Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

349-360 de 488
  • Veus Parròquia del 21/10/2015 — Sopa de pollo para el alma, errors i moments: viure el present amb Joana Rius + Evangeli de Bartimeu

    Resum general Programa Paraula Viscuda de Ràdio d’Esbert amb la convidada Joana Rius i Taracena. La conversa gira al voltant del llibre “Sopa de pollo para el alma” de Jack Canfield i Mark Victor Hansen, un recull d’històries reals pensades per reconfortar i inspirar. A partir d’un proverbi xinès i del famós passatge “Si tuviera que vivir otra vez mi vida”, el grup reflexiona sobre com aprendre dels errors, viure el present, alleugerir l’equipatge (material i emocional) i acumular moments significatius. Es tanca amb una frase sobre la paternitat/maternitat com a servei social essencial i amb la lectura de l’Evangeli de Bartimeu (Mc 10), centrada en la fe que salva “en aquell moment”. Punts clau • El llibre com a “caldito” per l’ànima: històries breus, reals i emotives que conviden a l’esperança i a la cura interior. • Proverbi xinès: la llum a l’ànima genera bellesa personal, harmonia a casa, ordre a la nació i pau al món. • “Si tornés a viure...”: idees com atrevir-se a equivocar-se més, ser menys sever amb un mateix, viatjar més i viure amb menys càrrega. • Equipatge lleuger: no només físic (ser menys previsors compulsius), sinó sobretot emocional (desprendre’s de rancúnies i autoexigències inútils). • La família com a servei social: formar i acompanyar una família és una contribució clau a la societat. • Evangeli de Bartimeu: insistència, fe i resposta immediata de Jesús — “La teva fe t’ha salvat”. Temes principals 1) “Sopa de pollo para el alma”: sentit i to • Llibre d’històries reals signades per autors diversos; es llegeix a poc a poc per “assaborir-lo”. • Efecte de reconfort (com una sopa calenta en un dia fred). 2) Proverbi xinès i mirada esperançada • > “Si hi ha llum a l’ànima, hi haurà bellesa a la persona... i pau al món.” • En temps “trasbalsats”, recordar l’existència de molta gent bona i compassiva. 3) “Si tuviera que vivir otra vez mi vida” (passatge central) • Aprendre dels errors i tenir la humilitat de demanar perdó. • Relaxar-se més i prendre’s menys seriosament allò que no és essencial. • Viure l’ara, relativitzar preocupacions i buscar complicitats. • Debat sobre arriscar i consens sobre viatjar i gaudir de la natura. • Plaers simples: “comeria més gelats i menys mongetes” (to distès i humor). • Més problemes reals i menys d’imaginaris: prioritzar el que importa. • Acumular moments més que mantenir una rutina “sensata” però avorrida. • Equipatge lleuger: de la farmaciola i el termòmetre a l’alleugeriment interior (menys rancors i càrregues morals). • Petites llibertats: caminar descalç, ballar, carrusels i margarides. 4) Família i vocació de cura • > “Potser el major servei social és formar i tirar endavant una família.” • Reconèixer el valor quotidià de la maternitat/paternitat i la transmissió de valors. 5) Evangeli segons Sant Marc (Bartimeu) • El cec demana amb insistència: “Jesús, compadiu-vos de mi!”. • Resposta immediata a la fe: “Ves, la teva fe t’ha salvat.” • Crida a demanar gràcia per a l’ara: “per aquell moment”. Cites destacades “Si hi ha llum a l’ànima, hi haurà bellesa a la persona; si hi ha bellesa a la persona, hi haurà harmonia a la casa; si hi ha harmonia a la casa, hi haurà ordre a la nació; si hi ha ordre a la nació, hi haurà pau al món.” “Me atrevería a equivocarme más.” “Tal vez tendría más problemas reales, pero menos imaginarios.” “Trataría de no tener nada más que momentos.” “Quizá el mayor servicio social que puede ofrecerse a un país y a la humanidad sea formar y llevar adelante una familia.” “Ves, la teva fe t’ha salvat!” Persones i rols • Locutor: conductor del programa i de la lectura. • Montserrat Giró (Montse): co-conductora i anàlisi reflexiva. • Joana Rius i Taracena: convidada; tria i comenta el llibre; experiència vital de mare/àvia. • Carlos (tècnic): control del temps i so. Què ens emportem (idees accionables) • Practicar la humilitat: admetre errors i demanar perdó. • Fer petites pauses per relaxar-se i relativitzar allò no essencial. • Planificar escapades senzilles a la natura quan es pugui. • Distingir problemes reals dels imaginats; focalitzar l’energia. • Alleugerir l’equipatge físic i emocional: menys acumulació, menys rancúnia. • Celebrar la família i mantenir viva la fe/espiritualitat en el present.

  • Veus Parròquia del 14/10/2015 — Veus de la Parròquia: Lectura de l’Evangeli, catequesi per a totes les edats, DOMUND, Sínode de la família, catequesi del Papa (mare i pare) i glosses sobre Síria i el servei comunitari

    Resum general Programa magazine parroquial amb tres blocs principals: lectura de l’Evangeli (Marc 10:35–45) centrada en el servei; Notícies d’Església (inici de la catequesi, DOMUND i agenda parroquial); i Fe i Actualitat, amb la ressenya del Sínode dels Bisbes sobre la família, la catequesi del Papa Francesc sobre la mare i el pare, la presentació d’“El llibre de la família” i dues glosses d’Enric Puig-Jofre (testimoni des de Síria i servei a la comunitat). Temes principals • Servei i humilitat cristiana a partir de l’Evangeli: lideratge com a servei. • Catequesi al llarg de la vida: importància d’una catequesi sistemàtica per a infants, joves i adults; paper de la comunitat. • DOMUND: suport espiritual i econòmic a les missions a través de les Obres Missionals Pontifícies. • Sínode sobre la família: diàleg diocesà, reptes pastorals i inclusió; vocació i missió de la família al món contemporani. • Catequesi del Papa: el valor insubstituïble de la mare i la necessitat de la presència paterna (proximitat, paciència i misericòrdia). • Vida parroquial: romeria a Montserrat, loteria solidària i exemples de participació del laïcat en la litúrgia i la caritat. • Testimoni des de Síria: fe i esperança enmig del conflicte, crida a la unitat i la fortalesa espiritual. Detall per blocs Lectura de l’Evangeli (Marc 10:35–45) • Missatge central: “qui vulgui ser important, que sigui servidor”; el Fill de l’Home ve a servir i a donar la vida. "Entre vosaltres no ha de ser pas així. Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor." Notícies d’Església • Inici de curs i catequesi per a totes les edats (reflexió de mossèn Joaquim Rius): - La catequesi no és només per a la infantesa; cal una formació d’adults per transformar el clima religiós familiar. - Objectius: conèixer el missatge de Jesús, interpretar la vida a la llum de la Paraula, fer deixebles i fomentar la pregària personal i comunitària. • DOMUND: crida a col·laborar - Espiritualment (pregària) i econòmicament (canalitzat per les Obres Missionals Pontifícies), que sostenen el 38% de les esglésies naixents. • Agenda parroquial - Reunió de Delegats de Família i Vida (diòcesi de Sant Feliu). - Romeria a Montserrat (inscripcions obertes; preu tancat). - Loteria de Nadal: suport a iniciatives parroquials. Fe i Actualitat • Sínode dels Bisbes sobre la família: síntesi del treball diocesà previ (grups de matrimonis amb el bisbe): - Reptes: presència de Déu a la família, relacions sòlides, polítiques socials favorables, atenció a situacions límit i diàleg amb realitats familiars diverses. • Catequesi del Papa Francesc sobre la família - La mare: pilar d’humanitat, tendresa i transmissió de la fe; l’Església és també mare. - El pare: presència propera, paciència, capacitat d’esperar i perdonar; educació i exemplaritat. • Presentació d’“El llibre de la família” - Eina pastoral que recull dades sacramentals, pregàries, textos del Magisteri i petits rituals (consagració de la família, benedicció del fill al ventre), per acompanyar nous matrimonis. Glosses d’Enric Puig-Jofre (SJ) • "Que Déu ens guardi fins demà" (correu des de Síria): - Testimoni enmig d’explosions, por i èxode; la comunitat cristiana respon amb solidaritat i acollida. - Crida a mantenir la unitat en el Senyor i a la confiança en la fidelitat de Déu. "La gent té por... Mantinguem-nos units en el Senyor perquè ell ens sosté davant els nostres temors." • "Servir la comunitat": - Retrat d’una parròquia viva amb laics implicats en litúrgia, càritas, formació i economia; celebració àgil i participativa. - El servei compartit construeix el cos eclesial i té el seu centre a l’Eucaristia. "Bona tasca, la dels seus pastors... Bona resposta, la del laïcat, que se sent cridat a col·laborar per servir la comunitat." Frases a destacar "Una societat sense mares seria una societat inhumana." "Els pares han de ser pacients... Resar i esperar amb paciència." "Tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor."

  • Veus Parròquia del 7/10/2015 — Cant gregorià: orígens, notació i solfeig; difusió europea amb Carlemany, depuració a Trento i futur litúrgic-cultural

    Introducció i context del programa • El programa “Veus de la parròquia” inaugura una temporada dedicada a la música i el cant religiosos. • Conduït per Lluís Segura i Imma Periques, amb l’expert convidat Ramon Muragas per parlar del cant gregorià. Què és el cant gregorià? • Definició: cant oficial de l’Església Catòlica, en llatí, nascut com a repertori escrit a finals del segle IX i inicis del X. • Denominació: es diu “gregorià” en honor a sant Gregori Magne (reorganitzador de la litúrgia romana), tot i que ell no en fou el compositor. • Llengua: el llatí és part essencial del repertori i pot dificultar-ne la comprensió a qui no el domina. “El cant gregorià és el cant oficial de l’Església Catòlica.” Notació musical i naixement del solfeig De la memòria oral als neumes i el tetragrama • El gregorià impulsa la invenció de l’escriptura musical: dels primers neumes a les línies fins al tetragrama. • Gràcies a aquesta notació, s’obre la porta a la composició occidental (sacra i profana), més enllà dels monestirs. L’himne “Ut queant laxis” i el nom de les notes • L’himne medieval “Ut queant laxis” serveix per fixar les síl·labes Ut–Re–Mi–Fa–Sol–La. El Si s’afegeix posteriorment (S de “Sancte” + I de “Ioannes”). • Escolta i comentari didàctic de l’himne per il·lustrar la solmització i l’ascens melòdic de cada vers. “El cant gregorià és l’origen de la música occidental.” Difusió pel continent i unificació litúrgica • Carlemany promou la litúrgia romana a tot l’imperi per mandat papal, fet que facilita la difusió del gregorià. • Conseqüència: desaparició progressiva d’altres ritus i cants (p. ex. gàl·lic i visigòtic). Les formes litúrgiques: Missa i Ofici • Nucli antic (segles IX–XI): introit, gradual, al·leluia/tracte, ofertori i comunió. • Segona floració (des de segle XI): Kyrie, Gloria, Sanctus, Agnus Dei i seqüències, d’estil diferenciat però encara dins l’ús eclesial. • Escolta del gradual “Christus factus est” (solemnitat i monodia característica). El Concili de Trento i la depuració del repertori • Davant la proliferació de composicions, Trento (s. XVI) racionalitza el corpus: - Manté l’ordinari de la Missa. - Redueix dràsticament les seqüències a cinc. - Suprimeix peces de qualitat insuficient. • Resultat: un repertori depurat que ha arribat fins avui. Veus femenines i pràctica coral • El gregorià es canta tant en monestirs d’homes com de dones; també en assemblea mixta (homes, dones i infants) sense impediments. Peces emblemàtiques escoltades • “Ut queant laxis” (solmització, solfeig medieval). • Gradual “Christus factus est” (solemnitat del repertori). • “Ubi caritas” (popular, d’ús ampliat més enllà del Dijous Sant; també en versions vernacles, com “On hi ha caritat i amor”). Present i futur del gregorià • Avui, el llatí ha estat substituït per llengües vernacles a la litúrgia ordinària; el gregorià té menys presència celebrativa. • Futur probable: perviurà com a patrimoni històric i cultural, sobretot en concerts i enregistraments, i en alguns focus parroquials o corals especialitzats. • Analogies: com amb Bach, obres nascudes per al culte que avui es programen en concert. “Difícilment tindrà la importància que tenia... però sempre serà el cant que ha donat origen a la música occidental.” Idees clau • El gregorià és clau per a la naixença de la notació musical i del solfeig a Occident. • Va esdevenir hegemònic per la unificació litúrgica sota Roma i Carlemany. • El repertori actual és fruit d’un nucli antic i una segona floració, depurat per Trento. • El seu valor perdurable és històric, estètic i formatiu, encara que l’ús litúrgic sigui minoritari avui.

  • 27'

    Veus Parròquia del 30/9/2015 — Del discurs del Papa Francesc a l’ONU a la pobresa energètica: capitalisme, crisi climàtica, reciclatge i gestió pública

    Resum general En aquest episodi, el programa aborda, amb una mirada crítica i social, quatre blocs principals: la visita del Papa Francesc a Cuba i als EUA i el seu discurs a l’ONU sobre justícia social, la crisi climàtica i les crides a l’acció, la promoció del reciclatge i la cultura de la reparació, i la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya, tot connectant-ho amb la gestió de la despesa pública i la necessitat de millorar salaris, educació i qualitat democràtica. Temes principals Papa Francesc i justícia social: crítica al capitalisme salvatge, exigència de repartiment de la riquesa i de posar la persona al centre de les polítiques. Crisi climàtica i ecologia integral: alerta per l’escalfament global, contaminació i riscos compartits per rics i pobres; crida a polítiques climàtiques ambicioses. Reciclatge i reparació: nova norma a Espanya que obliga a incorporar un 3% de material reciclat en electrodomèstics; potencial del tercer sector i beneficis ambientals. Pobresa energètica i desnonaments: record de l’aprovació de la llei catalana per frenar talls i desnonaments i crítica a la seva suspensió pel Tribunal Constitucional. Gestió pública i transparència: qüestionament de projectes deficitaris (AVE, autopistes radials, projecte Castor) i del traspàs de costos a la ciutadania. Salaris, cost de la vida i educació: comparativa amb Europa; defensa d’una educació de qualitat i d’un vot informat. Punts destacats • El Papa denuncia que l’economia global beneficia una minoria, mentre la pobresa creix, fins i tot entre qui té feina. • Es critica l’explotació laboral en cadenes de producció deslocalitzades (exemple: fast fashion), i es reivindica la responsabilitat empresarial i del consum. • Es subratlla la necessitat d’aturar l’emergència climàtica i d’impulsar reciclatge i reparació per reduir extraccions, emissions i residus. • Es defensa l’accés a subministraments bàsics com a condició de dignitat i es reivindica el paper dels ajuntaments quan altres administracions no hi arriben. • Es demana transparència pressupostària i inversions realment socials i rendibles per a la ciutadania. “Senyors, això no funciona.” “El món se’n va a l’abisme” si no s’atura el capitalisme salvatge i es corregeixen les desigualtats. Conceptes clau Doctrina social de l’Església: marc ètic per a justícia social i bé comú. Capitalisme salvatge: dinàmica econòmica que prioritza el benefici per sobre de drets i dignitat. Tercer sector: actors clau en reciclatge, inserció laboral i formació. Obsolescència i reparabilitat: cal allargar la vida útil dels productes per reduir residus i CO₂. Conclusions i propostes Recentrar polítiques en les persones: lluita contra la desigualtat, accés bàsic garantit i treball digne. Acció climàtica i circularitat: impulsar reciclatge, reparació i economia circular per reduir emissions i impacte ambiental. Gestió pública responsable: prioritzar inversions útils i transparents, evitar socialització de pèrdues privades. Educació i vot crític: enfortir la capacitat crítica i l’accés a informació per millorar la qualitat democràtica. Al tancament, s’anuncia que el pròxim programa tractarà en profunditat el tema dels refugiats, amb crida a la col·laboració amb Justícia i Pau i Sant Just Solidari.

  • Veus Parròquia del 1/7/2015 — Recollida selectiva: puja però no prou; cartipàs encallat a Barcelona; s’inaugura el Grec; operació contra el tràfic; tensió a Egipte i rebrot d’Ebola

    Resum executiu Puja la recollida selectiva a Catalunya (38% el 2014, +2,8%), però lluny de l’objectiu del 60% al 2020. L’Agència de Residus apunta a noves mesures fiscals i a reforçar la fracció orgànica. Barcelona encalla en el cartipàs (disputa pels assessors). Operació de la Guàrdia Civil contra el tràfic de persones a l’àrea de Barcelona i restriccions per avaries d’aigua a Vallirana. A fora, escalada de violència a Egipte (Sinaí) i rebrot d’Ebola a Libèria. En cultura, s’inaugura el Festival Grec amb La Veronal, fi de la vaga d’acomodadors del Liceu i l’Auditori, i a la 080 torna el banyador; a música, exposició dels Rolling Stones, 70 anys de Debbie Harry i Universal destrueix maquetes d’Amy Winehouse. Barcelona i Catalunya Recollida selectiva a Catalunya (2014) • Dada clau: 38% de residus domèstics recollits selectivament, +2,8% vs 2013, però estancament entorn del 38–40% en els darrers anys. • Objectiu oficial: 60% el 2020 (Agència de Residus de Catalunya). • Mesures previstes: treball “municipi a municipi”, millores de contenerització i recollida, i incentius/fiscalitat per penalitzar qui no recicla. • Fraccions: lideren paper i cartró, vidre i envasos; cal incidir en la fracció orgànica. • Rànquing comarcal: Osona al capdavant (també en orgànica i paper/cartró), seguida de Terra Alta, Segarra, Priorat, Alt Urgell i Conca de Barberà; Cerdanya, de les més baixes. • Altres dades: -4% de residus directes a abocador; menys robatoris de materials (baixa de preus). "La gent reconeix que fa selectiva... però la fracció orgànica no respon i hem d’analitzar què passa." — Josep Maria Tost (ARC) Ajuntament de Barcelona: cartipàs encallat • Sense acord a la Junta de Portaveus: el fre és el repartiment d’assessors. • Marc legal: cal passar de 163 a 92 assessors. Proposta del govern: 62 per govern i 30 per oposició (6 grups). Proposta alternativa: més pes per als grups petits; implicava més assessors per a l’oposició que per al govern. • Es manté la negociació (comissions, empreses municipals, plens de districte) amb la vista posada en un ple el dia 14 per aprovar el cartipàs. Operació contra el tràfic de persones (Àrea de Barcelona) • Una quinzena de detencions per crim organitzat, immigració il·legal, explotació sexual, falsificació i tràfic de drogues. • Víctimes: dones de nacionalitat xinesa, presumptament obligades a prostituir-se i amb passaports retinguts. • Dispositius a Barcelona (c. Ali Bei i Roger de Flor), Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Vallirana: avaries i restriccions d’aigua • Dues avaries (Pou Nou i Pou de Can Sases) han afectat >2.000 abonats; uns 850 seguien sense subministrament en el moment de la crònica. • Ban municipal: prioritzar usos bàsics i prohibir malbaratar l’aigua. "Demanem aigua per a la higiene personal, cuinar i beure; deixar de fer usos no prioritaris com regar o omplir piscines." — Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana Successos • Malgrat de Mar (Maresme): policia local (fora de servei) apunyalat en un intent de robatori; traslladat en helicòpter a l’Hospital Trias i Pujol. • Sergi Rubió (casteller de Gràcia): dos agents de la Guàrdia Urbana mantenen les acusacions; declaren imputats per fals testimoni i falsedat documental arran de la querella de Rubió. Internacional Egipte i Pròxim Orient • Sinaí: onada d’atacs coordinats (fins a 15 accions, incloent cotxes bomba), ~70 morts; reivindicats per la branca egípcia de l’Estat Islàmic. • El Caire: forces de seguretat abaten una desena d’homes armats; en dies previs, assassinat del fiscal general i una trentena de morts en enfrontaments. • Gaza: l’ISIS amenaça Hamas amb imposar la xaria i “un escenari a la siriana”; Hamas ha detingut membres de l’ISIS i el responsabilitza de coets contra Israel. Salut global: rebrot d’Ebola a Libèria • Confirmats dos casos nous vinculats a un jove de 17 anys mort pel virus; primers contagis després de tres mesos sense casos. • Libèria s’havia declarat lliure d’Ebola el 9 de maig. Cultura i espectacles Festival Grec: inauguració amb La Veronal • Arrenca el Grec: gairebé 100 espectacles de teatre, música i dansa durant un mes. • Inauguració amb La Veronal, que estrena “Borònia”: viatges escènics com a metàfora per explorar la idea del mal; proposta luminosa i espectacular, però que demana concentració del públic. Vaga d’acomodadors: acord i fi del conflicte • Auditori de Barcelona i Gran Teatre del Liceu: acord amb augment salarial, més efectius i mínim d’hores més alt. • No s’integren a les plantilles. Es manté la cancel·lació del concert “The Artist” de l’OBC (17–18 de juliol). 080 Barcelona Fashion: torna el banyador + Donna Karan • El banyador torna amb força: les joves ja no el veuen “carca”; afavoreix més que el biquini, i s’usa també com a peça de vestuari. • Marques com Guillermina Baeza i TPN en noten la demanda; el banyador requereix patronatge acurat i aporta millor resultat si està ben fet. • Donna Karan deixa de dissenyar per la seva marca (en serà assessora) i es dedicarà a la seva fundació. Música i escenes Rolling Stones: gran exposició • “Exhibitionism” a la Galeria Saatchi (Londres), del 5 d’abril de 2016: 500 peces (vestuari, vídeos, àudios, instruments, manuscrits...). • Entrades anticipades a la venda el 10 de juliol (aprox. 15£/21€). Després, gira per 11 ciutats. Debbie Harry (Blondie): 70 anys • Ícona del punk i la new wave que va connectar l’esperit del CBGB amb l’Studio 54. Temes clau: “Call Me”, “Heart of Glass”. També amb carrera d’actriu destacada. Amy Winehouse: maquetes destruïdes • El cap d’Universal UK, David Joseph, ha destruït totes les maquetes per evitar manipulacions pòstumes: poc probable un nou disc d’inèdits com “Hidden Treasures”. Agenda: nit jamaicana a Barcelona • Sala Apolo: Beres Hammond, Israel Vibration i New York Ska Jazz Ensemble. Mitjans i campanyes Cançó de l’estiu CatRàdio/TV3 • “Junts” de Projecte Mut és la cançó de l’estiu. Participació oberta: vídeos selfie a tv3.cat/estiu; se’n parlarà a La Tribu i Els Matins.

  • Veus Parròquia del 24/6/2015

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • Veus Parròquia del 17/6/2015 — Fe i solidaritat a Sant Just: Evangeli de la tempesta, Càritas i la renda, Ordo Virtutum, Laicat XXI i pregàries d’estiu

    Resum general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" combina reflexió bíblica, actualitat eclesial i compromís social. Després de la lectura de l’Evangeli (Jesús calma la tempesta), s’anuncien activitats locals i nacionals, i es dedica un bloc extens a Càritas, amb l’editorial de mossèn Anton Roca i les dades del director Joan Torrents, culminant amb la crida a marcar les caselles de l’IRPF per a l’Església i finalitats socials. El programa es completa amb un comentari bíblic sobre la llavor i el gra de mostassa, una glossa emotiva sobre inclusió a la primera comunió, i pregàries d’estiu per viure el descans amb sentit i solidaritat. Temes principals Evangeli (Mc 4,35-41): Jesús calma la tempesta i interpel·la la fe dels deixebles. Notícies d’Església: Pastoral de la Salut, vetllada "Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen), Laicat XXI a Poblet i Setmana Catequètica. Fe i actualitat – Càritas: espiritualitat del servei, diagnosi de pobresa i exclusió, i crida a la col·laboració (marcar la "creueta"). Comentari bíblic: la paciència i la confiança en el creixement silenciós del Regne (llavor i mostassa). Glossa pastoral: inclusió i bellesa de la primera comunió d’un infant amb discapacitat. Pregàries d’estiu: vacances amb sentit, ser instruments de pau i gratitud per les meravelles quotidianes. Evangeli del dia (Marc 4,35-41) Escena central: Jesús domina el vent i el mar davant la por dels deixebles. Missatge clau: la fe enmig de l’adversitat i la confiança en el Senyor. Cites destacades: "Calla i estigues quieta." "Per què sou tan porugs? Encara no teniu fe?" Notícies d’Església Pastoral de la Salut Visita de mossèn Joaquim Rius a la residència Vitàlia per a l’onció dels malalts. Cultura i espiritualitat Representació d’"Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen) a la parròquia: vetllada artística amb entrada assequible. Laicat XXI – Poblet Gran trobada del laïcat català a Poblet (2-3 d’octubre de 2015): • Eixos: laics a l’Església, cristians en el món, espiritualitat laïcal. • Format: tallers, conferències, taules d’experiència. Setmana Catequètica (juliol 2015) Al Seminari Conciliar de Barcelona (6-10 de juliol, tarda): iniciació i aprofundiment en pastoral juvenil. Fe i actualitat: Càritas i la renda Editorial de mossèn Anton Roca Lloança de la tasca dels voluntaris i crida a una espiritualitat sòlida que sostingui el compromís social. Complementarietat entre vida espiritual i justícia social. Diagnosi de vulnerabilitats: famílies sense suport, atur juvenil, pobresa infantil, feminització de la pobresa, situació dels ancians, violència domèstica, i immigració (especialment persones sense papers). Pregunta que ho vertebra tot: "Què fas amb el teu germà?" Informe i dades de Càritas (Joan Torrents) Increment notable de persones i famílies ateses. Persistència del risc d’exclusió malgrat signes de recuperació econòmica. Valor de les xarxes familiars i del tercer sector; potenciar les capacitats de les persones ateses. Recursos 2014: 2,1 M€ destinats a acció social a la diòcesi; imprescindible el suport de voluntaris, socis i donants. Crida a l’acció Marcar les dues caselles de la declaració de la renda (Església i finalitats socials) no suposa cost addicional i multiplica l’impacte social. Invitació a fer-se soci/donant de Càritas. Comentari bíblic (P. Ignasi Ricard) La llavor que creix sola i el gra de mostassa El Regne creix silenciosament i sobiranament per l’acció de Déu; no cal defallir quan el fruit no és visible immediatament. Contrast entre la petitesa inicial i l’esplendor final: la Paraula genera un creixement sorprenent. Actituds: espera confiada, conrear la interioritat i la fe profunda. Glossa pastoral: “A la taula de Jesús” (P. Enric Puig Jofré) Primera comunió d’en Miquel (9 anys, discapacitat intel·lectual greu): celebració inclusiva i plena d’emoció compartida. Valors destacats: • Preparació catequètica dedicada i adaptada. • Participació de l’assemblea amb llenguatge gestual. • Testimoni de la família: amor, paciència i perseverança. Pregària dels pares (fragment): "Pare, passes per les nostres vides una vegada i una altra... convida’ns a seure a taula amb Jesús." Pregàries d’estiu Vacances i descans amb sentit Viure les vacances amb agraïment, solidaritat i espais per a lectura i pregària. Ser instruments de pau Construir pau amb solidaritat, compromís i temps per als altres. Meravelles de cada dia Gratitud per la natura, el pas de les estacions i el do de la vida; demanar el do de valorar i estimar. Cloenda Agraïment als oients, tancament de temporada i informació de reemissió. Reconeixement als locutors i l’equip tècnic.

  • Veus Parròquia del 10/6/2015 — Els reptes del papa Francesc: Evangelii Gaudium, inclusió LGTBI, reforma econòmica del Vaticà i diplomàcia al servei dels qui pateixen

    Visió general Episodi especial de final de temporada de "Veus de la parròquia" dedicat als reptes del papa Francesc: del gir pastoral d’Evangelii Gaudium i l’“opció pels pobres”, a l’obertura inclusiva (LGTBI, famílies diverses), la transparència econòmica del Vaticà i la diplomàcia valenta (Lampedusa, genocidi armeni, desgel Cuba–EUA). El diàleg també compara el seu estil amb el de Benet XVI i aborda temes sensibles com la comunió per a divorciats i el paper de les dones a l’Església. Temes principals Gir pastoral i missioner: Evangelii Gaudium com a full de ruta; “fer olor d’ovella”; centralitat dels pobres i de l’alegria cristiana. Inclusió i diàleg: LGTBI i famílies diverses; del Sínode de la Família al “Qui sóc jo per jutjar?”. Transparència i reforma econòmica: control de l’IOR, tancament de comptes sospitosos i fiscalització italiana; combat al “paradís fiscal”. Veu profètica global: Lampedusa i migracions; reconeixement del genocidi armeni; impuls a l’entesa Cuba–EUA; crida a una ONU més valenta. Sagraments i ministeris: acollida dels divorciats; debat obert sobre dones i ministeris; experiències de base. Cites destacades "Si algú és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-lo?" "L’Església ha de fer olor d’ovella." Idees clau per àrees Evangelii Gaudium i estil pastoral • Francesc passa d’una Església centrada en la doctrina a una Església en sortida, que toca “peu a terra” i posa els pobres al centre. • Evangelii Gaudium funciona com a full de ruta explícit (inèdit fins ara): missió, pobresa, reforma i comunicació clara. • La joia (gaudium) i la vida quotidiana com a lloc de l’Evangeli: testimoni esperançat més que “predicots”. Inclusió LGTBI i famílies • S’obren portes al diàleg amb persones LGTBI i es reconeix la pluralitat de models familiars. • La frase "Qui sóc jo per jutjar?" esdevé punt d’inflexió cultural i eclesial; efecte “forat a la presa” que s’eixampla. Transparència econòmica • Reforma de l’IOR: 3.000 comptes sospitosos tancats; pas a fiscalització italiana i més transparència comunicativa. • Conscients de resistències internes: “diners és poder”; tensió entre el missatge de pobresa i la riquesa institucional. Veu profètica internacional • Lampedusa: denúncia de la indiferència davant morts al Mediterrani i causes d’arrel (fam, guerra). • Genocidi armeni: coratge per dir-ne “genocidi” i estimular reconeixement i perdó; interpel·lació a la ONU i governs. • Cuba–EUA: diplomàcia discreta que facilita el desgel per millorar la vida de la gent; influència del bagatge jesuïta. Sagraments i paper de la dona • Acollida dels divorciats a la comunió: respecte a la consciència i al camí de fe personal. • Dones i ministeris: protagonisme creixent i experiències de base on dones presideixen celebracions; debat obert i creixent. Context i contrast • Renúncia de Benet XVI: gest innovador que facilita el canvi; pas d’un perfil teològic-doctrinal a un de pastoral-prop i simbòlic (creu de plata, sabates negres, Santa Marta, demanar la benedicció al poble).

  • Veus Parròquia del 3/6/2015 — Prohibició d'armes nuclears, minerals de conflicte i futur de la indústria catalana — Últim Justícia i Pau de la temporada

    Panorama general Punts clau • Últim programa de la temporada; canvi d’ordre: primer agenda i després temes de fons. • Agenda local: exposició artística infantil (9–14 de juny, La Vagoneta) i pregària ecumènica per l’abolició de la tortura (18 de juny, 19:30, Monestir de Sant Pere de les Puel·les). • Debat sobre armes nuclears: prop d’un centenar de països (107) recolzen la seva prohibició via el compromís humanitari; resistència dels estats nuclears, riscos globals i costos socials. • Minerals de conflicte: el Parlament Europeu aprova (378–311–11) una regulació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament; focus en el coltan del Congo i el paper de Justícia i Pau. • Indústria catalana i inversions: pèrdua de teixit productiu (60.000 empreses; 200.000 llocs), casos Gas Gas/Indox; crítica al rol de la banca i a inversions públiques fallides; aposta pel Corredor Mediterrani i els ports. Agenda i comunitat Exposició escolar a La Vagoneta (9–14 de juny) • Mostra de projectes artístics dels nens de Sant Just, preparada amb la Sole i els nanos, a la sala gran de La Vagoneta. Pregària ecumènica contra la tortura (18 de juny) • A les 19:30 al Monestir de les Benedictines de Sant Pere de les Puel·les (c/ Anglí), per l’abolició de la tortura, les seves víctimes i els seus torturadors. • Reflexió sobre la vigència de la tortura física i psicològica al segle XXI i la necessitat de sensibilització col·lectiva. Prohibició d’armes nuclears i “compromís humanitari” Context i posicions • Revisió del Tractat de No Proliferació amb mesos de debats; Àustria impulsa una via per prohibir i eliminar les armes, omplint el buit legal. • 107 països s’adhereixen al compromís humanitari; els estats nuclears no volen nous acords de desarmament. “independentment del que ha passat en la conferència, el compromís humanitari ha de ser la base per a les negociacions d’un nou tractat per prohibir les armes nuclears... Ara correspon a la resta del món iniciar un procés” — Jordi Armadans (Fundipau) Riscos i costos • Persistència d’arsenals nuclears i proliferació regional (esment de Pakistan, Índia, Xina, Israel), alimentant dinàmiques d’escalada. • Cost d’oportunitat: milers de milions en armament mentre hi ha necessitats bàsiques (ex. aigua potable a l’Àfrica) sense cobertura. Minerals de conflicte i responsabilitat empresarial a la UE Vot històric al Parlament Europeu • Aprovada (20 de maig) la regulació amb 378 vots a favor, 311 en contra i 11 abstencions. • Obligació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament (unes 880.000 empreses a la UE) via auditories independents per garantir condicions respectuoses amb la dignitat humana. Impacte humà i activisme • Denúncia de condicions denigrants a les mines (Congo): treball forçat, treball infantil, manca de seguretat i salut, explotació en campaments precaris. • Paral·lelisme amb “Diamantes de sangre” i l’herència d’explotació; esperances que la regulació sigui primer pas cap a millores reals. • Justícia i Pau ha fet campanya i demana al govern espanyol que defensi la posició del Parlament al Consell de la UE. Indústria catalana, banca i política d’inversions Impacte de la crisi i casos • Pèrdua de 60.000 empreses i 200.000 llocs a la indústria catalana; risc de descapitalització productiva. • Casos: Gas Gas (motos, Girona), Indox (cisternes, Tàrrega) i una fàbrica de fusta a Solsona. El paper de la banca i els rescats • Crítica a una banca que hauria de ser servei al país però ha prioritzat accionistes; els resc ats acaben repercutint en retallades socials. • Demanda de visió a mig i llarg termini de Generalitat i banca per ajudar empreses viables en moments puntuals de dificultat. Inversions públiques fallides vs. alternatives rendibles • Exemples negatius: Projecte Castor, AVE no rendibles, autovies de Madrid, “túnels” i altres obres que acaben gravant el ciutadà. • Proposta clau: Corredor Mediterrani (via ample europeu) per enfortir exportacions i ports (Barcelona/Tarragona), amb impacte estimat de +5% del PIB. • Oportunitats perdudes: línia logística de Mercedes-Benz cap a Tarragona descartada per manca de via adequada; pèrdua d’ocupació i ingressos. • Tesi: la riquesa s’origina a la perifèria (ports i comerç); cal reorientar la política d’inversió estatal cap a projectes rendibles i estructurals. Tancament i properes fites • Comiat fins al setembre; voluntat de reprendre temes (seguiment regulació UE i Congo). • A l’horitzó: 27S i eleccions generals; esperança de renovació política per reactivar l’economia i la gestió pública.

  • Veus Parròquia del 27/5/2015 — Amor, desamor i amistat: complicitat de parella, maduresa i vocació a la sanitat pública (amb el Dr. Enric Benito)

    Resum executiu Programa: Veus de la Parròquia – secció Paraula Viscuda (Ràdio d’Esver) amb Montse Giró i el Dr. Enric Benito. Temes clau: • Vocació i servei públic: 40 anys de medicina al sistema públic i el buit vital de la jubilació. • Amistat, amor i desamor: definicions, límits i evolució amb èmfasi en la complicitat com a pilar de la parella. • Matrimoni i maduresa: créixer junts sense anul·lar-se; projecte comú i respecte d’espais. • Perspectiva ètica-espiritual: lectura de l’Evangeli (Trinitat) i l’autoritat com a coherència, no imposició. "Un matrimoni excepcional no es dona quan es casa una parella perfecta; es dona quan una parella imperfecta aprèn a disfrutar de les seves diferències." — atribuït a David Miura Perfil i context Trajectòria del convidat • Dr. Enric Benito: metge ginecòleg, 40 anys a l’Hospital de Bellvitge i a l’ICO Duran i Reynals (Unitat de Mama), professor associat a la Universitat de Bellvitge. • Compromís amb la sanitat pública i la docència; reconeixement de l’impacte col·lectiu d’aquesta dedicació. La jubilació: trencament i reconfiguració • Sentiment de desplaçament en deixar de sobte els càrrecs públics (“cartes de cessament” sense agraïment). • Pèrdua del ritme i del teixit relacional “funcional” (trucades que abans eren per necessitat professional): distingir amics reals de contactes circumstancials. • Dues tensions: ganes de continuar aportant experiència vs. marcs institucionals que no contemplen aquesta transmissió. Amistat, amor i desamor Amistat • Definició: afecte desinteressat; no espera res a canvi. • Mesura de la pròpia vàlua: “compta els amics de veritat que tens”. • Referència a la mare Teresa de Calcuta: la virtut essencial. Amor de parella • L’enamorament és químic i limitat en el temps (3–4 anys): dopamina, oxitocina, serotonina, catecolamines... • Passat l’enamorament, l’amor madur integra: - Compromís - Amistat dins la parella - Projecte comú i respecte d’espais • L’amor té un punt d’“espera de retorn” (interès legítim), a diferència de l’amistat. Desamor • Causes freqüents: - Manca d’emocions positives i rutina - Comunicació pobra - Tria poc ajustada de parella • L’“altra persona” sol aparèixer quan la relació ja va malament; si estimes amb tot el cor, no t’afecta. Virtuts de la parella: la primacia de la complicitat Més que fidelitat: complicitat • Complicitat: no és “mirar-se l’un a l’altre”, sinó “mirar tots dos cap a la mateixa direcció”. • La fidelitat és important però pot ser “obligada” (por a conseqüències, inèrcia). La complicitat sosté el vincle en positiu. • Alertes: hi ha infidelitat de pensament quan es fantasia amb enganyar la parella. Respecte i maduresa • La parella com a aliança de dos subjectes complets: sumar per fer “més que dos”, sense anul·lar l’altre. • Diferenciar resolució de problemes (virtut) de dominació (tòxica). • Evolució social: de rols jeràrquics antics a models de cooperació i igualtat, amb més trencaments possibles però relacions més riques i lliures. Marc espiritual i coherència de vida Lectura de l’Evangeli (Trinitat) • L’autoritat de Jesús s’entén no com imposició, sinó com capacitat de convèncer per la coherència entre el que es diu i el que es fa. • Pont amb la parella: lideratge i cura mútua sense dominació; coherència entre valors i actes. Idees clau per emportar-se • Amistat: cura desinteressada; pilar també dins la parella. • Complicitat per sobre de la mera fidelitat: projecte comú i mirades sincronitzades. • De l’enamorament a l’amor madur: integrar compromís, comunicació i espais propis. • Maduresa personal: treballar talents i vulnerabilitats; respectar diferències per “gaudir-les”. • Vocació i sentit: el servei públic deixa petja; cal crear camins perquè l’experiència s’aprofiti més enllà de la jubilació.

  • Veus Parròquia del 20/5/2015 — Ascensió del Senyor, família i comunicació, i concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família — Notícies d’Església i agenda local

    Panorama general Veus de la Parròquia ofereix un programa centrat en: la lectura de l’Evangeli del diumenge (Jn 20,19-23), un ampli bloc de Notícies d’Església i agenda, el monogràfic de Fe i Actualitat sobre l’Ascensió del Senyor, la crònica vaticana sobre el concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família en el marc del Sínode sobre la Família, i la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials dedicada a la família com a escola de comunicació. • Temes dominants: Ascensió, família, comunicació, agenda solidària i cultural, i vida diocesana. • To i enfocament: reflexiu, catequètic i informatiu, amb èmfasi en la missió de l’Església i el paper de la família en la comunicació i la fe. Lectura de l’Evangeli (Jn 20,19-23) • Escena del Ressuscitat: «Pau a vosaltres», mostra de mans i costat, do de l’Esperit Sant i potestat de perdonar els pecats. • Idees clau: la pau pasqual, la missió enviada (“Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio”), i el ministeri de reconciliació. "Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats." Notícies d’Església i agenda Pastoral i vida comunitària • Unció dels malalts: celebració comunitària (diumenge 24, 11h) i inscripció prèvia. • Caminada solidària a Collserola (23, 10h) a favor de Càritas (programa per trencar la pobresa hereditària infantil): 5,2 km, inscripció des de 5 €, amb pack solidari. Memòria i cultura • Beatificació d’Óscar Romero: projecció del film, taula rodona, i retransmissió de la beatificació; benedicció d’imatge i Eucaristia. • Taller "El cant gregorià als arxius benedictins femenins" (Monestir de Sant Benet de Montserrat): orientat a estudiants i interessats amb coneixements previs. • Simposi internacional: Noves perspectives sobre la formació del Nou Testament (Facultat de Teologia de Catalunya + universitats alemanyes). • La Bíblia de la Comunitat (gran format, 21 il·lustracions de Perico Pastor): edició de referència, interconfessional i amb valor cultural i artístic. Armand Puig la compara amb la Bíblia de Ripoll. Fe i Actualitat — L’Ascensió del Senyor Missal de Montserrat: teologia i litúrgia • L’Ascensió com a plenitud del misteri pasqual: el Crist glorificat intercedeix per nosaltres. • Nova presència de Crist: en la comunitat, els sagraments i els pobres; evitar la nostàlgia d’“mirar el cel” i assumir la transformació de la terra. • Lectura bíblica i tradició: l’Església cristifica els salms; professió de fe que sosté el martiri i la identitat cristiana. P. Ignasi Ricard (Claretià): missió i esperança • L’Ascensió és final de la vida de Jesús i punt de partida de la vida missionera de l’Església. • No és una "fuga del món": l’esperança cristiana impulsa el servei als altres i el testimoni fins als límits de la terra. • Dues narracions de l’Ascensió (Fets i final de Marc inspirat en Lluc) amb perspectives complementàries. Crònica vaticana — Concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família • Barcelona i la Basílica de la Sagrada Família, primer escenari d’una sèrie de concerts sobre la família abans del Sínode. • El cardenal Lluís Martínez Sistach subratlla la dimensió universal del temple i la seva simbologia bíblica i teològica. • Logística: concert gratuït, entrades per web (ilgrandemistero.com), acompanyament de l’OSV, Anastasia Petrishak i el Cor Polifònica de Porreig. • Bocelli destaca la importància social de la família i l’agraïment al Papa Francesc. "La humanitat s’hi juga molt amb la família." Jornada Mundial de les Comunicacions Socials — La família, escola de comunicació • Tesi central: la família és el primer lloc on aprenem a comunicar i a conviure en la diferència (gèneres i generacions). • Cercle virtuós: «Podem donar perquè hem rebut»; la llengua i la tradició es reben i es transmeten. • Tecnologia: irrenunciable, però cal posar-la al servei de la dignitat humana i del bé comú; evitar l’aïllament i la saturació del silenci. "El silenci és part integrant de la comunicació" (Benet XVI, citat pel Papa Francesc). Idees clau i termes • Ascensió, misteri pasqual, presència sacramental, missió, testimoni, comunicació familiar, comuns digitals responsables, reconciliació. • Punts forts: missió de l’Església, centralitat de la família, agenda solidària i cultural.

  • Veus Parròquia del 13/5/2015 — Opció pels pobres (Evangelii Gaudium): economia de l’exclusió, solidaritat, educació i sanitat, comunicació i gent gran

    Panorama general Programa: A veus de la parròquia (Ràdio Desvern). Capítol del cicle 2014–2015 dedicat als reptes que afronta el papa Francesc, amb focus en l’opció pels pobres a partir de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013). Intervenen Lluís (presentador) i Ima Pariques (convidada). També s’hi intercalen breus promocions d’altres programes ("60 i més", "Cara B") i un anunci d’un debat electoral local. Temes principals del debat Opció pels pobres com a eix teològic i pastoral: no és només un tema social; és una crida central de l’Església. Economia de l’exclusió i crítica al consumisme: "Aquesta economia mata"; deshumanització i priorització dels mercats sobre la vida. Alegria vs. plaer: el papa contraposa l’alegria profunda que sovint es troba en els pobres a la recerca superficial del plaer en societats acomodades. Solidaritat i corresponsabilitat: creixement d’iniciatives solidàries i debat sobre ajudes incondicionades vs. compensació social (banc del temps, ajuda mútua). Cercle de la pobresa infantil: importància crítica d’educació i sanitat per trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa. Salut mental i desesperança en context de precarietat: augment de patologies, especialment en capes socials baixes. Propostes econòmiques: redistribució, possibles fórmules de repartiment del treball i repte d’articular models sostenibles. Església pobra per als pobres: crida a la sobrietat eclesial i a "prestar la veu" als exclosos. Comunicació i comunitat: crítica a l’excés de mediació digital; defensa de la proximitat i el contacte humà. Cura de la gent gran: necessitat d’incrementar l’atenció familiar i comunitària. Desenvolupament i idees clau Marc de referència: Evangelii Gaudium i l’opció pels pobres • Es prenen cites clau de Evangelii Gaudium (núm. 7, 52, 189, 198) per estructurar el debat. • L’opció pels pobres s’entén com a criteri teològic i pastoral que reclama una Església sobria, pròxima i compromesa amb el bé comú. "Vull una Església pobra per als pobres". Alegria i pobresa vs. recerca del plaer (EG 7) • Contrapunt: societats que busquen plaer vs. l’alegria trobada en persones amb pocs recursos. • Risc de desensibilització davant tragèdies (migracions, abusos), cal preservar la sensibilitat i l’empatia. Gir històric, precarietat i salut mental (EG 52) • Augment de por i desesperança; creixen patologies de salut mental, sobretot entre els joves sense futur laboral. • Impacte social: necessitat d’assistència continuada i pressió sobre el sistema públic. Economia de l’exclusió i crítica al consumisme • Denúncia de l’economia de l’exclusió: "No pot ser que no sigui notícia que mori de fred una àvia al carrer i que sí que ho sigui la caiguda de dos punts de la borsa". "Aquesta economia mata". • Crítica a la cultura del benestar que anestesia i converteix la novetat de mercat en fi vital. • Tot i la pèrdua de poder adquisitiu, es qüestiona el creixement basat en el consum com a única sortida. Redistribució i treball: idees en debat • Necessitat d’un repartiment de la riquesa més equitatiu. • Propostes exploratòries: repartiment d’hores (p. ex. passar de 8 a 5 hores) per ampliar ocupació, mantenint vida digna i salaris suficients. • Reconeixement de la complexitat i la manca de consens sobre el "com". Propietat i bé comú (EG 189) • La propietat privada es justifica si serveix el bé comú. • La solidaritat: decisió de "retornar al pobre el que li correspon" per igualar possibilitats de desenvolupament. Ajudes socials i corresponsabilitat • Debat públic: ajudes incondicionades vs. condicionades a una compensació social. • Bones pràctiques: ONG que demanen petites tasques (p. ex. portar menjar a persones grans) a canvi d’ajut; models de banc del temps. Infància, educació i sanitat: trencar el cercle de la pobresa • Exemple del "cercle viciós": famílies sense hàbits laborals transmeten absència de rutina i expectatives als infants. • Prioritzar educació i sanitat com a puntals per interrompre la transmissió de la pobresa, amb suport dels serveis socials. Teologia de l’opció pels pobres i Església pobra (EG 198) • L’opció pels pobres és abans de tot teologia. "Som cridats a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, a ser els seus amics i a recollir la seva saviesa". • Crida a una Església sobria i centrada en el servei integral (espiritual i material). Comunicació i comunitat • Diagnosi local: atur i pobresa, individualisme, consumisme i falta de comunicació real. • Reivindicació de la proximitat física i el diàleg cara a cara davant la superficialitat de part de la comunicació digital. Cura de la gent gran • Reclam d’incrementar l’atenció a la gent gran tant en l’àmbit familiar com comunitari (ONGs, Càritas). Cites clau "Aquesta economia mata" (EG 53) "Vull una Església pobra per als pobres" (EG 198) "Som cridats a descobrir Crist en ells… a prestar-los la nostra veu…" (EG 198)