Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

301-312 de 481

  • Veus Parròquia del 23/11/2016 — Advent i Setmana de la Bíblia: Germanó i economia diocesana, Jubileu del Pres i Trump vs. papa Francesc

    Panorama general Programa dedicat a l’entrada a l’Advent, la centralitat de la Paraula en la Setmana de la Bíblia i l’actualitat diocesana: Dia de Germanó i economia, Jubileu del Pres i una peça d’opinió que contraposa Donald Trump i el papa Francesc. Temps d’Advent i Evangeli Què és l’Advent (Missal Festiu de Montserrat) • Doble índole: preparació per al Nadal i espera de la segona vinguda de Crist. • Caràcter: expectació pietosa i alegre. • Calendari: comença amb les primeres vespres del diumenge (enguany, cap al 27 de novembre) i acaba abans de les primeres vespres de Nadal. Lectura de l’Evangeli (Mt 24, 37-44) • Tema central: vetlla i preparació davant l’adveniment del Fill de l’Home. "Betlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor... Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'Home vindrà a l'hora menys pensada." Notícies d’Església Dia de Germanó: Església i economia (mossèn Joaquim Rius) • Necessitat de recursos per a l’evangelització i funcionament diocesà, amb administració al fons diocesà. • Doble valor: realisme de gestió i consciència de comunió (també en allò material). • El voluntariat fa possibles moltes accions sense condicionants materials; també hi ha personal contractat per responsabilitats de funcionament. • Finançament: col·lectes parroquials, aportacions mensuals, i percentatge de la renda via la creu a la declaració. Anuncis i agenda • Reunió del grup Nostra Dona (24 nov, matí, locals parroquials). • Loteria de Nadal: talonaris i participacions al despatx parroquial. • XI Jornades de formació i animació pastoral (28 nov – 1 des, Sant Feliu de Llobregat): - Torres i Bages en el seu centenari (Daniel Palau) - El papa Francesc: amor i família (Gaspar Mora) - Ramon Llull, 700 anys (Albert Soler) - Parròquia renovada i en sortida (Xavier Morlans) • Estada vocacional (Arxiprestat de Vilafranca, 24-26 nov): pregària, xerrada (psicòloga missionera Mar Álvarez), recés vocacional (bisbe Agustí) i Eucaristia a Santa Maria. • Consells Parroquials d’Economia: comptes 2015, signatura electrònica, canvi del PGC 2017, assegurances i nova web de donatius; visites pròximes als arxiprestats per ampliar informació. • Recés d’Advent per a Joves (27 nov, 17-20 h, Escola El Cim, Vilanova i la Geltrú): silenci, pregària, Paraula de Déu i música rap. • Pastoral de la Salut (26 nov, 10-13:30, Casa de l’Església): salut i pràctica religiosa (Dr. Fernando Trullols) i ecologia i salut a partir de Laudato Si’ (Diaca Albert Manic, CSIC). • Clausura de l’Any de la Misericòrdia (Basílica de Santa Maria del Mar): testimonis d’obres de misericòrdia (destaca Diana Chamichian, refugiada d’Alep) i impuls a un nou pla pastoral (valoració de l’arquebisbe Omella). Fe i Actualitat: Paraula de Déu al centre Comunicats de la Conferència Episcopal Tarraconense • Promoció de la Setmana d’animació bíblica coincidint amb el primer diumenge d’Advent i nou leccionari: intensificar el valor de la Paraula de Déu en tota la vida de l’Església. Setmana de la Bíblia (missatge del bisbe Agustí Cortés) • Objectiu: que la Bíblia sigui el llibre per excel·lència dels fidels: coneguda, llegida, meditada, estudiada, compartida i estimada. • Entronització solemne de la Bíblia a la Catedral de Sant Feliu (i a tots els centres de culte), com a signe visible i permanent d’amor i reverència a la Paraula. "...distribuir-lo als fidels, tant el pa de la paraula de Déu com el pa del cos de Crist" (Dei Verbum, 21). • Crida a situar la Bíblia al centre de la litúrgia, la pregària quotidiana i la vida de les comunitats. Jubileu del Pres • Celebració del Jubileu del Pres a Roma i, a la diòcesi, a Brians I amb el bisbe Agustí: reconciliació, comentari al Fill Pròdig, i signes (creu de record i adhesius de “porta santa” per a les cel·les) per facilitar la participació al jubileu. Opinió: Trump vs. papa Francesc • Lectura de fragments de l’article d’Antoni Puigbert “Home blanc versus home blanc”: contraposició entre murs vs acollida, autorreferencialitat vs Església en sortida, demonització vs diàleg i ecumenisme, negacionisme climàtic vs cura de la casa comuna. "Vergonya!" davant el Mediterrani convertit en fossa comuna. • Conclusió: dues visions del món en tensió, totes dues apel·lant al cristianisme. Tancament i canals • Crèdits del programa “Veus de la parròquia” i recordatori de la reemissió. Contacte i presència digital de Ràdio d’Esvern (FM, web, xarxes i WhatsApp).

  • Veus Parròquia del 16/11/2016 — Laudato Si i el repte ecològic avui: canvi climàtic, aigua com a bé comú, cultura del rebuig, biodiversitat i renovables (amb mirada pastoral i política)

    Resum general Programa dedicat a l’encíclica ecològica del papa Francesc, Laudato Si’, i al diagnòstic-acció sobre la crisi ambiental. Des d’una perspectiva humana, cristiana i cívica, els interlocutors aborden la gravetat del canvi climàtic, la gestió dels béns comuns com l’aigua, la cultura del rebuig i la pèrdua de biodiversitat, així com les barreres polítiques i econòmiques a la transició energètica. Es tanca amb una mirada pastoral sobre noves obres de misericòrdia ecològiques i una nota d’actualitat política sobre Trump i el seu impacte ambiental. Context i convidats • Programa “Veus de la Parròquia” de Sant Just d’Esvern, amb focus en Laudato Si’. • Intervenen: Lluís Segura (presentador), Roger (col·locutor habitual), Jordi Agulló (membre d’Alnus, entitat local ecologista) i un fragment amb Ramon Maria Nogués (UAB) sobre riscos i responsabilitats. Temes principals tractats 1) Gravetat i sentit d’una encíclica ecològica • La crisi climàtica i de recursos és real i accelerada; xoca amb el paradigma de creixement il·limitat en un planeta finit. • El lideratge moral del Papa pot despertar consciència i pressionar governs, sovint reticents per interessos poderosos. 2) Riscos globals i responsabilitat humana • Hi ha riscos naturals (cicles geològics) però molts impactes depenen directament de les conductes humanes: demografia, fòssils, contaminació, pèrdua de biodiversitat. • Rebutjar la inèrcia mandrosa i planificar amb criteris racionals. 3) Béns comuns i polítiques: l’aigua al centre • L’aigua com a bé comú i patrimoni de la humanitat, davant tendències a la privatització. • Exemples locals de gestió i estalvi: cisternes domèstiques, plaques solars per aigua calenta, i cultura d’aprofitament. 4) Cultura del rebuig, residus i alternatives • La cultura del “usar i tirar” genera residus que la Terra no pot assimilar, amb impacte major als pobres. • Solucions: reutilització i retorn (llet a granel, dipòsit per llaunes), evitar incineració indiscriminada i l’exportació de xatarra tòxica al Sud global. 5) Biodiversitat i ecosistemes • Pèrdua d’espècies i desequilibris; cal reservar espais (Illes Medes, Antàrtida) i gestionar poblacions. • Alarma per les abelles afectades per fitosanitaris, amb riscos per a la pol·linització. 6) Ciutat i qualitat de vida • Degradació urbana per creixement caòtic: contaminació, caos viari i expansió metropolitana sense sentit. • Crítica a la lògica d’“infraestructura infinita” i aposta per reorientar el model. 7) Transició energètica i obstacles • Renovables com a solució viable: comparació entre Alemanya (vent i sol) i Espanya (més potencial solar però frens com l’impost al sol). • Exemples descentralitzats: fanals autònoms amb mini-aerogeneradors. 8) Dimensió espiritual i social de l’ecologia • Noves obres de misericòrdia: - Espiritual: contemplació agraïda del món. - Corporal: gestos quotidians que trenquen la lògica de violència, explotació i egoisme (estalvi d’energia i aigua, reducció de plàstic i paper, reciclatge, cura dels éssers vius, transport públic i compartit). 9) Política i present • Denunciats interessos corporatius i negacionisme climàtic. • Sobre Trump: nomenaments pro-carbó i un horitzó pessimista en raó però optimista de cor quant a la capacitat cívica de resposta. Idees clau • Planeta finit vs. creixement il·limitat: contradicció estructural del model. • Béns comuns (aigua, aire) per damunt de la lògica mercantil. • Justícia ambiental: els pobres pateixen més la contaminació i el rebuig. • Acció multinivell: polítiques públiques, canvis de consum i innovacions comunitàries. • Espiritualitat ecològica: la cura de la creació és part de la vida moral. Cites destacades "Quan l’últim [animal] ha desaparegut, es tindreu que menjar l’or." "No es pot deixar-se portar per una inèrcia mandrosa quasi criminal." "L’aigua és un bé comú i patrimoni de tota la humanitat."

  • Veus Parròquia del 9/11/2016 — Desigualtats salarials i cost de la vida; joventut i habitatge; “bombolles, globus i dirigibles” i mala gestió pública; fe, refugi i Congo

    Panorama general de l’episodi L’audició aborda, amb un fil comú de justícia social, quatre blocs principals: desigualtats salarials i cost de la vida, joventut i habitatge, crítica a l’especulació i a la mala gestió pública (bombolles, globus i dirigibles), i valors/fe davant del sofriment, amb mencions finals a conflictes minerals al Congo i una agenda local. "Pots ser pobre tot i treballar" — una de les idees força que travessa el programa. Desigualtats salarials, bretxa de gènere i cost de la vida Informe d’Oxfam Intermón: radiografia de la desigualtat • Augment de la desigualtat salarial i devaluació de sous des de la crisi, amb especial impacte en joves i dones. • Bretxa de gènere: per igualar el salari d’un home, una dona ha de treballar més hores —una asimetria que es qualifica d’“endèmica”. Propostes i polítiques locals • Reclam d’un salari mínim (SMI) d’almenys 1.000 € com a condició de contractació en concursos públics locals (clàusules socials municipals). • Revisar escales salarials i limitar diferències desorbitades (direccions cobrant múltiples vegades la mitjana del centre). Productivitat i valor de la feina • Crítica a la idea que la direcció és “més productiva” que la producció: la cadena de valor és interdependent; sense producció no hi ha venda ni administració. Costos que asfixien i aturen el consum • Pujada de l’IVA i de l’electricitat (fins a un 20% en un període curt) i càrregues fixes elevades (potència, impostos) que pressionen llars amb consums reals baixos. • Efecte sobre la classe mitjana: s’ajornen despeses i es frena el consum, amb impacte macroeconòmic. Joventut, emancipació i habitatge • Atur juvenil elevat i incapacitat d’emancipació: lloguers per sobre de salaris, hipoteques barrades per requisits d’entrada. • Polítiques d’habitatge: aquí es promou més la compra que el lloguer, a diferència d’Europa. Família, costos i natalitat • Costos reals de criança (bolquers, alimentació, salut, escoles bressol) alts i recurrents. • Crítica al xec bebè puntual: millor serveis universals i continuats (p. ex., bressol gratuït, IVA reduït en productes bàsics) que pagaments únics. Drets laborals i estat del benestar • Històricament, model basat en sous baixos i feblesa de drets. Avui, productivitat i salaris desalineats; proliferen contractes per hores. • Amb salaris baixos, baixa cotització: es posa en risc la sanitat, pensions i escola pública. “Bombolles, globus i dirigibles”: especulació i gestió pública Parèntesi ambiental • Crida a reduir bosses de plàstic: afecten balenes i tortugues que les confonen amb algues. Bombolla, globus i dirigible (metàfores econòmiques) • Bombolla: minoría s’endú recursos i la pèrdua la socialitza la ciutadania; manca d’acció dels reguladors (Banc d’Espanya, Economia, CNMV). • Globus: rescatar entitats privades (bancs/empreses) amb aval públic; al·lusió a l’article 135 de la Constitució i a la privatització de beneficis vs socialització de pèrdues. • Dirigible: aval a projectes encara en fase de projecte; exemples: Projecte Castor, autovies de circunvalació, túnels amb flux ínfim. Mala gestió i criteris ètics • Infraestructures “inútils” i sobrecostos minoritzen el poder adquisitiu via impostos sense retorn percebut. • Proposta d’una “gestora ètica” per avaluar projectes amb criteris econòmics, socials i ètics abans de destinar-hi fons públics. Dèficit, retallades i corrupció • Davant l’objectiu de reduir el dèficit, es proposa retallar despeses polítiques (p. ex., sous vitalicis i dietes), i recuperar diners de la corrupció per reforçar la guardiola de les pensions. Valors, fe i responsabilitat Dones i poder • Reflex sobre la baixa presència de dones en presidències de govern (context europeu i menció a Hillary Clinton). Testimoni de refugi i perdó (Antoni Puigverd) • Entrevista a una nena de Mossul refugiada a Erbil: interpel·lada sobre Déu i la injustícia, respon amb agència i gratitud. "No vull matar-los... Què aconseguiria? No estic enfadada amb Déu; li dono gràcies perquè té cura de nosaltres." • Idea clau: el mal el fa el ser humà (lliure albir), no Déu. Congo i minerals de conflicte • Avanç del reportatge de Salvados sobre la R.D. del Congo: conflictes minerals, explotació i responsabilitat de la cadena global; connexió amb campanyes de Justícia i Pau. Agenda • Invitació a la conferència: “L’home i la tècnica” a càrrec del Dr. Albert Florensa (Institut Químic de Sarrià), a les Escoles, divendres 11, 20.00 h, Sant Just.

  • Veus Parròquia del 2/11/2016 — Elena Ferrante i l’amistat femenina: Lila i Lenú entre Nàpols, gelos i maduresa

    Panorama general Un episodi de “Paraula Viscuda” on la convidada, la psicòloga Anna López de Aguilar, comparteix una lectura apassionada de la saga de Elena Ferrante —especialment “L’amiga estupenda” i els tres volums següents—. A través de les figures de Lila i Lenú, el programa explora la complexitat de l’amistat femenina, les inseguretats i gelos, la maternitat, la sexualitat, la tensió entre creativitat i trajectòries acadèmiques, i el context sociopolític napolità. També es debat l’anonimat de l’autora i la rellevància (o no) del sexe de qui escriu. Temes principals El misteri Ferrante i l’anonimat: interès mediàtic, especulacions i per què pot ser irrellevant el sexe de l’autoria. Lila vs Lenú: carisma, crueltat i risc creatiu de Lila davant la intel·ligència, disciplina i inseguretats de Lenú. Amistat ambivalent: amor-odi, admiració-enveja i la necessitat de gestionar els “mals sentiments”. Sexualitat i poder: experiències primerenques, dependències emocionals i ús instrumental de les relacions. Maternitat i comparacions: fills desitjats/no desitjats, gelos i ansietats en la criança. Nàpols com a personatge: barri, classe, política i transformacions socials al llarg de dècades. Punts clau de la conversa 1) Ferrante i la recepció crítica • Barreja de gèneres: intriga de thriller, trama de fulletó, novel·la realista i tocs de fantàstic. • Debat sobre si “es nota” el sexe de qui escriu; es conclou que el valor literari i l’anonimat pesen més que l’etiqueta de gènere. “En un temps d’aparador, mantenir l’anonimat és un gest significatiu.” 2) Lila i Lenú: dues forces en tensió • Lila: lliure, valenta, arrolladora, capaç de ser molt cruel i d’un talent creatiu espontani. • Lenú: aplicada, brillant, però insegura; construeix el seu camí a través dels llibres, l’estudi i l’escriptura. • Dinàmica afectiva: admiració + enveja, amistat que es contrau i s’estira amb els anys. “Los malos sentimientos son inevitables. Lo esencial es contenerlos.” 3) Sexe, relacions i dependència • Contrapunt: Lila sovint “s’aprofita” dels homes; Lenú tendeix a la dependència emocional. • Experiències sexuals primerenques de Lenú: passatge ambigu d’abús i la posterior vivència de la sexualitat dins els codis de l’època. 4) Maternitat i comparacions • Debat sobre fills desitjats i possibles efectes; la cura posterior pot subsanar el mal inici. • Comparacions entre filles (Imma i Tina) que alimenten ansietats i gelos. 5) Nàpols i context sociopolític • El barri com a ecosistema moral i social: classe, mafiosi, política d’esquerres, i mobilització de base. • Nino com a figura intel·lectual amb carisma i poca consistència personal; motor de decisions crucials de Lenú. Moments destacats Escena fundacional: les nines llançades al soterrani de Don Achille i l’ombra d’aquesta crueltat en llaços duradors. Èxit literari de Lenú i rebuig fred de Lila en rebre el llibre: triomf i ferida en paral·lel. Treball dur de Lila a fàbrica: corporeïtzació de la violència social i la seva resistència. Missatge final • Acceptar la vulnerabilitat i la ambivalència dels sentiments no és debilitat sinó maduresa. “Acceptar que som vulnerables és fer-se gran i madurar.”

  • Veus Parròquia del 26/10/2016 — Veus de la Parròquia: Tots Sants, Pla Pastoral "Estimeu-vos", Centenari de mossèn Antoni, Arxiu diocesà digital, DOMUND "Surt de la teva terra" i Treball decent

    Introducció "Veus de la Parròquia" a Ràdio Desvern (98.1 FM) ofereix actualitat religiosa i social de Sant Just Desvern i la diòcesi. L’audició d’avui combina agenda parroquial, reflexió pastoral, memòria històrica i temes d’actualitat eclesial i social. Els blocs clau tracten la Festa de Tots Sants, la segona etapa del Pla Pastoral diocesà, el centenari de mossèn Antoni Nutenes, la digitalització de l’arxiu històric diocesà, el DOMUND amb el lema "Surt de la teva terra", i una crida a garantir treball decent. Notícies d’Església: Tots Sants i avisos • Agenda de Tots Sants (1 de novembre) Concert-homenatge de la Coral Harmonia (12:30) en memòria dels difunts. Pregària comunitària (16:30) presidida per mossèn Joaquim Rius. • Fidels difunts (2 de novembre) Celebració de l’Eucaristia al temple parroquial (20:00). • Participacions de Nadal Disponibles al despatx parroquial; invitació a col·laborar amb il·lusió. Pla Pastoral 2016-17: "Estimeu-vos com jo us he estimat" • Eix espiritual: la crida de l’Evangeli a l’amor fraternal i a la comunió. • Prioritats del curs en tres crides: autenticitat de vida, evangelització i renovació d’estructures. • Clau teològica: la imatge del cep i les sarments — la mateixa saba uneix la comunitat. • Orientació pastoral pràctica: Activitats i accions obertes i acollidores. Concretar iniciatives a nivell parroquial, arxiprestal i diocesà. • Context: l’Any de la Misericòrdia del papa Francesc va focalitzar l’atenció i inspira la continuïtat. "Estimeu-vos perquè jo us he estimat" — una conseqüència de l’amor que Crist ens té, més que un simple manament d’imitació. Centenari de mossèn Antoni Nutenes (1916–2016) • Commemoració dels 100 anys de l’arribada com a rector després de 50 anys sense rector fix. • Llegat principal: Reconstrucció del temple després de la Guerra Civil. Fundació de l’Escola Cantorum (70 cantors). Impuls a la llengua catalana amb les Escoles Núria (formació de generacions amb excel·lència acadèmica i arrelament). • Testimonis de feligresos sobre la seva proximitat pastoral i vincles familiars. • Cloenda musical: actuació de l’Escola Gregoriana de Catalunya. Arxiu Històric Diocesà: digitalització i accés • Projecte de concentració, sanejament, catalogació i digitalització en coordinació amb la Generalitat. • Digitalitzats els arxius de Santa Maria del Bruc, Monistrol de Montserrat, Sant Pere de la Beguda? (Bern) i Sant Pere de Gelida. • Beneficis: Conservació: consulta en imatge sense manipular els originals. Accés per a societat civil, historiadors i genealogistes. Diàleg Església–societat i sinergies amb administracions i grups d’estudi. Fe i actualitat: DOMUND — "Surt de la teva terra" • Inspirat en l’Evangeli Gaudium i el mandat a sortir a les perifèries. • Lectura del bisbe Agustí Cortés: “Més enllà de la teva terra”. Idees clau: "La teva terra" pot ser allò que ens dona seguretat i identitat; Déu crida a traspassar fronteres internes. L’amor de Déu és el motiu que relativitza els límits i ens mou a la missió. Un missioner és algú "sense fronteres", que cerca qui més necessita conèixer i gaudir de l’amor de Déu. "Ens diu que hem de ser una església cap enfora" — crida del papa Francesc a una Església missionera. Missatge del Papa Francesc per les missions • Risc del present: tristesa individualista fruit d’un consumisme aclaparador. • Antídot: alegria de l’Evangeli, que neix de l’encontre amb Crist i el servei als pobres. • Tasques i exhortacions: Bisbes: promoure la unitat missionera i la sortida a les perifèries pròximes. Comunitats: vida fraterna intensa, atenció als desfavorits, i foment de vocacions (també laicals). Donatiu amb alegria com a signe d’oblació i instrument d’evangelització. Temes socials: "Necessitem treball decent" (Joan-Enric Vives) • Diagnosi: més de 650.000 aturats a Catalunya (dades 2016) i creixement dels treballadors pobres. • Crida conjunta dels bisbes: prioritzar el camí cap a una feina digna amb llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. • Principi rector: l’economia al servei de les persones; rebutjar una economia de l’exclusió i la desigualtat. Cloenda • Crèdits del programa i horaris de reemissió. • Agraïments a l’equip tècnic. Idees clau finals • L’amor cristià com a motor de comunió i de missió. • Memòria històrica que enforteix la identitat comunitària. • Compromís amb la cultura, el patrimoni i la justícia social com a eixos de la presència de l’Església a la ciutat.

  • Veus Parròquia del 19/10/2016 — Laudato Si: ecologia integral, el crit de la Terra i els pobres — de Sant Francesc a la conversió personal

    Introducció i context Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) inici de curs amb nou equip. L’eix temàtic del curs serà l’encíclica ecològica del Papa Francesc, Laudato Si, amb acompanyament musical de Nacho Béjar. Objectiu del programa • Presentar l’encaix de Laudato Si en la vida de l’Església i en el món actual. • Explicar l’origen del títol i el destinatari universal de l’encíclica. • Llegir i comentar textos clau, la inspiració franciscana i la crida a la conversió ecològica. Conceptes clau de Laudato Si Títol i abast • «Laudato Si» prové del càntic de Sant Francesc d’Assís; significa «Lloat sigueu, Senyor». • Encíclica adreçada no només als catòlics, sinó a «tota la humanitat» — una proposta de diàleg global. La Terra, germana i mare «Lloat sigueu, Senyor, per la nostra germana Terra…» • La Terra és «germana» i «mare» que ens sosté; cal cuidar-la com a família. • La violència del cor humà ferit pel pecat es manifesta en els danys a «sol, aigua, aire i éssers vivents». • Som «terra» també nosaltres: dependència radical d’aire i aigua que «ens vivifica i restaura». Una sola crisi, dues cares • El Papa vincula la crisi ecològica amb la crisi social: el dany al medi ambient colpeja sobretot els més pobres. • Crida a un desenvolupament «sostenible i integral», amb la persona i la creació al centre. Responsabilitat personal i conversió «Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta.» • No n’hi ha prou amb interpel·lar grans empreses i polítics: cadascú ha d’assumir canvis d’estil de vida, amb més austeritat i menys malbaratament. • La cura de la casa comuna requereix accions quotidianes i una nova espiritualitat: ecologia integral. Sant Francesc i la inspiració del Papa El nom «Francesc» i l’estil pastoral • Escollir «Francesc» és una declaració d’intencions: senzillesa, proximitat, autenticitat, «olor d’ovella» i opció pels pobres. • Visió també marcada per la sensibilitat llatinoamericana i el vincle amb la terra (referència a la Pachamama). Fonament bíblic i càntic franciscà «Des de la creació del món… la seva eterna potència i divinitat es fan visibles… a través de les seves obres.» (Rm 1,20) • Lectura del «Càntic del Germà Sol»: germà Sol, germana Lluna, Vent, Aigua, Foc i Mare Terra — mirada contemplativa i relacional amb la creació. Recepció i valoracions Opinió laica (Jordi López Camps) • Encíclica «per a la humanitat»: integra problemes ambientals i socials. • Introducció d’una espiritualitat ecològica i crida a la conversió ecològica. Mirada eclesial (Mn. Gaspar Mora) • L’ecologia entra de ple en la comprensió cristiana de la salvació. • Diàleg de tots i responsabilitat personal exigent; denúncia tant del poder que depreda com de la indiferència. Informació pràctica i tancament • La sèrie tractarà els 6 capítols de Laudato Si en programes successius. • Com obtenir l’encíclica: llibreria local, Llibreria Claret (Barcelona), o descàrrega en línia cercant «Laudato Si». • Cloenda amb la coneguda «Pregària de Sant Francesc». Idees-força • Casa comuna: el planeta com a llar compartida. • Una sola crisi: social i ecològica, inseparables. • Conversió ecològica: canvis personals i estructurals. • Diàleg global: tothom cridat a participar per un futur sostenible.

  • Veus Parròquia del 5/10/2016 — Veus de la parròquia — Finestres de Justícia i Pau: Colòmbia, Brexit i risc de bombolla; romeria a Montserrat, caminata i teatre local

    Visió general Episodi amb fort contingut social i d’actualitat: les locutores comenten la romeria parroquial a Montserrat i activitats locals, i després aboquen el gruix del programa a analitzar el “no” al referèndum de pau de Colòmbia, el Brexit i els riscos d’una nova bombolla immobiliària, amb un tram final sobre pobresa i beques menjador, el terratrèmol recent i qüestions d’ecologia urbana (rieres i fonts). "És incomprensible. 50 anys de guerra, i diguin que continuï la guerra." Vida parroquial i cultura local Romeria a Montserrat i Museu • Romeria avançada de novembre a octubre per evitar mal temps: gran participació i bona experiència. • Xerrada molt ben valorada d’un monjo (historiador) sobre simbolismes a la gruta. • Reconeixement del valor del Museu de Montserrat: exposició destacada i visita que requereix temps. Caminata a Collserola i fonts (Plaça Mireia) • Sortida amb membres de Justícia i Pau, ambient distès i bon temps: ruta per fonts i camins, sense presses. Teatre amateur i agenda • Obra “Xapa i pintura, massa allà de la manxa” a l’Atrium de Viladecans: excel·lent, participativa i molt recomanable portar-la al poble. • Agenda del 16 d’octubre: Sardanes (30 anys) amb dinar i teatre a l’Ateneu a la tarda (solapaments d’activitats i possible menor resposta del públic). Colòmbia: el “no” al referèndum de pau Context i contingut de l’acord • Conflicte de més de 50 anys amb víctimes, desplaçaments i greus violacions dels drets humans. • Acord (296 pàgines) articulat en 6 eixos: reconeixement a les víctimes, veritat i justícia; retorn de terres i desenvolupament agrari; lliurament d’armes amb terminis; reintegració i participació política de les FARC; i mesures contra el narcotràfic i reformes (inclosa la tributària). Resultat i possibles claus del “no” • Abstenció del 62,57% i enquestes fallides; part de la població podria haver confiat que el sí guanyaria sense anar a votar. • Hipòtesi d’influència política interna (rol de l’expresident Álvaro Uribe) i de temors a reformes tributàries. • Reflexió humana: una societat pot acostumar-se al dolor i a la violència fins a “normalitzar-la”, dificultant el canvi. • Sentiment a l’estudi: frustració i incomprensió davant la renúncia a una oportunitat de pau negociada durant 4 anys. Brexit i arquitectura econòmica • El Regne Unit mai no va entrar a l’euro, preservant sobirania monetària i el poder de la City de Londres sobre fluxos financers globals. • Dificultat d’una política fiscal comuna a la UE per divergències salarials i d’impostos entre països. • Gestió postreferèndum: depreciació inicial de la lliura però reserves i planificació prèvies per estabilitzar bancs i mercats; la Commonwealth com a altra palanca de relació econòmica. Risc de nova bombolla immobiliària i educació financera • Alertes sobre una possible nova bombolla: tipus d’interès molt baixos i perill de pujades sobtades de l’Euríbor que impactin hipoteques a tipus variable. • Crida al paper educador dels bancs: ajustar crèdits als ingressos reals i evitar sobreendeutament. • Experiències personals i bones pràctiques: prudència i pagar el que es compra; els terminis “ajuden”, però sempre amb interessos. • Marc social: sous baixos i “pobresa laboral” fins i tot entre persones ocupades. Pobresa infantil i beques menjador • Augment i cobertura de beques menjador per garantir un àpat equilibrat al migdia; dificultats a l’estiu (suport de Creu Roja i altres iniciatives). • Preocupació per infants que poden quedar-se sense àpats en alguns dies. Terratrèmol i resposta humanitària • Imatge potent del Papa Francesc pregant entre la destrucció: “el que podem fer de moment”. • Reptes reals: neteja de runa, manca de mans i recursos, i logística per reconstruir des de zero. Ecologia urbana: rieres i fonts • Avís sobre construir sobre rieres i el risc que “l’aigua torni al seu curs”. • Canvis de cabal en algunes fonts (ex. entorn plaça Mireia) i necessitat de bona planificació hidrològica i manteniment. Cloenda • Comiat, salutacions a companys malalts i record de la segona audició de dissabte.

  • Veus Parròquia del 28/9/2016 — La Terra crida: ecologia integral, examen de consciència i canvi d’hàbits — Homilies del papa Francesc, deute nord-sud i fe quotidiana

    Context i participants Programa: Paraula Viscuda (Veus de la parròquia, Ràdio d’Esbert) Participants: Montse Giró i Alina (presentadores) amb el rector mossèn Joaquim Rius. Episodi centrat en les homilies del papa Francesc per la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació (1 de setembre de 2016). "Déu ens va regalar el do del jardí exuberant, però l’estem convertint en una superfície contaminada de runes, deserts i brutícia." Eixos principals de l’episodi 1) Ecologia integral i la “casa comuna” • Interdependència radical: persones i natura formen un sol teixit; no es poden separar sense malmetre el conjunt. • Justícia climàtica: els pobres, tot i ser els menys responsables, són els més vulnerables als impactes del canvi climàtic. • Clau espiritual: posar Déu i la persona al centre d’un enfocament d’ecologia integral (no només mediambiental, sinó social, espiritual i cultural). 2) Pecat ecològic i ampliació de l’examen de consciència • Abús de la terra = pecat: conrear sense custodiar, explotar amb mirada miop i egoista. • Ampliar “els altres” del nostre examen de consciència: inclou arbres, plantes, animals, aliments i medi ambient. • Exemples concrets: - Extracció de minerals per a la telefonia i les comunicacions a l’Àfrica, amb explotació i violència. - Debat sobre energia eòlica: rebuig estètic vs. necessitat real d’energia neta. - Símptomes ecològics locals: disminució de mosques i mosquits i el seu impacte en la cadena tròfica. 3) Implicació personal i col·lectiva: del gest diari al consens polític • Conversió quotidiana amb actes tangibles: - Estalviar aigua i energia - Reduir plàstics i evitar cremes i emissions innecessàries - Ser curosos amb la neteja del terra i els residus • Iniciar el canvi a l’àmbit familiar i comunitari. • Exigir polítiques públiques: la cura de la casa comuna requereix consens polític i pactes efectius. • Obertura interreligiosa: crida que engloba creients d’altres confessions i persones de bona voluntat. 4) “Canviar de ruta”: propòsit ferm i valors per a les noves generacions • Penediment i confessió condueixen a un propòsit ferm de canvi de vida. • Pregunta clau: “Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeeixen?” • Valors vs. béns materials: més enllà d’herències econòmiques, cal transmetre sensibilitat per la creació i criteris ètics. • Risc educatiu i cultural: jocs violents, ús intensiu de pantalles, desconnexió de la natura i de la contemplació del món. • Deute ecològic nord-sud: cal reparar-lo amb recursos, finançament i assistència tècnica als països pobres, perquè puguin adaptar-se i desenvolupar-se de manera sostenible. 5) Economia i transició: del capitalisme a la col·laboració • Debat sobre models econòmics: economia capitalista vs. economia col·laborativa. • Procés lent però en marxa, especialment entre els joves. • Aprenentatge històric: sovint canviem quan el model ja no s’aguanta; exemples d’hipercontaminació en economies emergents (p. ex. Xina). 6) Espiritualitat de la contemplació i l’agraïment • Clau del papa Francesc: "La cura de la casa comuna precisa de la contemplació agraïda del món." • La contemplació va més enllà de l’“útil” i enforteix l’agraïment i el respecte. • Donar valor a les petites passes: la suma de gestos quotidians construeix un ambient adequat per al canvi. 7) L’evangeli (Lluc) com a guia de vida i ecologia • Lectura de Lluc: la fe com un gra de mostassa i la humilitat del servent que “ha fet només el que havia de fer”. • Aplicació a l’ecologia: no cal heroisme, sinó fidelitat i constància en el bé quotidià. • Nota pedagògica: cal alfabetització ecològica i cultural per entendre les metàfores bíbliques lligades a la natura. Idees clau (resum executiu) • Ecologia integral: persones, natura i Déu formen un teixit inseparable; el mal al medi recau en els més vulnerables. • Conversió ecològica personal i col·lectiva: gestos diaris + pressió per polítiques públiques. • Justícia global: abordar el deute ecològic nord-sud amb recursos i transferència tecnològica. • Educació i valors: contrarestar la cultura de la violència lúdica i la pantalla amb contemplació i agraïment. • Esperança realista: el canvi és procés; la història mostra capacitat de rectificar quan cal.

  • Veus Parròquia del 21/9/2016 — Veus de la Parròquia: Evangeli del ric i Llàtzer, Festa de la Mercè, JMJ Cracòvia i canonització de la Mare Teresa

    Resum general Episodi especial de Veus de la Parròquia a Ràdio d’Esvern que combina lectura de l’Evangeli, notícies parroquials i diocesanes, i Fe i actualitat amb focus en la Festa de la Mercè, la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Cracòvia i la canonització de la Mare Teresa de Calcuta. El fil conductor és la misericòrdia com a identitat cristiana i motor d’acció: servei als més vulnerables, unitat, i esperança activa. Temes principals • Evangeli (ric i Llàtzer, Lc 16): crida a la conversió, a l’escolta de la Paraula i a la responsabilitat envers el pobre. • Notícies d’Església: inscripcions de catequesi i primera comunió; romeria a Montserrat; nomenaments (mossèn Antoni Roca Roig i Mons. Sebastià Taltavull); pelegrinatge de Lourdes; nova parròquia a Viladecans; i reflexions sobre l’Any Jubilar de la Misericòrdia. • Fe i actualitat – Festa de la Mercè: carta de l’arquebisbe de Barcelona amb una crida al bé comú, la unitat i la justícia, inspirada en exemples de caritat com Dorotea de Xupitea. • Diàleg interreligiós: la Nit de les Religions a Barcelona, amb 24 comunitats de 12 credos obertes al públic. • JMJ Cracòvia: testimoni juvenil global de fraternitat, silenci orant i compromís sota el lema “Feliços els misericordiosos”. • Canonització de la Mare Teresa: lloança a la seva vida de servei als més pobres i lectura de pregàries sobre unitat, amor i pau. Detall dels continguts Introducció i to del programa Programa que vol ser un espai d’esperança i proximitat, destacant la vida quotidiana de la comunitat i allò que no “fa soroll”, però construeix el dia a dia. Recordatori d’horaris d’emissió i voluntat de servei als oients. Lectura de l’Evangeli: el ric i Llàtzer (Lc 16,19-31) • Missatge central: conversió del cor, atenció al proïsme i escolta de la Paraula. “Si no fan cas de Moisés i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer.” • Enfrontament de destins (consol de Llàtzer vs. turment del ric) com a avís ètic sobre la indiferència i la manca de misericòrdia. Notícies d’Església • Catequesi i primera comunió: inscripcions dies 26 i 27 al despatx parroquial, tarda (de dos quarts de sis a les set). També renovacions de 2n curs i continuïtat per als qui ja han fet l’eucaristia. • Romeria a Montserrat: dia 2 d’octubre, preu 40 € (transport i dinar). Inscripcions fins diumenge 25. • Nomenaments: mossèn Antoni Roca Roig, nou rector a Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts). Bons desitjos en el nou servei. • Administració apostòlica de Mallorca: Mons. Sebastià Taltavull, tot mantenint el servei de bisbe auxiliar de Barcelona. • Pelegrinatge de l’Hospitalitat de Lourdes (161è): diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; lema: Misericordiosos com el Pare (Any Jubilar de la Misericòrdia). • Nova parròquia a Viladecans: Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (temple de La Montserratina). • Reflexions sobre l’Any Jubilar (mossèn Joaquim Rius): identitat cristiana com a misericòrdia en obres i veritat, comunió amb Jesús i fruits visibles en la vida personal i comunitària. “No es tracta de vetllar per fer obres… sinó que hem de vetllar per ser nosaltres misericordiosos.” • Aplicacions concretes: no-violència, alliberament, acolliment de la diferència, atenció als qui pateixen, paciència i generositat que construeixen la pau d’esperit. Fe i actualitat – Festa de la Mercè: carta de l’arquebisbe • Acció de gràcies pels primers mesos a Barcelona i reconeixement de la complexitat i la riquesa humana de la ciutat. • Observació de la gran sensibilitat solidària present tant en entitats cristianes (com Càritas) com civils. • Crida a responsables socials i polítics a treballar pel bé comú, unitat, llibertat i justícia. “Cal sumar forces… tots junts podrem més que separats.” • Referència inspiradora a Dorotea de Xupitea: amor a Déu i obra social pionera centrada en joves i persones humils. “Que la misericòrdia sigui el mòbil de totes les meves accions pastorals.” Diàleg interreligiós: Nit de les Religions • 24 comunitats de 12 credos obren portes per mostrar-se com a espais de trobada: xerrades, visites i testimonis (catòlics, evangèlics, islàmics, jueus, etc.). JMJ Cracòvia: testimoni de fraternitat • Prop de dos milions de joves responen a la crida del Papa Francesc amb silenci orant davant del Santíssim i compromís per la pau. “La nostra resposta a aquest món en guerra té un nom: fraternitat, comunió, agermanament, família.” • Lema: “Feliços els misericordiosos”. Joves de les diòcesis catalanes hi participen, tornant cansats però feliços, amb esperit de servei. “I tu què respons? Sí o no?” — resposta unànime: “Sí”. Canonització de la Mare Teresa de Calcuta i pregàries • Lloança a la seva immensa talla espiritual i al servei als “més pobres entre els pobres”. • Lectura de pregàries publicades al Full Dominical: unitat de l’Església, amor, misericòrdia i pau. “Dona’ns amor i misericòrdia… Uneix-nos… i dóna’ns la pau.” Tancament • Crèdits del programa i recordatori de propera emissió i redifusió. Missatge clau • La misericòrdia com a identitat i camí: conversió personal, servei als altres, unitat i diàleg per transformar la societat amb esperança i fraternitat.

  • Veus Parròquia del 14/9/2016 — Bona nit: Mantra per a la son amb intro d'afirmacions en anglès

    Descripció general Aquest episodi és una peça minimalista per a la relaxació i la inducció del son. Presenta dos blocs principals: una intro musical amb afirmacions en anglès i un llarg mantra repetit de “Bona nit” amb cadència aproximada de 30 segons. L’objectiu central és reduir l’estimulació, afavorir la calma i guiar l’oient cap al descans profund. Temes principals Afirmacions d’obertura: missatges breus i reiteratius en anglès que estableixen un to introspectiu. Mantra “Bona nit”: repetició sostinguda que actua com a ancoratge per a la ment. Tècniques d’inducció del son: simplicitat, repetició i ambient sonor suau, amb ressonàncies d’ASMR. Punts clau Ús deliberat de la repetició per disminuir el soroll mental. Absència de converses o notícies: format purament sonor i meditatiu. Cadència constant que facilita la respiració lenta i l’entrada en estat de son. To suau i hipnòtic que evita distraccions cognitives. Cites destacades "And the world belongs to me" "And the universe is mine" "Bona nit" Guia d’escolta i ús • Comença per la intro (ideal per fer una “descompressió mental” ràpida). • Deixa que la repetició de “Bona nit” guiï l’atenció fins al descans. • Recomanat: volum baix, llum tènue i respiració lenta i regular. Moments clau • 269 s – Inici del tema d’obertura amb afirmacions en anglès. • 338 s – Comença el mantra “Bona nit” amb ritme estable. • 1807 s – Tancament de la peça. Concepte i tècnica Estil: ambient / ASMR meditatiu. Estructura: 2 moviments (intro + mantra). Funció: ancoratge verbal i ritme constant per afavorir el son. Públic: persones que busquen adormir-se o reduir l’ansietat de manera guiada i mínima.

  • Veus Parròquia del 15/6/2016 — Veus de la parròquia: Espiritualitat de Taizé — cants, comunitat ecumènica i com arribar-hi

    Resum de l'episodi Veus de la parròquia (Ràdio Desfer) dedica el programa a l’espiritualitat de Taizé i als seus cants meditatius, posant èmfasi en la seva capacitat d’obrir l’oració a tothom, especialment a la gent jove que busca noves formes de relació amb Déu. També s’explica breument la història de la comunitat i s’ofereixen pautes pràctiques per arribar-hi. L’episodi inclou l’escolta de fragments com “I la crida d’una multitud” i “Adoramus te, Domine”. "L'oració comuna transmet l'alegria de Déu a la terra dels homes" Tema central: Espiritualitat i cants de Taizé • Cants repetitius i contemplatius: frases breus que es repeteixen per afavorir la pregària interior, la contemplació i la unitat de la persona en Déu. • Oració accessible i universal: pensada perquè persones de molts països i llengües puguin participar en comú, sense una llengua comuna. • Unir oració i vida diària: el cant esdevé una companyia que acompanya en el treball, en la conversa i en el descans. • Atracció per als joves: molts joves hi troben una espiritualitat nova i una forma diferent de relacionar-se amb Déu. "Un cant que no acaba… Unint oració i vida de cada dia" Música destacada • “I la crida d’una multitud”: mostra la força coral i meditativa dels cants de Taizé i la seva senzillesa suggeridora. • “Adoramus te, Domine”: peça reiterativa, interiorista i profundament espiritual, exemple clar de la pedagogia musical de la comunitat. Història i comunitat • Fundació (1942): pel Germà Roger (Roger Schutz), originàriament de tradició protestant. • Comunitat ecumènica: més de 100 germans de 25 països, amb catòlics, protestants i ortodoxos convivint en pregària i servei. • Pedagogia dels cants: els cants formen part d’un camí senzill per mostrar Déu i conduir els participants cap al Senyor. Com arribar a Taizé • Orientacions breus: tren fins a Chalon-sur-Saône o Mâcon i connexions locals fins a la comunitat. Format del programa i cortinetes • Inici amb promos de la casa (magazín “60 i més”) i presentació de Veus de la parròquia. • Interludis amb repeticions (“Fins demà!”) i tancament amb una llarga sèrie de "Bona nit", a mode de comiat i cortineta final.

  • Veus Parròquia del 8/6/2016 — Càritas 2015, pobresa i desigualtats; eleccions 26‑J i governança; refugiats i transició energètica: crida a l’acció local

    Resum executiu Episodi de “Veus de la parròquia” (finestra de Justícia i Pau – Sant Just). Últim programa de la temporada. Conversa centrada en: diagnosi de pobresa (Memòries de Càritas 2015), responsabilitat institucional i eleccions del 26‑J, educació en valors i acció local, i ecologia/energies renovables amb testimoniatge sobre refugiats a Lesbos. Temes principals • Càritas 2015: lleugera baixada de persones ateses, però necessitats més intenses i cronificades; urgències en habitatge i alimentació infantil. • Governança i polítiques públiques: crítica a la manca d’estratègia d’ocupació i a la descàrrega de responsabilitats sobre els municipis amb pressupostos minvants. • Educació en valors i acció de proximitat: inspirats per Òscar Camps, apel·len a actuar localment i votar amb responsabilitat. • Desigualtats: bretxa de gènere en pobresa i atur (les dones, 60,7% de les ateses per Càritas). • Administració i justícia: desordre i col·lapse d’expedients; frustració ciutadana. • Eleccions 26‑J: lectura d’un comunicat crític de Justícia i Pau sobre el cost (≈136 M€) i la manca de full de ruta orientat al bé comú. • Ecologia i energies renovables: valoració d’una trobada formativa; es defensa una transició energètica vinculada a una economia social; denúncia de la retirada de subvencions. • Refugiats: testimoniatge directe de Lesbos amb fort impacte emocional i crida a la solidaritat efectiva. Punts clau destacats Càritas: diagnosi i prioritats • Disminueix lleument el nombre d’atesos, però augmenta la intensitat i durada de la pobresa. • Habitatge i alimentació infantil com a urgències principals. • Es reclama suport dels ajuntaments i es recorda marcar les dues caselles de l’IRPF (Església i fins socials) per reforçar l’acció de Càritas. • Línies d’acció: inserció laboral, economies solidàries, sensibilització i denúncia. Educació en valors i acció local • Recomanació d’Òscar Camps: començar ajudant el veí i qui tenim al costat. • Importància de votar amb serenitat i educar el jovent en valors per canviar el rumb a llarg termini. "El que sí que està a les nostres mans és educar millor a la gent i educar‑los amb valors." Governança, pressupostos i mercat de treball • Crítica a la manca de polítiques d’ocupació i de foment industrial en els pressupostos. • Municipis tensionats: més demanda social amb menys recursos. • Es demana exigir comptes als governs i relleu si no compleixen. Desigualtat de gènere • Dades de Càritas: 60,7% dones ateses vs 39,3% homes. • Bretxa salarial i atur femení superior, tot i la igualtat de capacitats laborals. Administració i justícia • Desordre administratiu i expedients que prescriuen. • Impacte directe en persones pendents d’ajuts i resolucions. Eleccions del 26‑J: cost i responsabilitat pública • Comunicat de Justícia i Pau denuncia que repetir eleccions (≈136 M€) desatén necessitats urgents (dependència, llistes d’espera, plantilles educatives). • Es reclama economia productiva davant del model especulatiu. "Gastar de l’erari públic 130 milions... deixant d’atendre necessitats bàsiques urgents..." Ecologia, energies i economia social • Trobada valorada molt positivament: energies alternatives ben explicades, però amb subvencions retirades. • Sosté que l’ecologia ha d’anar de la mà d’una economia social que la faci possible. Refugiats: realitat sobre el terreny • Exposició i relats d’illes gregues (Lesbos) amb testimonis in situ que commouen i interpel·len l’audiència. Tancament • Últim programa de la temporada; tornada al setembre. • Incertesa sobre la formació de govern després del 26‑J.