Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

265-276 de 488
  • 29'

    Veus Parròquia del 21/2/2018 — Entre la lleialtat i l’amor: “El Niño 44”, dilemes morals a l’URSS estalinista i una mirada des de l’Evangeli

    Resum general El programa “Paraula Viscuda” conversa amb el periodista Sergi Pont i Sánchez sobre el llibre “El Niño 44” de Tom Rob Smith. La tertúlia se centra en els dilemes morals que planteja la novel·la en el context de l’URSS estalinista, especialment el del protagonista, en Leo, forçat a triar entre denunciar la seva dona per sostenir el règim o protegir-la a risc de perdre-ho tot. A través del llibre, els participants reflexionen sobre la por, la censura, el tràfic d’influències i la desconfiança sistèmica d’un estat totalitari, i ho connecten amb els dilemes quotidians de qualsevol vida. "Mi mujer es inocente" — el punt d’inflexió que condensa el dilema central del protagonista. Temes principals El llibre i el seu estil “El Niño 44” és una novel·la negra d’alta tensió, escrita amb prosa cinematogràfica (l’autor és guionista), molt gràfica i immersiva. Ambientada en un paisatge gèlid i hostil de l’URSS, reforça la sensació d’asfíxia i control. Context polític i social Règim estalinista amb MGB/KGB, on “o estàs amb nosaltres o contra nosaltres”. Acceptació oficial que “a la Unió Soviètica no hi ha crims”: censura i manipulació per projecció de paradís igualitari. Tràfic d’influències i lluita pel poder: enveges, delacions, supervivència i posicions de privilegi. Dilema ètic central En Leo, agent de seguretat, es debat entre lleialtat al règim i lleialtat a la veritat i a la família. La tria té conseqüències extremes: protegir la dona implica posar en perill la família i ser considerat enemic; denunciar-la suposa trair els propis valors. Dilemes a la vida quotidiana Trasllat del tema a situacions reals: les nostres decisions poques vegades són tan extremes, però totes tenen conseqüències. Referència a la pel·lícula “La decisió de Sophie”, paradigma del dilema tràgic. Misèria i grandesa humanes El llibre retrata misèria material i moral, però també generositat i amor; ningú viu plenament tranquil: els poderosos temen perdre-ho tot, els humils conserven la consciència. Lectura bíblica i connexió Evangeli de la Transfiguració (Mc): des del “confort de la muntanya” a la crida al compromís i la decisió; paral·lel amb el fil conductor del programa: triar i actuar. Moments destacats i cites Dilema formulat: • “O estàs amb nosaltres o contra nosaltres” (clima de coacció) • “A la URSS no hi ha crims” (negació institucional per propaganda) Clímax del capítol llegit: “Mi mujer es inocente” — resposta d’en Leo davant l’oferta d’ascens a canvi de la delació. Reflexió pràctica sobre decisions: • Prendre decisions amb coherència amb els propis valors. • Evitar el penediment estèril: un cop triat, assumir i avançar. Conclusions i recomanacions “El Niño 44” és molt recomanable per qui busqui una lectura intensa, densa i èticament estimulant, no “lleugera per passar l’estona”. Serveix per pensar els dilemes: no només el què triem, sinó les conseqüències de cada tria. L’evangeli final ajuda a il·luminar el tema: sortir del confort i comprometre’s amb decisions que alinein valors i accions.

  • 26'

    Veus Parròquia del 14/2/2018 — Quaresma i Dimecres de Cendra; Jornada del Malalt i Mans Unides (Angola); Sant Valentí; Fe i Actualitat; nou diaca i tuits del Papa

    Resum de l'episodi Veus de la parròquia obre amb una mirada profunda a la Quaresma i el Dimecres de Cendra, segueix amb la Jornada Mundial del Malalt, la crida solidària de Mans Unides (projecte educatiu a Angola), una pinzellada històrica sobre Sant Valentí, dues lectures a "Fe i actualitat" (sobre la visita als malalts i el petit camí de Santa Teresita), l'ordenació diaconal d'en Mario Pardo, i clou amb tuits del Papa Francesc. Lectura i reflexió de Quaresma Evangeli de Marc (Mc 1,12-15) • Jesús és empès per l’Esperit al desert, passa 40 dies, és temptat, i després proclama la Bona Nova a Galilea. "S'ha complert el temps... Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova" (Mc 1,15) Dimecres de Cendra i conversió • La cendra és símbol de renaixement: la Quaresma és un temps fort d'alegria, donació i conversió, centrada en la misericòrdia. • Crida a reconèixer les temptacions i trencar amb l'ego que ens priva de la Paraula de Déu. • Anunci del Regne de Déu: on regna Déu hi ha amor, justícia, pau i alegria veritable. Notícies d’Església Jornada Mundial del Malalt • Missatge meditat per mossèn Joaquim Rius, inspirat en les paraules de Jesús a la creu: "Aquí tens el teu fill... Aquí tens la teva mare" (Jn 19,26-27) • Maria inicia un camí d’entrega; l’Església és cridada a cuidar i acollir com a model de discipulat. • Jesús atén els malalts amb misericòrdia, perdó i guarició — signe de la vida del Regne. • La pastoral de la salut és necessària i essencial: posar la dignitat de la persona malalta al centre, també en les estructures públiques. • Reconeixement a l’atenció en família com a testimoni extraordinari d’amor. Mans Unides: projecte educatiu a Angola • Crida a col·laborar en la construcció d’un edifici escolar de secundària a Melange (Angola) per reduir l’analfabetisme a la zona de Vila Matilde. • Pressupost total: 92.727 €, amb 19.000 € d’aportació local per equips d’aula; es promou impacte sostingut i de llarga durada. • Comunitat implicada amb la col·lecta dominical i el Sopar de la fam (després de la missa familiar); els infants de catequesi hi tenen protagonisme. • Invitació a revisar l’estil de vida i la distribució dels béns: no n'hi ha prou a denunciar el mal, cal posar-hi remei. Sant Valentí: origen i tradició • Sant Valentí de Roma, màrtir (†270), canonitzat pel papa Gelasi I (c. 498); patronatge dels enamorats per la tradició de casar parelles en secret. • Relíquies a Santa Praxede (Roma); celebracions dedicades als joves enamorats i, en moltes comunitats, a totes les edats. Fe i actualitat Glossa d’Enric Puig Xofré (SJ) • Testimoni sobre visitar els malalts: l’acompanyament aporta consol, esperança i comunió. "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèreu a mi" (Mt 25,40) • La visita esdevé servei comunitari i moment de pregària compartida. Article de mossèn Josep Maria Limbau — "Hechos de vida" • A l’estil de Santa Teresita del Nen Jesús: la santedat en les petites coses i el vèncer-se a un mateix per amor. "Véncete a ti mismo... toma tu cruz y sígueme" • Les petites renúncies quotidianes donen pau a l’ànima i ens acosten a Déu, perquè Déu és amor. Vida diocesana Ordenació diaconal de Mario Pardo • Ordenació a la Catedral de Sant Llorenç (11 de febrer). El diaconat significa servidor i és intrínsec al ministeri sacerdotal: el prevere o bisbe no deixa mai de ser diaca. • Vocació com a crida de Déu que sorprèn i es discerneix amb l’ajuda de la comunitat. Agenda i devocions • Santoral del primer diumenge de Quaresma: Sant Simeó (bisbe de Jerusalem), Santa Bernadeta Soubirous, Beat Joan de Fiesole (Fra Angèlico), i el beat Francesc de Régis Clet (missioner i màrtir). Tuits del Papa Francesc • Maria com a refugi, consol i camí cap a Crist. • Combat a la corrupció (idolatria dels diners) i política al servei de la persona, el bé comú i la creació. • El cristià ha d’il·luminar les realitats terrenals amb la llum de Déu. Informació del programa • Presenten: Joana Algarra i Pere Oliver. • Tècnic: Carles Hernández Rius.

  • Veus Parròquia del 7/2/2018 — Invenció i mitja lluna creixent a l'espai de l'Islam — un episodi de salutacions recurrents

    Contingut principal L'episodi consisteix principalment en salutacions repetides ("Bona nit"), amb una única menció temàtica clara a l’inici del minut 1. Tema esmentat • Invenció i simbolisme de la mitja lluna creixent a l’espai de l’Islam (al segon 60). • És l’única idea substancial verbalitzada; no es desenvolupa posteriorment. "I aquesta inventació ens du a l'espai de l'Islam, la mitja lluna creixent." Estructura de l’episodi Salutacions inicials (0–59 s) • Reiteracions de "Bona nit" sense introducció de cap tema. Menció temàtica (60–68 s) • Referència puntual a una invenció que connecta amb l’espai cultural islàmic i el símbol de la mitja lluna creixent. Retorn a salutacions (69–1808 s) • Nova seqüència de "Bona nit" repetida periòdicament, sense contingut temàtic addicional ni desenvolupament. Observacions • L’episodi no presenta múltiples temes ni seccions desenvolupades; la informació disponible és mínima i es limita a una única frase temàtica. • Si hi havia d’haver un desenvolupament posterior sobre la mitja lluna creixent o la suposada invenció, no apareix a la transcripció facilitada.

  • Veus Parròquia del 31/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació nocturna repetida cada 30 segons (podcast minimalista)

    Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins al voltant del segon 1.799. No s’identifiquen altres continguts, canvis de veu, música o transicions temàtiques. • Una sola frase repetida: "Bona nit" • Interval fix: aproximadament cada 30 segons • Cap tema addicional ni conversa; possible peça experimental/minimalista o prova d’àudio Patró temporal • Inicis consecutius als segons: 0, 30, 60, …, 1.799 • No hi ha introducció, desenvolupament ni tancament diferenciats — el patró es manté constant durant tot l’episodi Temes principals • Salutació nocturna en repetició com a element sonor central • Possibles interpretacions: bucle sonor, ASMR minimalista, mantra/ritual o placeholder/prova tècnica Punts clau • Contingut monolític: només "Bona nit" • Estructura cíclica: repetició cada ~30 s • Sense variacions de to, context o missatge • Útil com a experiment sonor o per a fons relaxant Cites destacades "Bona nit" Notes i context • Si es tractava d’un episodi amb "diversos temes", no es reflecteixen a la transcripció: tot l’àudio mostra la mateixa frase repetida. • La navegació per temes no aplica, ja que no hi ha canvis temàtics identificables. • Si hi havia una introducció anunciant continguts, no apareix a la transcripció aportada.

  • 29'

    Veus Parròquia del 24/1/2018 — Paraula Viscuda: Baptisme del Senyor, l’Esperit Sant i la vida de fe — Eucaristia, testimoni i unitat a Sant Just

    Visió general • Episodi centrat en el baptisme de Jesús (Mc 1), el sentit del baptisme cristià, la vida sacramental (especialment l’Eucaristia), el paper de l’Esperit Sant i la crida al testimoniatge i a la unitat dels cristians. • Conversa propera i vivencial amb la Josefina Modulell i Rivalta (catequista i membre del Consell Parroquial de Sant Just), que articula la fe viscuda: des de la iniciació cristiana fins a la corresponsabilitat laïcal, passant per la simbologia de l’aigua i l’Esperit, la vivència del diumenge, l’actitud davant la mort i el diàleg ecumènic. Temes principals Lectura i exegesi del baptisme de Jesús (Mc 1,7-11) • Lectura del passatge on Joan Baptista anuncia: «Jo us he batejat amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». • Manifestació teofànica: el cel s’esquinça, l’Esperit davalla com a colom i la veu del Pare proclama Jesús com a Fill estimat. "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." • Clau espiritual: el baptisme com a inici de la vida pública de Jesús i de la missió; per als cristians, el sagrament d’iniciació que es renova a la Vetlla Pasqual i es desplega en la vida comunitària. Simbologia: aigua i Esperit; Betània com a “lloc de pas” • Betània significa lloc de pas: el baptisme com el primer pas per entrar en el misteri de la vida de Jesús. • L’aigua com a purificació i signe de vida; l’Esperit com a do que regenera i configura el deixeble. Vida sacramental i comunitària • Pastoral del baptisme infantil: és l’únic sagrament que els fills reben per la fe dels pares; crida a la coherència i al testimoni a casa. • L’Eucaristia: no per precepte ni aparença, sinó per celebrar la Pasqua dominical en comunitat, nodrir la fe i viure la pau com a signe universal. • Distinció entre religiositat i fe: alerta sobre el formalísme buit; la fe es construeix i es discern al llarg del temps. Esperança davant la mort • La mort no és final, sinó pas a una vida per sempre; memòria i comunió amb els qui ens han precedit. "Un no mor si els altres se’l recorden." Unitat dels cristians i corresponsabilitat • Setmana de pregària per la unitat dels cristians: diàleg, evitar discrepàncies en punts essencials i viure l’herència del Concili Vaticà II. • Impuls a assemblees i corresponsabilitat dels laics; coneixement d’altres religions monoteistes ressaltant allò que uneix. L’Esperit Sant: qui és i com actua • L’Esperit com a vincle del Pare i del Fill, presència viva a l’Església: "No us deixo orfans: us deixo el meu Esperit." • Pentecosta: llengües de foc i vent impetuós; passa de la por a la valentia missionera i a la comprensió mútua. • Dons per a la vida: especialment la saviesa com a art de discernir. Cites destacades "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." "No us deixo orfans." "Un no mor si els altres se’l recorden." "No anem a missa per complir un precepte, sinó per celebrar que Jesús ha mort i ha ressuscitat." "Hi ha 10 manaments, però l’11è és: no estorbar." (apunt humorístic) Interlocutors i context • Presentació i conducció a càrrec de la Montserrat Tridó i/o Lini Montserrat (locució). • Convidada: Josefina Modulell i Rivalta (catequesi d’infants, Consell Parroquial de Sant Just, Centre d’Estudis). • Programa: Paraula Viscuda (Veus de la Parròquia, Ràdio Desvern/Sant Just).

  • Veus Parròquia del 17/1/2018 — Evangeli i conversió, Unitat dels Cristians, Sant Antoni Abat i Migracions (Veus de la Parròquia, 17/01)

    Panorama general Programa de “Veus de la Parròquia” emès el 17 de gener (festivitat de Sant Antoni Abat) a Ràdio Desvern (98.1 FM), amb una estructura que combina lectura bíblica, actualitat eclesial, devocions populars, reflexió social, agenda d’activitats i acció caritativa. Eix espiritual: Lectura de l’Evangeli (Mc 1,14-20) i crida a la conversió i al seguiment de Jesús. Eix eclesial: Setmana de pregària per la unitat dels cristians i missatge ecumènic de comunió en la diversitat. Eix devocional i cultural: Sant Antoni Abat, patró dels animals, i la tradició de les benediccions. Eix social i caritatiu: Jornada del migrant i del refugiat i els quatre verbs de Càritas: acollir, protegir, promoure i integrar. "Convertiu-vos i creieu en la bona nova" (Mc 1,15) Evangeli i crida a la conversió (Mc 1,14-20) Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc: la crida de Jesús a Simó, Andreu, Jaume i Joan. Missatge central: ha arribat l’hora; temps de gràcia per obrir el cor a l’Esperit de Jesús. Idees clau: Conversió com a canvi vital i humilitat per demanar perdó. Seguiment immediat dels deixebles com a model de disponibilitat. Refrany espiritual repetit com a pregària: obrir “de bat a bat” el cor a Crist. "S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova." Notícies d’Església: Setmana de pregària per la unitat dels cristians Recordatori de la Setmana de Pregària (18–25 de gener). Cites de Cardenal Omella i del rector parroquial sobre l’ecumenisme. Missatge principal: la unitat no és uniformitat; és comunió en Crist que respecta la diversitat. "Una comunió que acull i respecta la diversitat... que no té por de cercar la veritat." Crida a treballar tots plegats per la fidelitat a l’Evangeli, confiant en el do de l’Esperit Sant. Sant Antoni Abat: vida, patronatge i benediccions Vida i llegat Sant Antoni (251–356), ermità egipci, model d’ascetisme i vida comunitària. Lligam amb els animals: caritat i cura de les criatures, d’aquí la icona del porquet. Actualitat del seu missatge: amor a la natura i sensibilitat que connecta amb l’ecologia integral. Benedicció dels animals Informacions pràctiques sobre benediccions a diferents parròquies (algunes el mateix dia 17 o el cap de setmana següent). Esperit de la tradició: protegir i agrair el do de la creació. Reflexions post-Nadal: consum i solidaritat Lectura d’un text del full parroquial (7 de gener) de Mn. Joaquim Rius. Examen de consciència col·lectiu després de festes: Recuperar la mesura i l’essencial davant l’excés. Pensar en qui no té res: família humana, justícia i compartir. El gaudi no depèn de la quantitat sinó de la qualitat i l’amor amb què es comparteix. Agenda d’activitats Reflexió sobre el compromís cívic (referència a Emmanuel Levinas) i drets de l’altre. Jornada de silenci contemplatiu (mètode de Franz Jalics) amb l’equip de la Cova de Manresa. Trobada dels amics de Sant Francesc i recés als Caputxins (Sant Martí del Montnegre). Fe i actualitat: Migracions i Càritas Jornada mundial del migrant i del refugiat; preocupació del Papa Francesc i acció de l’Església. Els quatre verbs que articulen la resposta cristiana i social: • Acollir • Protegir • Promoure • Integrar Exemples de Càritas Diocesana de Barcelona: Mentoria social per a persones refugiades (xarxa d’acollida i vinculació comunitària). Servei d’Ajuda al Refugiat (acollida, pisos, acompanyament social, llengua i inserció laboral). Assessoria jurídica d’estrangeria (igualtat de drets i incidència en polítiques migratòries). Testimoni d’integració: jove procedent de Mali que, amb suport de Càritas i formació, aconsegueix feina, família i arrelament. Tuits del Papa Francesc Destaquen la dignitat de la ciència al servei del desenvolupament humà integral. Invitació a la proximitat als febles i a irradiar la joia de l’Evangeli plegats. Missatge d’esperança: res no pot enfosquir la llum de Crist en els seus amics. Cloenda Crèdits del programa i recordatori de la reemissió. Clau del programa: una travessa que va del “Convertiu-vos” evangèlic a l’“acollir, protegir, promoure i integrar” social, passant per la comunió ecumènica i la pietat popular de Sant Antoni Abat.

  • Veus Parròquia del 10/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació repetida i exercici minimalista

    Visió general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’aproximadament 30 segons, des del segon 0 fins al segon 1799. No s’introdueixen altres temes, convidats o segments narratius. "Bona nit" Patró temporal • Repetició rítmica: "Bona nit" als segons 0, 30, 60, 90, …, 1799. • Cadència constant sense variacions de contingut. • No hi ha transicions temàtiques ni desenvolupament argumental. Temes principals • Salutació repetida com a motiu únic: només s’escolta la frase "Bona nit". • Estructura minimalista: el format funciona com un bucle consistent, sense comentaris addicionals. Què aporta • Un exercici de repetició i ritme que posa el focus en la senzillesa de la locució. • Possibles lectures: recordatori, marc temporal o peça d’ambient amb funció de marcador recurrent. Conclusions • No hi ha diversos temes: és una peça monotemàtica basada en una única salutació. • Per a la navegació, el millor és considerar l’episodi com un segment únic amb un patró repetitiu constant.

  • Veus Parròquia del 20/12/2017 — Vot responsable, treball decent i refugiats: solidaritat catalana, economia circular i la crida del Papa Francesc

    Resum general Programa especial de Nadal de “La finestra de Justícia i Pau” amb presentació del Jesús i el Dani, repàs d’actualitat i mirada social. El fil conductor és la justícia social i, especialment, el missatge de l’1 de gener del Papa Francesc: “Migrants i refugiats, homes i dones que busquen la pau”. També es tracten la nova pobresa i el “treballador pobre”, la solidaritat del teixit social català, l’economia circular i el paper del consum responsable davant dels minerals de conflicte. Punts clau • Crida al vot responsable i respectuós en la jornada electoral imminent, amb èmfasi en la convivència democràtica i el respecte als resultats. • Treball decent i nova pobresa: s’evidencia l’auge del “treballador pobre” i l’exclusió infantil, i es reclama una reforma laboral i un canvi de model econòmic d’especulatiu a productiu (valor afegit, innovació i ocupació estable). • Solidaritat a Catalunya: el paper d’entitats com Arrels Fundació i l’Església de Santa Anna (acollida nocturna), i l’èxit solidari de La Marató de TV3. Es recorda l’anunci “> "Tanquem UNICEF"” com a ideal d’una societat sense pobresa infantil. • Utopia social i economia circular: imaginar una societat amb menys rivalitat i més cooperació (compartir maquinària, experiències de cooperatives), avançant cap a una economia circular. • Autocrítica personal: invitació a la reflexió ètica quotidiana per millorar actituds i entorns propers. • Migració i refugi a l’eix del programa: denúncia de la invisibilització mediàtica del drama, recordatori de xifres globals (≈250 M migrants; ≈22,5 M refugiats) i de les causes múltiples: guerra, gana i degradació ambiental (en línia amb Laudato si’). • Àfrica, minerals i consum responsable: alerta sobre el coltan i altres minerals de conflicte, les condicions laborals sense EPIs i la necessitat de responsabilitat empresarial i eleccions de consum coherents (per sobre del preu o la marca), exigint drets humans i seguretat laboral en la cadena de subministrament. • Aportacions dels migrants: els nouvinguts enriqueixen les societats d’acollida (formació, creativitat, demografia). Exemple Alemanya/Merkel. Clau la fórmula del Papa: "Acollir, protegir, promoure i integrar" • Polítiques europees i crisi a Àfrica: crítica a l’externalització de fronteres (acords amb Turquia i Líbia), morts al Mediterrani i tràfic d’éssers humans a Líbia (subhastes). Proposta d’inversió estructural a Àfrica: energies, dessaladores i agricultura. • Tancament i agenda litúrgica: misses de Nadal (missa familiar i del Gall) i d’Any Nou (Justícia i Pau), amb agraïments als col·laboradors i oients. Temes destacats Democràcia i convivència • Exercir el vot amb tranquil·litat i respecte. • Acceptació dels resultats com a base de convivència democràtica. Treball decent i nova pobresa • Auge del treballador pobre; costos bàsics (llum, gas, aigua, habitatge) inassumibles amb salaris baixos. • Exclusió infantil (activitats extraescolars, oportunitats desiguals). • Necessitat de reforma laboral i canvi de model cap a productivitat i innovació. Solidaritat i teixit social • Arrels Fundació i Santa Anna: acollida, aliment i descans a persones sense llar. • La Marató de TV3: nova mostra de solidaritat ciutadana. • Ideal: “> "Tanquem UNICEF"” perquè la pobresa infantil desaparegui. Economia circular i cooperació • Compartir recursos i infraestructures per reduir costos i impactes. • Experiències cooperatives (ex. pagesia) com a referent. Ètica personal i responsabilitat • Autocrítica diària per reduir l’egoisme i millorar el bé comú. Migració, refugi i Laudato si’ • Persistència del drama malgrat menys cobertura mediàtica. • Causes: guerra, pobresa, persecució i degradació ambiental. • Cadena tecnològica i minerals de conflicte: exigir drets laborals (EPIs, salaris dignes) i traçabilitat. • Aportació dels migrants: capital humà i cultural; resposta demogràfica. • Els 4 verbs de la pau segons el Papa Francesc: - Acollir - Protegir - Promoure - Integrar Unió Europea i Àfrica • Externalització de fronteres (Turquia, Líbia) i impactes: morts, condicions infrahumanes i esclavatge (subhastes de 400–700 € per persona a Líbia). • Proposta: inversions en energia, dessalació i agricultura per atacar causes d’arrel. Agenda final • Missa familiar 24/12 (19:00), Missa del Gall (24:00), misses 25/12 i missa de l’1 de gener (11:00) a càrrec de Justícia i Pau. • Agraïments a Ràdio Esver i col·laboradors.

  • Veus Parròquia del 13/12/2017 — Marta i Maria: hospitalitat, escolta del cor i fe que ressuscita (Llàtzer) en camí d’Advent

    Resum general Programa centrat en l’evangeli de Marta i Maria (Lluc 10,38-42), escollit per la convidada Marta Bascunyana. A partir de la lectura, la conversa explora la relació personal amb Jesús, la hospitalitat, l’“escolta del cor”, la correcció amorosa i la fe que sosté en moments difícils. Es connecta també amb el relat de Llàtzer (Joan 11) i amb la segona carta de Pere, tot situant-nos en el temps d’Advent. • Convidada: Marta Bascunyana, veïna de Sant Just (residència Ntra. Sra. de Lourdes), lectora, amant de la música i amb forta vida de fe. • Temes clau: hospitalitat, escolta interior, amistat amb Jesús, fe i resurrecció, Advent i pràctica de l’Evangeli en la vida quotidiana. Clau teològica: Marta i Maria (Lluc 10,38-42) Lectura i eix del passatge "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; només n’hi ha una que és la necessària. La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa." • Contrapunt entre activitat (Marta) i contemplació (Maria) sota el prisma de l’hospitalitat. • Jesús no desqualifica el servei, sinó que ressalta la prioritat d’escoltar la Paraula. Testimoni personal de la Marta • Marta es confessa “enamorada de Jesús” i el viu com a amic íntim. • Practica l’escolta interior: “Jesús em parla dins del cor” i hi respon amb confiança. • Correcció viscuda amb carinyo: quan cal, sent el “Marta, Marta” com una crida amorosa a redreçar-se, no com un retret dur. Hospitalitat i vida quotidiana • L’evangeli inspira una acollida oberta: obrir la casa i el cor, també quan les “lleis” o els tràmits no ho posen fàcil (referència a refugiats). • Anècdotes sobre respecte litúrgic (mòbils a missa) i aprendre a rectificar amb humilitat. • L’hospitalitat també és escolta i acompanyament: la Marta acull i escolta un veí en situació de fragilitat. Fe i resurrecció: Llàtzer (Joan 11) "Si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort…" — confiança radical en Jesús, que convida a creure més enllà de l’evidència i obra el signe de la resurrecció de Llàtzer. • Crida a una fe operativa: quan no podem, Déu completa el que ens manca. Advent i la segona carta de Pere "Per al Senyor, tant és un dia com mil anys, i mil anys com un dia…" • Lectura de 2Pe: paciència de Déu, invitació a viure amb santedat i pau, i esperança d’un cel i una terra nous. • Advent com a temps d’espera activa i conversió. Missatge final • “Que llegeixin la Bíblia… i que ho posin en pràctica.” • Viure entre el servei de Marta i l’escolta de Maria: prioritzar la Paraula per servir millor.

  • Veus Parròquia del 29/11/2017 — Veus de la Parròquia: Advent i Paraula de Déu — Setmana de la Bíblia, Notícies d’Església, tuits del Papa i la glossa «L’àvia que prega i estima»

    Panorama del programa Veus de la Parròquia inicia l’audició amb l’ambient d’Advent: lectura de l’Evangeli, crida a la vigilància i una invitació a aprofundir en la Paraula de Déu durant la Setmana de la Bíblia. El programa combina reflexió espiritual, divulgació bíblica, agenda eclesial, tuits del Papa Francesc i una glossa final sobre la força discreta de la pregària familiar. "Vetlleu, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa." (Marc 13) Lectura i reflexió de l’Evangeli (Advent) Marc 13, 33-37 — Crida a vetllar • Tema clau: vigilància i esperança a l’Advent. • Imatge central: l’amo que marxa i confia tasques als servents; el porter ha de vetllar. • Missatge essencial: estar desperts en qualsevol moment del dia o la nit. Comentari espiritual • La salvació és gràcia: un do gratuït de Déu que ens precedeix. • La fe, també do, reclama resposta concreta i vida bona. • Referències: Sant Francesc Xavier (evangelitzador a l’Índia i el Japó) i el profeta Isaïes (Déu terrisser, nosaltres argila). "El que us dic a vosaltres ho dic a tothom: Vetlleu." Fe i actualitat: la Paraula de Déu al centre Lectura orant de l’Escriptura • Invitació dels pastors (Sant Feliu i Barcelona) a aprofundir en les Sagrades Escriptures. • Pistes de Francesc Torralba: la fe no és només conclusió lògica; cal ser tocat per Déu i la seva Paraula. • Pràctica recomanada: lectio divina — lectura de la Bíblia en clima de pregària, per escoltar què diu a cadascú. Recursos i enllaços • Consulta d’actes: setmanadelabiblia.cat. • Web parroquial: santjus.org/parroquia. Setmana de la Bíblia (article de mossèn Joaquim Rius) Per què la Paraula és viva i eficaç • Finalitat: mantenir viu el lligam personal amb Déu a través de la Bíblia. • Activitats diocesanes: conferències, col·loquis, pregària, visites al Museu Bíblic de Montserrat, guies al full dominical. Iniciatives parroquials • Entronització del lectionari (amb l’Escriptura oberta a les lectures del dia) perquè tothom la pugui llegir. • Promoció d’una edició econòmica del Nou Testament a la llibreria del mercat per fomentar la lectura en família. Espiritualitat de la Paraula • La Bíblia com a diàleg viu de Jesucrist amb nosaltres. • De la lectura pregada en brolla un estil de vida i una comunitat que fa l’Evangeli vivent, no un llibre relegat a un racó. Notícies d’Església (selecció) • Institució de 6 nous acòlits a Barcelona i Sant Feliu; el cardenal Omella subratlla que l’autoritat autèntica és servei d’amor. • Llibre «Déu al carrer» (Vicky Molins i Padre Ángel) amb pròleg de Mn. Peyo Sánchez i missatge del Papa: Jornada Mundial dels Pobres — «no estimem amb paraules sinó amb obres». • Jornada diocesana de pastoral de la salut: acompanyar la família en la malaltia amb escolta, discreció i esperança. • Reunió de la delegació del diaconat permanent. • Recés d’Advent per a seminaristes (Sant Feliu i Barcelona) a Rubí. • Trobada sobre discerniment vocacional i cloenda de la cadena de pregària per les vocacions. • 12es jornades de formació i animació pastoral a Sant Feliu: Càritas i comunitat, joves-fe-vocació (Sínode), visió bíblica d’«Església petita i fecunda», i ecumenisme (500 anys de la Reforma). • Presentació del projecte del nou orgue de Sarrià. • Commemoracions: Charles de Foucault, Tradició Immaculista a Catalunya, i missa pel bisbe Manuel Irurita. Tuits del Papa Francesc "Fem que internet sigui un lloc segur i ric en humanitat per als menors." "El Rosari és una síntesi dels misteris de Crist; el contemplem en Maria." "Si t’envaeix l’amargor, creu en les persones que treballen pel bé: en llur humilitat hi ha la llavor d’un món nou." "La recerca de la pau és una feina sempre oberta i un deure que exigeix la dedicació de tothom." Glossa: «L’àvia que prega i estima» (Enric Puig Xofre) Relat i aprenentatges • Una àvia perseverant en la pregària veu com un nét universitari demana preparar-se per als sagraments d’iniciació cristiana. • Procés catecumenal: - Apropar-se a la Paraula, fer-la vida. - Formació i pregària personal. - Servei que neix de l’amor i vida comunitària. - Culmina en Baptisme, Confirmació i Eucaristia. • Missatge clau: la constància discreta d’una vida coherent pot obrir camins de fe en les noves generacions. Cloenda • Crèdits: Joana Algarra i Pere Oliver a la conducció; Carles Hernández Rius a la tècnica. • Recordatori d’horaris de reemissió i webs del bisbat.

  • Veus Parròquia del 15/11/2017 — Violència de gènere, pobresa energètica i innovació ecològica: d’Espanya a l’Àfrica (Sudan i Níger) + agenda cultural

    Panorama general Episodi coral amb focus social, ecològic i internacional. Es tracta els feminicidis i la violència de gènere, la pobresa energètica i la bretxa salarial, solucions d’energia i restauració ecològica (biogàs de fems, re-wilding amb ramats, regeneració de boscos amb pells de taronja), i una mirada a Àfrica (Sudan i Níger) sobre seguretat alimentària, malnutrició i extractivisme. Es tanca amb agenda literària i una crida a retrobar-nos amb la natura. "Evidentment, és una epidèmia, és una pandèmia" (sobre la violència masclista) Violència de gènere: dades, causes i urgències Xifres alarmants (2017): 42 dones assassinades per parelles/exparelles; augment d’infanticidis (7 menors fins a l’octubre). Infradenúncia: el 81% de les víctimes no havia denunciat. Crida a denunciar immediatament qualsevol agressió. Dimensió estructural: 600.000 dones víctimes a l’Estat; 800.000 infants exposats a violència masclista a la llar. Factors culturals: masclisme, control i falsa idea de “propietat” sobre la dona. Clau de lectura La violència no és “mals dies”: és delicte i requereix resposta institucional i social. Coeducació i prevenció a escoles i instituts: existeix, però no arriba a tothom encara. Pobresa, energia i bretxa salarial Pobresa energètica: 5 milions de persones a l’Estat no poden cobrir llum i calefacció; això tensiona les llars i pot agreujar conflictes. Política energètica: traves a l’autoconsum solar i a la reducció de dependència de fòssils i nuclears; es reclama ab abaratar costos bàsics (llum, gas, aigua, habitatge). Bretxa salarial: les dones cobren un 24% menys per feines equivalents; això les fa més vulnerables i dificulta sortides d’emergència en situacions d’abús. Innovació ecològica i economia circular Biogàs i gestió agroecològica Cas d’un poble del sud d’Alemanya que genera energia amb excrements de vaca (biogàs): aconsegueix autoabastiment, ingressos i millora ambiental. Exemple local: ramats d’ovelles a Collserola com a “desbrossadores vives” que redueixen combustible forestal i mantenen el bosc. Restauració de boscos amb pells de taronja A Costa Rica, l’aplicació de pulpes i pells de taronja en sòls degradats va accelerar la recuperació de la fertilitat i la biodiversitat. Idees traslladables: revaloritzar la fracció orgànica (separació més fina) per a fertilització/regeneració de terres ermes i postincendi, especialment en un país productor de taronja. Àfrica: seguretat alimentària, Níger i els riscos sistèmics Sudan: collites i preus Millora temporal de collites i preus alimentaris redueix població en risc (de 6 M a 4,8 M), però el 2018 pot revertir per vaivens de preus i especulació. Per què informar-se i fonts Demografia a l’alça amb pobresa extrema. Cal informació continuada (fonts de Nacions Unides) perquè el que afecta l’Àfrica ens impacta a nosaltres i al planeta. Níger: donació, malnutrició i ecologia El PMA rep 1 M$ de la Xina per a ajuda alimentària i nutricional a la regió de Diffa (Níger): almenys 16.000 infants <2 anys amb malnutrició; 40% ja crònica. Factors ambientals: sequera al Sahel, Lac Chad mig sec (col·lapse de pesca), pèrdua de fauna; pressió per tala (moble de luxe) i per l’urani (clau per a nuclears, especialment a França, i també d’interès xinès). Context històric: colonització francesa i llengua oficial francesa. Violència i ajut Boko Haram actua al nord: segrest de nenes, terror i obstacles a l’ajuda humanitària. Crida a Nacions Unides: passar de l’assistència d’emergència a desenvolupament (agricultura, indústria, finançament) per solucions duradores. Agenda i tancament Agenda cultural Dins del “novembre literari”: xerrada de Maria Àngels Cabré sobre Carson McCullers (crítica literària, escriptora i directora de l’Observatori de Cultura de Gènere). Benestar i natura Idea força: la natura activa motivació i alegria; cal passejar més i cuidar-la per viure millor.

  • Veus Parròquia del 8/11/2017 — Anorèxia a l’adolescència: amistat, família i autoestima a «Què sents quan no sents res?»

    Context i convidats Programa «Paraula Viscuda» a Ràdio d’Esvern (98.1), amb la presentadora Alina, la co-presentadora Montse Giró i la convidada Gina Pol. Objectiu del programa • Conversa al voltant del llibre «Què sents quan no sents res?», posant l’accent en els sentiments que desperta més que no pas en l’argument. El llibre i per què impacta • Basat en testimonis reals de joves amb anorèxia, reescrits en una història unitària i molt propera. • Escriptura actual i directa (fragments de WhatsApp, llenguatge jove), que el fa didàctic i accessible per a preadolescents, adolescents i famílies. • Se centra en el «per què» i el «què es viu» més que en el tractament mèdic: entra a la ment de l’Emma (protagonista) i fa entenedor el seu pou emocional. Temes principals Dins la ment de l’Emma: solitud, autoexigència i «la malaltia amiga» • La protagonista construeix una «veu» interior que esdevé l’única amistat quan tot al voltant falla. • L’autoexigència i la ràbia contra si mateixa la tanquen en un bucle del qual costa sortir fins que l’amistat actua com a detonant. • La família al principi no troba «el ganxo» d’ajuda; l’Emma només pot obrir-se quan ella mateixa diu «ara». «Ens hem de deixar que ens ajudin.» Estructura narrativa: receptes i emocions • Cada capítol s’obre amb una «recepta» (de menjar o de pensaments) que introdueix el to emocional. • Catàleg d’emocions que travessen el llibre: solitud, perfeccionisme, inseguretat, obsessió, ràbia, mentides, culpabilitat, tristesa, dependència, ansietat, incomprensió, por, autodestrucció… i, finalment, ressorgiment. Amistat com a xarxa de salvament • El grup d’estiu a Guardiola (Clàudia –la racional–, Toni –el mesurat–, la Lluna –en dol i evasió amb alcohol–, un amic obsessionat per córrer) mostra diverses maneres de fugir del dolor. • La Clàudia i el Toni fan un pacte de cura: cadascú s’acosta a qui pot ajudar millor; l’Emma s’hi pot recolzar sense sentir-se jutjada. • Carta de l’àvia al Toni: recorda que la vida és il·lusió i sentit, no només assoliments. • El «marginat» del poble ofereix a l’Emma una abraçada de compassió (perdó incondicional), contraposada als judicis precipitats de qui mira des de fora. Família i pressió per la perfecció • Pare autoritari i exigent; mare submisa i absent per evitar conflictes; la germana es desconnecta fins que, al final, esdevé suport. • L’Emma interioritza l’exigència paterna: notes excel·lents no són mai prou; trasllada el patró al cos i a la conducta. Adolescència, inseguretat i context social • A l’adolescència el referent principal són els iguals; si el context social premia la imatge i el rendiment, la balança es decanta cap a la malaltia. • El llibre posa el component social al davant (abans que el «bio»), i mostra com els pares sovint no detecten el canvi a temps. «La inseguretat sol aparèixer quan sóc davant d’un perill que… només es troba en el meu interior.» Cos i distorsió de la imatge • La protagonista es veu «grossa» tot i aprimar-se: distorsió de la imatge corporal. • Necessita roba ampla fins i tot a l’estiu per ocultar el cos; el mirall reflecteix el que la ment projecta, no la realitat. Desenllaç i missatge final • Final esperançador: tornar a sentir el gust (la maduixa del pastís) simbolitza reconcilia-se amb el plaer i el cos. • Missatge clau: «Ningú és perfecte»; cal practicar la humilitat de rebre ajuda i acceptar-se amb les pròpies mancances. «Ningú és perfecte.» Idees clau per a famílies i educadors • Prioritzar l’escolta i el reconeixement dels esforços, no només corregir errors. • Fer de les amistats un coixí: a vegades el canal més efectiu és el parell (company/a) més que l’autoritat paterna/materna. • Impulsar mentories entre iguals i normes clares a l’escola que eduquin en autonomia i respecte. • Reforçar que el cos «perfecte» no existeix; treballar l’autoestima i la tolerància a la imperfecció. Per què llegir-lo • És fàcil de llegir i evita el morbo: acompanya el procés emocional i ajuda a comprendre (no només a informar). • Útil per a instituts, per a pares i mares i per a qualsevol persona que vulgui entendre els trastorns de conducta alimentària des de dins.