Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

337-348 de 481

  • Veus Parròquia del 25/11/2015 — Violència de gènere i educació; refugiats i Calais; pobresa energètica i negoci de les armes: la solidaritat de Sant Just

    Panorama general de l’episodi Programa local amb mirada social: espai Finestra de Justícia i Pau dins de “Veus de la Parròquia”, centrat en tres eixos principals: violència de gènere i educació en el respecte, crisi de les persones refugiades (amb focus en la infància) i pobresa energètica i crítiques al negoci de les armes. Es presenta també una campanya solidària a Sant Just per recollir material destinat a Calais. Violència de gènere: educació, respecte i signes d’alarma Punt clau: la prevenció passa per l’educació i per la cultura del respecte en totes les relacions. Es comenta la persistència d’actituds masclistes en adolescents (control de la vestimenta, gelos, imposicions), fet que preocupa per l’edat i l’efecte socialitzador. Dades esmentades: disminució de dones assassinades a Catalunya aquest any respecte l’anterior (encara que “ni sis ni cap”). Per què no es denuncia? Possibles factors: por, vergonya, dependència econòmica, aïllament. Èmfasi en els maltractaments psicològics: el més invisible i devastador, erosionen l’autoestima fins fer creure a la víctima que “no val res”. Recordatori d’equitat a la parella: 50%-50%, amb diàleg, reconeixement de diferències i “estimar l’altre amb els seus defectes”. "O sigui, tu ets una persona, jo sóc una altra persona... en una parella és un 50% cadascú." Civisme i comunitat Des de la parella a l’espai públic: saludar, dir si us plau i gràcies recupera el teixit de confiança. Reflexió sobre compra online vs comerç de proximitat: la compra de barri reforça vincles humans que la pantalla esvaeix. Refugiats: els infants, l’educació i la bretxa de gènere La normalitat i l’esperança passen per l’escola: per als infants desplaçats, l’aula és l’únic espai de rutina i futur. Testimoni d’una nena siriana (13 anys) al Líban: "He hecho de menos mi casa, mis amigos, mis recuerdos. Poder ir a la escuela en el Líbano es todo para mí. Me ha ayudado a no estar triste todo el tiempo." Alerta sobre desigualtat de gènere: els nens solen reprendre abans l’escola; moltes nenes queden a casa, augmentant vulnerabilitat i dependència futura. Recordatori que crisis econòmiques i tensions (atur, manca d’ingressos) exacerben conflictes i vulnerabilitats a les llars. Pobresa energètica i serveis bàsics Denúncia d’un augment del 85% del preu de l’electricitat en 8 anys i de la càrrega d’impostos i peatges a la factura. Es qüestiona l’efecte real d’anuncis de rebaixes del 5% quan el gruix del cost són partides regulades i no el consum. Crítica als costos fixos de connexió (llum, gas, aigua) i a quotes anuals addicionals, fins i tot amb consum zero. Campanya solidària de Sant Just: Calais ens necessita Iniciativa del Consell Municipal de Solidaritat amb entitats locals: Acció Solidària i Logística (Bombers), Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Associació La REL, amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Recollida de material per a refugiats a la ciutat de Calais (França), on hi ha unes 5.000 persones en situació precària. Quan i on: Plaça Camoapa, Mercat de Nadal, dies 12 i 13 de desembre, de 10:00 a 20:00. Què cal: • Mantes, tendes de campanya, sacs de dormir • Mitjons, gorres, guants, bufandes • Botes d’aigua i sabates (dona fins núm. 39, home fins núm. 43) • Roba interior nova (dona, home, infants) • Capelines, anoracs, jaquetes d’abric (totes les talles) Logística: transport directe amb furgoneta per voluntaris de les entitats; lliurament en mà a l’organització de destinació per evitar dispersió i costos. Activitat complementària: taller de gorros in situ els dies 12 i 13 (iniciativa local; els gorros es lliuraran immediatament al punt de recollida). "Animeu-vos a participar: una petita aportació de cadascú fa un gran tot." Tradició solidària del poble Antecedents: Kurdistan, Bòsnia, Kosovo. La ciutadania hi ha respost històricament. Recordatori que més del 50% dels refugiats als camps són nens, amb drets vulnerats i travesses plenes d’obstacles (tanques, fronteres). Conflictes i negoci de les armes: responsabilitats Crítica a la indústria armamentística, el paper de bancs (finançament), governs i fins i tot Nacions Unides en la política d’armes. Denúncia de la contradicció: països que fabriquen i venen armes acaben lamentant els efectes de les guerres que aquestes alimenten. Idea central: si no es fabriquessin armes, molts conflictes s’esvairien; cal denunciar i exigir canvis estructurals. Tancament i properes cites Recordatori de la recollida del 12-13 de desembre (Plaça Camoapa). Avanç: possible festa de Justícia i Pau al maig (“flors de solidaritat”). Acomiadament dels participants i agraïments als oients.

  • Veus Parròquia del 18/11/2015 — Proximitat pastoral, missa festiva i Laudato Si: el bisbe de Boma parla de solidaritat i la realitat del Congo (amb l’evangeli de Joan 18:33-37)

    Resum general Context i convidat • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), amb la participació de la Montserrat Giró. • Convidat d’honor: Mons. Cyprien “Cipriano” Ambuca, bisbe de Boma (República Democràtica del Congo), de visita a diverses diòcesis d’Europa. • Context de Boma: ciutat portuària del Baix Congo; antiga capital del Congo (estat lliure i belga), amb activitat d’exportació (fusta, bananes, cacau i palma). Temes principals Pastoral de proximitat i visites a parròquies • El bisbe practica una pastoral de proximitat: cada cap de setmana visita una parròquia per conèixer, escoltar i dialogar amb la comunitat. • Objectius: - Primera idea: escolta activa de infants, adults, dones i homes; visita de malalts a hospitals. - Segona idea: celebració de l’Eucaristia i definició conjunta d’un pla de treball pastoral. “L’évêque doit sentir l’odeur des brebis.” • Metodologia: cicles de dos anys que permeten avaluar objectius i necessitats de cada comunitat. La missa com a festa • Per a ells, la missa dominical és una gran festa amb música, dansa, aclamacions, diàleg i molta joia. “C’est une véritable fête… une messe chez nous dure au moins trois heures.” • Durada: 3–4 hores, amb participació viva del poble i espai de preguntes-respostes. Governança i missió a Europa • El bisbe coordina uns 40 sacerdots de la seva diòcesi destinats a Holanda, Alemanya, Itàlia i Bèlgica per ajudar parròquies sense rector. • Supervisió biennal: revisa personalment que compleixin la missió assignada; si no funciona, se’n disposa el retorn. • Gestió moderna: connexió diària amb la diòcesi (matí i nit); impulsa projectes (p. ex. horticultura/verdura amb col·laboradors italians). Doctrina social del Papa Francesc en acció • Inspiració de l’alegria de l’Evangeli i la proximitat: presència activa del pastor entre el poble. • Solidaritat i salut: creació de mútues de salut perquè els malalts no quedin desatesos; visites a presons. • Cura dels vulnerables: suport a vídues, dones abandonades/divorciades, i infants del carrer. • Laudato Si’: cura de la casa comuna a través d’higiene i educació ambiental per prevenir malalties i millorar l’entorn. “Il faut soigner le monde… considérer le monde comme notre maison.” • Marc espiritual: signes de misericòrdia i preparació per a l’Any de la Misericòrdia. Congo: “minerals maleïts” vs. pol·lució del petroli • A Boma no viuen al centre de la guerra pels minerals (coltan, etc.). El problema principal és la pol·lució derivada de l’explotació petroliera a la costa. • Percepció local: certa desatenció governamental de la zona; desconeix la periodista esmentada (Candi Atzuba). Tancament bíblic • Lectura de l’Evangeli de Joan 18:33–37 (Crist Rei): diàleg entre Jesús i Pilat sobre la reialesa de Jesús i la seva missió com a testimoni de la veritat. “La meva missió és la de ser testimoni de la veritat… Tots els que són de la veritat escolten la meva veu.” • Comiat i informació de reemissió del programa.

  • Veus Parròquia del 11/11/2015 — Veus de la Parròquia: Jornada de Germanor, Càritas i vocacions; Omella nou arquebisbe; catequesi del Papa sobre els fills

    Visió general de l’episodi Programa parroquial de Sant Just i Pastor amb una estructura clara: lectura de l’Evangeli (Mc 13), espai de Notícies d’Església (amb la Jornada de Germanor 2015 i el balanç del rebost de Càritas), avisos parroquials i un bloc de Fe i Actualitat dedicat a la cadena de pregària per les vocacions i al relleu a l’Arquebisbat de Barcelona amb Mons. Juan José Omella. Tanca amb la catequesi del papa Francesc sobre els fills. "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran." Temes principals Lectura de l’Evangeli (Marc 13) • Anunci escatològic: senyals còsmics i vinguda del Fill de l’home amb poder i majestat. • Crida a la vigilància: ningú no sap el dia ni l’hora; les paraules de Jesús no passaran. Notícies d’Església — Jornada de Germanor 2015 (mossèn Joaquim Rius) • Missatge central: cal el sosteniment econòmic de l’Església per a l’obra evangelitzadora. • Necessitats concretes: materials litúrgics, comunicació, manteniment de temples, retribució de treballadors i sosteniment dels preveres; el paper essencial dels voluntaris. • Crida a la generositat estable, no només quan es fa ús dels serveis, sinó durant tot l’any. Càritas Parroquial — Rebost d’aliments i Campanya de Nadal 2015 • El rebost gestiona el banc d’aliments de Sant Just en conveni amb l’Ajuntament; es complementen excedents de la UE amb compres de ~350 € mensuals per garantir un lot bàsic. • Maneres de col·laborar: donatius en espècie o aportació econòmica (puntual o periòdica) al compte exclusiu de Càritas Sant Just. • Campanya de Nadal: recollida d’aliments el 14 de novembre, de 10 a 14 h, al mercat i supermercats del poble. Avisos parroquials • Confirmació: el bisbe Agustí confirma en Daniel Martínez Cortés el diumenge 15, a les 11 h. • Romeria a Montserrat: 22 de novembre (inscripcions fins dimarts 17); preu 40 €. • Loteria de Nadal: talonaris i participacions al despatx parroquial. • Concert d’orgue: dissabte 21, a les 18 h; aportació voluntària 5 €. • Recordatori: col·lecta de Germanor el diumenge vinent. Fe i Actualitat — Cadena de pregària per les vocacions: la família, font de vocacions • Iniciativa: 720 hores ininterrompudes de pregària a Catalunya pels dies 9, 19 i 29. • Eix temàtic (Mons. Josep Àngel Saiz Meneses): la família com a Església domèstica on neixen i creixen les vocacions; urgència de revitalitzar la transmissió de la fe a la llar. • Proposta pràctica: model d’oració per a famílies, comunitats i parròquies. Relleu a l’Arquebisbat de Barcelona i balanç de Sistach • Nomenament de Mons. Juan José Omella com a nou arquebisbe: perfil pastoral i social, coneixement del català i vincles amb Catalunya. • Lluís Martínez Sistach: balanç de 2004 a 2015 amb fites com la dedicació de la Sagrada Família, plans pastorals, tasca de Càritas en crisi i la consolidació de la província eclesiàstica. Catequesi del papa Francesc — Els fills • Idea força: els fills són un do, un regal, no una possessió ni un “problema biològic”. • Dignitat i singularitat: cada fill és únic i destinat al seu propi bé, el de la família i de la societat. • Record del manament: honorar pare i mare; crida a renovar l’experiència de “ser fills”. "Els fills són un do. Són un regal." Conceptes clau • Jornada de Germanor • Càritas • Església domèstica • cadena de pregària • vocacions • arquebisbat • catequesi • Evangeli segons Marc Apunts pràctics i comunitaris • Participació sostinguda en la col·lecta de Germanor per assegurar la missió i els serveis. • Implicació amb el rebost de Càritas (donatius i voluntariat) per donar resposta a necessitats locals. • Pregària en família per les vocacions i testimoni de fe quotidià a la llar.

  • Veus Parròquia del 4/11/2015 — Del gregorià al català: litúrgia en llengua vernacle, de Vaticà II a avui, amb Bach, Taizé i Domènech Colts; futur i misses folklòriques

    Resum de l'episodi Un recorregut clar i amè per la litúrgia en llengua vernacle: des dels antecedents populars fins a la reforma del Concili Vaticà II, la traducció dels cants del llatí al català, la creació de noves melodies (com les de Taizé) i les aportacions d’autors actuals (especialment Domènech Colts). Es completa amb exemples d’audició (gregorià, Bach i cants contemporanis) i una mirada al futur del cant litúrgic en català, més qualitatiu i espiritual, junt amb l’avanç d’un especial sobre misses folklòriques. Temes principals De preconcili a postconcili • Abans del Vaticà II, hi havia cants populars en català (p. ex. nadales), però fora de les parts nuclears de la missa. • Després del Concili (1962–1965), es tradueixen les parts de la missa del llatí al català i s’introdueixen noves melodies. Traduccions i noves composicions • Primer, traduccions dels cants llatins (mateixa música, text en català). • Després, creacions noves: Taizé (al·leluia en francès adaptada), himnes, salms i parts de missa per autors locals. Clàssics a la litúrgia • Grans compositors també al servei del culte: Johann Sebastian Bach amb l’himne de Divendres Sant “O testa la serada”. Autors catalans recents • Difusió d’obres d’ara a la litúrgia habitual: Soler Amigó, Xavier Morlans i sobretot Domènech Colts (canonja, director coral i autor d’un salteri complet per als cicles litúrgics A, B i C). Futur del cant litúrgic en català • Lluny del declivi: més qualitat musical i profunditat espiritual, amb organistes i equips que el sostenen. • Conviuran formats més especialitzats amb expressions populars i col·lectives. Avanç del proper programa • Especial de folk song espiritual: Missa Luba, Missa Criolla, Misa Campesina i espirituals negres. Peces escoltades i exemples • Fragments de l’ordinari de la missa (Kyrie, Sanctus, Agnus Dei) en cant gregorià i context de traducció al català. • “Pare Nostre” atribuït a Ritsky Korchakov (música d’autor, lletra en català). • Referència popular: melodia de Simon & Garfunkel (“The Sound of Silence”) usada en versions apòcrifes del Pare Nostre. • Bach: “O testa la serada” (hymnus de Divendres Sant), versió catalana cantada pels animadors de cants litúrgics de Montserrat. • Domènech Colts: “Amb quin goig us exalço, Senyor” (salms per diversos diumenges dels cicles A, B, C) i “Com la cèrbola”. • Bach: “Vos sou, Senyor, ma fortalesa” (peça de tancament). Idees clau i context Vernacularització: el Vaticà II obre la porta a l’ús de llengües vernacles en la litúrgia, facilitant la participació activa del poble. Patrimoni i renovació: conviuen el gregorià i la tradició amb noves creacions (Taizé, compositors locals) i adaptacions de grans clàssics. Vida parroquial: els organistes i equips de música mantenen viu el cant dominical; el repertori català és viu i en evolució. Popular vs. especialitzat: el futur apunta a una doble via: música d’alta qualitat i formats folklòrics o col·lectius que amplien la participació. Cites destacades “No penso que el cant litúrgic, precisament per ser ja en català i ser proper a nosaltres, tingui que desaparèixer.” “Serà un cant… de més qualitat… amb una qualitat espiritual cada vegada més intensa.”

  • Veus Parròquia del 28/10/2015 — Pobresa Zero, mercat laboral just i drets de refugiats: fiscalitat, banca pública i reconversió d’armes a energies netes

    Resum general Programa centrat en el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa i el manifest de la plataforma Pobresa Zero (41 mesures i 12 fronts) amb un debat ampli sobre desigualtats, mercat laboral i polítiques fiscals. Es destaca la necessitat d’una economia centrada en les persones, el reforç d’educació i formació professional, la creació d’una banca pública i la reindustrialització. A més, s’aborden els drets de refugiats i immigrants, i es proposa la reconversió de la indústria armamentista cap a energies netes com a resposta ètica i climàtica. "Els diners no fan la felicitat... però ajuden una mica." "Què produïm: canons o mantega?" Temes principals Pobresa i desigualtats • Un de cada cinc habitants del planeta viu en pobresa. • El marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclou posar fi a la pobresa i impulsar polítiques fiscals progressives. • A Barcelona, fortes desigualtats de salut entre zones: diferències de 6-8 anys d’esperança de vida entre barris d’alta i baixa renda. Mercat laboral i educació • Situació de precarietat: contractes curts, salaris baixos, i fins i tot la indefinitud no garanteix estabilitat real. • Reforçar la Formació Professional i revertir retallades educatives per combatre l’abandonament escolar i la desmotivació del jovent que ni estudia ni treballa. Fiscalitat, banca i indústria • Calen polítiques predistributives i redistributives que compleixin la finalitat dels impostos: reduir desigualtats i garantir serveis públics (sanitat per a tothom). • Crítica al pes de l’especulació financera: manca de crèdit productiu i benefici sense risc. • Proposta de banca pública per finançar empreses, ocupació i reindustrialització a Catalunya. Refugiats i immigrants • Declaració de Justícia i Pau: cal atenció i protecció tant a refugiats (fugint de guerres) com a immigrants (fugint de pobresa, fam, repressió o canvi climàtic). • Reclam a les administracions (autonòmiques, estatals, europees i Nacions Unides) perquè actuïn d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989). • Crítica a la doble vara legal i demanda d’una llei única que no estableixi ciutadans de primera i segona. Armament, canvi climàtic i transició energètica • Denúncia del negoci de la guerra i de la contradicció d’un Consell de Seguretat de l’ONU dominat per grans productors i comerciants d’armes. • Proposta estratègica: reconvertir les fàbriques d’armament en indústries d’energies netes. Efectes esperats: - Reducció de conflictes i desplaçaments forçosos. - Creació massiva d’ocupació i prosperitat a llarg termini. - Contribució decisiva contra el canvi climàtic. Recomanació de llibre • "Una economia al servei de la persona" (Antonio Argandoña, Carlos Lozada, Francesc Torralba): bases d’una nova economia amb ètica com a inspiració, orientada a la justícia social, la llibertat, la dignitat humana i la integritat de la Terra.

  • Veus Parròquia del 21/10/2015 — Sopa de pollo para el alma, errors i moments: viure el present amb Joana Rius + Evangeli de Bartimeu

    Resum general Programa Paraula Viscuda de Ràdio d’Esbert amb la convidada Joana Rius i Taracena. La conversa gira al voltant del llibre “Sopa de pollo para el alma” de Jack Canfield i Mark Victor Hansen, un recull d’històries reals pensades per reconfortar i inspirar. A partir d’un proverbi xinès i del famós passatge “Si tuviera que vivir otra vez mi vida”, el grup reflexiona sobre com aprendre dels errors, viure el present, alleugerir l’equipatge (material i emocional) i acumular moments significatius. Es tanca amb una frase sobre la paternitat/maternitat com a servei social essencial i amb la lectura de l’Evangeli de Bartimeu (Mc 10), centrada en la fe que salva “en aquell moment”. Punts clau • El llibre com a “caldito” per l’ànima: històries breus, reals i emotives que conviden a l’esperança i a la cura interior. • Proverbi xinès: la llum a l’ànima genera bellesa personal, harmonia a casa, ordre a la nació i pau al món. • “Si tornés a viure...”: idees com atrevir-se a equivocar-se més, ser menys sever amb un mateix, viatjar més i viure amb menys càrrega. • Equipatge lleuger: no només físic (ser menys previsors compulsius), sinó sobretot emocional (desprendre’s de rancúnies i autoexigències inútils). • La família com a servei social: formar i acompanyar una família és una contribució clau a la societat. • Evangeli de Bartimeu: insistència, fe i resposta immediata de Jesús — “La teva fe t’ha salvat”. Temes principals 1) “Sopa de pollo para el alma”: sentit i to • Llibre d’històries reals signades per autors diversos; es llegeix a poc a poc per “assaborir-lo”. • Efecte de reconfort (com una sopa calenta en un dia fred). 2) Proverbi xinès i mirada esperançada • > “Si hi ha llum a l’ànima, hi haurà bellesa a la persona... i pau al món.” • En temps “trasbalsats”, recordar l’existència de molta gent bona i compassiva. 3) “Si tuviera que vivir otra vez mi vida” (passatge central) • Aprendre dels errors i tenir la humilitat de demanar perdó. • Relaxar-se més i prendre’s menys seriosament allò que no és essencial. • Viure l’ara, relativitzar preocupacions i buscar complicitats. • Debat sobre arriscar i consens sobre viatjar i gaudir de la natura. • Plaers simples: “comeria més gelats i menys mongetes” (to distès i humor). • Més problemes reals i menys d’imaginaris: prioritzar el que importa. • Acumular moments més que mantenir una rutina “sensata” però avorrida. • Equipatge lleuger: de la farmaciola i el termòmetre a l’alleugeriment interior (menys rancors i càrregues morals). • Petites llibertats: caminar descalç, ballar, carrusels i margarides. 4) Família i vocació de cura • > “Potser el major servei social és formar i tirar endavant una família.” • Reconèixer el valor quotidià de la maternitat/paternitat i la transmissió de valors. 5) Evangeli segons Sant Marc (Bartimeu) • El cec demana amb insistència: “Jesús, compadiu-vos de mi!”. • Resposta immediata a la fe: “Ves, la teva fe t’ha salvat.” • Crida a demanar gràcia per a l’ara: “per aquell moment”. Cites destacades “Si hi ha llum a l’ànima, hi haurà bellesa a la persona; si hi ha bellesa a la persona, hi haurà harmonia a la casa; si hi ha harmonia a la casa, hi haurà ordre a la nació; si hi ha ordre a la nació, hi haurà pau al món.” “Me atrevería a equivocarme más.” “Tal vez tendría más problemas reales, pero menos imaginarios.” “Trataría de no tener nada más que momentos.” “Quizá el mayor servicio social que puede ofrecerse a un país y a la humanidad sea formar y llevar adelante una familia.” “Ves, la teva fe t’ha salvat!” Persones i rols • Locutor: conductor del programa i de la lectura. • Montserrat Giró (Montse): co-conductora i anàlisi reflexiva. • Joana Rius i Taracena: convidada; tria i comenta el llibre; experiència vital de mare/àvia. • Carlos (tècnic): control del temps i so. Què ens emportem (idees accionables) • Practicar la humilitat: admetre errors i demanar perdó. • Fer petites pauses per relaxar-se i relativitzar allò no essencial. • Planificar escapades senzilles a la natura quan es pugui. • Distingir problemes reals dels imaginats; focalitzar l’energia. • Alleugerir l’equipatge físic i emocional: menys acumulació, menys rancúnia. • Celebrar la família i mantenir viva la fe/espiritualitat en el present.

  • Veus Parròquia del 14/10/2015 — Veus de la Parròquia: Lectura de l’Evangeli, catequesi per a totes les edats, DOMUND, Sínode de la família, catequesi del Papa (mare i pare) i glosses sobre Síria i el servei comunitari

    Resum general Programa magazine parroquial amb tres blocs principals: lectura de l’Evangeli (Marc 10:35–45) centrada en el servei; Notícies d’Església (inici de la catequesi, DOMUND i agenda parroquial); i Fe i Actualitat, amb la ressenya del Sínode dels Bisbes sobre la família, la catequesi del Papa Francesc sobre la mare i el pare, la presentació d’“El llibre de la família” i dues glosses d’Enric Puig-Jofre (testimoni des de Síria i servei a la comunitat). Temes principals • Servei i humilitat cristiana a partir de l’Evangeli: lideratge com a servei. • Catequesi al llarg de la vida: importància d’una catequesi sistemàtica per a infants, joves i adults; paper de la comunitat. • DOMUND: suport espiritual i econòmic a les missions a través de les Obres Missionals Pontifícies. • Sínode sobre la família: diàleg diocesà, reptes pastorals i inclusió; vocació i missió de la família al món contemporani. • Catequesi del Papa: el valor insubstituïble de la mare i la necessitat de la presència paterna (proximitat, paciència i misericòrdia). • Vida parroquial: romeria a Montserrat, loteria solidària i exemples de participació del laïcat en la litúrgia i la caritat. • Testimoni des de Síria: fe i esperança enmig del conflicte, crida a la unitat i la fortalesa espiritual. Detall per blocs Lectura de l’Evangeli (Marc 10:35–45) • Missatge central: “qui vulgui ser important, que sigui servidor”; el Fill de l’Home ve a servir i a donar la vida. "Entre vosaltres no ha de ser pas així. Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor." Notícies d’Església • Inici de curs i catequesi per a totes les edats (reflexió de mossèn Joaquim Rius): - La catequesi no és només per a la infantesa; cal una formació d’adults per transformar el clima religiós familiar. - Objectius: conèixer el missatge de Jesús, interpretar la vida a la llum de la Paraula, fer deixebles i fomentar la pregària personal i comunitària. • DOMUND: crida a col·laborar - Espiritualment (pregària) i econòmicament (canalitzat per les Obres Missionals Pontifícies), que sostenen el 38% de les esglésies naixents. • Agenda parroquial - Reunió de Delegats de Família i Vida (diòcesi de Sant Feliu). - Romeria a Montserrat (inscripcions obertes; preu tancat). - Loteria de Nadal: suport a iniciatives parroquials. Fe i Actualitat • Sínode dels Bisbes sobre la família: síntesi del treball diocesà previ (grups de matrimonis amb el bisbe): - Reptes: presència de Déu a la família, relacions sòlides, polítiques socials favorables, atenció a situacions límit i diàleg amb realitats familiars diverses. • Catequesi del Papa Francesc sobre la família - La mare: pilar d’humanitat, tendresa i transmissió de la fe; l’Església és també mare. - El pare: presència propera, paciència, capacitat d’esperar i perdonar; educació i exemplaritat. • Presentació d’“El llibre de la família” - Eina pastoral que recull dades sacramentals, pregàries, textos del Magisteri i petits rituals (consagració de la família, benedicció del fill al ventre), per acompanyar nous matrimonis. Glosses d’Enric Puig-Jofre (SJ) • "Que Déu ens guardi fins demà" (correu des de Síria): - Testimoni enmig d’explosions, por i èxode; la comunitat cristiana respon amb solidaritat i acollida. - Crida a mantenir la unitat en el Senyor i a la confiança en la fidelitat de Déu. "La gent té por... Mantinguem-nos units en el Senyor perquè ell ens sosté davant els nostres temors." • "Servir la comunitat": - Retrat d’una parròquia viva amb laics implicats en litúrgia, càritas, formació i economia; celebració àgil i participativa. - El servei compartit construeix el cos eclesial i té el seu centre a l’Eucaristia. "Bona tasca, la dels seus pastors... Bona resposta, la del laïcat, que se sent cridat a col·laborar per servir la comunitat." Frases a destacar "Una societat sense mares seria una societat inhumana." "Els pares han de ser pacients... Resar i esperar amb paciència." "Tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor."

  • Veus Parròquia del 7/10/2015 — Cant gregorià: orígens, notació i solfeig; difusió europea amb Carlemany, depuració a Trento i futur litúrgic-cultural

    Introducció i context del programa • El programa “Veus de la parròquia” inaugura una temporada dedicada a la música i el cant religiosos. • Conduït per Lluís Segura i Imma Periques, amb l’expert convidat Ramon Muragas per parlar del cant gregorià. Què és el cant gregorià? • Definició: cant oficial de l’Església Catòlica, en llatí, nascut com a repertori escrit a finals del segle IX i inicis del X. • Denominació: es diu “gregorià” en honor a sant Gregori Magne (reorganitzador de la litúrgia romana), tot i que ell no en fou el compositor. • Llengua: el llatí és part essencial del repertori i pot dificultar-ne la comprensió a qui no el domina. “El cant gregorià és el cant oficial de l’Església Catòlica.” Notació musical i naixement del solfeig De la memòria oral als neumes i el tetragrama • El gregorià impulsa la invenció de l’escriptura musical: dels primers neumes a les línies fins al tetragrama. • Gràcies a aquesta notació, s’obre la porta a la composició occidental (sacra i profana), més enllà dels monestirs. L’himne “Ut queant laxis” i el nom de les notes • L’himne medieval “Ut queant laxis” serveix per fixar les síl·labes Ut–Re–Mi–Fa–Sol–La. El Si s’afegeix posteriorment (S de “Sancte” + I de “Ioannes”). • Escolta i comentari didàctic de l’himne per il·lustrar la solmització i l’ascens melòdic de cada vers. “El cant gregorià és l’origen de la música occidental.” Difusió pel continent i unificació litúrgica • Carlemany promou la litúrgia romana a tot l’imperi per mandat papal, fet que facilita la difusió del gregorià. • Conseqüència: desaparició progressiva d’altres ritus i cants (p. ex. gàl·lic i visigòtic). Les formes litúrgiques: Missa i Ofici • Nucli antic (segles IX–XI): introit, gradual, al·leluia/tracte, ofertori i comunió. • Segona floració (des de segle XI): Kyrie, Gloria, Sanctus, Agnus Dei i seqüències, d’estil diferenciat però encara dins l’ús eclesial. • Escolta del gradual “Christus factus est” (solemnitat i monodia característica). El Concili de Trento i la depuració del repertori • Davant la proliferació de composicions, Trento (s. XVI) racionalitza el corpus: - Manté l’ordinari de la Missa. - Redueix dràsticament les seqüències a cinc. - Suprimeix peces de qualitat insuficient. • Resultat: un repertori depurat que ha arribat fins avui. Veus femenines i pràctica coral • El gregorià es canta tant en monestirs d’homes com de dones; també en assemblea mixta (homes, dones i infants) sense impediments. Peces emblemàtiques escoltades • “Ut queant laxis” (solmització, solfeig medieval). • Gradual “Christus factus est” (solemnitat del repertori). • “Ubi caritas” (popular, d’ús ampliat més enllà del Dijous Sant; també en versions vernacles, com “On hi ha caritat i amor”). Present i futur del gregorià • Avui, el llatí ha estat substituït per llengües vernacles a la litúrgia ordinària; el gregorià té menys presència celebrativa. • Futur probable: perviurà com a patrimoni històric i cultural, sobretot en concerts i enregistraments, i en alguns focus parroquials o corals especialitzats. • Analogies: com amb Bach, obres nascudes per al culte que avui es programen en concert. “Difícilment tindrà la importància que tenia... però sempre serà el cant que ha donat origen a la música occidental.” Idees clau • El gregorià és clau per a la naixença de la notació musical i del solfeig a Occident. • Va esdevenir hegemònic per la unificació litúrgica sota Roma i Carlemany. • El repertori actual és fruit d’un nucli antic i una segona floració, depurat per Trento. • El seu valor perdurable és històric, estètic i formatiu, encara que l’ús litúrgic sigui minoritari avui.

  • 27'

    Veus Parròquia del 30/9/2015 — Del discurs del Papa Francesc a l’ONU a la pobresa energètica: capitalisme, crisi climàtica, reciclatge i gestió pública

    Resum general En aquest episodi, el programa aborda, amb una mirada crítica i social, quatre blocs principals: la visita del Papa Francesc a Cuba i als EUA i el seu discurs a l’ONU sobre justícia social, la crisi climàtica i les crides a l’acció, la promoció del reciclatge i la cultura de la reparació, i la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya, tot connectant-ho amb la gestió de la despesa pública i la necessitat de millorar salaris, educació i qualitat democràtica. Temes principals Papa Francesc i justícia social: crítica al capitalisme salvatge, exigència de repartiment de la riquesa i de posar la persona al centre de les polítiques. Crisi climàtica i ecologia integral: alerta per l’escalfament global, contaminació i riscos compartits per rics i pobres; crida a polítiques climàtiques ambicioses. Reciclatge i reparació: nova norma a Espanya que obliga a incorporar un 3% de material reciclat en electrodomèstics; potencial del tercer sector i beneficis ambientals. Pobresa energètica i desnonaments: record de l’aprovació de la llei catalana per frenar talls i desnonaments i crítica a la seva suspensió pel Tribunal Constitucional. Gestió pública i transparència: qüestionament de projectes deficitaris (AVE, autopistes radials, projecte Castor) i del traspàs de costos a la ciutadania. Salaris, cost de la vida i educació: comparativa amb Europa; defensa d’una educació de qualitat i d’un vot informat. Punts destacats • El Papa denuncia que l’economia global beneficia una minoria, mentre la pobresa creix, fins i tot entre qui té feina. • Es critica l’explotació laboral en cadenes de producció deslocalitzades (exemple: fast fashion), i es reivindica la responsabilitat empresarial i del consum. • Es subratlla la necessitat d’aturar l’emergència climàtica i d’impulsar reciclatge i reparació per reduir extraccions, emissions i residus. • Es defensa l’accés a subministraments bàsics com a condició de dignitat i es reivindica el paper dels ajuntaments quan altres administracions no hi arriben. • Es demana transparència pressupostària i inversions realment socials i rendibles per a la ciutadania. “Senyors, això no funciona.” “El món se’n va a l’abisme” si no s’atura el capitalisme salvatge i es corregeixen les desigualtats. Conceptes clau Doctrina social de l’Església: marc ètic per a justícia social i bé comú. Capitalisme salvatge: dinàmica econòmica que prioritza el benefici per sobre de drets i dignitat. Tercer sector: actors clau en reciclatge, inserció laboral i formació. Obsolescència i reparabilitat: cal allargar la vida útil dels productes per reduir residus i CO₂. Conclusions i propostes Recentrar polítiques en les persones: lluita contra la desigualtat, accés bàsic garantit i treball digne. Acció climàtica i circularitat: impulsar reciclatge, reparació i economia circular per reduir emissions i impacte ambiental. Gestió pública responsable: prioritzar inversions útils i transparents, evitar socialització de pèrdues privades. Educació i vot crític: enfortir la capacitat crítica i l’accés a informació per millorar la qualitat democràtica. Al tancament, s’anuncia que el pròxim programa tractarà en profunditat el tema dels refugiats, amb crida a la col·laboració amb Justícia i Pau i Sant Just Solidari.

  • Veus Parròquia del 1/7/2015 — Recollida selectiva: puja però no prou; cartipàs encallat a Barcelona; s’inaugura el Grec; operació contra el tràfic; tensió a Egipte i rebrot d’Ebola

    Resum executiu Puja la recollida selectiva a Catalunya (38% el 2014, +2,8%), però lluny de l’objectiu del 60% al 2020. L’Agència de Residus apunta a noves mesures fiscals i a reforçar la fracció orgànica. Barcelona encalla en el cartipàs (disputa pels assessors). Operació de la Guàrdia Civil contra el tràfic de persones a l’àrea de Barcelona i restriccions per avaries d’aigua a Vallirana. A fora, escalada de violència a Egipte (Sinaí) i rebrot d’Ebola a Libèria. En cultura, s’inaugura el Festival Grec amb La Veronal, fi de la vaga d’acomodadors del Liceu i l’Auditori, i a la 080 torna el banyador; a música, exposició dels Rolling Stones, 70 anys de Debbie Harry i Universal destrueix maquetes d’Amy Winehouse. Barcelona i Catalunya Recollida selectiva a Catalunya (2014) • Dada clau: 38% de residus domèstics recollits selectivament, +2,8% vs 2013, però estancament entorn del 38–40% en els darrers anys. • Objectiu oficial: 60% el 2020 (Agència de Residus de Catalunya). • Mesures previstes: treball “municipi a municipi”, millores de contenerització i recollida, i incentius/fiscalitat per penalitzar qui no recicla. • Fraccions: lideren paper i cartró, vidre i envasos; cal incidir en la fracció orgànica. • Rànquing comarcal: Osona al capdavant (també en orgànica i paper/cartró), seguida de Terra Alta, Segarra, Priorat, Alt Urgell i Conca de Barberà; Cerdanya, de les més baixes. • Altres dades: -4% de residus directes a abocador; menys robatoris de materials (baixa de preus). "La gent reconeix que fa selectiva... però la fracció orgànica no respon i hem d’analitzar què passa." — Josep Maria Tost (ARC) Ajuntament de Barcelona: cartipàs encallat • Sense acord a la Junta de Portaveus: el fre és el repartiment d’assessors. • Marc legal: cal passar de 163 a 92 assessors. Proposta del govern: 62 per govern i 30 per oposició (6 grups). Proposta alternativa: més pes per als grups petits; implicava més assessors per a l’oposició que per al govern. • Es manté la negociació (comissions, empreses municipals, plens de districte) amb la vista posada en un ple el dia 14 per aprovar el cartipàs. Operació contra el tràfic de persones (Àrea de Barcelona) • Una quinzena de detencions per crim organitzat, immigració il·legal, explotació sexual, falsificació i tràfic de drogues. • Víctimes: dones de nacionalitat xinesa, presumptament obligades a prostituir-se i amb passaports retinguts. • Dispositius a Barcelona (c. Ali Bei i Roger de Flor), Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Vallirana: avaries i restriccions d’aigua • Dues avaries (Pou Nou i Pou de Can Sases) han afectat >2.000 abonats; uns 850 seguien sense subministrament en el moment de la crònica. • Ban municipal: prioritzar usos bàsics i prohibir malbaratar l’aigua. "Demanem aigua per a la higiene personal, cuinar i beure; deixar de fer usos no prioritaris com regar o omplir piscines." — Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana Successos • Malgrat de Mar (Maresme): policia local (fora de servei) apunyalat en un intent de robatori; traslladat en helicòpter a l’Hospital Trias i Pujol. • Sergi Rubió (casteller de Gràcia): dos agents de la Guàrdia Urbana mantenen les acusacions; declaren imputats per fals testimoni i falsedat documental arran de la querella de Rubió. Internacional Egipte i Pròxim Orient • Sinaí: onada d’atacs coordinats (fins a 15 accions, incloent cotxes bomba), ~70 morts; reivindicats per la branca egípcia de l’Estat Islàmic. • El Caire: forces de seguretat abaten una desena d’homes armats; en dies previs, assassinat del fiscal general i una trentena de morts en enfrontaments. • Gaza: l’ISIS amenaça Hamas amb imposar la xaria i “un escenari a la siriana”; Hamas ha detingut membres de l’ISIS i el responsabilitza de coets contra Israel. Salut global: rebrot d’Ebola a Libèria • Confirmats dos casos nous vinculats a un jove de 17 anys mort pel virus; primers contagis després de tres mesos sense casos. • Libèria s’havia declarat lliure d’Ebola el 9 de maig. Cultura i espectacles Festival Grec: inauguració amb La Veronal • Arrenca el Grec: gairebé 100 espectacles de teatre, música i dansa durant un mes. • Inauguració amb La Veronal, que estrena “Borònia”: viatges escènics com a metàfora per explorar la idea del mal; proposta luminosa i espectacular, però que demana concentració del públic. Vaga d’acomodadors: acord i fi del conflicte • Auditori de Barcelona i Gran Teatre del Liceu: acord amb augment salarial, més efectius i mínim d’hores més alt. • No s’integren a les plantilles. Es manté la cancel·lació del concert “The Artist” de l’OBC (17–18 de juliol). 080 Barcelona Fashion: torna el banyador + Donna Karan • El banyador torna amb força: les joves ja no el veuen “carca”; afavoreix més que el biquini, i s’usa també com a peça de vestuari. • Marques com Guillermina Baeza i TPN en noten la demanda; el banyador requereix patronatge acurat i aporta millor resultat si està ben fet. • Donna Karan deixa de dissenyar per la seva marca (en serà assessora) i es dedicarà a la seva fundació. Música i escenes Rolling Stones: gran exposició • “Exhibitionism” a la Galeria Saatchi (Londres), del 5 d’abril de 2016: 500 peces (vestuari, vídeos, àudios, instruments, manuscrits...). • Entrades anticipades a la venda el 10 de juliol (aprox. 15£/21€). Després, gira per 11 ciutats. Debbie Harry (Blondie): 70 anys • Ícona del punk i la new wave que va connectar l’esperit del CBGB amb l’Studio 54. Temes clau: “Call Me”, “Heart of Glass”. També amb carrera d’actriu destacada. Amy Winehouse: maquetes destruïdes • El cap d’Universal UK, David Joseph, ha destruït totes les maquetes per evitar manipulacions pòstumes: poc probable un nou disc d’inèdits com “Hidden Treasures”. Agenda: nit jamaicana a Barcelona • Sala Apolo: Beres Hammond, Israel Vibration i New York Ska Jazz Ensemble. Mitjans i campanyes Cançó de l’estiu CatRàdio/TV3 • “Junts” de Projecte Mut és la cançó de l’estiu. Participació oberta: vídeos selfie a tv3.cat/estiu; se’n parlarà a La Tribu i Els Matins.

  • Veus Parròquia del 24/6/2015

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • Veus Parròquia del 17/6/2015 — Fe i solidaritat a Sant Just: Evangeli de la tempesta, Càritas i la renda, Ordo Virtutum, Laicat XXI i pregàries d’estiu

    Resum general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" combina reflexió bíblica, actualitat eclesial i compromís social. Després de la lectura de l’Evangeli (Jesús calma la tempesta), s’anuncien activitats locals i nacionals, i es dedica un bloc extens a Càritas, amb l’editorial de mossèn Anton Roca i les dades del director Joan Torrents, culminant amb la crida a marcar les caselles de l’IRPF per a l’Església i finalitats socials. El programa es completa amb un comentari bíblic sobre la llavor i el gra de mostassa, una glossa emotiva sobre inclusió a la primera comunió, i pregàries d’estiu per viure el descans amb sentit i solidaritat. Temes principals Evangeli (Mc 4,35-41): Jesús calma la tempesta i interpel·la la fe dels deixebles. Notícies d’Església: Pastoral de la Salut, vetllada "Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen), Laicat XXI a Poblet i Setmana Catequètica. Fe i actualitat – Càritas: espiritualitat del servei, diagnosi de pobresa i exclusió, i crida a la col·laboració (marcar la "creueta"). Comentari bíblic: la paciència i la confiança en el creixement silenciós del Regne (llavor i mostassa). Glossa pastoral: inclusió i bellesa de la primera comunió d’un infant amb discapacitat. Pregàries d’estiu: vacances amb sentit, ser instruments de pau i gratitud per les meravelles quotidianes. Evangeli del dia (Marc 4,35-41) Escena central: Jesús domina el vent i el mar davant la por dels deixebles. Missatge clau: la fe enmig de l’adversitat i la confiança en el Senyor. Cites destacades: "Calla i estigues quieta." "Per què sou tan porugs? Encara no teniu fe?" Notícies d’Església Pastoral de la Salut Visita de mossèn Joaquim Rius a la residència Vitàlia per a l’onció dels malalts. Cultura i espiritualitat Representació d’"Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen) a la parròquia: vetllada artística amb entrada assequible. Laicat XXI – Poblet Gran trobada del laïcat català a Poblet (2-3 d’octubre de 2015): • Eixos: laics a l’Església, cristians en el món, espiritualitat laïcal. • Format: tallers, conferències, taules d’experiència. Setmana Catequètica (juliol 2015) Al Seminari Conciliar de Barcelona (6-10 de juliol, tarda): iniciació i aprofundiment en pastoral juvenil. Fe i actualitat: Càritas i la renda Editorial de mossèn Anton Roca Lloança de la tasca dels voluntaris i crida a una espiritualitat sòlida que sostingui el compromís social. Complementarietat entre vida espiritual i justícia social. Diagnosi de vulnerabilitats: famílies sense suport, atur juvenil, pobresa infantil, feminització de la pobresa, situació dels ancians, violència domèstica, i immigració (especialment persones sense papers). Pregunta que ho vertebra tot: "Què fas amb el teu germà?" Informe i dades de Càritas (Joan Torrents) Increment notable de persones i famílies ateses. Persistència del risc d’exclusió malgrat signes de recuperació econòmica. Valor de les xarxes familiars i del tercer sector; potenciar les capacitats de les persones ateses. Recursos 2014: 2,1 M€ destinats a acció social a la diòcesi; imprescindible el suport de voluntaris, socis i donants. Crida a l’acció Marcar les dues caselles de la declaració de la renda (Església i finalitats socials) no suposa cost addicional i multiplica l’impacte social. Invitació a fer-se soci/donant de Càritas. Comentari bíblic (P. Ignasi Ricard) La llavor que creix sola i el gra de mostassa El Regne creix silenciosament i sobiranament per l’acció de Déu; no cal defallir quan el fruit no és visible immediatament. Contrast entre la petitesa inicial i l’esplendor final: la Paraula genera un creixement sorprenent. Actituds: espera confiada, conrear la interioritat i la fe profunda. Glossa pastoral: “A la taula de Jesús” (P. Enric Puig Jofré) Primera comunió d’en Miquel (9 anys, discapacitat intel·lectual greu): celebració inclusiva i plena d’emoció compartida. Valors destacats: • Preparació catequètica dedicada i adaptada. • Participació de l’assemblea amb llenguatge gestual. • Testimoni de la família: amor, paciència i perseverança. Pregària dels pares (fragment): "Pare, passes per les nostres vides una vegada i una altra... convida’ns a seure a taula amb Jesús." Pregàries d’estiu Vacances i descans amb sentit Viure les vacances amb agraïment, solidaritat i espais per a lectura i pregària. Ser instruments de pau Construir pau amb solidaritat, compromís i temps per als altres. Meravelles de cada dia Gratitud per la natura, el pas de les estacions i el do de la vida; demanar el do de valorar i estimar. Cloenda Agraïment als oients, tancament de temporada i informació de reemissió. Reconeixement als locutors i l’equip tècnic.