Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

325-336 de 481

  • Veus Parròquia del 9/3/2016 — Refugiats i Unió Europea: drets humans, democràcia i banca pública; el paper de les dones i un sopar solidari per l’Índia

    Resum general En aquest episodi de l’audició de la Parròquia dels Sants Just i Pastor a Ràdio d’Esvern, els tertulians aborden, amb to crític i humanitari, la crisi de les persones refugiades, el paper i les contradiccions de la Unió Europea (UE), la qualitat de la democràcia i la manca de focus en atur i salaris als debats d’investidura, així com propostes econòmiques centrades en PIMEs, crèdit i banca pública. També reflexionen sobre el lideratge de les dones en processos de pau (Colòmbia, Madres de Plaza de Mayo) i tanquen amb una crida a un sopar solidari per finançar un projecte de salut a l’Índia. Temes principals Crisi de refugiats i Unió Europea • Condemna de l’acord UE–Turquia per part de l’ACNUR, considerat contrari a l’esperit dels drets humans i “contra natura”. • Denúncia de les condicions inhumanes als camps: nens, fred, humitat, malalties, tendes inundades. • Crítica a la por i tancament d’alguns estats membres (especial menció a Hongria i països de l’Est). • Recordatori de la responsabilitat europea i occidental en l’origen dels conflictes (armes enviades i interessos geopolítics). • Proposta vivencial: que eurodiputats passin una setmana als camps per transformar perspectives i decisions. Projecte europeu i democràcia • La UE queda reduïda a una unió econòmica/monetarista sense harmonització fiscal, laboral i social, lluny d’una veritable unió política. • Contradicció entre la riquesa agregada d’Europa i la resistència a acollir persones refugiades. • Comparació amb el model federal dels EUA: representants que defensen interessos territorials amb més llibertat de vot. • Crítica a la “partitocràcia” a l’Estat espanyol i a la disciplina de vot que limita la llibertat de consciència. Economia, treball i banca pública (manifest) • Absència de treball, atur i salaris pobres en els discursos d’investidura, tot i ser el primer problema del país. • Focus en PIMEs, autònoms i professionals que generen el 75–80% de les hores de feina: cal crèdit a llarg termini (10 anys), interessos tous i avals mancomunats. • Transitar d’una banca especulativa a una banca productiva al servei del país; considerar una banca pública (p. ex. aprofitant entitats rescatades com Bankia). • Els rescata bancaris han de requerir autorització democràtica i no socialitzar pèrdues sense mandat. Dones, guerra i pau • Hipòtesi que una majoria de dones (mares) al Parlament Europeu acceleraria solucions humanitàries. • Exemples inspiradors: dones de negre a Colòmbia impulsant els acords de pau; Madres de Plaza de Mayo a l’Argentina. • Testimonis i memòria: experiències de famílies refugiades (Argelers) i el paper de les dones en la resiliència comunitària. Acció local i crida solidària • Casos d’acollida a casa nostra: Casa Bloc (Barcelona) i preferència de les persones refugiades per la reagrupació familiar. • Alertes sobre màfies: explotació sexual, tràfic de persones i d’òrgans, infants no acompanyats en risc. • Crida al sopar solidari de Mans Unides per finançar un projecte de salut primària mòbil a Karnataka (Índia): - Objectius: reduir mortalitat neonatal/materna, augmentar vacunació (actualment molt baixa), abordar tuberculosi i suïcidi juvenil vinculat a alcoholisme. Cites destacades "L’ACNUR ha protestat enèrgicament... aquest acord va contra natura i contradiu l’esperit de la Declaració dels Drets Humans." "La veritable Unió Europea continua sent l’associació del carbó i de l’acer: simplement econòmica." "Els treball, l’atur i els salaris pobres són el primer problema del país i han estat absents dels debats." "Passar de banca especulativa a banca productiva al servei del país." "Si les dones fossin majoria al Parlament, això ja s’hauria arreglat." Conclusions i propostes • Recuperar el lideratge moral i polític de la UE en drets humans amb una política comuna d’asil efectiva i solidària. • Implementar un pla d’acollida estructurat: allotjament temporal, reconeixement mèdic, educació, llengua i inserció laboral, amb vies clares de reagrupació familiar. • Reorientar el sistema financer cap a l’economia productiva: crèdit a PIMEs i banca pública amb mandat social. • Millorar la qualitat democràtica: menys partitocràcia, més llibertat de vot i focus en atur juvenil i salaris. • Reforçar el paper de les dones en espais de decisió i en polítiques de pau. • Donar suport a iniciatives locals i campanyes solidàries (com el sopar de Mans Unides) amb impacte sanitari tangible a països empobrits. Context i dades clau • Guerra de Síria: prop de 5 anys, amb més de 300.000 morts i >11 milions de persones desplaçades. • Les PIMEs/autònoms aporten el 75–80% de les hores de feina. • Proposta de crèdits a 10 anys amb interessos tous i avals mancomunats per a agrupacions, associacions o cooperatives. • Risc creixent de màfies en contextos de vulnerabilitat: explotació sexual, tràfic d’éssers humans i d’òrgans, infants no acompanyats.

  • Veus Parròquia del 2/3/2016 — Un home anomenat Ove: valors, civisme i tendresa — des de Sant Just fins a l’Evangeli del Fill Pròdig

    Context i participants • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert, Sant Just) • Conducció: Elina amb Montse; convidada: Rosa Maria Escoda i Bernet • Objectiu del programa: portar una persona lectora perquè comparteixi una lectura que l’hagi fet pensar i reflexionar. Perfil de la convidada • Rosa Maria, veïna de Sant Just des del 1981, combina treball i família, i participa en activitats de formació locals. • Té un cercle d’amigues fidel des dels anys 80 i és una gran lectora: pot llegir fins tard. • Compromís social: col·labora en un menjador social; destaca la seva solidaritat i arrelament al poble, tot i reconèixer que Sant Just pot ser una mica “tancat” en cercles, però acollidor. La novel·la: “Un home anomenat Ove” De què va (segons contraportada i conversa) • Protagonista: Ove, home rondinaire, proper als 60, solitari i molt recte. • Canvi vital: una cadena de circumstàncies li retorna la fe en la humanitat i el veïnat descobreix que sense ell el barri seria més fred i menys solidari. • To: tendre i divertit, capaç de fer-te somriure i plorar en minuts. Per què la va triar la Rosa Maria • Venia de lectures de misteri i volia un canvi: lectura àgil, lletra gran, estil clar. • La història la va captivar des del principi i hi va trobar similituds amb homes de la generació del seu pare o marit: rectitud, responsabilitat i amor profund per la parella. Temes clau i valors • Honradesa i justícia: Ove prioritza “el que està bé” i el civisme. • Rectitud i coherència: “som el que fem, no el que diem”. • Tendresa continguda: li costa expressar-la, però es nota en els gestos i la cura pels altres. • Solidaritat veïnal: ajuda persones diverses sense prejudicis (família paquistanesa, jove gai, veïna en situació difícil, amic amb Alzheimer). • Dol i sentit de vida: la pèrdua de la seva dona i el buit; intents de suïcidi que, paradoxalment, desemboquen en actes d’ajuda als altres. Escenes destacades • Tren i suïcidi: vol llançar-se a les vies, però primer salva un home; després, en veure el conductor jove, decideix no traumatitzar-lo i desisteix. Empatia en el moment límit. • El gat: més que adoptar-lo, “el gat l’adopta” a ell. Companyia silenciosa que li salva nits fosques; símbol de connexió emocional. • El barri: repara aixetes, senyals tortes i problemes domèstics; defensa una marca sueca de cotxe per convicció; rebutja l’entrada de cotxes on no toca; protegeix veïnes d’homes tòxics. • L’amic amb Alzheimer: s’oposa a l’internament i defensa la cura comunitària. Cultura nòrdica i contrastos • Ambient suec menys tèrbol del que s’acostuma en la novel·la negra nòrdica; tracte de tuteig generalitzat. • Crítica a l’administració freda i eficient, contrapunt a l’escalf humà d’Ove. Frases memorables “Som el que fem, no el que diem.” “Sempre arriba un moment a la vida en el qual un home decideix quina classe d’home vol ser: un home trepitjat per tothom o un que no es deixa.” La seva dona li diu: “Tu balles per dins.” “Ella era els colors i jo era el negre.” Reflexions personals de la Rosa Maria El matrimoni com una casa • Metàfora poderosa: al principi tot és nou; amb el temps, grinyolen portes i es desajusten armaris. El secret és saber-ho arreglar o “saber com tancar la porta” perquè ajusti. • Importància de limar imperfeccions i acceptar els canvis al llarg del temps. Amor i fidelitat • Ove estima la seva dona de forma incondicional: visita diària al cementiri, treu la neu, porta flors; una història marcada per la pèrdua del fill i el dol compartit. Segment final: L’Evangeli del Fill Pròdig (Quaresma) • Lectura prevista del diumenge: Paràbola del fill pròdig (Lc) en el 4t diumenge de Quaresma. • Eixos: acollida del pare al fill que torna, gelosia del germà gran, i la crida a no jutjar sinó a celebrar el qui “estava perdut i ha estat retrobat”. Conclusions i recomanacions • “Un home anomenat Ove” és una història directa, fàcil de llegir i “descaradament divertida”, que combina tendresa, civisme i valors atemporals. • Ideal si busques una lectura que et faci sentir bé, però que també et faci pensar en la coherència entre valors i accions, l’empatia i el sentit de comunitat. • Reforç del missatge cristià final: acollida, misericòrdia i posar l’èmfasi en el valor de cada persona dins la comunitat.

  • Veus Parròquia del 24/2/2016 — Evangeli de Lluc, Passió d’Esparreguera, Mans Unides a Karnataka i el Papa a Mèxic: Jubileu i Obres de Misericòrdia

    Resum general Programa «Veus de la parròquia» a Ràdio d’Esvern (98.1 FM) amb dos blocs principals: Notícies d’Església i Fe i Actualitat. L’audició inclou la lectura de l’Evangeli, informació parroquial i diocesana, i una reflexió extensa sobre el Jubileu de la Misericòrdia i les obres de misericòrdia. "Si no us convertiu, tots acabareu igual." Lectura de l’Evangeli (Lluc 13, 1–9) Temes clau: crida a la conversió, correcció d’interpretacions fatalistes del sofriment, i la paràbola de la figuera estèril. • Jesús rebutja que les desgràcies siguin càstig per pecats personals. • Paràbola de la figuera: paciència i segona oportunitat, però amb exigència de donar fruit. • Missatge central: urgència de la conversió personal. "Deixeu-la encara aquest any... a veure si de l’ara endavant en dona fruit." Notícies d’Església Sortida a la Passió d’Esparreguera (13 de març) • Excursió parroquial per veure la Passió d’Esparreguera. • Preu orientatiu: 50 € (tot inclòs). Es recomana apuntar-s’hi aviat. • Valoració: espectacle impactant i recomanable per a qui no l’hagi vist. Mans Unides: recaptació i projecte a Karnataka (Índia) Recaptació local: 589,25 € enguany (vs. 767,29 € l’any passat), indicant que la crisi encara afecta moltes llars. Projecte 202X a Karnataka (districte de Chikmagalur): clínica mòbil i programes de sensibilització en salut i nutrició per a treballadors del cafè i famílies (3.863 beneficiaris directes). • Context sanitari: 5,5% de mortalitat infantil; 40% de mortalitat perinatal vinculada a anèmia materna. 60% de menors de 5 anys amb pes inferior al normal; només 78% de vacunació als pobles. Alta incidència de tuberculosi, casos de dengue i malària; alcoholisme crònic i immigració laboral estacional. Resposta proposada: Clínica mòbil gestionada per equip mèdic itinerant amb suport de l’Holy Cross Hospital (Xic/Chikmagalur). Formació de treballadors sanitaris locals i campanyes de nutrició i prevenció. Pressupost: 77.235 €; aportació local: 25%. Com col·laborar: quotes de socis, donatius, col·lectes, aportacions d’entitats i empreses; donatius amb deducció fiscal. Contacte: mansunides.org i tel. 936 327 630 (Delegació de Sant Feliu). Homilia participada (diumenge 6 de març, 11 h) • Participació en el comentari breu i escrit de l’Evangeli del dia. • Text: Jo 8, 1–11 (adúltera). Es recomana arribar amb el fragment ben après. Fe i Actualitat Visita del papa Francesc a Mèxic i polèmica amb Donald Trump • La visita va ser un espai d’esperança per als catòlics mexicans; el Papa es va mostrar proper als seus problemes. • Resposta a Trump (migració i murs): "Una persona que només pensa en aixecar murs i no ponts no és una persona cristiana." Reacció de Trump inicialment dura, després matisa per l’electorat catòlic. Zika i moral: davant el risc de malformacions, Francesc apunta l’ús d’anticonceptius com a mal menor, rebutjant l’avortament com a crim. Any Sant de la Misericòrdia (Jubileu extraordinari) Dates: inaugurat el 8 de desembre (Immaculada); conclou el 20 de novembre (Crist Rei). Què és un jubileu: any especial per rebre amb més intensitat la gràcia del perdó, renovar la fe i el compromís amb Déu i el proïsme. Continguts clau: Centrar la vida cristiana en el Déu misericordiós. Indulgència: el perdó de Déu cancel·la el pecat i la seva empremta negativa es venç per la misericòrdia. Viure la Quaresma com a temps de conversió i potenciar el sagrament de la reconciliació. Obres de misericòrdia: consolar els afligits (amb Maria) • Reflexió sobre l’obra espiritual de consolar els afligits sota el patrocini de Maria, Consoladora dels Afligits. • Enllaç amb el lema del Jubileu: "Misericordiosos com el Pare" i, per analogia, "misericordiosos com Maria". • Fonament evangèlic: "Feliços els qui ploren, perquè seran consolats." Cloenda i crèdits • Presentadors: Joan Algarra i Pere Oliver; música i so: Carles Hernández Rius. • Reemissió: dissabte a dos quarts d’onze del matí.

  • Veus Parròquia del 17/2/2016 — Montserrat: muntanya, santuari i monestir — música religiosa i l’Escolania com a centre musical català

    Context i objectiu del programa "Avui, a Veus de la parròquia, la música i el cant religiosos." • Programa dedicat a la música i cant religiosos, focalitzat en Montserrat com a centre musical català. • Conductors: Lluís (presentador) i Roger (col·laborador). Montserrat: muntanya, santuari i comunitat monàstica Triple significat "Què és Montserrat?" • Muntanya de formes singulars. • Santuari marià dedicat a la Mare de Déu. • Comunitat monàstica benedictina amb tradició musical. La muntanya: geologia, excursionisme i accessos • Geologia: muntanya de conglomerat formada per sediments del mar de Tetis quan gran part de Catalunya era submergida. • Paisatge: agulles i pics característics que defineixen la silueta montserratina. • Pràctiques actuals: auge de l’excursionisme, bicicleta, escalada i ala delta; el patronat regula l’ús per protegir l’entorn. "...que el patronat de la muntanya ho ha de regular." • Accessos històrics: - A peu o amb el cremallera (interromput cap al 1954 per un accident i recuperat cap al 1995). - Aeri de Montserrat (la típica cistella groga) com a alternativa clàssica. El santuari marià i la tradició de la Santa Cova • Tradició: uns pastors troben la imatge de la Mare de Déu a la Santa Cova. "...va començar a pesar, a pesar, a pesar..." (senyal que la imatge volia quedar-se a Montserrat). • Datació tradicional: segle VIII dC. La comunitat monàstica i la música: Abat Oliba i l’Escolania • Orígens del monestir: impuls de l’abat Oliba (cap a l’any 1000) per estendre la presència benedictina. • Música sacra: l’Escolania de Montserrat educa musicalment els nois per a la lloa a la Mare de Déu, convertint-se en referent coral del país. Audició: Escolania de Montserrat • Pausa musical amb una peça típica montserratina interpretada per l’Escolania (introduïda com a mostra del patrimoni coral del santuari). Cloenda • Tancament del programa amb el comiat reiterat "Fins demà!", marcant el final de l’emissió.

  • Veus Parròquia del 10/2/2016 — Refugiats a Europa, drets i por social; del negoci de les armes a les energies renovables i a l’habitatge social

    Panorama general Punts clau • Crisi de refugiats i resposta insuficient de la UE: protocols com el visat humanitari, el rescat marítim i els corredors humanitaris no s’han activat com caldria. • Drets humans vulnerats: es constata la distància entre els compromisos escrits i la pràctica, especialment amb els infants refugiats. • Por social i treball: l’atur i la precarietat alimenten la por cap als nouvinguts, sovint amplificada per discursos polítics i mediàtics. • Proposta de canvi de model: redirigir l’indústria armamentística cap a les energies renovables per crear ocupació, reduir conflictes i descarbonitzar l’economia. • Polítiques locals i habitatge: petits canvis positius en salaris públics i mobilització de pisos buits cap a l’habitatge social; paper clau de Justícia i Pau i la PAH. • Mobilització 27F: crida a la marxa europea pels drets dels refugiats per exigir vies d’accés segures i dignes. "És com si no existissin" els drets que hem signat quan mirem la realitat al Mediterrani i a les fronteres. Crisi de refugiats i resposta de la UE Protocols inactius i víctimes • S’esperava una reacció coordinada de la UE (padrons, acollida, distribució), però no s’han activat els mecanismes previstos (visat humanitari, rescat, corredors segurs). • Dades colpidores: a l’inici de 2016 ja més de 300 persones ofegades, amb molts menors entre les víctimes. "Quan hi ha un incendi s’activa un protocol. Aquí, cap d’aquests mecanismes no s’ha activat." Drets humans i infants • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció sobre els Drets de l’Infant: protecció, cura i reagrupament familiar. • Realitat sobre el terreny: no s’estan garantint aquests drets; molts infants arriben sols i corren risc de desaparèixer del sistema. Societat civil vs. institucions • Dues velocitats: institucions lentes i defensives vs. ciutadania activa. Exemple: a Lesbos l’ajuda principal prové de veïns i voluntaris que agafen excedències. • L’ajuda ciutadana és reactiva i limitada; calen eines institucionals per garantir drets i seguretat i evitar abusos, violències i l’auge de traficants. Por social, feina i immigració • Als països mediterranis, l’atur més alt facilita la por a la pèrdua de llocs de treball i a la convivència cultural. • Aquesta por sovint és alimentada per discursos governamentals i mediàtics, en comptes de ser abordada amb dades i polítiques d’acollida i inserció laboral. • Contradicció històrica: abans de la crisi es cridava a la immigració (construcció, regularitzacions); després, rebuig. Els interessos econòmics han marcat el relat. De les armes a les renovables: canvi de model • Proposta: canviar hores de treball i inversió del complex armamentístic cap a la transició energètica: solar, eòlica, biomassa. • Beneficis: - Més ocupació sostinguda i distribuïda territorialment. - Menys dependència de combustibles fòssils (reducció de pol·lució i crisi climàtica). - Menys incentius als conflictes i fluxos forçats de refugiats. • Davant la robòtica que desplaça llocs de feina: repartir el treball, considerar impostos a la robòtica i, sobretot, crear nous nínxols en renovables i economia verda. Obstacles i potencial a casa nostra • Paradoxa: països amb menys sol (p. ex., Alemanya) despleguen més fotovoltaica, mentre aquí hi ha hagut traves com l’impost al sol i retallades d’ajudes. • Poder dels oligopolis energètics i decisions polítiques que penalitzen l’autoconsum; cal reorientar la regulació cap al bé comú. • Exemples locals positius (p. ex., premi a Sant Just/Sant Xius per iniciatives verdes) mostren que és viable escalar aquests models. Fractures del sistema i desigualtat • Crítica al capitalisme salvatge: concentra riquesa i genera pobresa visible (gent remenant contenidors), amb esquerdes al sistema financer (p. ex., alerta sobre Deutsche Bank). • Canvi polític en marxa: polarització entre continuïtat i demanda de noves formes de governar orientades a dignitat, treball i drets bàsics. Polítiques socials i habitatge • S’apunten canvis positius: increment salarial del professorat (1%) i reversió de retallades; política d’habitatge més activa. • Mobilització de pisos buits: alguns bancs comencen a incorporar actius a lloguer social gràcies a la pressió d’entitats com Justícia i Pau i la PAH. • Crida a la proximitat dels governants: “baixar al carrer” per veure la realitat i ajustar polítiques. UE, Grècia i marxa 27F • Crítica a la UE per pressionar Grècia amb l’amenaça de Schengen, prioritzant el tancament de fronteres sobre els valors humanístics europeus. • Convocatòria: Marxa europea pels drets dels refugiats (27 de febrer, Barcelona i altres ciutats) per exigir vies segures d’accés i acollida digna. Tancament • Comiat amb el compromís de seguir informant i esperant bones notícies sobre refugiats, energia i habitatge. Recordatori d’horaris d’emissió i salutacions finals.

  • Veus Parròquia del 3/2/2016 — Maoris, colons i or a Nova Zelanda: el llibre de Sara Lark; migracions actuals, tecnologia i l’Evangeli de “Tireu les xarxes”

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, Núria Rosés conversa amb Montse Giró i l’equip sobre una novel·la de Sara Lark ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. El programa aprofundeix en el xoc cultural entre colons europeus i poble maori, la colonització de la terra i la febre de l’or, amb una trama romàntica de fons (Kathleen i Michael). Es destaca la bona documentació de l’autora (vocabulari, paisatge i costums maoris), i es comenten aspectes com la caça de balenes i els tatuatges tradicionals. A partir del llibre, el diàleg s’obre a paral·lelismes amb migracions i refugiats d’avui, el respecte intercultural i religiós, i una mirada crítica sobre la tecnologia quan deshumanitza i precaritza. La lectura d’un passatge del llibre i la lectura de l’Evangeli (Lluc 5,1-11) serveixen per reforçar el missatge d’acció personal i col·lectiva: “tireu les xarxes” com a crida a comprometre’ns. Temes principals • Colonització i terra: com els contractes i la lògica de propietat europees van erosionar l’equilibri maori amb la terra i van encendre conflictes. • Febre de l’or i explotació: el contrast entre la cobdícia extractivista dels colons i la relació mesurada dels maoris amb els recursos. • Xoc cultural: diferències en costums i sexualitat, organització social (iwi, hapū, whānau) i cosmovisió. • Religió i respecte: diàleg entre politeisme i monoteisme; el valor de no imposar i d’aprendre (exemple de Pere Casaldàliga). • Història humana del llibre: Kathleen i Michael, deportacions d’irlandesos/anglesos, convivència amb maoris, personatges que trenen ponts entre cultures. • Lectura clau del llibre: Lisi (protagonista irlandesa) i la sacerdotessa maori; confiança, veritat i una espiritualitat que reconeix la dignitat de l’altre. • Present i paral·lels: crisi de refugiats (Síria), responsabilitats d’Occident (armes), solidaritat ciutadana versus rigidesa institucional. • Tecnologia i feina: oportunitats i riscos de deshumanització; reivindicació d’un retorn a l’ofici, l’artesania i el ritme que cuida la vida i la natura. • Evangeli (Lluc 5,1-11): “Tireu les xarxes” com a crida a l’acció compartida: vosaltres i jo, responsabilitat individual i comunitària. Cites destacades "Pero los dioses creen en ella. Están unidos a nosotros." — Sacerdotessa maori parlant de la dignitat i la confiança dipositada en Lisi. "No tinguis por; des d’ara seràs pescador d’homes." — Evangeli de Lluc 5,1-11, invitació a l’acció i al servei. Conceptes clau i termes • iwi, hapū, whānau: organització social maori per tribus, clans i famílies. • tā moko: tatuatge tradicional maori, identitat i cosmovisió inscrites al cos. • febre de l’or: cicles extractius que transformen territori i relacions de poder. • respecte intercultural: no imposar, escoltar, aprendre i conviure. • desplaçaments forçats: deportacions del XIX i refugi contemporani. Conclusions • El llibre de Sara Lark funciona com a mirall històric que ens ajuda a llegir el present: migracions, mercantilització de la terra i del treball, i reptes de convivència. • El programa defensa respecte, justícia i solidaritat per damunt de la cobdícia i l’explotació. • La crida final és a actuar: des de l’ofici, la cura de la natura i el compromís comunitari—com a camí concret per “tirar les xarxes” avui.

  • Veus Parròquia del 27/1/2016 — Evangeli de Sant Lluc, Notícies d’Església (Passió, Jornades d’Ètica, App Bíblia) i Fe i Actualitat: Dret d’Asil i Any de la Misericòrdia

    Visió general Programa de la sèrie “Veus de la parròquia” amb una estructura clàssica: lectura de l’Evangeli, Notícies d’Església i l’espai Fe i Actualitat. Els temes centrals d’avui giren al voltant de l’ús pastoral i social de l’Església: iniciatives parroquials, reflexió ètica sobre l’economia, eines bíbliques digitals, dret d’asil i acollida de refugiats, i orientacions per a l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Lectura de l’Evangeli (Sant Lluc: Jesús a la sinagoga de Natzaret) • Jesús proclama el compliment de l’Escriptura i afronta l’escepticisme dels seus paisans. “Això que sentiu avui comptar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura… No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal.” • Idea clau: autoritat de la Paraula i resistència davant el missatge quan prové de l’entorn proper. Notícies d’Església Sortida a la Passió d’Esparreguera (13 de març) • Proposta de la parròquia de Sant Just i Pastor. Preu: 50 € (autocar, entrada i dinar). • Condició: mínim 20 persones inscrites. • Inscripcions al despatx parroquial: dimarts i dijous de 18:00 a 20:00 (correcció d’un lapsus anunciat en antena). Reunió de coordinació de pastoral familiar (30 de gener) • Trobada de 10:00 a 12:00 per preparar la Setmana de la Família del mes de març. Pregària vocacional • Dijous, 19:00, capella de la Casa de l’Església, organitzada per la Delegació de Pastoral Vocacional. • Testimoni de la Comunitat de les Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció (presents a Ballirana). IX Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “Una nova economia. Més enllà de l’oferta i la demanda” (8–9 de febrer) • Organitza la Facultat de Teologia de Catalunya (via CEDASA). • Marc: resposta ètica a una crisi fruit de comportaments mancats d’ètica social, posant la persona i el bé comú al centre, des de la Doctrina Social de l’Església. • Informació i inscripcions: Secretaria de la FTC (c. Diputació, 231). App “Bíblia Catalana (TCI)” per a mòbils • Text complet de l’Antic i Nou Testament, inclosos deuterocanònics. • Funcions clau: ús offline, mides de lletra, notes i vocabulari bíblic integrats, cerca avançada i enllaços interns a les citacions. • Disponibilitat: Play Store (Android); properament per iPhone. Fe i Actualitat Dret d’asil i acollida de persones refugiades: marc legal, mirada evangèlica i acció diocesana • Marc jurídic: el dret d’asil és un dret humà (Declaració Universal 1948) desenvolupat a la Convenció de Ginebra (1951) i el Protocol de Nova York (1967), així com a la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la Constitució espanyola. A l’Estat espanyol ho regula la Llei 12/2009. • Lectura pastoral del Papa Francesc (Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat): “La resposta de l’Evangeli és la misericòrdia.” “Mira, sóc a la porta i truco…” (Ap 3,20) • Diagnosi: no només crisi humanitària, sinó estructural, derivada de polítiques de tancament de fronteres per damunt de dignitat, llibertat i drets. • Crides clau: - Actuar sobre les causes que forcen a emigrar (pobresa, violència, persecució). - Promoure solidaritat, cooperació i distribució equitativa dels béns. - Informació rigorosa per evitar pors i especulacions. • Resposta diocesana (Sant Feliu de Llobregat): - Comunicació del Bisbe Agustí Cortés: Càritas Diocesana coordina la mesa d’acollida (amb Mans Unides i Delegació de Joventut) i informarà periòdicament. - Procés previst (encara pendent de concrecions): acollida col·lectiva inicial (centres, albergs, cases de colònies) i, posteriorment, allotjament familiar fins a 2 anys. - Principi de subsidiarietat: l’Església arribarà on no arribin les administracions. - Tasques immediates: sensibilització i denúncia, i demanda de polítiques migratòries i humanitàries centrades en els drets de les persones. “Som custodis dels nostres germans i germanes… cuidar les bones relacions i superar prejudicis és essencial per a la cultura de l’encontre.” Any Jubilar de la Misericòrdia: sentit, llocs i orientacions • Obert a la diòcesi amb la Porta de la Misericòrdia a la Catedral de Sant Llorenç i Montserrat com a lloc de pelegrinatge i indulgència. • Eixos proposats pel Bisbe Agustí Cortés: - Integració en el pla pastoral diocesà (crida a l’autenticitat de vida cristiana). - Temps fort de Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans; materials i recursos per a comunitats. - Pelegrinatges als llocs del jubileu com a moment culminant. - Cloenda: 20 de novembre de 2016 (Crist Rei de l’Univers). “Jesucrist és el rostre transparent de la misericòrdia del Pare… que aquest temps de gràcia ens permeti experimentar la força renovadora i alliberadora del perdó.” Crèdits i recordatoris • Locució i continguts: Joana Algarra i Pere Oliver. So i música: Carles Hernández Rius. • Reemissió: dissabtes a 10:30 (dos quarts d’onze).

  • Veus Parròquia del 20/1/2016 — De Taizé a Bach: grans obres sacres, patronatge i el Magnificat

    Introducció • Programa: Veus de la parròquia (espai "música i cants religiosos") del curs 2015-2016. • Obertura amb cants de Taizé ("Alleluia") que introdueixen el tema del dia: les grans obres sacres. Per què els clàssics van escriure música religiosa? • Context social i religiós: una societat més plenament religiosa que afavoria la creació d’obra sacra. • Patronatge i institucions: mecenatge de l’Església, reis i prínceps; molts músics treballaven a parròquies i catedrals. • Relació laboral i mobilitat: personalitats fortes i conflictes amb patrons que sovint provocaven canvis de plaça. • Exemple de Bach: vinculat a capelles i esglésies, amb una prolífica producció litúrgica. "va fer una cantata per cada diumenge de l'any" Focus en J. S. Bach • Johann Sebastian Bach (1685–1750): contemporani de Händel; organista, compositor i instrumentista. Amb ell, el barroc alemany arriba al cim. • Obres destacades: Concerts de Brandeburg, Missa en si menor, Passió segons Sant Mateu, entre d’altres. • Estil i tècnica: perfecció formal i gran capacitat d’improvisació. "en Bach trobem una perfecció tècnica i una capacitat d'improvisació com en poques persones" • Entorn familiar musical: nissaga amb prop de 120 músics; segona esposa Anna Magdalena; va tenir 16–17 fills, alguns també compositors. El Magnificat: context i escolta • El Magnificat és el cant evangèlic de Maria: lloa i agraeix a Déu, desgranant lluances i temes de humilitat i grandesa divina. • S’anuncia una interpretació dirigida per John Eliot Gardiner amb la Filharmònica de Berlín. • Es remarca que no és part de la missa sinó peça musical de concert (tal com ho presenta el programa). • A partir d’aquí, s’ofereix l’escolta extensa de l’obra fins al final de l’episodi. Moments i idees clau • Recorregut del curs: cant gregorià, litúrgia vernacle i spiritual/gospel abans d’arribar a les grans obres sacres. • Autors esmentats: Bach, Händel, Beethoven, Schubert. • Equip del programa: Lluís Segura (conductor), Inma Periques (convidada), excusa de Roger Poll, Carles Hernández (so). • Eix temàtic de l’episodi: patronatge, pràctica litúrgica i geni creatiu en les obres religioses clàssiques.

  • Veus Parròquia del 13/1/2016 — Misericòrdia i refugiats: drets humans vs. lleis dissuasòries; reindustrialització i banc públic a Catalunya; autònoms, morositat i deute

    Context i to de l’episodi "Veus de la parròquia" torna després de Nadal amb una conversa àgil i combativa sobre misericòrdia, refugiats, drets humans i política econòmica catalana. Presentació distesa i inici amb anècdotes personals per trencar el gel. Entrada ràpida als temes de fons amb un fil conductor clar: moral social cristiana i compromís cívic. Any de la Misericòrdia i acollida de migrants El Papa Francesc inspira una crida a una Església oberta i a l’hospitalitat universal. Idees clau: Obrir portes i reconèixer la dignitat de cada persona. No forçar moviments migratoris: «ajudar perquè la gent pugui viure dignament a casa seva». Exercir empatia efectiva: > "Si fos al revés, t’agradaria que t’ho fessin a tu?" Polítiques europees i drets humans Crítica contundent a la llei danesa de confiscació de diners i joies a refugiats com a mesura dissuasòria. Parallels històrics inquietants i clam europeu en contra. Recordatoris normatius: Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i Convenció sobre els Drets de l’Infant (1995): obligació d’acollir qui fuig de perills. Lectura del preàmbul de la DUDH per subratllar que la dignitat inherent és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau. Les ferides dels conflictes (testimonis i estrès) Records de la postguerra a Croàcia: ciutats marcades i tristesa persistent. Vivències de cooperants i protocols d’emergència: sirenes, armilles antibales, refugis. Experiències a Terra Santa: simulacres sobtats i tensió constant. Immigració, pobresa i responsabilitat pública "Els immigrants són els pobres entre els pobres." Efectes de la crisi i les retallades: serveis bàsics insuficients per a qui arriba i també per a la població local vulnerable. Catalunya, malgrat limitacions, mostra solidaritat (p. ex. Gran Recollida d’Aliments). Diagnòstic: la societat civil s’hi aboca; els poders polítics sovint fallen per manca de voluntat, claredat o pressupost. Reindustrialització i banc públic (discurs d’investidura de Carles Puigdemont) Eixos destacats del discurs: Reforç de la indústria com a espina dorsal històrica de la riquesa a Catalunya. Creació d’un nou banc orientat al bé comú per donar crèdit tou a llarg termini a PIME i autònoms. Objectiu: crear ocupació, reduir l’atur i augmentar el PIB amb base productiva real. Autònoms i PIME: morositat, avals i banca Problema endèmic: morositat i incompliment de la llei dels 60 dies. Efecte: ofec de tresoreria i tancaments tot i tenir feina. Crítica a la banca: avals personals que acaben en pèrdua d’habitatges i deutes que persisteixen. Proposta clau: avals mancomunats i corresponsabilitat d’entitats (Generalitat, PIME, sindicats, cambres) per reduir el risc individual. Comparativa internacional: al Regne Unit, els autònoms no paguen impostos el primer any, facilitant l’arrencada. Macroeconomia i riscos Es qüestiona el relat oficial de "sortida de la crisi": Impuls conjuntural per devaluació de l’euro i petroli barat, no per reformes estructurals. Deute públic espanyol fortament elevat; si pujen tipus als EUA i s’estén, pot empitjorar la situació. Tancament: crida a la misericòrdia quotidiana Recolzar el Papa Francesc en l’impuls de la misericòrdia. Aplicar-la en el dia a dia: • Ajuda econòmica o moral. • Escolta activa, un bon dia o una rialla a temps. • Compromís amb l’acollida i la dignitat de tothom.

  • Veus Parròquia del 16/12/2015 — Jesús, unitat i inclusió: K. Parvathi Kumar, els Reis d’Orient, miracles i l’esplendor de la vida (Quart d’Advent)

    Resum Resum executiu • Convidada: Soledat Gascou, treballadora social i poeta, en la secció "Paraula Viscuda" de Veus de la Parròquia (Ràdio Desver). • Eix del programa: la figura de Jesús a través del mestre hindú K. Parvathi Kumar i el seu llibre "El Mestre/El Maestro Jesús"; enfoc en la unitat de la vida, la inclusió i la llibertat versus qualsevol imposició. • Temes destacats: la simbologia dels Reis d’Orient (or, encens i mirra), Jesús com a mestre, curador i reformador social, la diferència entre autoritat i autoritarisme, i l’actualització del missatge de Jesús davant guerres, corrupció i emergència climàtica. • Tocs finals: lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc (Visitació, 4t d’Advent), cites d’Oscar Wilde i Marion Goldman, i lectura d’un text inèdit de la convidada sobre l’“esplendor de la vida”. "Les pràctiques espirituals només tenen valor si contribueixen al benestar econòmic, cultural i social de la humanitat" — K. Parvathi Kumar Temes clau del programa K. Parvathi Kumar i la mirada sobre Jesús • Presentació del mestre hindú i del llibre "El Mestre Jesús". • Idees força: la prosperitat no és diners sinó riquesa de vida; la unitat de la vida i el rebuig a imposar llengües, doctrines i creences. "Mentre la humanitat no aprengui a incluir i segueixi excloent, les guerres… representen la cumbre de la ignorància humana" — Parvathi Kumar Jesús: mestre, curador i reformador social • Jesús és presentat com a mestre de saviesa, curador i reformador social, que parla amb autoritat (veritat interior) però no és autoritari. • Clau central: l’entrega del jo — el camí més difícil; Jesús ho duu a terme plenament. • Missatge radicalment inclusiu: acull marginats (prostituta, samaritana), dignifica les dones i denuncia la corrupció i els abusos del poder. Simbologia dels Reis d’Orient • Or = reialesa i saviesa; Encens = naturalesa divina; Mirra = condició humana, fragilitat i anticipació del patiment (rituals funeraris). • Lectura espiritual: Jesús com a Rei, Déu i Home; síntesi de la humanitat i la transcendència. Inclusió, llibertat i no-imposició • El missatge de Crist és de llibertat, mai d’imposar: la fe es tria lliurement i tendeix a incloure (sumar) i no pas a cloure (excloure). • Crida a superar prejudicis i dominis (lingüístics, religiosos, culturals) per arribar a la unitat real. Miracles, responsabilitat i autoritat moral • Recordatori dels miracles de Jesús i del seu impacte ambivalent en el poble i els poderosos. • Diferència crítica: parlar amb autoritat (veritat viscuda) versus ser autoritari (imposar). • L’episodi de l’adúltera: "Qui estigui sense pecat que tiri la primera pedra" — Jesús dona llibertat i demana responsabilitat activa a la persona. Societat malalta i esplendor de la vida • Diagnosi: insatisfacció, precarietat, por i egoisme fan una societat malalta que no pot florir en plenitud. • Necessitat d’autoritat moral i de garantir "l’elemental" per a tothom. • La convidada llegeix el seu text "L’esplendor de la vida": salut, harmonia, esperit emprenedor i creatiu que "rebent, sap donar". "L’esplendor es troba en la salut, en l’harmonia, amb un esperit emprenedor i creatiu que, rebent, sap donar" — Soledat Gascou Referències culturals i Advent • Oscar Wilde admirava el parlar parabòlic de Jesús; record de la injustícia que va patir per la seva condició. • Marion Goldman: "Hauríem de viure sempre com si estiguéssim embarassats: oberts a noves possibilitats, en plenitud" • Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc (Visitació d’Elisabet) pel 4t d’Advent i comiat amb desig de Bon Nadal.

  • Veus Parròquia del 9/12/2015 — Veus de la Parròquia: Evangeli de Sant Lluc, Notícies d’Església (Vaticà II, campanes, Mans Unides) i El Camí de Nadal (Maria, pessebre i arbre)

    Panorama general de l’episodi Programa “Veus de la Parròquia” a Ràdio d’Esbert (98.1 FM, Sant Just). L’audició combina la lectura de l’evangeli, un bloc de notícies eclesials i una extensa secció espiritual sobre el Nadal: el paper de Maria, els símbols del pessebre i l’arbre, i el sentit profund d’aquest temps litúrgic. Lectura de l’Evangelii (Lc 3): Joan Baptista i l’esperança del Messies • Crida a la conversió concreta: compartir amb qui no té, justícia per a cobradors d’impostos i soldats (“No exigiu més del que està establert”; “Acontenteu-vos amb la vostra soldada”). • Joan assenyala el més fort: ell bateja amb aigua, però el qui ve batejarà “amb l’Esperit Sant i amb foc”. • Imatge del judici i la purificació: la pala a les mans, el blat al graner i la palla en foc que no s’apaga. “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té; i qui tingui menjar, que el comparteixi.” Notícies d’Església (selecció) Simposi “L’Església del diàleg i del servei” (Concili Vaticà II) • Organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona. • Conferència del bisbe Agustí: “La paraula s’ha fet diàleg”. “Tocs i Campanes” a Covelles (19 de desembre) • Jornada de 10:30 a 18:00, organitzada per l’Associació d’Amics de les Campanes i Campanars del Bisbat de Sant Feliu. • Cloenda del 250è aniversari del campanar de Santa Maria. Mans Unides a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat • Nova delegació diocesana (constituïda el 28/12/2014 a instàncies de Mons. Agustí Cortés). • Missió: sensibilització sobre la fam, recaptació de donatius per a projectes de desenvolupament amb contraparts locals; enfocament transversal i en línia amb Laudato si’ (canvi climàtic, recursos naturals, acaparament). • Aposta per la independència alimentària i projectes sostenibles. • Campanya 2016: projecte a l’estat de Kamantaka (Índia), districte de Chik Magalur, en 10 pobles de plantacions de cafè. - Beneficiaris: petits treballadors i famílies sense sanitat, llum ni aigua potable. - Petició central: clínica mòbil per a atencions bàsiques, parts, vacunacions i vigilància sanitària; formació de comitès de desenvolupament de barris per a transparència i participació. El camí de Nadal: espiritualitat, símbols i sentit Maria en el temps de Nadal i Epifania (segons Jesús Castellano, “L’any litúrgic”) • El temps de Nadal és profundament marià: Maria presenta el Fill, l’ofereix al Temple i acompanya el misteri amb meditació interior. • De Betlem a Canà i fins a la Pasqua i Pentecosta: presència activa i discreta de Maria en la manifestació de Crist. Símbols de Nadal: el pessebre i l’arbre • Pessebre: tradició de més de vuit segles; impuls de sant Francesc a Greccio (s. XIII), amb realisme i tendresa per fer present el naixement. - Iconografia clàssica del bou i l’ase, fortament arrelada malgrat el debat històric. • Arbre de Nadal: origen alemany (s. XVI); metàfora de l’arbre de la vida de l’Edèn. - Adornar-lo amb llum proclama el naixement del Nen Jesús i recorda que Crist és el veritable arbre de la vida. • Referències recomanades: Jesús Castellano i Ramiro González (“Vivir el año litúrgico”). El sentit del Nadal: misteri de Crist i de l’home • Manifestació del misteri de Crist i revelació del misteri de l’home: el Verb encarnat il·lumina la nostra identitat i destí. • Nadal no és romanticisme: és esdeveniment de salvació i entrada al misteri pasqual. • Temes clau: - Llum: el Verb ens fa fills de la llum. - Feblesa: Déu s’abaixa, confon els poderosos i es revela als senzills. - Pau: Crist, príncep de la pau, inaugura la nova i eterna aliança. - Joia i esperança: confiança en la història transfigurada per la salvació. - Solidaritat: la menjadora de Betlem com a símbol de pobresa; crida a un compromís concret amb els altres. Poema de Dietrich Bonhoeffer: “Un fill donat per Déu” “Un infant és posat al centre de la història humana... Un fill donat per Déu: aquest és el misteri de l’alliberament del món.” Tancament • Crèdits: Joana Algarra (músiques i control de so) i Carles Hernández Rius. • Recordatori d’horaris de reemissió i comiat.

  • Veus Parròquia del 2/12/2015 — Del gregorià als espirituals: Pange lingua (Mocedades), Golden Gate Quartet, versions catalanes i la Missa Luba

    Panorama general Episodi dedicat a la música i el cant religiós, amb un focus especial en els espirituals i altres formes populars cristianes. El programa aporta context històric, audicions representatives i el pont entre el cant litúrgic gregorià i les expressions populars nascudes en diferents cultures. "El tema que ens toca avui és la música i el cant religiós, centrat en el folk song espiritual." Temes principals • Del gregorià al present: introducció als cants litúrgics i al “Pange lingua” de Dijous Sant, aquí en versió modernitzada de Mocedades. • Espirituals negres nord-americans: context de l’esclavitud, cristianització i esperança de llibertat; audició de “Go Tell It on the Mountain” (The Golden Gate Quartet). • Recepció a Catalunya (anys 60): versions catalanes incorporades a corals i orfeons; disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell; audició de “Que Jesús vingui amb mi”. • Missa Luba: exemple d’inculturació litúrgica africana en llatí amb ritmes locals; escolta del Sanctus i Benedictus. Del gregorià a “Pange lingua” (Mocedades) Context litúrgic: • Pange lingua és un cant propi del Dijous Sant dins la tradició del gregorià. • Es presenta en versió modernitzada (Mocedades), mantenint el text i el caràcter litúrgic. "Seria una versió modernitzada d’un cant litúrgic propi del gregorià." Aspectes clau • Contrapunt entre forma tradicional i lectura contemporània. • Serveix de pont per obrir el tema general del programa: de la litúrgia a les formes populars de devoció. Espirituals negres: context i “Go Tell It on the Mountain” Context històric i teològic: • Pobles africans traslladats com a esclaus als EUA, cristianitzats i articulant l’esperança en l’alliberament a través del cant. • Els espirituals combinen fe, resiliència i missatge bíblic. Audició destacada: • The Golden Gate Quartet — “Go Tell It on the Mountain”. "Go tell it on the mountain, over the hills and everywhere… That Jesus Christ is born." Idees força • El cant com a testimoni i proclamació de l’Evangeli. • Influent en la música coral i popular d’arreu. Versions catalanes i difusió (anys 60) Institucionalització i difusió: • A partir dels anys 60, proliferació de versions catalanes d’espirituals en corals i orfeons. • Disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell amb adaptacions catalanes. Audició en català: • “Que Jesús vingui amb mi” (espiritual en versió catalana). "Vull que Jesús vingui sempre amb mi, tot al llarg del meu viatge." Punt clau • Exemple de traducció i adaptació que manté l’eix devocional i la funció comunitària del cant. Inculturació i Missa Luba Marc litúrgic: • En èpoques en què la litúrgia no es podia cantar en llengües vernacles, sorgeixen propostes com la Missa Luba: textos en llatí amb ritme africà. "Canten en llatí, però en el seu ritme." Audició: • Sanctus i Benedictus de la Missa Luba, exemple canònic d’inculturació musical. Conclusions operatives • La música religiosa transcendeix fronteres culturals, lingüístiques i temporals. • Des del gregorià fins als espirituals i la Missa Luba, la tradició cristiana es renova amb formes, ritmes i llengües sense perdre el nucli de fe i adoració.