Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

373-384 de 488
  • Veus Parròquia del 11/2/2015 — Com comunica l’Església avui: xarxes, valors i fe

    Context i focus Programa “Veus de la parròquia” dedicat a la comunicació: com ens afecten les noves tecnologies, com educar en valors davant la saturació informativa i com comunica l’Església avui. Es contrasta la comunicació externa (mitjans, xarxes, llenguatge) amb la comunicació interna o espiritual (silenci, pregària, introspecció). Temes principals • Les tecnologies són eines neutres: poden ampliar vincles i informació, però també fomentar addiccions, superficialitat i desinformació. • Plaer vs alegria: citant el Papa Francesc, es distingeix entre satisfaccions immediates i alegria autèntica, que es cultiva des de dins. • Educació crítica i valors: cal formar criteri per discernir informació, amb pares i educadors com a agents clau. • Jesús com a gran comunicador: llenguatge planer, paràboles, autoritat moral, ús del silenci i del context; franquesa davant la hipocresia. • Reptes de l’Església avui: més acollida humil, llenguatge actual, coherència i exemple; menys paternalisme i carrincloneria; connexió amb la realitat i la ciència. • Comunicació amb Déu: recuperar silenci i pregària per parlar amb Ell i fonamentar la comunicació cap enfora. Desenvolupament del debat Eines digitals: oportunitats i riscos • Tota tecnologia és un mitjà; el seu impacte depèn de l’ús i de l’ètica personal. • Exemples positius: mantenir lligams a distància i retrobar comunitats (p. ex., amistats familiars via Facebook que generen alegria íntima). • Riscos: addicció, trivialitat i fake news que degraden el debat públic. “La societat tecnològica ha lograt multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar alegria.” — Papa Francesc Saturació informativa i educació en criteri • Vivim en una societat que satura de dades al mateix nivell, cosa que porta a superficialitat moral. • Cal educació per pensar críticament i valorar fonts; responsabilitat dels mitjans en veracitat i qualitat. • La vida familiar es veu erosionada quan pantalles i televisió substitueixen el diàleg a taula. Jesucrist, model de comunicació • Parlava amb llenguatge planer i paràboles; arribava a multituds i “amb autoritat”. • Comunicava també amb el silenci (p. ex., amb l’adúltera) i preparava missatges amb pregària. • Buscava contextos simbòlics (muntanya) i exercia franquesa davant la hipocresia, encara que fos incòmode. L’Església avui: què falta i què sobra • Falta: acollida humil i autèntica, presència al “món real”, llenguatge actual, pedagogia pràctica dels valors; coherència i menys parafernàlia. • Sobra: paternalisme, fariseisme i hipocresia; excés de formalismes i dogmes que allunyen del nucli evangèlic. • Força de l’exemple: figures com Maria Victòria Molins o Casaldàliga convençen més que molts sermons. • Repte institucional: una “organització elefantina” que costa de moure i d’actualitzar-se en ciència i cultura. Comunicació vertical: silenci i pregària • Recuperar silenci, meditació i pregària per “empapar-se” de Déu i parlar-ne amb veracitat. “Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb Ell.” — José Antonio Pagola Rigor i cultura • Alerta sobre la mediocritat cultural (Ramon Folch): sense coneixement profund, és difícil comunicar bé la fe i els valors. Conclusions • Tecnologia amb criteri: sí a les xarxes, però amb educació i virtuts que guiïn l’ús. • Comunicació eclesial renovada: llenguatge clar, proximitat, coherència i testimoni. • Arrel espiritual: el silenci i la pregària fonamenten la comunicació que transforma.

  • Veus Parròquia del 4/2/2015 — Solidaritat juvenil a Sant Just, “presó permanent revisable”, Mans Unides a Mauritània i la reforma fiscal del lleure

    Resum de l’episodi Programa “Veus de la parròquia – Finestra de Justícia i Pau” centrat en quatre eixos: una iniciativa juvenil solidària a Sant Just, el debat sobre la presó permanent revisable, la campanya de Mans Unides per combatre la pobresa (projecte a Mauritània) i l’impacte de la nova reforma fiscal en el teixit associatiu de lleure. Punts clau • Impuls juvenil i comunitari: estudiants organitzen una taula rodona solidària amb ONGs locals per debatre respostes a la pobresa i la injustícia. • Debat penal i drets: crítica a la presó permanent revisable per ser, de facto, una cadena perpètua que dificulta la reinserció i vulnera la finalitat rehabilitadora de la pena. • Solidaritat internacional: Mans Unides impulsa un projecte a Mauritània per a la seguretat alimentària i el desenvolupament comunitari, amb seguiment i transparència. • Pressió fiscal sobre el lleure: alarma per la reforma fiscal que equipara associacions a empreses (obligacions comptables, IVA, impost de societats, tràmits telemàtics), amb risc per al teixit associatiu. “Una majoria absoluta és una dictadura.” “Torna la cadena perpètua… ‘presó permanent revisable’.” “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” Temes principals 1) Taula rodona solidària organitzada per joves (Institut) al Casal de Joves • Data i lloc: Dimarts 24 de febrer, 18:00–18:30, Casal de Joves. • Format: “Tarda solidària” amb Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Càritas, Solidança, Creu Roja, Mans Unides, entre d’altres. • Objectiu: com actuen les ONGs davant la pobresa i la injustícia; fomentar la participació ciutadana. • Activitat final: berenar solidari. • Missatge de fons: reforçar el compromís cívic i minimitzar l’egoisme social. – Idees clau: - Protagonisme juvenil i aprenentatge en comunitat. - Importància d’“aprendre fent” i de donar suport institucional i veïnal a iniciatives nascudes dels joves. 2) Debat sobre la “presó permanent revisable” i el sentit de la pena • Crítica al concepte de presó permanent revisable com a retorn encobert de la cadena perpètua. • Dubtes sobre la revisabilitat real: criteris, terminis i garanties. • Recordatori del propòsit de la pena: rehabilitació i reinserció, no l’aïllament perpetu. • Pregunta oberta: paper de la doctrina social de l’Església davant la mesura. • Context polític: aprovació en el marc de la reforma del Codi Penal i ús oportunista del clima d’alarma pel jihadisme. • Crítica a les majories absolutes i a l’anada i tornada de lleis segons el color polític, amb costos socials i econòmics. – Punts destacats: - Risc de penes indeterminades que poden convertir-se en privacions de llibertat de per vida. - Crida a polítiques de consens i continuïtat legislativa quan una norma funciona. 3) Mans Unides: “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” (projecte a Mauritània) • Àmbit: Montgell (sud de Mauritània), 35 comunitats rurals empobrides. • Objectiu: desenvolupament integral i seguretat alimentària amb enfocament comunitari i sostenible. • Beneficiaris directes: 2.745 persones. • Pressupost: 82.008 €. • Responsable local: Benoit Bolanj (Càritas Mauritana). • Finançament: gairebé 90% de la societat civil; 10% institucions públiques. • Transparència: seguiment anual, memòries i feedback fotogràfic de les obres i resultats. • Dinamització local: consolidació de Mans Unides Baix Llobregat i col·laboració amb instituts per sensibilització. – Conceptes clau: - Enfortiment d’estructures comunitàries i capacitats locals. - Importància de la rendició de comptes i de veure l’impacte real de les aportacions. 4) Reforma fiscal i impacte en el teixit associatiu de lleure • La reforma equipara entitats de lleure a empreses exigint: - Comptabilitat formal, pla de comptes, declaracions com el model 347. - Tràmits com IVA (21% en cultura), impost de societats (model 200), i altes a Seguretat Social fins i tot per col·laboracions mínimes. - Gestió telemàtica obligatòria. • Efectes temuts: càrrega burocràtica i econòmica que pot ofegar associacions petites i voluntàries. • Crítiques de fons: - Mesura per augmentar recaptació en lloc d’impulsar economia productiva (crèdit, emprenedoria). - Pretext de combatre l’economia submergida, mentre grans empreses de l’IBEX 35 optimitzen impostos a l’estranger. - Possible “maquillatge” de dades d’atur donant d’alta microfeines associatives. – Missatge final: la norma és antinatural per al teixit associatiu i “neix morta” si no s’ajusta a la realitat del voluntariat. To i conducció • Conversa constructiva, amb to crític però propositiu. • Defensa del bé comú, la participació cívica i la coherència entre lleis i finalitats socials.

  • Veus Parròquia del 28/1/2015 — “El juego de lo posible”: ciència i esperança

    Panorama general Conversa de “Paraula Viscuda” amb la veterinària i veïna Sònia Moreno sobre el llibre “El juego de lo posible” de François Jacob. Es tracten temes com la relació entre mite i ciència, el bricolatge de l’evolució, el temps i el futur en biologia, i una mirada crítica i ètica sobre la pràctica científica. També es dedica espai a la xarxa de dones emprenedores de Sant Just, la lectura de l’Evangeli i els crèdits del programa. Convidada i context comunitari Sònia Moreno, veterinària al Centre Veterinari de Sant Just des de fa 11 anys, molt arrelada al barri. Participa a una xarxa de dones emprenedores amb l’objectiu de fer xarxa local, donar protagonisme als serveis i comerç de proximitat i retenir talent al poble. El llibre: presentació i estructura Obra de François Jacob (premi Nobel): pont entre coneixement científic i saviesa de vida. Estructura en tres parts: • Mite i ciència • Bricolatge de l’evolució • El temps/futur La Sònia el va llegir amb 20 i escaig anys: li va semblar fascinant; en rellegir-lo, el troba dens i amb llenguatge tècnic, però encara molt valuós per com vincula ciència i filosofia. "La regla del juego en la ciencia es no hacer trampas, ni con las ideas ni con los hechos..." — Un principi ètic clau subratllat per la convidada Mite i ciència: ètica i riscos Idea central: la ciència requereix integritat; fer trampes condueix a l’autodestrucció del propòsit científic. Debat sobre pressió econòmica, interessos i potencial falsejament de dades (exemples mediàtics, farmacèutiques). Crida a la responsabilitat: la recerca ha de servir el bé comú, no només l’interès econòmic. Bricolatge de l’evolució: adaptar, no crear de zero La natura “reutilitza” i modifica peces existents (ADN, òrgans) per adaptar-se: no hi ha disseny perfecte, sinó solucions funcionals. Contraposició amb l’enginyeria, que planifica i disposa de materials i màquines ad hoc. Pararel·lisme amb el reciclatge creatiu: donar nova vida a allò existent pot ser més significatiu i sostenible que comprar nou. Recordatori: l’evolució està lluny de la perfecció; les espècies poden desaparèixer (humans inclosos si no cuidem el planeta). "La bombilla eléctrica no deriva de la bujía... En cambio, la evolución está lejos de la perfección." Temps, cervell i futur Els sistemes genètic i immunològic registren passat d’espècie i d’individu; la vida també s’orienta al futur. El sistema nerviós evoluciona de coordinar cèl·lules a registrar experiències i, finalment, a imaginar/inventar el futur. Intel·ligència: més enllà de l’IQ Crítica a reduir la intel·ligència a un número (IQ). Proposta: intel·ligència com a capacitat d’adaptació i flexibilitat. Connexió amb la felicitat i l’equilibri entre cognició i intel·ligència emocional; importància del caràcter i la individualitat. Evangeli del dia Lectura de Mc 1,21-28: Jesús ensenya amb autoritat i allibera un home d’un esperit maligne; sorpresa de la gent i difusió de la seva fama. Tancament i crèdits Missatge final del llibre: la humanitat necessita somnis i realitats; l’esperança dona sentit a la vida i impulsa a transformar el present. "Los tiempos del miedo se han terminado, ahora comienzan los tiempos de esperanza." Agraïment a Àlex Solana per la nova sintonia del programa. Recomanació del llibre: sí, especialment per a qui gaudeix de ciència i filosofia, amb la nota que és dens i tècnic.

  • Veus Parròquia del 21/1/2015 — Unitat cristiana, renovació i homenatge a Castells

    Panorama general de l’episodi Espai informatiu i espiritual de la parròquia dels Sants Just i Pastor. L’audició combina lectura bíblica, notícies d’Església, reflexió d’actualitat, un homenatge al Dr. Paulino Castells, pregàries de la Mare Teresa de Calcuta i una glosa final. Lectura de l’Evangeli (Mc 1,14-20) "Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova." • Tema central: crida i seguiment. Jesús crida Simó, Andreu, Jaume i Joan; ells responen amb decisió immediata. • Missatge clau: la conversió i la disponibilitat a deixar-ho tot per seguir el camí de l’Evangeli. Notícies d’Església Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25 de gener) • Objectiu: pregar no per la conversió “dels altres”, sinó per una sinceritat compartida i una fe viscuda segons l’Evangeli. • Context 2025: materials preparats amb la mirada posada en la violència i intolerància al Brasil envers minories i religions afro-brasilers. • Crítica del papa Francesc a la mundanitat espiritual i les disputes entre cristians: "Dins el poble de Déu i en les distintes comunitats, quantes guerres!... per enveges i gelosia també entre cristians!" • Crida a deixar-se conduir per l’Esperit Sant i no per interessos, estructures o prejudicis. Agenda parroquial i diocesana • Concert d’orgue: Jonathan Carbó amb l’Escola Gregoriana de Catalunya (diumenge 25, 19.00 h; aportació 10 €). • Celebració patronal dels diaques (Província eclesiàstica de Barcelona): Eucaristia a la catedral de Sant Llorenç, Sant Feliu (21 de gener, 20.00 h) i sopar de germanor amb reconeixements. • Trobada diocesana de joves: “L’esperança, un riu que sempre avança” (24 de gener, 16.00–22.30 h, parròquia de Sant Antoni Abat, Vilanova i la Geltrú). Adreçada a joves a partir de 1r d’ESO vinculats a parròquies, esplais, agrupaments, catequesi o escoles. Homenatge al Dr. Paulino Castells • Necrològica: metge, pedagog i comunicador (especialista en infància i adolescència), autor d’una trentena de llibres; traspassat el 5 de gener. • Llegat: orientacions clares a famílies des de la fe cristiana i un gran sentit humà. • Lectura d’un fragment de “Crecer con padres separados” sobre la importància dels avis després d’una separació: "...después de toda separación es muy deseable que los hijos tengan contacto con adultos de cada sexo... Muy a menudo son los abuelos los que asumen estos papeles de padres sustitutivos." Fe i actualitat Andrea Riccardi: renovació eclesial i reptes globals • Diagnosi: “mercat de les religions” amb nous productes d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia; cal una Església més càlida i comunitària, i menys rígida. • Alertes: perill d’islam totalitari (amb debat intern dins el món musulmà) i falsos profetes que prometen solucions totals. • Recomanació: evitar guetos mentals i no reduir-se a “partit dels valors tradicionals”; la tradició cristiana és vida i esperança. • Clau del Vaticà II i del present: "Sin el Concilio Vaticano II, la Iglesia habría naufragado." • Sobre el papa Francesc: busca una gran aliança amb el poble i promou una renovació profunda; tot i així, troba oposició dins la cúria i en sectors catòlics. El viatge del papa Francesc a Filipines • Moment multitudinari a Manila: fins a 6 milions de fidels. • Gestos i paraules: humilitat davant la pregunta d’una nena; crida a “aprendre a plorar”. "Els qui tenen els problemes més o menys resolts no saben plorar." Reconeixement acadèmic a Francesc Torralba • Ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors (aula magna FTC); assistència de cardenals i bisbes. Valoració molt positiva de la seva tasca com a teòleg i comunicador. 30 anys d’“Arrels cristianes de Catalunya” • Context: aniversari de la carta pastoral (1985), escrita per Joan Carrera, sobre l’actitud de l’Església davant la realitat del país. • Taula rodona al Palau Robert: Jaume Aymar, Enric Vendrell, Francesc Rosaura, Joan Rigol i Salvador Cardús; cloenda de Joana Ortega. • Temes: vigència del text, paper dels mitjans de comunicació, paral·lelismes 1985–2015 (transformació política i crisi). Pregàries de la Mare Teresa de Calcuta • El temps: agraïment a Déu en la bonança i la tempesta. • Els ultratjats: petició d’amor, tendresa i cor net; consol i dignitat per als perseguitats. • Hospitalitat: benedicció per a qui acull pobres i viatgers; memòria de Mt 25. • Pau: "Dona'ns la pau, oh Senyor, i fes que les armes siguin inútils en aquest món meravellós." Glosa final: “Jo et batejo” (Enric Puig Jofre, SJ) • Testimoni d’un jove sense antecedents religiosos que troba la fe en una escola cristiana i a través de l’amistat. • La resposta eclesial al seu desig de rebre els sagraments de la iniciació: “Jo et batejo”.

  • Veus Parròquia del 14/1/2015 — Dret a l’Evangeli: alegria, servei i olor d’ovella

    Resum de l’episodi Tesi central “Tothom té dret a rebre l’Evangeli” no és només difusió de doctrines, sinó el dret a rebre alegria, esperança i sentit. L’episodi explora com viure i anunciar l’Evangeli de manera pròxima, humil i compromesa amb la realitat. "És vital que l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom... sense demores, sense fàstic i sense por." Eixos principals • Evangelitzar amb l’exemple: la fe es transmet amb gestos quotidians d’ajuda, companyia i cura dels qui se senten sols. • Involucrar-se (paraula clau del Papa): participar en espais on es construeixen justícia, pau i benestar, des de la família fins a associacions del poble. • Fer “olor d’ovella”: sortir de la zona de confort, barrejar-se amb la gent, acostar-se a la pobresa i servir amb humilitat. • Menys preceptes, més Amor i Gràcia: el missatge resulta atractiu quan posa al centre l’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium), l’amor als altres i la confiança en la gràcia i el perdó, més que no pas en un llistat de normes. • Joves i llenguatge: cal trobar formes noves i properes per acostar el missatge a la gent jove, reforçant valors i espais de continuïtat després de la comunió. • Sense fàstic i sense por: autenticitat per no amagar la fe; cadascú des de la pròpia sensibilitat (sense imposar, però tampoc amagant-se). • Parròquia al carrer: presència a festes populars (Sant Jordi, tardor), Càritas i grups de postcomunió per crear continuïtat i servei. • Compromís cívic: sumar-se a iniciatives locals (Consell de Dones, Sant Just Solidari, medi ambient, voluntariat amb gent gran o discapacitat) que alineen valors evangèlics. • La ràdio com a altaveu: difon el to propositiu i inclusiu del Papa Francesc, escoltat també per persones no creients. Cites destacades "Fer olor d’ovella": ser poble i ramat de Déu, a tocar de la vida real. "Els preceptes donats per Crist són poquíssims" (record de Sant Tomàs): l’amor i el servei com a centre. "Sense demores, sense fàstic i sense por": coratge, proximitat i constància. Valoració final Un capítol que articula el missatge del Papa Francesc en clau pastoral i social: alegria que es fa servei, fe que es fa carrer, i Església que es fa poble. A Sant Just, això es concreta en presència comunitària, voluntariat i impuls juvenil.

  • Veus Parròquia del 7/1/2015 — Esclavitud moderna i dignitat del treball: globalització, justícia econòmica, consum responsable i polítiques socials locals

    Visió general Un episodi de “Finestra de Justícia i Pau” que articula una reflexió profunda sobre la dignitat del treball i l’esclavitud moderna a partir del missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de la Pau. El diàleg connecta història, economia i ètica: des de l’abolició formal de l’esclavitud fins a la globalització actual, on el treball es tracta sovint com una mercaderia. S’hi afegeixen crítiques a l’economia especulativa, una defensa del comerç just i la crida a la responsabilitat del consumidor. En clau local, s’analitzen retallades (llars d’infants), prioritats de despesa pública i ajuts municipals a famílies sense ingressos. "La llei de l'oferta i la demanda no es pot aplicar a les persones." Missatge del papa Francesc: treball, dignitat i esclavitud moderna Idea clau: Hem canviat el nom, però persisteixen formes d’esclavitud: treball infantil, tràfic de persones, explotació sexual, extracció d’òrgans. Condicions que esclavitzen: • Impedir l’educació i l’accés a un treball digne • Pobresa extrema i vulnerabilitat de les persones immigrants Crida ètica: Recordar que el treballador és persona, no número ni input productiu. Cohesió social: immigrants i gent gran Respecte intergeneracional: es denuncia la solitud creixent de la gent gran i l’individualisme social. Intercanvi d’experiències: la relació jove-avi enriqueix i corregeix la visió presentista. De l’abolició a la globalització: què ha canviat (i què no)? Revolució Industrial: • Jornades de 16 hores, treball infantil, salaris de misèria • Naixement dels sindicats i lluita pels drets laborals Globalització (segle XXI): • El treball es tracta com una mercaderia (preu = oferta/demanda) • Predomini de l’economia especulativa sobre la productiva • Pèrdua d’ètica financera: casos de preferents i socialització de deutes bancaris • Retallades en sanitat, educació i serveis socials; baixada de rendes del treball "Hem canviat l’època i els termes, però la base és la mateixa." Despersonalització del treball i dels serveis Empresa: lògiques productivistes que ignoren ritmes i límits humans. Sanitat: el pacient passa de "Pepito" a número d’història. Recordatori: la tecnologia és un mitjà; el caliu humà és irrenunciable. Lliçons de la Gran Depressió i el paper de l’Estat Referència a Keynes i al New Deal: • Inversió pública massiva per crear ocupació real • Coordinació amb la banca per mobilitzar crèdit Resultat: reactivació basada en economia productiva i obra pública Justícia econòmica i comerç just Salaris i preus justos: No es pot pagar el cafè, cacau, sucre, cotó o arròs per sota del cost real. Repartiment desigual: El capital capta avui una quota de renda global més alta a costa del treball. Risc sistèmic: Sense economia productiva, patirem desabastiment i encarit dels béns bàsics. Consum responsable i horitzó temporal del capital Consum com a acte moral: • Rebutjar productes fabricats amb explotació o treball infantil • Exigir traçabilitat i garanties de justícia en la cadena de subministrament Curtterminisme vs. llarg termini: El benefici immediat erosiona el bé comú; cal incentivar el valor sostingut i real. Corrupció, el “déu dels diners” i governança Arrel dels abusos: l’ambició i el culte al diners. Guerres i economia: rere molts conflictes hi ha interessos comercials. Bon govern: • Competència tècnica dels responsables públics • Domini d’idiomes en entorns globals • Prioritari: recuperar els diners robats, no només empresonar "Tenim el déu del diner, que és el pitjor." Actualitat social i local Retallada llars d’infants 2015: supressió d’uns 45 M€ de finançament autonòmic; es demana prioritzar infància i Llei de Dependència per sobre d’un museu militar. Sant Just Desvern: l’Ajuntament habilita 80.000 € per ajudes mensuals a famílies sense ingressos mentre no arriben altres prestacions. Menjadors socials: fort augment d’usuaris; crítica a declaracions que atribueixen l’ús a la "manca d’habilitats per cuinar"; es reclama humanitat i realisme polític. Tancament Agraïments als participants i crida a continuar abordant temes punyents amb mirada humana i social.

  • Veus Parròquia del 31/12/2014 — Top 30 desembre: #18–#1 amb Guetta i novetat Take That

    Resum general Aquest episodi recull un tram del Top 30 de Ràdio d’Esvern corresponent al mes de desembre. El presentador fa el compte enrere des del número 18 fins al número 1, amb una novetat destacada de Take That i un tancament on David Guetta (feat. Sam Martin) lidera amb “Dangerous”. "I la primera posició... és la música de David Guetta i la veu de Sam Martin... ‘Dangerous’." Punts clau • #18 — OneRepublic: “Love Runs Out” manté posició, amb fragments de la cançó a l’aire. • #17 — Shift K3Y: “I Know” puja amb empenta (de la 22 a la 17), presentació amb lletra destacada. • #16 — The Script: “Superheroes” baixa de la 7 a la 16, reflectint una caiguda notable aquest mes. • Novetat — Take That: “These Days” (versió Stuart Price): retorn d’un grup clàssic amb producció moderna. • #15 — Jessie J, Ariana Grande, Nicki Minaj: “Bang Bang” entra fort a la 15a posició. • DJ Cassidy feat. R. Kelly: “Make The World Go Round” es manté a la mateixa posició (sense número explícit al tall). • #1 — David Guetta feat. Sam Martin: “Dangerous”: corona la llista i tanca el programa. Temes principals Compte enrere de la llista • Evolució d’alguns temes clau: pujades (Shift K3Y), baixades (The Script) i manteniments (OneRepublic, DJ Cassidy). Novetats i tendències • Retorn de Take That amb These Days, destacant la producció de Stuart Price. Notes de producció • Hi ha nombroses intervencions breus (“Fins demà!”, “Bona nit”, “Gràcies”) que funcionen com a cortinetes o separadors. Les seccions temporals de sota apunten a l’inici real de cada tema i no a aquests separadors. Resum per cançó Del 18 al 15 • #18 — OneRepublic: “Love Runs Out” — Manté posició; es fa sonar el torn central de la cançó. • #17 — Shift K3Y: “I Know” — Pujada notable des del #22, amb èmfasi en l’energia del single. • #16 — The Script: “Superheroes” — Retrocedeix (de #7 a #16), indicador de canvi en preferències. • Novetat — Take That: “These Days” (Stuart Price) — Reentrada clàssica amb touch dance-pop contemporani. • #15 — Jessie J, Ariana Grande, Nicki Minaj: “Bang Bang” — Entrada forta i col·laboració de gran impacte pop. Tancament • DJ Cassidy feat. R. Kelly — “Make The World Go Round” — Estabilitat a la llista. • #1 — David Guetta feat. Sam Martin: “Dangerous” — Single dance-pop que corona el rànquing de desembre.

  • Veus Parròquia del 24/12/2014 — Top 30 Ràdio Desvern: del #18 al #1 (Des.)

    Panorama general Programa de compte enrere del Top 30 de Ràdio Desvern amb trams destacats de la llista de desembre. S’anuncien diverses posicions (del #18 al #1), amb una novetat important i moltes falques i transicions entre cançons. "I la primera posició d'aquest mes de desembre... és la música de David Guetta i la veu de Sam Martin... Dangerous." Format del programa • Espais breus del locutor presenten cada posició o novetat. • Entre trams, s’escolten falques i comiats recurrents: "Fins demà!", "Bona nit". • Patrocini i menció comarcal al principi (informatiucomarcal.com). Temes principals i artistes • #18 — Esment inicial: "Juan Republic i Lord Franz Out" mantenen posició (patrocini i entrada de programa). • #17 — The Shifts — "I Know": pugen de la #22 a la #17. • #16 — The Script — "Superheroes": baixen de la #7 a la #16. • Novetat — Take That — "These Days" (versió de Stuart Price): retorn d’un grup clàssic, destacada com a novetat del dimecres. • #15 — Jessie J amb Ariana Grande i Nicki Minaj — "Bang Bang": entrada potent a la #15. • #14 — DJ Cassidy amb R. Kelly — "Make the World Go Round": mantenen posició. • #13 — Posició anunciada, però sense detalls audibles al fragment. • #1 — David Guetta amb Sam Martin — "Dangerous": número u de desembre i previsió de tancar l’any al capdamunt. Notes i observacions • Falques i transicions: repetits "Fins demà!" i "Bona nit" separen trams i cançons. • Noms i títols: alguna dicció pot sonar deformada al tall (p. ex., "Descript" per The Script, "Take Dad" per Take That), però el context els identifica clarament. Guia ràpida per minuts/segons (vegeu seccions) • 0:02 — Patrocini, entrada i #18. • 3:58 — #17 (The Shifts — I Know). • 7:11 — #16 (The Script — Superheroes). • 11:17 — Novetat (Take That — These Days, versió Stuart Price). • 15:33 — #15 (Jessie J/Ariana/Nicki — Bang Bang). • 18:45 — #14 (DJ Cassidy ft. R. Kelly — Make the World Go Round). • 24:17 — #13 (anunci sense detalls). • 28:04 — #1 (David Guetta ft. Sam Martin — Dangerous).

  • Veus Parròquia del 10/12/2014 — Advent i Immaculada: Evangeli de Joan, Notícies d’Església, Dia de Germanor i Crida Solidària del Papa Francesc

    Panorama general Un programa centrat en la vida parroquial i diocesana que combina la lectura de l’Evangeli, un ampli bloc de notícies i anuncis d’activitats, i reflexions profundes sobre l’Advent, la Immaculada Concepció i la solidaritat. També s’hi recullen paraules del Papa Francesc i es promouen iniciatives com la recapta d’aliments de Càritas i la campanya "Reis per a tothom". Temes principals Lectura de l’Evangeli (Joan 1:6–28) • Centralitat del testimoni de Joan Baptista com a testimoni de la llum, no la llum mateixa. • Crida a “aplanar el camí del Senyor” i a discernir el sentit del bateig. Notícies d’Església • Pregària de Taizé i Trobada Europea de Joves (29/12–02/01) amb informació logística i contactes. • Ordenació del prevere Sergi Sicília a la catedral de Sant Llorenç (Diòcesi de Sant Feliu), amb agraïments i felicitacions. • "Diàleg en família" a la Casa de l’Església: lectura comentada d’Evangelii Gaudium. • Recés d’Advent per a religiosos/res amb el bisbe Agustí; inclou dinar i informacions diocesanes. • Trobada de Nadal de la Delegació d’Ensenyament i participació a l’eucaristia amb música i cants. • Campanya "Reis per a tothom" (recollida i distribució de joguines) i correcció d’adreces/contactes. • Carta del Bisbe (Dia de Germanor i 10è aniversari diocesà): agraïment per la generositat, prioritat dels pobres i resultats de la col·lecta (545,61 €; any anterior 698,16 €). Reflexions de Nadal (Mossèn Joaquim Rius) • Crítica al consumisme i pèrdua del pessebre com a signe navidec en espais públics. • Reivindicació dels valors del pessebre: pau, humilitat, senzillesa, família i dignitat humana, amb atenció als qui més pateixen. Meditació d’Advent (Bisbe Agustí Cortés) • Advent com a temps de desvetllar-se, alçar-se i vestir-se per al combat diari de la fe. • L’esperança es fonamenta en la memòria de les obres de Déu; cita de Ratzinger sobre regalar-nos records del bé. • Imatge patrística de la humanitat “embarassada de Déu” i crida a “donar a llum de nou” a Jesucrist. Immaculada Concepció (Cardenal Lluís Martínez Sistach) • Dogma proclamat pel Beat Pius IX (1854) i relació amb Vaticà II. • Maria com a model de l’Església i signe d’esperança; estil marià de l’evangelització (tendresa, fe, justícia). Crida solidària i denúncia social (Papa Francesc) • Crítica a l’especulació amb aliments i a la primacia del guany: 123 milions de pobres a Europa. • Invitació a la recapta d’aliments del rebost de Càritas parroquial. Com ajudar bé els pobres (Lina Santa Bàrbara) • “La fe sense obres és morta”: ajudar amb respecte, rapidesa en urgències i empoderament (no només donar, també ensenyar i acompanyar). • 3 dites africanes per il·lustrar una ajuda intel·ligent i dignificadora. Cites destacades "Sóc una veu que crida en el desert. Aplaneu el camí del Senyor" (Joan Baptista) "Desvetllar-se, alçar-se, vestir-se per al combat diari. Això és l’advent" (Bisbe Agustí Cortés) "Fa mal constatar que la lluita contra la fam... ha reduït els aliments a una mercaderia qualsevol... És una gran desgràcia que Europa ja tingui 123 milions de pobres" (Papa Francesc) "La fe sense obres és morta" (Lina Santa Bàrbara) Dades i anuncis útils Taizé (Trobada Europea a Praga, 29/12–02/01): info a acollida.bcn.org | e-mail: acollidebcn.gmail.com | tel. 622 069 296 (dimarts 19–21 h). Ordenació de Sergi Sicília: catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat). Casa de l’Església: • "Diàleg en família" (13/12, 17:00–18:30) sobre Evangelii Gaudium. • Recés d’Advent per a religiosos/res (13/12, 10:00–16:30), amb el bisbe Agustí. • Delegació d’Ensenyament: trobada de Nadal (14/12, 17:45) i eucaristia amb música. Campanya "Reis per a tothom": Centre Cristià dels Universitaris, C/ Villarroel, 81 (Barcelona) | tel. 933 233 368 | e-mail: campanyerreisccu.gmail.com. Dia de Germanor 2014 (parròquia): col·lecta 545,61 € (any anterior 698,16 €); es demana mantenir l’aportació per sostenir l’Església.

  • Veus Parròquia del 3/12/2014 — Fe i LGTBI a l’Església: acollida, pors i futur

    Context i convidat Episodi de Veus de la parròquia amb Jordi Valls, conciliari de l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes (ACGL). Es conversa sobre acollida a les comunitats versus discursos de la jerarquia, l’acompanyament espiritual, la teologia LGTB, el Sínode de la Família i el canvi de to amb el Papa Francesc, així com contradiccions, pors i esperances. Punts clau destacats • Acollida creixent a les parròquies i comunitats de base, però distància amb la jerarquia i missatges públics que fereixen. • Necessitat d’un espai propi per fer teologia gai/lesbiana, acompanyament i convivència, tot reconeixent la dignitat com a fills i filles de Déu. • Canvi de to amb Francesc ("Qui sóc jo per jutjar?") però decepcions als documents sinodals i una afirmació considerada falsa sobre l’ajut internacional. • Normalització en diverses parròquies (famílies i parelles LGTBI visibles), tot i casos de secretisme per por a represàlies. • Existència de beneïcions discretes de parelles per part d’alguns capellans; clima de por sota JPII i Benet XVI. • Contrastos internacionals: suport de líders luterans/anglicans (p. ex. Finlàndia) versus frens en contextos catòlics (Andorra). • Lectura bíblica amb "fil rosa" (David/Jonatan; Rut/Noemí) i casos històrics (Newman) com a referents simbòlics. Temes principals L’ACGL i la seva missió • Fer conèixer la realitat cristiana dins del col·lectiu LGTB i, alhora, la realitat LGTB a les comunitats cristianes. • Acompanyament espiritual des del paper del conciliari; espai de curació per a persones ferides per el rebuig. Jerarquia vs comunitats • Diferència entre tracte personal (sovint respectuós) i discurs públic (sovint condemnatòri) de part de la jerarquia. • En comunitats "normals", l’homofòbia es redueix amb la proximitat: veure i conèixer veïns, fills o catequistes LGTBI normalitza la seva presència. • Obstacles: capellans molt alineats amb Roma o moviments neoconservadors (Opus, Legionaris, etc.). Teologia i formació LGTB • Espiritualitat LGTB: com viure sexualitat i fe de manera integrada. • Teologia gai/lesbiana i hermenèutica: relectura bíblica més enllà de poques frases condemnadores. • Història de Jesús i lectura del "fil rosa" al llarg de la tradició. Papa Francesc i el Sínode • Canvi de paradigma: del dogmatisme a l’acollida i la no-judicialització. • Decepció amb el Sínode: punts aprovats que només repeteixen el Catecisme i un altre basat en una falsedat sobre condicions d’ajut internacional (confusió entre despenalització i matrimoni). Mirant endavant • Canvis lents a nivell oficial, però expectatives que l’Església convergeixi amb altres tradicions cristianes en acollida i reconeixement. • Defensa de l’expressió amorosa com a part legítima de la vida cristiana, també per a parelles del mateix sexe. Cites destacades "Qui sóc jo per jutjar els gais?" "La homofòbia... es cura amb la coneixença i la proximitat." "Sóc un fill o filla meravellós, fet a imatge de Déu. Déu m’estima tal com sóc." "És profundament pervers" — sobre excloure l’expressió amorosa i sobre un punt sinodal basat en una falsedat. Exemples i casos • Parròquia de la Geltrú: parelles i famílies LGTBI integrades (catequesi, Consell parroquial, vida litúrgica). • Finlàndia vs Andorra: un arquebisbe celebra l’aprovació del matrimoni igualitari; un altre el frena i promou una unió civil sense drets. • Bíblia: David/Jonatan i Rut/Noemí llegits com a fils d’un "fil rosa" inclusiu. • John Henry Newman: traslladat lluny del seu amic en ser canonitzat — viscut com un gest de purisme institucional. Missatge final • Crida a reconèixer que l’amor de Déu és immens i que les persones LGTBI són filles i fills de Déu. • Invitació a mirar el voltant i descobrir persones LGTBI presents a la comunitat, per avançar en acollida i estima.

  • Veus Parròquia del 26/11/2014 — Drets infantils, pobresa energètica i dignitat laboral

    Panorama general Episodi especial de «Veus de la parròquia» (franja Finestra de Justícia i Pau) amb Quima Jiménez i Jesús Castro, dedicat a tres eixos centrals: drets dels infants, pobresa energètica i cost de l’energia, i dignitat del treball en un context de capitalisme financer i automatització. Inclou referències a la intervenció del papa Francesc al Parlament Europeu i a la justícia fiscal a la UE, i es tanca amb agenda local. L’inici i el final contenen falques de programes i recordatoris de la ràdio. Temes principals • Drets dels infants: veus i escrits del Casal dels Infants que reclamen un món més just, verd i sense desigualtats. • Pobresa energètica: moció municipal, riscos per salut i vida, i comparativa internacional dels preus de l’energia. • Treball i dignitat: impacte de la robotització i l’atur estructural; propostes de repartiment del treball i jubilació anticipada. • Europa i valors: crida del papa Francesc a posar la persona al centre i a una Europa com a família de pobles. • Justícia fiscal: crítiques a les pràctiques d’optimització a Luxemburg i a la càrrega fiscal desigual entre grans corporacions i PIMES/treballadors. • Agenda i comunitat: conferència educativa, esport local i proposta cultural («Five Days to Dance»). Drets dels infants i esperança activa Veus joves, valors clars • Infants i joves demanen un món verd, pacífic i sense barreres, amb oportunitats reals i escola per a tothom. • Sublinien habitatge digne i cobertura per a persones sense llar (ús d’habitatges buits). "Volem viure en un món color de verd, de natura i esperança... un món sense corones ni medalles... però ple d’oportunitats perquè la justícia no té preu ni classes socials." • Contrapunt: adults reconeixen que aquestes demandes coincideixen amb els valors bàsics que la societat ha desatès. Pobresa energètica i cost de l’energia Emergència social i responsabilitats • Presentació d’una moció municipal impulsada per entitats (veïnals, Justícia i Pau, etc.) per garantir subministraments bàsics i protegir famílies vulnerables. • Riscos greus: accidents per braseres i intoxicacions per intentar escalfar-se sense recursos. Preus i comparatives • A la UE, l’electricitat a l’Estat espanyol es paga de les més altes; casos reals comparats amb el Regne Unit mostren diferències abismals. • Crítica al traspàs a les factures del cost del projecte de gas de Tarragona (Castor): socialització de pèrdues i blindatges contractuels. Treball, capital i robotització Diagnòstic • Crítica al capitalisme salvatge i a un model que prescindeix del treball: productivitat puja, feina baixa → atur estructural i precarització. • Pràctiques empresarials: no reposen jubilacions, més càrrega per la plantilla, hores extres i por a perdre la feina. Propostes en debat • Segons economistes com Paul Krugman: - Redistribuir part dels guanys de productivitat cap a l’Estat/Seguretat Social. - Jubilació als 60 i reducció de jornada (p. ex., 35 hores) per repartir el treball. • Objectiu: dignitat, inclusió i temps de vida real per a tothom. Europa, valors i dignitat El papa Francesc a l’Eurocambra • Crida a posar la persona humana al centre, amb drets inalienables per sobre d’interessos econòmics. • Metàfora d’Europa com a família de pobles, on cada poble pugui expressar la seva individualitat i creativitat. "Promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inalienables... i defensar la centralitat de la persona humana." Fiscalitat i governança Desigualtats i confiança pública • Denúncia d’optimització fiscal (Luxemburg, tax rulings) que permeten a grans corporacions pagar tipus mínims, mentre PIMES i treballadors suporten el pes fiscal. • Cas de targetes opaques: recordatori que les retribucions en espècie han de retindre IRPF; crida a responsabilitats i transparència. • Exigència de rendir comptes als governants (requisits, sous regulats, cessament per incompliment), per alinear decisions amb la vida real de la ciutadania. Agenda local i cloendes Comunitat i cultura • Conferència educativa: Janine Kunci parla d’una altra manera de veure el món (educació i valors). • Esport local: crida a omplir La Bonaigua pel cap de setmana d’hoquei (Sant Just vs Corbera i Palafrugell). • Cultura: projecció de «Five Days to Dance» sobre com actes subtils poden transformar la societat. Falques i serveis • Recordatoris d’horaris i canals de Ràdio Desvern; falques de programes com «Seixanta i més», «Carave» i «Just a la Fusta».

  • 28'

    Veus Parròquia del 19/11/2014 — Joves a la parròquia: esperança, fe i acció

    Panorama general Un episodi coral on un grup de joves de la parròquia, guiats per la Quima, comparteixen vivències reals i projectes amb el lema central: “no ens deixem robar l’esperança”. Parlen de l’Aplec de l’Esperit 2014 a Banyoles, d’accions solidàries i ecològiques, de respecte interreligiós, empatia i de com connecten la fe amb el dia a dia. El tram final inclou la lectura d’Ezequiel i una reflexió sobre el símbol del bon pastor. “No ens deixem robar l’esperança.” Temes principals 1) Aplec de l’Esperit 2014 (Banyoles) • Experiència vivencial i festiva: joves, activitats, testimonis i l’himne “És el Senyor”. • Impacte personal: activitats que “omplen” i fan reflexionar. “Era una frase que dius, ‘ostres, és el Senyor’… i a l’Aplec ho vas entendre.” 2) Testimonis i diversitat funcional • Trobada amb representants d’una residència: gratitud, rols positius i cohesió. • Canvi de mirada: de “discapacitat” a “diversitat funcional”, per mirar-nos d’igual a igual. 3) Projectes solidaris i ecològics del grup • Paradetes a festes (Reis, Sant Josep, Sant Jordi…) amb manualitats fetes per ells. • Ús de reciclatge: component d’ecologia i sostenibilitat. • Finalitat: recaudar fons per a la parròquia i fer comunitat. 4) Valors en acció i vida comunitària • Projectes per visitar residències i acompanyar la gent gran. • Activitats educatives i lúdiques: cinema, crispetes, festes de pijama i treball sobre temes d’actualitat (Facebook, Drets dels Infants, pobresa energètica). • Èmfasi en la reflexió personal i en fer feliç als altres com a camí de felicitat. 5) Religió, respecte i convivència • Debat obert: la religió no com a normes i ritus sinó com a amor. • Respecte interreligiós: diferents creences no han de separar; l’eix és estimar. 6) Empatia i suport mutu • Definició i pràctica d’empatia al grup: posar-se al lloc de l’altre, acompanyar, abraçar. 7) Integració a la comunitat i música litúrgica • Les joves es senten acollides per la comunitat. • Volen més dinamisme musical a l’eucaristia (piano, guitarres; cançons més rítmiques). 8) Lectura d’Ezequiel i el bon pastor • Lectura (cicle A) i metàfora del pastor que cuida i busca l’ovella perduda. “Buscaré l’ovella perduda… Les pasturaré totes amb justícia.” • Aplicació: tenir confiança i viure la fe cuidant els altres. Punts clau destacats • Esperança activa: jovent que combina fe, servei i alegria. • Solidaritat concreta: paradetes, reciclatge i acompanyament a gent gran. • Educació integral: valors + actualitat (xarxes, drets, energia) amb dinàmiques participatives. • Respecte interreligiós i empatia com a bases de convivència. • La fe cristiana es viu com estimar i servir, no només com a ritu. Idees per emportar-se • Mantén viva l’esperança amb accions petites però constants. • Practica l’empatia: escolta, abraça, acompanya. • Fes que la fe dialogui amb el teu dia a dia i amb els temes socials. • Dona espai a la creativitat i a la música per dinamitzar la litúrgia i la comunitat.