Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

337-348 de 488
  • Veus Parròquia del 3/2/2016 — Maoris, colons i or a Nova Zelanda: el llibre de Sara Lark; migracions actuals, tecnologia i l’Evangeli de “Tireu les xarxes”

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, Núria Rosés conversa amb Montse Giró i l’equip sobre una novel·la de Sara Lark ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. El programa aprofundeix en el xoc cultural entre colons europeus i poble maori, la colonització de la terra i la febre de l’or, amb una trama romàntica de fons (Kathleen i Michael). Es destaca la bona documentació de l’autora (vocabulari, paisatge i costums maoris), i es comenten aspectes com la caça de balenes i els tatuatges tradicionals. A partir del llibre, el diàleg s’obre a paral·lelismes amb migracions i refugiats d’avui, el respecte intercultural i religiós, i una mirada crítica sobre la tecnologia quan deshumanitza i precaritza. La lectura d’un passatge del llibre i la lectura de l’Evangeli (Lluc 5,1-11) serveixen per reforçar el missatge d’acció personal i col·lectiva: “tireu les xarxes” com a crida a comprometre’ns. Temes principals • Colonització i terra: com els contractes i la lògica de propietat europees van erosionar l’equilibri maori amb la terra i van encendre conflictes. • Febre de l’or i explotació: el contrast entre la cobdícia extractivista dels colons i la relació mesurada dels maoris amb els recursos. • Xoc cultural: diferències en costums i sexualitat, organització social (iwi, hapū, whānau) i cosmovisió. • Religió i respecte: diàleg entre politeisme i monoteisme; el valor de no imposar i d’aprendre (exemple de Pere Casaldàliga). • Història humana del llibre: Kathleen i Michael, deportacions d’irlandesos/anglesos, convivència amb maoris, personatges que trenen ponts entre cultures. • Lectura clau del llibre: Lisi (protagonista irlandesa) i la sacerdotessa maori; confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de l’altre. • Present i paral·lels: crisi de refugiats (Síria), responsabilitats d’Occident (armes), solidaritat ciutadana versus rigidesa institucional. • Tecnologia i feina: oportunitats i riscos de deshumanització; reivindicació d’un retorn a l’ofici, l’artesania i el ritme que cuida la vida i la natura. • Evangeli (Lluc 5,1-11): “Tireu les xarxes” com a crida a l’acció compartida: vosaltres i jo, responsabilitat individual i comunitària. Cites destacades "Pero los dioses creen en ella. Están unidos a nosotros." — Sacerdotessa maori parlant de la dignitat i la confiança dipositada en Lisi. "No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes." — Evangeli de Lluc 5,1-11, invitació a l’acció i al servei. Conceptes clau i termes • iwi, hapū, whānau: organització social maori per tribus, clans i famílies. • tā moko: tatuatge tradicional maori, identitat i cosmovisió inscrites al cos. • febre de l’or: cicles extractius que transformen territori i relacions de poder. • respecte intercultural: no imposar, escoltar, aprendre i conviure. • desplaçaments forçats: deportacions del XIX i refugi contemporani. Conclusions • El llibre de Sara Lark funciona com a mirall històric que ens ajuda a llegir el present: migracions, mercantilització de la terra i del treball, i reptes de convivència. • El programa defensa respecte, justícia i solidaritat per damunt de la cobdícia i l’explotació. • La crida final és a actuar: des de l’ofici, la cura de la natura i el compromís comunitari—com a camí concret per “tirar les xarxes” avui.

  • Veus Parròquia del 27/1/2016 — Evangeli de Sant Lluc, Notícies d’Església (Passió, Jornades d’Ètica, App Bíblia) i Fe i Actualitat: Dret d’Asil i Any de la Misericòrdia

    Visió general Programa de la sèrie “Veus de la parròquia” amb una estructura clàssica: lectura de l’Evangeli, Notícies d’Església i l’espai Fe i Actualitat. Els temes centrals d’avui giren al voltant de l’ús pastoral i social de l’Església: iniciatives parroquials, reflexió ètica sobre l’economia, eines bíbliques digitals, dret d’asil i acollida de refugiats, i orientacions per a l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Lectura de l’Evangeli (Sant Lluc: Jesús a la sinagoga de Natzaret) • Jesús proclama el compliment de l’Escriptura i afronta l’escepticisme dels seus paisans. “Això que sentiu avui comptar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura… No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal.” • Idea clau: autoritat de la Paraula i resistència davant el missatge quan prové de l’entorn proper. Notícies d’Església Sortida a la Passió d’Esparreguera (13 de març) • Proposta de la parròquia de Sant Just i Pastor. Preu: 50 € (autocar, entrada i dinar). • Condició: mínim 20 persones inscrites. • Inscripcions al despatx parroquial: dimarts i dijous de 18:00 a 20:00 (correcció d’un lapsus anunciat en antena). Reunió de coordinació de pastoral familiar (30 de gener) • Trobada de 10:00 a 12:00 per preparar la Setmana de la Família del mes de març. Pregària vocacional • Dijous, 19:00, capella de la Casa de l’Església, organitzada per la Delegació de Pastoral Vocacional. • Testimoni de la Comunitat de les Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció (presents a Ballirana). IX Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “Una nova economia. Més enllà de l’oferta i la demanda” (8–9 de febrer) • Organitza la Facultat de Teologia de Catalunya (via CEDASA). • Marc: resposta ètica a una crisi fruit de comportaments mancats d’ètica social, posant la persona i el bé comú al centre, des de la Doctrina Social de l’Església. • Informació i inscripcions: Secretaria de la FTC (c. Diputació, 231). App “Bíblia Catalana (TCI)” per a mòbils • Text complet de l’Antic i Nou Testament, inclosos deuterocanònics. • Funcions clau: ús offline, mides de lletra, notes i vocabulari bíblic integrats, cerca avançada i enllaços interns a les citacions. • Disponibilitat: Play Store (Android); properament per iPhone. Fe i Actualitat Dret d’asil i acollida de persones refugiades: marc legal, mirada evangèlica i acció diocesana • Marc jurídic: el dret d’asil és un dret humà (Declaració Universal 1948) desenvolupat a la Convenció de Ginebra (1951) i el Protocol de Nova York (1967), així com a la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la Constitució espanyola. A l’Estat espanyol ho regula la Llei 12/2009. • Lectura pastoral del Papa Francesc (Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat): “La resposta de l’Evangeli és la misericòrdia.” “Mira, sóc a la porta i truco…” (Ap 3,20) • Diagnosi: no només crisi humanitària, sinó estructural, derivada de polítiques de tancament de fronteres per damunt de dignitat, llibertat i drets. • Crides clau: - Actuar sobre les causes que forcen a emigrar (pobresa, violència, persecució). - Promoure solidaritat, cooperació i distribució equitativa dels béns. - Informació rigorosa per evitar pors i especulacions. • Resposta diocesana (Sant Feliu de Llobregat): - Comunicació del Bisbe Agustí Cortés: Càritas Diocesana coordina la mesa d’acollida (amb Mans Unides i Delegació de Joventut) i informarà periòdicament. - Procés previst (encara pendent de concrecions): acollida col·lectiva inicial (centres, albergs, cases de colònies) i, posteriorment, allotjament familiar fins a 2 anys. - Principi de subsidiarietat: l’Església arribarà on no arribin les administracions. - Tasques immediates: sensibilització i denúncia, i demanda de polítiques migratòries i humanitàries centrades en els drets de les persones. “Som custodis dels nostres germans i germanes… cuidar les bones relacions i superar prejudicis és essencial per a la cultura de l’encontre.” Any Jubilar de la Misericòrdia: sentit, llocs i orientacions • Obert a la diòcesi amb la Porta de la Misericòrdia a la Catedral de Sant Llorenç i Montserrat com a lloc de pelegrinatge i indulgència. • Eixos proposats pel Bisbe Agustí Cortés: - Integració en el pla pastoral diocesà (crida a l’autenticitat de vida cristiana). - Temps fort de Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans; materials i recursos per a comunitats. - Pelegrinatges als llocs del jubileu com a moment culminant. - Cloenda: 20 de novembre de 2016 (Crist Rei de l’Univers). “Jesucrist és el rostre transparent de la misericòrdia del Pare… que aquest temps de gràcia ens permeti experimentar la força renovadora i alliberadora del perdó.” Crèdits i recordatoris • Locució i continguts: Joana Algarra i Pere Oliver. So i música: Carles Hernández Rius. • Reemissió: dissabtes a 10:30 (dos quarts d’onze).

  • Veus Parròquia del 20/1/2016 — De Taizé a Bach: grans obres sacres, patronatge i el Magnificat

    Introducció • Programa: Veus de la parròquia (espai "música i cants religiosos") del curs 2015-2016. • Obertura amb cants de Taizé ("Alleluia") que introdueixen el tema del dia: les grans obres sacres. Per què els clàssics van escriure música religiosa? • Context social i religiós: una societat més plenament religiosa que afavoria la creació d’obra sacra. • Patronatge i institucions: mecenatge de l’Església, reis i prínceps; molts músics treballaven a parròquies i catedrals. • Relació laboral i mobilitat: personalitats fortes i conflictes amb patrons que sovint provocaven canvis de plaça. • Exemple de Bach: vinculat a capelles i esglésies, amb una prolífica producció litúrgica. "va fer una cantata per cada diumenge de l'any" Focus en J. S. Bach • Johann Sebastian Bach (1685–1750): contemporani de Händel; organista, compositor i instrumentista. Amb ell, el barroc alemany arriba al cim. • Obres destacades: Concerts de Brandeburg, Missa en si menor, Passió segons Sant Mateu, entre d’altres. • Estil i tècnica: perfecció formal i gran capacitat d’improvisació. "en Bach trobem una perfecció tècnica i una capacitat d'improvisació com en poques persones" • Entorn familiar musical: nissaga amb prop de 120 músics; segona esposa Anna Magdalena; va tenir 16–17 fills, alguns també compositors. El Magnificat: context i escolta • El Magnificat és el cant evangèlic de Maria: lloa i agraeix a Déu, desgranant lluances i temes de humilitat i grandesa divina. • S’anuncia una interpretació dirigida per John Eliot Gardiner amb la Filharmònica de Berlín. • Es remarca que no és part de la missa sinó peça musical de concert (tal com ho presenta el programa). • A partir d’aquí, s’ofereix l’escolta extensa de l’obra fins al final de l’episodi. Moments i idees clau • Recorregut del curs: cant gregorià, litúrgia vernacle i spiritual/gospel abans d’arribar a les grans obres sacres. • Autors esmentats: Bach, Händel, Beethoven, Schubert. • Equip del programa: Lluís Segura (conductor), Inma Periques (convidada), excusa de Roger Poll, Carles Hernández (so). • Eix temàtic de l’episodi: patronatge, pràctica litúrgica i geni creatiu en les obres religioses clàssiques.

  • Veus Parròquia del 13/1/2016 — Misericòrdia i refugiats: drets humans vs. lleis dissuasòries; reindustrialització i banc públic a Catalunya; autònoms, morositat i deute

    Context i to de l’episodi "Veus de la parròquia" torna després de Nadal amb una conversa àgil i combativa sobre misericòrdia, refugiats, drets humans i política econòmica catalana. Presentació distesa i inici amb anècdotes personals per trencar el gel. Entrada ràpida als temes de fons amb un fil conductor clar: moral social cristiana i compromís cívic. Any de la Misericòrdia i acollida de migrants El Papa Francesc inspira una crida a una Església oberta i a l’hospitalitat universal. Idees clau: Obrir portes i reconèixer la dignitat de cada persona. No forçar moviments migratoris: «ajudar perquè la gent pugui viure dignament a casa seva». Exercir empatia efectiva: > "Si fos al revés, t’agradaria que t’ho fessin a tu?" Polítiques europees i drets humans Crítica contundent a la llei danesa de confiscació de diners i joies a refugiats com a mesura dissuasòria. Parallels històrics inquietants i clam europeu en contra. Recordatoris normatius: Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i Convenció sobre els Drets de l’Infant (1995): obligació d’acollir qui fuig de perills. Lectura del preàmbul de la DUDH per subratllar que la dignitat inherent és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau. Les ferides dels conflictes (testimonis i estrès) Records de la postguerra a Croàcia: ciutats marcades i tristesa persistent. Vivències de cooperants i protocols d’emergència: sirenes, armilles antibales, refugis. Experiències a Terra Santa: simulacres sobtats i tensió constant. Immigració, pobresa i responsabilitat pública "Els immigrants són els pobres entre els pobres." Efectes de la crisi i les retallades: serveis bàsics insuficients per a qui arriba i també per a la població local vulnerable. Catalunya, malgrat limitacions, mostra solidaritat (p. ex. Gran Recollida d’Aliments). Diagnòstic: la societat civil s’hi aboca; els poders polítics sovint fallen per manca de voluntat, claredat o pressupost. Reindustrialització i banc públic (discurs d’investidura de Carles Puigdemont) Eixos destacats del discurs: Reforç de la indústria com a espina dorsal històrica de la riquesa a Catalunya. Creació d’un nou banc orientat al bé comú per donar crèdit tou a llarg termini a PIME i autònoms. Objectiu: crear ocupació, reduir l’atur i augmentar el PIB amb base productiva real. Autònoms i PIME: morositat, avals i banca Problema endèmic: morositat i incompliment de la llei dels 60 dies. Efecte: ofec de tresoreria i tancaments tot i tenir feina. Crítica a la banca: avals personals que acaben en pèrdua d’habitatges i deutes que persisteixen. Proposta clau: avals mancomunats i corresponsabilitat d’entitats (Generalitat, PIME, sindicats, cambres) per reduir el risc individual. Comparativa internacional: al Regne Unit, els autònoms no paguen impostos el primer any, facilitant l’arrencada. Macroeconomia i riscos Es qüestiona el relat oficial de "sortida de la crisi": Impuls conjuntural per devaluació de l’euro i petroli barat, no per reformes estructurals. Deute públic espanyol fortament elevat; si pujen tipus als EUA i s’estén, pot empitjorar la situació. Tancament: crida a la misericòrdia quotidiana Recolzar el Papa Francesc en l’impuls de la misericòrdia. Aplicar-la en el dia a dia: • Ajuda econòmica o moral. • Escolta activa, un bon dia o una rialla a temps. • Compromís amb l’acollida i la dignitat de tothom.

  • Veus Parròquia del 16/12/2015 — Jesús, unitat i inclusió: K. Parvathi Kumar, els Reis d’Orient, miracles i l’esplendor de la vida (Quart d’Advent)

    Resum Resum executiu • Convidada: Soledat Gascou, treballadora social i poeta, en la secció "Paraula Viscuda" de Veus de la Parròquia (Ràdio Desver). • Eix del programa: la figura de Jesús a través del mestre hindú K. Parvathi Kumar i el seu llibre "El Mestre/El Maestro Jesús"; enfoc en la unitat de la vida, la inclusió i la llibertat versus qualsevol imposició. • Temes destacats: la simbologia dels Reis d’Orient (or, encens i mirra), Jesús com a mestre, curador i reformador social, la diferència entre autoritat i autoritarisme, i l’actualització del missatge de Jesús davant guerres, corrupció i emergència climàtica. • Tocs finals: lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc (Visitació, 4t d’Advent), cites d’Oscar Wilde i Marion Goldman, i lectura d’un text inèdit de la convidada sobre l’“esplendor de la vida”. "Les pràctiques espirituals només tenen valor si contribueixen al benestar econòmic, cultural i social de la humanitat" — K. Parvathi Kumar Temes clau del programa K. Parvathi Kumar i la mirada sobre Jesús • Presentació del mestre hindú i del llibre "El Mestre Jesús". • Idees força: la prosperitat no és diners sinó riquesa de vida; la unitat de la vida i el rebuig a imposar llengües, doctrines i creences. "Mentre la humanitat no aprengui a incluir i segueixi excloent, les guerres… representen la cumbre de la ignorància humana" — Parvathi Kumar Jesús: mestre, curador i reformador social • Jesús és presentat com a mestre de saviesa, curador i reformador social, que parla amb autoritat (veritat interior) però no és autoritari. • Clau central: l’entrega del jo — el camí més difícil; Jesús ho duu a terme plenament. • Missatge radicalment inclusiu: acull marginats (prostituta, samaritana), dignifica les dones i denuncia la corrupció i els abusos del poder. Simbologia dels Reis d’Orient • Or = reialesa i saviesa; Encens = naturalesa divina; Mirra = condició humana, fragilitat i anticipació del patiment (rituals funeraris). • Lectura espiritual: Jesús com a Rei, Déu i Home; síntesi de la humanitat i la transcendència. Inclusió, llibertat i no-imposició • El missatge de Crist és de llibertat, mai d’imposar: la fe es tria lliurement i tendeix a incloure (sumar) i no pas a cloure (excloure). • Crida a superar prejudicis i dominis (lingüístics, religiosos, culturals) per arribar a la unitat real. Miracles, responsabilitat i autoritat moral • Recordatori dels miracles de Jesús i del seu impacte ambivalent en el poble i els poderosos. • Diferència crítica: parlar amb autoritat (veritat viscuda) versus ser autoritari (imposar). • L’episodi de l’adúltera: "Qui estigui sense pecat que tiri la primera pedra" — Jesús dona llibertat i demana responsabilitat activa a la persona. Societat malalta i esplendor de la vida • Diagnosi: insatisfacció, precarietat, por i egoisme fan una societat malalta que no pot florir en plenitud. • Necessitat d’autoritat moral i de garantir "l’elemental" per a tothom. • La convidada llegeix el seu text "L’esplendor de la vida": salut, harmonia, esperit emprenedor i creatiu que "rebent, sap donar". "L’esplendor es troba en la salut, en l’harmonia, amb un esperit emprenedor i creatiu que, rebent, sap donar" — Soledat Gascou Referències culturals i Advent • Oscar Wilde admirava el parlar parabòlic de Jesús; record de la injustícia que va patir per la seva condició. • Marion Goldman: "Hauríem de viure sempre com si estiguéssim embarassats: oberts a noves possibilitats, en plenitud" • Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc (Visitació d’Elisabet) pel 4t d’Advent i comiat amb desig de Bon Nadal.

  • Veus Parròquia del 9/12/2015 — Veus de la Parròquia: Evangeli de Sant Lluc, Notícies d’Església (Vaticà II, campanes, Mans Unides) i El Camí de Nadal (Maria, pessebre i arbre)

    Panorama general de l’episodi Programa “Veus de la Parròquia” a Ràdio d’Esbert (98.1 FM, Sant Just). L’audició combina la lectura de l’evangeli, un bloc de notícies eclesials i una extensa secció espiritual sobre el Nadal: el paper de Maria, els símbols del pessebre i l’arbre, i el sentit profund d’aquest temps litúrgic. Lectura de l’Evangelii (Lc 3): Joan Baptista i l’esperança del Messies • Crida a la conversió concreta: compartir amb qui no té, justícia per a cobradors d’impostos i soldats (“No exigiu més del que està establert”; “Acontenteu-vos amb la vostra soldada”). • Joan assenyala el més fort: ell bateja amb aigua, però el qui ve batejarà “amb l’Esperit Sant i amb foc”. • Imatge del judici i la purificació: la pala a les mans, el blat al graner i la palla en foc que no s’apaga. “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té; i qui tingui menjar, que el comparteixi.” Notícies d’Església (selecció) Simposi “L’Església del diàleg i del servei” (Concili Vaticà II) • Organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona. • Conferència del bisbe Agustí: “La paraula s’ha fet diàleg”. “Tocs i Campanes” a Covelles (19 de desembre) • Jornada de 10:30 a 18:00, organitzada per l’Associació d’Amics de les Campanes i Campanars del Bisbat de Sant Feliu. • Cloenda del 250è aniversari del campanar de Santa Maria. Mans Unides a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat • Nova delegació diocesana (constituïda el 28/12/2014 a instàncies de Mons. Agustí Cortés). • Missió: sensibilització sobre la fam, recaptació de donatius per a projectes de desenvolupament amb contraparts locals; enfocament transversal i en línia amb Laudato si’ (canvi climàtic, recursos naturals, acaparament). • Aposta per la independència alimentària i projectes sostenibles. • Campanya 2016: projecte a l’estat de Kamantaka (Índia), districte de Chik Magalur, en 10 pobles de plantacions de cafè. - Beneficiaris: petits treballadors i famílies sense sanitat, llum ni aigua potable. - Petició central: clínica mòbil per a atencions bàsiques, parts, vacunacions i vigilància sanitària; formació de comitès de desenvolupament de barris per a transparència i participació. El camí de Nadal: espiritualitat, símbols i sentit Maria en el temps de Nadal i Epifania (segons Jesús Castellano, “L’any litúrgic”) • El temps de Nadal és profundament marià: Maria presenta el Fill, l’ofereix al Temple i acompanya el misteri amb meditació interior. • De Betlem a Canà i fins a la Pasqua i Pentecosta: presència activa i discreta de Maria en la manifestació de Crist. Símbols de Nadal: el pessebre i l’arbre • Pessebre: tradició de més de vuit segles; impuls de sant Francesc a Greccio (s. XIII), amb realisme i tendresa per fer present el naixement. - Iconografia clàssica del bou i l’ase, fortament arrelada malgrat el debat històric. • Arbre de Nadal: origen alemany (s. XVI); metàfora de l’arbre de la vida de l’Edèn. - Adornar-lo amb llum proclama el naixement del Nen Jesús i recorda que Crist és el veritable arbre de la vida. • Referències recomanades: Jesús Castellano i Ramiro González (“Vivir el año litúrgico”). El sentit del Nadal: misteri de Crist i de l’home • Manifestació del misteri de Crist i revelació del misteri de l’home: el Verb encarnat il·lumina la nostra identitat i destí. • Nadal no és romanticisme: és esdeveniment de salvació i entrada al misteri pasqual. • Temes clau: - Llum: el Verb ens fa fills de la llum. - Feblesa: Déu s’abaixa, confon els poderosos i es revela als senzills. - Pau: Crist, príncep de la pau, inaugura la nova i eterna aliança. - Joia i esperança: confiança en la història transfigurada per la salvació. - Solidaritat: la menjadora de Betlem com a símbol de pobresa; crida a un compromís concret amb els altres. Poema de Dietrich Bonhoeffer: “Un fill donat per Déu” “Un infant és posat al centre de la història humana... Un fill donat per Déu: aquest és el misteri de l’alliberament del món.” Tancament • Crèdits: Joana Algarra (músiques i control de so) i Carles Hernández Rius. • Recordatori d’horaris de reemissió i comiat.

  • Veus Parròquia del 2/12/2015 — Del gregorià als espirituals: Pange lingua (Mocedades), Golden Gate Quartet, versions catalanes i la Missa Luba

    Panorama general Episodi dedicat a la música i el cant religiós, amb un focus especial en els espirituals i altres formes populars cristianes. El programa aporta context històric, audicions representatives i el pont entre el cant litúrgic gregorià i les expressions populars nascudes en diferents cultures. "El tema que ens toca avui és la música i el cant religiós, centrat en el folk song espiritual." Temes principals • Del gregorià al present: introducció als cants litúrgics i al “Pange lingua” de Dijous Sant, aquí en versió modernitzada de Mocedades. • Espirituals negres nord-americans: context de l’esclavitud, cristianització i esperança de llibertat; audició de “Go Tell It on the Mountain” (The Golden Gate Quartet). • Recepció a Catalunya (anys 60): versions catalanes incorporades a corals i orfeons; disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell; audició de “Que Jesús vingui amb mi”. • Missa Luba: exemple d’inculturació litúrgica africana en llatí amb ritmes locals; escolta del Sanctus i Benedictus. Del gregorià a “Pange lingua” (Mocedades) Context litúrgic: • Pange lingua és un cant propi del Dijous Sant dins la tradició del gregorià. • Es presenta en versió modernitzada (Mocedades), mantenint el text i el caràcter litúrgic. "Seria una versió modernitzada d’un cant litúrgic propi del gregorià." Aspectes clau • Contrapunt entre forma tradicional i lectura contemporània. • Serveix de pont per obrir el tema general del programa: de la litúrgia a les formes populars de devoció. Espirituals negres: context i “Go Tell It on the Mountain” Context històric i teològic: • Pobles africans traslladats com a esclaus als EUA, cristianitzats i articulant l’esperança en l’alliberament a través del cant. • Els espirituals combinen fe, resiliència i missatge bíblic. Audició destacada: • The Golden Gate Quartet — “Go Tell It on the Mountain”. "Go tell it on the mountain, over the hills and everywhere… That Jesus Christ is born." Idees força • El cant com a testimoni i proclamació de l’Evangeli. • Influent en la música coral i popular d’arreu. Versions catalanes i difusió (anys 60) Institucionalització i difusió: • A partir dels anys 60, proliferació de versions catalanes d’espirituals en corals i orfeons. • Disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell amb adaptacions catalanes. Audició en català: • “Que Jesús vingui amb mi” (espiritual en versió catalana). "Vull que Jesús vingui sempre amb mi, tot al llarg del meu viatge." Punt clau • Exemple de traducció i adaptació que manté l’eix devocional i la funció comunitària del cant. Inculturació i Missa Luba Marc litúrgic: • En èpoques en què la litúrgia no es podia cantar en llengües vernacles, sorgeixen propostes com la Missa Luba: textos en llatí amb ritme africà. "Canten en llatí, però en el seu ritme." Audició: • Sanctus i Benedictus de la Missa Luba, exemple canònic d’inculturació musical. Conclusions operatives • La música religiosa transcendeix fronteres culturals, lingüístiques i temporals. • Des del gregorià fins als espirituals i la Missa Luba, la tradició cristiana es renova amb formes, ritmes i llengües sense perdre el nucli de fe i adoració.

  • Veus Parròquia del 25/11/2015 — Violència de gènere i educació; refugiats i Calais; pobresa energètica i negoci de les armes: la solidaritat de Sant Just

    Panorama general de l’episodi Programa local amb mirada social: espai Finestra de Justícia i Pau dins de “Veus de la Parròquia”, centrat en tres eixos principals: violència de gènere i educació en el respecte, crisi de les persones refugiades (amb focus en la infància) i pobresa energètica i crítiques al negoci de les armes. Es presenta també una campanya solidària a Sant Just per recollir material destinat a Calais. Violència de gènere: educació, respecte i signes d’alarma Punt clau: la prevenció passa per l’educació i per la cultura del respecte en totes les relacions. Es comenta la persistència d’actituds masclistes en adolescents (control de la vestimenta, gelos, imposicions), fet que preocupa per l’edat i l’efecte socialitzador. Dades esmentades: disminució de dones assassinades a Catalunya aquest any respecte l’anterior (encara que “ni sis ni cap”). Per què no es denuncia? Possibles factors: por, vergonya, dependència econòmica, aïllament. Èmfasi en els maltractaments psicològics: el més invisible i devastador, erosionen l’autoestima fins fer creure a la víctima que “no val res”. Recordatori d’equitat a la parella: 50%-50%, amb diàleg, reconeixement de diferències i “estimar l’altre amb els seus defectes”. "O sigui, tu ets una persona, jo sóc una altra persona... en una parella és un 50% cadascú." Civisme i comunitat Des de la parella a l’espai públic: saludar, dir si us plau i gràcies recupera el teixit de confiança. Reflexió sobre compra online vs comerç de proximitat: la compra de barri reforça vincles humans que la pantalla esvaeix. Refugiats: els infants, l’educació i la bretxa de gènere La normalitat i l’esperança passen per l’escola: per als infants desplaçats, l’aula és l’únic espai de rutina i futur. Testimoni d’una nena siriana (13 anys) al Líban: "He hecho de menos mi casa, mis amigos, mis recuerdos. Poder ir a la escuela en el Líbano es todo para mí. Me ha ayudado a no estar triste todo el tiempo." Alerta sobre desigualtat de gènere: els nens solen reprendre abans l’escola; moltes nenes queden a casa, augmentant vulnerabilitat i dependència futura. Recordatori que crisis econòmiques i tensions (atur, manca d’ingressos) exacerben conflictes i vulnerabilitats a les llars. Pobresa energètica i serveis bàsics Denúncia d’un augment del 85% del preu de l’electricitat en 8 anys i de la càrrega d’impostos i peatges a la factura. Es qüestiona l’efecte real d’anuncis de rebaixes del 5% quan el gruix del cost són partides regulades i no el consum. Crítica als costos fixos de connexió (llum, gas, aigua) i a quotes anuals addicionals, fins i tot amb consum zero. Campanya solidària de Sant Just: Calais ens necessita Iniciativa del Consell Municipal de Solidaritat amb entitats locals: Acció Solidària i Logística (Bombers), Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Associació La REL, amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Recollida de material per a refugiats a la ciutat de Calais (França), on hi ha unes 5.000 persones en situació precària. Quan i on: Plaça Camoapa, Mercat de Nadal, dies 12 i 13 de desembre, de 10:00 a 20:00. Què cal: • Mantes, tendes de campanya, sacs de dormir • Mitjons, gorres, guants, bufandes • Botes d’aigua i sabates (dona fins núm. 39, home fins núm. 43) • Roba interior nova (dona, home, infants) • Capelines, anoracs, jaquetes d’abric (totes les talles) Logística: transport directe amb furgoneta per voluntaris de les entitats; lliurament en mà a l’organització de destinació per evitar dispersió i costos. Activitat complementària: taller de gorros in situ els dies 12 i 13 (iniciativa local; els gorros es lliuraran immediatament al punt de recollida). "Animeu-vos a participar: una petita aportació de cadascú fa un gran tot." Tradició solidària del poble Antecedents: Kurdistan, Bòsnia, Kosovo. La ciutadania hi ha respost històricament. Recordatori que més del 50% dels refugiats als camps són nens, amb drets vulnerats i travesses plenes d’obstacles (tanques, fronteres). Conflictes i negoci de les armes: responsabilitats Crítica a la indústria armamentística, el paper de bancs (finançament), governs i fins i tot Nacions Unides en la política d’armes. Denúncia de la contradicció: països que fabriquen i venen armes acaben lamentant els efectes de les guerres que aquestes alimenten. Idea central: si no es fabriquessin armes, molts conflictes s’esvairien; cal denunciar i exigir canvis estructurals. Tancament i properes cites Recordatori de la recollida del 12-13 de desembre (Plaça Camoapa). Avanç: possible festa de Justícia i Pau al maig (“flors de solidaritat”). Acomiadament dels participants i agraïments als oients.

  • Veus Parròquia del 18/11/2015 — Proximitat pastoral, missa festiva i Laudato Si: el bisbe de Boma parla de solidaritat i la realitat del Congo (amb l’evangeli de Joan 18:33-37)

    Resum general Context i convidat • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), amb la participació de la Montserrat Giró. • Convidat d’honor: Mons. Cyprien “Cipriano” Ambuca, bisbe de Boma (República Democràtica del Congo), de visita a diverses diòcesis d’Europa. • Context de Boma: ciutat portuària del Baix Congo; antiga capital del Congo (estat lliure i belga), amb activitat d’exportació (fusta, bananes, cacau i palma). Temes principals Pastoral de proximitat i visites a parròquies • El bisbe practica una pastoral de proximitat: cada cap de setmana visita una parròquia per conèixer, escoltar i dialogar amb la comunitat. • Objectius: - Primera idea: escolta activa de infants, adults, dones i homes; visita de malalts a hospitals. - Segona idea: celebració de l’Eucaristia i definició conjunta d’un pla de treball pastoral. “L’évêque doit sentir l’odeur des brebis.” • Metodologia: cicles de dos anys que permeten avaluar objectius i necessitats de cada comunitat. La missa com a festa • Per a ells, la missa dominical és una gran festa amb música, dansa, aclamacions, diàleg i molta joia. “C’est une véritable fête… une messe chez nous dure au moins trois heures.” • Durada: 3–4 hores, amb participació viva del poble i espai de preguntes-respostes. Governança i missió a Europa • El bisbe coordina uns 40 sacerdots de la seva diòcesi destinats a Holanda, Alemanya, Itàlia i Bèlgica per ajudar parròquies sense rector. • Supervisió biennal: revisa personalment que compleixin la missió assignada; si no funciona, se’n disposa el retorn. • Gestió moderna: connexió diària amb la diòcesi (matí i nit); impulsa projectes (p. ex. horticultura/verdura amb col·laboradors italians). Doctrina social del Papa Francesc en acció • Inspiració de l’alegria de l’Evangeli i la proximitat: presència activa del pastor entre el poble. • Solidaritat i salut: creació de mútues de salut perquè els malalts no quedin desatesos; visites a presons. • Cura dels vulnerables: suport a vídues, dones abandonades/divorciades, i infants del carrer. • Laudato Si’: cura de la casa comuna a través d’higiene i educació ambiental per prevenir malalties i millorar l’entorn. “Il faut soigner le monde… considérer le monde comme notre maison.” • Marc espiritual: signes de misericòrdia i preparació per a l’Any de la Misericòrdia. Congo: “minerals maleïts” vs. pol·lució del petroli • A Boma no viuen al centre de la guerra pels minerals (coltan, etc.). El problema principal és la pol·lució derivada de l’explotació petroliera a la costa. • Percepció local: certa desatenció governamental de la zona; desconeix la periodista esmentada (Candi Atzuba). Tancament bíblic • Lectura de l’Evangeli de Joan 18:33–37 (Crist Rei): diàleg entre Jesús i Pilat sobre la reialesa de Jesús i la seva missió com a testimoni de la veritat. “La meva missió és la de ser testimoni de la veritat… Tots els que són de la veritat escolten la meva veu.” • Comiat i informació de reemissió del programa.

  • Veus Parròquia del 11/11/2015 — Veus de la Parròquia: Jornada de Germanor, Càritas i vocacions; Omella nou arquebisbe; catequesi del Papa sobre els fills

    Visió general de l’episodi Programa parroquial de Sant Just i Pastor amb una estructura clara: lectura de l’Evangeli (Mc 13), espai de Notícies d’Església (amb la Jornada de Germanor 2015 i el balanç del rebost de Càritas), avisos parroquials i un bloc de Fe i Actualitat dedicat a la cadena de pregària per les vocacions i al relleu a l’Arquebisbat de Barcelona amb Mons. Juan José Omella. Tanca amb la catequesi del papa Francesc sobre els fills. "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran." Temes principals Lectura de l’Evangeli (Marc 13) • Anunci escatològic: senyals còsmics i vinguda del Fill de l’home amb poder i majestat. • Crida a la vigilància: ningú no sap el dia ni l’hora; les paraules de Jesús no passaran. Notícies d’Església — Jornada de Germanor 2015 (mossèn Joaquim Rius) • Missatge central: cal el sosteniment econòmic de l’Església per a l’obra evangelitzadora. • Necessitats concretes: materials litúrgics, comunicació, manteniment de temples, retribució de treballadors i sosteniment dels preveres; el paper essencial dels voluntaris. • Crida a la generositat estable, no només quan es fa ús dels serveis, sinó durant tot l’any. Càritas Parroquial — Rebost d’aliments i Campanya de Nadal 2015 • El rebost gestiona el banc d’aliments de Sant Just en conveni amb l’Ajuntament; es complementen excedents de la UE amb compres de ~350 € mensuals per garantir un lot bàsic. • Maneres de col·laborar: donatius en espècie o aportació econòmica (puntual o periòdica) al compte exclusiu de Càritas Sant Just. • Campanya de Nadal: recollida d’aliments el 14 de novembre, de 10 a 14 h, al mercat i supermercats del poble. Avisos parroquials • Confirmació: el bisbe Agustí confirma en Daniel Martínez Cortés el diumenge 15, a les 11 h. • Romeria a Montserrat: 22 de novembre (inscripcions fins dimarts 17); preu 40 €. • Loteria de Nadal: talonaris i participacions al despatx parroquial. • Concert d’orgue: dissabte 21, a les 18 h; aportació voluntària 5 €. • Recordatori: col·lecta de Germanor el diumenge vinent. Fe i Actualitat — Cadena de pregària per les vocacions: la família, font de vocacions • Iniciativa: 720 hores ininterrompudes de pregària a Catalunya pels dies 9, 19 i 29. • Eix temàtic (Mons. Josep Àngel Saiz Meneses): la família com a Església domèstica on neixen i creixen les vocacions; urgència de revitalitzar la transmissió de la fe a la llar. • Proposta pràctica: model d’oració per a famílies, comunitats i parròquies. Relleu a l’Arquebisbat de Barcelona i balanç de Sistach • Nomenament de Mons. Juan José Omella com a nou arquebisbe: perfil pastoral i social, coneixement del català i vincles amb Catalunya. • Lluís Martínez Sistach: balanç de 2004 a 2015 amb fites com la dedicació de la Sagrada Família, plans pastorals, tasca de Càritas en crisi i la consolidació de la província eclesiàstica. Catequesi del papa Francesc — Els fills • Idea força: els fills són un do, un regal, no una possessió ni un “problema biològic”. • Dignitat i singularitat: cada fill és únic i destinat al seu propi bé, el de la família i de la societat. • Record del manament: honorar pare i mare; crida a renovar l’experiència de “ser fills”. "Els fills són un do. Són un regal." Conceptes clau • Jornada de Germanor • Càritas • Església domèstica • cadena de pregària • vocacions • arquebisbat • catequesi • Evangeli segons Marc Apunts pràctics i comunitaris • Participació sostinguda en la col·lecta de Germanor per assegurar la missió i els serveis. • Implicació amb el rebost de Càritas (donatius i voluntariat) per donar resposta a necessitats locals. • Pregària en família per les vocacions i testimoni de fe quotidià a la llar.

  • Veus Parròquia del 4/11/2015 — Del gregorià al català: litúrgia en llengua vernacle, de Vaticà II a avui, amb Bach, Taizé i Domènech Colts; futur i misses folklòriques

    Resum de l'episodi Un recorregut clar i amè per la litúrgia en llengua vernacle: des dels antecedents populars fins a la reforma del Concili Vaticà II, la traducció dels cants del llatí al català, la creació de noves melodies (com les de Taizé) i les aportacions d’autors actuals (especialment Domènech Colts). Es completa amb exemples d’audició (gregorià, Bach i cants contemporanis) i una mirada al futur del cant litúrgic en català, més qualitatiu i espiritual, junt amb l’avanç d’un especial sobre misses folklòriques. Temes principals De preconcili a postconcili • Abans del Vaticà II, hi havia cants populars en català (p. ex. nadales), però fora de les parts nuclears de la missa. • Després del Concili (1962–1965), es tradueixen les parts de la missa del llatí al català i s’introdueixen noves melodies. Traduccions i noves composicions • Primer, traduccions dels cants llatins (mateixa música, text en català). • Després, creacions noves: Taizé (al·leluia en francès adaptada), himnes, salms i parts de missa per autors locals. Clàssics a la litúrgia • Grans compositors també al servei del culte: Johann Sebastian Bach amb l’himne de Divendres Sant “O testa la serada”. Autors catalans recents • Difusió d’obres d’ara a la litúrgia habitual: Soler Amigó, Xavier Morlans i sobretot Domènech Colts (canonja, director coral i autor d’un salteri complet per als cicles litúrgics A, B i C). Futur del cant litúrgic en català • Lluny del declivi: més qualitat musical i profunditat espiritual, amb organistes i equips que el sostenen. • Conviuran formats més especialitzats amb expressions populars i col·lectives. Avanç del proper programa • Especial de folk song espiritual: Missa Luba, Missa Criolla, Misa Campesina i espirituals negres. Peces escoltades i exemples • Fragments de l’ordinari de la missa (Kyrie, Sanctus, Agnus Dei) en cant gregorià i context de traducció al català. • “Pare Nostre” atribuït a Ritsky Korchakov (música d’autor, lletra en català). • Referència popular: melodia de Simon & Garfunkel (“The Sound of Silence”) usada en versions apòcrifes del Pare Nostre. • Bach: “O testa la serada” (hymnus de Divendres Sant), versió catalana cantada pels animadors de cants litúrgics de Montserrat. • Domènech Colts: “Amb quin goig us exalço, Senyor” (salms per diversos diumenges dels cicles A, B, C) i “Com la cèrbola”. • Bach: “Vos sou, Senyor, ma fortalesa” (peça de tancament). Idees clau i context Vernacularització: el Vaticà II obre la porta a l’ús de llengües vernacles en la litúrgia, facilitant la participació activa del poble. Patrimoni i renovació: conviuen el gregorià i la tradició amb noves creacions (Taizé, compositors locals) i adaptacions de grans clàssics. Vida parroquial: els organistes i equips de música mantenen viu el cant dominical; el repertori català és viu i en evolució. Popular vs. especialitzat: el futur apunta a una doble via: música d’alta qualitat i formats folklòrics o col·lectius que amplien la participació. Cites destacades “No penso que el cant litúrgic, precisament per ser ja en català i ser proper a nosaltres, tingui que desaparèixer.” “Serà un cant… de més qualitat… amb una qualitat espiritual cada vegada més intensa.”

  • Veus Parròquia del 28/10/2015 — Pobresa Zero, mercat laboral just i drets de refugiats: fiscalitat, banca pública i reconversió d’armes a energies netes

    Resum general Programa centrat en el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa i el manifest de la plataforma Pobresa Zero (41 mesures i 12 fronts) amb un debat ampli sobre desigualtats, mercat laboral i polítiques fiscals. Es destaca la necessitat d’una economia centrada en les persones, el reforç d’educació i formació professional, la creació d’una banca pública i la reindustrialització. A més, s’aborden els drets de refugiats i immigrants, i es proposa la reconversió de la indústria armamentista cap a energies netes com a resposta ètica i climàtica. "Els diners no fan la felicitat... però ajuden una mica." "Què produïm: canons o mantega?" Temes principals Pobresa i desigualtats • Un de cada cinc habitants del planeta viu en pobresa. • El marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclou posar fi a la pobresa i impulsar polítiques fiscals progressives. • A Barcelona, fortes desigualtats de salut entre zones: diferències de 6-8 anys d’esperança de vida entre barris d’alta i baixa renda. Mercat laboral i educació • Situació de precarietat: contractes curts, salaris baixos, i fins i tot la indefinitud no garanteix estabilitat real. • Reforçar la Formació Professional i revertir retallades educatives per combatre l’abandonament escolar i la desmotivació del jovent que ni estudia ni treballa. Fiscalitat, banca i indústria • Calen polítiques predistributives i redistributives que compleixin la finalitat dels impostos: reduir desigualtats i garantir serveis públics (sanitat per a tothom). • Crítica al pes de l’especulació financera: manca de crèdit productiu i benefici sense risc. • Proposta de banca pública per finançar empreses, ocupació i reindustrialització a Catalunya. Refugiats i immigrants • Declaració de Justícia i Pau: cal atenció i protecció tant a refugiats (fugint de guerres) com a immigrants (fugint de pobresa, fam, repressió o canvi climàtic). • Reclam a les administracions (autonòmiques, estatals, europees i Nacions Unides) perquè actuïn d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets dels Infants (1989). • Crítica a la doble vara legal i demanda d’una llei única que no estableixi ciutadans de primera i segona. Armament, canvi climàtic i transició energètica • Denúncia del negoci de la guerra i de la contradicció d’un Consell de Seguretat de l’ONU dominat per grans productors i comerciants d’armes. • Proposta estratègica: reconvertir les fàbriques d’armament en indústries d’energies netes. Efectes esperats: - Reducció de conflictes i desplaçaments forçosos. - Creació massiva d’ocupació i prosperitat a llarg termini. - Contribució decisiva contra el canvi climàtic. Recomanació de llibre • "Una economia al servei de la persona" (Antonio Argandoña, Carlos Lozada, Francesc Torralba): bases d’una nova economia amb ètica com a inspiració, orientada a la justícia social, la llibertat, la dignitat humana i la integritat de la Terra.