici inconexos i a la manca de coordinació entre municipis. "El futur no és el cotxe individual." Activitat d’Alnus sobre el terreny Reforestació dominical (1,5 h) liderada per Jordi Agulló: tasques dures i riscos (brucs/esbarzers) que limiten la participació d’infants. Manteniment de contactes amb l’equip de Collserola i divulgació a través de la web (programa mediambiental consolidat). Esports locals: resultats destacats Pàdel: proper torneig al Club Pàdel Sant Just; entrevista prèvia amb Enrique Rodríguez de Medina. Bàsquet: Sènior femení B: derrota (43-51) però segueixen líders (empat a victòries/derrotes amb 3 equips). Sènior femení A: victòria (34-54) a la pista del Bàsquet Llor. Sènior masculí A: victòria (59-82) a l’Hortunenc; 3ers, empatats amb el 2n. Sènior masculí B: derrota (83-57); encara sense victòries aquesta temporada. Handbol: triomf per la mínima (24-23), sortint del descens i entrant en play-off de permanència. Futbol base: golejada 23-0 de l’equip “de la ràdio”. Idees clau Alnus continua, però necessita de manera urgent relleu generacional i voluntariat. El Delta de l’Ebre és una prioritat ambiental amb risc alt i mobilització immediata. La mobilitat sostenible demana infraestructures interconnectades i reducció del cotxe privat. L’activitat esportiva local viu un bon moment en diversos equips, amb algunes notes a millorar.

Entrevistes de la Justa del 25/1/2016 — Veu veïnal: Plaça Maragall sense cotxes, debat sobre nínxols, pòlissa d’enterrament, campanyes contra recàrrecs (aigua i gas) i tertúlia d’actualitat (broma a Rajoy, terratrèmol, investidura i Barça) - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 25/1/2016 — Veu veïnal: Plaça Maragall sense cotxes, debat sobre nínxols, pòlissa d’enterrament, campanyes contra recàrrecs (aigua i gas) i tertúlia d’actualitat (broma a Rajoy, terratrèmol, investidura i Barça)

Resum estructurat Context general L’Associació de Veïns exposa diversos fronts oberts i la dependència de determinades decisions del context econòmic (p. ex. preu del petroli). Plaça Maragall: pacificació i accés d’emergència La plaça és totalment peatonal, però l’obertura de dos bars ha incrementat el trànsit indegut i les aturades dins la plaça, generant un mini accident i riscos. L’Ajuntament va instal·lar pilons, però una part dels veïns s’hi oposa perquè poden dificultar l’entrada en emergències i la sortida de veïns. S’han reportat actes incívics: s’han robat pilons de goma, deixant el carrer obert. Posició veïnal: no es posicionen “a favor o en contra” de pilons; defensen que no s’hi pot circular i que calen mesures efectives de senyalització i control, garantint pas d’emergències. També es defensa l’activitat dels comerciants i es demana solució per a càrrega i descàrrega sense envair voreres ni la zona peatonal. "L’Ajuntament està d’acord que no s’ha de circular, perquè és una plaça." "Els pilons... impedeix l’entrada ràpida en cas d’emergència." Proper pas: reunió el dia 1 amb presidents d’escala i Ajuntament per acordar mesures. Cementiri: propietat dels nínxols i durada Debat obert des de fa 4-5 anys. L’Ajuntament vol limitar a 99 anys els nínxols “a perpetuïtat” i fixar 50 anys renovables per als nous. L’Associació defensa que els drets adquirits a perpetuïtat s’han de respectar i ho està treballant jurídicament. Es crea una comissió (dia 3) amb juristes de l’AV i de l’Ajuntament; contacte amb altres municipis (p. ex. Cornellà), atès que la titularitat del sòl de cementiri és pública i hi ha límits legals (p. ex. 99 anys). "Creiem que les persones que tenen el nínxol amb propietat i a perpetuïtat... s’ha de respectar." Serveis als socis: pòlissa d’enterrament Les Associacions de Veïns de Catalunya ofereixen pòlissa pròpia d’enterrament amb cost aproximadament la meitat que les empreses del sector, amb la mateixa qualitat. Dades: 58.000 socis a Catalunya; 251 ja adherits a Sant Just. Crida a informar-se a l’AV sobre preus i condicions. "Jo pagava 6.000 i ara pago 3.000." Campanyes col·lectives: aigua i cànon del gas (Castor) Antecedent: en una pujada forta de l’aigua, els socis van aconseguir no pagar l’increment. Actualitat: recàrrec a les factures del gas pel projecte Castor durant 10 anys. La Confederació d’AV treballa per evitar el pagament als socis, amb possibilitat d’escala a nivell estatal. Comerç i logística de proximitat Es demana compatibilitzar la pacificació de la plaça amb necessitats de càrrega i descàrrega, ampliant franges i ubicacions fora de la zona peatonal. Tertúlia d’actualitat Broma telefònica a Mariano Rajoy suplantant el president Carles Puigdemont: es qualifica de "broma de mal gust", es demanen disculpes, i es proposa un contacte institucional real si escau. "Una broma de mal gust." Terratrèmol al mar d’Alboran (afectant Màlaga i Melilla): magnitud alta, rèpliques possibles i suspensió de classes a Melilla. Investidura a Espanya: Rajoy renuncia a presentar-se per ara; càlculs de pactes PSOE–Podem vs. gran coalició i escenari inestable; setmanes mogudes. Esports: el Barça guanya a Màlaga (1-2), es manté líder per average amb l’Atlètic i a +5 del Madrid. Properes fites Dia 1: reunió veïnal–Ajuntament sobre Plaça Maragall. Dia 3: constitució de la comissió jurídica sobre nínxols. Març: Assemblea de l’Associació de Veïns (primera/segona setmana).

Entrevistes de la Justa del 22/1/2016 — Reinventar-se per sobreviure: el documental del mes sobre la Grècia postcrisi a l’Ateneu de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
5'

Entrevistes de la Justa del 22/1/2016 — Reinventar-se per sobreviure: el documental del mes sobre la Grècia postcrisi a l’Ateneu de Sant Just

Resum Converses al voltant del documental "Reinventar-se per sobreviure", una mirada a la Grècia de la crisi que posa el focus en solucions comunitàries i individuals per tirar endavant fora del sistema tradicional. S’anuncia la projecció del film a les 20 h a l’Ateneu de Sant Just, dins el cicle del Documental del Mes de la productora Paral·lel 40. Idees clau Context de crisi i austeritat: Grècia i Espanya comparteixen trajectòries marcapassos per deute i mesures d’austeritat impulsades per prestamistes, sobretot alemanys. Desplaçament mediàtic: després del tercer rescat i l’ascens de Sirisa, Grècia va desaparèixer dels focus informatius. Mirada del documental: en lloc d’analitzar causes i conseqüències, segueix la vida de tres ciutadans grecs que opten per reinventar-se i viure fora del sistema per construir una vida digna i una societat més justa. Tò positiu i esperançador: la crisi es presenta com a oportunitat per a la reinvenció individual i col·lectiva. El cartell blau amb un brot verd simbolitza la llum i l’esperança. Recepció: gran acollida a l’Estat espanyol; a Grècia hi ha hagut poques opcions de veure’l. Alternatives al capitalisme: visibilitza xarxes d’economia solidària, cooperatives i iniciatives per eliminar intermediaris. Crida a la proactivitat: cercar solucions creatives abans que siguin l’única sortida possible. Cites destacades "Si el sistema t’expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d’aquest sistema." "Necessitem una mica de llum dintre d’aquest túnel." "Opcions no desesperades, sinó opcions amb una base, un històric i un futur esperançador." Dades de l’esdeveniment Quan: avui, 20:00 On: Ateneu de Sant Just Cicle: Documental del Mes (Paral·lel 40) Directora: Helena Zervo Poulou, antropòloga (rodatge a Grècia, 2014–2015) Temes destacats Crisi econòmica, austeritat i rescats a Grècia; paral·lelismes amb Espanya. Reinvenció personal i comunitària com a via de resiliència. Economia solidària i cooperativisme com a models alternatius. Desconnexió mediàtica post-rescat i necessitat de relats de futur.

Entrevistes de la Justa del 22/1/2016 — Les dues cares de Set de Màgia a l'Ateneu i el documental "A Grècia: reinventar-se per sobreviure" - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 22/1/2016 — Les dues cares de Set de Màgia a l'Ateneu i el documental "A Grècia: reinventar-se per sobreviure"

Resum general Programa amb dues peces principals: una entrevista sobre l’espectacle de màgia còmica teatralitzada "Les dues cares de Set de Màgia" i una conversa sobre el documental del mes "A Grècia: reinventar-se per sobreviure", a més d’anuncis i espais d’agenda cultural. L’entrevista: "Les dues cares de Set de Màgia" (Ateneu de Sant Just) Proposta escènica que barreja màgia, comèdia i teatre en un format dinàmic i per a tots els públics. Data i hora: diumenge, 19.00 h Lloc: Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just (cicle Espai A) Direcció: Isabel Girald Intèrprets: Arnau Perramont i Gerard Revolta Durada: 75 minuts; dos artistes en escena Entrades: a taquilla i venda anticipada via web d’Espai A Punts clau del contingut: - Format híbrid: màgia clàssica, moments desconcertants i gags/paròdies dins d’una història teatralitzada. - No es revelen trucs; hi ha una peça de paròdia on els jocs "queden esgarrotats" amb final obert i humor. - Públic ampli: pensat per a amants de la màgia i per a qui prefereix teatre i comèdia. "És un espectacle per desconnectar una miqueta de la feina i vindre a passar una estona agradable amb nosaltres." "Si el sistema t’expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d’aquest sistema." (cita aplicada després al documental; aquí, l’esperit també és de reinventar formats) Evolució i recepció: - Va néixer com a espectacle obert (prova–error), afinant peces fins a l’actual versió tancada que concentra "l’essència" del grup. - Resposta del públic: molt bona; el mantenen en gira mentre treballen nous projectes. - El fet de ser dos mags en escena aporta llibertat, complicitats i noves possibilitats escèniques. Arrelament i escena local: - Origen: Sant Vicenç de Castellet (Bages); gira sobretot pel Bages i també França (via federacions/rodes teatrals) i Barcelonès gràcies a Espai A. - Organitzen des de fa 5 anys un festival de màgia al poble per impulsar mags joves. - Confirmen l’auge de la màgia a Catalunya i a l’Estat, amb associacions i xarxes de col·laboració. "És molt maco poder representar davant de tot el públic les nostres passions, sense enganyar ningú." Altres continguts i espais promocionals "Bits": nits d’electrònica, divendres–diumenge 22–23 h. informatiucomarcal.com: actualitat del Baix Llobregat (notícies, entrevistes, agenda). Campanya Generalitat: seguretat viària — desconnecta conduint, evita distraccions (mòbil, GPS, ràdio). Òmnium Cultural: Premi Pisciganya (poesia) i Premi Sembori (narrativa) per a 6–18 anys. Smooth Jazz Club: dilluns a divendres, 16–17 h (chill out, smooth jazz, funk, soul, electrònica suau). "La penya del morro": magazín d’humor 17–19 h. El documental del mes: "A Grècia: reinventar-se per sobreviure" (Ateneu de Sant Just) Conversa amb Laia Auri (Parallel 40) sobre un documental que posa el focus en solucions i futur. Sessió: avui divendres, 20.00 h, Ateneu de Sant Just Eix temàtic: la crisi grega i el paral·lelisme amb Espanya, més enllà de titulars i rescats Enfoc: segueix tres ciutadans que, davant d’un estat inexistent i un sistema que els expulsa, es reinventen per viure amb qualitat i contribuir a una societat més justa. To: positiu i esperançador (cartell blau, "brot verd" literal); aposta per creativitat, autogestió i comunitat. Recepció: molt bona a casa nostra; inspira a ser proactius i no esperar a la sortida desesperada. "Si el sistema t’expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d’aquest sistema." "Aquesta crisi potser és una oportunitat per reinventar-nos com a individus i com a societat."

Entrevistes de la Justa del 21/1/2016 — Festival d’Hivern del CE Barna: 105 gimnastes, creixement del club i agenda radiofònica (amb broma a Rajoy) - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 21/1/2016 — Festival d’Hivern del CE Barna: 105 gimnastes, creixement del club i agenda radiofònica (amb broma a Rajoy)

Resum del contingut Punts clau de l’entrevista amb el CE Barna 105 gimnastes participaran al Festival d’Hivern (són +35 que l’últim any). Es fa dissabte a La Bona Aigua, a les 18:00 (portes obertes a 17:50), amb una durada aproximada d’1 h i 30 min. Tema d’aquesta edició: “Músiques al llarg dels anys” (des dels anys 50 fins avui). Hi participen des de nens/es de 3 anys fins a gimnastes d’elit, mostrant tant la vessant d’iniciació com la de competició. Cada gimnasta surt 3–4 vegades; hi ha presentació inicial, escalfament guiat i cloenda. "Totes les gimnastes tenen la mateixa importància" — Paulina Sandoval Creixement del club i infraestructures El CE Barna és al 4t any de vida; va començar amb 35 gimnastes i cada any n’ha sumat ~30. Actualment tots els grups són plens i hi ha llista d’espera a totes les franges. Manca d’espai: a l’Escola Canigó concentren prop de 80 gimnastes en 3 hores (no simultàniament) i necessiten més alçada per al grup de competició. Amb l’Ajuntament, s’han aconseguit més hores a La Bona Aigua (pas endavant), però encara ** lluny de l’objectiu**. "Volem seguir creixent, però mantenint la qualitat i el rati d’atenció." Participació i emocions El Festival d’Hivern funciona com a exhibició de naixença per a qui s’hi inicia al gener. Les gimnastes sovint estan més nervioses al festival que a la competició, perquè “tothom les mira”. És un moment col·lectiu on totes les categories es troben i es veuen entre elles, reforçant sentit de club. Informació pràctica de l’esdeveniment Data i lloc: dissabte, La Bona Aigua. Inici 18:00, portes 17:50, durada ~90 minuts. Obert a tothom (no només famílies del club). Assaig general previ per adaptar-se a l’espai. Altres punts destacats Participació masculina: el club està obert a nois, tot i que actualment no n’hi ha; existeixen competicions masculines a Catalunya i a nivell estatal. Resta del programa (promos i tertúlia) Promocions i espais destacats: Smooth Jazz Club (dilluns-divendres 16–17 h), The Hill of the Leaves (17–19 h), Ve-te aquí una vegada (contes: dj 20 h, ds 10 h), Babilònia (dj 21–22 h), portal informatiucomarcal.com, campanya Generalitat sobre conducció sense distraccions, concursos literaris d’Òmnium Cultural. Inici de tertúlia amb Bàrbara, Joana Algarra i Montse Larrea: comenten la broma radiofònica de Ràdio Flaixbac al president Mariano Rajoy, amb un suplantador de Puigdemont i reflexions sobre el to i la seguretat de la trucada.

← Torna a tots els podcasts