episodis

Visió general Programa informatiu parroquial amb lectura bíblica, notícies de la vida eclesial i una secció d’anàlisi sobre l’actualitat de l’Església. Destaquen l’èmfasi en la Pentecosta i l’Esperit Sant, la guia pràctica per marcar el 0,7% a la renda i l’impacte del “efecte Francesc” en la participació litúrgica i la confessió. Temes clau Pentecosta i missió de l’Esperit Sant: renovació, unitat i impuls evangelitzador. Assignació fiscal (0,7%): com marcar les caselles i el seu impacte social i diocesà. “Efecte Francesc”: augment de fidels a misses i confessionaris arreu. La confessió com a sagrament: diferència respecte a teràpia o confidència entre amics. Humanisme i pau (F. Mayor Zaragoza): fe, llibertat i esperança com a claus d’època. Notícies d’Església: sortides espirituals, cap de setmana contemplatiu i nou portal educatiu. Resum estructurat Lectura de l’Evangeli (Jn 16,12–15) • Jesús anuncia l’arribada del Defensor i l’“Esperit de veritat” que guiarà a la veritat sencera i donarà glòria al Fill. "Tot allò que és del Pare és meu... L’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us anunciarà." Notícies d’Església • Sortida del grup Nostra Dona al Santuari de Puiggraciós (monges benedictines): interpretació del paisatge, diàleg interreligiós monàstic i missa. • Cap de setmana contemplatiu (7 i 9 de juny) al Monestir de Sant Benet de Montserrat: silenci, natura, pregària i amistat. Contacte facilitat (email i telèfon). • Neix “Cat Religió a l’Aula”: primer espai d’internet d’actualitat religiosa per a centres d’ESO, amb continguts per cursos vinculats al currículum; serveis gratuïts. Assignació del 0,7% a la renda: guia i impacte • Es poden marcar simultàniament les dues caselles (Església Catòlica i “altres finalitats socials”) sense pagar més ni rebre menys. • El govern assigna 0,7% + 0,7% (no es divideix), segons compromís de l’any 2000. • Benefici per a Càritas, Mans Unides i més de 40 entitats eclesials socials; suposa 20–25% de les entrades globals diocesanes. • Des de 2007: coeficient al 0,7%; l’Església renuncia a certes exempcions d’IVA (cost afegit ~30 M€; incrementat un 31% amb l’IVA general del 16% al 21%). • L’Església practica una economia de comunió, basada en justícia i solidaritat, sense especular ni acumular. • Estalvi a l’Estat: aproximadament 20.000 M€/any en serveis socials, sanitaris i educatius; en educació (2009), 4.399 M€. Fe i Actualitat: l’“efecte Francesc” • Creix l’afluència a audiències, misses i confessionaris a Itàlia i Amèrica Llatina; també entre no creients. • Enquestes (CESNUR, M. Introvigne): 53% de capellans/religiosos reporten augment; en molts casos, >25%. Increment especialment a les confessions. "El papa Francesc ha tocat el cor i la ment de molta gent" — R. Fisichella • Testimonis i prudència a la Santa Seu: fenomen “de baix cap amunt”, amb estil humil, clar i proper. La confessió com a sagrament • Diferència amb la confidència o el psicoanàlisi: el nucli és el sagrament, el penediment autèntic i el propòsit d’esmena; no cal entrar en detalls innecessaris. Entrevista: Federico Mayor Zaragoza • Creure en Déu com a resposta a les preguntes essencials i afirmació de la llibertat humana. • Humanisme i esperança: per primera vegada, l’humanisme pot ser pràctica diària gràcies al coneixement global, l’expressió lliure i l’equitat de gènere creixent. "Ja ho sé que sou, Senyor. Però on sou? Qui ho sap?" — J. Maragall (citat per F. Mayor Zaragoza) Pentecosta i missió de l’Esperit (L. M. Sistach) • L’Esperit Sant unifica, vivifica i rejoveneix l’Església amb dons jeràrquics i carismàtics. • Sense l’Esperit no hi ha evangelització eficaç; crida a confessar el Credo en l’Any de la Fe. • Pelegrinatge diocesà a Roma per visitar el papa Francesc i renovar la fe. Cloenda i recordatoris • Emissió dimecres a 19:30 i redifusió dissabte a 10:30 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

Tema central: el ministeri dels lectors laics a la parròquia — què fan, com es preparen, com s’organitzen i quin impacte tenen — amb una lectura especial de l’Evangeli de Pentecosta. Presentació i marc • Programa: Veus de la Parròquia — “L’hora dels laics” a Sant Just • Convidats: Pere Oliver i Ramona Cortés (lectors laics) • To inicial poètic i invitació a la col·laboració laical en la litúrgia La tasca del lector • El lector puja a l’ambó i proclama la Paraula de Déu a la comunitat (missa dominical i altres celebracions) • Pot llegir: primera/segona lectura, salm responsorial, monicions, avisos i, si escau, pregàries dels fidels • No pot llegir l’Evangeli (tasca del celebrant) Estil i criteris de proclamació • Dicció clara, ritme pausat i entenedor; evitar precipitacions • To “neutre” per servir la Paraula i evitar teatralitats “La paraula el lector l’ha de dir neutre.” • L’objectiu és que la Paraula arribi al cor de qui escolta, no el lluïment del lector Preparació i formació • Cursets de lectors al Bisbat de Sant Feliu (4 dissabtes), amb pautes i pràctica • Preparació prèvia a casa: repàs de textos, control dels nervis, consciència litúrgica • Concepte clau: servei i discreció alhora que qualitat de lectura Organització a la missa • Sovint hi ha un/a monitor/a que assigna lectures, salm i pregàries segons l’assistència • En ocasions s’improvisa amb voluntaris (cal una mínima preparació) • Les pregàries dels fidels poden ser redactades per laics i aprovades pel celebrant Impacte personal i comunitari • Lectura que transforma: testimonis d’oients que canvien de vida en sentir un text bíblic • Viscut com a fraternitat i servei: emoció i creixement espiritual dels lectors “Aquesta lectura me ha llegado tan hondo que voy a cambiar mi estilo de vida.” Trajectòries dels convidats Pere Oliver • Inicis com a lector d’adolescent, abans del Concili Vaticà II; experiència en català paral·lela al llatí • Etapes d’allunyament i acostament; pas per l’església evangèlica i reflexió crítica sobre l’excés d’emotivitat • Retorn al servei lector a Sant Just amb l’acollida de mossèn Miquel Ramona Cortés • Va començar per necessitat estival; va superar la vergonya escènica • Implicació familiar: el marit, antic escolar, també s’hi ha sumat Necessitats de la comunitat • A Sant Just fan falta més lectors: sovint llegeixen els mateixos • Cares noves generen més atenció i renovació del servei • Sanitat del ministeri: saber retirar-se a temps, evitar rutines i compromisos que superin les forces Lectura especial: Evangeli de Pentecosta (demostració) • La Ramona i el Pere proclamen, a tall d’exemple radiofònic, fragments sobre el Defensor, l’Esperit de la veritat, i la missió dels deixebles “Pau a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant.” Anècdotes i aprenentatges • Errades que passen: fulls girats i lectura del text equivocat; mantenir la calma i corregir amb humilitat • Primat de la Paraula sobre la veu: el missatge perdura més enllà del lector “Jo me’n vaig, però us deixo el meu Esperit...” — clau de Pentecosta: amor, pau, concòrdia i domini propi Conclusions • El ministeri del lector laic és un servei discret i essencial que demana preparació, neutralitat i esperit de comunitat • Crida oberta: més voluntaris per enriquir la vida litúrgica i fer que la Paraula arribi millor a tothom

Visió general Programa “Veus de la Parròquia” amb tres blocs clars: lectura de l’Evangeli, notícies parroquials i la finestra cívica Justícia i Pau. El tram final aprofundeix en la defensa del riu Ebre i els efectes del Pla Hidrològic Nacional i els transvasaments. "Vosaltres en sou testimonis." Temes principals • Festa de la Pau al poble: activitats intergeneracionals, manifest col·lectiu, música, i recaptació solidària per a la PAH. • Justícia de l’aigua: denúncia de l’“explotació” i privatització a Amèrica del Sud; paper de l’Església en la defensa d’indígenes a la Patagònia. • Defensa del riu Ebre: mobilització massiva, Marxa Blava a Brussel·les, criteris ambientals de la UE i derogació del transvasament el 2004. • Notícies d’Església: confessions, primeres comunions, unció comunitària, campanya amb la Fundació Amics Joan Petit i aclariments sobre marcar les dues caselles de l’IRPF. Lectura de l’Evangeli • Passatge de Sant Lluc sobre l’Ascensió: crida a la conversió i el perdó, i promesa del do del Pare. • Missatge central: testimoniar i actuar “revestits del poder que ve de dalt”. Notícies d’Església • Confessions: franja especial per a familiars d’infants de primera comunió. • Primeres comunions: desig de perseverar en l’amistat i la fe. • Santa Unció comunitària: diumenge de Pentecosta; cal sol·licitar-la. • Participació solidària: Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer (apadrinat per Eric Abidal). • IRPF: es pot marcar Església i altres finalitats socials alhora: - No suposa pagar més ni rebre menys. - L’Estat assigna un 0,7% + 0,7% (no es divideix). - Organitzacions com Càritas i Mans Unides també es beneficien de “altres finalitats socials”. Finestra de Justícia i Pau Festa de la Pau (àmbit local) • Esdeveniment comunitari amb Ajuntament i entitats: escenari de pau, justícia i germanor. • Manifest col·lectiu amb frases de cada entitat; participació de nens, joves i gent gran (lamparetes amb ampolles, ballet, música). • Estands de Justícia i Pau i Sant Jordi Solidari: informació, crida a la col·laboració. • Refrigeri i botifarrada; la recaptació es destina a la PAH (dació en pagament). El cicle de l’aigua: denúncia i context • De l’“aprofitar” a l’“explotar”: crítica a la privatització de l’aigua a Xile, Argentina i altres països; impactes socials i pujada de preus. • Defensa dels pobles indígenes a la Patagònia, amb suport de bisbes locals. El cas Ebre: mobilització i política pública Riscos i impactes del transvasament • El PHN (2000) preveia un transvasament de l’Ebre cap a Barcelona, el Llevant i el Sud-est. • Impactes clau: - Delta de l’Ebre: menys cabals i sediments, amenaçant biodiversitat i estabilitat del delta. - Pirineus: noves preses (p. ex. Yesa, Itoiz, Biscarrués, Santolea) amb costos socials i ambientals. - Costos energètics i financers del bombeig (800 km) i embassaments. • Crítica de fons: el transvasament alimenta especulació urbanística i nous regadius, i no resol el dèficit hídric. La resposta social i europea • Plataforma en Defensa de l’Ebre i mobilitzacions massives (les més grans del país en l’àmbit ambiental). • Marxa Blava a Brussel·les: pressió perquè la UE no financés el projecte. • Directiva Marc de l’Aigua (UE) i tramitació precipitada del PHN: incompatibilitats ambientals. • El 2004, un nou govern deroga el transvasament: victòria del moviment social i de l’evidència tècnica. Cloenda • Tancament amb agraïments i recordatori de la reemissió. • Promocions de la graella de la ràdio local.

Panorama de l’episodi Programa de la parròquia de Sant Just i Pastor a Ràdio d’Esvern amb una selecció de lectures, notícies eclesials, reflexions de fe i actualitat. Destaquen la reforma inicial del papa Francesc, la Jornada de Pregària per les Vocacions, la vigència de Pacem in Terris i tres glosses que apel·len a l’esperança, el compromís i a no deixar ningú enrere. Lectures i pregària Evangeli del diumenge (Jn 10: el Bon Pastor) • Imatge central: Jesús, Bon Pastor, coneix i és conegut per les seves ovelles, els dona vida eterna i ningú no les arrabassarà de la seva mà. "Jo i el Pare som u." Notícies d’Església • 15è aniversari de l’ordenació episcopal del bisbe (servei a Eivissa i, des de 2004, a Sant Feliu de Llobregat). • Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (Diumenge del Bon Pastor, 21 d’abril): trobada de delegacions diocesanes (17.00–20.00) a la Casa de l’Església, amb vespres i pica-pica de germanor. • Imatge històrica: Benet XVI i el papa Francesc resant plegats a Castel Gandolfo. Francesc al seu predecessor: "Som germans." • Any de la Fe (2a etapa): invitació a aprofundir en la lectura i l’estudi sobre Jesucrist, amb temps de pregària i meditació. • Pregària d’Antoine Chevrier: crida a una fe viva que il·lumini, atragui i impulsi a seguir la veritat i la justícia. "Habla, Señor... porque en Tu Palabra está la vida, la alegría, la paz y la felicidad." • Invitació “Vine i veuràs”: espai de música, meditació i silenci per a qui es pregunta sobre la fe avui: - És possible creure en Déu al segle XXI? - Són compatibles ciència i fe? - Buscar sentit, coneixement de l’Evangeli i una vida més justa i humana. • Reflexió de mossèn Joaquim Rius: Creure en temps d’increença - Diagnosi: la increença ambiental erosiona la fe; alerta contra formes de fe deformada (pessimisme, intolerància, doctrinarisme...). - Fe que fa viure: la fe com a eix de l’existència, no un afegit dispensable; integra i fecunda tota la vida. - Fe personalitzada: fruit d’una opció lliure i d’una relació viva amb Déu que creix i madura. - Crida final: "No siguis incredible. Sigues creient." Fe i actualitat • Reforma inicial del papa Francesc: crea un grup de 8 cardenals de cinc continents per assessorar el govern de l’Església universal; estil de senzillesa i proximitat als pobres. • Crònica d’Oriol Domingo: Pacem in Terris (1963) de Joan XXIII —context de la crisi dels míssils de Cuba i la Guerra Freda; encíclica com a defensa dels drets humans i proposta de pau justa. - Anàlisi de Josep Sols: vigent avui davant violència, desigualtats i dictadures; ofereix pistes estructurals i crida l’Església a ser testimoni que la pau és possible. Fonament de la pau: "la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat." Glosses d’Enric Puig i Jofre (SJ) Em sento satisfet de ser catòlic • Motivat per l’humilitat de la renúncia de Benet XVI i l’estil de Francesc. "Ah, com m’agradaria una església pobra i per als pobres." La força de l’esperança • Davant la crisi i el desànim, crida a una esperança activa i solidària. "Deixa en mans del Senyor el teu destí..." "Pau a vosaltres. Sóc jo mateix." Mai no deixava tirat ningú • Testimoni d’una àvia com a model evangèlic de proximitat i ajuda constant; invitació a no deixar ningú enrere i acompanyar amb amor concret. "Mai no deixava tirat ningú." Informació de servei • Emissió: dimecres a dos quarts de vuit del vespre i repetició dissabte a dos quarts d’onze del matí a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

Context i objectiu Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a la governança parroquial, centrant-se en el Consell d’Economia i el Consell Pastoral i la seva coordinació amb el rector i el Bisbat. Òrgans de govern parroquial Consell d’Economia • Funció principal: assessorar el rector i gestionar la comptabilitat, ingressos, despeses i tresoreria. • Tasques: relació amb bancs, negociació de condicions, recerca de subvencions, tancaments mensuals i seguiment trimestral. • Marc normatiu: és obligatori a totes les parròquies; decisions extraordinàries (crèdits, compres patrimonials) requereixen autorització del Bisbat. • Fiscalitat: la parròquia és entitat sense ànim de lucre; activitats no pròpiament religioses tributen a impost de societats; el IBI s’eximeix als béns de culte, no a locals comercials llogats. Consell Pastoral • Funció: transmetre i impulsar el projecte pastoral i coordinar grups. Aquest curs, enfocament sobre la fe a partir de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). • Iniciatives: dinàmiques participatives a missa (evangelis del Bon Samarità i del Fill Pròdig), amb preguntes prèvies i aportacions dels feligresos. • Composició: pastoral de la salut, portants del Sant Crist, catequesi (inclosa continuïtat postcomunió), ràdio, Nostra Dona, litúrgia, acompanyament a matrimonis i baptismes, Càritas i Justícia i Pau. Representació a l’arxiprestat (Maria Quintana). Presa de decisions i coordinació • El rector presideix ambdós consells i té l’última paraula, però escolta i integra els criteris tècnics i pastorals. • El Consell Pastoral pot opinar en decisions d’envergadura, i hi ha enllaços entre consells (representant del Consell d’Economia al Pastoral). “El que s’ingressa es gasta… no fem cap despesa que no sigui necessària.” Estat econòmic i reptes • 2012: tancament amb dèficit ≈ 2.000 € (equilibri tens). 2013: amortitzat crèdit pendent (~4.000 €). • Context: col·lectes i subscripcions a la baixa; risc alt per manteniment d’edifici antic; possibles col·lectes extraordinàries i subvencions; negociació del fons comú diocesà si cal. • Dinàmica de treball: Consell Pastoral gairebé mensual; Consell d’Economia trimestral (amb comptabilitat setmanal). • Reptes: més empenta i participació, especialment de gent jove.

Context i fil conductor Programa: Paraula viscuda (Veus de la Parròquia) amb la Montse Giró, l'Alina i la convidada Fina Soler. Eix del capítol: A partir del llibre "Les religions: 5 claus" de Teresa Guardants, es comparen hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam per destacar-ne el nucli comú: la recerca interior, el cor i la consciència com a camí cap a Déu, amb una forta dimensió de cura de la Terra i de vida comunitària. La convidada i el llibre Fina Soler: servei i interioritat • Infermera d'urgències, mare i àvia; implicada en voluntariat (grup d’amics de Pere Casaldàliga) i formació de cuidadores. • Testimoni vital: viu la fe com amor actiu i inaturable, guiada per la consciència; veu en la joventut valors de servei encara que no en diguin "Déu". El llibre de Teresa Guardants • Proposa 5 claus per entendre els orígens i la pràctica de cada religió. • En totes, els grans referents fan un camí cap a la natura i el silenci interior per trobar el que és absolut. • Estil narratiu, amb exemples i guies pràctiques: no és dens, apropable per alectors no especialitzats. Temes principals per tradició Hinduisme: Brahman, Atman i la "llum" del cor • Clau: la realitat profunda (Brahman) i la presència divina en l’interior de cada persona (Atman). • Metàfores que il·luminen: - La llum: més enllà de sol, lluna i foc, la llum és la saviesa del cor. - La sal a l’aigua: encara que no la vegis, hi és a tot arreu – així és l’element subtil en tota realitat, també dins nostre. "Llum que brilla sobre la terra i més enllà del cel... Aquesta és la llum que brilla en el nostre propi cor." • Connexions: la llum pasqual cristiana ressona amb la llum interior hindú. Budisme: Siddhartha i el camí del mig • Crítica als extrems (riquesa/ascetisme absolut) i descoberta del camí del mig. • Transformació que neix des de dins: despreniment de l’aferrament, sense fugir del món, per servir millor. Judaisme: Rabí Hillel, l’escolta del cor i la comunitat • Metodologia d’Hillel: posar a punt l’oïda del cor abans d’argumentar. • Ètica pràctica: - "Quantes més opinions, millor la comprensió." - "No jutgis fins que no et trobis en la mateixa situació." - "Qui no augmenta el seu saber, el destrueix." • Vida espiritual en solitud i comunitat: la recerca es nodreix plegats. Cristianisme: Jesús i la simplicitat de l’amor • Jesús com a trencador de formalismes per retornar al nucli: misericòrdia i justícia per damunt de ritus buits. • El Pare Nostre com a pregària comunitària ("pare nostre", no "pare meu"). • Crítica a la sobrenormativització: l’amor de Déu és senzill; evitar fer complicat allò que és simple. Islam: consulta el teu cor i viu despert • Discerniment moral: "Com sé quin és el bon camí? —Pregunta el teu cor. La pau i els bons desigs són el senyal del bon camí." • Ètica del temps i l’atenció: treballa com si visquessis sempre; viu despert com si fos l’últim dia. Eixos transversals Interioresa i consciència • En totes les tradicions, Déu habita dins nostre: el cor/consciència és guia de camí, treball i vida. • La recerca no és només cap a fora: silenci, natura i interioritat són claus compartides. Cura de la Terra (espiritualitat ecològica) • Pràctiques tradicionals (repòs de la terra) i saviesa pagesa: produir amb límits i respectar els cicles. • Crítica al model econòmic depredador; urgència d’una conversió ecològica. Cites destacades "La saviesa del cor és la seva llum." "Quantes més opinions hi hagi, millor serà la comprensió." "La pau i els bons desigs són el senyal del bon camí." Missatge final • "La descoberta de Déu està a dins nostre": resum de l’episodi i invitació a una espiritualitat més profunda, senzilla i compartida.

Visió general Programa de Veus de la parròquia centrat en la Quaresma, amb la lectura i comentari de l’evangeli de la dona adúltera, una agenda d’activitats parroquials i diocesanes, i l’actualitat vaticana amb la seu vacant, el conclave i la fumata blanca del nou Papa. Inclou també la secció “Fe i actualitat” amb textos de Mn. Joaquim Rius i dels bisbes del País Basc (1987). "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra." "Tampoc jo no et condemno. Vés-te'n i no pequis més." Temes principals 1) Lectura i comentari de l’Evangeli (Jn 8,1-11) • Centralitat del perdó i la misericòrdia de Jesús davant la injustícia i la doble vara de mesurar. • Distinció entre no relativitzar el mal i oferir camins de conversió (“vés-te’n i no pequis més”). • Vincle amb l’Eucaristia com a dinamisme d’eternitat que uneix passat, present i futur. 2) Diàleg quaresmal i conversió • La fragilitat humana dels apòstols (Pere, Pau) com a mirall de la nostra i camí de santedat via conversió. • Preparació per a la Pasqua: del dolor a la joia de la Resurrecció. 3) Notícies d’Església (agenda) • Conferència-debat sobre banca ètica (Justícia i Pau, Casal de Joves). • Trobada espiritual “Vine i veuràs” (itinerari diocesà, Any de la Fe). • Sortida arxiprestal a Piera i dinar de germanor. • Formació per a agents de pastoral de la salut. • 4a Trobada d’escolans (Safiem). • Reunió de conductors de celebracions dominicals en absència de preveres i revisió d’experiències. 4) Fe i actualitat (lectures) • Mn. Joaquim Rius: “Crec en un sol Senyor, Jesucrist” — confessió de fe cristològica i crida a una fe operativa que construeixi un món més just i humà. • Bisbes del País Basc (1987): “Déu amb nosaltres” — la Encarnació com a clau del misteri de l’home, esperança històrica i compromís de Déu amb la humanitat. 5) Actualitat vaticana: seu vacant, conclave i nou Papa • Record de l’última audiència de Benet XVI i període de seu vacant. • Explicació del conclave i del primat de Pere (article del cardenal Lluís Martínez Sistach), amb crida a la pregària de tota l’Església. • Durant l’emissió es produeix la fumata blanca; el nom del nou Papa s’anunciarà posteriorment a l’antena. Punts destacats • Misericòrdia sense banalitzar el mal: perdó com a oferta transformadora. • La Quaresma orienta cap a la conversió i la Pasqua. • Agenda rica en formació, espiritualitat i convivència comunitària. • Context eclesial global: transició papal i mirada a l’Esperit Sant en el discerniment.

Panorama general Episodi centrat en la catequesi a la parròquia de Sant Just i Pastor (Sant Just Desvern), amb tres focus principals: Infants (1r i 2n curs): organització, grups, ritmes i participació. Postcomunió: nou grup, metodologies actives i camí cap a la confirmació. Adults: itinerari diocesà «Vine i veuràs» per a qui vol reprendre o explorar la fe. "En definitiva, la fe la podríem dir que són valors que transmets". Xifres i funcionament de la catequesi infantil Participants: 48 infants aproximadament. • 18 (2n curs) que fan la primera comunió aquest any • 23 (1r curs) • 7 (postcomunió) Equip: 12 catequistes. Grups de 5–6 infants, sovint amb dues catequistes (una més veterana i una més nova) per acompanyar millor. Ritme: 1 hora setmanal (dimecres o divendres, segons curs). El grup de postcomunió: cada 15 dies. Metodologies i dinàmiques Infants (1r i 2n) Sessions setmanals, participació a la missa familiar mensual i actes comunitaris (inici/final de curs, Nadal, etc.). Activitats conjuntes: moments de pregària breus a l’església on els més grans modelen la participació dels petits. Postcomunió Objectius: pensar, dialogar, respectar opinions i aplicar la fe a temes del dia a dia. Dinàmica alterna: dies de catequesi “pura i dura” i dies de tertúlia sobre fe, sentit, destí… Reptes: assistència variable per càrrega d’extraescolars; es flexibilitza el contingut segons els assistents. Vocació, formació i relleu de catequistes Motivacions: vincle comunitari, servir la parròquia, vitalitat que aporten els infants, créixer donant i rebent. Formació: trobades del Baix Llobregat (curs de catequistes anual) amb idees i enfocaments; es valora fer-ne més. Enfocament pedagògic: transmetre la fe també com a valors i experiències. Crida a nous catequistes (dones i homes): contacte a la parròquia amb el mossèn; acompanyament de novells per veterans. Relleu generacional: es vol que els joves d’avui siguin els catequistes del demà; implicar-los amb tasques reals reforça l’aprenentatge. Relació amb famílies Reunions mensuals de pares amb baixa assistència; hi ha famílies molt implicades i d’altres centrades només en la data de la comunió. Bones pràctiques: comunicació fluida amb famílies del grup de postcomunió, berenars i activitats compartides. Adults: itinerari «Vine i veuràs» (Diòcesi de Sant Feliu) Trobades mensuals (divendres, 21:00–22:00) als locals parroquials. Estructura: relaxació inicial, cants a l’Esperit Sant, lectura d’Evangeli, pregària, testimonis i compromisos. Caràcter obert i lliure: "Si sents una inquietud… no hi tens res a perdre"; pots marxar en qualsevol moment i tornar quan vulguis. Orientat a qui vol reprendre la fe o explorar-la des d’una experiència serena i comunitària. Reptes clau Descens de participants respecte d’anys anteriors. Sobrecàrrega d’extraescolars que dificulta la constància. Implicació familiar desigual; cal reforçar el pont casa-parròquia. Renovació generacional: mantenir i ampliar la presència de joves a la comunitat. Vida parroquial i compromís laïcal Participació activa en actes com el Sopar de la Fam i el projecte de Mans Unides (mural conjunt grans-petits). Reconeixement a la tasca constant de les catequistes en litúrgies, trobades i activitats comunitàries.

Panorama general Un programa especial de Veus de la Parròquia amb dos joves de Sant Just (Oriol Pasqual i Manel Ripoll) que comparteixen la seva vivència de l’“esperit Taizé” i la darrera gran trobada a Roma. "És una manera de recarregar les piles... tenir les bateries de la fe recarregades al 100%." Punts clau • Taizé és pregària a través del cant i del silenci, amb un fort accent d’ecumenisme i senzillesa. • Humilitat i austeritat: igualtat entre tothom; els germans de Taizé renuncien als béns i es donen ells mateixos. • Experiència a Roma: pregàries diàries a diverses basíliques (no en pavellons), i trobada a la plaça de Sant Pere amb Benet XVI. • Vida comunitària: acollida en parròquies i famílies, tallers matinals sobre la Carta del germà Alois, grups amb diverses nacionalitats i idiomes. • Impacte personal: sentir-se part d’una multitud de joves cristians (40.000+) que dona força i esperança durant l’any. • Logística i cost: inscripció assequible per a joves, allotjament en famílies o pavellons, viatge des de Catalunya (fins i tot amb ferri Grimaldi: "un crucero hacia la oración"). • Crida oberta a que més joves s’afegeixin a la missa jove i a futures trobades. Què és Taizé i el seu esperit Essència • Pregària a través de cants breus, silenci i petites oracions. • Ecumenisme: catòlics, protestants i altres tradicions junts — la fe com a unitat, no separació. • Igualtat i comunitat: tothom comparteix el mateix rang en la pregària. Valors i estil • Senzillesa i humilitat; absència d’allò superflu. • Austeritat dels germans: renúncia als béns materials. • Silenci i natura: el lloc de Taizé (França) afavoreix la meditació. L’experiència a Roma Diferència destacada • Pregàries distribuïdes per basíliques (Santa Maria la Major, Sant Joan del Laterà, etc.) en lloc de pavellons. • Rotació per nacionalitats: oportunitat d’apreciar art i espiritualitat en espais únics. • Moment culminant: pregària a la plaça de Sant Pere amb Benet XVI. Vida diària • Matí: pregària i tallers de la Carta del germà Alois en grups mixtos (idiomes: català, castellà, francès, anglès...). • Tarda: pregària comunitària a les basíliques. • Entre hores: conèixer la ciutat i el seu patrimoni. "Arribes com a oient i marxes com a animador: moderar grups, fer parlar tothom, traduir i cuidar els ritmes." Comunitat, tallers i Carta Treball de la Carta (camí cap als 75 anys) • Carta contínua del germà Alois, amb focus en la fe i l’esperança aquest any. • Compartir com es viu la fe a diferents països (p. ex. Croàcia, capellanies hospitalàries, grups de joves locals). Acollida i confiança • Parròquies i famílies (ex. Sant Leone Primo) reben els joves i els integren en el dia a dia. • Confiança mútua: allotjament en cases o pavellons amb ambient fratern. Logística i invitació Despeses i viatge • Inscripció jove (~75–80€ fins a 34 anys). Allotjament i àpats bàsics via acollida. • Viatge col·lectiu des de Catalunya (ex. ferri Grimaldi), gran participació del país. Impacte i convidament • De “4 de Sant Just” a 40.000 d’Europa: sentir-se part d’una Església jove i viva. • Recomanació: 200%; alerta pràctica: anar amb compte amb furts urbans. • Crida a sumar-se a la missa jove i al grup de joves parroquial.