Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

301-312 de 488
  • 27'

    Veus Parròquia del 1/2/2017 — Candelera, Visita Pastoral i Misericòrdia: Notícies d’Església, Lampedusa i Montserrat

    Resum general Programa amb lectura de l’Evangeli i un bloc ampli de notícies parroquials i diocesanes. Es destaca la festa de la Presentació del Senyor (Candelera), la visita pastoral del bisbe Agustí Cortés, la Jornada de la Vida Consagrada, i diverses convocatòries (Vida Creixent, trobada de joves, Sant Nicasi). A “Fe i Actualitat”, reflexió de Jaume Pujol sobre els refugiats i la globalització de la indiferència. També, cultura i espiritualitat a Montserrat (art de Sean Scully i retransmissions litúrgiques) i la veu del Papa Francesc sobre les obres de misericòrdia (visitar malalts i presos). Temes principals Evangeli de diumenge (Mt 5,13-16): ser sal de la terra i llum del món. Candelera (Presentació del Senyor): benedicció i processó de candeles; tradició popular i celebració parroquial. Visita pastoral del bisbe Agustí Cortés als arxiprestats: objectius, mètode i calendari. Jornada de la Vida Consagrada (2 de febrer): pregària i agraïment. Convocatòries diocesanes: Vida Creixent, trobada de joves, festa de Sant Nicasi. Fe i Actualitat: crida a superar la indiferència davant la tragèdia migratòria a la Mediterrània. Montserrat: art i espiritualitat a Santa Cecília (Sean Scully) i retransmissions diàries d’oficis. Veu del Papa Francesc: visitar malalts i presos com a obres de misericòrdia. Detalls destacats Evangeli del proper diumenge Text de Sant Mateu 5,13-16: “Vosaltres sou la sal de la terra...”, “Vosaltres sou la llum del món”. Crida a una fe que il·lumina i dona gust a la vida pública, amb obres visibles que glorifiquin el Pare. Notícies d’Església Candelera – Presentació del Senyor Celebració amb benedicció i processó de candeles a la parròquia (missa de dia feiner a les 20:00). Tradició de guardar la candela per encendre-la en tempesta o en naixements — una pràctica en retrocés entre els joves. Visita pastoral als arxiprestats (Bisbe Agustí Cortés) Finalitat: aproximar realitats pastorals i enfortir la comunió amb el pastor diocesà. No és control administratiu: és trobada, diàleg i estímul per a comunitats acollidores, obertes i missioneres. Metodologia: enfoc per arxiprestat, ús dels òrgans pastorals, trobada amb tots els sacerdots i entrevista personal. Inici: febrer; seguiment i notificacions a mesura que avanci. Jornada Mundial de la Vida Consagrada (2 de febrer) Invitació a pregar pels consagrats (vida religiosa, monàstica o de clausura) pel seu servei a l’Església i testimoni. Record de llaç amb la Presentació del Senyor i agraïment diocesà. Vida Creixent (moviment de gent gran) Diada amb Eucaristia a la Catedral (11:30), refrigeri i dinar de germanor. Valors a aprofundir: amistat, espiritualitat i apostolat. Trobada diocesana d’adolescents i joves Lloc: Sant Sadurní d’Anoia; Data: dissabte 4 de febrer, 16:00–21:00. Edats: 13–18 anys (a partir de 1r d’ESO). Festa de Sant Nicasi – Sant Jaume Sesoliveres Eucaristia presidida pel bisbe Agustí (diumenge 5 de febrer, 12:00). Fe i Actualitat – “Des de l’altra riba” (Jaume Pujol) Rememoració del viatge del Papa Francesc a Lampedusa (2013), denúncia de la globalització de la indiferència i del desresponsabilitzar-se de la tragèdia. Dades d’ACNUR: més de 10.000 morts ofegats a la Mediterrània en tres anys i mig. Crida a responsabilitat fraterna i a no quedar-se en la comoditat. Cites clau: "Qui de nosaltres ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes?" "La cultura del benestar... ens porta cap a la globalització de la indiferència." Montserrat – Art i retransmissions Santa Cecília de Montserrat – Espai Sean Scully Antiga església convertida en espai d’art i contemplació amb obres de Sean Scully. Institut Art i Espiritualitat: lectures, música i xerrades (agenda amb diverses dates i ponents). Montserrat Comunicació – Oficis en directe Seguiment massiu: ~100.000 persones cada diumenge per TV local; TV3 el primer diumenge de mes; també per internet. Emissions diàries: UDES (7:30), Missa conventual (11:00), Salve Regina i Virolai (13:00), Rosari (18:15), Vespres (18:15). La veu del Papa Francesc – Obres de misericòrdia Crida a visitar malalts i presos com a gestos de proximitat, tendresa i dignitat. Denúncia del justicialisme i de assenyalar amb el dit. Recordatori: la misericòrdia retorna joia i dignitat. "Que ningú no assenyali amb el dit a ningú." Crèdits i horaris del programa Locutors: Joana Algarra i Pere Oliver; control i música: Carles Hernández Rius. Emissió: dimecres 19:30; reemissió: dissabte 10:30 (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM).

  • Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)

    Tesi central • Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum. • Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals. • Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting. • Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu. • Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real. Consum, repartiment i responsabilitat individual • Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi. • Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure. • Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics. "Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure." Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica) • El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets: • Classificar deixalles i evitar abocaments • Reduir i controlar emissions del vehicle • Preservar l’entorn amb visió de llarg termini • Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini. "La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional." "No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran." Límits del model i necessitat de decreixement • Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres. • El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics. Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor • Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats. • Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu. Redefinir el progrés i crítica al greenwashing • Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior. • Alertes de l’encíclica: • El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica. • La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real. "En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés." Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals • Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar. • Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement. • El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos. "La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."

  • Veus Parròquia del 18/1/2017 — Clàusula sòl i despeses d’hipoteca: victòria europea, com reclamar, i la pobresa energètica a l’oligopoli elèctric

    Visió general Episodi centrat en dues qüestions clau: Justícia europea vs. banca espanyola: anul·lació de la limitació temporal i retroactivitat total en la devolució de la clàusula sòl i crítica a les despeses de formalització d’hipoteques carregades al client. Pobresa energètica i oligopoli elèctric: dades d’impacte, causes estructurals, traves a les renovables i crida a solucions públiques i comunitàries. "Primer és la justícia i després els poders" — en referència a la decisió del TJUE sobre la clàusula sòl. Tema 1 — Justícia europea, banca i hipoteques Què és la clàusula sòl i què ha dit Europa La clàusula sòl fixava un interès mínim a les hipoteques variables, impedint que el tipus baixés sota un llindar tot i que l’Euríbor o l’índex de referència fos inferior. El TJUE corregeix la jurisprudència espanyola: la devolució és retroactiva des de l’origen de la clàusula, no només des de 2013. Impacte estimat: milers de milions d’euros en devolucions; els ponents citen xifres a partir de 7.000 milions d’euros. "Quan baixen sí que hi ha límit, però quan pugen no hi havia límit" — asimetria denunciada en les clàusules. Despeses de formalització d’hipoteques També s’assenyala com a improcedent carregar al client despeses com notaria, registre, gestoria i impostos en la constitució/modificació d’hipoteques. Estimació orientativa: ≈3.000 € en una hipoteca de 150.000 €. Com reclamar (guia pràctica) Pas 1. Escriure al Servei d’Atenció al Client del banc sol·licitant la devolució (clàusula sòl i/o despeses). Pas 2. Esperar la resposta (sovint negativa) del banc. Pas 3. Amb la negativa o silenci, interposar demanda amb assessorament jurídic. Recursos útils: Col·lectiu Ronda — www.cronda.coop (formularis i instruccions). Marc ampli: institucions, crisi i drets Crítica a la passivitat del Banc d’Espanya i a decisions polítiques de la crisi que van prioritzar el rescat bancari i els retallades. Al·lusió a l’esgotament del fons de reserva de les pensions i a la manca de rendició de comptes. Malgrat decepcions (refugiats, drets civils), la decisió europea reforça la confiança en una UE que posa les persones per davant dels poderosos. Tema 2 — Pobresa energètica i oligopoli elèctric Dades i vivències A l’Estat, ≈7 milions de persones tenen dificultats per pagar la llum; la factura ha pujat +52% des de l’inici de la crisi, mentre els salaris estan estancats o han baixat. Beneficis acumulats del sector elèctric en el període: 56.624 M€ (>20 M€ al dia). Testimoni local: revisions de gas on llars no encenen la calefacció per cost; ~100 €/mes per un pis de 80 m² pot ser inassumible per pensions modestes. Causes estructurals i barreres Oligopoli de grans distribuïdores (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa) amb control de xarxa i poca competència efectiva. Traves a l’autoconsum i a les renovables (l’anomenat impost al sol i menys subvencions), en contrast amb països capdavanters (Dinamarca, Noruega). Cooperatives com Som Energia ofereixen alternatives, però la distribució continua condicionada per les grans. Dimensió ètica i geopolítica La manca d’accés a l’energia és una qüestió de drets i de dignitat, no un luxe. Connexions amb conflictes geopolítics per rutes de gas i petroli que acaben afectant la població (refugiats, fred, malalties). Què cal fer Polítiques públiques que assegurin l’energia com a bé essencial i regulació que trenqui dinàmiques oligopolístiques. Harmonització europea amb lleis comunes que evitin arbitrarietats estatals. Acció municipal i comunitària per pal·liar emergències i impulsar renovables. "Un servei públic no pot ser tan car" — sobre la factura elèctrica i l’accés universal. Introducció i tancament Presentació, salutacions de Cap d’Any i absència de la Joana per malaltia. Recordatori de reemissió i avanç d’una bona notícia pendent provinents del Govern de Catalunya per a la propera edició.

  • Veus Parròquia del 11/1/2017 — Paraula Viscuda: “Els pescadors” (Chigozie Obioma) — família, violència i profecia a Nigèria, de la por a la redempció

    Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Conductores: Montse Giró i Helena • Convidada: Marta Balada (educadora, artista i impulsora del Carreu Blau) Llibre destacat: “Els pescadors” de Chigozie Obioma • Primera novel·la de l’autor nigerià; trama colpidora i àgil sobre quatre germans marcats per la profecia d’un boig (Abulu) i l’espiral de violència, por i tragedia que desencadena. • Alhora, una història de tendresa, vincles fraternals i amor parental sota adversitats extremes. • Lectura en doble clau: drama familiar i metàfora de Nigèria (corrupció, violència cíclica, mancances de lideratge) però amb brins d’esperança en les noves generacions. Temes principals • Autoritat i càstig: pare sever i escola catòlica amb càstigs corporals. • Por, dolor i angoixa: dany físic i psicològic, especialment en la mare. • Influència (negativa) i obsessió: com una paraula, maledicció o profecia pot modelar conductes i destins. • Xoc cultural: educació religiosa occidental vs cosmovisions ancestrals (malediccions, dimonis, vodú). • Simbologia animal: cada personatge s’associa a un animal (àliga, falcó, pitó) com a clau metafòrica de caràcter i trànsits interns. • Redempció i esperança: després de la destrucció, camí de reconciliació familiar i canvi del pare. Trama i moments clau (sense espòilers crítics addicionals) • La profecia d’Abulu —“moriràs a mans d’un pescador”— enverina la convivència i el gran germà (Ikenna) es transforma sota la por i la violència prèvia (pallissa del pare). • L’aïllament, la sospita i l’obsessió desembocan en tragèdies entre germans (mort i suïcidi), mentre la mare col·lapsa (depressió i ingrés) i el pare és lluny per feina. • El tercer germà instiga la venjança contra Abulu; el narrador (Ben) assumeix la culpa i passa 6 anys a presó, convertint-se en eix de redempció familiar. • Sortida de presó i reconciliació: canvi del pare (de la duresa a la tendresa) i ombra esperançadora del germà que retorna. "Quan la por s’apodera del cor d’una persona, l’empatiteix [...] li va arrebessar moltes coses: la pau, el benestar, les relacions, la salut i fins i tot la fe." Clau de lectura i metàfores • La por i la maledicció funcionen com a fongs autodestructius que consumeixen l’individu i el vincle familiar. • S’hi oposa la tendresa i la protecció (mare com a falconera), i la presa de responsabilitat (Ben) com a acte de redempció. • Nigèria es llegeix com a cos social ferit: pobresa, abusos de poder, violència—però amb possibilitat d’equilibri si es curen les causes estructurals. Impacte, paral·lels i recomanació • Paral·lels amb realitats actuals: agressivitat social, tràfic i coacció via vodú, bosses de pobresa i abusos de poder. • L’autor evita maniqueismes: no hi ha bons i dolents purs; hi ha context, influències i transformacions. • Escritura precisa i visual, amb ritme que enganxa fins al final. • Recomanació de Marta: lectura que fa reflexionar sobre la condició humana, les misèries i les bondats, i que acaba amb esperança. Tancament del programa • Lectura breu de l’Evangeli de sant Joan (Any A): testimoni de Joan sobre Jesús, l’Anyell de Déu; idea final d’amor i redempció. • Comiat i cortina musical de la casa.

  • Veus Parròquia del 21/12/2016 — Nadal a «Veus de la parròquia»: Isaïes, l’Evangeli de Joan, la poesia de Teresa Fabregat i l’acompanyament als malalts

    Resum general Programa especial de «Veus de la parròquia» amb motiu de Nadal, emès a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). El locutor ofereix una reflexió espiritual sobre el Nadal, amb lectures de Isaïes i de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18), i incorpora la poesia de Teresa Fabregat per vincular fe i vida quotidiana. També hi ha un record afectuós pels malalts i l’absència de la companya Joana Algarra. El tancament és un llarg comiat amb «Bona nit» repetit. Punts clau • Centralitat de la Paraula i la Llum de Nadal: el Pròleg de Joan subratlla la Paraula feta carn i la llum que la foscor no pot ofegar. • Profecia i consol d’Isaïes: l’anunci de pau i salvació dona sentit al goig nadalenc enmig dels neguits. • Fe i finitud: la poesia de Teresa Fabregat (Sílvia) confronta la proximitat de la mort amb l’alegria i l’esperança del Nadal. • Comunitat i cura: missatge d’acompanyament als malalts i esment de l’absència de Joana Algarra per malaltia. • Estructura radiofònica: obertura amb espai publicitari i identificació d’emissora; lectura bíblica central; comiat extens amb «Bona nit». Temes i desenvolupament Obertura i context • Breu publicitat d’automoció (frenada d’emergència, porta posterior intel·ligent, assistent de llums) i crida a visitar AR Motors a Sant Just d’Esvern i Badalona. • Identificació de l’emissora i entrada del programa «Veus de la parròquia». Reflexió de Nadal i lectura d’Isaïes • El locutor descriu els sentiments barrejats a les portes del Nadal i presenta Isaïes com a balsam de consol. "Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau... Als ulls de tots els pobles el Senyor estès el seu braç sant..." • Missatge central: pau, salvació i retorn del Senyor com a clau interpretativa del temps present. Fe i vida: Teresa Fabregat (Sílvia) • Transició «baixa a la terra» per unir la fe a la vida quotidiana. • Record de la periodista i poeta Teresa Fabregat (Sílvia), amb el seu poema publicat el Nadal de 1970: "Quan veig que a prop de mi la mort s'asseu, sento com se'm desvetlla l'alegria... Per Nadal sentiré la vostra veu; per Nadal, vos sereu la meva vida." • Idees clau: l’esperança pasqual dins del Nadal i la consciència de la finitud transformada per la fe. Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18) • Pròleg joànic proclamat íntegrament: la Paraula preexistent, creació per mitjà d’Ella, llum i vida dels homes, encarnació i gràcia sobre gràcia. "La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la." "El qui és la Paraula es va fer home... ple de gràcia i de veritat." • Missatge: el centre teològic del Nadal és la revelació de Déu en Jesucrist. Comunitat, salutacions i acompanyament • Esment de l’absència de Joana Algarra (malaltia) i desig de pronta recuperació. • Missatge d’acompanyament als malalts i reconeixement de la ràdio com a companyia en el dolor. Tancament • Breu fragment de to nadalenc i, tot seguit, comiat reiterat amb «Bona nit» repetit durant un llarg tram final.

  • Veus Parròquia del 14/12/2016 — Els gemecs de la terra i dels pobres: Laudato si’, globalització de la indiferència i balanç de les cimeres del clima

    Visió general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" analitza l’encíclica ecològica Laudato si’ del papa Francesc i connecta el seu missatge amb el context polític i social actual: la "globalització de la indiferència", el balanç de les cimeres climàtiques (Rio, Kyoto, París, Marrakech), el paper de la societat civil i de l’Església, i els riscos del negacionisme climàtic. Tesi central • Els gemecs de la terra són també els gemecs dels pobres: la crisi ecològica és inseparable de la crisi social. • Cal trencar la globalització de la indiferència i construir una consciència planetària que posi la vida i el bé comú al centre. "Necessitem enfortir la consciència que som una sola família humana." "Mai no hem maltractat i ferit la nostra casa de tots com els darrers dos segles." Temes principals discutits 1) Globalització de la indiferència i domini del capital • Descripció de la globalització com a extensió de dinàmiques econòmiques i culturals de les potències a escala mundial. • La globalització de la indiferència fa que, si un tema "no importa" als centres de poder, acabi no importat arreu (pobresa, medi ambient, violències). • Crítica al domini de les finances i les multinacionals per sobre de la democràcia i del bé comú. 2) De Boff a Laudato si’: el crit de la terra • Referència a Leonardo Boff i a obres com "Grito de la tierra, grito de los pobres". • El papa Francesc assumeix aquest leitmotiv: el clam de la germana terra s’uneix al clam dels abandonats del món. 3) Degradació històrica i externalitats • Repàs de les revolucions industrial, automobilística i tecnològica: fòssils, residus, coltan i impactes acumulats. • El llenguatge econòmic d’externalitats negatives edulcora la gravetat del dany ecològic i humà. 4) Consciència planetària i família humana • Crida a superar l’egoisme individual i nacional per una visió global interdependent. • Per als creients, oblidar la terra que agonitza és pecat; per a tothom, és una qüestió ètica universal. 5) Cimeres del clima: del voluntarisme a les inèrcies • Rio 1992 i l’Agenda 21: més eficàcia per baix (escoles, municipis) que no pas per dalt. • Kyoto: mercat de drets d’emissió i ratificacions erràtiques; París i Marrakech: avenços insuficients. • La societat civil i els partits verds aporten propostes, però topen amb baixa acceptació. • Nota política: a l’Europa de l’Est, hi ha ecologismes de dreta i extrema dreta per reacció a l’industrialisme soviètic. 6) Negacionisme i risc de col·lapse • Alarmes sobre col·lapse i extinció si persisteixen els modes de producció i consum. • Crítica al negacionisme climàtic (p. ex., l’elecció de Trump i perfils negacionistes) i a l’"economia que mata" (Evangeli Gaudium). • La recent crisi econòmica era una oportunitat de canvi que s’ha desaprofitat per les inèrcies corporatives. 7) Paper de l’Església • L’Església no dona receptes tècniques, però ofereix criteris ètics i promou el debat honest entre científics i governs. • Francesc vol una Església en sortida, no autorreferencial, incòmoda per a qui la voldria muda. • Final amb la idea-clau: la vida i la natura són un do; cuidar-les és un deure moral. "La natura és regal que ens ajuda a viure... hem de cuidar-la i no reduir-la a objecte de manipulació." Conclusions i crida a l’acció • Superar la indiferència i les lògiques que subordinen la vida al benefici immediat. • Empoderar la base (escoles, municipis, xarxes ciutadanes) mentre s’exigeix ambició global als governs. • Diàleg ciència-política-ètica amb l’Església com a interlocutora moral. • Entendre la vida i la natura com a do implica responsabilitat intergeneracional i decisions valentes avui.

  • Veus Parròquia del 30/11/2016 — La pell freda d’Albert Sánchez Piñol: por, solitud i comunicació en un far assetjat

    Panorama general En aquest episodi de «La paraula viscuda», la Montse Giró i la Lina conversen amb en Jordi Domènech sobre «La pell freda» d’Albert Sánchez Piñol. La xerrada se centra en com la novel·la activa la por i l’angoixa, i com aquestes emocions s’entrellacen amb la solitud, la manca de comunicació i la metàfora de la pell com a cuirassa emocional. “La por mou el món”, recorda en Jordi citant Sánchez Piñol, i el diàleg extrapola aquesta idea a conflictes socials actuals, com el dels refugiats. El llibre i per què impacta Elecció personal: En Jordi tria «La pell freda» perquè el va atrapar fins a devorar-lo. La seva primera sensació va ser la por. Escriptura immersiva: El text és descriptiu i precís, amb un llenguatge contingut que intensifica l’impacte. Fragment destacat “Primer van aparèixer uns caps que s’apropaven a la costa… A mesura que… es convertien en reptils… S’arrossegaven uns metres i després es posaven drets… De les goles sortien un xiu-xiu de complot general.” Sinopsi sense espòilers Punt de partida: Un irlandès accepta una feina d’oficial atmosfèric en una illa de l’Atlàntic Sud. No troba el seu predecessor i només hi viu en Batís Cafó, al far. Amenaces nocturnes: Cada nit, una espècie d’amfibis —els sitauca— emergeix del mar i assetja l’illa. Aliances incòmodes: Malgrat l’odi i la desconfiança, el protagonista i en Batís s’uneixen per sobreviure. Temes clau Por (externa i interna) • Por com a motor i com a paràlisi: activa decisions i guerres, però també congela respostes • Por al desconegut i a un mateix: el “monstre interior” i la dificultat de gestionar emocions “La por és el sentiment que experimentem quan no sabem què passarà…” Solitud i comunicació • Fugir del passat no resol el buit: la motxilla emocional viatja amb un • La manca de diàleg entre els protagonistes augmenta el risc i l’angoixa Metàfora de la “pell freda” • La pell com a membrana protectora que ens fa menys sensibles, “sords” i “indemnes”, però també més inhumans • La pell que rellisca: cuirassa que evita el contacte i la comunicació real Sexualitat, poder i alteritat • Aparició d’Aneris (anagrama de “sirena”): relació ambigua de desig, domini i protecció • El triangle protagonista exposa valors humans en tensió: por, necessitat, tendresa i violència L’autor i l’estil Albert Sánchez Piñol, antropòleg (i africanista), construeix una espècie nova —els sitauca— amb worldbuilding minuciós: pell, moviments, costums i mesures. Narració en primera persona que afegeix immediatesa i angoixa sostinguda. Recepció i sensació final Final “rodó” i satisfactori, però deixa inquietud i mal regust fèrtil. El llibre genera un estat d’alerta que perdura un cop tancat. Reflexions extrapolades Por i societat • La por als “altres” (p. ex. refugiats) activa polítiques de bloqueig i replegament • Compartir la por la fa menys por i obre l’entesa Aprendre a estar sols • Saber estar sols pot desactivar l’angoixa i portar pau interior • Autoconeixement i comunicació: eixos per gestionar la por Tancament espiritual Lectura de l’Evangeli del segon diumenge d’Advent (cicle A) i record de la veu de Joan Baptista: “No tingueu por; vindrà algú millor que jo i us ajudarà”. “Despertar consciències adormides” en un món distret i superficial: una crida a la confiança i a la responsabilitat compartida.

  • Veus Parròquia del 23/11/2016 — Advent i Setmana de la Bíblia: Germanó i economia diocesana, Jubileu del Pres i Trump vs. papa Francesc

    Panorama general Programa dedicat a l’entrada a l’Advent, la centralitat de la Paraula en la Setmana de la Bíblia i l’actualitat diocesana: Dia de Germanó i economia, Jubileu del Pres i una peça d’opinió que contraposa Donald Trump i el papa Francesc. Temps d’Advent i Evangeli Què és l’Advent (Missal Festiu de Montserrat) • Doble índole: preparació per al Nadal i espera de la segona vinguda de Crist. • Caràcter: expectació pietosa i alegre. • Calendari: comença amb les primeres vespres del diumenge (enguany, cap al 27 de novembre) i acaba abans de les primeres vespres de Nadal. Lectura de l’Evangeli (Mt 24, 37-44) • Tema central: vetlla i preparació davant l’adveniment del Fill de l’Home. "Betlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor... Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'Home vindrà a l'hora menys pensada." Notícies d’Església Dia de Germanó: Església i economia (mossèn Joaquim Rius) • Necessitat de recursos per a l’evangelització i funcionament diocesà, amb administració al fons diocesà. • Doble valor: realisme de gestió i consciència de comunió (també en allò material). • El voluntariat fa possibles moltes accions sense condicionants materials; també hi ha personal contractat per responsabilitats de funcionament. • Finançament: col·lectes parroquials, aportacions mensuals, i percentatge de la renda via la creu a la declaració. Anuncis i agenda • Reunió del grup Nostra Dona (24 nov, matí, locals parroquials). • Loteria de Nadal: talonaris i participacions al despatx parroquial. • XI Jornades de formació i animació pastoral (28 nov – 1 des, Sant Feliu de Llobregat): - Torres i Bages en el seu centenari (Daniel Palau) - El papa Francesc: amor i família (Gaspar Mora) - Ramon Llull, 700 anys (Albert Soler) - Parròquia renovada i en sortida (Xavier Morlans) • Estada vocacional (Arxiprestat de Vilafranca, 24-26 nov): pregària, xerrada (psicòloga missionera Mar Álvarez), recés vocacional (bisbe Agustí) i Eucaristia a Santa Maria. • Consells Parroquials d’Economia: comptes 2015, signatura electrònica, canvi del PGC 2017, assegurances i nova web de donatius; visites pròximes als arxiprestats per ampliar informació. • Recés d’Advent per a Joves (27 nov, 17-20 h, Escola El Cim, Vilanova i la Geltrú): silenci, pregària, Paraula de Déu i música rap. • Pastoral de la Salut (26 nov, 10-13:30, Casa de l’Església): salut i pràctica religiosa (Dr. Fernando Trullols) i ecologia i salut a partir de Laudato Si’ (Diaca Albert Manic, CSIC). • Clausura de l’Any de la Misericòrdia (Basílica de Santa Maria del Mar): testimonis d’obres de misericòrdia (destaca Diana Chamichian, refugiada d’Alep) i impuls a un nou pla pastoral (valoració de l’arquebisbe Omella). Fe i Actualitat: Paraula de Déu al centre Comunicats de la Conferència Episcopal Tarraconense • Promoció de la Setmana d’animació bíblica coincidint amb el primer diumenge d’Advent i nou leccionari: intensificar el valor de la Paraula de Déu en tota la vida de l’Església. Setmana de la Bíblia (missatge del bisbe Agustí Cortés) • Objectiu: que la Bíblia sigui el llibre per excel·lència dels fidels: coneguda, llegida, meditada, estudiada, compartida i estimada. • Entronització solemne de la Bíblia a la Catedral de Sant Feliu (i a tots els centres de culte), com a signe visible i permanent d’amor i reverència a la Paraula. "...distribuir-lo als fidels, tant el pa de la paraula de Déu com el pa del cos de Crist" (Dei Verbum, 21). • Crida a situar la Bíblia al centre de la litúrgia, la pregària quotidiana i la vida de les comunitats. Jubileu del Pres • Celebració del Jubileu del Pres a Roma i, a la diòcesi, a Brians I amb el bisbe Agustí: reconciliació, comentari al Fill Pròdig, i signes (creu de record i adhesius de “porta santa” per a les cel·les) per facilitar la participació al jubileu. Opinió: Trump vs. papa Francesc • Lectura de fragments de l’article d’Antoni Puigbert “Home blanc versus home blanc”: contraposició entre murs vs acollida, autorreferencialitat vs Església en sortida, demonització vs diàleg i ecumenisme, negacionisme climàtic vs cura de la casa comuna. "Vergonya!" davant el Mediterrani convertit en fossa comuna. • Conclusió: dues visions del món en tensió, totes dues apel·lant al cristianisme. Tancament i canals • Crèdits del programa “Veus de la parròquia” i recordatori de la reemissió. Contacte i presència digital de Ràdio d’Esvern (FM, web, xarxes i WhatsApp).

  • Veus Parròquia del 16/11/2016 — Laudato Si i el repte ecològic avui: canvi climàtic, aigua com a bé comú, cultura del rebuig, biodiversitat i renovables (amb mirada pastoral i política)

    Resum general Programa dedicat a l’encíclica ecològica del papa Francesc, Laudato Si’, i al diagnòstic-acció sobre la crisi ambiental. Des d’una perspectiva humana, cristiana i cívica, els interlocutors aborden la gravetat del canvi climàtic, la gestió dels béns comuns com l’aigua, la cultura del rebuig i la pèrdua de biodiversitat, així com les barreres polítiques i econòmiques a la transició energètica. Es tanca amb una mirada pastoral sobre noves obres de misericòrdia ecològiques i una nota d’actualitat política sobre Trump i el seu impacte ambiental. Context i convidats • Programa “Veus de la Parròquia” de Sant Just d’Esvern, amb focus en Laudato Si’. • Intervenen: Lluís Segura (presentador), Roger (col·locutor habitual), Jordi Agulló (membre d’Alnus, entitat local ecologista) i un fragment amb Ramon Maria Nogués (UAB) sobre riscos i responsabilitats. Temes principals tractats 1) Gravetat i sentit d’una encíclica ecològica • La crisi climàtica i de recursos és real i accelerada; xoca amb el paradigma de creixement il·limitat en un planeta finit. • El lideratge moral del Papa pot despertar consciència i pressionar governs, sovint reticents per interessos poderosos. 2) Riscos globals i responsabilitat humana • Hi ha riscos naturals (cicles geològics) però molts impactes depenen directament de les conductes humanes: demografia, fòssils, contaminació, pèrdua de biodiversitat. • Rebutjar la inèrcia mandrosa i planificar amb criteris racionals. 3) Béns comuns i polítiques: l’aigua al centre • L’aigua com a bé comú i patrimoni de la humanitat, davant tendències a la privatització. • Exemples locals de gestió i estalvi: cisternes domèstiques, plaques solars per aigua calenta, i cultura d’aprofitament. 4) Cultura del rebuig, residus i alternatives • La cultura del “usar i tirar” genera residus que la Terra no pot assimilar, amb impacte major als pobres. • Solucions: reutilització i retorn (llet a granel, dipòsit per llaunes), evitar incineració indiscriminada i l’exportació de xatarra tòxica al Sud global. 5) Biodiversitat i ecosistemes • Pèrdua d’espècies i desequilibris; cal reservar espais (Illes Medes, Antàrtida) i gestionar poblacions. • Alarma per les abelles afectades per fitosanitaris, amb riscos per a la pol·linització. 6) Ciutat i qualitat de vida • Degradació urbana per creixement caòtic: contaminació, caos viari i expansió metropolitana sense sentit. • Crítica a la lògica d’“infraestructura infinita” i aposta per reorientar el model. 7) Transició energètica i obstacles • Renovables com a solució viable: comparació entre Alemanya (vent i sol) i Espanya (més potencial solar però frens com l’impost al sol). • Exemples descentralitzats: fanals autònoms amb mini-aerogeneradors. 8) Dimensió espiritual i social de l’ecologia • Noves obres de misericòrdia: - Espiritual: contemplació agraïda del món. - Corporal: gestos quotidians que trenquen la lògica de violència, explotació i egoisme (estalvi d’energia i aigua, reducció de plàstic i paper, reciclatge, cura dels éssers vius, transport públic i compartit). 9) Política i present • Denunciats interessos corporatius i negacionisme climàtic. • Sobre Trump: nomenaments pro-carbó i un horitzó pessimista en raó però optimista de cor quant a la capacitat cívica de resposta. Idees clau • Planeta finit vs. creixement il·limitat: contradicció estructural del model. • Béns comuns (aigua, aire) per damunt de la lògica mercantil. • Justícia ambiental: els pobres pateixen més la contaminació i el rebuig. • Acció multinivell: polítiques públiques, canvis de consum i innovacions comunitàries. • Espiritualitat ecològica: la cura de la creació és part de la vida moral. Cites destacades "Quan l’últim [animal] ha desaparegut, es tindreu que menjar l’or." "No es pot deixar-se portar per una inèrcia mandrosa quasi criminal." "L’aigua és un bé comú i patrimoni de tota la humanitat."

  • Veus Parròquia del 9/11/2016 — Desigualtats salarials i cost de la vida; joventut i habitatge; “bombolles, globus i dirigibles” i mala gestió pública; fe, refugi i Congo

    Panorama general de l’episodi L’audició aborda, amb un fil comú de justícia social, quatre blocs principals: desigualtats salarials i cost de la vida, joventut i habitatge, crítica a l’especulació i a la mala gestió pública (bombolles, globus i dirigibles), i valors/fe davant del sofriment, amb mencions finals a conflictes minerals al Congo i una agenda local. "Pots ser pobre tot i treballar" — una de les idees força que travessa el programa. Desigualtats salarials, bretxa de gènere i cost de la vida Informe d’Oxfam Intermón: radiografia de la desigualtat • Augment de la desigualtat salarial i devaluació de sous des de la crisi, amb especial impacte en joves i dones. • Bretxa de gènere: per igualar el salari d’un home, una dona ha de treballar més hores —una asimetria que es qualifica d’“endèmica”. Propostes i polítiques locals • Reclam d’un salari mínim (SMI) d’almenys 1.000 € com a condició de contractació en concursos públics locals (clàusules socials municipals). • Revisar escales salarials i limitar diferències desorbitades (direccions cobrant múltiples vegades la mitjana del centre). Productivitat i valor de la feina • Crítica a la idea que la direcció és “més productiva” que la producció: la cadena de valor és interdependent; sense producció no hi ha venda ni administració. Costos que asfixien i aturen el consum • Pujada de l’IVA i de l’electricitat (fins a un 20% en un període curt) i càrregues fixes elevades (potència, impostos) que pressionen llars amb consums reals baixos. • Efecte sobre la classe mitjana: s’ajornen despeses i es frena el consum, amb impacte macroeconòmic. Joventut, emancipació i habitatge • Atur juvenil elevat i incapacitat d’emancipació: lloguers per sobre de salaris, hipoteques barrades per requisits d’entrada. • Polítiques d’habitatge: aquí es promou més la compra que el lloguer, a diferència d’Europa. Família, costos i natalitat • Costos reals de criança (bolquers, alimentació, salut, escoles bressol) alts i recurrents. • Crítica al xec bebè puntual: millor serveis universals i continuats (p. ex., bressol gratuït, IVA reduït en productes bàsics) que pagaments únics. Drets laborals i estat del benestar • Històricament, model basat en sous baixos i feblesa de drets. Avui, productivitat i salaris desalineats; proliferen contractes per hores. • Amb salaris baixos, baixa cotització: es posa en risc la sanitat, pensions i escola pública. “Bombolles, globus i dirigibles”: especulació i gestió pública Parèntesi ambiental • Crida a reduir bosses de plàstic: afecten balenes i tortugues que les confonen amb algues. Bombolla, globus i dirigible (metàfores econòmiques) • Bombolla: minoría s’endú recursos i la pèrdua la socialitza la ciutadania; manca d’acció dels reguladors (Banc d’Espanya, Economia, CNMV). • Globus: rescatar entitats privades (bancs/empreses) amb aval públic; al·lusió a l’article 135 de la Constitució i a la privatització de beneficis vs socialització de pèrdues. • Dirigible: aval a projectes encara en fase de projecte; exemples: Projecte Castor, autovies de circunvalació, túnels amb flux ínfim. Mala gestió i criteris ètics • Infraestructures “inútils” i sobrecostos minoritzen el poder adquisitiu via impostos sense retorn percebut. • Proposta d’una “gestora ètica” per avaluar projectes amb criteris econòmics, socials i ètics abans de destinar-hi fons públics. Dèficit, retallades i corrupció • Davant l’objectiu de reduir el dèficit, es proposa retallar despeses polítiques (p. ex., sous vitalicis i dietes), i recuperar diners de la corrupció per reforçar la guardiola de les pensions. Valors, fe i responsabilitat Dones i poder • Reflex sobre la baixa presència de dones en presidències de govern (context europeu i menció a Hillary Clinton). Testimoni de refugi i perdó (Antoni Puigverd) • Entrevista a una nena de Mossul refugiada a Erbil: interpel·lada sobre Déu i la injustícia, respon amb agència i gratitud. "No vull matar-los... Què aconseguiria? No estic enfadada amb Déu; li dono gràcies perquè té cura de nosaltres." • Idea clau: el mal el fa el ser humà (lliure albir), no Déu. Congo i minerals de conflicte • Avanç del reportatge de Salvados sobre la R.D. del Congo: conflictes minerals, explotació i responsabilitat de la cadena global; connexió amb campanyes de Justícia i Pau. Agenda • Invitació a la conferència: “L’home i la tècnica” a càrrec del Dr. Albert Florensa (Institut Químic de Sarrià), a les Escoles, divendres 11, 20.00 h, Sant Just.

  • Veus Parròquia del 2/11/2016 — Elena Ferrante i l’amistat femenina: Lila i Lenú entre Nàpols, gelos i maduresa

    Panorama general Un episodi de “Paraula Viscuda” on la convidada, la psicòloga Anna López de Aguilar, comparteix una lectura apassionada de la saga de Elena Ferrante —especialment “L’amiga estupenda” i els tres volums següents—. A través de les figures de Lila i Lenú, el programa explora la complexitat de l’amistat femenina, les inseguretats i gelos, la maternitat, la sexualitat, la tensió entre creativitat i trajectòries acadèmiques, i el context sociopolític napolità. També es debat l’anonimat de l’autora i la rellevància (o no) del sexe de qui escriu. Temes principals El misteri Ferrante i l’anonimat: interès mediàtic, especulacions i per què pot ser irrellevant el sexe de l’autoria. Lila vs Lenú: carisma, crueltat i risc creatiu de Lila davant la intel·ligència, disciplina i inseguretats de Lenú. Amistat ambivalent: amor-odi, admiració-enveja i la necessitat de gestionar els “mals sentiments”. Sexualitat i poder: experiències primerenques, dependències emocionals i ús instrumental de les relacions. Maternitat i comparacions: fills desitjats/no desitjats, gelos i ansietats en la criança. Nàpols com a personatge: barri, classe, política i transformacions socials al llarg de dècades. Punts clau de la conversa 1) Ferrante i la recepció crítica • Barreja de gèneres: intriga de thriller, trama de fulletó, novel·la realista i tocs de fantàstic. • Debat sobre si “es nota” el sexe de qui escriu; es conclou que el valor literari i l’anonimat pesen més que l’etiqueta de gènere. “En un temps d’aparador, mantenir l’anonimat és un gest significatiu.” 2) Lila i Lenú: dues forces en tensió • Lila: lliure, valenta, arrolladora, capaç de ser molt cruel i d’un talent creatiu espontani. • Lenú: aplicada, brillant, però insegura; construeix el seu camí a través dels llibres, l’estudi i l’escriptura. • Dinàmica afectiva: admiració + enveja, amistat que es contrau i s’estira amb els anys. “Los malos sentimientos son inevitables. Lo esencial es contenerlos.” 3) Sexe, relacions i dependència • Contrapunt: Lila sovint “s’aprofita” dels homes; Lenú tendeix a la dependència emocional. • Experiències sexuals primerenques de Lenú: passatge ambigu d’abús i la posterior vivència de la sexualitat dins els codis de l’època. 4) Maternitat i comparacions • Debat sobre fills desitjats i possibles efectes; la cura posterior pot subsanar el mal inici. • Comparacions entre filles (Imma i Tina) que alimenten ansietats i gelos. 5) Nàpols i context sociopolític • El barri com a ecosistema moral i social: classe, mafiosi, política d’esquerres, i mobilització de base. • Nino com a figura intel·lectual amb carisma i poca consistència personal; motor de decisions crucials de Lenú. Moments destacats Escena fundacional: les nines llançades al soterrani de Don Achille i l’ombra d’aquesta crueltat en llaços duradors. Èxit literari de Lenú i rebuig fred de Lila en rebre el llibre: triomf i ferida en paral·lel. Treball dur de Lila a fàbrica: corporeïtzació de la violència social i la seva resistència. Missatge final • Acceptar la vulnerabilitat i la ambivalència dels sentiments no és debilitat sinó maduresa. “Acceptar que som vulnerables és fer-se gran i madurar.”

  • Veus Parròquia del 26/10/2016 — Veus de la Parròquia: Tots Sants, Pla Pastoral "Estimeu-vos", Centenari de mossèn Antoni, Arxiu diocesà digital, DOMUND "Surt de la teva terra" i Treball decent

    Introducció "Veus de la Parròquia" a Ràdio Desvern (98.1 FM) ofereix actualitat religiosa i social de Sant Just Desvern i la diòcesi. L’audició d’avui combina agenda parroquial, reflexió pastoral, memòria històrica i temes d’actualitat eclesial i social. Els blocs clau tracten la Festa de Tots Sants, la segona etapa del Pla Pastoral diocesà, el centenari de mossèn Antoni Nutenes, la digitalització de l’arxiu històric diocesà, el DOMUND amb el lema "Surt de la teva terra", i una crida a garantir treball decent. Notícies d’Església: Tots Sants i avisos • Agenda de Tots Sants (1 de novembre) Concert-homenatge de la Coral Harmonia (12:30) en memòria dels difunts. Pregària comunitària (16:30) presidida per mossèn Joaquim Rius. • Fidels difunts (2 de novembre) Celebració de l’Eucaristia al temple parroquial (20:00). • Participacions de Nadal Disponibles al despatx parroquial; invitació a col·laborar amb il·lusió. Pla Pastoral 2016-17: "Estimeu-vos com jo us he estimat" • Eix espiritual: la crida de l’Evangeli a l’amor fraternal i a la comunió. • Prioritats del curs en tres crides: autenticitat de vida, evangelització i renovació d’estructures. • Clau teològica: la imatge del cep i les sarments — la mateixa saba uneix la comunitat. • Orientació pastoral pràctica: Activitats i accions obertes i acollidores. Concretar iniciatives a nivell parroquial, arxiprestal i diocesà. • Context: l’Any de la Misericòrdia del papa Francesc va focalitzar l’atenció i inspira la continuïtat. "Estimeu-vos perquè jo us he estimat" — una conseqüència de l’amor que Crist ens té, més que un simple manament d’imitació. Centenari de mossèn Antoni Nutenes (1916–2016) • Commemoració dels 100 anys de l’arribada com a rector després de 50 anys sense rector fix. • Llegat principal: Reconstrucció del temple després de la Guerra Civil. Fundació de l’Escola Cantorum (70 cantors). Impuls a la llengua catalana amb les Escoles Núria (formació de generacions amb excel·lència acadèmica i arrelament). • Testimonis de feligresos sobre la seva proximitat pastoral i vincles familiars. • Cloenda musical: actuació de l’Escola Gregoriana de Catalunya. Arxiu Històric Diocesà: digitalització i accés • Projecte de concentració, sanejament, catalogació i digitalització en coordinació amb la Generalitat. • Digitalitzats els arxius de Santa Maria del Bruc, Monistrol de Montserrat, Sant Pere de la Beguda? (Bern) i Sant Pere de Gelida. • Beneficis: Conservació: consulta en imatge sense manipular els originals. Accés per a societat civil, historiadors i genealogistes. Diàleg Església–societat i sinergies amb administracions i grups d’estudi. Fe i actualitat: DOMUND — "Surt de la teva terra" • Inspirat en l’Evangeli Gaudium i el mandat a sortir a les perifèries. • Lectura del bisbe Agustí Cortés: “Més enllà de la teva terra”. Idees clau: "La teva terra" pot ser allò que ens dona seguretat i identitat; Déu crida a traspassar fronteres internes. L’amor de Déu és el motiu que relativitza els límits i ens mou a la missió. Un missioner és algú "sense fronteres", que cerca qui més necessita conèixer i gaudir de l’amor de Déu. "Ens diu que hem de ser una església cap enfora" — crida del papa Francesc a una Església missionera. Missatge del Papa Francesc per les missions • Risc del present: tristesa individualista fruit d’un consumisme aclaparador. • Antídot: alegria de l’Evangeli, que neix de l’encontre amb Crist i el servei als pobres. • Tasques i exhortacions: Bisbes: promoure la unitat missionera i la sortida a les perifèries pròximes. Comunitats: vida fraterna intensa, atenció als desfavorits, i foment de vocacions (també laicals). Donatiu amb alegria com a signe d’oblació i instrument d’evangelització. Temes socials: "Necessitem treball decent" (Joan-Enric Vives) • Diagnosi: més de 650.000 aturats a Catalunya (dades 2016) i creixement dels treballadors pobres. • Crida conjunta dels bisbes: prioritzar el camí cap a una feina digna amb llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. • Principi rector: l’economia al servei de les persones; rebutjar una economia de l’exclusió i la desigualtat. Cloenda • Crèdits del programa i horaris de reemissió. • Agraïments a l’equip tècnic. Idees clau finals • L’amor cristià com a motor de comunió i de missió. • Memòria històrica que enforteix la identitat comunitària. • Compromís amb la cultura, el patrimoni i la justícia social com a eixos de la presència de l’Església a la ciutat.