Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

289-300 de 481

  • Veus Parròquia del 8/3/2017 — Vides i Apariències: resiliència i aparences d’una dona de postguerra entre la moda, l’art i la violència masclista (Especial 8M a Ràdio d’Esvern)

    Resum general En aquest episodi de “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, Lina i Montse Giró conversen amb Marta Calduc sobre el llibre “Vides i Apariències”, unes memòries que, tot i una portada de tall “rosa”, amaguen un relat profund de resiliència, honestedat i autoafirmació d’una dona nascuda el 1934 en postguerra, que travessa la vida com a model d’alta costura, esposa i mare, i tardanament com a pintora i escultora. El programa, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, enllaça el testimoni vital de l’autora amb reflexions sobre igualtat, violència masclista, aparences socials i el valor de “ser” per sobre de “posseir”. “És molt més important ser que posseir.” “Moltes vegades fracassem en els nostres intents, però mai s’ha de renunciar a perseguir somnis… Al cap i a la fi, els arbres severament podats rebroten amb força una i una altra vegada.” Temes principals tractats Context i mirada del llibre: memòries amb to novel·lesc, lectura fàcil però de fons profund, marcat per la postguerra i la cultura del camp. Aparences vs vida real: dualitat entre el que es viu i el que es mostra; crítica a la hipocresia social i al judici pejoratiu sobre el rol “d’amant”. Resiliència i superació: de la infància dura (pèrdua, abandonament, treball al camp) a l’autonomia laboral i creativa; capacitat de remuntar i cercar alternatives davant l’adversitat. Violència masclista: testimoni d’abusos del primer marit, el cicle del perdó i la complexitat de sortir-ne (fills, pressions socials); importància de demanar ajuda. Trajectòria professional: de carnissera a model d’alta costura, i més tard pintora i escultora (influència de Pere Pruna; exposicions a la Sala Parés); mirada estètica de la nuesa femenina com a puresa, no erotisme. Alta burgesia i intimitat: contacte amb cercles socials elevats (incloent figures reials) però preferència per un “niu” íntim i senzill. Gratitud i felicitat: agraïment per l’evolució tecnològica i social viscuda; felicitat entesa com el procés de lluitar i créixer, no només com a estat emocional. Passatges i idees destacades Honestedat sense rancúnia: l’autora narra sense justificar-se ni denigrar tercers, amb una ètica constant i voluntat d’estimar i ser estimada. Escriure per guarir: la redacció del llibre com a via per superar una depressió després de la mort d’una relació clau (18 anys) amb una figura pública. Senzillesa i autonomia: refús de ser “mantinguda” tot i oportunitats; aposta per l’educació (consell de la mare) i el treball. Acceptació del passat: “La vida és com un riu que ens empeny… No podem viure mirant enrere.” Acceptar el que no es pot canviar com a base per avançar. Art, estètica i aparences Influència de Pere Pruna en una fase inicial (crítica: “són molt Pruna, però ben fets”). Tractament de la nuesa femenina com a puresa i equilibri formal (mà i braç “on han d’estar”): cerca de veritat estètica sense caure en l’exotisme o l’erotisme fàcil. Contrapunt entre alta societat i “vida interior”: aparences socials versus identitat íntima i coherent. Violència masclista i resiliència Relat cru d’abusos (cops, coartades de “caure per les escales”, pressió familiar de “la roba bruta es neteja a casa”). Trucada a la policia, assessorament legal, i dilemes per la presència de fills. Denúncia del cicle de perdó i reconciliació freqüent en casos de maltractament; crida a trencar el patró i cercar suport. Segment final del programa Recordatori del Dia Internacional de les Dones (8M) i missatge d’empenta: “mujeres adelante, sin ningún miedo”. Lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mateu) com a tancament espiritual del programa. Anunci institucional de la Diputació de Barcelona sobre igualtat de gènere (bretxa salarial, càrrecs directius, cures i pensions). En síntesi • Un testimoni que desmunta tòpics: aparences vs veritat viscuda. • Una trajectòria de dona que obre camí en postguerra i que inspira pel seu coratge, autonomia i resiliència. • Un especial 8M que connecta memòria personal, art i lluita per la igualtat.

  • Veus Parròquia del 1/3/2017 — Quaresma en marxa: temptacions de Jesús, tres pilars, agenda parroquial, processons i el Papa sobre parelles de fet

    Resum general Programa de "Veus de la parròquia" centrat en la Quaresma: lectura de l’Evangeli de les temptacions (Mt 4,1-11), reflexions pastorals sobre els tres pilars quaresmals —oració, dejuni i almoina—, una completa agenda parroquial i diocesana, i notícies d’Església sobre processons de Setmana Santa a Catalunya i la crida del papa Francesc a l’acollida de les parelles de fet. La segona part, a "Fe i Actualitat", aprofundeix en com viure la Quaresma amb intensitat litúrgica i comunitària, i en la importància de la formació religiosa a l’escola. • Temes clau: Quaresma, Eucaristia, Conversió, Pastoral familiar, Joves i confirmació, Processons, Misericòrdia vs. rigidesa, Educació religiosa. Evangeli del dia: les temptacions de Jesús (Mateu 4,1-11) Lectura del passatge on Jesús, conduït per l’Esperit al desert, és temptat pel diable en tres ocasions (pa, miracle ostentós, poder). Jesús respon amb l’Escriptura i reafirma l’adoració només a Déu. "L'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu." "No tentis al Senyor, el teu Déu." "Adora el Senyor, el teu Déu. Dóna culte a ell tot sol." • Missatge central: fidelitat, discerniment i victòria sobre la temptació a través de la Paraula i l’adoració autèntica. Notícies d’Església i agenda pastoral Reflexió de Mn. Joaquim Rius sobre la Quaresma • Diagnòstic: desconeixement social del sentit de la Quaresma. • Crida: temps de revisió personal (actituds, relacions, responsabilitats) a la llum de l’Evangeli i la misericòrdia de Déu. • Tres camins pràctics: - Oració: diàleg amb Jesús a partir de l’Escriptura i pregàries. - Dejuni: no només alimentari; renúncia al superflu que no és necessari per viure. - Almoina: no sols donar coses, sinó donar-nos amb paraules amables, interès i servei. • Invitació als sagraments: reconciliació per esdevenir més transparents als valors evangèlics. Agenda i convocatòries • Reunió de pares de catequesi als locals parroquials. • Després de la missa familiar: Sopar de la fam (presentació del projecte passat i recollida de donatius pel projecte d’enguany). • Recés de Quaresma per a joves (Sant Feliu de Llobregat): silenci, pregària i música amb "Canta la teva fe"; trobada amb candidats a confirmació. • Jornada de la família (Casa de l’Església, Sant Feliu): xerrada i Eucaristia sobre educació afectiva i sexual (procés de maduració a l’amor; itinerari transversal per a joves i adults). Adreçada a famílies, responsables de pastoral prematrimonial, catequesi, centres juvenils i preveres. Actualitat d’Església • Estudi al Congrés Català de Cofraries: a Catalunya hi hagué fins a 205 processons la Setmana Santa passada, amb creixement destacat a l’àrea metropolitana de Barcelona. • Vaticà: el papa Francesc exhorta els rectors a una actitud flexible i compassiva envers les parelles de fet, en coherència amb Amoris Laetitia. "Francesc demana als rectors que siguin germans, no buròcrates, i escoltin." • Eix teològic: la misericòrdia ha de prevaldre sobre la rigidesa doctrinal entesa com a mera ortodòxia desconnectada de l’acollida. Fe i Actualitat: viure la Quaresma amb profunditat Els tres mitjans de conversió i el seu esperit • Almoina, pregària i dejuni: pràctiques amb arrel quaresmal, però a fer en secret per evitar la hipocresia. • Objectiu: viure cada dia amb intensitat i perfecció per amor a Déu; deixar-se corregir humilment i obrir-se a la caritat. Centralitat litúrgica • Dimecres de Cendra: signe de conversió i llibertat d’esperit. • Eucaristia durant la Quaresma: centre de la fe personal i comunitària; la Paraula de Déu proclamada en l’assemblea és el "nervi" que dona sentit a la lectura, l’estudi i la reflexió. • Finalitat: preparar la Pasqua; per als catecúmens (graus d’iniciació) i per als fidels (memòria del baptisme i penitència). Conversió personal i comunitària • Evitar el fariseisme i l’autocomplaença; pregar els uns pels altres i caminar junts cap al misteri pasqual. • Ampliar la mirada: solidaritat amb qui viu en precarietat (per a qui "tota la vida és Quaresma") i amb qui deixa que Déu el transformi contínuament. Ressò de la Paraula (bisbe Agustí Cortés): educació religiosa a l’escola • Relat: una nena aprèn pregària, símbols i cants gràcies a una religiosa que educa amb alegria i sense coacció; això omple un buit que, si no, s’omple amb sucedanis (aficions, mites, ídols). • Tesi: la formació religiosa a l’escola és dret i deure primari dels pares; la fe cristiana il·lumina integralment la vida (persona, natura, sofriment, diners, societat, convivència, sexualitat, treball, família, amor, felicitat). • Recomanació: religió a l’escola (pública, concertada o privada) per a una educació completa. Tancament • Crèdits del programa i recordatori de la reemissió del dissabte.

  • Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular

    Resum general "No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental." Aquest episodi de "Veus de la parròquia" centra el debat en la Laudato si’ del Papa Francesc i la seva proposta d’ecologia integral. Els participants connecten medi ambient i justícia social, assenyalant com l’impacte ecològic recau amb més força sobre els més vulnerables, i com estils de vida, economia i política han de canviar en clau de sobrietat, bé comú i sostenibilitat. Idea central: una sola crisi socioambiental • La degradació ambiental i la desigualtat social són fenòmens inseparables. • Cal una aproximació integral: combatre la pobresa, retornar dignitat als exclosos i protegir la natura alhora. Temes principals Pobresa, desigualtat i impactes ambientals • L’aire contaminat, els extrems de temperatura i l’escassetat d’aigua potable afecten tothom, però castiguen més els pobres. • Recordatori de l’escala del problema: milers de milions de persones sense aigua potable i sanejament adequats. Economia, consum i globalització • Crítica a un model basat en creixement il·limitat, consum i descart. • La productivitat i l’automatització fan més gran el pastís, però empitjoren el repartiment si no hi ha polítiques de justícia. • La globalització i determinades indústries (per ex. armament) contradiuen el medi ambient i dificulten solucions locals més sostenibles. Ciència, mitjans i curtterminisme polític • El Papa denuncia la baixa mobilització malgrat l’evidència científica sobre escalfament global, pèrdua de biodiversitat o desgel àrtic. • Persistència del negacionisme i de governs centrats en curt termini i cicles electorals. Biodiversitat: el cas de les abelles • Les abelles pateixen declivi per agroquímics i mala regulació; s’ignoren els efectes col·laterals i la dependència de l’agricultura de la pol·linització. • Exemple paradigmàtic de mal incentiu i mirada a curt termini. Conversió ecològica i espiritualitat de la sobrietat • Crida a una conversió de cor que sustenti una espiritualitat de la sobrietat i la cura del bé comú. • Leitmotiv: > "Viure bé amb poc perquè d’altres puguin simplement viure". Educació i responsabilitat empresarial • Educació (escola i família) com a palanca de canvi cultural. • Crítica a currículums econòmics centrats en el benefici a curt termini i desconnexos d’ètica i medi ambient. • Denúncia de deforestació (Amazònia, Indonèsia) per a pastures i carn; urgència de criteris ètics en la producció. Bones pràctiques i economia circular (UE) • Sectors positius: empreses socials, certificacions ambientals i inclusió laboral de persones amb dificultats. • Matèries primeres limitades: impuls a reciclatge i reutilització; polítiques de la UE que obliguen a introduir percentatges de productes amb components recuperats, creant ocupació verda. Política, ciutadania i esperança activa • La consciència creix, però la comoditat frena l’acció; importància d’organitzar-se i votar opcions més sensibles al clima. • > "No tot està perdut": canvis d’estil de vida poden fer pressió sana sobre poders polítics i econòmics. • Invocació a la Carta de la Terra: nou començament, sostenibilitat, justícia i pau. Conclusió • L’ecologia integral demana canvi cultural: unir economia i ecologia, superar el divorci iniciat a la Revolució Industrial i accentuat per la globalització. • L’episodi combina diagnòstic, denúncia i propostes: sobrietat personal, educació, regulació, economia circular i compromís polític per dignitat humana i cura de la casa comuna.

  • Veus Parròquia del 15/2/2017 — Mans Unides i el malbaratament alimentari: pobresa infantil, desigualtat i refugiats; projecte escolar a l’Índia i accions locals a Sant Just

    Visió general Programa dedicat a la campanya de Mans Unides i a la justícia social, amb èmfasi en el malbaratament alimentari, la pobresa infantil i la desigualtat global. Es presenten accions locals (col·lecta, “sopar de la fam”) i el projecte de l’arxiprestat (una escola a l’Índia), i es comenta el concert solidari per als refugiats i el llibre “Amic meu”. "El món no necessita més menjar, necessita gent compromesa que no tiri els aliments i que els produeixi de manera sana." Mans Unides i el malbaratament alimentari Eix triennal de Mans Unides: de reduir fam i pobresa (2016–2019) a enfocar el malbaratament d’aliments aquest any. Dades clau (FAO): 795 milions de persones passen gana al món. Es llencen 1.300 milions de tones d’aliments cada any. Malbaratament per consumidor/any: Àfrica Subsahariana ~6 kg, Europa ~95 kg, Espanya ~60 kg. Exemples greus de desaprofitament per interessos de preu: cafè al mar, tomàquets a les escombraries, llet vessada. Iniciatives positives: neveres solidàries per evitar tirar productes a punt de caducar. Conceptes clau Malbaratament no és només tirar menjar: també implica aigua, energia i hores de treball malgastades. Crítica a les polítiques d’alguns supermercats que destrueixen excedents en lloc de canalitzar-los. Pobresa infantil i exclusió social Justícia i Pau dedica un “Dilluns dels Drets Humans” a la pobresa infantil (amb Càritas i Sor Lucía Caram). Missatge central: només hi ha una pobresa (no “energètica”, “infantil”…), que és la manca d’ingressos a la unitat familiar. Efectes en infants: Tot i les beques menjador, la manca d’extraescolars, tecnologia i socialització limita el desenvolupament integral. Càritas reforça amb tallers i reforç escolar, però la demanda creix. Alerte: tres generacions en pobresa crònica i aparició d’una “classe dels exclosos”, inclosos refugiats. Desigualtat global i sistema econòmic La Terra pot alimentar tothom, però el recurs està mal repartit. Dades d’inequitat: 88 persones acumulen tanta riquesa com 3.500 milions. Crítica a la llei d’oferta i demanda quan es manipula (monopolis, acords de preus) i no garanteix accés bàsic. Proposta: coordinar governs (ONU/FAO) i redirigir recursos (p. ex., destinar només un 25% del que es gasta en armament a necessitats socials). Cadenes de valor, intermediaris i sostenibilitat Impacte dels intermediaris: preus injustos per al pagès i alts per al consumidor. Necessitat d’un consum i producció sostenibles, amb suport als petits agricultors i canals de proximitat. Recomanacions pràctiques: Comprar menys i més sovint per evitar llençar. Afavorir productes locals i circuits de redistribució d’excedents. Energia i hàbits domèstics Critica al mercat elèctric: subhastes opaques, potències contractades i càrregues fixes que penalitzen llars. Consells d’estalvi: Apagar llums i optimitzar usos (rentadora/rentaplats plens). Reciclatge sistemàtic; denúncia d’incivisme i record dels serveis municipals per voluminosos. Accions locals i projecte a l’Índia Col·lecta a les parròquies i “sopar de la fam” a coordinar amb la missa familiar. Projecte de l’arxiprestat (Sant Feliu): construcció/rehabilitació d’una escola de primària a Botmal (Índia): 3 aules, sales auxiliars, biblioteca, magatzems i serveis d’higiene. Beneficiaris: nens i nenes de 6 a 14 anys. Dinàmiques de sensibilització amb infants de catequesi per no llençar menjar. Refugiats: concert solidari i “Amic meu” Concert solidari per refugiats: es reclama transparència sobre el destí dels fons. Intervenció destacada: Òscar Camps denuncia la relació entre fabricació d’armes i guerres. Presentació del llibre “Amic meu”: Conte il·lustrat per nens refugiats (9–11 anys) que narren el seu periple, la vida al camp i les seves esperances. Dibuixos que passen de colors a foscos, mostrant traumes i violència viscuda. Conclusions i crides a l’acció Reduir el malbaratament és clau per combatre la fam; calen polítiques públiques, coordinació internacional i responsabilitat ciutadana. Prioritzar la dignitat: garantir accés universal a béns bàsics i trencar la cronicitat de la pobresa. Participar en accions locals (col·lectes, sopars solidaris) i exigir transparència en la gestió solidària.

  • Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret

    Resum general Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal. "L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza Introducció i context Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística. Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font). Oteiza: pensament i pràctica Art que transforma l’artista Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa. La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social. Humanisme íntegre i compromís Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic. Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària. De l’escultura a la paraula Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit. Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica. El buit i la desocupació de la matèria Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria. Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual. La integritat: definició i exemplificació Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció. En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social. "Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda Cultura, poder i crítica La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte. Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació. Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica. El buit i l’espiritualitat de l’espai El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”. Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit. No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà. Mirar i ensenyar art Com mirar Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”. Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa. Pedagogia de Carme Malaret Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica). Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata. "Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho." Cloenda i missatge final Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps. Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.

  • 27'

    Veus Parròquia del 1/2/2017 — Candelera, Visita Pastoral i Misericòrdia: Notícies d’Església, Lampedusa i Montserrat

    Resum general Programa amb lectura de l’Evangeli i un bloc ampli de notícies parroquials i diocesanes. Es destaca la festa de la Presentació del Senyor (Candelera), la visita pastoral del bisbe Agustí Cortés, la Jornada de la Vida Consagrada, i diverses convocatòries (Vida Creixent, trobada de joves, Sant Nicasi). A “Fe i Actualitat”, reflexió de Jaume Pujol sobre els refugiats i la globalització de la indiferència. També, cultura i espiritualitat a Montserrat (art de Sean Scully i retransmissions litúrgiques) i la veu del Papa Francesc sobre les obres de misericòrdia (visitar malalts i presos). Temes principals Evangeli de diumenge (Mt 5,13-16): ser sal de la terra i llum del món. Candelera (Presentació del Senyor): benedicció i processó de candeles; tradició popular i celebració parroquial. Visita pastoral del bisbe Agustí Cortés als arxiprestats: objectius, mètode i calendari. Jornada de la Vida Consagrada (2 de febrer): pregària i agraïment. Convocatòries diocesanes: Vida Creixent, trobada de joves, festa de Sant Nicasi. Fe i Actualitat: crida a superar la indiferència davant la tragèdia migratòria a la Mediterrània. Montserrat: art i espiritualitat a Santa Cecília (Sean Scully) i retransmissions diàries d’oficis. Veu del Papa Francesc: visitar malalts i presos com a obres de misericòrdia. Detalls destacats Evangeli del proper diumenge Text de Sant Mateu 5,13-16: “Vosaltres sou la sal de la terra...”, “Vosaltres sou la llum del món”. Crida a una fe que il·lumina i dona gust a la vida pública, amb obres visibles que glorifiquin el Pare. Notícies d’Església Candelera – Presentació del Senyor Celebració amb benedicció i processó de candeles a la parròquia (missa de dia feiner a les 20:00). Tradició de guardar la candela per encendre-la en tempesta o en naixements — una pràctica en retrocés entre els joves. Visita pastoral als arxiprestats (Bisbe Agustí Cortés) Finalitat: aproximar realitats pastorals i enfortir la comunió amb el pastor diocesà. No és control administratiu: és trobada, diàleg i estímul per a comunitats acollidores, obertes i missioneres. Metodologia: enfoc per arxiprestat, ús dels òrgans pastorals, trobada amb tots els sacerdots i entrevista personal. Inici: febrer; seguiment i notificacions a mesura que avanci. Jornada Mundial de la Vida Consagrada (2 de febrer) Invitació a pregar pels consagrats (vida religiosa, monàstica o de clausura) pel seu servei a l’Església i testimoni. Record de llaç amb la Presentació del Senyor i agraïment diocesà. Vida Creixent (moviment de gent gran) Diada amb Eucaristia a la Catedral (11:30), refrigeri i dinar de germanor. Valors a aprofundir: amistat, espiritualitat i apostolat. Trobada diocesana d’adolescents i joves Lloc: Sant Sadurní d’Anoia; Data: dissabte 4 de febrer, 16:00–21:00. Edats: 13–18 anys (a partir de 1r d’ESO). Festa de Sant Nicasi – Sant Jaume Sesoliveres Eucaristia presidida pel bisbe Agustí (diumenge 5 de febrer, 12:00). Fe i Actualitat – “Des de l’altra riba” (Jaume Pujol) Rememoració del viatge del Papa Francesc a Lampedusa (2013), denúncia de la globalització de la indiferència i del desresponsabilitzar-se de la tragèdia. Dades d’ACNUR: més de 10.000 morts ofegats a la Mediterrània en tres anys i mig. Crida a responsabilitat fraterna i a no quedar-se en la comoditat. Cites clau: "Qui de nosaltres ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes?" "La cultura del benestar... ens porta cap a la globalització de la indiferència." Montserrat – Art i retransmissions Santa Cecília de Montserrat – Espai Sean Scully Antiga església convertida en espai d’art i contemplació amb obres de Sean Scully. Institut Art i Espiritualitat: lectures, música i xerrades (agenda amb diverses dates i ponents). Montserrat Comunicació – Oficis en directe Seguiment massiu: ~100.000 persones cada diumenge per TV local; TV3 el primer diumenge de mes; també per internet. Emissions diàries: UDES (7:30), Missa conventual (11:00), Salve Regina i Virolai (13:00), Rosari (18:15), Vespres (18:15). La veu del Papa Francesc – Obres de misericòrdia Crida a visitar malalts i presos com a gestos de proximitat, tendresa i dignitat. Denúncia del justicialisme i de assenyalar amb el dit. Recordatori: la misericòrdia retorna joia i dignitat. "Que ningú no assenyali amb el dit a ningú." Crèdits i horaris del programa Locutors: Joana Algarra i Pere Oliver; control i música: Carles Hernández Rius. Emissió: dimecres 19:30; reemissió: dissabte 10:30 (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM).

  • Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)

    Tesi central • Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum. • Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals. • Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting. • Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu. • Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real. Consum, repartiment i responsabilitat individual • Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi. • Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure. • Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics. "Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure." Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica) • El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets: • Classificar deixalles i evitar abocaments • Reduir i controlar emissions del vehicle • Preservar l’entorn amb visió de llarg termini • Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini. "La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional." "No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran." Límits del model i necessitat de decreixement • Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres. • El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics. Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor • Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats. • Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu. Redefinir el progrés i crítica al greenwashing • Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior. • Alertes de l’encíclica: • El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica. • La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real. "En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés." Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals • Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar. • Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement. • El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos. "La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."

  • Veus Parròquia del 18/1/2017 — Clàusula sòl i despeses d’hipoteca: victòria europea, com reclamar, i la pobresa energètica a l’oligopoli elèctric

    Visió general Episodi centrat en dues qüestions clau: Justícia europea vs. banca espanyola: anul·lació de la limitació temporal i retroactivitat total en la devolució de la clàusula sòl i crítica a les despeses de formalització d’hipoteques carregades al client. Pobresa energètica i oligopoli elèctric: dades d’impacte, causes estructurals, traves a les renovables i crida a solucions públiques i comunitàries. "Primer és la justícia i després els poders" — en referència a la decisió del TJUE sobre la clàusula sòl. Tema 1 — Justícia europea, banca i hipoteques Què és la clàusula sòl i què ha dit Europa La clàusula sòl fixava un interès mínim a les hipoteques variables, impedint que el tipus baixés sota un llindar tot i que l’Euríbor o l’índex de referència fos inferior. El TJUE corregeix la jurisprudència espanyola: la devolució és retroactiva des de l’origen de la clàusula, no només des de 2013. Impacte estimat: milers de milions d’euros en devolucions; els ponents citen xifres a partir de 7.000 milions d’euros. "Quan baixen sí que hi ha límit, però quan pugen no hi havia límit" — asimetria denunciada en les clàusules. Despeses de formalització d’hipoteques També s’assenyala com a improcedent carregar al client despeses com notaria, registre, gestoria i impostos en la constitució/modificació d’hipoteques. Estimació orientativa: ≈3.000 € en una hipoteca de 150.000 €. Com reclamar (guia pràctica) Pas 1. Escriure al Servei d’Atenció al Client del banc sol·licitant la devolució (clàusula sòl i/o despeses). Pas 2. Esperar la resposta (sovint negativa) del banc. Pas 3. Amb la negativa o silenci, interposar demanda amb assessorament jurídic. Recursos útils: Col·lectiu Ronda — www.cronda.coop (formularis i instruccions). Marc ampli: institucions, crisi i drets Crítica a la passivitat del Banc d’Espanya i a decisions polítiques de la crisi que van prioritzar el rescat bancari i els retallades. Al·lusió a l’esgotament del fons de reserva de les pensions i a la manca de rendició de comptes. Malgrat decepcions (refugiats, drets civils), la decisió europea reforça la confiança en una UE que posa les persones per davant dels poderosos. Tema 2 — Pobresa energètica i oligopoli elèctric Dades i vivències A l’Estat, ≈7 milions de persones tenen dificultats per pagar la llum; la factura ha pujat +52% des de l’inici de la crisi, mentre els salaris estan estancats o han baixat. Beneficis acumulats del sector elèctric en el període: 56.624 M€ (>20 M€ al dia). Testimoni local: revisions de gas on llars no encenen la calefacció per cost; ~100 €/mes per un pis de 80 m² pot ser inassumible per pensions modestes. Causes estructurals i barreres Oligopoli de grans distribuïdores (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa) amb control de xarxa i poca competència efectiva. Traves a l’autoconsum i a les renovables (l’anomenat impost al sol i menys subvencions), en contrast amb països capdavanters (Dinamarca, Noruega). Cooperatives com Som Energia ofereixen alternatives, però la distribució continua condicionada per les grans. Dimensió ètica i geopolítica La manca d’accés a l’energia és una qüestió de drets i de dignitat, no un luxe. Connexions amb conflictes geopolítics per rutes de gas i petroli que acaben afectant la població (refugiats, fred, malalties). Què cal fer Polítiques públiques que assegurin l’energia com a bé essencial i regulació que trenqui dinàmiques oligopolístiques. Harmonització europea amb lleis comunes que evitin arbitrarietats estatals. Acció municipal i comunitària per pal·liar emergències i impulsar renovables. "Un servei públic no pot ser tan car" — sobre la factura elèctrica i l’accés universal. Introducció i tancament Presentació, salutacions de Cap d’Any i absència de la Joana per malaltia. Recordatori de reemissió i avanç d’una bona notícia pendent provinents del Govern de Catalunya per a la propera edició.

  • Veus Parròquia del 11/1/2017 — Paraula Viscuda: “Els pescadors” (Chigozie Obioma) — família, violència i profecia a Nigèria, de la por a la redempció

    Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Conductores: Montse Giró i Helena • Convidada: Marta Balada (educadora, artista i impulsora del Carreu Blau) Llibre destacat: “Els pescadors” de Chigozie Obioma • Primera novel·la de l’autor nigerià; trama colpidora i àgil sobre quatre germans marcats per la profecia d’un boig (Abulu) i l’espiral de violència, por i tragedia que desencadena. • Alhora, una història de tendresa, vincles fraternals i amor parental sota adversitats extremes. • Lectura en doble clau: drama familiar i metàfora de Nigèria (corrupció, violència cíclica, mancances de lideratge) però amb brins d’esperança en les noves generacions. Temes principals • Autoritat i càstig: pare sever i escola catòlica amb càstigs corporals. • Por, dolor i angoixa: dany físic i psicològic, especialment en la mare. • Influència (negativa) i obsessió: com una paraula, maledicció o profecia pot modelar conductes i destins. • Xoc cultural: educació religiosa occidental vs cosmovisions ancestrals (malediccions, dimonis, vodú). • Simbologia animal: cada personatge s’associa a un animal (àliga, falcó, pitó) com a clau metafòrica de caràcter i trànsits interns. • Redempció i esperança: després de la destrucció, camí de reconciliació familiar i canvi del pare. Trama i moments clau (sense espòilers crítics addicionals) • La profecia d’Abulu —“moriràs a mans d’un pescador”— enverina la convivència i el gran germà (Ikenna) es transforma sota la por i la violència prèvia (pallissa del pare). • L’aïllament, la sospita i l’obsessió desembocan en tragèdies entre germans (mort i suïcidi), mentre la mare col·lapsa (depressió i ingrés) i el pare és lluny per feina. • El tercer germà instiga la venjança contra Abulu; el narrador (Ben) assumeix la culpa i passa 6 anys a presó, convertint-se en eix de redempció familiar. • Sortida de presó i reconciliació: canvi del pare (de la duresa a la tendresa) i ombra esperançadora del germà que retorna. "Quan la por s’apodera del cor d’una persona, l’empatiteix [...] li va arrebessar moltes coses: la pau, el benestar, les relacions, la salut i fins i tot la fe." Clau de lectura i metàfores • La por i la maledicció funcionen com a fongs autodestructius que consumeixen l’individu i el vincle familiar. • S’hi oposa la tendresa i la protecció (mare com a falconera), i la presa de responsabilitat (Ben) com a acte de redempció. • Nigèria es llegeix com a cos social ferit: pobresa, abusos de poder, violència—però amb possibilitat d’equilibri si es curen les causes estructurals. Impacte, paral·lels i recomanació • Paral·lels amb realitats actuals: agressivitat social, tràfic i coacció via vodú, bosses de pobresa i abusos de poder. • L’autor evita maniqueismes: no hi ha bons i dolents purs; hi ha context, influències i transformacions. • Escritura precisa i visual, amb ritme que enganxa fins al final. • Recomanació de Marta: lectura que fa reflexionar sobre la condició humana, les misèries i les bondats, i que acaba amb esperança. Tancament del programa • Lectura breu de l’Evangeli de sant Joan (Any A): testimoni de Joan sobre Jesús, l’Anyell de Déu; idea final d’amor i redempció. • Comiat i cortina musical de la casa.

  • Veus Parròquia del 21/12/2016 — Nadal a «Veus de la parròquia»: Isaïes, l’Evangeli de Joan, la poesia de Teresa Fabregat i l’acompanyament als malalts

    Resum general Programa especial de «Veus de la parròquia» amb motiu de Nadal, emès a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). El locutor ofereix una reflexió espiritual sobre el Nadal, amb lectures de Isaïes i de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18), i incorpora la poesia de Teresa Fabregat per vincular fe i vida quotidiana. També hi ha un record afectuós pels malalts i l’absència de la companya Joana Algarra. El tancament és un llarg comiat amb «Bona nit» repetit. Punts clau • Centralitat de la Paraula i la Llum de Nadal: el Pròleg de Joan subratlla la Paraula feta carn i la llum que la foscor no pot ofegar. • Profecia i consol d’Isaïes: l’anunci de pau i salvació dona sentit al goig nadalenc enmig dels neguits. • Fe i finitud: la poesia de Teresa Fabregat (Sílvia) confronta la proximitat de la mort amb l’alegria i l’esperança del Nadal. • Comunitat i cura: missatge d’acompanyament als malalts i esment de l’absència de Joana Algarra per malaltia. • Estructura radiofònica: obertura amb espai publicitari i identificació d’emissora; lectura bíblica central; comiat extens amb «Bona nit». Temes i desenvolupament Obertura i context • Breu publicitat d’automoció (frenada d’emergència, porta posterior intel·ligent, assistent de llums) i crida a visitar AR Motors a Sant Just d’Esvern i Badalona. • Identificació de l’emissora i entrada del programa «Veus de la parròquia». Reflexió de Nadal i lectura d’Isaïes • El locutor descriu els sentiments barrejats a les portes del Nadal i presenta Isaïes com a balsam de consol. "Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau... Als ulls de tots els pobles el Senyor estès el seu braç sant..." • Missatge central: pau, salvació i retorn del Senyor com a clau interpretativa del temps present. Fe i vida: Teresa Fabregat (Sílvia) • Transició «baixa a la terra» per unir la fe a la vida quotidiana. • Record de la periodista i poeta Teresa Fabregat (Sílvia), amb el seu poema publicat el Nadal de 1970: "Quan veig que a prop de mi la mort s'asseu, sento com se'm desvetlla l'alegria... Per Nadal sentiré la vostra veu; per Nadal, vos sereu la meva vida." • Idees clau: l’esperança pasqual dins del Nadal i la consciència de la finitud transformada per la fe. Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (1,1–18) • Pròleg joànic proclamat íntegrament: la Paraula preexistent, creació per mitjà d’Ella, llum i vida dels homes, encarnació i gràcia sobre gràcia. "La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la." "El qui és la Paraula es va fer home... ple de gràcia i de veritat." • Missatge: el centre teològic del Nadal és la revelació de Déu en Jesucrist. Comunitat, salutacions i acompanyament • Esment de l’absència de Joana Algarra (malaltia) i desig de pronta recuperació. • Missatge d’acompanyament als malalts i reconeixement de la ràdio com a companyia en el dolor. Tancament • Breu fragment de to nadalenc i, tot seguit, comiat reiterat amb «Bona nit» repetit durant un llarg tram final.

  • Veus Parròquia del 14/12/2016 — Els gemecs de la terra i dels pobres: Laudato si’, globalització de la indiferència i balanç de les cimeres del clima

    Visió general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" analitza l’encíclica ecològica Laudato si’ del papa Francesc i connecta el seu missatge amb el context polític i social actual: la "globalització de la indiferència", el balanç de les cimeres climàtiques (Rio, Kyoto, París, Marrakech), el paper de la societat civil i de l’Església, i els riscos del negacionisme climàtic. Tesi central • Els gemecs de la terra són també els gemecs dels pobres: la crisi ecològica és inseparable de la crisi social. • Cal trencar la globalització de la indiferència i construir una consciència planetària que posi la vida i el bé comú al centre. "Necessitem enfortir la consciència que som una sola família humana." "Mai no hem maltractat i ferit la nostra casa de tots com els darrers dos segles." Temes principals discutits 1) Globalització de la indiferència i domini del capital • Descripció de la globalització com a extensió de dinàmiques econòmiques i culturals de les potències a escala mundial. • La globalització de la indiferència fa que, si un tema "no importa" als centres de poder, acabi no importat arreu (pobresa, medi ambient, violències). • Crítica al domini de les finances i les multinacionals per sobre de la democràcia i del bé comú. 2) De Boff a Laudato si’: el crit de la terra • Referència a Leonardo Boff i a obres com "Grito de la tierra, grito de los pobres". • El papa Francesc assumeix aquest leitmotiv: el clam de la germana terra s’uneix al clam dels abandonats del món. 3) Degradació històrica i externalitats • Repàs de les revolucions industrial, automobilística i tecnològica: fòssils, residus, coltan i impactes acumulats. • El llenguatge econòmic d’externalitats negatives edulcora la gravetat del dany ecològic i humà. 4) Consciència planetària i família humana • Crida a superar l’egoisme individual i nacional per una visió global interdependent. • Per als creients, oblidar la terra que agonitza és pecat; per a tothom, és una qüestió ètica universal. 5) Cimeres del clima: del voluntarisme a les inèrcies • Rio 1992 i l’Agenda 21: més eficàcia per baix (escoles, municipis) que no pas per dalt. • Kyoto: mercat de drets d’emissió i ratificacions erràtiques; París i Marrakech: avenços insuficients. • La societat civil i els partits verds aporten propostes, però topen amb baixa acceptació. • Nota política: a l’Europa de l’Est, hi ha ecologismes de dreta i extrema dreta per reacció a l’industrialisme soviètic. 6) Negacionisme i risc de col·lapse • Alarmes sobre col·lapse i extinció si persisteixen els modes de producció i consum. • Crítica al negacionisme climàtic (p. ex., l’elecció de Trump i perfils negacionistes) i a l’"economia que mata" (Evangeli Gaudium). • La recent crisi econòmica era una oportunitat de canvi que s’ha desaprofitat per les inèrcies corporatives. 7) Paper de l’Església • L’Església no dona receptes tècniques, però ofereix criteris ètics i promou el debat honest entre científics i governs. • Francesc vol una Església en sortida, no autorreferencial, incòmoda per a qui la voldria muda. • Final amb la idea-clau: la vida i la natura són un do; cuidar-les és un deure moral. "La natura és regal que ens ajuda a viure... hem de cuidar-la i no reduir-la a objecte de manipulació." Conclusions i crida a l’acció • Superar la indiferència i les lògiques que subordinen la vida al benefici immediat. • Empoderar la base (escoles, municipis, xarxes ciutadanes) mentre s’exigeix ambició global als governs. • Diàleg ciència-política-ètica amb l’Església com a interlocutora moral. • Entendre la vida i la natura com a do implica responsabilitat intergeneracional i decisions valentes avui.

  • Veus Parròquia del 30/11/2016 — La pell freda d’Albert Sánchez Piñol: por, solitud i comunicació en un far assetjat

    Panorama general En aquest episodi de «La paraula viscuda», la Montse Giró i la Lina conversen amb en Jordi Domènech sobre «La pell freda» d’Albert Sánchez Piñol. La xerrada se centra en com la novel·la activa la por i l’angoixa, i com aquestes emocions s’entrellacen amb la solitud, la manca de comunicació i la metàfora de la pell com a cuirassa emocional. “La por mou el món”, recorda en Jordi citant Sánchez Piñol, i el diàleg extrapola aquesta idea a conflictes socials actuals, com el dels refugiats. El llibre i per què impacta Elecció personal: En Jordi tria «La pell freda» perquè el va atrapar fins a devorar-lo. La seva primera sensació va ser la por. Escriptura immersiva: El text és descriptiu i precís, amb un llenguatge contingut que intensifica l’impacte. Fragment destacat “Primer van aparèixer uns caps que s’apropaven a la costa… A mesura que… es convertien en reptils… S’arrossegaven uns metres i després es posaven drets… De les goles sortien un xiu-xiu de complot general.” Sinopsi sense espòilers Punt de partida: Un irlandès accepta una feina d’oficial atmosfèric en una illa de l’Atlàntic Sud. No troba el seu predecessor i només hi viu en Batís Cafó, al far. Amenaces nocturnes: Cada nit, una espècie d’amfibis —els sitauca— emergeix del mar i assetja l’illa. Aliances incòmodes: Malgrat l’odi i la desconfiança, el protagonista i en Batís s’uneixen per sobreviure. Temes clau Por (externa i interna) • Por com a motor i com a paràlisi: activa decisions i guerres, però també congela respostes • Por al desconegut i a un mateix: el “monstre interior” i la dificultat de gestionar emocions “La por és el sentiment que experimentem quan no sabem què passarà…” Solitud i comunicació • Fugir del passat no resol el buit: la motxilla emocional viatja amb un • La manca de diàleg entre els protagonistes augmenta el risc i l’angoixa Metàfora de la “pell freda” • La pell com a membrana protectora que ens fa menys sensibles, “sords” i “indemnes”, però també més inhumans • La pell que rellisca: cuirassa que evita el contacte i la comunicació real Sexualitat, poder i alteritat • Aparició d’Aneris (anagrama de “sirena”): relació ambigua de desig, domini i protecció • El triangle protagonista exposa valors humans en tensió: por, necessitat, tendresa i violència L’autor i l’estil Albert Sánchez Piñol, antropòleg (i africanista), construeix una espècie nova —els sitauca— amb worldbuilding minuciós: pell, moviments, costums i mesures. Narració en primera persona que afegeix immediatesa i angoixa sostinguda. Recepció i sensació final Final “rodó” i satisfactori, però deixa inquietud i mal regust fèrtil. El llibre genera un estat d’alerta que perdura un cop tancat. Reflexions extrapolades Por i societat • La por als “altres” (p. ex. refugiats) activa polítiques de bloqueig i replegament • Compartir la por la fa menys por i obre l’entesa Aprendre a estar sols • Saber estar sols pot desactivar l’angoixa i portar pau interior • Autoconeixement i comunicació: eixos per gestionar la por Tancament espiritual Lectura de l’Evangeli del segon diumenge d’Advent (cicle A) i record de la veu de Joan Baptista: “No tingueu por; vindrà algú millor que jo i us ajudarà”. “Despertar consciències adormides” en un món distret i superficial: una crida a la confiança i a la responsabilitat compartida.