Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

313-324 de 488
  • Veus Parròquia del 19/10/2016 — Laudato Si: ecologia integral, el crit de la Terra i els pobres — de Sant Francesc a la conversió personal

    Introducció i context Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) inici de curs amb nou equip. L’eix temàtic del curs serà l’encíclica ecològica del Papa Francesc, Laudato Si, amb acompanyament musical de Nacho Béjar. Objectiu del programa • Presentar l’encaix de Laudato Si en la vida de l’Església i en el món actual. • Explicar l’origen del títol i el destinatari universal de l’encíclica. • Llegir i comentar textos clau, la inspiració franciscana i la crida a la conversió ecològica. Conceptes clau de Laudato Si Títol i abast • «Laudato Si» prové del càntic de Sant Francesc d’Assís; significa «Lloat sigueu, Senyor». • Encíclica adreçada no només als catòlics, sinó a «tota la humanitat» — una proposta de diàleg global. La Terra, germana i mare «Lloat sigueu, Senyor, per la nostra germana Terra…» • La Terra és «germana» i «mare» que ens sosté; cal cuidar-la com a família. • La violència del cor humà ferit pel pecat es manifesta en els danys a «sol, aigua, aire i éssers vivents». • Som «terra» també nosaltres: dependència radical d’aire i aigua que «ens vivifica i restaura». Una sola crisi, dues cares • El Papa vincula la crisi ecològica amb la crisi social: el dany al medi ambient colpeja sobretot els més pobres. • Crida a un desenvolupament «sostenible i integral», amb la persona i la creació al centre. Responsabilitat personal i conversió «Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta.» • No n’hi ha prou amb interpel·lar grans empreses i polítics: cadascú ha d’assumir canvis d’estil de vida, amb més austeritat i menys malbaratament. • La cura de la casa comuna requereix accions quotidianes i una nova espiritualitat: ecologia integral. Sant Francesc i la inspiració del Papa El nom «Francesc» i l’estil pastoral • Escollir «Francesc» és una declaració d’intencions: senzillesa, proximitat, autenticitat, «olor d’ovella» i opció pels pobres. • Visió també marcada per la sensibilitat llatinoamericana i el vincle amb la terra (referència a la Pachamama). Fonament bíblic i càntic franciscà «Des de la creació del món… la seva eterna potència i divinitat es fan visibles… a través de les seves obres.» (Rm 1,20) • Lectura del «Càntic del Germà Sol»: germà Sol, germana Lluna, Vent, Aigua, Foc i Mare Terra — mirada contemplativa i relacional amb la creació. Recepció i valoracions Opinió laica (Jordi López Camps) • Encíclica «per a la humanitat»: integra problemes ambientals i socials. • Introducció d’una espiritualitat ecològica i crida a la conversió ecològica. Mirada eclesial (Mn. Gaspar Mora) • L’ecologia entra de ple en la comprensió cristiana de la salvació. • Diàleg de tots i responsabilitat personal exigent; denúncia tant del poder que depreda com de la indiferència. Informació pràctica i tancament • La sèrie tractarà els 6 capítols de Laudato Si en programes successius. • Com obtenir l’encíclica: llibreria local, Llibreria Claret (Barcelona), o descàrrega en línia cercant «Laudato Si». • Cloenda amb la coneguda «Pregària de Sant Francesc». Idees-força • Casa comuna: el planeta com a llar compartida. • Una sola crisi: social i ecològica, inseparables. • Conversió ecològica: canvis personals i estructurals. • Diàleg global: tothom cridat a participar per un futur sostenible.

  • Veus Parròquia del 5/10/2016 — Veus de la parròquia — Finestres de Justícia i Pau: Colòmbia, Brexit i risc de bombolla; romeria a Montserrat, caminata i teatre local

    Visió general Episodi amb fort contingut social i d’actualitat: les locutores comenten la romeria parroquial a Montserrat i activitats locals, i després aboquen el gruix del programa a analitzar el “no” al referèndum de pau de Colòmbia, el Brexit i els riscos d’una nova bombolla immobiliària, amb un tram final sobre pobresa i beques menjador, el terratrèmol recent i qüestions d’ecologia urbana (rieres i fonts). "És incomprensible. 50 anys de guerra, i diguin que continuï la guerra." Vida parroquial i cultura local Romeria a Montserrat i Museu • Romeria avançada de novembre a octubre per evitar mal temps: gran participació i bona experiència. • Xerrada molt ben valorada d’un monjo (historiador) sobre simbolismes a la gruta. • Reconeixement del valor del Museu de Montserrat: exposició destacada i visita que requereix temps. Caminata a Collserola i fonts (Plaça Mireia) • Sortida amb membres de Justícia i Pau, ambient distès i bon temps: ruta per fonts i camins, sense presses. Teatre amateur i agenda • Obra “Xapa i pintura, massa allà de la manxa” a l’Atrium de Viladecans: excel·lent, participativa i molt recomanable portar-la al poble. • Agenda del 16 d’octubre: Sardanes (30 anys) amb dinar i teatre a l’Ateneu a la tarda (solapaments d’activitats i possible menor resposta del públic). Colòmbia: el “no” al referèndum de pau Context i contingut de l’acord • Conflicte de més de 50 anys amb víctimes, desplaçaments i greus violacions dels drets humans. • Acord (296 pàgines) articulat en 6 eixos: reconeixement a les víctimes, veritat i justícia; retorn de terres i desenvolupament agrari; lliurament d’armes amb terminis; reintegració i participació política de les FARC; i mesures contra el narcotràfic i reformes (inclosa la tributària). Resultat i possibles claus del “no” • Abstenció del 62,57% i enquestes fallides; part de la població podria haver confiat que el sí guanyaria sense anar a votar. • Hipòtesi d’influència política interna (rol de l’expresident Álvaro Uribe) i de temors a reformes tributàries. • Reflexió humana: una societat pot acostumar-se al dolor i a la violència fins a “normalitzar-la”, dificultant el canvi. • Sentiment a l’estudi: frustració i incomprensió davant la renúncia a una oportunitat de pau negociada durant 4 anys. Brexit i arquitectura econòmica • El Regne Unit mai no va entrar a l’euro, preservant sobirania monetària i el poder de la City de Londres sobre fluxos financers globals. • Dificultat d’una política fiscal comuna a la UE per divergències salarials i d’impostos entre països. • Gestió postreferèndum: depreciació inicial de la lliura però reserves i planificació prèvies per estabilitzar bancs i mercats; la Commonwealth com a altra palanca de relació econòmica. Risc de nova bombolla immobiliària i educació financera • Alertes sobre una possible nova bombolla: tipus d’interès molt baixos i perill de pujades sobtades de l’Euríbor que impactin hipoteques a tipus variable. • Crida al paper educador dels bancs: ajustar crèdits als ingressos reals i evitar sobreendeutament. • Experiències personals i bones pràctiques: prudència i pagar el que es compra; els terminis “ajuden”, però sempre amb interessos. • Marc social: sous baixos i “pobresa laboral” fins i tot entre persones ocupades. Pobresa infantil i beques menjador • Augment i cobertura de beques menjador per garantir un àpat equilibrat al migdia; dificultats a l’estiu (suport de Creu Roja i altres iniciatives). • Preocupació per infants que poden quedar-se sense àpats en alguns dies. Terratrèmol i resposta humanitària • Imatge potent del Papa Francesc pregant entre la destrucció: “el que podem fer de moment”. • Reptes reals: neteja de runa, manca de mans i recursos, i logística per reconstruir des de zero. Ecologia urbana: rieres i fonts • Avís sobre construir sobre rieres i el risc que “l’aigua torni al seu curs”. • Canvis de cabal en algunes fonts (ex. entorn plaça Mireia) i necessitat de bona planificació hidrològica i manteniment. Cloenda • Comiat, salutacions a companys malalts i record de la segona audició de dissabte.

  • Veus Parròquia del 28/9/2016 — La Terra crida: ecologia integral, examen de consciència i canvi d’hàbits — Homilies del papa Francesc, deute nord-sud i fe quotidiana

    Context i participants Programa: Paraula Viscuda (Veus de la parròquia, Ràdio d’Esbert) Participants: Montse Giró i Alina (presentadores) amb el rector mossèn Joaquim Rius. Episodi centrat en les homilies del papa Francesc per la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació (1 de setembre de 2016). "Déu ens va regalar el do del jardí exuberant, però l’estem convertint en una superfície contaminada de runes, deserts i brutícia." Eixos principals de l’episodi 1) Ecologia integral i la “casa comuna” • Interdependència radical: persones i natura formen un sol teixit; no es poden separar sense malmetre el conjunt. • Justícia climàtica: els pobres, tot i ser els menys responsables, són els més vulnerables als impactes del canvi climàtic. • Clau espiritual: posar Déu i la persona al centre d’un enfocament d’ecologia integral (no només mediambiental, sinó social, espiritual i cultural). 2) Pecat ecològic i ampliació de l’examen de consciència • Abús de la terra = pecat: conrear sense custodiar, explotar amb mirada miop i egoista. • Ampliar “els altres” del nostre examen de consciència: inclou arbres, plantes, animals, aliments i medi ambient. • Exemples concrets: - Extracció de minerals per a la telefonia i les comunicacions a l’Àfrica, amb explotació i violència. - Debat sobre energia eòlica: rebuig estètic vs. necessitat real d’energia neta. - Símptomes ecològics locals: disminució de mosques i mosquits i el seu impacte en la cadena tròfica. 3) Implicació personal i col·lectiva: del gest diari al consens polític • Conversió quotidiana amb actes tangibles: - Estalviar aigua i energia - Reduir plàstics i evitar cremes i emissions innecessàries - Ser curosos amb la neteja del terra i els residus • Iniciar el canvi a l’àmbit familiar i comunitari. • Exigir polítiques públiques: la cura de la casa comuna requereix consens polític i pactes efectius. • Obertura interreligiosa: crida que engloba creients d’altres confessions i persones de bona voluntat. 4) “Canviar de ruta”: propòsit ferm i valors per a les noves generacions • Penediment i confessió condueixen a un propòsit ferm de canvi de vida. • Pregunta clau: “Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeeixen?” • Valors vs. béns materials: més enllà d’herències econòmiques, cal transmetre sensibilitat per la creació i criteris ètics. • Risc educatiu i cultural: jocs violents, ús intensiu de pantalles, desconnexió de la natura i de la contemplació del món. • Deute ecològic nord-sud: cal reparar-lo amb recursos, finançament i assistència tècnica als països pobres, perquè puguin adaptar-se i desenvolupar-se de manera sostenible. 5) Economia i transició: del capitalisme a la col·laboració • Debat sobre models econòmics: economia capitalista vs. economia col·laborativa. • Procés lent però en marxa, especialment entre els joves. • Aprenentatge històric: sovint canviem quan el model ja no s’aguanta; exemples d’hipercontaminació en economies emergents (p. ex. Xina). 6) Espiritualitat de la contemplació i l’agraïment • Clau del papa Francesc: "La cura de la casa comuna precisa de la contemplació agraïda del món." • La contemplació va més enllà de l’“útil” i enforteix l’agraïment i el respecte. • Donar valor a les petites passes: la suma de gestos quotidians construeix un ambient adequat per al canvi. 7) L’evangeli (Lluc) com a guia de vida i ecologia • Lectura de Lluc: la fe com un gra de mostassa i la humilitat del servent que “ha fet només el que havia de fer”. • Aplicació a l’ecologia: no cal heroisme, sinó fidelitat i constància en el bé quotidià. • Nota pedagògica: cal alfabetització ecològica i cultural per entendre les metàfores bíbliques lligades a la natura. Idees clau (resum executiu) • Ecologia integral: persones, natura i Déu formen un teixit inseparable; el mal al medi recau en els més vulnerables. • Conversió ecològica personal i col·lectiva: gestos diaris + pressió per polítiques públiques. • Justícia global: abordar el deute ecològic nord-sud amb recursos i transferència tecnològica. • Educació i valors: contrarestar la cultura de la violència lúdica i la pantalla amb contemplació i agraïment. • Esperança realista: el canvi és procés; la història mostra capacitat de rectificar quan cal.

  • Veus Parròquia del 21/9/2016 — Veus de la Parròquia: Evangeli del ric i Llàtzer, Festa de la Mercè, JMJ Cracòvia i canonització de la Mare Teresa

    Resum general Episodi especial de Veus de la Parròquia a Ràdio d’Esvern que combina lectura de l’Evangeli, notícies parroquials i diocesanes, i Fe i actualitat amb focus en la Festa de la Mercè, la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Cracòvia i la canonització de la Mare Teresa de Calcuta. El fil conductor és la misericòrdia com a identitat cristiana i motor d’acció: servei als més vulnerables, unitat, i esperança activa. Temes principals • Evangeli (ric i Llàtzer, Lc 16): crida a la conversió, a l’escolta de la Paraula i a la responsabilitat envers el pobre. • Notícies d’Església: inscripcions de catequesi i primera comunió; romeria a Montserrat; nomenaments (mossèn Antoni Roca Roig i Mons. Sebastià Taltavull); pelegrinatge de Lourdes; nova parròquia a Viladecans; i reflexions sobre l’Any Jubilar de la Misericòrdia. • Fe i actualitat – Festa de la Mercè: carta de l’arquebisbe de Barcelona amb una crida al bé comú, la unitat i la justícia, inspirada en exemples de caritat com Dorotea de Xupitea. • Diàleg interreligiós: la Nit de les Religions a Barcelona, amb 24 comunitats de 12 credos obertes al públic. • JMJ Cracòvia: testimoni juvenil global de fraternitat, silenci orant i compromís sota el lema “Feliços els misericordiosos”. • Canonització de la Mare Teresa: lloança a la seva vida de servei als més pobres i lectura de pregàries sobre unitat, amor i pau. Detall dels continguts Introducció i to del programa Programa que vol ser un espai d’esperança i proximitat, destacant la vida quotidiana de la comunitat i allò que no “fa soroll”, però construeix el dia a dia. Recordatori d’horaris d’emissió i voluntat de servei als oients. Lectura de l’Evangeli: el ric i Llàtzer (Lc 16,19-31) • Missatge central: conversió del cor, atenció al proïsme i escolta de la Paraula. “Si no fan cas de Moisés i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer.” • Enfrontament de destins (consol de Llàtzer vs. turment del ric) com a avís ètic sobre la indiferència i la manca de misericòrdia. Notícies d’Església • Catequesi i primera comunió: inscripcions dies 26 i 27 al despatx parroquial, tarda (de dos quarts de sis a les set). També renovacions de 2n curs i continuïtat per als qui ja han fet l’eucaristia. • Romeria a Montserrat: dia 2 d’octubre, preu 40 € (transport i dinar). Inscripcions fins diumenge 25. • Nomenaments: mossèn Antoni Roca Roig, nou rector a Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts). Bons desitjos en el nou servei. • Administració apostòlica de Mallorca: Mons. Sebastià Taltavull, tot mantenint el servei de bisbe auxiliar de Barcelona. • Pelegrinatge de l’Hospitalitat de Lourdes (161è): diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; lema: Misericordiosos com el Pare (Any Jubilar de la Misericòrdia). • Nova parròquia a Viladecans: Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (temple de La Montserratina). • Reflexions sobre l’Any Jubilar (mossèn Joaquim Rius): identitat cristiana com a misericòrdia en obres i veritat, comunió amb Jesús i fruits visibles en la vida personal i comunitària. “No es tracta de vetllar per fer obres… sinó que hem de vetllar per ser nosaltres misericordiosos.” • Aplicacions concretes: no-violència, alliberament, acolliment de la diferència, atenció als qui pateixen, paciència i generositat que construeixen la pau d’esperit. Fe i actualitat – Festa de la Mercè: carta de l’arquebisbe • Acció de gràcies pels primers mesos a Barcelona i reconeixement de la complexitat i la riquesa humana de la ciutat. • Observació de la gran sensibilitat solidària present tant en entitats cristianes (com Càritas) com civils. • Crida a responsables socials i polítics a treballar pel bé comú, unitat, llibertat i justícia. “Cal sumar forces… tots junts podrem més que separats.” • Referència inspiradora a Dorotea de Xupitea: amor a Déu i obra social pionera centrada en joves i persones humils. “Que la misericòrdia sigui el mòbil de totes les meves accions pastorals.” Diàleg interreligiós: Nit de les Religions • 24 comunitats de 12 credos obren portes per mostrar-se com a espais de trobada: xerrades, visites i testimonis (catòlics, evangèlics, islàmics, jueus, etc.). JMJ Cracòvia: testimoni de fraternitat • Prop de dos milions de joves responen a la crida del Papa Francesc amb silenci orant davant del Santíssim i compromís per la pau. “La nostra resposta a aquest món en guerra té un nom: fraternitat, comunió, agermanament, família.” • Lema: “Feliços els misericordiosos”. Joves de les diòcesis catalanes hi participen, tornant cansats però feliços, amb esperit de servei. “I tu què respons? Sí o no?” — resposta unànime: “Sí”. Canonització de la Mare Teresa de Calcuta i pregàries • Lloança a la seva immensa talla espiritual i al servei als “més pobres entre els pobres”. • Lectura de pregàries publicades al Full Dominical: unitat de l’Església, amor, misericòrdia i pau. “Dona’ns amor i misericòrdia… Uneix-nos… i dóna’ns la pau.” Tancament • Crèdits del programa i recordatori de propera emissió i redifusió. Missatge clau • La misericòrdia com a identitat i camí: conversió personal, servei als altres, unitat i diàleg per transformar la societat amb esperança i fraternitat.

  • Veus Parròquia del 14/9/2016 — Bona nit: Mantra per a la son amb intro d'afirmacions en anglès

    Descripció general Aquest episodi és una peça minimalista per a la relaxació i la inducció del son. Presenta dos blocs principals: una intro musical amb afirmacions en anglès i un llarg mantra repetit de “Bona nit” amb cadència aproximada de 30 segons. L’objectiu central és reduir l’estimulació, afavorir la calma i guiar l’oient cap al descans profund. Temes principals Afirmacions d’obertura: missatges breus i reiteratius en anglès que estableixen un to introspectiu. Mantra “Bona nit”: repetició sostinguda que actua com a ancoratge per a la ment. Tècniques d’inducció del son: simplicitat, repetició i ambient sonor suau, amb ressonàncies d’ASMR. Punts clau Ús deliberat de la repetició per disminuir el soroll mental. Absència de converses o notícies: format purament sonor i meditatiu. Cadència constant que facilita la respiració lenta i l’entrada en estat de son. To suau i hipnòtic que evita distraccions cognitives. Cites destacades "And the world belongs to me" "And the universe is mine" "Bona nit" Guia d’escolta i ús • Comença per la intro (ideal per fer una “descompressió mental” ràpida). • Deixa que la repetició de “Bona nit” guiï l’atenció fins al descans. • Recomanat: volum baix, llum tènue i respiració lenta i regular. Moments clau • 269 s – Inici del tema d’obertura amb afirmacions en anglès. • 338 s – Comença el mantra “Bona nit” amb ritme estable. • 1807 s – Tancament de la peça. Concepte i tècnica Estil: ambient / ASMR meditatiu. Estructura: 2 moviments (intro + mantra). Funció: ancoratge verbal i ritme constant per afavorir el son. Públic: persones que busquen adormir-se o reduir l’ansietat de manera guiada i mínima.

  • Veus Parròquia del 15/6/2016 — Veus de la parròquia: Espiritualitat de Taizé — cants, comunitat ecumènica i com arribar-hi

    Resum de l'episodi Veus de la parròquia (Ràdio Desfer) dedica el programa a l’espiritualitat de Taizé i als seus cants meditatius, posant èmfasi en la seva capacitat d’obrir l’oració a tothom, especialment a la gent jove que busca noves formes de relació amb Déu. També s’explica breument la història de la comunitat i s’ofereixen pautes pràctiques per arribar-hi. L’episodi inclou l’escolta de fragments com “I la crida d’una multitud” i “Adoramus te, Domine”. "L'oració comuna transmet l'alegria de Déu a la terra dels homes" Tema central: Espiritualitat i cants de Taizé • Cants repetitius i contemplatius: frases breus que es repeteixen per afavorir la pregària interior, la contemplació i la unitat de la persona en Déu. • Oració accessible i universal: pensada perquè persones de molts països i llengües puguin participar en comú, sense una llengua comuna. • Unir oració i vida diària: el cant esdevé una companyia que acompanya en el treball, en la conversa i en el descans. • Atracció per als joves: molts joves hi troben una espiritualitat nova i una forma diferent de relacionar-se amb Déu. "Un cant que no acaba… Unint oració i vida de cada dia" Música destacada • “I la crida d’una multitud”: mostra la força coral i meditativa dels cants de Taizé i la seva senzillesa suggeridora. • “Adoramus te, Domine”: peça reiterativa, interiorista i profundament espiritual, exemple clar de la pedagogia musical de la comunitat. Història i comunitat • Fundació (1942): pel Germà Roger (Roger Schutz), originàriament de tradició protestant. • Comunitat ecumènica: més de 100 germans de 25 països, amb catòlics, protestants i ortodoxos convivint en pregària i servei. • Pedagogia dels cants: els cants formen part d’un camí senzill per mostrar Déu i conduir els participants cap al Senyor. Com arribar a Taizé • Orientacions breus: tren fins a Chalon-sur-Saône o Mâcon i connexions locals fins a la comunitat. Format del programa i cortinetes • Inici amb promos de la casa (magazín “60 i més”) i presentació de Veus de la parròquia. • Interludis amb repeticions (“Fins demà!”) i tancament amb una llarga sèrie de "Bona nit", a mode de comiat i cortineta final.

  • Veus Parròquia del 8/6/2016 — Càritas 2015, pobresa i desigualtats; eleccions 26‑J i governança; refugiats i transició energètica: crida a l’acció local

    Resum executiu Episodi de “Veus de la parròquia” (finestra de Justícia i Pau – Sant Just). Últim programa de la temporada. Conversa centrada en: diagnosi de pobresa (Memòries de Càritas 2015), responsabilitat institucional i eleccions del 26‑J, educació en valors i acció local, i ecologia/energies renovables amb testimoniatge sobre refugiats a Lesbos. Temes principals • Càritas 2015: lleugera baixada de persones ateses, però necessitats més intenses i cronificades; urgències en habitatge i alimentació infantil. • Governança i polítiques públiques: crítica a la manca d’estratègia d’ocupació i a la descàrrega de responsabilitats sobre els municipis amb pressupostos minvants. • Educació en valors i acció de proximitat: inspirats per Òscar Camps, apel·len a actuar localment i votar amb responsabilitat. • Desigualtats: bretxa de gènere en pobresa i atur (les dones, 60,7% de les ateses per Càritas). • Administració i justícia: desordre i col·lapse d’expedients; frustració ciutadana. • Eleccions 26‑J: lectura d’un comunicat crític de Justícia i Pau sobre el cost (≈136 M€) i la manca de full de ruta orientat al bé comú. • Ecologia i energies renovables: valoració d’una trobada formativa; es defensa una transició energètica vinculada a una economia social; denúncia de la retirada de subvencions. • Refugiats: testimoniatge directe de Lesbos amb fort impacte emocional i crida a la solidaritat efectiva. Punts clau destacats Càritas: diagnosi i prioritats • Disminueix lleument el nombre d’atesos, però augmenta la intensitat i durada de la pobresa. • Habitatge i alimentació infantil com a urgències principals. • Es reclama suport dels ajuntaments i es recorda marcar les dues caselles de l’IRPF (Església i fins socials) per reforçar l’acció de Càritas. • Línies d’acció: inserció laboral, economies solidàries, sensibilització i denúncia. Educació en valors i acció local • Recomanació d’Òscar Camps: començar ajudant el veí i qui tenim al costat. • Importància de votar amb serenitat i educar el jovent en valors per canviar el rumb a llarg termini. "El que sí que està a les nostres mans és educar millor a la gent i educar‑los amb valors." Governança, pressupostos i mercat de treball • Crítica a la manca de polítiques d’ocupació i de foment industrial en els pressupostos. • Municipis tensionats: més demanda social amb menys recursos. • Es demana exigir comptes als governs i relleu si no compleixen. Desigualtat de gènere • Dades de Càritas: 60,7% dones ateses vs 39,3% homes. • Bretxa salarial i atur femení superior, tot i la igualtat de capacitats laborals. Administració i justícia • Desordre administratiu i expedients que prescriuen. • Impacte directe en persones pendents d’ajuts i resolucions. Eleccions del 26‑J: cost i responsabilitat pública • Comunicat de Justícia i Pau denuncia que repetir eleccions (≈136 M€) desatén necessitats urgents (dependència, llistes d’espera, plantilles educatives). • Es reclama economia productiva davant del model especulatiu. "Gastar de l’erari públic 130 milions... deixant d’atendre necessitats bàsiques urgents..." Ecologia, energies i economia social • Trobada valorada molt positivament: energies alternatives ben explicades, però amb subvencions retirades. • Sosté que l’ecologia ha d’anar de la mà d’una economia social que la faci possible. Refugiats: realitat sobre el terreny • Exposició i relats d’illes gregues (Lesbos) amb testimonis in situ que commouen i interpel·len l’audiència. Tancament • Últim programa de la temporada; tornada al setembre. • Incertesa sobre la formació de govern després del 26‑J.

  • Veus Parròquia del 1/6/2016 — Seixanta i més — Paraula viscuda amb Rosa Maria Gasulla: donació, tendresa, empatia i acompanyament a la gent gran

    Resum de l’episodi Un capítol de "Seixanta i més" dedicat a la secció Paraula viscuda amb la convidada Rosa Maria Gasulla, veïna de Sant Just, infermera de vocació, mare de cinc fills i voluntària vinculada a Càritas. A partir de la lectura de fragments d’un llibret sobre la donació i la tendresa, el programa explora com ajudar els altres de manera respectuosa, constant i compassiva, i com l’autodonació del temps i la presència pot restaurar la dignitat de qui pateix soledat o fragilitat. Temes principals • Donació material vs. autodonació personal: quan calen béns materials i quan és clau donar-se en persona (temps, escolta, somriure). • Acompanyament a la gent gran: experiències de la Rosa Maria amb espais per àvies, visites, acompanyament a hospitals i suport pràctic des de Càritas. • Dignitat, empatia i comunitat: evitar ferir l’autoestima de qui rep ajuda, fomentar la dignitat i l’empatia com a base d’un suport que no jutja. • Tendresa com a manera de fer: la tendresa com a actitud que impregna l’ajuda i fa de la solidaritat la "tendresa dels pobles". • Consells vivencials: ser pacificador, mantenir la constància en el dia a dia, somriure, i nodrir-se d’una espiritualitat que dona força. • Lectura de l’Evangeli: el relat de Naïm (resurrecció del fill únic d’una vídua), com a icona de compassió i vida que retorna dignitat i esperança. Punts clau Donació i respecte a la dignitat • Donar amb delicadesa o de manera anònima per no ferir qui rep ajuda. • La donació material és imprescindible en emergències (p. ex. refugiats de Síria), però cal vetllar perquè no cronifiqui dependències o humiliació. • L’autodonació és renunciar a un mateix: temps, escolta, somriure, presència. "La donació, quan és sincera, és un acte altruista que satisfà més el qui dona que el qui rep..." Acompanyament a la gent gran i voluntariat • Espais comunitaris per combatre la soledat; visites, acompanyament mèdic i suport domèstic quan cal. • Treball en xarxa amb Càritas i parròquia; la vocació d’infermera com a escola d’empatia. Tendresa, empatia i comunitat • La tendresa és una reacció espontània, gratuïta i carregada d’amor que no espera res a canvi; no és patrimoni d’un gènere. • Empatia: posar-se en la pell de l’altre per acompanyar i ajudar a recuperar la dignitat. "La solidaritat és la tendresa dels pobles." Consells de vida de la Rosa Maria • Ser pacificador en la família i la comunitat, escoltant i buscant solucions. • Constància en el dia a dia: petites accions sostingudes valen molt. • Alimentar-se d’un "amic d’allà dalt" (espiritualitat) que dona força i serenitat. • Fer del somriure una pràctica quotidiana que obre portes. "És millor donar que regalar" (Leonardo Wolf), perquè donar és desprendre’s de cor. L’Evangeli del dia • Lectura de l’Evangeli segons Lluc: Jesús retorna la vida al fill únic d’una vídua a Naïm; la gent reconeix la visita de Déu al seu poble. Un relat que inspira compassió activa i esperança.

  • Veus Parròquia del 25/5/2016 — Evangeli de la Multiplicació, 0,7% a la renda i l’Europa somiada pel Papa: Notícies d’Església, Justícia i Pau, Pro Orantibus i Beat Pere Tarrés

    Visió general Programa parroquial amb una combinació d’espiritualitat, actualitat eclesial i reflexió social. Destaquen: la lectura de l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos, un ampli bloc de Notícies d’Església locals i diocesanes, l’espai Fe i Actualitat sobre l’IRPF i les caselles del 0,7%, i una selecció de fragments del Papa Francesc sobre Europa i l’Any de la Misericòrdia. Temes principals Evangeli: Multiplicació dels pans i els peixos i el signe de la providència. Notícies: Final de curs de catequesi i Corpus, cassolada de Justícia i Pau per refugiats, 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi, Jornada Pro Orantibus, trobada Catalano-Balear sobre Laudato si’, i actes del Beat Pere Tarrés. Fe i Actualitat: Com marcar les caselles 105 (Església Catòlica) i 106 (altres finalitats socials) a la declaració de la renda; recomanació de posar-les totes dues. Veu del Papa Francesc: Europa com a “mare de processos” i cultura del diàleg; pregària i crida a redescobrir la confessió i les Portes Santes en l’Any de la Misericòrdia. Detall dels continguts Evangeli del diumenge: Multiplicació dels pans i els peixos • Escena central: Jesús demana als deixebles que alimentin la multitud amb cinc pans i dos peixos; després de beneir, tothom menja i en sobren dotze cistells. “Doneu-los menjar a vosaltres mateixos.” • Missatge clau: confiança i generositat que es transformen en abundància compartida. Notícies d’Església (bloc local i diocesà) Final de curs de catequesi i Corpus Christi • Trobada festiva (pregària i berenar) i missa familiar; vespres, exposició del Santíssim i benedicció solemne per Corpus. Cassolada de Justícia i Pau per denunciar el tractament als refugiats i immigrants a Europa. 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí al Convent de les Carmelites (Vilafranca) per difondre la seva vida i doctrina. Jornada Pro Orantibus: valoració i agraïment de la vida contemplativa. Lema: “Contempleu el rostre de la misericòrdia”. Trobada Catalano-Balear de Justícia i Pau 2016 a Sant Just d’Esvern • Eix temàtic: encíclica Laudato si’: crida a una ecologia integral i a un nou estil de vida personal i comunitari. • Programa: conferències, taula rodona i espais de germanor; benvinguda del bisbe Agustí Cortés i del mossèn Joaquim Rius. Beat Pere Tarrés (actes a Barcelona i Manresa) i perfil • Metge i sacerdot, referent d’humanitat i servei. Guardó “Vivències Mèdiques Dr. Tarrés” i exposició sobre la seva vida i procés de canonització. Fe i Actualitat: Declaració de la renda i el 0,7% (caselles 105 i 106) • Recomanació: marcar les dues caselles (105 Església Catòlica + 106 finalitats socials) per duplicar l’impacte social sense pagar més impostos. • Motius a favor de l’Església (casella 105): - Sostenir la missió pastoral i social i l’estructura necessària per fer-la possible. - Suport a educació, publicacions, hospitals, voluntariat i atenció als més vulnerables. • Motius per a altres finalitats socials (casella 106): - Cobrir necessitats on l’acció pública o eclesial no arriba. - Donar aire a milers d’entitats (incloses cristianes com Càritas). • Aclariment fiscal important: - L’Església no té règim fiscal especial; s’acull al règim general d’entitats no lucratives i a la llei de mecenatge (exempcions com l’IBI, com altres entitats similars). Veu del Papa Francesc — Premi Carlemany: somiar una nova Europa • Crida a una Europa que generi processos d’inclusió i transformació més que no pas que protegeixi espais. “Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú sense oblidar els deures envers tots.” • Eixos d’un nou humanisme: integrar, comunicar i generar; cultura del diàleg com a “armes” per a la pau. • Transició d’una “economia líquida” a una economia social que garanteixi terra, sostre i treball. Any de la Misericòrdia: pregària, confessió i Portes Santes • Pregària per tots els qui donen la vida pels necessitats i demanar fortalesa i perseverança. “Déu ho perdona tot. [...] Quan reconeixem els nostres pecats, encara el tenim més a prop.” • Redescobrir el sagrament de la confessió com a experiència directa de la misericòrdia. • Travessar la Porta Santa com a signe de confiança en Crist, que “no ha vingut per jutjar, sinó per salvar”. Cloenda • Crèdits del programa i recordatori de la re-emissió.

  • Veus Parròquia del 18/5/2016 — Els Salms a la Litúrgia: classificació, Missa i Litúrgia de les Hores, amb cants de Montserrat i Xavier Morlans (Advent, Quaresma i més)

    Visió general Programa "Veus de la parròquia" dedicat a la música i el cant religiosos, amb un focus especial en els Salms: el seu origen bíblic, la seva classificació literària, i el seu ús a la litúrgia (Missa i Litúrgia de les Hores). L’episodi combina explicació teòrica, context històric i una selecció de salms cantats (arxiu de Montserrat i versions de Xavier Morlans) que il·lustren moments com Advent, Quaresma, comunió i cants per a tot l’any. Els salms: què són i com es classifiquen Què són: 150 poemes bíblics de l’Antic Testament, concebuts per ser cantats; tradicionalment associats en part al rei David i a mestres de cant. Funció: posen la vida del poble d’Israel en relació amb l’acció de Javé (Déu). Tipologies principals (no exhaustives): • Himnes: invitació a la lloança + motius; inclou càntics sobre la reialesa de Javé i de Sió. • Súpliques i confiança: individuals i col·lectives; també accions de gràcies (individuals i comunitàries). • Salms reials: bon govern, triomf sobre enemics, prosperitat sostinguda amb intervenció de Déu. • Instructius: reflexions sapiencials sobre la llei, la vida humana, la història; exhortacions profètiques i salms rituals. Ús litúrgic i pràctica Salm responsorial: estructura Antífona (respons) repetida pel poble, acompanyada de flauta o corda, alternada amb les estrofes. Estructura que l’Església ha preservat i potenciat fins avui. Litúrgia de les Hores Presència destacada dels salms a matines, laudes, vespres i completes. A Montserrat, és habitual que els fidels s’hi afegeixin i participin del cant comunitari. A la Missa El salm apareix entre la primera lectura (Antic Testament) i l’epístola; pot ser llegit, però millor cantat perquè el text “penetri” i emocioni. Mostres musicals i context Arxiu Montserrat (anys 70) Recuperació de joies històriques (1971–1978) de trobades d’animació litúrgica: primer tast amb “Amb quin goig us exalço”. Xavier Morlans: selecció il·lustrativa de salms • Advent — Salm 121: "Quina alegria quan em van dir...": salm individual de confiança; la “casa del Senyor” com a lloc d’acollida. • Celebratiu/Súplica — Salm 22: "El Senyor és el meu pastor": sovint als funerals; transmet confiança i esperança en el Déu que condueix i reconforta. • Quaresma — Salm 136: "Si mai t’oblidava, Jerusalem": record de l’exili a Babilònia, fidelitat a Déu i a la memòria del poble. • Quaresma — "Els qui sembraven en llàgrimes": de súplica/confiança col·lectiva; el treball sembrat en dolor es recull en alegria i garbes plenes. • Comunió — Salm 24: "El Senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre": cant ritual propi de la processó de comunió. • Per a tot l’any — Salm 94: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu... no enduriu el cor": invitació a l’escolta i a l’aclamació. Reflexions i cites destacades Immaculada proposa incorporar les versions de Xavier Morlans a la litúrgia parroquial per revitalitzar el sentit de les paraules i evitar la rutina. "Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar." "El seu rigor dura un instant, el seu favor tota la vida; cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia." (Salm 30) Cloenda Comiat amb peces d’arxiu de Montserrat, destacant "Tot jo tinc set de Vós". Un final musical que reforça el to d’oració i contemplació de l’episodi.

  • Veus Parròquia del 11/5/2016 — De Calais i Idomeni a l'ecologia integral: vergonya europea, alternatives econòmiques i mobilització a Sant Just

    Resum general Un episodi intens i coral centrat en la crisi de persones refugiades a Europa, la responsabilitat política i moral del continent, i la necessitat d’una resposta ciutadana i estructural. El programa combina testimonis propers, crònica sobre el terreny (Idomeni i Calais), anàlisi econòmica crítica de la mà invisible del mercat i una crida a l’acció local, culminant amb l’anunci d’una jornada sobre ecologia integral inspirada en la Laudato si’. "Europa amb valors, on és?" Crisi de refugiats i responsabilitat europea Violència a la frontera i vulneració de drets • Relat d’escenes dures a la frontera de Turquia: pallisses a migrants/refugiats i fins i tot la imatge d’un mort. • Pregunta de fons: com es compatibilitza això amb els acords UE-Turquia i els valors fundacionals europeus? "Si cada estat agafés el nombre de persones que li pertoca... ni ens enteraríem." Idomeni: camps militars i accés d’ONGs • Desplaçament de refugiats a camps de caràcter militar on les ONGs i voluntariat queden exclosos. • Percepció de xantatge amb els papers d’asil en funció de l’acceptació d’aquests camps. Entrebancs logístics i burocràtics a l’ajuda • Exigència de factures per a material sanitari/aliments, requisició o pèrdua de convois, i falta de mans per distribuir. • Denúncia que els drets humans (1948) són avui paper mullat si no s’executen amb accions concretes. Testimonis i casos • Un sirià que treballa a Alemanya no pot reagrupar la família atrapada en un camp: casos de burocràcia paralitzant. • Cas esperançador: un nen de 9 anys amb paràlisi infantil és evacuat a València per Bombers Sense Fronteres amb reagrupament familiar; mostra el potencial de l’acció humanitària, però també la excepcionalitat del cas. Impacte social i psicològic • Indignació i vergonya a Sant Just; crítica a l’egoisme col·lectiu i a la inacció d’alguns estats. • Subeix una alerta: bombardejos a noves zones de Síria i la petjada traumàtica sobre una generació de nens exposats a guerra, fam, fred i desarrelament. Acció local immediata • Proposta d’una manifestació/cacerolada a la Plaça de la Vila per expressar indignació i desacord; crida a la mobilització ciutadana. Calais i la resposta oficial: trobada amb el cònsol de França Condicions a la "Jungla" de Calais i desmantellament • Descripció d’un camp sense aigua potable, latrines, educació ni abastiment, amb cordó policial i incendi/crema de part de les tendes durant el desallotjament. • Dispersió per tot França i deportació dels qui no accepten el trasllat. Geopolítica, armes i terrorisme • El cònsol apunta la difícil resolució de Síria per la implicació d’actors com Rússia i d’altres potències. • Després de la caiguda del mur, reduccions militars revertides per l’auge del terrorisme, però es qüestiona l’eficàcia d’augmentar la despesa militar contra atacs d’actors individuals. La veu moral i la sordesa política • S’eleva la indignació ciutadana i es constata que ni les crides del Papa Francesc (Premi Carlemany, Any de la Misericòrdia) reben resposta efectiva. Economia política en debat: més enllà de la "mà invisible" Crítica a la mà invisible d’Adam Smith i al neoliberalisme • Es posa en qüestió la validesa actual de la regulació espontània de mercats en l’era de la globalització. • Exemples punyents: la llet es paga a 0,10 €/l amb cost de 0,20 €/l, i els productors de fruita dolça també operen per sota de cost, abocats al tancament. Desigualtat extrema i arquitectura de l’evasió • Dada clau: 62 persones concentren riquesa equivalent a 3.600 milions de persones. • Davos (G8/G10/G15), Papers de Panamà i paradisos fiscals: opacitat i elusió fiscal que amplien la bretxa i drenen recursos del benestar comú. • ONU (Consell de Seguretat): el dret de veto de cinc estats frena resolucions, llastant la governança global. Propostes de fons • Passar de l’economia especulativa a l’economia productiva que afegeix valor i redueix l’empobriment. • Crear banca pública al servei del teixit productiu; proposta de transformar Bankia en la primera banca pública estatal, especialment després del rescat amb diners públics i les retallades socials. • Exigència d’ètica política: que qui no treballi pel bé comú, marxi i deixi pas. "Per un poble estigui ben governat calen dues coses: no robar i no faltar al respecte." — Pericles Agenda i comunitat Jornada "Cap a una ecologia integral" (Sant Just) • Data i lloc: 28 de maig al Centre Cultural i de Lleure La Vagoneta (Sant Just Desvern), de 10 h a 17 h. • Marc: Laudato si’ i ecologia integral (persones + medi ambient) amb mirada d’economia social. • Participants previstos: Arcadi Oliveres, Josep Maria Fisa, Dr. Albert Florensa, Isabel Cuenca, Joan Major, Salvador Clarós, autoritats locals i eclesials. Dinar a la Cuina de la Miracle. Servei a l’oient • Recordatori IRPF: marcar dues caselles (fins socials i Església catòlica) no costa res addicional. • Horaris del programa: dimecres a 19:30 i reemissió dissabte a 10:30.

  • Veus Parròquia del 4/5/2016 — Maria-Mercè Marçal i 'De parar i d'esperar taula': aigua, temps, casa i feminismes

    Resum general Aquest episodi s’endinsa en l’obra de la poetessa catalana Maria-Mercè Marçal a partir de la lectura del poema “De parar i d’esperar taula”, i obre una conversa íntima i reflexiva sobre la condició femenina, el pas del temps, la casa com a espai simbòlic i l’aigua com a fil conductor emotiu i metafísic. La convidada, Mariona, comparteix una escolta enregistrada del poema i explica per què aquesta peça l’emociona profundament. Punts clau del diàleg Maria-Mercè Marçal: record de la seva trajectòria com a poeta, traductora i professora; la seva mort prematura i el seu llegat. El lema “tres voltes rebel” i la centralitat del feminisme en la seva obra i vida. Lectura del poema “De parar i d’esperar taula” i anàlisi temàtica: l’espera, l’enyor, el temps marcat pel rellotge i la transformació emocional de l’esperança a la decepció i la ràbia continguda. El motiu de l’aigua com a vida, purificació i energia que banya objectes i espais domèstics, fent-los viure dins el poema. La casa com a refugi i identitat, però també com a espai que es pot sentir estrany quan l’amor no arriba. Debat ampli sobre feminismes, el valor del treball de cures, la corresponsabilitat a la llar i l’educació “per l’exemple”. Temes principals 1) Maria-Mercè Marçal: vida, obra i feminisme • Reconstrucció del perfil: poeta, traductora i professora d’institut en temps difícils per al català. • Record emocionat de la seva mort jove i del llegat poètic ja imprescindible. • Eix ideològic: la veu femenina i la defensa de la dona en la literatura i en la vida pública. “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida; i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” 2) El poema “De parar i d’esperar taula” (lectura i lectura crítica) • L’entrada domèstica —parar taula— es converteix en metàfora de l’esperança d’un amor que no arriba. • El temps avança en hores: de l’alegria de les cinc, a la incertesa, fins a la frustració de les nou i les deu. • Els objectes —plats, rajoles, pany i porta— i l’aigua adquireixen vida, reflectint el batec emocional de la veu poètica. • Arc emocional: espera → enyor → neguit → ràbia continguda → desencís. 3) L’aigua, el rellotge i la casa: símbols nuclears • Aigua: vida, purificació i energia; element que acompanya totes les estrofes i modula el to (de juganer a greu). • Rellotge i temps: la cadència de les hores crea ritme intern i accentua el pes de l’absència. • Casa: espai de protecció i identitat; debat sobre si es pot “perdre” la casa quan deixa de ser vivible emocionalment. 4) Feminismes, cures i educació a la llar • Defensa de parlar de feminismes (en plural), valorant diferències i valors propis de les dones sense caure en comparacions mimètiques. • Reivindicació dels treballs de cura com a pilar invisible de la societat i necessitat de reconeixement social. • Corresponsabilitat i canvi generacional: els homes participen més en tasques domèstiques; la clau és educar amb l’exemple a casa. Cites clau “Solament vull que calli aquest rellotge.” “Sóc el rellotge que en minuts i segons paro la taula.” “Desparo taula i nego dins de l’aigua: desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.” Conclusions i recomanacions • L’episodi ofereix una lectura íntima i polièdrica de Marçal i del poema, connectant el domèstic amb el col·lectiu. • Destaca l’aigua com a eix metafòric de vida i de gestió del dolor. • Es recomana llegir amb calma “De parar i d’esperar taula” i endinsar-se en tota la poesia de Maria-Mercè Marçal, per trobar-hi miralls de vida i consciència feminista. Apèndix final del programa • Avis de reemissió; lectura de l’Evangeli de l’Ascensió (cicle C, Lluc).