Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

289-300 de 488
  • Veus Parròquia del 3/5/2017 — Bon Pastor i patrons de Catalunya; agenda parroquial; el Papa a Egipte i diàleg amb l’islam; cap infant sense colònies

    Panorama general Programa de la parròquia de Sant Just i Pastor amb una estructura clara: lectura de l’Evangeli, notícies d’Església i agenda, i Fe i Actualitat. Destaquen: la meditació sobre el Bon Pastor, un text extens de Mn. Joaquim Rius sobre Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, una completa agenda parroquial i diocesana, l’anàlisi del viatge del papa Francesc a Egipte i la crida social de la campanya “Cap infant sense colònies”. "No tingueu por d’estimar tothom, amics i enemics" — papa Francesc Lectura de l’Evangeli (Joan 10:1–10) Text de Sant Joan sobre el Bon Pastor: Jesús és la porta de les ovelles; les ovelles reconeixen la seva veu i fugen de l’estrany. Idees clau: Discerniment: la comunitat reconeix la veu del veritable pastor. Crist, porta i protecció: "Els que hi entrin passant per mi se salvaran... i trobaran pastoratges". Finalitat de la missió de Jesús: vida en abundància. "Jo sóc la porta de les ovelles... He vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir." Notícies d’Església: Patrons de Catalunya (Mn. Joaquim Rius) Reflexió sobre la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi com a patrons de Catalunya. Punts destacats: Montserrat: muntanya singular, espiritualitat benedictina, impuls cultural i servei al país i a la llengua. Sant Jordi: símbol de lluita i identitat; cultura, llengua, seny i rauxa com a valors catalans. Referència a Ef 6, “armadura del cristià”, per afrontar els “dracs” contemporanis amb veritat, justícia i fe. "Sant Jordi, Patró de Catalunya: torneu-nos la llibertat — i si pot ser amb un llibre i una rosa." Agenda parroquial i diocesana Grups d’estudi de l’Evangeli Reunions: dilluns 8 (18:30) i dimecres 10 (19:00). Primera participació de l’Eucaristia (infants) Al col·legi Madre Sacramento: dissabte 6, celebració amb famílies. A la parròquia: grup a la capella de la residència Ntra. Sra. de Lourdes, dissabte 13 (motiu: logística). Trobada diocesana de joves (18–25) Data i lloc: dissabte 6 de maig, 20:00–23:00, parròquia de Sant Pere i Sant Pau (El Prat de Llobregat). Accent: vocació baptismal; enllaç amb la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i el Sínode 2018 (joves, fe i discerniment vocacional). Programa: acollida i pregària, xerrada sobre el baptisme, treball en grups i sopar per fomentar la convivència. III Memorial del bisbe Tena (Pastoral Litúrgica) Reconeixement del Centre de Pastoral Litúrgica a Mons. Víctor Sánchez Espinosa (arquebisbe de Puebla) per la seva tasca litúrgica. Acte: dimecres 10 de maig (18:00), Seminari Conciliar de Barcelona. Taula rodona: “Per un treball decent” Dijous 4 de maig (19:00), Ateneu Sant Feliu. Organitza la pastoral social i obrera del bisbat. Tema: quan treballar no és suficient per viure dignament. Fe i Actualitat: el Papa a Egipte (crònica i editorial de La Vanguardia) Crònica d’Eusebio Val Visita de Francesc al Caire: missatge de pau i contra el fanatisme en un entorn de màxima seguretat després d’atemptats recents. Missa multitudinària i paraules clau: Únic extremisme admès: la caritat. Crida a vèncer la por i a viure la fe amb coratge a la vida quotidiana. Context geopolític: paper d’Al-Sisi i la lluita contra l’ISIS; pluralitat de ritus catòlics a Egipte (copte, maronita, armeni, etc.). "A Déu li agrada només la fe professada amb la vida... l’únic extremisme admès per als creients és el de la caritat." Editorial de La Vanguardia Impacte del viatge: impuls a la pau, diàleg interreligiós amb el món musulmà, ecumenisme i suport als cristians coptes. Moment clau: visita a Al-Azhar, centre teològic sunnita de referència, per reforçar la comprensió mútua i demanar desfanatització de la joventut. Crida conjunta a proclamar el caràcter sagrat de tota vida humana i combatre tota forma de violència. Veu de l’Arquebisbe: “Cap infant sense colònies” (Fundació Pere Tarrés) Campanya per garantir l’accés al lleure educatiu d’infants en vulnerabilitat durant l’estiu. Dades clau: A Catalunya, 1 de cada 4 infants viu sota el llindar de la pobresa. Objectiu: més de 4.500 beques, prop d’1 milió d’euros (+12% vs. any anterior). Beneficis: convivència, hàbits, referents positius i desenvolupament integral en entorns segurs. Crida a sensibilitzar i mobilitzar recursos per esplais, campaments i casals. Cloenda Recordatori d’horaris d’emissió i agraïments a l’equip. Invitació a seguir informats via web parroquial i diocesana.

  • 30'

    Veus Parròquia del 26/4/2017 — Laudato si’, energies renovables i acció local a Sant Just: eficiència, transport i ecoparròquies

    Resum general del programa Context i objectiu El programa aborda l’“encíclica ecològica” del Papa Francesc (Laudato si’) i la seva crida a una ecologia integral que involucri persones, parròquies i institucions. Es combina una mirada espiritual i social amb una anàlisi tècnica i pràctica sobre energia, transport, aigua i polítiques locals. "Fer un treball d'aprofundiment i de reflexió... i col·laborar amb entitats que ja treballen en aquesta línia" Punts clau Obligació moral i social: cuidar la natura és també deure amb la persona i amb la comunitat. Recursos i comunitats: existeixen materials, guies i xarxes cristianes per traduir Laudato si’ en accions concretes (p. ex. ecoparròquies). Prioritats energètiques: 1) Conscienciació i no mal ús de l’energia, 2) Eficiència energètica, 3) Transició cap a renovables. Renovables avui: hidràulica, eòlica, fotovoltaica (amb millores de rendiment fins a ~18–22%), i termosolar; també idees emergents (bioluminescència urbana) i aprofitaments innovadors. Emissions i mix elèctric: cal avançar cap a energies netes per reduir CO2, SO2 i NOx. El mix condiciona l’impacte real de solucions com el cotxe elèctric. Transport: els motors tèrmics són ineficients; l’elèctric redueix contaminació local, però la seva bondat depèn de l’origen de l’electricitat; híbrids amb regeneració són un pas pragmàtic. Aigua i habitatge: mesures domèstiques útils (aeradors, recirculació d’aigua calenta, aïllament i ventilació breu per evitar pèrdues), però gran part de l’impacte recau en indústria i polítiques. Polítiques locals (Sant Just Desvern): substitució de llums per LED, detectors de presència i sectorització en equipaments (parc del Mil·lenari, Ajuntament, Mercat, Biblioteca) amb reduccions de demanda del 23–45% i milers de quilos de CO2 evitats anualment. Missatge del Papa: abordatge humanista i universal, amb crida a grups de reflexió i acció que transformin la societat des de la base. Temes desenvolupats 1) Recursos per a l’ecologia integral (línia eclesial i social) Entitats: Justícia i Pau, Càritas, Mans Unides, Cristianisme i Justícia. Webs i guies: • Enlázate por la Justicia (enlazateporlajusticia.org) • Global Catholic Climate Movement (Moviment Catòlic Mundial pel Clima) • Guia d’ecoparròquies per “portar a la vida” Laudato si’ 2) Prioritats energètiques i model econòmic Crítica al creixement il·limitat del PIB: no sostenible a llarg termini. Full de ruta: • Conscienciació i bon ús de l’energia • Eficiència: mateix servei amb menys consum • Renovables: ampliar-ne el pes en el sistema 3) Estat de les renovables i millores tecnològiques Mapa de renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica (inclosa la mini), termosolar. Innovació: bioluminescència urbana (arbrat lluminós) i microgeneració (p. ex. corrons a peatges). Fotovoltaica: irradiació típica ~1 kW tèrmic/m²; rendiments comercials han passat d’aprox. 12–16% a 18–22%. 4) Emissions, mix elèctric i solucions reals Factors d’emissió: al voltant de ~400 g CO2/kWh consumit (més SO2 i NOx), depenent del mix. Objectiu: descarbonitzar el mix per maximitzar el benefici de l’electrificació. 5) Auditories, aigua i habitatges Auditories energètiques: bones en teoria, però sovint poc rigoroses; cal millorar-ne la qualitat. Aigua: aeradors tipus Venturi i recirculació d’aigua calenta per reduir malbaratament. Hàbitat saludable i eficient: aïllaments, doble vidre, ventilació curta (≈10 min) per no perdre la inèrcia tèrmica de les parets. 6) Transport i transició de mobilitat Motors tèrmics: només ~30–38% de l’energia arriba a les rodes; la resta es perd en calor i fregaments. Cotxe elèctric: zero emissions locals, però dependència del mix i gestió de bateries. Híbrid regeneratiu: solució intermèdia sòlida a curt termini (aturada en semàfors, frenada regenerativa). 7) Accions locals exemplars (Sant Just Desvern) Parc del Mil·lenari: canvi a LED → −45% demanda elèctrica. Ajuntament: LED + detectors de presència + sectorització → −25% demanda. Mercat: LED → −23% demanda. Biblioteca: millores d’eficiència → −25–30% aproximats. Impacte: milers de kg de CO2 no emesos anualment, amb efecte multiplicador si s’estén a altres equipaments. 8) Missatge i crida de Laudato si’ Visió humanista i interreligiosa: cuidar la “casa comuna” com a responsabilitat de tothom. Mètode: grups de reflexió i treball que promoguin canvis des de la base. Idees per emportar-se El canvi comença ara: informació accessible, eines i casos d’èxit locals ja existeixen. Eficiència primer, renovables després: la combinació dóna resultats tangibles. Mobilitat intel·ligent: transició pragmàtica cap a sistemes menys intensius en carboni. Laudato si’ com a marc: una ètica ecològica que integra persones, parròquies i ciutats.

  • 30'

    Veus Parròquia del 19/4/2017 — Economia solidària i sanitat pública: atur, repartiment del treball, fam global i ecologia (colibrí, Open Arms i Laudato Si)

    Fil conductor i idea central "No és que es necessiti més menjar, sinó redistribuir-lo correctament." La conversa articula un fil comú: el dret a una vida digna —treball, alimentació, salut i natura— i com assolir-lo amb petites accions transformadores (el colibrí) i canvis estructurals. Es contraposa l’economia especulativa amb models solidaris i productius, i es defensa una sanitat pública forta i una ecologia integral. Economia solidària i mercat de treball Crítica al capitalisme especulatiu i l’atur estructural • El capitalisme especulatiu genera exclusió i desigualtat, vulnerant la dignitat humana i els drets al treball i a una vida digna. • L’atur estructural s’ha cronificat, afectant especialment els joves i derivant en problemes de salut mental per desconnexió social, pèrdua de rutina i d’expectatives. • Les reformes laborals impulsades per la troika han precaritzat, facilitant acomiadaments i retallant drets, sense revertir el dèficit. Automatització i repartiment del treball • La robòtica i l’automatització han d’entendre’s com a millores qualitatives, però cal repartir el treball: reducció d’hores/dies o torns per crear més llocs. • Exemple del comerç: ampliar horaris sense doblar torns no crea ocupació; cal organització per torns i criteris de repartiment. • Es proposa un sou mínim net d’entorn de 1.000 € com a llindar de dignitat. Fam, redistribució i especulació alimentària • Emergència a Sudan del Sud: risc de milions de morts per fam, malgrat que hi ha menjar al món. • El problema és de redistribució i logística, agreujat per l’especulació alimentària que converteix els aliments en mercaderia. • Testimoni de Gàmbia: sacs de gra (soja, blat de moro) deteriorant-se a la vora d’un riu per mala gestió i desconnexió amb les dietes locals i la cadena de subministrament. • El treball s’ha d’entendre com a bé comú al servei de la vida, la salut i l’educació —que no són mercaderies. Cap a una economia transformadora: propostes i referents • Construcció d’ecosistemes d’economia transformadora: canvis graduals dins les organitzacions (conciliació, noves línies productives, repartiment de beneficis amb finalitat social). • Reorientar el capital cap a economia productiva (no especulativa): crea ocupació estable i riquesa sostinguda. • Referent: Paul Krugman i debats sobre repartiment del treball, redistribució de renda i fins i tot impost als robots quan substitueixen persones. Sanitat pública: reconeixement, precarietat i risc de privatització • Reconeixement explícit a metges, infermeres i personal sanitari: vocació, dobles torns, sous baixos i alta responsabilitat en condicions de tensió. • Crítica a retallades: tancament de plantes sense ampliar plantilles; interins sense estabilitat; fuga de talent a països com el Regne Unit. • Defensa d’una sanitat pública universal: rebuig a models de privatització que exclouen qui no pot pagar. • Prioritzar als pressupostos públics: millorar sous i condicions del personal, gestionar bé els recursos, no rescatar entitats financeres a costa de serveis essencials. "Primer, salvem la vida; després ja buscarem la solució." Exemple d’atenció sense discriminació a persones sense papers, reafirmant el principi ètic bàsic de la medicina. Comunitat i solidaritat: Open Arms i memòria dels refugiats • Agraïment pel concert solidari: 451 € per a Open Arms, que a més de salvar vides al mar, impulsa lloguers socials per a l’acollida digna. • Recomanació d’un llibre de nens sirians (testimonis i dibuixos) sobre l’itinerari fins a camps de refugiats: eina per prendre consciència i educar en empatia. Ecologia integral i espiritualitat • Xerrada d’ecologia inspirada en Laudato Si (papa Francesc): integrar cura de la natura, justícia social i dimensió espiritual. • Crida a estimar, respectar i cuidar la casa comuna amb accions concretes i coherents amb el model econòmic i social. Tancament: la metàfora del colibrí • Tornar al colibrí: començar amb petits canvis persistents que, sumats, transformen. Des de la feina i el consum fins a la participació comunitària i política.

  • 30'

    Veus Parròquia del 5/4/2017 — Un curso de milagros: perdó, no-judici, no‑dualitat i pau interior — metodologia de vida, exercicis 365 i empremta familiar

    Context i convidats Programa: Paraula viscuda (Ràdio d'Esbert). Conversa entre l’Alina, la Montse Giró i la convidada Maria Teresa Esmerats Gallar sobre el llibre Un curso de milagros i la seva aplicació com a metodologia de vida. Convidada • Maria Teresa Esmerats Gallar: emprenedora i creativa del poble (interiorisme, aparadorisme i visual), mare de dos fills. El llibre: origen, estructura i propòsit Autora i origen • Escrit i “transcrit” per Helen Schucman (psicòloga clínica, Columbia University, NY), amb la col·laboració de William Thetford. • Segons el relat, l’obra neix arran d’una crida per trobar “un altre camí” davant la ira i el conflicte en l’entorn professional. Estructura de l’obra • Text principal extens (aprox. 754 pàgines) amb capítols de filosofia pràctica. • Llibre d’exercicis (365 lliçons, aprox. 522 pàgines): una pràctica diària, sense presses, per integrar canvis d’“interpretació”. • Manual per als “mestres de Déu” (misioners de la bondat): qualitats com la plena confiança, honestedat, tolerància, mansuetud/humilitat, fe i mentalitat oberta. Propòsit i to • No és autoajuda clàssica: és una metodologia de vida de caire humanista centrada en el benestar individual i social, la pau interior i l’amor com a pràctica. Temes clau i idees fortes Percepció, projecció i interpretació • El món de la percepció és el món del temps, el canvi i els finals; es basa en interpretacions, no en fets. • El que veiem dels altres sovint és una projecció pròpia; la clau és reeducar la interpretació. Judici i perdó • Premissa essencial: no jutjar (el més difícil i el primer pas). • Perdonar allibera i retorna la pau; el perdó va lligat a la comprensió amorosa. Ego i pau interior • L’ego és un “personatge” que reactiva el greuge i la separació. • Ensenyar la pau per aprendre-la: transmetre pau mentre la practiques la consolida en tu mateix. No‑dualitat i unitat • Del “món dual” (separació, comparació) al “món no‑dual” (tot és u): “la part és en el tot i el tot és en la part”. Temps relatiu i pràctica gradual • El temps és relatiu: fer una lliçó al dia, sense presses, integrant lentament; els canvis profunds requereixen ritme sostingut. Exercicis pràctics • Ex. “Les tres posicions” davant un conflicte: - Primera posició: vius el teu punt de vista (apareix l’ego). - Segona posició: t’ubiques a la pell de l’altre. - Tercera posició: observador neutral, guanyant perspectiva i compassió. • Primera lliçó (parafrasejada): observar objectes (taula, finestra) i adonar-se que “això no significa res” abans d’atorgar significats. Transgeneracional i epigenètica • Empremtes del clan familiar i missatges heretats (genètica i epigenètica) poden programar creences limitants. • Camí proposat: autoobservació profunda → perdó als ancestres (van fer el que sabien, des de l’amor) → agraïment → trencar la cadena i reescriure patrons. Crítiques i malentesos • Té detractors que el titllen de “rentat de cervell”; les ponents subratllen discerniment personal, respecte i llibertat per adoptar el que ressona. Què és un “miracle” • Definició vivencial: conèixer‑te i estimar‑te per transmetre amor i pau; cada dia és un miracle si s’aprèn des de l’amor. Cites destacades “Per tenir pau s’ha d’ensenyar la pau, i així l’aprens en aquell moment.” “Estem tot el dia jutjant… i al final som nosaltres mateixos que projectem.” “El món de la percepció es basa en interpretacions i no en fets.” “Tot és u; la part és en el tot i el tot és en la part.” “El temps no existeix, és relatiu… més val anar pas a pas.” “El perdó et fa lliure.” “Foundation for Inner Peace: la fundació per a la pau interior.” Conclusions i ‘takeaways’ aplicables • Clau 1: No jutjar i revisar les interpretacions; canvia la percepció i canviarà l’experiència. • Clau 2: Perdó i amor com a pràctica diària per assolir pau individual i impacte social positiu. • Clau 3: Autoobservació amable per detectar patrons (inclosa la empremta familiar) i transcendir-los. • Clau 4: Unitat i no‑dualitat per sortir de la comparació i la separació. • Clau 5: Pràctica sostinguda (365 lliçons) i temps com a aliat, no com a pressa.

  • 29'

    Veus Parròquia del 29/3/2017 — Laudato Si' i l'ecologia integral: què és una encíclica, 'veure-jutjar-actuar' i reptes socials (propietat, finances, deute ecològic)

    Context i objectiu del programa • La parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern presenta talls de la conferència del periodista i capellà Francesc Romeu sobre l’encíclica ecològica del Papa Francesc, Laudato Si. • Objectiu: oferir un marc comprensible i dialogant sobre l’encíclica, posant èmfasi en la seva dimensió transversal i en l’"ecologia integral". Temes principals Què és una encíclica i per a qui és • Una encíclica és, històricament, una "carta circular" que vol arribar a tothom; és un text obert de màxim nivell doctrinal del magisteri papal. • Diferència amb altres textos: les exhortacions apostòliques (com Evangelii Gaudium i Amoris Laetitia) s’orienten més a la "política interior" eclesial, mentre que l’encíclica convida al diàleg amb tota la societat. "Encíclica" ve de circular: passa de comunitat en comunitat fins tornar a l’origen, perquè tothom l’hagi llegida. Un tema transversal i la recepció global • Laudato Si tracta "la cura de la casa de tots" i es presenta com un tema transversal capaç d’unitat i diàleg entre sensibilitats polítiques i religioses diverses. • Repercussió: ressò internacional i adhesions interreligioses (p. ex., suport públic del Dalai Lama). Resum temàtic de Laudato Si: doctrina social en acció • Propietat privada: crítica a considerar-la un bé absolut; recupera l’ensenyament clàssic de la doctrina social: "En qualsevol propietat privada descansa sempre una hipoteca social" (recordant Joan Pau II). • Finances: denúncia del rescat als bancs i la seva imposició de costos a la població, signe d’una dominació de les finances sobre l’economia real i les persones. • Cultura del relativisme: alerta sobre la banalització de valors que acaba perjudicant els més vulnerables (desatenció a la gent gran, explotació infantil, etc.). Estructura i pedagogia de l’encíclica • Els primers capítols ofereixen una anàlisi rigorosa de la realitat (accessible a creients i no creients); un capítol central és teològic-bíblic; els capítols finals són pràctics amb propostes. • Metodologia: el Papa segueix la pedagogia de revisió de vida dels moviments d’Acció Catòlica: "Veure, jutjar i actuar" (amb espai per a la celebració i la revisió dels compromisos). Ecologia integral: persones i planeta, un sol teixit • L’"ecologia" no és sols natura; és integral: treball, horaris, urbanisme, salut, vida quotidiana i dignitat humana. • Clau: situar la persona humana i el bé comú al centre de la cura del medi. Veure: diagnòstic ambiental i social • Base científica i testimonis ecologistes per descriure una destrucció ambiental que és alhora destrucció social. • Exemple: el llac Txad minvant obliga poblacions a recórrer més distància per aigua —no és només un fet ecològic, és un patiment humà. • "Deute ecològic": els països rics deuen als pobres per l’extracció de matèries primeres (minerals, petroli, fusta). Cas del coltan: consum tecnològic del Nord sostingut per explotacions injustes del Sud. Jutjar: arrels morals i visió de fe • Les causes són morals: com entenem la natura i el nostre lloc en ella. • Natura com a creació i do de Déu: no és un pur objecte d’ús, sinó un regal a custodiar. • Vocació cristiana: els cristians haurien de ser ecologistes per principi. La bellesa de la creació és reflex de Déu. • Responsabilitat: som administradors (masovers), no amos. "Dominar la terra" (Gènesi) significa cuidar i protegir. Incarnació i valor de la natura • Déu s’"ha barrejat" amb la seva obra fent-se home: això eleva la dignitat de la realitat creada i exigeix una cura encara més responsable. Tancament i proper episodi • Aquest primer lliurament se centra en definicions, fonaments i diagnosi. La part més pràctica (canvis de vida i propostes d’acció) es reservarà per a un proper programa.

  • Veus Parròquia del 22/3/2017 — Quaresma en acció: dejuni solidari, Laudato Si i ecologia integral, vocacions i renovació pastoral (Alpha), pregàries i agenda parroquial

    Panorama general del programa "Veus de la parròquia" porta a casa vostra informació de fe, vida parroquial i actualitat eclesial, amb especial atenció a la Quaresma i a la crida a una ecologia integral. • Eixos centrals: Quaresma i dejuni solidari, ecologia i Laudato Si, vocacions i seminari, renovació pastoral i evangelització (Alpha), i pregàries per acompanyar el camí espiritual. Lectura bíblica: Jesús i el cec de naixement (Jn 9) Clau teològica • Jesús proclama: "Mentre sóc en el món, sóc la llum del món" i obre els ulls d’un cec de naixement. • Missatge central: la manifestació de les obres de Déu i el pas de la ceguesa a la fe. • Contrast espiritual: els qui es creuen vidents poden esdevenir cecs per falta d’obertura, mentre que qui reconeix la seva necessitat arriba a la llum. Notícies d’Església: Quaresma, ecologia i vida comunitària Una altra manera de dejunar (mossèn Joaquim Rius) • El dejuni no és només deixar de menjar: és vèncer l’egoisme, obrir-se als altres i practicar petites obres de bondat quotidiana. • Propostes concretes de dejuni positiu: somriure, agrair, escoltar, ajudar, animar, perdonar, parlar amb veritat, evitar el mal humor i la tristesa, compartir allò que no necessitem, i cuidar família i amics. Agenda comunitària • Sortida arxiprestal al Santuari de la Mare de Déu de les Avellanes: celebració de l’Eucaristia i dinar de germanor. • Conferència de Francesc Romeu: de l’“ecologia escrita” a l’ecologia viva en relació amb l’encíclica Laudato Si del Papa Francesc. Laudato Si i ecologia integral (mossèn Joaquim Rius) • L’encíclica ha tingut gran ressò fora de l’Església; cal redescobrir-la com a missatge espiritual i social. • Eix central: la Terra és la casa comuna; el seu deteriorament ens perjudica a tots, especialment als més pobres i països marginats. • Crida a polítiques sostenibles que vagin més enllà del reciclatge local, abordant els impactes globals i el paper del capital en la producció i els residus. • Responsabilitat personal: començar per una ecologia viva en la vida quotidiana, vigilant que el nostre benestar no perjudiqui altres pobles. Família i vida • Missa a favor de la vida a la Sagrada Família, com a cloenda de les Setmanes de la Família: lema «L’alegria de l’amor es viu en família». • Trobada arxiprestal de famílies a Sant Vicenç dels Horts: gincana per als infants, xerrada sobre viure la fe en família i pregària conjunta. Fe i Actualitat: vocacions, renovació i Esperit Vocacions i seminari (Card. Joan Josep Omella) • Alegria per l’ordenació de nous diaques i bon moment del seminari diocesà. • Lema: «Prop de Déu i dels germans» — la proximitat implica entrega, generositat i donació. • Descentrar-nos de l’egoisme per viure segons els criteris de Déu i estimar els germans. • Crida a pregària: que no faltin joves disponibles a servir com a sacerdots i que els pastors siguin un amb el poble de Déu. Pregària pel Dia del Seminari (CEE) • Demana pastors segons el cor de Déu, valents testimonis de la Paraula, amb ulls i mans per veure, guarir i acompanyar els ferits del camí. Renovació pastoral: de la parròquia de Halifax al nostre context • Pare James Mallon (Saint Benedict, Halifax): experiència de revolució pastoral amb comunitat viva i compromesa. • Diagnosi i recepta: formar deixebles missioners adults i treballar en equips pastorals amb lideratge humil però decidit. • Proposta Alpha: itinerari per a la conversió del cor i la creació de comunitats vives. • Clau espiritual: «L’antídot té nom i cognom: l’Esperit Sant.» Només amb la seva força es pot sanejar de debò l’Església. Pregàries de Quaresma Quart diumenge de Quaresma: obrir els ulls del cor • Suplica per superar la ceguesa interior, veure en cada rostre un germà, i adoptar una mirada autèntica, sense por, de lluita i esperança. Segon diumenge de Quaresma: pujar a la muntanya • Inspirada en la Transfiguració: cercar silenci i oració, acollir la crida de Jesús i esdevenir portadors de llum enmig de les fosques. Cloenda • Agraïment dels locutors i recordatori de la reemissió del programa. • Tancament amb informació del canal i promos de la ràdio.

  • 29'

    Veus Parròquia del 15/3/2017 — Ecologia quotidiana, canvi climàtic i crisi de l’aigua: Collserola, malbaratament alimentari i el cas de Mèxic (comunitats mazahua)

    Resum general Programa de Veus de la Parròquia (finestra de Justícia i Pau) dedicat a l’ecologia quotidiana, amb especial atenció a l’efecte del canvi climàtic al nostre entorn, la cura de Collserola, el malbaratament alimentari i la crisi global de l’aigua. La segona meitat aprofundeix en el cas de Mèxic —preses, transvasaments i impactes sobre comunitats indígenes (mazahua)—, el paper i lideratge de les dones en l’accés a l’aigua potable, i la necessitat de projectes culturament adequats. El programa clou amb convocatòries locals (xerrada d’ecologia i concert solidari per a Open Arms). Temes principals • Canvi climàtic local: estacions desdibuixades, hiverns suaus i alteració de cicles naturals. • Collserola i biodiversitat: impactes de la urbanització, oci intensiu i residus; crida a la responsabilitat. • Malbaratament alimentari: consum responsable i repartiment just dels aliments. • Crisi de l’aigua: límits del recurs, “miratge d’infinitud” en obrir l’aixeta. • Mèxic – Sistema Cutzamala: preses/transvasaments, contaminació, pèrdua de terres i desplaçament indígena; mobilitzacions mazahua. • Salut, gènere i aigua: lideratge de dones; mortalitat infantil per aigua bruta; disseny de pous amb mirada comunitària. • Geopolítica i finançament: rol del Banc Mundial/FMI; privatització de l’aigua (cas Patagònia). • Acció local: xerrada d’ecologia aplicada i concert solidari per persones refugiades. Punts clau i idees destacades Canvi climàtic i natura propera • Estius i primaveres avançades, cicles fenològics alterats (ametllers florint abans), fauna desorientada. • Urbanització sense corredors ecològics i oci nocturn (rutes amb frontals) afecten la fauna de Collserola. • Crida a la corresponsabilitat: no deixar residus, evitar vidres (risc d’incendi), tractar la muntanya com “continuïtat de casa nostra”. "Hem d'entendre que la muntanya... és una continuïtat de casa nostra; per tant, els hem de cuidar." Malbaratament alimentari i consum responsable • Missatge de Mans Unides: no cal produir més, cal repartir millor i evitar llençar tones de menjar. • Recomanacions: comprar amb criteri, planificar, controlar caducitats, evitar neveres plenes abans de viatges. Crisi de l’aigua i el cas de Mèxic • Desmuntar el “miratge”: l’aigua és finita i escassa en molts llocs; el seu ús té impactes socials i ambientals. • Preses/transvasaments: generen aigua estancada, contaminació per matèria vegetal en descomposició, mort de peixos, i pèrdua de terres de cultiu; obliguen al desplaçament de comunitats. • Beneficis allunyats: l’energia i l’aigua alimenten grans ciutats, mentre els costos recauen en poblacions indígenes. "L’orgull nacional per aquesta obra hidràulica va ocultar-ne els impactes sobre la vida dels camperols." Veu de les comunitats mazahua (Sistema Cutzamala) • Denúncia d’expropiacions, compensacions injustes, contaminació i manca d’accés local a l’aigua. • Lideratge femení: creació simbòlica d’un “exèrcit de dones” mazahua per defensar l’aigua, amb estratègia no violenta. Aigua, salut i gènere; disseny de projectes • Dada clau: l’aigua bruta mata més d’un milió de nenes cada any; l’aigua potable salva vides i redueix diarrees infantils. • El temps d’anar a buscar aigua condiciona educació i ingressos; la proximitat del punt d’aigua aporta seguretat i estalvi. • Importància de la participació comunitària: un pou “massa a prop” pot trencar espais de socialització femenina; cal co-dissenyar. Geopolítica i governança de l’aigua • Crítica al finançament d’infraestructures per Banc Mundial/FMI sense avaluacions socials/ambientals robustes. • Privatització i mercantilització del recurs: cas de la Patagònia (venda de drets aigua a una empresa canadenca). Crides a l’acció (locals i globals) • Practicar consum responsable i evitar el malbaratament. • Respectar Collserola: zero residus, prudència amb foc i oci nocturn. • Demanar projectes d’aigua amb avaluació social/ambiental i participació real de les comunitats. • Donar suport a iniciatives solidàries locals (xerrades, concerts solidaris). Agenda i anuncis • Xerrada: “De l’ecologia escrita a l’ecologia viva en cadascú” (P. Francesc Romeu). Divendres 24 de març, Escoles Montserrat. • Concert solidari per a Open Arms: Dissabte 18 de març, 20:30, Escoles (entrada 5 €; recaptació per a persones refugiades).

  • Veus Parròquia del 8/3/2017 — Vides i Apariències: resiliència i aparences d’una dona de postguerra entre la moda, l’art i la violència masclista (Especial 8M a Ràdio d’Esvern)

    Resum general En aquest episodi de “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, Lina i Montse Giró conversen amb Marta Calduc sobre el llibre “Vides i Apariències”, unes memòries que, tot i una portada de tall “rosa”, amaguen un relat profund de resiliència, honestedat i autoafirmació d’una dona nascuda el 1934 en postguerra, que travessa la vida com a model d’alta costura, esposa i mare, i tardanament com a pintora i escultora. El programa, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, enllaça el testimoni vital de l’autora amb reflexions sobre igualtat, violència masclista, aparences socials i el valor de “ser” per sobre de “posseir”. “És molt més important ser que posseir.” “Moltes vegades fracassem en els nostres intents, però mai s’ha de renunciar a perseguir somnis… Al cap i a la fi, els arbres severament podats rebroten amb força una i una altra vegada.” Temes principals tractats Context i mirada del llibre: memòries amb to novel·lesc, lectura fàcil però de fons profund, marcat per la postguerra i la cultura del camp. Aparences vs vida real: dualitat entre el que es viu i el que es mostra; crítica a la hipocresia social i al judici pejoratiu sobre el rol “d’amant”. Resiliència i superació: de la infància dura (pèrdua, abandonament, treball al camp) a l’autonomia laboral i creativa; capacitat de remuntar i cercar alternatives davant l’adversitat. Violència masclista: testimoni d’abusos del primer marit, el cicle del perdó i la complexitat de sortir-ne (fills, pressions socials); importància de demanar ajuda. Trajectòria professional: de carnissera a model d’alta costura, i més tard pintora i escultora (influència de Pere Pruna; exposicions a la Sala Parés); mirada estètica de la nuesa femenina com a puresa, no erotisme. Alta burgesia i intimitat: contacte amb cercles socials elevats (incloent figures reials) però preferència per un “niu” íntim i senzill. Gratitud i felicitat: agraïment per l’evolució tecnològica i social viscuda; felicitat entesa com el procés de lluitar i créixer, no només com a estat emocional. Passatges i idees destacades Honestedat sense rancúnia: l’autora narra sense justificar-se ni denigrar tercers, amb una ètica constant i voluntat d’estimar i ser estimada. Escriure per guarir: la redacció del llibre com a via per superar una depressió després de la mort d’una relació clau (18 anys) amb una figura pública. Senzillesa i autonomia: refús de ser “mantinguda” tot i oportunitats; aposta per l’educació (consell de la mare) i el treball. Acceptació del passat: “La vida és com un riu que ens empeny… No podem viure mirant enrere.” Acceptar el que no es pot canviar com a base per avançar. Art, estètica i aparences Influència de Pere Pruna en una fase inicial (crítica: “són molt Pruna, però ben fets”). Tractament de la nuesa femenina com a puresa i equilibri formal (mà i braç “on han d’estar”): cerca de veritat estètica sense caure en l’exotisme o l’erotisme fàcil. Contrapunt entre alta societat i “vida interior”: aparences socials versus identitat íntima i coherent. Violència masclista i resiliència Relat cru d’abusos (cops, coartades de “caure per les escales”, pressió familiar de “la roba bruta es neteja a casa”). Trucada a la policia, assessorament legal, i dilemes per la presència de fills. Denúncia del cicle de perdó i reconciliació freqüent en casos de maltractament; crida a trencar el patró i cercar suport. Segment final del programa Recordatori del Dia Internacional de les Dones (8M) i missatge d’empenta: “mujeres adelante, sin ningún miedo”. Lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mateu) com a tancament espiritual del programa. Anunci institucional de la Diputació de Barcelona sobre igualtat de gènere (bretxa salarial, càrrecs directius, cures i pensions). En síntesi • Un testimoni que desmunta tòpics: aparences vs veritat viscuda. • Una trajectòria de dona que obre camí en postguerra i que inspira pel seu coratge, autonomia i resiliència. • Un especial 8M que connecta memòria personal, art i lluita per la igualtat.

  • Veus Parròquia del 1/3/2017 — Quaresma en marxa: temptacions de Jesús, tres pilars, agenda parroquial, processons i el Papa sobre parelles de fet

    Resum general Programa de "Veus de la parròquia" centrat en la Quaresma: lectura de l’Evangeli de les temptacions (Mt 4,1-11), reflexions pastorals sobre els tres pilars quaresmals —oració, dejuni i almoina—, una completa agenda parroquial i diocesana, i notícies d’Església sobre processons de Setmana Santa a Catalunya i la crida del papa Francesc a l’acollida de les parelles de fet. La segona part, a "Fe i Actualitat", aprofundeix en com viure la Quaresma amb intensitat litúrgica i comunitària, i en la importància de la formació religiosa a l’escola. • Temes clau: Quaresma, Eucaristia, Conversió, Pastoral familiar, Joves i confirmació, Processons, Misericòrdia vs. rigidesa, Educació religiosa. Evangeli del dia: les temptacions de Jesús (Mateu 4,1-11) Lectura del passatge on Jesús, conduït per l’Esperit al desert, és temptat pel diable en tres ocasions (pa, miracle ostentós, poder). Jesús respon amb l’Escriptura i reafirma l’adoració només a Déu. "L'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu." "No tentis al Senyor, el teu Déu." "Adora el Senyor, el teu Déu. Dóna culte a ell tot sol." • Missatge central: fidelitat, discerniment i victòria sobre la temptació a través de la Paraula i l’adoració autèntica. Notícies d’Església i agenda pastoral Reflexió de Mn. Joaquim Rius sobre la Quaresma • Diagnòstic: desconeixement social del sentit de la Quaresma. • Crida: temps de revisió personal (actituds, relacions, responsabilitats) a la llum de l’Evangeli i la misericòrdia de Déu. • Tres camins pràctics: - Oració: diàleg amb Jesús a partir de l’Escriptura i pregàries. - Dejuni: no només alimentari; renúncia al superflu que no és necessari per viure. - Almoina: no sols donar coses, sinó donar-nos amb paraules amables, interès i servei. • Invitació als sagraments: reconciliació per esdevenir més transparents als valors evangèlics. Agenda i convocatòries • Reunió de pares de catequesi als locals parroquials. • Després de la missa familiar: Sopar de la fam (presentació del projecte passat i recollida de donatius pel projecte d’enguany). • Recés de Quaresma per a joves (Sant Feliu de Llobregat): silenci, pregària i música amb "Canta la teva fe"; trobada amb candidats a confirmació. • Jornada de la família (Casa de l’Església, Sant Feliu): xerrada i Eucaristia sobre educació afectiva i sexual (procés de maduració a l’amor; itinerari transversal per a joves i adults). Adreçada a famílies, responsables de pastoral prematrimonial, catequesi, centres juvenils i preveres. Actualitat d’Església • Estudi al Congrés Català de Cofraries: a Catalunya hi hagué fins a 205 processons la Setmana Santa passada, amb creixement destacat a l’àrea metropolitana de Barcelona. • Vaticà: el papa Francesc exhorta els rectors a una actitud flexible i compassiva envers les parelles de fet, en coherència amb Amoris Laetitia. "Francesc demana als rectors que siguin germans, no buròcrates, i escoltin." • Eix teològic: la misericòrdia ha de prevaldre sobre la rigidesa doctrinal entesa com a mera ortodòxia desconnectada de l’acollida. Fe i Actualitat: viure la Quaresma amb profunditat Els tres mitjans de conversió i el seu esperit • Almoina, pregària i dejuni: pràctiques amb arrel quaresmal, però a fer en secret per evitar la hipocresia. • Objectiu: viure cada dia amb intensitat i perfecció per amor a Déu; deixar-se corregir humilment i obrir-se a la caritat. Centralitat litúrgica • Dimecres de Cendra: signe de conversió i llibertat d’esperit. • Eucaristia durant la Quaresma: centre de la fe personal i comunitària; la Paraula de Déu proclamada en l’assemblea és el "nervi" que dona sentit a la lectura, l’estudi i la reflexió. • Finalitat: preparar la Pasqua; per als catecúmens (graus d’iniciació) i per als fidels (memòria del baptisme i penitència). Conversió personal i comunitària • Evitar el fariseisme i l’autocomplaença; pregar els uns pels altres i caminar junts cap al misteri pasqual. • Ampliar la mirada: solidaritat amb qui viu en precarietat (per a qui "tota la vida és Quaresma") i amb qui deixa que Déu el transformi contínuament. Ressò de la Paraula (bisbe Agustí Cortés): educació religiosa a l’escola • Relat: una nena aprèn pregària, símbols i cants gràcies a una religiosa que educa amb alegria i sense coacció; això omple un buit que, si no, s’omple amb sucedanis (aficions, mites, ídols). • Tesi: la formació religiosa a l’escola és dret i deure primari dels pares; la fe cristiana il·lumina integralment la vida (persona, natura, sofriment, diners, societat, convivència, sexualitat, treball, família, amor, felicitat). • Recomanació: religió a l’escola (pública, concertada o privada) per a una educació completa. Tancament • Crèdits del programa i recordatori de la reemissió del dissabte.

  • Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular

    Resum general "No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental." Aquest episodi de "Veus de la parròquia" centra el debat en la Laudato si’ del Papa Francesc i la seva proposta d’ecologia integral. Els participants connecten medi ambient i justícia social, assenyalant com l’impacte ecològic recau amb més força sobre els més vulnerables, i com estils de vida, economia i política han de canviar en clau de sobrietat, bé comú i sostenibilitat. Idea central: una sola crisi socioambiental • La degradació ambiental i la desigualtat social són fenòmens inseparables. • Cal una aproximació integral: combatre la pobresa, retornar dignitat als exclosos i protegir la natura alhora. Temes principals Pobresa, desigualtat i impactes ambientals • L’aire contaminat, els extrems de temperatura i l’escassetat d’aigua potable afecten tothom, però castiguen més els pobres. • Recordatori de l’escala del problema: milers de milions de persones sense aigua potable i sanejament adequats. Economia, consum i globalització • Crítica a un model basat en creixement il·limitat, consum i descart. • La productivitat i l’automatització fan més gran el pastís, però empitjoren el repartiment si no hi ha polítiques de justícia. • La globalització i determinades indústries (per ex. armament) contradiuen el medi ambient i dificulten solucions locals més sostenibles. Ciència, mitjans i curtterminisme polític • El Papa denuncia la baixa mobilització malgrat l’evidència científica sobre escalfament global, pèrdua de biodiversitat o desgel àrtic. • Persistència del negacionisme i de governs centrats en curt termini i cicles electorals. Biodiversitat: el cas de les abelles • Les abelles pateixen declivi per agroquímics i mala regulació; s’ignoren els efectes col·laterals i la dependència de l’agricultura de la pol·linització. • Exemple paradigmàtic de mal incentiu i mirada a curt termini. Conversió ecològica i espiritualitat de la sobrietat • Crida a una conversió de cor que sustenti una espiritualitat de la sobrietat i la cura del bé comú. • Leitmotiv: > "Viure bé amb poc perquè d’altres puguin simplement viure". Educació i responsabilitat empresarial • Educació (escola i família) com a palanca de canvi cultural. • Crítica a currículums econòmics centrats en el benefici a curt termini i desconnexos d’ètica i medi ambient. • Denúncia de deforestació (Amazònia, Indonèsia) per a pastures i carn; urgència de criteris ètics en la producció. Bones pràctiques i economia circular (UE) • Sectors positius: empreses socials, certificacions ambientals i inclusió laboral de persones amb dificultats. • Matèries primeres limitades: impuls a reciclatge i reutilització; polítiques de la UE que obliguen a introduir percentatges de productes amb components recuperats, creant ocupació verda. Política, ciutadania i esperança activa • La consciència creix, però la comoditat frena l’acció; importància d’organitzar-se i votar opcions més sensibles al clima. • > "No tot està perdut": canvis d’estil de vida poden fer pressió sana sobre poders polítics i econòmics. • Invocació a la Carta de la Terra: nou començament, sostenibilitat, justícia i pau. Conclusió • L’ecologia integral demana canvi cultural: unir economia i ecologia, superar el divorci iniciat a la Revolució Industrial i accentuat per la globalització. • L’episodi combina diagnòstic, denúncia i propostes: sobrietat personal, educació, regulació, economia circular i compromís polític per dignitat humana i cura de la casa comuna.

  • Veus Parròquia del 15/2/2017 — Mans Unides i el malbaratament alimentari: pobresa infantil, desigualtat i refugiats; projecte escolar a l’Índia i accions locals a Sant Just

    Visió general Programa dedicat a la campanya de Mans Unides i a la justícia social, amb èmfasi en el malbaratament alimentari, la pobresa infantil i la desigualtat global. Es presenten accions locals (col·lecta, “sopar de la fam”) i el projecte de l’arxiprestat (una escola a l’Índia), i es comenta el concert solidari per als refugiats i el llibre “Amic meu”. "El món no necessita més menjar, necessita gent compromesa que no tiri els aliments i que els produeixi de manera sana." Mans Unides i el malbaratament alimentari Eix triennal de Mans Unides: de reduir fam i pobresa (2016–2019) a enfocar el malbaratament d’aliments aquest any. Dades clau (FAO): 795 milions de persones passen gana al món. Es llencen 1.300 milions de tones d’aliments cada any. Malbaratament per consumidor/any: Àfrica Subsahariana ~6 kg, Europa ~95 kg, Espanya ~60 kg. Exemples greus de desaprofitament per interessos de preu: cafè al mar, tomàquets a les escombraries, llet vessada. Iniciatives positives: neveres solidàries per evitar tirar productes a punt de caducar. Conceptes clau Malbaratament no és només tirar menjar: també implica aigua, energia i hores de treball malgastades. Crítica a les polítiques d’alguns supermercats que destrueixen excedents en lloc de canalitzar-los. Pobresa infantil i exclusió social Justícia i Pau dedica un “Dilluns dels Drets Humans” a la pobresa infantil (amb Càritas i Sor Lucía Caram). Missatge central: només hi ha una pobresa (no “energètica”, “infantil”…), que és la manca d’ingressos a la unitat familiar. Efectes en infants: Tot i les beques menjador, la manca d’extraescolars, tecnologia i socialització limita el desenvolupament integral. Càritas reforça amb tallers i reforç escolar, però la demanda creix. Alerte: tres generacions en pobresa crònica i aparició d’una “classe dels exclosos”, inclosos refugiats. Desigualtat global i sistema econòmic La Terra pot alimentar tothom, però el recurs està mal repartit. Dades d’inequitat: 88 persones acumulen tanta riquesa com 3.500 milions. Crítica a la llei d’oferta i demanda quan es manipula (monopolis, acords de preus) i no garanteix accés bàsic. Proposta: coordinar governs (ONU/FAO) i redirigir recursos (p. ex., destinar només un 25% del que es gasta en armament a necessitats socials). Cadenes de valor, intermediaris i sostenibilitat Impacte dels intermediaris: preus injustos per al pagès i alts per al consumidor. Necessitat d’un consum i producció sostenibles, amb suport als petits agricultors i canals de proximitat. Recomanacions pràctiques: Comprar menys i més sovint per evitar llençar. Afavorir productes locals i circuits de redistribució d’excedents. Energia i hàbits domèstics Critica al mercat elèctric: subhastes opaques, potències contractades i càrregues fixes que penalitzen llars. Consells d’estalvi: Apagar llums i optimitzar usos (rentadora/rentaplats plens). Reciclatge sistemàtic; denúncia d’incivisme i record dels serveis municipals per voluminosos. Accions locals i projecte a l’Índia Col·lecta a les parròquies i “sopar de la fam” a coordinar amb la missa familiar. Projecte de l’arxiprestat (Sant Feliu): construcció/rehabilitació d’una escola de primària a Botmal (Índia): 3 aules, sales auxiliars, biblioteca, magatzems i serveis d’higiene. Beneficiaris: nens i nenes de 6 a 14 anys. Dinàmiques de sensibilització amb infants de catequesi per no llençar menjar. Refugiats: concert solidari i “Amic meu” Concert solidari per refugiats: es reclama transparència sobre el destí dels fons. Intervenció destacada: Òscar Camps denuncia la relació entre fabricació d’armes i guerres. Presentació del llibre “Amic meu”: Conte il·lustrat per nens refugiats (9–11 anys) que narren el seu periple, la vida al camp i les seves esperances. Dibuixos que passen de colors a foscos, mostrant traumes i violència viscuda. Conclusions i crides a l’acció Reduir el malbaratament és clau per combatre la fam; calen polítiques públiques, coordinació internacional i responsabilitat ciutadana. Prioritzar la dignitat: garantir accés universal a béns bàsics i trencar la cronicitat de la pobresa. Participar en accions locals (col·lectes, sopars solidaris) i exigir transparència en la gestió solidària.

  • Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret

    Resum general Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal. "L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza Introducció i context Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística. Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font). Oteiza: pensament i pràctica Art que transforma l’artista Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa. La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social. Humanisme íntegre i compromís Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic. Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària. De l’escultura a la paraula Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit. Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica. El buit i la desocupació de la matèria Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria. Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual. La integritat: definició i exemplificació Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció. En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social. "Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda Cultura, poder i crítica La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte. Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació. Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica. El buit i l’espiritualitat de l’espai El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”. Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit. No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà. Mirar i ensenyar art Com mirar Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”. Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa. Pedagogia de Carme Malaret Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica). Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata. "Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho." Cloenda i missatge final Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps. Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.