Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

313-324 de 481

  • Veus Parròquia del 1/6/2016 — Seixanta i més — Paraula viscuda amb Rosa Maria Gasulla: donació, tendresa, empatia i acompanyament a la gent gran

    Resum de l’episodi Un capítol de "Seixanta i més" dedicat a la secció Paraula viscuda amb la convidada Rosa Maria Gasulla, veïna de Sant Just, infermera de vocació, mare de cinc fills i voluntària vinculada a Càritas. A partir de la lectura de fragments d’un llibret sobre la donació i la tendresa, el programa explora com ajudar els altres de manera respectuosa, constant i compassiva, i com l’autodonació del temps i la presència pot restaurar la dignitat de qui pateix soledat o fragilitat. Temes principals • Donació material vs. autodonació personal: quan calen béns materials i quan és clau donar-se en persona (temps, escolta, somriure). • Acompanyament a la gent gran: experiències de la Rosa Maria amb espais per àvies, visites, acompanyament a hospitals i suport pràctic des de Càritas. • Dignitat, empatia i comunitat: evitar ferir l’autoestima de qui rep ajuda, fomentar la dignitat i l’empatia com a base d’un suport que no jutja. • Tendresa com a manera de fer: la tendresa com a actitud que impregna l’ajuda i fa de la solidaritat la "tendresa dels pobles". • Consells vivencials: ser pacificador, mantenir la constància en el dia a dia, somriure, i nodrir-se d’una espiritualitat que dona força. • Lectura de l’Evangeli: el relat de Naïm (resurrecció del fill únic d’una vídua), com a icona de compassió i vida que retorna dignitat i esperança. Punts clau Donació i respecte a la dignitat • Donar amb delicadesa o de manera anònima per no ferir qui rep ajuda. • La donació material és imprescindible en emergències (p. ex. refugiats de Síria), però cal vetllar perquè no cronifiqui dependències o humiliació. • L’autodonació és renunciar a un mateix: temps, escolta, somriure, presència. "La donació, quan és sincera, és un acte altruista que satisfà més el qui dona que el qui rep..." Acompanyament a la gent gran i voluntariat • Espais comunitaris per combatre la soledat; visites, acompanyament mèdic i suport domèstic quan cal. • Treball en xarxa amb Càritas i parròquia; la vocació d’infermera com a escola d’empatia. Tendresa, empatia i comunitat • La tendresa és una reacció espontània, gratuïta i carregada d’amor que no espera res a canvi; no és patrimoni d’un gènere. • Empatia: posar-se en la pell de l’altre per acompanyar i ajudar a recuperar la dignitat. "La solidaritat és la tendresa dels pobles." Consells de vida de la Rosa Maria • Ser pacificador en la família i la comunitat, escoltant i buscant solucions. • Constància en el dia a dia: petites accions sostingudes valen molt. • Alimentar-se d’un "amic d’allà dalt" (espiritualitat) que dona força i serenitat. • Fer del somriure una pràctica quotidiana que obre portes. "És millor donar que regalar" (Leonardo Wolf), perquè donar és desprendre’s de cor. L’Evangeli del dia • Lectura de l’Evangeli segons Lluc: Jesús retorna la vida al fill únic d’una vídua a Naïm; la gent reconeix la visita de Déu al seu poble. Un relat que inspira compassió activa i esperança.

  • Veus Parròquia del 25/5/2016 — Evangeli de la Multiplicació, 0,7% a la renda i l’Europa somiada pel Papa: Notícies d’Església, Justícia i Pau, Pro Orantibus i Beat Pere Tarrés

    Visió general Programa parroquial amb una combinació d’espiritualitat, actualitat eclesial i reflexió social. Destaquen: la lectura de l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos, un ampli bloc de Notícies d’Església locals i diocesanes, l’espai Fe i Actualitat sobre l’IRPF i les caselles del 0,7%, i una selecció de fragments del Papa Francesc sobre Europa i l’Any de la Misericòrdia. Temes principals Evangeli: Multiplicació dels pans i els peixos i el signe de la providència. Notícies: Final de curs de catequesi i Corpus, cassolada de Justícia i Pau per refugiats, 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi, Jornada Pro Orantibus, trobada Catalano-Balear sobre Laudato si’, i actes del Beat Pere Tarrés. Fe i Actualitat: Com marcar les caselles 105 (Església Catòlica) i 106 (altres finalitats socials) a la declaració de la renda; recomanació de posar-les totes dues. Veu del Papa Francesc: Europa com a “mare de processos” i cultura del diàleg; pregària i crida a redescobrir la confessió i les Portes Santes en l’Any de la Misericòrdia. Detall dels continguts Evangeli del diumenge: Multiplicació dels pans i els peixos • Escena central: Jesús demana als deixebles que alimentin la multitud amb cinc pans i dos peixos; després de beneir, tothom menja i en sobren dotze cistells. “Doneu-los menjar a vosaltres mateixos.” • Missatge clau: confiança i generositat que es transformen en abundància compartida. Notícies d’Església (bloc local i diocesà) Final de curs de catequesi i Corpus Christi • Trobada festiva (pregària i berenar) i missa familiar; vespres, exposició del Santíssim i benedicció solemne per Corpus. Cassolada de Justícia i Pau per denunciar el tractament als refugiats i immigrants a Europa. 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí al Convent de les Carmelites (Vilafranca) per difondre la seva vida i doctrina. Jornada Pro Orantibus: valoració i agraïment de la vida contemplativa. Lema: “Contempleu el rostre de la misericòrdia”. Trobada Catalano-Balear de Justícia i Pau 2016 a Sant Just d’Esvern • Eix temàtic: encíclica Laudato si’: crida a una ecologia integral i a un nou estil de vida personal i comunitari. • Programa: conferències, taula rodona i espais de germanor; benvinguda del bisbe Agustí Cortés i del mossèn Joaquim Rius. Beat Pere Tarrés (actes a Barcelona i Manresa) i perfil • Metge i sacerdot, referent d’humanitat i servei. Guardó “Vivències Mèdiques Dr. Tarrés” i exposició sobre la seva vida i procés de canonització. Fe i Actualitat: Declaració de la renda i el 0,7% (caselles 105 i 106) • Recomanació: marcar les dues caselles (105 Església Catòlica + 106 finalitats socials) per duplicar l’impacte social sense pagar més impostos. • Motius a favor de l’Església (casella 105): - Sostenir la missió pastoral i social i l’estructura necessària per fer-la possible. - Suport a educació, publicacions, hospitals, voluntariat i atenció als més vulnerables. • Motius per a altres finalitats socials (casella 106): - Cobrir necessitats on l’acció pública o eclesial no arriba. - Donar aire a milers d’entitats (incloses cristianes com Càritas). • Aclariment fiscal important: - L’Església no té règim fiscal especial; s’acull al règim general d’entitats no lucratives i a la llei de mecenatge (exempcions com l’IBI, com altres entitats similars). Veu del Papa Francesc — Premi Carlemany: somiar una nova Europa • Crida a una Europa que generi processos d’inclusió i transformació més que no pas que protegeixi espais. “Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú sense oblidar els deures envers tots.” • Eixos d’un nou humanisme: integrar, comunicar i generar; cultura del diàleg com a “armes” per a la pau. • Transició d’una “economia líquida” a una economia social que garanteixi terra, sostre i treball. Any de la Misericòrdia: pregària, confessió i Portes Santes • Pregària per tots els qui donen la vida pels necessitats i demanar fortalesa i perseverança. “Déu ho perdona tot. [...] Quan reconeixem els nostres pecats, encara el tenim més a prop.” • Redescobrir el sagrament de la confessió com a experiència directa de la misericòrdia. • Travessar la Porta Santa com a signe de confiança en Crist, que “no ha vingut per jutjar, sinó per salvar”. Cloenda • Crèdits del programa i recordatori de la re-emissió.

  • Veus Parròquia del 18/5/2016 — Els Salms a la Litúrgia: classificació, Missa i Litúrgia de les Hores, amb cants de Montserrat i Xavier Morlans (Advent, Quaresma i més)

    Visió general Programa "Veus de la parròquia" dedicat a la música i el cant religiosos, amb un focus especial en els Salms: el seu origen bíblic, la seva classificació literària, i el seu ús a la litúrgia (Missa i Litúrgia de les Hores). L’episodi combina explicació teòrica, context històric i una selecció de salms cantats (arxiu de Montserrat i versions de Xavier Morlans) que il·lustren moments com Advent, Quaresma, comunió i cants per a tot l’any. Els salms: què són i com es classifiquen Què són: 150 poemes bíblics de l’Antic Testament, concebuts per ser cantats; tradicionalment associats en part al rei David i a mestres de cant. Funció: posen la vida del poble d’Israel en relació amb l’acció de Javé (Déu). Tipologies principals (no exhaustives): • Himnes: invitació a la lloança + motius; inclou càntics sobre la reialesa de Javé i de Sió. • Súpliques i confiança: individuals i col·lectives; també accions de gràcies (individuals i comunitàries). • Salms reials: bon govern, triomf sobre enemics, prosperitat sostinguda amb intervenció de Déu. • Instructius: reflexions sapiencials sobre la llei, la vida humana, la història; exhortacions profètiques i salms rituals. Ús litúrgic i pràctica Salm responsorial: estructura Antífona (respons) repetida pel poble, acompanyada de flauta o corda, alternada amb les estrofes. Estructura que l’Església ha preservat i potenciat fins avui. Litúrgia de les Hores Presència destacada dels salms a matines, laudes, vespres i completes. A Montserrat, és habitual que els fidels s’hi afegeixin i participin del cant comunitari. A la Missa El salm apareix entre la primera lectura (Antic Testament) i l’epístola; pot ser llegit, però millor cantat perquè el text “penetri” i emocioni. Mostres musicals i context Arxiu Montserrat (anys 70) Recuperació de joies històriques (1971–1978) de trobades d’animació litúrgica: primer tast amb “Amb quin goig us exalço”. Xavier Morlans: selecció il·lustrativa de salms • Advent — Salm 121: "Quina alegria quan em van dir...": salm individual de confiança; la “casa del Senyor” com a lloc d’acollida. • Celebratiu/Súplica — Salm 22: "El Senyor és el meu pastor": sovint als funerals; transmet confiança i esperança en el Déu que condueix i reconforta. • Quaresma — Salm 136: "Si mai t’oblidava, Jerusalem": record de l’exili a Babilònia, fidelitat a Déu i a la memòria del poble. • Quaresma — "Els qui sembraven en llàgrimes": de súplica/confiança col·lectiva; el treball sembrat en dolor es recull en alegria i garbes plenes. • Comunió — Salm 24: "El Senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre": cant ritual propi de la processó de comunió. • Per a tot l’any — Salm 94: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu... no enduriu el cor": invitació a l’escolta i a l’aclamació. Reflexions i cites destacades Immaculada proposa incorporar les versions de Xavier Morlans a la litúrgia parroquial per revitalitzar el sentit de les paraules i evitar la rutina. "Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar." "El seu rigor dura un instant, el seu favor tota la vida; cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia." (Salm 30) Cloenda Comiat amb peces d’arxiu de Montserrat, destacant "Tot jo tinc set de Vós". Un final musical que reforça el to d’oració i contemplació de l’episodi.

  • Veus Parròquia del 11/5/2016 — De Calais i Idomeni a l'ecologia integral: vergonya europea, alternatives econòmiques i mobilització a Sant Just

    Resum general Un episodi intens i coral centrat en la crisi de persones refugiades a Europa, la responsabilitat política i moral del continent, i la necessitat d’una resposta ciutadana i estructural. El programa combina testimonis propers, crònica sobre el terreny (Idomeni i Calais), anàlisi econòmica crítica de la mà invisible del mercat i una crida a l’acció local, culminant amb l’anunci d’una jornada sobre ecologia integral inspirada en la Laudato si’. "Europa amb valors, on és?" Crisi de refugiats i responsabilitat europea Violència a la frontera i vulneració de drets • Relat d’escenes dures a la frontera de Turquia: pallisses a migrants/refugiats i fins i tot la imatge d’un mort. • Pregunta de fons: com es compatibilitza això amb els acords UE-Turquia i els valors fundacionals europeus? "Si cada estat agafés el nombre de persones que li pertoca... ni ens enteraríem." Idomeni: camps militars i accés d’ONGs • Desplaçament de refugiats a camps de caràcter militar on les ONGs i voluntariat queden exclosos. • Percepció de xantatge amb els papers d’asil en funció de l’acceptació d’aquests camps. Entrebancs logístics i burocràtics a l’ajuda • Exigència de factures per a material sanitari/aliments, requisició o pèrdua de convois, i falta de mans per distribuir. • Denúncia que els drets humans (1948) són avui paper mullat si no s’executen amb accions concretes. Testimonis i casos • Un sirià que treballa a Alemanya no pot reagrupar la família atrapada en un camp: casos de burocràcia paralitzant. • Cas esperançador: un nen de 9 anys amb paràlisi infantil és evacuat a València per Bombers Sense Fronteres amb reagrupament familiar; mostra el potencial de l’acció humanitària, però també la excepcionalitat del cas. Impacte social i psicològic • Indignació i vergonya a Sant Just; crítica a l’egoisme col·lectiu i a la inacció d’alguns estats. • Subeix una alerta: bombardejos a noves zones de Síria i la petjada traumàtica sobre una generació de nens exposats a guerra, fam, fred i desarrelament. Acció local immediata • Proposta d’una manifestació/cacerolada a la Plaça de la Vila per expressar indignació i desacord; crida a la mobilització ciutadana. Calais i la resposta oficial: trobada amb el cònsol de França Condicions a la "Jungla" de Calais i desmantellament • Descripció d’un camp sense aigua potable, latrines, educació ni abastiment, amb cordó policial i incendi/crema de part de les tendes durant el desallotjament. • Dispersió per tot França i deportació dels qui no accepten el trasllat. Geopolítica, armes i terrorisme • El cònsol apunta la difícil resolució de Síria per la implicació d’actors com Rússia i d’altres potències. • Després de la caiguda del mur, reduccions militars revertides per l’auge del terrorisme, però es qüestiona l’eficàcia d’augmentar la despesa militar contra atacs d’actors individuals. La veu moral i la sordesa política • S’eleva la indignació ciutadana i es constata que ni les crides del Papa Francesc (Premi Carlemany, Any de la Misericòrdia) reben resposta efectiva. Economia política en debat: més enllà de la "mà invisible" Crítica a la mà invisible d’Adam Smith i al neoliberalisme • Es posa en qüestió la validesa actual de la regulació espontània de mercats en l’era de la globalització. • Exemples punyents: la llet es paga a 0,10 €/l amb cost de 0,20 €/l, i els productors de fruita dolça també operen per sota de cost, abocats al tancament. Desigualtat extrema i arquitectura de l’evasió • Dada clau: 62 persones concentren riquesa equivalent a 3.600 milions de persones. • Davos (G8/G10/G15), Papers de Panamà i paradisos fiscals: opacitat i elusió fiscal que amplien la bretxa i drenen recursos del benestar comú. • ONU (Consell de Seguretat): el dret de veto de cinc estats frena resolucions, llastant la governança global. Propostes de fons • Passar de l’economia especulativa a l’economia productiva que afegeix valor i redueix l’empobriment. • Crear banca pública al servei del teixit productiu; proposta de transformar Bankia en la primera banca pública estatal, especialment després del rescat amb diners públics i les retallades socials. • Exigència d’ètica política: que qui no treballi pel bé comú, marxi i deixi pas. "Per un poble estigui ben governat calen dues coses: no robar i no faltar al respecte." — Pericles Agenda i comunitat Jornada "Cap a una ecologia integral" (Sant Just) • Data i lloc: 28 de maig al Centre Cultural i de Lleure La Vagoneta (Sant Just Desvern), de 10 h a 17 h. • Marc: Laudato si’ i ecologia integral (persones + medi ambient) amb mirada d’economia social. • Participants previstos: Arcadi Oliveres, Josep Maria Fisa, Dr. Albert Florensa, Isabel Cuenca, Joan Major, Salvador Clarós, autoritats locals i eclesials. Dinar a la Cuina de la Miracle. Servei a l’oient • Recordatori IRPF: marcar dues caselles (fins socials i Església catòlica) no costa res addicional. • Horaris del programa: dimecres a 19:30 i reemissió dissabte a 10:30.

  • Veus Parròquia del 4/5/2016 — Maria-Mercè Marçal i 'De parar i d'esperar taula': aigua, temps, casa i feminismes

    Resum general Aquest episodi s’endinsa en l’obra de la poetessa catalana Maria-Mercè Marçal a partir de la lectura del poema “De parar i d’esperar taula”, i obre una conversa íntima i reflexiva sobre la condició femenina, el pas del temps, la casa com a espai simbòlic i l’aigua com a fil conductor emotiu i metafísic. La convidada, Mariona, comparteix una escolta enregistrada del poema i explica per què aquesta peça l’emociona profundament. Punts clau del diàleg Maria-Mercè Marçal: record de la seva trajectòria com a poeta, traductora i professora; la seva mort prematura i el seu llegat. El lema “tres voltes rebel” i la centralitat del feminisme en la seva obra i vida. Lectura del poema “De parar i d’esperar taula” i anàlisi temàtica: l’espera, l’enyor, el temps marcat pel rellotge i la transformació emocional de l’esperança a la decepció i la ràbia continguda. El motiu de l’aigua com a vida, purificació i energia que banya objectes i espais domèstics, fent-los viure dins el poema. La casa com a refugi i identitat, però també com a espai que es pot sentir estrany quan l’amor no arriba. Debat ampli sobre feminismes, el valor del treball de cures, la corresponsabilitat a la llar i l’educació “per l’exemple”. Temes principals 1) Maria-Mercè Marçal: vida, obra i feminisme • Reconstrucció del perfil: poeta, traductora i professora d’institut en temps difícils per al català. • Record emocionat de la seva mort jove i del llegat poètic ja imprescindible. • Eix ideològic: la veu femenina i la defensa de la dona en la literatura i en la vida pública. “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida; i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” 2) El poema “De parar i d’esperar taula” (lectura i lectura crítica) • L’entrada domèstica —parar taula— es converteix en metàfora de l’esperança d’un amor que no arriba. • El temps avança en hores: de l’alegria de les cinc, a la incertesa, fins a la frustració de les nou i les deu. • Els objectes —plats, rajoles, pany i porta— i l’aigua adquireixen vida, reflectint el batec emocional de la veu poètica. • Arc emocional: espera → enyor → neguit → ràbia continguda → desencís. 3) L’aigua, el rellotge i la casa: símbols nuclears • Aigua: vida, purificació i energia; element que acompanya totes les estrofes i modula el to (de juganer a greu). • Rellotge i temps: la cadència de les hores crea ritme intern i accentua el pes de l’absència. • Casa: espai de protecció i identitat; debat sobre si es pot “perdre” la casa quan deixa de ser vivible emocionalment. 4) Feminismes, cures i educació a la llar • Defensa de parlar de feminismes (en plural), valorant diferències i valors propis de les dones sense caure en comparacions mimètiques. • Reivindicació dels treballs de cura com a pilar invisible de la societat i necessitat de reconeixement social. • Corresponsabilitat i canvi generacional: els homes participen més en tasques domèstiques; la clau és educar amb l’exemple a casa. Cites clau “Solament vull que calli aquest rellotge.” “Sóc el rellotge que en minuts i segons paro la taula.” “Desparo taula i nego dins de l’aigua: desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.” Conclusions i recomanacions • L’episodi ofereix una lectura íntima i polièdrica de Marçal i del poema, connectant el domèstic amb el col·lectiu. • Destaca l’aigua com a eix metafòric de vida i de gestió del dolor. • Es recomana llegir amb calma “De parar i d’esperar taula” i endinsar-se en tota la poesia de Maria-Mercè Marçal, per trobar-hi miralls de vida i consciència feminista. Apèndix final del programa • Avis de reemissió; lectura de l’Evangeli de l’Ascensió (cicle C, Lluc).

  • Veus Parròquia del 27/4/2016 — Evangeli, Notícies parroquials, Montserrat i Virolai, crisi dels refugiats i la misericòrdia: la veu del Papa sobre perdó i família

    Resum general Programa de "Veus de la parròquia" de Sant Just i Pastor que combina espiritualitat, vida parroquial i reflexió social. S'hi inclouen: la lectura de l’Evangeli del diumenge (promesa de l’Esperit i la pau de Jesús), un bloc de notícies parroquials, un extens "Fe i Actualitat" dedicat a la festa de la Mare de Déu de Montserrat (història, devoció i Virolai, amb la notícia del nomenament del P. Manel Nin com a bisbe d’Atenes), una reflexió contundent sobre la crisi dels refugiats, i "La veu del Papa Francesc" sobre el Jubileu de la Misericòrdia, el perdó a la família i el valor dels infants. Punts clau • Lectura de l’Evangeli: promesa del Defensor (Esperit Sant) i pau de Crist davant les pors. • Notícies d’Església: reunió de Justícia i Pau, primera comunió a La Miranda, Pasqua del Malalt diocesana (amb el bisbe Agustí) i Festa de la Mare de Déu de l’Alegria al Bisbat de Sant Feliu. • Fe i Actualitat: Montserrat, història i expansió de la devoció a la Moreneta, interpretació del Virolai i felicitacions a les Montserrats; notícia d’última hora: P. Manel Nin, nomenat bisbe d’Atenes. • Reflexió social: crítica a la resposta europea a la crisi dels refugiats i crida cristiana a la coherència i l’acollida (editorial de Mn. Joaquim Rius). • La veu del Papa Francesc: sentit del Jubileu de la Misericòrdia, perdonar les ofenses (obres de misericòrdia) i perdó dins la família; els infants com a do per a la humanitat i l’Església. Temes principals Lectura de l’Evangeli (Jn 14: amor, Esperit i pau) • Jesús promet el Defensor, l’Esperit Sant que farà entendre i recordar la seva paraula. • Ofereix la seva pau —no com la del món— i exhorta a no acovardir-se. "Us deixo la pau. Us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món." Notícies d’Església (agenda parroquial i diocesana) • Reunió del grup Justícia i Pau als locals parroquials. • Primera Comunió dels alumnes de la Institució La Miranda que han fet catequesi. • Pasqua del Malalt (diocesana) al Complex Assistencial Benito Menni (Sant Boi) presidida pel bisbe Agustí; acollida, Eucaristia, animació i comiat. • Festa de la Mare de Déu de l’Alegria a l’Escola dels Salesians (Sant Vicenç dels Horts): trobada d’esplais del Bisbat de Sant Feliu amb famílies, monitors i celebració d’acció de gràcies. Fe i Actualitat: Montserrat, patrona de Catalunya • Perfil espiritual i simbòlic de Montserrat: muntanya singular, no lloc de pas; espai de pelegrinatge i recolliment. • Orígens del santuari: ermitans (s. VIII-IX), monestir prop de l’ermita de Santa Maria (abat-bisbe Oliva, s. XI) i creixement per fama de miracles. • Imatge romànica de la Moreneta (s. XII-XIII), tresor de pietat i art; difusió de la devoció per pelegrins de Compostela, Alfons el Savi (cantigues) i expansió mediterrània; dedicacions a Itàlia i a Amèrica (via Bernat Boil); Lleó XIII la declara patrona de les diòcesis catalanes. • Montserrat com a espai de poble: sardanes, castells, trobada de creients i no creients; emoció amb el Virolai (Verdaguer i Rodoreda, 1880). • Notícia d’última hora: P. Manel Nin és nomenat bisbe d’Atenes. "Montserrat no és un lloc de pas... sentir un munt de sensacions i emocions." Fe i Actualitat: Crisi dels refugiats (editorial de Mn. Joaquim Rius) • Denúncia de la indiferència i de les polítiques europees: tancament de fronteres, devolucions, externalització i condicions indignes. • Crida a una resposta col·lectiva coherent amb els valors cristians: acollida, organització de recursos, denúncia del comerç d’armes i d’interessos que alimenten el conflicte. • Exhortació evangèlica: estimar el proïsme i trencar la hipocresia social. "Els refugiats són una denúncia contra nosaltres." La veu del Papa Francesc: misericòrdia, perdó i família • El Jubileu de la Misericòrdia és necessari per a l’Església: fer visibles els signes de la proximitat de Déu i tornar a posar Jesucrist al centre. • Obra de misericòrdia: perdonar les ofenses. Reflexió a partir de la guarició d’una dona en dissabte: Jesús prioritza l’alliberament i reconeix la seva dignitat com a "filla d’Abraham". • Pregària per la dignitat de les dones davant de solitud, pobresa, desigualtat laboral i violència. • Vida familiar: no deixar que s’acabi el dia sense fer les paus; el perdó és condició de possibilitat de l’amor durador. • Els infants: do per a la humanitat i l’Església; recorden la nostra dependència, necessitat d’ajut, amor i perdó. "No deixar que s’acabi el dia sense demanar-se perdó... amb una carícia i tornar a començar." Cites destacades "Us deixo la pau. Us dono la meva pau." "Els refugiats són una denúncia contra nosaltres." "Celebrar un jubileu de la misericòrdia equivale a posar al centre el que és específic de la fe cristiana: Jesucrist, el Déu misericordiós." Accions i dates • Reunió del grup Justícia i Pau: avui, als locals parroquials (21:15 h aprox.). • Primera Comunió a la Institució La Miranda: dissabte vinent (catequesi del centre). • Pasqua del Malalt (diocesana): 30 d’abril, Complex Assistencial Benito Menni (Sant Boi). Horaris: 10:30 acollida; 11:00 Eucaristia presidida pel bisbe Agustí; 12:00 animació; 12:45 piscolabis; 13:00 comiat. • Festa de la Mare de Déu de l’Alegria: 30 d’abril, Escola dels Salesians (Sant Vicenç dels Horts); trobada d’esplais del Bisbat de Sant Feliu amb famílies i monitors.

  • Veus Parròquia del 20/4/2016 — De la missa de difunts a l’escenari: Rèquiems de Mozart, Verdi i Fauré — Confutatis, Dies irae, Ingemisco i Libera me

    Resum general El programa aborda la música i cants religiosos vinculats a la missa de difunts (rèquiem), centrant-se en tres compositors clau: Mozart, Verdi i Fauré. S’escolten i comenten peces emblemàtiques com el Confutatis i el Dies irae (Mozart), l’Ingemisco (Verdi) i el Libera me (Fauré), tot aportant-hi context litúrgic i teològic. • Es distingeix entre els dos moments del ritual cristià: l’enterrament i el funeral. • S’explica que molts rèquiems empren el text llatí del ritual i integren seqüències com el Dies irae o el Confutatis. • Es reflexiona sobre el to tradicional de por, judici i flames en alguns textos, contrapuntat avui per una crida eclesial a la misericòrdia. • Es mostra com grans obres han estat també adaptades a formats més populars, amb l’exemple d’“El Musical Més Petit”. "Hi ha bona part del ritual cristià que presenta la mort com un trànsit [...] cap a la vida eterna." Temes principals Mozart: Rèquiem en re menor — Confutatis, Kyrie i Dies irae • Context del gènere: el rèquiem com a missa de funeral amb textos llatins i seqüències (no parts ordinàries de la missa). • Focus en el Confutatis: peça de gran força dramàtica, oposant condemnats i beneïts; s’escolta en versió coral-orquestral i en adaptació escènica per “El Musical Més Petit” (amb Manu Guix al piano i les solistes Carme Sánchez i Clara Segura). • Presentació del Kyrie i del Dies irae (seqüència que evoca el Judici Final); versions dirigides per John Eliot Gardiner. "Kyrie eleison, Christe eleison" — súplica de pietat que introdueix la severitat del Dies irae. Verdi: Ingemisco (Messa da Requiem) • L’Ingemisco articula el penediment i la súplica del pecador davant el judici. • Interpretació destacada de Luciano Pavarotti, amb cors i orquestra de La Scala de Milà; es subratlla el to expressiu i fervent d’aquesta ària. "Ingemisco, tamquam reus..." — confessió del culpable que implora misericòrdia. Fauré: Requiem — Libera me • Requiem més concís que els anteriors, però amb moviments clau; citat com a obra interpretada també per l’Orfeó Enric Morera (àmbit local). • El Libera me (baríton i cor) demana alliberament "de la mort eterna" en el dia temorós; aquí se’n remarca l’imaginari del pànic escatològic. • Versió escoltada amb Gordon Nicolich (baríton) i la London Symphony Orchestra. Idees clau i context litúrgic • Ritual i llengua: molts rèquiems posen música al text llatí del ritual.— • Seqüències litúrgiques: el Confutatis i el Dies irae formen part de la tradició de les seqüències de difunts. • Imaginari teològic: tensió entre la por al judici (flames, condemna) i l’accent contemporani en la misericòrdia de Déu (recordant el pontificat del papa Francesc). • Adaptacions: el repertori simfònic-coral ha estat traslladat a formats populars, facilitant la seva difusió. Cites destacades "Que preguin i reconeguin a un Déu misericordiós, no a un Déu justici." "El Dia Aquell [...] en què els segles seran reduïts a cendres." "Cridem als beneïts, suplicant i humil et prego [...] que tinguis veritat de mi en la meva darrera hora." Intèrprets i versions escoltades • Mozart — Rèquiem en re menor: Confutatis (cor i orquestra); Kyrie + Dies irae (dir. John Eliot Gardiner). • Adaptació popular del Confutatis: El Musical Més Petit — Manu Guix (piano), Carme Sánchez i Clara Segura (solistes). • Verdi — Ingemisco: Luciano Pavarotti amb cor i orquestra de La Scala de Milà. • Fauré — Libera me: Gordon Nicolich (baríton), London Symphony Orchestra; menció de l’Orfeó Enric Morera com a formació local que ha interpretat l’obra en diverses ocasions.

  • Veus Parròquia del 13/4/2016 — Del Jubileu a Reus a la vergonya d’Europa: jovent, voluntariat i crisi de refugiats a Veus de la Parròquia

    Introducció • Avui s’obre la finestra de Justícia i Pau dins de Veus de la Parròquia, amb conversa entre els col·laboradors i recordatori d’horaris del programa. Jubileu a Reus (Any de la Misericòrdia) • Sortida parroquial i d’arxiprestat a Reus pel Jubileu de la Misericòrdia: jornada de germanor, bon temps i acollida. • Idea clau: cal eixamplar la participació, perquè “sempre som els mateixos”. Aquestes trobades afavoreixen l’intercanvi entre parròquies del municipi i rodalies. Jovent, voluntariat i vida parroquial Continuïtat i sobrecàrrega • Diagnòstic compartit: el jovent s’implica en accions puntuals “a tope”, però costa la continuïtat i la tenacitat. • Sobreocupació: moltes activitats setmanals i caps de setmana (esport, música, estudis) dificulten trobades de grups parroquials. • Reivindicació de “perdre el temps” com a espai saludable per al creixement; autocrítica adulta per haver omplert en excés l’agenda dels joves. Religiositat i valors • Pocs joves a missa; els ponents matisen que l’espiritualitat i les qualitats humanes també s’expressen fora del temple. • Testimonis personals sobre pràctiques religioses familiars i el trencament del vincle en anar a estudiar fora. Crisi de refugiats: violència, drets i inacció Violència i inacció institucional • Denúncia dels gasos lacrimògens contra persones a Idomeni i la normalització mediàtica de la violència. • Vulneració de Drets Humans i dels Drets dels Infants: inacció de governs malgrat haver signat convenis. "Si jo no he fet res dolent, si jo em comporto bé, per què se’m castiga d’aquesta manera?" Testimoni al terreny i ajuda eficaç • La voluntària Mònica Parra (Lesbos, Idomeni) relata necessitats reals: medicaments, aigua, tractaments (insulina, sarnes). • Millor compra i distribució in situ per part de voluntaris/ONGs que no pas enviar materials que poden quedar retinguts o mal distribuïts. • Imatges dures: nens amb polls; rapar cabells per higiene; precarietat sanitària i d’aigua. Educació sota terra i memòria històrica • Classes per a milers d’infants a sota terra a Síria, amb paral·lel explícit al diari d’Anna Frank; recordatori dels horrors que es tornen a repetir. Causes estructurals i responsabilitats • Interessos econòmics i indústria armamentista al darrere dels conflictes; descàrrega d’estocs d’armes. • Crítica al Consell de Seguretat de l’ONU (membres amb dret de veto i principals fabricants d’armes). • Dilema econòmic de Paul Samuelson: “canons vs. mantega”; l’Europa rica tria massa sovint els canons. Manifest “Sentim vergonya” de Justícia i Pau (abril) • Lectors expressen una sèrie de “sentim vergonya” per: Pèrdua de valors cristians, culturals i històrics, i predomini de l’avarícia i l’especulació. No-acollida efectiva de refugiats i filferrades a fronteres, guetos i camins barrats. Pagaments a Turquia per contenir fronteres amb risc de devolucions a ciutats enrunades. Repartició injusta de la riquesa al continent més ric. Fabricació i venda d’armes per part d’estats amb dret de veto a l’ONU. • Reconeixement a països amb polítiques d’acollida (Alemanya, Noruega, Suècia, Canadà) i avís: “La història els jutjarà” si no es rectifica. Com canviar-ho? Democràcia, valors i economia • Crida a la participació democràtica per posar al capdavant persones responsables i íntegres (no corrupció, no insults). • Limitacions reals: pressió dels grans capitals i interessos; l’egoisme com a arrel del malestar. • El model actual és massa especulatiu i no crea riquesa ni béns de consum; cal reorientar cap a economia productiva i ben entesa. Agenda i tancament • Anuncis: Festa de la Pau a Sant Just (5–7 de maig), amb activitats diverses i lema centrat en els refugiats. • Tancament del programa i recordatori de les properes emissions.

  • Veus Parròquia del 6/4/2016 — Camí de Sant Jaume: experiència personal, credencial i Compostelana, espiritualitat en solitari, albergs i consells (amb ruta catalana)

    Resum general Converses a Ràdio Despern amb Joan Maria García i Puigdevall sobre el seu pelegrinatge pel Camí de Sant Jaume. Comparteix una experiència viscuda: com funciona la credencial, què és la Compostelana, la vida als albergs, la dimensió espiritual de caminar sol, els límits físics i consells pràctics. També es toquen la diversitat internacional dels pelegrins, el patrimoni artístic del camí i rutes catalanes relacionades. El programa clou amb la lectura d’un passatge de l’Evangeli (Joan 21). Temes principals Experiència personal i motivació Viure més que llegir: fer el camí per “sentir” i “experimentar”. Credencial i Compostelana Com obtenir la credencial, els segells als albergs i el certificat final (Compostelana). Estratègia de recorregut i límits físics Fer trams curts any rere any; blísters, torçades, cansament; realisme logístic. Espiritualitat i solitud El silenci, els boscos, les preguntes internes: «qui sóc, on vaig…»; el “magnetisme” de tornar-hi. Albergs i vida del pelegrí Municipals, privats i convents; donatius vs. preu mínim; neteja, acollida i moments de pregària. Diversitat i intercanvi cultural Més del 50% d’estrangers; parlar anglès o francès facilita trobades enriquidores. Planificació, clima i geografia Caminar de matinada; fred al matí, calor al migdia; travessa de diverses regions del nord. Senyalització i patrimoni La petxina com a guia; esglésies romàniques, gòtiques i plateresques, com Estorga. Consells pràctics Documentar monuments i albergs; ajustar distàncies; logística d’equipatge. Ruta catalana i alternatives Des de Sant Pere de Rodes fins a Montserrat; opcions de fer trams curts o transportar motxilles. Lectura de l’Evangeli (Joan 21) Aparició de Jesús vora el llac de Tiberíades i el miracle de la pesca. Moments i idees clau Credencial, segells i Compostelana Obtenir la credencial a la parròquia; segellar a cada alberg com un “passaport”. Amb els darrers ~120–150 km (p.ex., des de Sarria) es pot obtenir la Compostelana a la catedral de Santiago. Les “indulgències plenàries” s’hi vinculen per tradició; el convidat ho viu més com un record simbòlic. Caminar sol, silenci i espiritualitat Inicis a trenc d’alba, sovint caminant sol entre boscos: espai per a la introspecció i l’“esperit del camí”. «Quan vas sol, fas el camí; quan vas amb grup, fas una excursió». Albergs i acollida Tipologies: municipals, privats i convents. Preu mínim habitual: 7–8 €. Als convents, monges que acullen, netegen i, a vegades, ofereixen una benedicció personal. Ritme i relacions Arribar cansat, dutxa, menjar i “misiada”; a la tarda, sopar lleuger (fruita, fruits secs) i passeig pel poble. Converses amb gent gran local a les places: petites històries que val la pena anotar. Clima, geografia i fauna Al maig: fred al matí i calor al migdia; recomanable avançar les hores de caminada. Travessem el nord (Roncesvalles–Santiago), zones de plana castellana; menció puntual de fauna salvatge. Senyalització i patrimoni La petxina guia el camí i sovint et porta per esglésies i monuments. Ruta artística: romànic, gòtic, plateresc; a Estorga, obres d’un català (referència a Gaudí). Consells pràctics Documentar abans de sortir: mapa d’etapes, llista d’albergs, monuments a visitar. Ser flexible: a vegades s’allarga fins a 30 km per manca d’allotjament. Opcions: bicicleta, trams curts, o transportar l’equipatge entre pobles. Ruta catalana i alternatives A Catalunya hi ha traçats històrics: p.ex., Sant Pere de Rodes → Montserrat (senyalitzat; info a internet). Fer el camí a la teva mida: 2, 5, 10 km… l’important és trobar-s’hi. Evangeli final (Joan 21) Lectura del passatge de la pesca miraculosa i l’esmorzar amb Jesús ressuscitat vora el llac de Tiberíades. Cites destacades «No pots fer-ho una vegada; ja has de tornar-hi. És com si hi hagués un magnetisme.» «Quan vas sol, fas el camí.» «És un tema cultural de primera classe.» «Aquell rato [amb la benedicció de les monges] és algo extraordinari.» Paraules/clau i conceptes Credencial, Compostelana, albergs, petxina, ruta francesa, indulgències, espiritualitat, silenci, blísters, planificació d’etapes, patrimoni romànic i gòtic, Estorga, Gaudí, Sant Pere de Rodes, Montserrat, Camí de Sant Jaume, Camino de Santiago, pelegrinatge, Evangeli segons Sant Joan.

  • Veus Parròquia del 30/3/2016 — Pasqua i Misericòrdia: Evangeli de Tomàs, obres i pregària; refugiats i acord UE‑Turquia; agenda parroquial i solidària

    Resum general Veus de la Parròquia dedica l’audició a tres eixos principals: Pasqua i l’Evangeli de Tomàs: lectura del text de la Resurrecció amb l’aparició a Tomàs i el missatge «Pau a vosaltres» i «Feliços els que creuran sense haver vist». Any Jubilar de la Misericòrdia: recordatori dels seus objectius, les obres de misericòrdia (7 corporals i 7 espirituals) i la centralitat de la pregària (cites del Papa i oració de Sant Francesc). Crisi de refugiats i acord UE–Turquia: lectura d’un manifest d’entitats socials de l’Església amb un rebuig ferm a l’acord, denúncia de vulneracions de drets i crida a l’acció solidària. També s’inclouen notícies parroquials (caramelles, resultat de la col·lecta del Seminari, pelegrinatge jubilar) i una convocatòria solidària musical a Montserrat en benefici de Càritas. 1) Lectura i sentit de Pasqua Evangeli: aparicions del Ressuscitat i Tomàs Lectura de l’Evangeli (Jo 20,19-29): Jesús s’apareix als deixebles i a Tomàs, que passa de la incredulitat a la fe. Missatges clau: «Pau a vosaltres» i do de l’Esperit Sant. "Feliços els que hi creuran sense haver vist." Reflexió pasqual (mossèn Joaquim Rius) La Pasqua és «la gran i joiosa festa», centre de l’any litúrgic i del diumenge cristià. Crist, humà i mortal, ressuscita i ens comunica la vida veritable; des del baptisme participem d’aquesta vida eterna. La creu esdevé distintiu cristià: per la crucifixió i la mort de Jesús rebem el do que transforma el sentit de la vida. 2) Notícies i agenda parroquial Caramelles Cantada de caramelles del Cor Lo Pom de Flors a la sortida de la Missa i a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer (3 d’abril). Col·lecta del Seminari Resultat: 695,18 € (any anterior: 567,20 €). Agraïment als feligresos. Pelegrinatge de l’Any Jubilar de la Misericòrdia Destí: Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia (Reus), 9 d’abril. Preu: 30 € (autocar, esmorzar i dinar). Com «guanyar el jubileu»: passar per la Porta Santa, confessió, Eucaristia, pregària pel Papa i acollir la misericòrdia amb cor sincer. Concert solidari contra la pobresa infantil Basílica de Montserrat, 2 d’abril, 16:30 h. Orquestra UNESCO Barcelona, obres de Händel i orgue amb Mercè Sanchís. Entrada gratuïta; donatius via fila 0 a caritasantfeliu.cat i comptes indicats. Objectiu doble: difusió de música clàssica i recaptació per programes de pobresa infantil de Càritas. 3) Fe i Actualitat: Any Jubilar de la Misericòrdia Focus del jubileu Ser «misericordiosos com el Pare»: posar Déu misericordiós al centre, fer-ne experiència per enfortir la fe i donar testimoni. Obres de misericòrdia Recordatori de les 14 obres: Corporals (7): • Donar menjar a qui té fam • Donar beure a qui té set • Vestir el despullat • Acollir el foraster • Visitar i atendre els malalts • Redimir presos i captius • Enterrar els difunts Espirituals (7): • Ensenyar qui no sap • Donar consell • Corregir qui va errat • Consolar qui està trist • Perdonar les ofenses • Suportar amb paciència • Pregar per vius i difunts La pregària com a camí de misericòrdia Cites de la Butlla del Papa Francesc i de l’Evangeli: l’auxili de Déu com a primer pas de misericòrdia, la pregària constant que acompanya l’acció i forma el cor compassiu. "Déu meu, veniu a ajudar-me; no tardeu a defensar-me, Senyor." Oració de Sant Francesc d’Assís Invocació clàssica a ser instruments de pau: «Allà on hi hagi odi, que jo hi posi l’amor…»; donar, perdonar i viure en Crist per néixer a la vida eterna. 4) Actualitat social: refugiats i UE–Turquia Denúncia i crida a la responsabilitat Entitats de l’Església (Càritas, CONFER, Sector Social SJ, Justícia i Pau) rebutgen rotundament l’acord UE–Turquia per les seves implicacions: Vulneració de convenis internacionals i europeus (prohibició de devolucions de persones perseguides o víctimes de guerra). Externalització del control fronterer a canvi de 3.000 M€ i altres contrapartides. Risc d’augmentar el sofriment, dolor i mort de persones que cerquen protecció. Peticions: Defensar la Convenció de Ginebra i els valors constitucionals. Oferir canals legals i segurs d’accés, garantint drets humans i dignitat. Actuar sobre les causes (desenvolupament i pau als països d’origen), no només sobre els efectes. Resposta solidària ciutadana Malgrat l’“insolidaritat” d’alguns dirigents, la societat s’ha mobilitzat; les campanyes de roba i higiene han desbordat la logística. Ara es demanen ajudes econòmiques per fer arribar els materials allà on cal. 5) Catequesi del Papa: ferides a la família En tota història familiar hi ha ferides (accions, paraules, omissions) que poden mortificar l’amor i afectar fills i vincles. Quan cal, la separació pot ser moralment necessària per protegir el cònjuge més feble i els fills de la violència i la humiliació. 6) Tancament Crèdits finals i recordatori d’horaris de reemissió. Invitació a viure la Pasqua i la misericòrdia en comunitat i en el dia a dia.

  • Veus Parròquia del 23/3/2016 — Top 30 Ràdio Desvern: del 18 al 13 amb Taylor Swift, Sigala i Teenage Mutants; DNCE arriben al #1

    Resum general Emissió del recompte del Top 30 de Ràdio Desvern centrada en les posicions 18 a 13. El programa combina presentacions breus, talls de cançons i una actualització destacada del número 1 del mes. "Benvinguts al top 30 èxits de Ràdio Desvern." Punts clau • #18 — Taylor Swift: Wildest Dreams: pujada de la posició 26 a la 18, amb un fragment ampli del tema. • #17 — Sigala: Easy Love: baixada de la 14 a la 17; s’escolta el hook "That’s how easy love can be" en clau dance-house. • #13 — Teenage Mutants: Falling For You: manté posició; introducció molt breu del tema. • Notícia de rànquing: DNCE amb "Cake by the Ocean" arriben a la primera posició del mes de març després d’entrar com a novetat al febrer. Observacions de producció • Hi ha un llarg tram d’ompliment amb la frase repetida "Fins demà!", que interromp o substitueix contingut musical en diversos moments. "Fins demà!" Conceptes clau • llista d’èxits, top 30, pujada/baixada de posició, novetat, pop, dance, electrònica. Moments destacats (timings) • 30–209: #18 Taylor Swift – Wildest Dreams (tema en antena) • 234–291: #17 Sigala – Easy Love (tema en antena) • 291–1324: Interludi d’ompliment (repetició de "Fins demà!") • 1332–1340: #13 Teenage Mutants – Falling For You (presentació breu) • 1581–1598: Actualització de rànquing: DNCE arriben al #1 del mes de març • 1611–1819: Tancament amb ompliment (repetició de "Fins demà!")

  • Veus Parròquia del 16/3/2016 — De Montserrat als Goigs del Roser: La Moreneta, l’Escolania i l’Orfeó Català en lloança a la Mare de Déu

    Introducció Avui a Veus de la parròquia (Música i cant religiosos) el conductor Lluís presenta un recorregut per cants dedicats a la Mare de Déu, amb un fil conductor que uneix la devoció popular i el patrimoni musical català. S’evoca el to contemplatiu amb un Magníficat de Taizé com a entrada inspiradora. • Objectiu del programa: posar ordre i compartir una selecció representativa de cants marianos interpretats a casa nostra. • Enfocament: des de Montserrat i la sardana popular fins al cant coral i els goigs. "Volem ressaltar que la Mare de Déu ha tingut un gran predicament entre el poble i els artistes de casa nostra." Montserrat i la sardana “La Moreneta” Context i rellevància • Montserrat (muntanya, santuari i comunitat) inspira una producció musical constant; la sardana és una de les formes més significatives del nostre folklore. • La peça més sentida i popular: “La Moreneta”, símbol de la fe del poble català. Interpretació destacada • Escolta de “La Moreneta” en la veu de Ramon Calduc. • Motius recurrents del text: devoció col·lectiva, oració que “ressona per tot un serrat”, súplica comunitària. "És la Moreneta en la fe del poble català... de l’escolania la veu al cel l’han escoltat." "Vetlleu, Senyora, pels catalans." Idees clau • Devoció popular i identitat catalana s’entrellacen en la música de Montserrat. • La sardana actua com a codi compartit de memòria i pregària. L’Escolania de Montserrat: “La Mare de Déu quan era xiqueta” Una visió propera i catequètica • Cançó tradicional que mostra una Maria amable, propera i encarnada entre els homes, sense perdre la missió com a portadora del missatge de Jesús. • Peça coneguda del disc “El nostre Nadal” de l’Escolania de Montserrat. "Quina visió més cordial, més propera de la Mare de Déu, de la Verge Maria." Punts destacats • Continuïtat generacional: cançó après de petits, que manté viva la tradició. • Funció pedagògica: la música com a formació humana i cristiana. Cant coral: “Pregària a la Verge del Remei” (Orfeó Català, 1958) Origen i difusió • Una de les pregàries més populars, vinculada a l’advocació del Remei (patrona de la Plana d’Urgell). • Grans compositors de la terra hi han contribuït amb diferents melodies. Gravació històrica • Versió del 1958: Orfeó Català sota la direcció de Lluís Millet, recuperada d’un single de 45 rpm. • Valor documental: se subratlla el so del pick-up i el “crrrr” del microsolc, evocant la materialitat del suport analògic. "Volem fer notar aquest so harmoniós del pick-up... aquest crrrr que ara ja fa tants anys que no sentim." Idees clau • El cant coral vertebra pregària i excel·lència musical. • Recuperació d’arxiu com a part del patrimoni sonor català. Els Goigs: “Goigs de la Mare de Déu del Roser” Tradició i forma • Els goigs: reculls de melodies antigues (moltes de segles passats), vinculades a santuaris, parròquies i ermites. • A Catalunya n’hi ha molts; n’hi ha fins i tot col·leccionistes. La versió del Roser • Goigs del Roser sobre melodia i tradició del segle XV; Mestre Romeu en féu la versió difosa els darrers anys (música i lletra). • Interpretació pel Cor de la Nova Euterpe. Idees clau • Els goigs enllacen litúrgia, memòria oral i comunitat. • Exemple de persistència cultural en clau mariana. Conclusions i eixos transversals • Devoció mariana com a eix central que inspira folklore, corals i tradició popular. • Patrimoni musical català: de la sardana als goigs, passant per l’Escolania i l’Orfeó, amb atenció a la qualitat artística i a la funció espiritual. • Valor de la recuperació històrica i de l’educació musical en la transmissió de la fe i la cultura.