Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

349-360 de 481

  • Veus Parròquia del 10/6/2015 — Els reptes del papa Francesc: Evangelii Gaudium, inclusió LGTBI, reforma econòmica del Vaticà i diplomàcia al servei dels qui pateixen

    Visió general Episodi especial de final de temporada de "Veus de la parròquia" dedicat als reptes del papa Francesc: del gir pastoral d’Evangelii Gaudium i l’“opció pels pobres”, a l’obertura inclusiva (LGTBI, famílies diverses), la transparència econòmica del Vaticà i la diplomàcia valenta (Lampedusa, genocidi armeni, desgel Cuba–EUA). El diàleg també compara el seu estil amb el de Benet XVI i aborda temes sensibles com la comunió per a divorciats i el paper de les dones a l’Església. Temes principals Gir pastoral i missioner: Evangelii Gaudium com a full de ruta; “fer olor d’ovella”; centralitat dels pobres i de l’alegria cristiana. Inclusió i diàleg: LGTBI i famílies diverses; del Sínode de la Família al “Qui sóc jo per jutjar?”. Transparència i reforma econòmica: control de l’IOR, tancament de comptes sospitosos i fiscalització italiana; combat al “paradís fiscal”. Veu profètica global: Lampedusa i migracions; reconeixement del genocidi armeni; impuls a l’entesa Cuba–EUA; crida a una ONU més valenta. Sagraments i ministeris: acollida dels divorciats; debat obert sobre dones i ministeris; experiències de base. Cites destacades "Si algú és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-lo?" "L’Església ha de fer olor d’ovella." Idees clau per àrees Evangelii Gaudium i estil pastoral • Francesc passa d’una Església centrada en la doctrina a una Església en sortida, que toca “peu a terra” i posa els pobres al centre. • Evangelii Gaudium funciona com a full de ruta explícit (inèdit fins ara): missió, pobresa, reforma i comunicació clara. • La joia (gaudium) i la vida quotidiana com a lloc de l’Evangeli: testimoni esperançat més que “predicots”. Inclusió LGTBI i famílies • S’obren portes al diàleg amb persones LGTBI i es reconeix la pluralitat de models familiars. • La frase "Qui sóc jo per jutjar?" esdevé punt d’inflexió cultural i eclesial; efecte “forat a la presa” que s’eixampla. Transparència econòmica • Reforma de l’IOR: 3.000 comptes sospitosos tancats; pas a fiscalització italiana i més transparència comunicativa. • Conscients de resistències internes: “diners és poder”; tensió entre el missatge de pobresa i la riquesa institucional. Veu profètica internacional • Lampedusa: denúncia de la indiferència davant morts al Mediterrani i causes d’arrel (fam, guerra). • Genocidi armeni: coratge per dir-ne “genocidi” i estimular reconeixement i perdó; interpel·lació a la ONU i governs. • Cuba–EUA: diplomàcia discreta que facilita el desgel per millorar la vida de la gent; influència del bagatge jesuïta. Sagraments i paper de la dona • Acollida dels divorciats a la comunió: respecte a la consciència i al camí de fe personal. • Dones i ministeris: protagonisme creixent i experiències de base on dones presideixen celebracions; debat obert i creixent. Context i contrast • Renúncia de Benet XVI: gest innovador que facilita el canvi; pas d’un perfil teològic-doctrinal a un de pastoral-prop i simbòlic (creu de plata, sabates negres, Santa Marta, demanar la benedicció al poble).

  • Veus Parròquia del 3/6/2015 — Prohibició d'armes nuclears, minerals de conflicte i futur de la indústria catalana — Últim Justícia i Pau de la temporada

    Panorama general Punts clau • Últim programa de la temporada; canvi d’ordre: primer agenda i després temes de fons. • Agenda local: exposició artística infantil (9–14 de juny, La Vagoneta) i pregària ecumènica per l’abolició de la tortura (18 de juny, 19:30, Monestir de Sant Pere de les Puel·les). • Debat sobre armes nuclears: prop d’un centenar de països (107) recolzen la seva prohibició via el compromís humanitari; resistència dels estats nuclears, riscos globals i costos socials. • Minerals de conflicte: el Parlament Europeu aprova (378–311–11) una regulació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament; focus en el coltan del Congo i el paper de Justícia i Pau. • Indústria catalana i inversions: pèrdua de teixit productiu (60.000 empreses; 200.000 llocs), casos Gas Gas/Indox; crítica al rol de la banca i a inversions públiques fallides; aposta pel Corredor Mediterrani i els ports. Agenda i comunitat Exposició escolar a La Vagoneta (9–14 de juny) • Mostra de projectes artístics dels nens de Sant Just, preparada amb la Sole i els nanos, a la sala gran de La Vagoneta. Pregària ecumènica contra la tortura (18 de juny) • A les 19:30 al Monestir de les Benedictines de Sant Pere de les Puel·les (c/ Anglí), per l’abolició de la tortura, les seves víctimes i els seus torturadors. • Reflexió sobre la vigència de la tortura física i psicològica al segle XXI i la necessitat de sensibilització col·lectiva. Prohibició d’armes nuclears i “compromís humanitari” Context i posicions • Revisió del Tractat de No Proliferació amb mesos de debats; Àustria impulsa una via per prohibir i eliminar les armes, omplint el buit legal. • 107 països s’adhereixen al compromís humanitari; els estats nuclears no volen nous acords de desarmament. “independentment del que ha passat en la conferència, el compromís humanitari ha de ser la base per a les negociacions d’un nou tractat per prohibir les armes nuclears... Ara correspon a la resta del món iniciar un procés” — Jordi Armadans (Fundipau) Riscos i costos • Persistència d’arsenals nuclears i proliferació regional (esment de Pakistan, Índia, Xina, Israel), alimentant dinàmiques d’escalada. • Cost d’oportunitat: milers de milions en armament mentre hi ha necessitats bàsiques (ex. aigua potable a l’Àfrica) sense cobertura. Minerals de conflicte i responsabilitat empresarial a la UE Vot històric al Parlament Europeu • Aprovada (20 de maig) la regulació amb 378 vots a favor, 311 en contra i 11 abstencions. • Obligació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament (unes 880.000 empreses a la UE) via auditories independents per garantir condicions respectuoses amb la dignitat humana. Impacte humà i activisme • Denúncia de condicions denigrants a les mines (Congo): treball forçat, treball infantil, manca de seguretat i salut, explotació en campaments precaris. • Paral·lelisme amb “Diamantes de sangre” i l’herència d’explotació; esperances que la regulació sigui primer pas cap a millores reals. • Justícia i Pau ha fet campanya i demana al govern espanyol que defensi la posició del Parlament al Consell de la UE. Indústria catalana, banca i política d’inversions Impacte de la crisi i casos • Pèrdua de 60.000 empreses i 200.000 llocs a la indústria catalana; risc de descapitalització productiva. • Casos: Gas Gas (motos, Girona), Indox (cisternes, Tàrrega) i una fàbrica de fusta a Solsona. El paper de la banca i els rescats • Crítica a una banca que hauria de ser servei al país però ha prioritzat accionistes; els resc ats acaben repercutint en retallades socials. • Demanda de visió a mig i llarg termini de Generalitat i banca per ajudar empreses viables en moments puntuals de dificultat. Inversions públiques fallides vs. alternatives rendibles • Exemples negatius: Projecte Castor, AVE no rendibles, autovies de Madrid, “túnels” i altres obres que acaben gravant el ciutadà. • Proposta clau: Corredor Mediterrani (via ample europeu) per enfortir exportacions i ports (Barcelona/Tarragona), amb impacte estimat de +5% del PIB. • Oportunitats perdudes: línia logística de Mercedes-Benz cap a Tarragona descartada per manca de via adequada; pèrdua d’ocupació i ingressos. • Tesi: la riquesa s’origina a la perifèria (ports i comerç); cal reorientar la política d’inversió estatal cap a projectes rendibles i estructurals. Tancament i properes fites • Comiat fins al setembre; voluntat de reprendre temes (seguiment regulació UE i Congo). • A l’horitzó: 27S i eleccions generals; esperança de renovació política per reactivar l’economia i la gestió pública.

  • Veus Parròquia del 27/5/2015 — Amor, desamor i amistat: complicitat de parella, maduresa i vocació a la sanitat pública (amb el Dr. Enric Benito)

    Resum executiu Programa: Veus de la Parròquia – secció Paraula Viscuda (Ràdio d’Esver) amb Montse Giró i el Dr. Enric Benito. Temes clau: • Vocació i servei públic: 40 anys de medicina al sistema públic i el buit vital de la jubilació. • Amistat, amor i desamor: definicions, límits i evolució amb èmfasi en la complicitat com a pilar de la parella. • Matrimoni i maduresa: créixer junts sense anul·lar-se; projecte comú i respecte d’espais. • Perspectiva ètica-espiritual: lectura de l’Evangeli (Trinitat) i l’autoritat com a coherència, no imposició. "Un matrimoni excepcional no es dona quan es casa una parella perfecta; es dona quan una parella imperfecta aprèn a disfrutar de les seves diferències." — atribuït a David Miura Perfil i context Trajectòria del convidat • Dr. Enric Benito: metge ginecòleg, 40 anys a l’Hospital de Bellvitge i a l’ICO Duran i Reynals (Unitat de Mama), professor associat a la Universitat de Bellvitge. • Compromís amb la sanitat pública i la docència; reconeixement de l’impacte col·lectiu d’aquesta dedicació. La jubilació: trencament i reconfiguració • Sentiment de desplaçament en deixar de sobte els càrrecs públics (“cartes de cessament” sense agraïment). • Pèrdua del ritme i del teixit relacional “funcional” (trucades que abans eren per necessitat professional): distingir amics reals de contactes circumstancials. • Dues tensions: ganes de continuar aportant experiència vs. marcs institucionals que no contemplen aquesta transmissió. Amistat, amor i desamor Amistat • Definició: afecte desinteressat; no espera res a canvi. • Mesura de la pròpia vàlua: “compta els amics de veritat que tens”. • Referència a la mare Teresa de Calcuta: la virtut essencial. Amor de parella • L’enamorament és químic i limitat en el temps (3–4 anys): dopamina, oxitocina, serotonina, catecolamines... • Passat l’enamorament, l’amor madur integra: - Compromís - Amistat dins la parella - Projecte comú i respecte d’espais • L’amor té un punt d’“espera de retorn” (interès legítim), a diferència de l’amistat. Desamor • Causes freqüents: - Manca d’emocions positives i rutina - Comunicació pobra - Tria poc ajustada de parella • L’“altra persona” sol aparèixer quan la relació ja va malament; si estimes amb tot el cor, no t’afecta. Virtuts de la parella: la primacia de la complicitat Més que fidelitat: complicitat • Complicitat: no és “mirar-se l’un a l’altre”, sinó “mirar tots dos cap a la mateixa direcció”. • La fidelitat és important però pot ser “obligada” (por a conseqüències, inèrcia). La complicitat sosté el vincle en positiu. • Alertes: hi ha infidelitat de pensament quan es fantasia amb enganyar la parella. Respecte i maduresa • La parella com a aliança de dos subjectes complets: sumar per fer “més que dos”, sense anul·lar l’altre. • Diferenciar resolució de problemes (virtut) de dominació (tòxica). • Evolució social: de rols jeràrquics antics a models de cooperació i igualtat, amb més trencaments possibles però relacions més riques i lliures. Marc espiritual i coherència de vida Lectura de l’Evangeli (Trinitat) • L’autoritat de Jesús s’entén no com imposició, sinó com capacitat de convèncer per la coherència entre el que es diu i el que es fa. • Pont amb la parella: lideratge i cura mútua sense dominació; coherència entre valors i actes. Idees clau per emportar-se • Amistat: cura desinteressada; pilar també dins la parella. • Complicitat per sobre de la mera fidelitat: projecte comú i mirades sincronitzades. • De l’enamorament a l’amor madur: integrar compromís, comunicació i espais propis. • Maduresa personal: treballar talents i vulnerabilitats; respectar diferències per “gaudir-les”. • Vocació i sentit: el servei públic deixa petja; cal crear camins perquè l’experiència s’aprofiti més enllà de la jubilació.

  • Veus Parròquia del 20/5/2015 — Ascensió del Senyor, família i comunicació, i concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família — Notícies d’Església i agenda local

    Panorama general Veus de la Parròquia ofereix un programa centrat en: la lectura de l’Evangeli del diumenge (Jn 20,19-23), un ampli bloc de Notícies d’Església i agenda, el monogràfic de Fe i Actualitat sobre l’Ascensió del Senyor, la crònica vaticana sobre el concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família en el marc del Sínode sobre la Família, i la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials dedicada a la família com a escola de comunicació. • Temes dominants: Ascensió, família, comunicació, agenda solidària i cultural, i vida diocesana. • To i enfocament: reflexiu, catequètic i informatiu, amb èmfasi en la missió de l’Església i el paper de la família en la comunicació i la fe. Lectura de l’Evangeli (Jn 20,19-23) • Escena del Ressuscitat: «Pau a vosaltres», mostra de mans i costat, do de l’Esperit Sant i potestat de perdonar els pecats. • Idees clau: la pau pasqual, la missió enviada (“Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio”), i el ministeri de reconciliació. "Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats." Notícies d’Església i agenda Pastoral i vida comunitària • Unció dels malalts: celebració comunitària (diumenge 24, 11h) i inscripció prèvia. • Caminada solidària a Collserola (23, 10h) a favor de Càritas (programa per trencar la pobresa hereditària infantil): 5,2 km, inscripció des de 5 €, amb pack solidari. Memòria i cultura • Beatificació d’Óscar Romero: projecció del film, taula rodona, i retransmissió de la beatificació; benedicció d’imatge i Eucaristia. • Taller "El cant gregorià als arxius benedictins femenins" (Monestir de Sant Benet de Montserrat): orientat a estudiants i interessats amb coneixements previs. • Simposi internacional: Noves perspectives sobre la formació del Nou Testament (Facultat de Teologia de Catalunya + universitats alemanyes). • La Bíblia de la Comunitat (gran format, 21 il·lustracions de Perico Pastor): edició de referència, interconfessional i amb valor cultural i artístic. Armand Puig la compara amb la Bíblia de Ripoll. Fe i Actualitat — L’Ascensió del Senyor Missal de Montserrat: teologia i litúrgia • L’Ascensió com a plenitud del misteri pasqual: el Crist glorificat intercedeix per nosaltres. • Nova presència de Crist: en la comunitat, els sagraments i els pobres; evitar la nostàlgia d’“mirar el cel” i assumir la transformació de la terra. • Lectura bíblica i tradició: l’Església cristifica els salms; professió de fe que sosté el martiri i la identitat cristiana. P. Ignasi Ricard (Claretià): missió i esperança • L’Ascensió és final de la vida de Jesús i punt de partida de la vida missionera de l’Església. • No és una "fuga del món": l’esperança cristiana impulsa el servei als altres i el testimoni fins als límits de la terra. • Dues narracions de l’Ascensió (Fets i final de Marc inspirat en Lluc) amb perspectives complementàries. Crònica vaticana — Concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família • Barcelona i la Basílica de la Sagrada Família, primer escenari d’una sèrie de concerts sobre la família abans del Sínode. • El cardenal Lluís Martínez Sistach subratlla la dimensió universal del temple i la seva simbologia bíblica i teològica. • Logística: concert gratuït, entrades per web (ilgrandemistero.com), acompanyament de l’OSV, Anastasia Petrishak i el Cor Polifònica de Porreig. • Bocelli destaca la importància social de la família i l’agraïment al Papa Francesc. "La humanitat s’hi juga molt amb la família." Jornada Mundial de les Comunicacions Socials — La família, escola de comunicació • Tesi central: la família és el primer lloc on aprenem a comunicar i a conviure en la diferència (gèneres i generacions). • Cercle virtuós: «Podem donar perquè hem rebut»; la llengua i la tradició es reben i es transmeten. • Tecnologia: irrenunciable, però cal posar-la al servei de la dignitat humana i del bé comú; evitar l’aïllament i la saturació del silenci. "El silenci és part integrant de la comunicació" (Benet XVI, citat pel Papa Francesc). Idees clau i termes • Ascensió, misteri pasqual, presència sacramental, missió, testimoni, comunicació familiar, comuns digitals responsables, reconciliació. • Punts forts: missió de l’Església, centralitat de la família, agenda solidària i cultural.

  • Veus Parròquia del 13/5/2015 — Opció pels pobres (Evangelii Gaudium): economia de l’exclusió, solidaritat, educació i sanitat, comunicació i gent gran

    Panorama general Programa: A veus de la parròquia (Ràdio Desvern). Capítol del cicle 2014–2015 dedicat als reptes que afronta el papa Francesc, amb focus en l’opció pels pobres a partir de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013). Intervenen Lluís (presentador) i Ima Pariques (convidada). També s’hi intercalen breus promocions d’altres programes ("60 i més", "Cara B") i un anunci d’un debat electoral local. Temes principals del debat Opció pels pobres com a eix teològic i pastoral: no és només un tema social; és una crida central de l’Església. Economia de l’exclusió i crítica al consumisme: "Aquesta economia mata"; deshumanització i priorització dels mercats sobre la vida. Alegria vs. plaer: el papa contraposa l’alegria profunda que sovint es troba en els pobres a la recerca superficial del plaer en societats acomodades. Solidaritat i corresponsabilitat: creixement d’iniciatives solidàries i debat sobre ajudes incondicionades vs. compensació social (banc del temps, ajuda mútua). Cercle de la pobresa infantil: importància crítica d’educació i sanitat per trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa. Salut mental i desesperança en context de precarietat: augment de patologies, especialment en capes socials baixes. Propostes econòmiques: redistribució, possibles fórmules de repartiment del treball i repte d’articular models sostenibles. Església pobra per als pobres: crida a la sobrietat eclesial i a "prestar la veu" als exclosos. Comunicació i comunitat: crítica a l’excés de mediació digital; defensa de la proximitat i el contacte humà. Cura de la gent gran: necessitat d’incrementar l’atenció familiar i comunitària. Desenvolupament i idees clau Marc de referència: Evangelii Gaudium i l’opció pels pobres • Es prenen cites clau de Evangelii Gaudium (núm. 7, 52, 189, 198) per estructurar el debat. • L’opció pels pobres s’entén com a criteri teològic i pastoral que reclama una Església sobria, pròxima i compromesa amb el bé comú. "Vull una Església pobra per als pobres". Alegria i pobresa vs. recerca del plaer (EG 7) • Contrapunt: societats que busquen plaer vs. l’alegria trobada en persones amb pocs recursos. • Risc de desensibilització davant tragèdies (migracions, abusos), cal preservar la sensibilitat i l’empatia. Gir històric, precarietat i salut mental (EG 52) • Augment de por i desesperança; creixen patologies de salut mental, sobretot entre els joves sense futur laboral. • Impacte social: necessitat d’assistència continuada i pressió sobre el sistema públic. Economia de l’exclusió i crítica al consumisme • Denúncia de l’economia de l’exclusió: "No pot ser que no sigui notícia que mori de fred una àvia al carrer i que sí que ho sigui la caiguda de dos punts de la borsa". "Aquesta economia mata". • Crítica a la cultura del benestar que anestesia i converteix la novetat de mercat en fi vital. • Tot i la pèrdua de poder adquisitiu, es qüestiona el creixement basat en el consum com a única sortida. Redistribució i treball: idees en debat • Necessitat d’un repartiment de la riquesa més equitatiu. • Propostes exploratòries: repartiment d’hores (p. ex. passar de 8 a 5 hores) per ampliar ocupació, mantenint vida digna i salaris suficients. • Reconeixement de la complexitat i la manca de consens sobre el "com". Propietat i bé comú (EG 189) • La propietat privada es justifica si serveix el bé comú. • La solidaritat: decisió de "retornar al pobre el que li correspon" per igualar possibilitats de desenvolupament. Ajudes socials i corresponsabilitat • Debat públic: ajudes incondicionades vs. condicionades a una compensació social. • Bones pràctiques: ONG que demanen petites tasques (p. ex. portar menjar a persones grans) a canvi d’ajut; models de banc del temps. Infància, educació i sanitat: trencar el cercle de la pobresa • Exemple del "cercle viciós": famílies sense hàbits laborals transmeten absència de rutina i expectatives als infants. • Prioritzar educació i sanitat com a puntals per interrompre la transmissió de la pobresa, amb suport dels serveis socials. Teologia de l’opció pels pobres i Església pobra (EG 198) • L’opció pels pobres és abans de tot teologia. "Som cridats a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, a ser els seus amics i a recollir la seva saviesa". • Crida a una Església sobria i centrada en el servei integral (espiritual i material). Comunicació i comunitat • Diagnosi local: atur i pobresa, individualisme, consumisme i falta de comunicació real. • Reivindicació de la proximitat física i el diàleg cara a cara davant la superficialitat de part de la comunicació digital. Cura de la gent gran • Reclam d’incrementar l’atenció a la gent gran tant en l’àmbit familiar com comunitari (ONGs, Càritas). Cites clau "Aquesta economia mata" (EG 53) "Vull una Església pobra per als pobres" (EG 198) "Som cridats a descobrir Crist en ells… a prestar-los la nostra veu…" (EG 198)

  • Veus Parròquia del 6/5/2015 — Educació, sanitat i migració: Justícia i Pau

    Panorama general Programa conduït per Jesús i Quima (Veus de la parròquia) amb un recorregut crític i constructiu sobre: desigualtats territorials en serveis públics, educació i formació (FP i universitat), model econòmic i ocupació, crisi migratòria al Mediterrani i agenda comunitària per la pau. Punts clau • Catalunya a la cua en inversió en educació i sanitat segons l’informe de la Fundació BBVA, malgrat l’elevada aportació fiscal. • Crida a un canvi de model: més equitat territorial, planificació a llarg termini i responsabilitat política. • Educació: barreres d’accés a la formació contínua (màsters cars), revalorització de la formació professional i dels oficis. • Migració: enfocament en causes estructurals (guerres, pobresa, canvi climàtic) i crítica a la resposta de la UE centrada en el rebuig i mesures repressives. • Comunitat: invitació a la Festa de la Pau amb activitats educatives i simbolisme a favor de la informació oberta. Desigualtats en educació i salut • L’informe BBVA exposa grans diferències interterritorials: Catalunya inverteix menys per càpita en educació i sanitat, amb efectes palpables (llistes d’espera, precarietat). • Comparativa: el País Basc, amb més inversió en formació, mostra menys atur i millors resultats, exemplificant el retorn social de la inversió. • Política: manca de resposta concreta dels partits; risc d’inacció post-electoral; cal continuïtat de polítiques quan canvien governs. • En protecció social, Catalunya se situa al voltant del cinquè lloc, però persistixen mancances. Educació, formació i ocupació Formació contínua i barreres d’accés • Es destaca el cost elevat dels màsters (p. ex. UOC), que limita l’actualització professional en el context de baixa inversió pública. Revaloritzar la FP i els oficis • Crítica a la desconnexió històrica amb la formació professional i la pèrdua d’escoles d’aprenents. • Oficis qualificats (torner, fresador, ajustador, matricer) són escassos; l’experiència acumulada és capital productiu difícil de reemplaçar. • Previsió d’atur estructural: cal diversificar formacions, inclosa l’agricultura i la cadena agroalimentària. Agricultura i indústria alimentària • Oportunitat estratègica per a Catalunya: producció, transformació i conserves amb mirada a mercats europeus i globals. • Exemple local: Parc Agrari del Baix Llobregat amb formació aplicada (abonament, plantació, tecnologia) per a nous professionals. Condicions d’aprenentatge i fracàs escolar • Fracàs escolar a Catalunya al voltant del 25–28% (amb barris al 30%). • Beques menjador i menjadors oberts a l’estiu: clau perquè “un nen que no menja ni dorm, no aprèn”. • Crida a coordinació institucional (ajuntaments, Generalitat, Estat) i a blindar el finançament d’etapes com l’escola bressol. Governança, model i llengües • Exigència de responsabilitat política i de pressió institucional coordinada per canviar paràmetres de finançament i criteris de repartiment. • Debat sobre política lingüística i la necessitat real de plurilingüisme (mínim català, castellà, anglès, francès) també en dirigents públics. “La gent volem fer canvi sense violència.” • Reflexió provocadora: i si ningú votés com a acte de protesta cívica? Objectiu: forçar un canvi de model sense violència. Migració al Mediterrani: causes i respostes • Ruta Líbia/Tunísia cap a Itàlia (Lampedusa, Sicília) en condicions infrahumanes; tragèdies a la mar. • Causes: guerres per control energètic, pobresa extrema, canvi climàtic (sequera i pèrdua de collites), i proliferació d’armes facilitada per potències. • Crítica a la UE: polítiques de rebuig i propostes repressives (p. ex., enfonsar embarcacions) que no aborden l’arrel del problema. • Alternativa: pagar preus justos, impulsar desenvolupament als països d’origen i reconèixer el dret a viure amb dignitat. • Recordatori històric: Europa és fruit de successives migracions; es reclama coherència amb els valors de les tradicions monoteistes sobre justícia i solidaritat. Comunitat i pau • Festa de la Pau (dissabte 16, Plaça de la Pau, 17:00): xocolatada, Payasos Sin Fronteras, sardanes, botifarrada, i un mur de caixes que es destrueix al final com a símbol d’obertura de la informació i transparència. • Tancament: recordatori d’horaris d’emissió i retrobament al proper programa.

  • Veus Parròquia del 29/4/2015 — Resurrecció i fe sense veure: “La pau sigui amb vosaltres”, Tomàs, Eucaristia i el misteri del dolor

    Introducció i participants • Programa: Veus de la parròquia, amb la Montserrat Giró i la convidada Consol Morós i Valls. • Tema central: Lectura i comentari de Joan 20,19-31 (segon diumenge de Pasqua): la Resurrecció, la salutació “Pau”, el perdó, el dubte de Tomàs, i la connexió amb l’Eucaristia i la vida cristiana avui. Per què Joan 20? L’eix de la fe: la Resurrecció • La Consol tria aquest text pel temps pasqual i perquè és l’eix de la fe: «si no cregués en la resurrecció, tot l’altre no serviria per res». • El Regne de Déu comença “aquí i ara”: la fe es viu en el present, no només com a “recompensa futura”. “La pau sigui amb vosaltres” — salutació clau que dóna serenor i encàrrec de missió. Lectura i comentari de Joan 20 Aparició als deixebles: Pau, perdó i missió (20,19-23) • Jesús entra amb les portes tancades per la por i diu: “La pau sigui amb vosaltres” (dues vegades), els mostra les ferides i els envia: «Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio». • Dóna l’Esperit Sant i la missió del perdó: «A qui perdoneu els pecats, els quedaran perdonats…». La Consol ho llegeix com un naixement de l’Església. • Clau d’actualització: les «portes tancades» són també una actitud interior; Jesús convida a obrir-se, a no tenir por i a ser portadors de pau. Tomàs: del dubte a la confessió de fe (20,24-29) • Tomàs exigeix veure i tocar; Jesús el convida: «porta el dit…». Desemboca en la confessió: «Senyor meu i Déu meu». “Feliços els qui creuen sense haver vist” — interpel·lació directa als creients d’avui. • Aplicació catequètica: la fe és un do i es madura en comunitat; els infants s’hi apropen amb preguntes fresques i significatives. Finalitat de l’evangeli (20,30-31) • «Tot això ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tenint fe tingueu vida en el seu nom». Punt de síntesi: la fe condueix a la vida. Eucaristia i Paraula: aliment espiritual • L’Eucaristia no és un record simbòlic: és la presència viva del Ressuscitat i un aliment espiritual que sosté la vida cristiana. • Juntament amb l’Evangeli i bones lectures espirituals (sants, Papa, etc.), formen els aliments de la fe; els sagraments fan present Crist en la vida quotidiana. Fe, llibertat i el problema del mal • Davant desgràcies i violències, la pregunta “com és que Déu ho permet?” exigeix distingir: Lliure albir humà: capacitat de fer bé o mal; Déu no ens tracta com a titelles. Misteri del mal i del dolor: hi ha realitats que ens sobrepassen (catàstrofes, malalties). • La fe no elimina el dolor, però dona sentit i força per portar-lo amb esperança. “Jesús no és cap aspirina: no fa passar el mal de cap; ajuda a portar-lo d’una altra manera.” De les portes tancades a l’acció • La fe segueix un procés: de la por i el tancament a l’obertura, la comunitat i l’acció solidària. • L’Eucaristia i l’Esperit donen força per passar de l’aturdiment a l’esperança activa. Viure l’alegria i el Regne aquí i ara • «El cel comença aquí»: el Regne de Déu es comença a viure enmig de la realitat. • Diferenciar alegria de simple rialla: un somriure serè i la solidaritat poden conviure amb el dolor. • Humor i realisme com a pedagogia d’esperança enmig del misteri del sofriment. Testimoni personal de la Consol • Davant un diagnòstic de càncer, la Consol demana força per no fer patir els altres i viure-ho amb normalitat i fe. • La fe sosté l’acceptació: «tothom ha de morir abans o després»; l’esperança en la vida nova canvia la manera de viure el dol. Cloenda: invitació • Recomanació a llegir textos que alimentin la fe i ajudin a entendre la bondat de Déu. “Obriu les portes… i sereu més feliços.”

  • Veus Parròquia del 22/4/2015 — Bon Pastor, Sant Jordi i doctrina social

    Context i format del programa Programa parroquial de Sant Just Desvern amb lectura de l’Evangeli, bloc de Notícies d’Església, secció Fe i actualitat, crònica litúrgica i meditació amb salms. Lectura de l’Evangeli: el Bon Pastor (Jn 10) • Idea central: Jesús és el Bon Pastor que «dona la vida per les seves ovelles» i no fuig com el jornaler. • Missatge clau: reconeixement mutu entre Pastor i ovelles i crida a la unitat: «hi haurà un sol ramat i un sol pastor». • Lliurament lliure de la vida i poder per recobrar-la: missió rebuda del Pare. Notícies d’Església (resum temàtic) • Reunió de preveres de l’Arxiprestat: trobada a la Casa de l’Església (Sant Feliu). • Portants del Sant Crist: sortida anual a la Nou de Berguedà; preu 40 € (mínim 30 inscrits; si no, 46 €). • Parròquia de Sant Miquel (Molins de Rei): 13 vitralls nous (creació i Calvari); inauguració i benedicció, i visita guiada per Jordi Bonet (Tallers Bonet). • Cloenda del centenari de Sant Benet Menni (Hospital Sagrat Cor, Martorell): eucaristia i conferència de Joan Torrents (Càritas Sant Feliu). • Centenari del germà Roger i 75 anys a Taizé: trobada intergeneracional al Seminari de Barcelona i pregària d’acció de gràcies a Santa Maria del Mar. • Any Teresià (500 anys): pelegrinatge als llocs de Santa Teresa (Sòria, Àvila, Alba de Tormes, Salamanca, Medina del Campo, Burgos); 27–31 de juliol. • Papa Francesc a Nàpols i Pompeia: crida a la conversió de les organitzacions criminals i anècdota del casc per promoure la seguretat viària entre joves. • Creu de Sant Jordi: guardonats el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar, el Grup de Treball Estable de les Religions i la comunitat benedictina de Sant Daniel (Girona). Fe i actualitat Sant Jordi: la rosa que obre el cor • Tradició catalana de la rosa i el llibre com a complement de la festa religiosa. • Narració de José María Alimbau: un pare regala una rosa a Narcís, un jove amb discapacitat intel·lectual, i el seu goig contagiós impacta els adolescents del voltant. «Els ulls són cecs, cal mirar amb el cor» (El Petit Príncep) • Missatge: dignitat i sensibilitat que transcendeixen les aparences; la joia senzilla transforma la mirada social. Teoria del gènere i complementarietat • Resum d’ensenyaments de Francesc: defensa de la complementarietat home-dona, arrelada al Gènesi; cicles catequètics sobre família i bellesa. • Crítica a la teoria del gènere com a possible expressió de frustració davant la diferència: «eliminar la diferència és el problema, no la solució». • Crida a les parelles: coneixement, sinceritat i respecte per fer duradora la unió matrimonial; invitació als intel·lectuals a abordar el tema amb responsabilitat. Doctrina social: Evangelii Gaudium (53–56) • EG 53: «Aquesta economia mata». Denúncia de l’exclusió i la iniquitat; la vida humana no pot quedar subordinada als mercats. • EG 54: Crítica a la fe ingènua en el mercat i a la globalització de la indiferència que anestesia la compassió. • EG 55: La crisi és antropològica: primacia del diner i reducció de la persona a consum. • EG 56: Creixement dels guanys d’uns pocs; mercats desregulats i especulació; cal el control de l’Estat i protecció del que és fràgil, com el medi ambient. Congrés litúrgic de Montserrat • IV Congrés litúrgic (centenari del primer, 1915): participació dels arquebisbes de Barcelona, Tarragona i Urgell i de l’abat de Montserrat. • Reivindicació de la importància de la litúrgia; memòria del bisbe Pere Tena i record de l’impuls del Dr. Lluís Carreres. Meditació amb els Salms • Salm 122: Joia del pelegrí: caminada amb sentit cap a la casa del Senyor; crida a la pau i la justícia. • Salm 146: Confiança en Déu que fa justícia, alimenta els qui tenen fam i allibera presos; advertiment a no confiar cecament en els poderosos. • Salm 40: Acció de gràcies que precedeix la súplica; fruit de sentir-se estimat i disponible: «aquí em teniu; vull fer la vostra voluntat». Tancament • Crèdits: veus de Joana Algarra i Pere Oliver; música i so: Carles Hernández Rius. • Recordatori de reemissió i comiat.

  • Veus Parròquia del 15/4/2015 — Alliberar l’Església mundana: frescor de l’Evangeli

    Context i objectiu Programa “Veus de la parròquia” (Ràdio Esvern) dedicat a la visió del papa Francesc sobre una Església menys mundana i més fidel a l’Evangeli. Es conversa sobre la mundanitat eclesial, la missió d’evangelitzar i fer comunitat, la frescor i creativitat de l’Evangeli, l’alegria de l’anunci, el lloc de la dona, l’esperança enmig del dolor i el record de les primeres comunitats cristianes. Idees clau “Que Déu ens alliberi d’una Església mundana”: crítica a l’ostentació, el poder i la distància respecte als pobres. “No ens deixem robar l’Evangeli”: recuperar la centralitat de l’Evangeli com a bona nova alliberadora, no com a instrument de poder. Vocació eclesial: evangelitzar, fer comunitats i acompanyar de manera maternal, compassiva i no excloent. Frescor i creativitat: tornar a la font genera camins nous (inclosa la cura del medi ambient). Alegria vs. rigorisme: superar el gris pragmatisme i anunciar amb joia, sense “cara de pomes agres”. Dona a l’Església: més presència i responsabilitat, seguint les sorpreses de Jesús que trenquen esquemes. Esperança realista: brots de vida enmig del mal; Déu acompanya, la llibertat humana comporta responsabilitat. Primeres comunitats: compartir béns i donar testimoni; inspiració per avui amb criteri i proximitat. Pastoral flexible: unir celebració familiar i sentit litúrgic; revisar exigències desproporcionades (p. ex. preparació matrimonial). Desenvolupament temàtic 1) L’Església mundana vs l’Evangeli • Crítica a vestidures ostentoses, palaus i lògiques de poder que separen del poble. • Denúncia del risc de convertir l’Evangeli en instrument de riquesa o control; cal tornar a l’arrel i al servei dels pobres. "Que Déu ens alliberi d’una església mundana, sota vestidures espirituals" "No ens deixem robar l’Evangeli" 2) Vocació i missió: evangelitzar i fer comunitats • La renovació autèntica ve de vida nova i esperit evangèlic; sense això, les estructures es corrompen. • Església com a comunitat que acompanya: maternal, compassiva, oberta i no excloent. "Tota la renovació de l’Església consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació" "No tanqueu aquesta porta" (Església oberta) 3) La frescor de l’Evangeli i la creativitat divina • Tornar a la font porta mètodes creatius i llenguatges nous. • Revaloritzar la lectura directa de la Bíblia i l’Evangeli (no només mediada), tot evitant literalismes simplistes. • L’Evangeli inspira l’ecologia integral i la responsabilitat envers el medi ambient. "Cada vegada que intentem tornar a la font... broten nous camins, mètodes creatius..." 4) Sorpreses de Jesús i lloc de la dona • Jesús trenca esquemes: preferència pels pobres, entra a Jerusalem en humilitat, acull i dignifica. • Crida a més presència i responsabilitat de la dona a l’Església, coherent amb el testimoni de Jesús. 5) Alegria vs tristesa normativa • Superar el rigorisme i la cultura del “tot és pecat”. L’Evangeli és alliberador, no una llosa. • Catequesi essencial: estimar i respectar; l’amor compleix la Llei. "La fe es va desgastant... psicologia de la tomba... mòmies de museu" "No ens deixem robar l’alegria d’anunciar l’Evangeli" "El meu jou és suau, la meva càrrega és lleugera" 6) Esperança i responsabilitat humana • Davant desgràcies i violències, Déu acompanya i consola; el mal sovint ve de l’ús indegut de la llibertat humana. • Mantenir l’esperança: brots de vida fins i tot en la foscor. "On sembla que tot ha mort... tornen a aparèixer brots... torna a aparèixer la vida" 7) Primeres comunitats: inspiració per avui • Model d’unitat, testimoni i compartir béns (Ac 4,32-35). No és fàcil avui, però viable localment i mitjançant la pregària que uneix més enllà del temps i l’espai. 8) Pastoral i celebracions • Integrar alegria familiar i sentit litúrgic en bodes, bateigs i comunions. • Revisar exigències desproporcionades en processos com el matrimoni; prioritzar l’acollida i l’acompanyament. Cites destacades "Que Déu ens alliberi d’una església mundana..." "No ens deixem robar l’Evangeli" "No tanqueu aquesta porta" "Sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, qualsevol estructura nova es corromp en poc temps" "La fe... desenvolupa la psicologia de la tomba... mòmies de museu"

  • Veus Parròquia del 8/4/2015 — Aprofitar menjar escolar, crisi i futur del treball

    Panorama general Un episodi de Veus de la parròquia (espai Justícia i Pau) que combina acció local i reflexió global: projectes solidaris al municipi, coordinació social comarcal, anàlisi crítica de la crisi i les infraestructures, i reptes del futur del treball amb l’automatització. Es tanca amb resultats d’una campanya solidària per a Mauritània i una crida sobre els minerals en conflicte. "El menjar no es llença" — recuperació d’excedents als menjadors escolars. "La crisi ha vingut per quedar-se (un temps)" — debat sobre qualitat de l’ocupació i factors estructurals. Temes principals Aprofitament d’excedents als menjadors escolars a Sant Just: logística, congelació, repartiment i ampliació potencial. Taula de Serveis Socials del Baix Llobregat: bones pràctiques compartides (renda zero, targetes solidàries, programes per aturats de llarga durada i reinvenció professional). Crisi i ocupació: creixement basat en feines temporals i precàries; impacte del preu del petroli i la paritat euro-dòlar. Infraestructures i competitivitat: crítica a inversions poc rendibles (AVE, Castor) i defensa del corredor mediterrani; cost elèctric un 20–30% més car que a la UE. Automatització i repartiment del treball: robots i drons substituint tasques; necessitat de reconversió i formació contínua. Solidaritat internacional: resultats del sopar solidari destinats a pous, eines i formació a Mauritània via Mans Unides. Minerals en conflicte: proposta global liderada per bisbes (incloent catalans) perquè la UE reguli compres ètiques. Desenvolupament del contingut 1) Introducció i context • Conversa inicial i Setmana Santa local amb to proper i comunitari. 2) Menjadors escolars: excedents que alimenten • Programa municipal per aprofitar excedents dels menús: recipients adequats, congeladors cedits, i logística amb Solidança. • Repartiment a famílies i, en casos concrets, a domicilis; objectiu: no llençar menjar i reforçar els àpats solidaris. • Possibilitat d’ampliar a més escoles del municipi i, potencialment, a la comarca. 3) Taula de Serveis Socials (Baix Llobregat) • Intercanvi de programes: Renda Zero (Sant Just), targeta solidària per assegurar productes frescos, i itineraris per a aturats de llarga durada (motivació, autoestima, reinvenció professional). • Suggeriment de coordinar escales comarcals per replicar projectes que funcionen. 4) Crisi, ocupació i factors externs • Es qüestiona el relat de “recuperació”: els nous llocs són temporals, parcials i amb sous baixos (impulsats pel turisme). • Millores conjunturals per preu baix del petroli i paritat euro-dòlar, alienes a la política estatal. 5) Infraestructures, energia i PIMEs • Crítica a inversions poc rendibles (AVE, Castor, autopistes) i a decisions centrades en interessos del centre peninsular. • Defensa del corredor mediterrani: més competitivitat, menys CO2, i millor logística; cas del Port de Tarragona perdent inversions (Daimler-Benz) per manca d’impuls. • Alarmant cost elèctric: el kWh és un 20–30% més car que a la UE, llastrant la indústria. • Reclam de canalitzar finançament europeu cap a PIMEs i autònoms per economia productiva (no només grans elèctriques). 6) Consum elèctric i regulació • Debat sobre tarifes, subhastes i comptadors “intel·ligents”: opacitat de factures, lectures estimades i incentius mal alineats. • Dificultats pràctiques de la tarifa nocturna i desplaçament de consums reals de les llars. 7) Automatització i futur del treball • Robòtica i drons substitueixen tasques; no s’atura, s’intensifica. • Reptes: repartir el treball, requalificar i adaptar-se. Cal tant política pública com automotivació personal. 8) Sopar solidari i projecte a Mauritània • Recaudació total: 1.130,21 € (373 € del sopar + 763,29 € de col·lecta) per Mans Unides. • Destinació: pous, molins de gra, animals per a granges, eines agrícoles i formació (inclosa veterinària bàsica) per a autosuficiència en una àrea àrida i agresta. 9) Minerals en conflicte: crida global • Bisbes de Catalunya (amb d’altres del Congo i Brasil, incloent Pere Casaldàliga) impulsen una petició al Parlament Europeu per regular minerals estratègics i tallar pràctiques d’esclavitud i comerç no ètic en la cadena de subministrament de la indústria electrònica. Dades clau • Atur estatal esmentat: 23,6%. • Diferencial de cost elèctric: +20–30% sobre la mitjana europea. • Factors externs de millora conjuntural: preu del petroli i euro-dòlar a la paritat. • Recaudació solidària: 1.130,21 € per a Mauritània. Conclusions • La força comunitària local (menjadors, taula social, solidaritat) conviu amb reptes estructurals (infraestructures, energia, qualitat de l’ocupació). • Cal impulsar el corredor mediterrani, alleugerir el cost energètic, i orientar el crèdit cap a l’economia productiva. • Davant l’automatització, combinació de polítiques públiques, repartiment del treball i requalificació contínua. • Ètica global: cadenes de subministrament lliures d’esclavatge en minerals estratègics.

  • Veus Parròquia del 1/4/2015 — De la persecució amorosa al boogie clàssic: soul, disco i funk a Ràdio Desvern

    Visió general Un viatge sonor per la soul, disco i funk dels últims 50 anys, amb un fil conductor molt clar: l’amor, el desig i la pista de ball. El programa alterna himnes romàntics, grooves mid-tempo i boogie clàssic, amb identificatius de l’emissora i una breu presentació final del concepte del programa. Idees clau • Persecució amorosa vs. paciència: de “You can’t run from my love” a “Don’t push it, don’t force it”, el mix juga amb la tensió entre l’impuls i el deixar fluir. • Eufòria i llibertat: temes feel-good com “Walking in the Sunshine” celebren la lleugeresa i l’optimisme. • Rendició i entrega: “Take My Love” porta el relat cap a la declaració oberta d’amor. • Boogie clàssic i celebració: “Bad Mama Jama” culmina en mode festa, amb l’estètica funk dels vuitanta. "Don't push it, don't force it, let it happen naturally" — un lema central sobre la paciència en l’amor. Temes principals 1) Persecució amorosa (soul/disco) • Línia narrativa de seducció i determinació: "You can't run from my love" i "I'm gonna make you mine today". • To festiu i confiat, amb cor i ganes de “mingle”. 2) Cerca i paciència (disco/funk) • De la cerca persistent —"I've been searching such a long time"— a l’equilibri entre desig i mesura: “Don’t push it, don’t force it”. • Groove mid-tempo, baix marcat i línies vocals insistents que reforcen el missatge. 3) Eufòria lluminosa (feel-good soul) • “Walking in the Sunshine”: llibertat, calma i benestar quan la ment està en pausa i el cos flueix. 4) Rendició amorosa (boogie/funk) • “Take My Love”: declaració directa d’entrega i química (“I’m melting from all your kisses”). 5) Boogie clàssic i icònic (funk vuitanter) • “Bad Mama Jama”: celebració de la bellesa i presència escènica; baix contagiós i cor d’antem. Moments destacats • Identificatius d’emissora que marquen canvis de bloc i respir (p. ex., Ràdio Desvern, 98.1). • Cita-motiu sobre la paciència amorosa: "Let it happen naturally" • Tancament editorial: presentació del programa “per arqueòlegs de la música moderna”, amb promesa de música sense etiquetes ni caducitat.

  • Veus Parròquia del 25/3/2015 — La Samaritana: fe viscuda, catequesi i dones a l’Església

    Panorama general Conversa amb la catequista Josefina Modulell i Rivalta sobre l’Evangeli de la Samaritana (Joan 4). A partir de la lectura del text, el programa explora com Jesús trenca esquemes (diàleg amb una dona samaritana), revela el sentit de l’aigua viva i inspira un camí de conversió personal i missió. Es destaquen la misericòrdia sense judici, el paper de les dones com a primeres anunciadores, la transmissió de la fe a la catequesi i la preparació litúrgica de la Quaresma. Temes principals • Aigua viva i trobada transformadora: Jesús ofereix una vida que sacia per sempre; la dona passa de la set física a la set espiritual. • Trencament d’esquemes: diàleg amb una dona i samaritana; Jesús obre camins de reconciliació i inclusió. • Misericòrdia vs judici: denuncia el pecat però acull el pecador; invitació a evitar judicis precipitats. • De l’escolta a la missió: la dona “deixa la gerra” i esdevé evangelitzadora del seu poble. • Transmetre sense imposar: la fe s’ofereix; cadascú fa el seu pas en el seu moment. • Dones a l’Església: protagonisme bíblic i pastoral; memòria de Maria i de les primeres testimonis pasquals. • Fe que allibera: en la prova, la fe dona suport i pau interior; treball pels valors de pau, justícia i perdó. • Clau bíblica: relació Antic–Nou Testament, imatge de Déu misericordiós; salms com a escola de pregària. • Símbol del baptisme: l’aigua com a font de vida nova i coherència sacramental. Moments destacats de l’episodi • Presentació de la Josefina i el seu servei parroquial de llarg recorregut (catequesi, litúrgia, visita a malalts). • Lectura dialogada de Joan 4: pou de Jacob, “dóna’m aigua”, revelació de l’“aigua viva”. • Clau pastoral: de la incomprensió a l’obertura; Jesús coneix la vida de la dona sense condemnar-la. • Gir missioner: la dona convoca el poble; els camps “a punt de segar”. • Catequesi viva: anècdotes amb infants i famílies; la fe es transmet amb llenguatge proper. • Preparació litúrgica: salm “Compadiu-vos de mi, Déu meu” (Quaresma, cicle B). Cites clau "Dóna’m d’aquesta aigua." "La fe s’ha d’anunciar, mai d’imposar." "La fe que intentem viure allibera l’home." "No és aquell que està sol, sinó aquell que se sent sol." Conceptes clau • Aigua viva: vida eterna i transformació interior • Misericòrdia: acollir sense jutjar precipitament • Evangelització: de l’experiència personal al testimoni comunitari • Sembrar i segar: imatge de la missió compartida • Quaresma i Salm 50/51: conversió i pregària • Baptisme: naixement a la vida nova