Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

277-288 de 488
  • 27'

    Veus Parròquia del 25/10/2017 — Veus de la Parròquia: Amor a Déu i al proïsme, Domund i missió, diàleg i perdó, i agenda diocesana

    Resum global Programa de «Veus de la Parròquia» (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM) conduït per Joana Algarra i Pere Oliver. Inicia amb la lectura de l’Evangeli dominical (Mt 22) i una clau central: l’amor a Déu i al proïsme com a síntesi de tota la Llei. Segueix una extensa lectura del missatge del Papa Francesc per al Domund, subratllant que l’Església és missionera per naturalesa i que l’Evangeli té una força transformadora i joiosa. A «Notícies d’Església» es recomanen articles del full dominical: la importància del diàleg en el context polític actual i una catequesi sobre l’invitació al banquet (acollir Crist). Destaca la reflexió de Mn. Gaspar Mora sobre el perdó previ i immerescut de Déu, il·lustrat amb la dona que ungeix Jesús (Lc 7): la misericòrdia precedeix i salva. A «Fe i actualitat», es recull l’inici de curs de catequistes i pastoral juvenil, un concert del Rèquiem de Mozart en memòria de Mn. Jaume Berdoi, la pregària vocacional mensual i la trobada d’animadors de cants. Es recorden els sants de la setmana (Sant Judes Tadeu i Sant Narcís) i alguns tuits del Papa Francesc (joia missionera, caritat i veritat, bé comú, pregària per la pau). Tanca amb la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense i el comiat. Evangeli i clau teològica Lectura (Mateu 22, 34-40) • Jesús resumeix la Llei en dos manaments: estimar Déu i estimar els altres com a un mateix. «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor… Aquest és el manament més gran i el primer… El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.» Clau pastoral i eclesial • Enmig de legalismes, Jesús obre pas a la relació amb el Pare i amb el germà. • L’Església és cridada a sembrar amor i misericòrdia que arriben a tothom. Domund — La missió en el cor de la fe • L’Església és missionera per naturalesa: no propaga una ideologia, sinó Crist viu. • L’Evangeli porta una joia contagiosa i una vida nova (Crist ressuscitat); allibera de l’egoisme i fecunda allò humà. • La missió és anunci i testimoni: pregària, obres, comunió de béns i sortida de les pròpies seguretats. «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona que dona un nou horitzó a la vida.» • El món necessita l’Evangeli com quelcom essencial; l’Església continua l’obra del bon samarità i del bon pastor. Notícies d’Església — Lectures recomanades «Dialogar» (15 d’oct.) — Bisbe Agustí • El diàleg eficaç demana condicions: desinflamar l’ambient emocional per llegir la realitat amb seny i cercar la veritat. • En l’àmbit polític, cal aclarir objecte i sentit del diàleg per acostar posicions. «Convidats a noces» — Concepció • L’avís del banquet messiànic: no refusar la invitació de Déu en la persona de Jesús. • Amb el Papa Francesc: la justícia de Déu és misericòrdia; cal revestir-se del vestit de noces de pau i amor. «Diàleg sense fronteres» (22 d’oct.) — Bisbe Agustí • Dues preocupacions: 1) la situació social a Catalunya i Espanya pel procés d’independència; 2) la evangelització (Domund). Invitació a pensar i pregar. Teologia viva — El perdó previ (Mn. Gaspar Mora) • Contrast entre el «Déu de l’ordre» i el Déu que perdona. • Jesús acull la «pecadora» i revela el perdó gratuït i previ de Déu. «El metge no el necessiten els bons, sinó els malalts… Jo no he vingut a condemnar, sinó a salvar.» • La misericòrdia no la mereix ningú; quan se’n fa l’experiència, neix la conversió i l’agraïment. Fe i actualitat — Agenda i comunitat Inici de curs de catequistes i pastoral juvenil • 300+ catequistes d’infants, adolescents i joves; objectiu diocesà: anar pertot arreu i donar fruit. • Tema: la família com a «escola d’amor» en pluralitat de situacions; materials de pastoral juvenil a sanfeliujove. • Cloenda amb Eucaristia i enviament de catequistes: missió en nom de l’Església. Concert — Rèquiem de Mozart (29/10, 19.00) • Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès), en memòria de Mn. Jaume Berdoi; a benefici de la restauració del temple. Pregària vocacional (26/10, 19.00) • Capella de la Casa de l’Església (Sant Feliu). Testimoni: Susana Igual. Cultura vocacional: acompanyament i discerniment. Trobada general d’animadors de cants (Igualada) • Cap de setmana; informació i inscripcions per web i email dedicats. Sants i veus del Papa Sants de la setmana • Sant Judes Tadeu (patró de les causes difícils) — dissabte. • Sant Narcís, bisbe i patró de Girona — diumenge (festa gran a Girona). Tuits del Papa Francesc • La joia contagiosa és primer testimoni de la proximitat de Déu. • Caritat i veritat es reclamen mútuament. • Crida als líders a cercar el bé comú per damunt d’interessos sectorials. • La guerra nega els drets: pregària per qui n’ha d’evitar l’esclat i per polítics savis i responsables. Apunt final • Reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense i inauguració del curs acadèmic a l’Ateneu Sant Pacià (25 d’oct.). Idees clau Amor a Déu i al proïsme: nucli de l’Evangeli i criteri de vida cristiana. L’Església és missionera: l’Evangeli és una Persona que transforma. Diàleg responsable en context polític: desinflamar per pensar i acordar. Misericòrdia: perdó previ i gratuït que salva i converteix. Vida diocesana activa: catequesi, joventut, litúrgia, música sacra i vocacions.

  • Veus Parròquia del 18/10/2017 — De la fe personal a la Reforma: testimonis evangèlics, justificació per la fe, cinc solas i vida d’església

    Panorama general En aquest episodi, el programa presenta els testimonis de Victòria i Víctor, membres d’una església evangèlica, i explora tant la seva vivència de fe com els grans eixos de la Reforma protestant. Es tracten la justificació per la fe, les cinc solas, les diferències i coincidències amb el catolicisme, i la vida comunitària i l’ordre del culte a les esglésies evangèliques. • Punt fort: testimonis vius de conversió i creixement espiritual • Clau doctrinal: fe en Jesucrist com a base de salvació i centralitat de l’Escriptura • Pràctica eclesial: congregacions autònomes, pastors escollits democràticament, i vida comunitària intensa amb acció social i discipulat Testimonis personals de fe Victòria: camí de recerca i retorn • Infantesa amb pràctica religiosa i catecisme; trasllat a Barcelona i pèrdua d’hàbits • Coneix el seu marit (Víctor) i s’acosta a la fe evangèlica; un sermó decisiu marca un abans i un després • Vida espiritual sostinguda per oració diària i lectura bíblica: "L’oració és diària... en qualsevol moment"; confiança en la promesa: > "El que demana jo li donaré" Víctor: del buit interior a la fe en Jesucrist • Experimenta un buit interior de jove • Un company de feina (gitano, de l’església de Filadelfia) el convida i li presenta Jesús com a únic i suficient salvador • Inicia estudis de teologia (set anys) per saciar la seva inquietud; aplica el coneixement bíblic a la vida pràctica "El conocimiento de la escritura... luego se aplica a la vida práctica" Vida espiritual i perseverança • Reconeguts alts i baixos, però el goig que dona Déu roman • Eixos: lectura bíblica, oració i comunitat De la Reforma i les diferències doctrinals Context històric de Lutero • L’inquiet frare agustí busca la pau interior; s’enfronta a la pràctica d’indulgències i publica les 95 tesis • Conflicte amb Roma (excomunió) i difusió per Europa central; finalment, reconeixement de la llibertat religiosa per a protestants i catòlics Justificació per la fe • Núcli luterà: salvació per la fe en Jesucrist "El justo por la fe vivirá" (Romans 1:17) • Víctor subratlla que les obres no poden agradar a Déu; és la fe en Crist la que acosta a Déu Les cinc solas i l’accés a la Bíblia • Record de la Reforma a les esglésies: sola gràcia, sola fe, sola Escriptura, solus Christus, soli Deo gloria • Clau històrica: traducció de la Bíblia al llenguatge del poble i invenció de la impremta, que en multiplica l’accés; impuls a escoles i universitats Fe i obres: matís evangèlic • Coincidència bàsica: reconeixement del pecat i necessitat de penediment • Diferència d’accent: la salvació és per gràcia mitjançant la fe (Efesis 2:8-9); les obres són el fruit de la fe "La fe sin obras es muerta" (Santiago) Sagraments i pràctiques • A l’evangelicalisme: Baptisme i Santa Cena com a ordenances principals • La Santa Cena es celebra amb ritmes diversos (setmanal, mensual…): “cada vegada, en memòria de Jesús” Imatges i veneració; Maria • No es rebutgen les imatges com a objectes culturals o pedagògics, però no se’n fa adoració; només Déu és adorat • Gran respecte per Maria: figura clau de la història de salvació i model de fe i sofriment Papat i govern eclesial • No es reconeix el papat; esglésies independents amb pastors i diàques escollits democràticament • Tasca del pastor: ensenyar l’Escriptura i equipar la comunitat Vida comunitària i acció social • La comunitat de fe és una autèntica família que acompanya, acull i serveix • Accions: visita a ancians, rober i donació de roba, suport a matrimonis (xerrades amb psicòlegs i ponents), activitats de joves • Esdeveniments compartits: "olimpíades evangèliques" per a nens i joves; convivències i àpats comunitaris • Recomanacions d’esglésies a Sant Feliu, Sant Joan Despí i Barcelona; obertura a visitants "No dejéis de congregaros..." — importància de la comunió i de compartir la vida Culte evangèlic: estructura i ritme Estructura habitual del diumenge • Benvinguda i salutació (a dins i a la porta) • Cants: himnari en català i castellà; grup d’alabança i música cristiana • Anuncis i vida de la comunitat • Lectura bíblica (participativa) • Exposició bíblica (predicació); possibilitat de preguntes i diàleg a la sortida • Santa Cena (amb periodicitat variable) i pregària • Sovint, grup de pregària previ (p. ex. a les 10h, una hora) Tancament i idea clau • La vida cristiana és exigent però joiosa: camí de formació contínua a l’Escriptura i oració constant "Leemos la escritura cada día... es un continuo aprendizaje" "Demaneu al Pare en el meu nom, i el Pare ho dona" • Eixos que sostenen: fe viva que es tradueix en obres, comunitat que acompanya, i culte que centra la vida en Jesucrist.

  • Veus Parròquia del 11/10/2017 — Diàleg en temps d’incertesa; banca i especulació (banca pública i ètica); fam, ODS i malbaratament

    Resum general • En un inici de curs marcat per la incertesa política, el programa posa el focus en el diàleg, la convivència i el rebuig de tota violència, a partir d’un text de Francesc Torralba. • Es reflexiona sobre els canvis socials accelerats, la necessitat d’empatia i la importància del cara a cara davant les comunicacions digitals. • Anàlisi crítica del sistema bancari actual: pas de la funció productiva a l’especulació financera, amb dades que apunten que només un 15% dels fons bancaris van a inversió real i un 85% a productes especulatius, afavorint el 20% i perjudicant el 80% restant. • Alternatives i regulació: banca pública, banca ètica i propostes com la taxa Tobin, amb el dret ciutadà a saber què fan els bancs amb els seus diners. • Diagnosi de la fam al món i repàs de l’Agenda 2030 i els ODS, amb èmfasi en el malbaratament alimentari i el paper de la ciutadania. • Consells pràctics per reduir el malbaratament a casa, des de la compra conscient fins a la gestió de sobres i donacions. • Crida a posar límits ètics al capitalisme i denúncia de l’especulació amb aliments (exemples: quinoa, oli de palma) que desestructura economies locals. Context polític i crida al diàleg "El diàleg és l’única eina que tenim per arribar a enteses racionals" (Francesc Torralba) Idees clau • Rebuig absolut de la violència (física, verbal, estructural o cultural) i posada en valor de l’anel de pau i convivència. • Crida a discernir, pacificar i dialogar, construint sobre allò que ens uneix i governant les emocions tòxiques des de la racionalitat. • Necessitat de crear condicions i interlocutors adequats per dialogar. Canvis socials accelerats, empatia i educació per projectes Punts destacats • La societat canvia molt de pressa; cal adaptabilitat i repensar com creixem amb els canvis. • Valor de la comunicació cara a cara: evita malentesos i aporta matís emocional que les xarxes no donen. • L’educació per projectes fomenta treball en equip, empatia i competències socials útils per al món laboral. La banca: de motor productiu a especulació Diagnosi • Origen social de la banca: gestionar estalvis per invertir i crear riquesa compartida (marc ètic clàssic d’Adam Smith: informació simètrica, preus transparents, ètica compartida). • Segons anàlisi citada (R. Foroohar, FT): a diferència dels anys 70, avui només un 15% del crèdit va a inversió productiva i un 85% a especulació (fons, bons especulatius), beneficiant un 20% i perjudicant la majoria. • Conseqüència: augment de la desigualtat i pèrdua de la raó de ser de la banca. Alternatives i regulació: banca pública i banca ètica Propostes • Recuperar el paper públic: banca pública per servir el 100% de la població, incentivar competència i regular el sistema. • Banca ètica i economia social: orientar els estalvis a projectes amb impacte social real i crèdit accessible per a necessitats quotidianes. • Proposta de taxa Tobin per gravar moviments de capitals internacionals; dificultats per interessos de grans elits. • Dret a la transparència: saber què fan els bancs amb els nostres diners i poder-hi incidir. • Exemples d’inversió útil: energia solar, eòlica, aigua (dessalinització), infraestructures amb retorn social i econòmic. Fam al món, ODS i malbaratament alimentari Diagnosi global • Dades de la FAO: uns 815 milions de persones pateixen fam i el 2050 la població mundial podria arribar a 10.000 milions; el problema central és la redistribució i el malbaratament, no la manca absoluta d’aliments. • Repàs dels 17 ODS (Agenda 2030): fi de la pobresa, fam zero, salut, educació de qualitat, igualtat de gènere, aigua i energia assequibles, creixement i ocupació, infraestructures sostenibles, reducció de desigualtats, ciutats sostenibles, consum responsable, acció climàtica, oceans i ecosistemes, pau i institucions sòlides, i aliances. Què podem fer (accions quotidianes contra el malbaratament) • Consumir petites porcions i aprofitar sobres en noves receptes (p. ex., croquetes amb pollastre sobrant). • Comprar només el necessari; anar a comprar sense gana i amb llista. • Evitar prejudicis amb aliments “lletjos” (plàtan madur, fruita amb taques). • Bona conservació: nevera entre 1–5 °C; primer en entrar, primer en sortir; entendre la data de consum preferent (pèrdua de qualitat, no risc immediat). • Reciclar l’orgànica i separar correctament residus. • Donar excedents a qui ho pugui aprofitar abans que caduquin (famílies, veïnat, entitats). • Educació als infants: racions adequades, aprofitar entrepans, receptes tradicionals d’aprofitament (p. ex., sopes de pa). Límits ètics al capitalisme i especulació amb aliments "Hi ha d’haver unes línies vermelles que no es poden sobrepassar" Idees clau • El sistema capitalista, sense límits ètics, tendeix a buscar beneficis creixents sense considerar impactes socials. • Denúncia de l’especulació amb aliments (casos com la quinoa o l’oli de palma), que encareix productes bàsics i destrueix mitjans de vida i ecosistemes. • Crida a corregir el sistema amb consens social i polític, des del local fins al global.

  • Veus Parròquia del 4/10/2017 — Laudato Si’ i l’ecologia integral: persones, cultura i vida quotidiana a ‘Veus de la parròquia’

    Resum Context i objectiu Programa de ‘Veus de la parròquia’ (Paraula Viscuda) dedicat a l’ecologia integral a partir de l’encíclica del papa Francesc, Laudato Si’, amb la participació del mossèn Joaquim Rius. Es combina reflexió social, espiritual i pràctica, acabant amb la lectura de l’Evangeli (Paràbola dels vinyaters). Eixos principals • Ecologia integral: tot està connectat (ambient, societat, economia i cultura). • Justícia socioambiental: crítica a models extractius (agronegoci, transgènics, pesca industrial) que desplacen i precaritzen persones. • Governança i política: necessitat d’institucions eficaces; denúncia de vetos i d’inacció climàtica. • Ecologia quotidiana: gestos a casa (aigua, residus, cures) com a arrel del canvi. • Ecologia cultural: respecte a la diversitat, denúncia de la fast fashion i valor del patrimoni. • Dimensió espiritual: lectura bíblica de la vinya com a imatge de cura i responsabilitat compartida. Temes clau Ecologia integral segons Laudato Si’ • El capítol 4 de l’encíclica subratlla que no hi ha crisis separades: ambientals i socials són una sola crisi socioambiental. • “Tot està connectat”: temps, espai i fins i tot les parts més petites de la matèria; l’ecologia no és només “arbres i ocellets”, sinó la nostra casa comuna i la dignitat humana. • Cal una ecologia econòmica que integri la protecció del medi ambient en el desenvolupament i no la consideri de forma aïllada. Justícia socioambiental i crítica al model econòmic • Ecologisme fals si oblida les persones: protegir “coliflors” mentre s’expulsen pagesos és incoherent. • Agronegoci i transgènics: dependència de llavors patentades, desaparició de llavors autòctones i pèrdua d’autonomia pagesa. • Desigualtats globals: pesca industrial a costes africanes que merma els recursos locals; mercats que preassignen collites futures. • Política internacional: l’ONU i altres organismes topen amb vetos dels més poderosos; crítica a l’incompliment climàtic (referència a decisions tipus Trump sobre el CO2). Ecologia quotidiana • Començar per casa: separar residus, responsabilitat en l’espai públic (p. ex., treure el gos), consum conscient. • Aigua al centre: dutxes curtes, obrir i tancar aixetes; evitar el malbaratament d’un bé comú. • Recordatori que inclús l’espai s’omple de deixalles: consciència ecològica més enllà de la Terra. Ecologia cultural • Respecte a la diversitat cultural i als indígenes; no uniformitzar per modes de països rics. • Crítica a la fast fashion: grans volums de roba gairebé nova que arriben a Càritas cada temporada. • La destrucció de patrimoni (de biblioteques antigues a la guerra cultural) és també una ferida ecològica. Governança i solidaritat • Solidaritat intergeneracional: què deixem a les generacions futures? • Solidaritat intrageneracional: urgència de compartir i reparar desigualtats avui. • Educar des de petits en l’amor a la natura i en valors de cura. Dimensió espiritual • Lectura de Mt 21,33-43 (Paràbola dels vinyaters) com a crida a custodiar la vinya (la creació) i a donar-ne fruit. • Connexió amb Is 5 (la vinya): el missatge de cura, justícia i repartiment és antic i permanent. • Conversió ecològica personal que s’estén a la família, feina i comunitat. Cites destacades “Tot està connectat.” “Si perdem de vista els humans… és una ecologia falsa.” “Comencem per casa, per fer neteja al propi cor.” Accions i recomanacions pràctiques • Reduir, reutilitzar, reciclar: separar residus i evitar deixalles innecessàries. • Estalvi d’aigua: dutxes curtes, tancar aixetes, consum responsable. • Consum conscient: fugir de la fast fashion, valorar la durabilitat i la reparació. • Alimentació responsable: apostar per llavors locals i producte de proximitat quan sigui possible. • Implicació cívica: donar suport a polítiques i institucions que integrin medi ambient i justícia social. Conclusió • L’episodi articula una visió integral i esperançada: l’ecologia és inseparable de la dignitat humana, la cultura i l’espiritualitat. El canvi comença amb pràctiques quotidianes i s’expandeix cap a estructures socials i espiritualitat que cuiden la vinya comuna.

  • 30'

    Veus Parròquia del 27/9/2017 — Evangeli dels dos fills, diàleg i país: nota dels bisbes, ordenacions a la Sagrada Família, agenda local i Lectio Divina

    Resum general Programa amb enfocament pastoral i cívic: lectura de l’Evangeli de diumenge, una crida al diàleg i al respecte en clau cristiana davant la situació del país, lectura de la nota dels bisbes de Catalunya, notícies eclesials i agenda local, aprofundiment espiritual amb la pràctica de la Lectio Divina, i repàs de manifestos i pregàries vinculats a l’1 d’octubre. • Eixos centrals: Evangeli i conversió real; diàleg, concòrdia i respecte de la dignitat; vida eclesial (ordenacions, missions, formació); compromís social i pregària; itinerari espiritual amb la Lectio Divina. Evangeli de diumenge (Mt 21, 28-32): Paràbola dels dos fills Clau del missatge • L’important no són tant les paraules com l’obediència real a la voluntat del Pare. • Crida explícita a la conversió: qui es penedeix i actua canvia el seu destí. "Quin dels dos va fer la voluntat del pare? — El primer." • Jesús sacseja els responsables religiosos: publicans i pecadores passen al davant perquè creuen i es converteixen. Article del rector: “Fer front a la situació de la nostra nació” Idees força • Dret a opinar i a contrastar posicions, amb respecte a la pluralitat interna de la comunitat. • Diàleg com a camí de maduresa democràtica i eclesial, cercant objectius que uneixin i el bé comú. • Rebuig de simplificacions i d’“informació barata”; responsabilitat personal en el que creiem i volem, amb respecte mutu. • Convivència possible en pau, llibertat, germanor, justícia, comprensió, respecte i dignitat. "Saber dialogar... manifestarà tenir en compte el valor suprem de l’altra persona." Catalunya i l’1-O: context i “cultura del diàleg” segons els bisbes Context i reaccions • Desconcert social davant la convocatòria i les intervencions policials; crides a la calma. • Marc cristià per discernir: respecte a sensibilitats diverses i recerca de concòrdia. Nota dels bisbes de Catalunya (maig 2017): punts clau • Fomentar la cultura del diàleg — paraula i testimoni. • Gestos valents i generosos de governants i agents socials per la concòrdia. • Defensa de la legitimitat moral de totes les opcions polítiques basades en la dignitat de persones i pobles, que cerquin pau i justícia. • Escoltar les aspiracions legítimes del poble català; estimar-ne llengua i cultura; promoure progrés social (sanitat, ensenyament, serveis socials, infraestructures). • Erradicació de la corrupció i regeneració moral personal i social, amb estima pel bé comú. • Crida als catòlics a ser instruments de pau i concòrdia i a la pregària perseverant. "Hi ha una paraula que mai no ens hem de cansar de repetir... 'diàleg'." Fe i Actualitat: vida eclesial i formativa Ordenacions episcopals a la Sagrada Família • Ordenació de Sergi Gordo i Antoni Vadell com a bisbes auxiliars de Barcelona; celebració multitudinària i vivència de comunió. Enviament missioner a Bolívia • David Ferreiro i Cristina Belenguer (amb els fills) marxen a Cochabamba amb la Fundació Amanecer (Filles de la Caritat). Trobada general d’animadors de cants • Formació i convivència per a animadors litúrgics i de cants comunitaris. Conferència sobre els àngels i santoral • Xerrada “Els àngels, companys de camí”; reflexió teològica i cultural (amb cites poètiques). Recordatori del patronatge dels arcàngels: Miquel, Gabriel i Rafael. Agenda local (Sant Just Desvern) “La Força del Cant” (ANC) • Documental i participació de corals locals sobre el poder del cant coral (exemple d’Estònia); entrada lliure. “Enllaçat per la Justícia” (Justícia i Pau, Càritas…) • Lectures, pregàries, reflexions i cants sota el lema “Si cuides el planeta, combats la pobresa” — línia de Laudato si’. Bisbat i diòcesi: nomenaments i celebracions • Sebastià Taltavull: de bisbe auxiliar de Barcelona a bisbe de Mallorca; missa a la Sagrada Família (19/11) en acció de gràcies pel servei a l’arquebisbat. • Reforç de l’equip diocesà a Barcelona amb els nous auxiliars; invitació a participació ordenada a grans celebracions. Espiritualitat: la pràctica de la Lectio Divina Origen i sentit • Arrels patrístiques (Orígenes) i monàstiques; esquema clàssic de Guigo II, cartoixà. Els quatre passos • Lectio — lectura reposada del text bíblic. • Meditatio — meditar-hi, deixar que interpel·li la vida. • Oratio — pregària com a resposta del cor. • Contemplatio — descans en Déu, acollint la seva presència. "La pau al cor ve de la lectura reposada de l’Evangeli, la meditació i la contemplació." Comunicats, pregàries i pluralitat cristiana davant l’1-O • Pregària a N. Sra. de Pompeia per l’1 d’octubre. • Manifest de Cristians per la Independència: “siguem creadors d’un futur esperançador”. • Consell Pastoral de Sant Nil de Fonts: pluralitat com a riquesa; demanar respecte dels drets democràtics, fi de la judicialització i respecte a la participació. • Plataformes Cristianisme al segle XXI i Església Plural: dret a expressar-se lliurement i a l’autodeterminació. • Insistència en la informació veraç i contrastada. "Que la gent, lliurement, pugui decidir la seva opció política."

  • Veus Parròquia del 20/9/2017 — 500 anys de la Reforma: Luter, indulgències, Edicte de Worms, anglicanisme i Concili de Trento

    Panorama general Episodi especial de Veus de la Parròquia dedicat als 500 anys de la Reforma protestant. El programa obre el curs amb el cicle “Les Religions Ara” i presenta un recorregut clar i didàctic pels antecedents, la figura de Martí Luter, el debat sobre les indulgències, les conseqüències polítiques i eclesials (com l’Edicte de Worms) i la resposta catòlica amb el Concili de Trento. També s’aborda l’anglicanisme d’Enric VIII i el context socioeconòmic del segle XVI. Temes principals • Reforma protestant (1517): origen, context i abast cultural a Europa • Martí Luter: biografia essencial, caràcter i teologia de la sola fide • Indulgències i abusos predicatoris com a detonant de la crisi • Ruptura amb Roma: excomunió, Edicte de Worms i difusió de les idees • Pluralitat reformista: sagraments, rebuig del papat i lliure interpretació de la Bíblia • Anglicanisme: Enric VIII, separació d’Anglaterra i consolidació sota Isabel I • Contrareforma: Concili de Trento (doctrina, disciplina i seminaris) • Context: del feudalisme a la burgesia, humanisme i Renaixement; figures com Erasme i Tomàs Moro Desenvolupament del contingut Introducció i marc del cicle • Presentació del curs i del nou cicle “Les Religions Ara”, obert a diferents confessions. Enfocament d’aquest trimestre: Reforma protestant als 500 anys. Primeres percepcions i geografia religiosa • Testimonis personals sobre la imatge escolar de Luter i el contacte amb comunitats luteranes europees. Es destaca la bretxa nord-sud: més dogmatisme al sud vs. més formació i lectura bíblica al nord, afavorida per la lliure interpretació i l’alfabetització. Antecedents i clima intel·lectual • Del Cisma d’Orient i el Cisma d’Occident a la davallada d’autoritat eclesial. El Renaixement i l’humanisme preparen el terreny; reformes monàstiques prèvies (Sant Bernat, Sant Francesc) apunten a pobresa i simplicitat. Luter: del frare a la teologia • Naixement, vocació agustiniana, inquietud espiritual i formulació de la justificació per la fe (sola fide): “per salvar-se n’hi ha prou amb la fe en Jesucrist”. Indulgències i el gest de Wittenberg • Les 95 tesis contra els abusos en la predicació d’indulgències esdevenen símbol de ruptura. Es critica el traspàs de beneficis espirituals a canvi d’actes temporals. Ruptura i expansió • Perfil apassionat de Luter; excomunió i Edicte de Worms no aturen l’expansió de les seves idees, afavorides per nobles alemanys i el context de crisi eclesial. • Diversitat reformista: reducció de sagraments, rebuig del papat i centralitat de la Bíblia amb lliure interpretació. Anglicanisme i política • Enric VIII separa l’Església d’Anglaterra; intents de restauració catòlica amb Maria Tudor i consolidació definitiva de l’anglicanisme amb Isabel I. Contrareforma: doctrina i disciplina • El Concili de Trento reforça el dogma, fixa el cànon bíblic, reafirma els set sagraments i la presència real a l’eucaristia, i impulsa reformes disciplinàries: residència episcopal, seminaris, regulació del culte als sants i relíquies, i forma del matrimoni. Context socioeconòmic i figures clau • Final del feudalisme, emergència de burgesia i banca, i gir cap a metodologies més empíriques. Pes d’Erasme de Rotterdam i Tomàs Moro. Mirada interpretativa “No es pot dir que Luther tingués intenció de reformar l’Església, perquè el seu interès era reformar-se ell…” (Cristianisme i Justícia). Es remarca el xoc amb estructures rígides i la deriva cap a l’excomunió, amb retòrica cada cop més dura contra Roma. Conclusions clau • La Reforma va ser alhora un esdeveniment religiós i un terratremol cultural, social i polític a Europa. • La resposta tridentina va reconfigurar el catolicisme modern tant en doctrina com en disciplina. • La pluralitat de reformes (luteranisme, anglicanisme, etc.) reflecteix la interacció entre teologia, poder polític i realitats nacionals.

  • 29'

    Veus Parròquia del 14/6/2017 — Refugiats i Festa de la Pau; rècord d’exportacions d’armes i drets humans; economia al servei de les persones, ecologia i treball decent; carta d’una mestra i el valor del bon tracte

    Panorama del programa Programa de tancament de temporada de la finestra de Justícia i Pau amb un recorregut per temes socials i d’actualitat: Festa de la Pau i refugiats, drets humans i Brexit, exportacions d’armes d’Espanya, treball decent i renda garantida, economia al servei de les persones i ecologia, una carta d’una mestra per acomiadar el curs, i una crida al contacte humà i al civisme quotidià. Festa de la Pau i refugiats • Experiència performativa que simula el camí d’una persona refugiada: motxilla, pas per barques i control de passaports amb escorcolls. • Impacte emocional fort: bombardejos recreats en una carpa i històries finals associades als noms dels participants (morts, retorns a Síria, reubicacions). • Missatge clau: sensibilització real i empàtica davant crisis humanitàries. Drets humans, Brexit i convivència • Crítica a declaracions polítiques que suggereixen “canviar els drets humans si cal” (referència a Theresa May) i reflexió sobre el fracàs de càlcul electoral post‑Brexit. • Defensa de la diversitat cultural i la convivència com a enriquiment mutu. "El sentit comú és el menys comú de tots els sentits." • Idea força: cal responsabilitat i prudència en el discurs polític, en un món ja prou convuls. Exportacions d’armes i responsabilitat • Dades del Centre Delàs: l’exportació d’armes espanyoles el 2016 arriba a 4.052 M€ (rècord històric). • Destins prioritaris: Orient Mitjà (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs), així com Egipte, Líbia, Iemen i Iraq. • Possible incompliment de legislació espanyola i europea quan s’exporta a regions en conflicte o inestables. • Denúncia de la incoherència: mentre es parla de pau, s’alimenta la guerra i es projecten plans per internacionalitzar la indústria de defensa (2017–2018). • Recordatori del drama de les armes químiques i les seves seqüeles irreversibles. Treball decent i renda garantida • Presentació al Parlament de la nova campanya “No qualsevol treball, sinó treball decent” (inici a l’octubre). • Objectius: millorar la protecció social i activar la Renda Garantida de Ciutadania. Preocupació per la lentitud dels engranatges administratius. Economia al servei de les persones • Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense: crida a la comunió, el respecte mutu i l’esperit de pacte, i a una regeneració moral orientada al bé comú. "Una economia al servei de les persones, no les persones al servei de l’economia." Doctrina social, Laudato si’ i Adam Smith • Confluència entre doctrina social de l’Església, l’encíclica Laudato si’ i l’economia clàssica d’Adam Smith: la persona al centre i el treball econòmic orientat a la dignitat i a la cohesió social. Ecologia integral i hàbits de consum • Crítica al malbaratament i a la imposició sobre la natura (construir en rieres, etc.). La natura té límits i passa factura. • Crida a adaptar-nos a l’entorn i promoure consum responsable (per exemple, fruita de temporada i de proximitat) en lloc d’una oferta deslocalitzada que perjudica agricultors i qualitat. • Eix de fons: recuperar el bé comú i el sentit de límit. Educació i tancament de curs Carta d’una mestra • Lectura emocionant d’una carta d’acomiadament de curs: agraïment, aprenentatge compartit, cohesió i respecte. "Sou brillants; dins teniu estrelles: no les apagueu." • Missatge inspirador: no deixar mai de voler aprendre i cuidar els lligams afectius del grup. Xarxes socials vs. contacte humà • Alertes sobre l’excés de mediació digital (Facebook, WhatsApp, Instagram) i invitació a preservar el cara a cara: mirar als ulls, tocar, abraçar. • Pràctiques quotidianes de civisme: saludar, somriure, demanar “si us plau” i donar gràcies. • Metàfora del colibrí: cadascú pot posar el seu granet de sorra per millorar la convivència. Obertura musical i tancament de temporada • Anècdota musical: els "pollets" de Quadres d’una exposició (Mussorgski) per obrir el programa. • Tancament de temporada i cita per retrobar‑se al setembre‑octubre; agraïments al tècnic i a l’equip.

  • 30'

    Veus Parròquia del 7/6/2017 — Una felicitat imposada (Denise Desautels): mort i infància, mare sobreprotectora i Quebec dels 50; art (Van Gogh), dol i educació emocional; Evangeli: cel i infern a la terra

    Resum executiu Programa especial de “Paraula Viscuda” (Veus de la parròquia) amb la convidada Loreto Arza Azcona. El nucli del diàleg és el llibre “Una felicitat imposada” de Denise Desautels (autora quebequesa), una autoficció sobre la mort viscuda en la infància i la felicitat simulada que els adults imposen per protegir els nens. A partir de l’experiència personal de la Loreto i de passatges del llibre, s’aborden el dol, la sobreprotecció materna, el context del Quebec dels anys 50 (Església, censura, moral), i l’alliberament adolescent. El tram final inclou la lectura de l’Evangeli (Joan 3,16-18) i una reflexió sobre cel i infern com a realitats també “aquí i ara”. Temes principals Mort i infància: com explicar-la i acompanyar-la sense amagar-la ni edulcorar-la. Felicitat imposada: la simulació d’alegria que reprimeix el dol i cronifica la por. Mare sobreprotectora i dependència: la “mare engolidora” que crea un món irreal de netedat i control. Cadena de pèrdues i rituals: cosí, avis, amics; el dol com a procés necessari. Context sociocultural (Quebec anys 40-50): Església, escola i família; censura i moral; contrast amb França. Art com a mirall: l’exposició de Van Gogh com a reconeixement de crit interior i desvetllament. Educació i dol: necessitat d’una comunicació familiar oberta, sense “paños calientes”, respectant la sensibilitat de cada infant. Evangeli i sentit: accent en la resurrecció, i cel/infern com a experiències de pau o desordre interior. Punts clau del llibre (Una felicitat imposada) Autoficció de Desautels: nena òrfena de pare als 5 anys, envoltada de múltiples morts; el text explora la tristor camuflada i el dol “contaminat” per discursos adults i religiosos de l’època. Mare “engolidora”: crea un món irreal de netedat perfecta i dependència (fins i tot dormint juntes), que reprimeix l’expressió del dol i la por. Amistat i art com a punts d’inflexió: l’amiga L’Alú dona seguretat; l’exposició de Van Gogh revela “crits d’auxili” que la protagonista reconeix com a propis, iniciant l’alliberament als 15 anys. Mirada crua de la mort: es mostra sense evasives. “Els infants també moren… els dits del nen petit mort queden inerts… l’amor humà… no ressuscita els morts.” Títol programàtic: “Una felicitat imposada” denuncia el mandat d’estar bé que invisibilitza el dolor. Context i debat Mort i dol en la infància • No amagar la mort: portar els nens a comiats si són part de la vida familiar, explicar el procés i validar les emocions. • Permetre el dol: plorar i parlar-ne; el dol requereix temps i rituals. • Sensibilitat diversa: cada infant viu la pèrdua diferent segons vincles i caràcter; cal acompanyament personalitzat. • Família com a primer espai d’escolta: el “primer psicòleg” és a casa; la clínica pot ajudar, però no substitueix la proximitat afectiva. Quebec anys 50: Església, escola, família • Societat tancada i moralitzant: censura (p. ex. “Hiroshima mon amour”), visió escandalitzada de l’art (Van Gogh reduït a morbo), i lectura religiosa de la mort com a “voluntat de Déu”. • Contrast amb França: més obertura cultural i intel·lectual; la protagonista hi troba aire per pensar-se. Evangeli i sentit vital • Lectura de Joan 3,16-18 (Santíssima Trinitat): Déu estima i vol vida eterna; la salvació no condemna sinó que rescata. • Cel i infern, aquí: - Cel: pau interior i capacitat de gaudir la bondat del món creat. - Infern: desordre interior, enveges i insatisfacció que “roben” la pau. • Missió comunitària: construir el cel i fer desaparèixer l’infern amb paraula i estimació, no amb armes. Recomanació del llibre • Loreto el recomana per la riquesa del llenguatge (Desautels és poeta) i la profunditat. • Avís: és dens al començament; demana predisposició emocional i pot obrir converses necessàries sobre dol i infància. Tancament • Final de temporada del tram “Paraula Viscuda” dins de “Veus de la parròquia”. Reemissió anunciada i compromís amb la paraula i l’estimació com a camí comunitari.

  • 30'

    Veus Parròquia del 31/5/2017 — Pentecosta i evangelització amb Esperit: Evangeli i seqüència, Omella cardenal, comunicació digital i agenda (Ràdio Estel, Ciència i Fe, Ruta del Císter i Taizé)

    Panorama general del programa Veus de la parròquia ofereix una emissió centrada en la celebració de la Pentecosta i la crida a ser evangelitzadors amb l’Esperit, combinant litúrgia, reflexió pastoral, notícies, agenda i actualitat eclesial. "Evangelitzadors amb esperit vol dir evangelitzadors que s'obren sense temor a l'acció de l'Esperit Sant." Litúrgia de Pentecosta Evangeli segons Sant Joan (20,19-23) • Tema central: l’aparició del Ressuscitat, el do de la pau i del l’Esperit Sant als deixebles. • Missatge clau: missió (“Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio”) i poder de perdonar els pecats. "Pau a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant." Salm i Seqüència de Pentecosta • Salm de Pentecosta: invoca l’alè de Déu que renova la vida sobre la terra. • Seqüència “Veniu, oh Sant Esperit”: súplica poètica pels dons i el confort de l’Esperit en la fe i la vida quotidiana. Reflexió pastoral: Evangelitzadors amb l’Esperit (Evangelii Gaudium) Crida i estil d’evangelització • Obrir-se a l’Esperit per anunciar amb audàcia i alegria, fins i tot a contracorrent. • L’Esperit treu de la por i impulsa a testimoniar en llenguatge comprensible per a tots. Pregària i compromís • Equilibri entre espiritualitat i misió: pregar i treballar. • Evitar tant el misticisme sense compromís com l’activisme sense interioritat. Motivació i alegria • Sense el “foc de l’Esperit”, la tasca queda buida; la proposta és fervorosa, generosa i contagiosa. Agenda i notícies d’Església Esdeveniments i formació • La Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana (2 de juny): concert a Santa Maria del Mar i sopar solidari amb sorteigs. • Curs online “Ciència i Fe en diàleg” (des del 13 de juny): temes com Galileu o evolució i creació. 100% online. • Exercicis per a preveres (21–25 d’agost, Santuari del Miracle): inscripcions a [email protected]. • Dia Internacional dels Arxius (9 de juny, Baix Llobregat): curs de genealogia i visita a l’Arxiu Històric Diocesà. Joventut i convivència • Ruta del Císter (10–14 de juliol): caminar, convivència i descobertes. Preu: 50 €. • Experiència a Taizé (19–27 d’agost): pregària, trobada i alegria amb joves d’arreu. Preu: 175 €. Vida digital • Recomanació: tuits del Papa Francesc i consulta de fonts oficials i fiables. Fe i actualitat: Omella creat cardenal Nomenament i significat • Mons. Joan Josep Omella serà creat cardenal el 28 de juny (vigília de Sant Pere i Sant Pau). • Funció del cardenal: elector del Papa, assessor i responsable de dicasteris; símbols: anell (defensa de l’Església) i birreta vermella (fidelitat fins al martiri). • Continuïtat històrica: és el quart arquebisbe consecutiu de Barcelona a rebre la dignitat cardenalícia. Notes històriques • Repàs dels cardenals vinculats a Barcelona al llarg dels segles. Comunicar esperança: mitjans i missió Article dominical de l’arquebisbe Omella • Lema: “Comunicar esperança en el nostre temps” (Jornada Mundial de les Comunicacions Socials). • Invitació a una comunicació constructiva, sense prejudicis, que fomenti la cultura de la trobada. • Nova web diocesana: esglesiabarcelona.cat; presència missionera a les xarxes digitals. • Alerta: les xarxes no sempre impliquen millor comunicació; cal evitar aïllament i usar-les amb responsabilitat. "Necessitem uns mitjans... que s’esforcin a beneir i no a maldir, a edificar i no a destruir." Economia i transparència: la declaració de la renda • Crida a marcar les caselles de l’Església i dels fins socials: suport a la missió i a Càritas. • Recordatori: finances públiques i transparents, amb dependència d’aportacions voluntàries. • Recomanació: evitar mites i tòpics a les xarxes i contrastar amb fonts eclesials oficials.

  • Veus Parròquia del 24/5/2017 — Laudato Si', canvi climàtic i aigua: energia, injustícia i governança en debat amb Narcís Prat

    Context i convidats Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern). Conduït per Lluís amb la col·laboració d’Immaculada Periques, i amb la participació de Narcís Prat (catedràtic d’ecologia, UB) per analitzar l’encíclica Laudato Si’ i els grans reptes socioambientals. “La temperatura de la Terra puja. Això no té discussió.” Temes principals del programa Canvi climàtic i punts d’inflexió: tipping points a l’Àrtic i Groenlàndia; la inèrcia del sistema climàtic fa que alguns canvis siguin ja irreversibles a curt termini. Injustícia climàtica i pobresa: els impactes recauen sobretot en qui té menys recursos i menor capacitat d’adaptació; el problema és també de governança i distribució. Energia i transició: relació entre qualitat de vida i consum d’energia; necessitat de reduir la petjada ecològica, apostar per renovables i, transitoriament, per l’energia nuclear; crítica a barreres a l’autoconsum i al poder dels lobbies. Política internacional: COP22 (Marràqueix) i Acord de París; compromisos insuficients i retards d’Espanya. Aigua: accés universal, conflictes geopolítics, i el gran repte és el regadiu, no només l’aigua de boca. Comunicació i consciència social: molta preocupació declarada, però poca traducció en vots i en programes polítics. Acció individual i col·lectiva: eficiència a la llar, consum responsable, canvi a comercialitzadores verdes, suport a ONGs. Punts clau del debat 1) Canvi climàtic: de la ciència a la moral pública Laudato Si’ aporta una forta autoritat moral però “pocs números” per al món científic; malgrat això, ajuda a posar temes com la biodiversitat, la contaminació i la injustícia al centre del debat. Pujada de temperatura i tipping points: Àrtic i Groenlàndia: pèrdua de gel sostinguda i amb inèrcia; fins i tot tallant emissions avui, el desglaç continuaria durant temps. Risc d’oportunisme geopolític: potències que veuen avantatges en l’extracció de nous recursos (p. ex. petroli a l’Àrtic). “Encara que ara paréssim les emissions de CO2, Groenlàndia seguiria.” 2) Injustícia, pobresa i governança El problema central és la injustícia: els recursos i els impactes estan mal distribuïts. Els desastres naturals maten més on hi ha menor capacitat d’organització i alta corrupció; la governança és clau. Geopolítica de recursos: la Xina compra terres a l’exterior per assegurar aliments futurs. “No falten aliments; estan mal repartits i mal aprofitats.” 3) Energia, petjada i transició La qualitat de vida correlaciona amb el consum energètic; cal reduir demanda i descarbonitzar fonts. Estratègia desitjable: menys consum per càpita, més eficiència i renovables (eòlica, solar, hidràulica) i, temporalment, nuclear fins que hi hagi suficient solar. Exemples i traves: Alemanya avança cap a mobilitat elèctrica (fi del dièsel en calendari i xarxa elèctrica adaptant-se). A Espanya, obstacles a l’autoconsum fotovoltaic i pes dels lobbies elèctrics (cicles combinats infrautilitzats, costos traslladats a la factura). Opció ciutadana: canviar a cooperatives verdes (p. ex. Som Energia). “Tothom vol viure bé; per viure bé es necessita energia.” 4) Política climàtica: del París a Marràqueix La COP22 aprova el pla de treball per implementar l’Acord de París, però sense prou ambició en reducció d’emissions ni en finançament d’adaptació. Espanya hi arriba sense ratificar l’acord (aleshores) i amb desemborsaments mínims dels fons promesos. 5) Comunicació, vots i cultura mediàtica Tot i que un 80% de la gent diu que el tema és important, només un 20–30% el prioritza en el vot. Dificultat de comunicar el canvi climàtic: es prefereixen continguts lleugers; calen relats positius i solucions clares. 6) Accions a l’abast i cooperació A casa: eficiència energètica, estalvi d’aigua, reducció i reciclatge de residus; triar electricitat renovable. Participació: exigir programes climàtics en el vot; donar suport a ONGs que treballen sobre el terreny en adaptació (pous, plaques solars) per esquivar males governances. “Aquests petits passos que fem nosaltres són molt importants.” 7) L’aigua: accés, conflictes i regadiu L’aigua potable neta és prioritària i tecnològicament abastable: uns 40 L/persona/dia asseguren vida digna; el repte és de governança i finançament. L’aigua de reg és el gran coll d’ampolla: creix la població, però no sempre l’oferta d’aliments (cas del Ganges a l’Índia; dependència d’importacions). L’aigua és i serà font de conflictes (p. ex. alts del Golan i cabals per Israel/Jordània). Conclusió Missatge central: cal una transformació justa que combini moral pública (Laudato Si’), ciència, bona governança i acció ciutadana. Prioritats: descarbonitzar l’energia, enfortir l’adaptació (especialment aigua i governança), reduir desigualtats i millorar la comunicació amb solucions tangibles.

  • Veus Parròquia del 17/5/2017 — Oli de palma i quinoa: salut, ecologia i justícia social; Setmana Solidària i Festa de la Pau; fam a l’Àfrica i crida a la Renda

    Resum general Episodi centrat en consum responsable, justícia social i activisme local. Es despleguen els impactes de l’oli de palma i la quinoa sobre salut, medi ambient i comunitats productores, i es presenta la Setmana Solidària i la Festa de la Pau a Sant Just (amb activitats vivencials i recaptació per al Projecte Palmira d’inclusió de persones refugiades i joves migrats). Es tanca amb una crida davant la fam a l’Àfrica i amb la invitació a marcar les caselles solidàries a la Declaració de la Renda. "No és que d’entrada l’oli de palma sigui negatiu" — el problema són el model d’explotació, el processat i la falta de transparència. "Totes [les torrades] tenen oli de palma" — denúncia de l’extensió d’aquest ingredient en productes quotidians. Oli de palma: impactes socials, ambientals i de salut Justícia social i terres: es denuncia la pressió de multinacionals (cas Feronia a la RDC) perquè pagesos cedeixin terres, deixant famílies sense el seu aliment i amb sous ínfims. També s’assenyala el treball infantil en la recol·lecció. Medi ambient: la palmera d’oli impulsa monocultius extensius que provoquen desforestació (Indonèsia, Malàisia, Amazònia), amenacen espècies com els orangutans i degraden ecosistemes. Economia global: grans multinacionals de l’alimentació i del biocombustible concentren el benefici; l’oli de palma alimenta la indústria del biodièsel. Salut: alt contingut de greixos saturats i processos de refinat a ~200°C (per treure el color vermellós) que poden transformar molècules; risc cardiovascular superior a olis com el d’oliva o gira-sol. Transparència i consum: etiquetatge sovint com a "oli vegetal" (manca de traçabilitat); presència massiva en rebosteria, torrades, xocolata i cosmètica. Crida a regulacions clares i a consum crític. Alternatives locals: es demana que governs dels països productors proposin opcions de sosteniment perquè el canvi de cultius no condemni les comunitats a més pobresa. Quinoa: riscos d’una demanda global desbocada Increment de producció al sud de Bolívia i altres zones andines, amb el risc de preus inassumibles per a locals i tensions sobre terres limitades. Possibles efectes de monocultiu i pèrdua de sobirania alimentària si el mercat exterior desplaça el consum local. Setmana Solidària i Festa de la Pau (Sant Just) Agenda i enfocament Xerrada d’obertura (17/05): periodista Nico Valle sobre persones refugiades de Síria i altres conflictes. Divendres (19/05): Fronteres i vulneracions de drets humans (Grècia, Ceuta-Melilla, Sèrbia, Palestina) amb voluntariat local i música de Sergi Mateo; sopar compartit. Dissabte (Festa de la Pau): activitat vivencial tipus gimcana per experimentar el "viatge" d’un refugiat/migrant (frontera simbòlica d’entrada, passaport assignat, dinàmiques guiades). Actuacions: cor Jusgòspel, Tutuguri, Bal d’Anderà, teatre amb Roger Cónsol, i més. Destinació solidària Tot el recaptat va al Projecte Palmira (Barcelona): suport d’inclusió social a refugiats i joves migrats, especialment menors no acompanyats que en fer 18 anys queden fora del sistema. Coordinació amb serveis com el SAIER. Crida humanitària: fam a l’Àfrica i carta a l’ONU Escenari d’emergència alimentària a Sudan del Sud, Nigèria i Darfur amb risc anunciat de fins a 10 milions de persones. El grup local de Justícia i Pau (Sant Just) adreça una carta a António Guterres (Secretari General de l’ONU), apel·lant a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, perquè es prenguin mesures urgents i justes. "Que prengui les mesures necessàries, en estricta justícia, per evitar aquesta catàstrofe anunciada." Declaració de la Renda: caselles solidàries Crida a marcar les dues caselles (Església Catòlica i fins socials) a l’IRPF: no costa res addicional i canalitza recursos a Càritas, centre obert de Sant Anna (acollida 24/7 a persones sense sostre), missions i projectes socials. Idees clau Consum responsable: revisar etiquetes, reduir productes amb oli de palma i preferir olis més saludables (oliva, gira-sol) i circuits transparents. Justícia global: exigir traçabilitat i normatives que protegeixin drets laborals, infància i ecosistemes en cadenes d’abastiment. Compromís local: participar a la Festa de la Pau i donar suport a Projecte Palmira i a iniciatives que acullen i inclouen. Incidència: sumar-se a campanyes i cartes que pressionen organismes internacionals davant crisis humanitàries.

  • Veus Parròquia del 10/5/2017 — Riure al vent: viatge a Bali, identitat i autoacceptació — prejudicis, espiritualitat i l’Evangeli «Jo sóc el camí»

    Context i convidada Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Esvern) Convidada: Mireia Redondo López, periodista i col·laboradora radiofònica Presentadores: Lina i Montse To inicial distès: aficions de la Mireia (futbol femení en auge, ball jazz, fotografia i viatges) El llibre protagonista Fitxa bàsica Títol: Riure al vent (castellà: «Reír al viento») Autora: Sandra Barneda (periodista i locutora) Gènere: novel·la intimista amb fort component d’autoconeixement Premissa sense espòilers Protagonista (Àlex) emprèn un viatge a Indonèsia (Bali) per «perdre’s i trobar-se». Dilemes: culpa i distància (deixa el fill a Espanya), contradicció entre allunyar-se dels seus i no poder viure sense ells. Aprenentatges a través de persones que actuen de miralls i d’experiències transformadores (inclosa una dona sàvia/xamana que l’orienta). «¿Alguna vez has pensado en poner tierra de por medio…? ¿Te atreverías?» Temes principals del debat Identitat, prejudicis i autoacceptació Gàbia de prejudicis socials: l’autora critica els mots clixés que encotillen (matrimoni, hipoteca, camí únic). Corazes/closques per protegir-se que acaben aïllant. Orientació sexual: l’Àlex descobreix una altra manera d’estimar; es parla de la dificultat d’autoacceptar-se i de la pressió social/generacional. Punt de vista lector: el llibre funciona com a crítica social camuflada en una narració intimista. «Viento que sopla en contra o a favor… pero viento, libre, hermoso e imposible de atrapar.» Soledat i recerca del jo Eixos emocionals: soledat, incomprensió, desconcert i culpa. Missatge: allunyar-se pot donar perspectiva per veure el propi camí. Bali i espiritualitat Bali com a escenari sensorial: platges, mercats, olors i gastronomia; una prosa molt descriptiva que «et trasllada». Pràctiques: meditació, connexió amb les energies i dimensió espiritual. Metàfora central: el vent com a llibertat i contradicció interna. Mirada personal de la Mireia No s’identifica amb el gir de l’orientació sexual, però sí amb la sensació de desencaix en estereotips i la necessitat de replantejar el rumb vital. Destaquen els passatges espirituals i la idea de perdre’s per trobar-se. Educació, empatia i Església Necessitat d’evitar etiquetes i fomentar empatia (escola i família). Referència a Francesc: «Qui sóc jo per jutjar?»; crida a l’acollida i a actuar segons consciència. Recomanació i tancament Llibre «llarg però molt àgil» (unes 600 pàgines) i molt recomanable. Lectura de l’Evangeli (Joan 14) i missatge final d’amor: «Jo sóc el camí.» Comiat i agraïments; després, falques informatives i publicitat de servei públic. Punts clau en negreta Viatge a Bali com a marc de transformació personal Crítica als prejudicis i a les gàbies socials Autoacceptació de la identitat i l’orientació Espiritualitat, meditació i energies Empatia i educació sense etiquetes «Jo sóc el camí»: nexe espiritual del tancament