Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

253-264 de 481
  • 29'

    Veus Parròquia del 28/3/2018 — Setmana Santa i ‘Maria Magdalena’, manifest de Justícia i Pau, economia (deute, salaris i pensions) i emergència de l’aigua i el clima

    Panorama general Programa de conversa amb Quima i Jesús des de “La finestra de Justícia i Pau” que recorre des d’un inici cultural i espiritual de Setmana Santa fins a l’actualitat política catalana, propostes econòmiques per al país i una alerta ambiental sobre l’aigua i el canvi climàtic. Els punts més destacats giren al voltant del manifest de Justícia i Pau de Catalunya, la necessitat de diàleg polític, el risc del deute públic i la crisi global de l’aigua. Temes principals Setmana Santa i cultura: la pel·lícula “Maria Magdalena” • Recomanació del film com a porta d’entrada a un missatge espiritual més enllà de la institució eclesial. • Paral·lelismes percebuts amb el budisme i reflexions sobre religió vs. Església. "Les religions no trenquen, normalment uneixen; qui trenquem som les persones." Manifest de Justícia i Pau de Catalunya (26/03/2018) • Lectura i comentari del manifest davant els processos judicials i empresonaments de dirigents catalans i la detenció de Puigdemont. • Punts clau (resum): - Preocupació extrema per empresonaments i ordres de detenció. - Vulneració de drets fonamentals i dany a persones i famílies. - Conductes polítiques que, fins i tot si il·lícites, no haurien de comportar presó preventiva. - Bloqueig de la investidura i intromissió en institucions d’autogovern. - Interpretació autoritària del dret penal i abús de poder incompatible amb una democràcia. - Crida a institucions espanyoles i europees per corregir la situació. - Solució política via diàleg sense condicions prèvies. "Solament podrà solucionar-se a través d’un procés de diàleg i negociació sense condicions prèvies." Catalunya: desbloqueig institucional i diàleg • Necessitat d’escollir un president operatiu per iniciar el diàleg i superar el bloqueig. • Crida a un canvi de to: començar a parlar “des de zero”, sense retrets, prioritzant escolta i negociació. Economia: deute, riscos i propostes • Alertes sobre el deute públic d’Espanya (ordre de magnitud: ~1,1 bilions d’euros) i la dependència del BCE; un augment d’1 punt dels tipus podria suposar uns 10.000 M€ addicionals d’interessos. • Proposta de reactivació: augmentar salaris i pensions un 5% anual (2018-2020) per impulsar el consum i l’efecte multiplicador sobre producció i inversió. • Finançament i prioritats: - Reprioritzar despesa: reduir armament, revisar grans projectes (estació d’Atocha, traçat del corredor via Madrid), rescat d’autopistes i recuperació de la despesa del projecte Castor. - Ingressos: apostar pel Corredor Mediterrani com a motor de +5% del PIB anual en activitat, al voltant de 10.000 M€. • “Treball decent”: crítica a la precarització (exemple de concessions a aeroports) i a la manca d’autocrítica i ambició de sindicats i patronals (inclosa PIMEC). Medi ambient: aigua i canvi climàtic • Presentació de la Dècada de l’Aigua (ONU) i riscos: - Demanda d’aigua dolça podria augmentar un 40% a mitjans de segle. - 2.000 M de persones sense accés a aigua potable; 4.500 M sense sanejament adequat. - 90% dels desastres naturals vinculats a l’aigua; 80% d’aigües residuals retornen sense tractament. • Crítica a la privatització de l’aigua (casos com la Patagònia xilena) i a la idea de convertir-la en un bé merament mercantil. • Canvi climàtic i riscos urbans: el cas de Jakarta (subsidiència per buidatge d’aqüífers, inundacions, necessitat de dics caríssims) com a advertència de mala planificació. • Les dessaladores com a solució parcial: útils però costoses d’implantar i mantenir; cal eficiència, reutilització i gestió integral. Idees clau • Diàleg polític urgent per resoldre un conflicte de naturalesa política, no penal. • Risc macroeconòmic per l’elevat deute i possibles pujades de tipus; cal prioritzar despesa i invertir en productivitat. • Treball decent i pujada de salaris/pensions com a motor de consum i cohesió social. • Aigua i clima com a grans reptes: garantir accés universal, evitar privatitzacions abusives i planificar ciutats amb criteris ambientals. Cites destacades "Les religions no trenquen, normalment uneixen; qui trenquem som les persones." "Solament podrà solucionar-se a través d’un procés de diàleg i negociació sense condicions prèvies."

  • 30'

    Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams

    Context i convidats • Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio Desvern) • Conducció: Lina i Montserrat Xilló. Convidada: Iolanda García (psicòloga, exregidora a Sant Just, actualment a l'Ajuntament de Molins de Rei). • Tema central: el llibre "Fer pinya" de Jordi López del Tell i com els castells inspiren el lideratge i la gestió de persones. El llibre "Fer pinya" i per què escollir-lo Per què aquest llibre? • Iolanda el tria pel seu pas per recursos humans i perquè el llibre la va frapar. • El protagonista és un directiu expatriat amb por de pèrdua d'estatus i dubtes de futur; el retorn a les arrels i l’amistat d’un cap de colla castellera li serveixen de mirall i guia. • Eixos temàtics: amistat, valors, empatia, compromís, difèrencia i diversitat, i gestió d’emocions. Metàfora castellera aplicada a l’empresa • Les empreses són persones: sense coneixement de les persones i empatia, no hi ha lideratge eficaç. • Els castells mostren un compromís voluntari que només es sosté si el lideratge és respectuós i inclusiu: sense bona gestió, la gent “desenganxa”. • Intergeneracionalitat: del més petit a l’experimentat, tothom aporta segons la seva etapa vital; a l’empresa, junior i sènior sumen. • Fracàs com a aprenentatge: es pot “carregar” i no “descarregar”; encara així, s’hi celebra l’esforç col·lectiu i es converteix en millora. • Escolta de la base: la pinya sosté el castell. Trasllat empresarial: cal escoltar la base i donar veu a tothom. • Igualtat d’estatus: a la colla, fora càrrecs; tots són iguals dins la pinya. S’enforteix el sentit de pertinença. • Col·laboració intercolles: ajuda mútua fins i tot entre “competidors”. Paral·lelisme amb empreses col·laboratives i ecosistemes. Valors clau del lideratge (aprenent del cap de colla) • Força, equilibri, valor, compromís i seny com a marc d’acció. • Team building amb colles: casos reals on caps de colla (p. ex. de Vilafranca) treballen valors amb directius globals. Diversitat i acceptació • El llibre denuncia la tendència d’algunes organitzacions a excloure la diferència per comoditat. "Acceptar els qui són diferents en comptes de rebutjar-los... potser estem enterrant la llavor del coneixement que a curt o mitjà termini necessitem." • Liderar és donar temps, delegar i respectar ritmes (evitar el “ja ho faig jo”), o s’acaba centralitzant i generant estrès. Vida, felicitat i arrels • L’amic renuncia a una gran multinacional per dirigir una empresa local: felicitat com a coherència amb valors i vida comunitària. • Final emotiu: conversa pare–fill. El fill (17–18 anys), després de 10 anys a Hongria, afirma les seves arrels, amics i projecte esportiu i demana estabilitat. El pare entén el valor d’arrelar. • L’arrelament i la diversitat es veuen també a la colla (ex.: enxaneta d’origen africà), reforçant el lligam social. Cites i recursos del llibre "La glòria més gran no consisteix en no haver caigut mai, sinó haver-se aixecat després de cada caiguda." — Confuci "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer." — Companys • Estructura amigable: capítols curts amb aforismes (de filòsofs i cultura popular: Star Wars, Harry Potter...) i reflexions aplicades. Bloc final religiós: Diumenge de Rams • Explicació de la litúrgia del Diumenge de Rams: benedicció de palmes i llorer, i lectura de l’Evangeli. • Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc sobre l’entrada humil de Jesús a Jerusalem, muntat en un pollí. • Comiat i desig de Bona Pasqua als oients. Idees clau per endur-se • Lideratge humà: sense empatia i escolta, no hi ha pinya. • Fracàs productiu: caure i aixecar-se com a motor d’aprenentatge col·lectiu. • Base empoderada: donar veu i reconeixement a qui sosté l’organització. • Diversitat com a avantatge: acceptar diferències per anticipar futurs i innovar. • Col·laboració: construir xarxes més enllà de l’empresa pròpia. • Arrels i sentit: la carrera només té sentit si s’alinea amb valors, família i comunitat.

  • Veus Parròquia del 14/3/2018 — Gra de blat i Pasqua, cinc anys del papa Francesc, confessió a Quaresma, Sant Salvador d’Horta i agenda eclesial

    Panorama general del programa Veus de la parròquia emet en ple temps de Quaresma i proposa un recorregut espiritual i informatiu: lectura i comentari de l’Evangeli segons Joan (el símbol del gra de blat), 5 anys de pontificat del papa Francesc i l’ús responsable de les xarxes, una catequesi sobre la Reconciliació signada per mossèn Joaquim Rius, la vida de sant Salvador d’Horta, i una agenda amb propostes pastorals. El tram final inclou una reflexió sobre el dret a parlar de Déu i uns tuits del papa. Lectura i comentari de l’Evangeli (Joan 12, 20-33) "Quan jo sigui aixecat de la terra, atrauré tothom cap a mi." Idees clau • El gra de blat: si no mor, queda sol; si mor, dona molt de fruit. Imatge central de la vida cristiana com a do fecund. • La creu com a “elevació”: en Joan, la crucifixió és alhora glorificació; la mort de Crist és amor salvífic i font de fecunditat. • Crida al servei i a seguir Jesús: “qui es fa servidor meu, que em segueixi… el Pare l’honorarà.” • Camí quaresmal: conversió perseverant posant els ulls en el Crist crucificat. Notícies d’Església: 5 anys del papa Francesc i xarxes socials • Recordatori dels 5 anys de l’elecció de Francesc (13/03/2013): sorpresa i confirmació de la pluralitat a l’Església guiada per l’Esperit. • Les xarxes socials com a fòrum obert i global: el Papa n’és defensor; es demana bon ús i evitar-ne el mal ús. • Invitació a fer, amb allò que tenim a les mans, el món una mica millor. Catequesi quaresmal: Reconciliació i conversió (mossèn Joaquim Rius) Eixos de la proposta • La millor preparació per a la Pasqua passa per la revisió de vida i el Sagrament de la Confessió. • Mirar motivacions, relacions i opcions a la llum de l’Evangeli i del bé dels altres (casa, veïnat, feina, carrer). • Confiar en la gràcia i el do de l’Esperit Sant per acollir el perdó gratuït de Déu. • Evitar una pràctica superficial: cal anar al fons, amb silenci, paraula de Déu meditada i propòsit de conversió. • La Quaresma com a pas de mort a vida, cap a una comunió més plena amb Jesús i amb els germans. Sant Salvador d’Horta: vida i devoció • Naixement a Santa Coloma de Farners (1520) i joventut treballant a Barcelona. • Vocació religiosa: pas per Montserrat i entrada als franciscans (1541). • Estada a Horta de Sant Joan (1547-1559): creix la fama de taumaturg. • Inquisició: processat i absolt; es reconeix l’enveja com a origen de les acusacions. • Darrers anys a Càller (Sardenya) lliurat a la pregària i a guarir malalts. • Beatificat (1606) i canonitzat (1938). Lloc de pelegrinatge al convent de Sant Salvador (Horta de Sant Joan). Agenda i vida pastoral • Assemblea General de Càritas (17/03): Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, amb bisbe, equip diocesà, ponència formativa, dinar de germanor i Eucaristia. • Vetlla de Pregària – Dia del Seminari: adoració al Santíssim, testimonis vocacionals i refrigeri. • Jornada de meditació a Sant Pere de Castellet (Pantà de Foix). • Taller monàstic a Montserrat (Tríduum Pasqual; homes 18-35): iniciació a la vida monàstica. • Exercicis espirituals de Setmana Santa a Casa Betània (Cornellà): oberts a tothom. El dret a parlar de Déu i la fe en l’esfera pública • Record de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 18): llibertat de pensament, consciència i religió, i dret a manifestar la fe en públic i en privat. • Voces eclesials: - Mons. Aupetit: trencar el “tabú” d’hablar de Dios. - Card. Cañizares: risc de la fe reclosa a l’àmbit privat per un laïcisme ideològic. • Invitació bíblica (Dt 4,29): cercar el Senyor amb tot el cor per trobar-lo. Tuits del papa Francesc: itinerari espiritual • Perdó i escolta: demanar coratge per demanar perdó i capacitat d’escoltar Déu. • Vida coherent: no n’hi ha prou amb escoltar; cal viure com Jesús. • Joia de l’Evangeli: bona nova que es propaga de generació en generació. • Misericòrdia: millor medicina per a moltes ferides és un cor que coneix la misericòrdia. Tancament: antiguitat i novetat, ecumenisme i testimonis • L’Església és antiga i moderna quan torna a l’essencial de l’Evangeli (misericòrdia i bondat). • Crida a l’ecumenisme i a la fraternitat entre esglésies cristianes. • Record i pregària pels màrtirs de les esglésies d’Orient avui.

  • 29'

    Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme

    Context i convidats Programa "Veus de la Parròquia" (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a entendre de viva veu l’Islam. Conversa amb la Nàdia (marroquina, de Fes) i en Mateu (català convertit a l’Islam per casar-se), amb el conductor Lluís i la col·laboradora Immaculada Periques. Temes principals Identitat, orígens i matrimonis mixtes • La Nàdia es defineix com a àrabo-musulmana, creient però de pràctica moderada. • En Mateu explica la seva conversió a l’Islam per contraure matrimoni amb la Nàdia, atès que una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; en canvi, un home musulmà pot casar-se amb dones de religions del Llibre (jueva o cristiana). Corà i Sunna: revelació i tradició • La visió musulmana sosté que el Corà és paraula dictada per Al·là a Mahoma a través de l’àngel; el text es tanca amb la mort del Profeta. • Després, la Sunna (pràctiques i dits del Profeta) orienta la vida islàmica i explica diversitats culturals (costums de dol, ablucions, aparença...). Pràctiques religioses i vida quotidiana • Oració i Ramadà: reconeixen que la pràctica és més exigent a Catalunya que al Marroc, on l’entorn social acompanya (ritmes, horaris, espais). • Hajj (Meca): viatge somiat i altament espiritual; s’organitza amb cupos i sorteigs per país per gestionar les multituds. • Alimentació halal: s’evita el porc i es respecta el sacrifici ritual; es menciona la complexitat de l’alcohol en els textos (prohibició i advertència de no resar embriac) i la necessitat d’interpretació. Dona, vel i models de vida • La Nàdia, musulmana moderna i liberal, no porta vel; reivindica identitat oberta amb arrels religioses. Matrimonis, divorci i poligàmia • Al Marroc hi ha reformes legals: poligàmia fortament restringida (consentiment de la primera dona, capacitat econòmica i justícia), i repudi masculí limitat per llei. • Defensa que la poligàmia, en context, s’orienta a protegir drets de dones i fills davant relacions extramatrimonials. Integració, moderació i radicalització • A Catalunya, perceben una tendència a la moderació i integració: l’Islam es manté i evoluciona cap a formes més lliberals. • Sobre el terrorisme, rebutgen l’associació entre Islam i violència: parlen de manipulació, pobresa i manca d’educació com a factors de radicalització, amb matisos i excepcions. Diàleg interreligiós i respecte • Subratllen el respecte interreligiós en l’Islam: no matar innocents, no atacar qui resa, i el principi de no coacció en la fe. Punts clau • El Corà és tancat des de la mort de Mahoma; la Sunna n’articula l’aplicació pràctica. • Pràctiques centrals: oració, Ramadà i Hajj; el context social facilita o dificulta la vivència religiosa. • Halal: ètica alimentària i de sacrifici; porc prohibit i alcohol com a tema d’interpretació prudent. • Reformes al Marroc sobre poligàmia i divorci, amb èmfasi en justícia i responsabilitat. • Islam i pau: l’essència és el respecte, la tolerància i la no violència; el radicalisme és una desviació sovint alimentada per factors socioeconòmics. Cites destacades "El respecte és la base de la religió musulmana." "Si vols creure, creus; si no vols creure, no creguis." Conclusions • Testimoni personal i proper que mostra un Islam quotidià, integrat i respectuós, amb consciència de les seves diversitats culturals i reptes contemporanis. • L’episodi ofereix un pont de comprensió sobre creences, pràctiques i marcs legals, i desmunta simplificacions sobre l’Islam i la violència.

  • 27'

    Veus Parròquia del 28/2/2018 — Treball decent, escola catalana i malbaratament alimentari: Justícia i Pau als 50 anys, amb mirada a Kurdistan/Guta i alertes ONU a l’Àfrica

    Resum general Podcast de “La finestra de Justícia i Pau” amb una conversa coral centrada en: (1) la crida al "treball decent" i la precarietat laboral; (2) la defensa de l’escola catalana; (3) la condemna de la violència a Kurdistan/Afrin i a Guta (Síria) i el posicionament del Papa; (4) el 50è aniversari de Justícia i Pau; (5) el malbaratament alimentari i les solucions locals; i (6) un “minut d’Àfrica” amb alertes humanitàries de Nacions Unides. Punts clau Treball decent i precarietat: reclam de salaris i condicions dignes, especial focus en joventut, lloguers abusius i pobresa energètica; referència a l’OIT i a la necessitat de polítiques públiques i reforma laboral amb criteris humans. Escola catalana: concentració local per defensar drets educatius i model lingüístic; sentiment de “tornar 35 anys enrere” en les reivindicacions. Kurdistan i Guta (Síria): denúncia de bombardejos i violacions de drets; missatge del Papa Francesc a Erdogan i crítica a la indústria d’armes. 50 anys de Justícia i Pau: memòria de campanyes (armament, banca ètica) i compromís a transformar el món amb petites grans coses. Malbaratament alimentari: iniciatives municipals i escolars (tàpers, donacions), paper de Solidança, i proposta de llei catalana amb dades d’impacte. Alertes ONU a l’Àfrica: tragèdies al Mediterrani i necessitats urgents a Sudan del Sud i Somàlia. 1) Treball decent i precarietat laboral "No qualsevol treball sinó un treball decent" Idees principals Acte i debat: anàlisi del fòrum “Com assolir avui un treball decent”, amb representants sindicals, institucionals i empresarials, i moderació periodística. Diagnosi: • Salaris baixos i precarietat creixent. • Lloguers que superen el 40% del sou i pobresa energètica. • Impacte en joves: feines inestables i dificultat per compaginar feina i estudis. Polítiques públiques: crida a reformes laborals amb criteris humans i a l’impuls polític efectiu. Marc internacional: tema prioritari a l’OIT i a la Unió Europea. Missatge La dignitat en el treball és clau per evitar l’exclusió social. Cal incidència col·lectiva i responsabilitat també de qui té feina estable per defensar els drets de tothom. 2) Escola catalana i drets educatius Concentració a la plaça de l’Ajuntament per reclamar respecte al model educatiu català i als drets adquirits. Presència d’entitats locals (com EVA) i famílies; el mal temps no impedeix fer “pinya”. Mirada històrica: "Vols dir que haurem de tornar a sortir al carrer com fa 35 anys per reivindicar l’escola catalana?" Crida a continuar mobilitzats per la convivència i la igualtat d’oportunitats. 3) Kurdistan i Guta: condemna de la guerra i crida del Papa Fets destacats Kurdistan (Afrin): denúncia d’operacions militars turques amb víctimes civils. Guta Oriental (Síria): bombardejos i ús de gas clor; l’ONU parla de "l’infern a la Terra". Posicions i apel·lacions Justícia i Pau d’Europa i el Vaticà: demanda d’aturar la violència i respecte al dret internacional. "Aquest és un àngel de pau que venç el dimoni de la guerra" (medalla del Papa a Erdogan) Crítica a fabricants i comerciants d’armes i proposta de destinar capacitats industrials a energies renovables i desenvolupament. 4) 50è aniversari de Justícia i Pau Commemoració amb eucaristia i dinar: repàs de campanyes sobre armament i banca ètica. Compromís de futur: transformar el món des de les petites grans coses i defensa dels drets humans i la dignitat. 5) Malbaratament alimentari: solucions locals i marc legal Pràctiques i projectes Restaurants de Sant Just: tàpers orgànics per endur-se el menjar i evitar llençar-lo. Escoles: aprofitament d’excedents de menjador per a famílies vulnerables (exemple a Castellar del Vallès i iniciatives locals; referència a la peça “En aquesta escola no es llença el menjar”, El País, 13/02). Solidança: recull, envasat i distribució diària a famílies derivades per serveis socials (ex. Escola Marrex), amb resultats positius sostinguts. Proposta de llei catalana Re-entrada al Parlament (8/02) de la llei contra el malbaratament alimentari. Objectius: canviar comportaments, recuperar el valor dels aliments, reduir residus i reforçar donacions i transformació en bioenergia. Dades clau a Catalunya: • ~262.000 tones/any malbaratades. • 35 kg per persona/any. • Cost anual ~112 € per habitant (total >840 M€). 6) Minut d’Àfrica (ONU): emergències i xifres Mediterrani (Líbia): ~90 migrants ofegats (12/02). Sudan del Sud: es demanen 3.200 M$ per atendre 9,5 M de persones (refugiats/desplaçats); denúncia de morts per fam. Somàlia: necessitat de 1.500 M$ per alimentació i assistència. Conclusió Eix comú: la dignitat humana. Des del treball i l’educació fins a la pau i l’alimentació, calen respostes coordinades i acció cívica sostinguda.

  • 29'

    Veus Parròquia del 21/2/2018 — Entre la lleialtat i l’amor: “El Niño 44”, dilemes morals a l’URSS estalinista i una mirada des de l’Evangeli

    Resum general El programa “Paraula Viscuda” conversa amb el periodista Sergi Pont i Sánchez sobre el llibre “El Niño 44” de Tom Rob Smith. La tertúlia se centra en els dilemes morals que planteja la novel·la en el context de l’URSS estalinista, especialment el del protagonista, en Leo, forçat a triar entre denunciar la seva dona per sostenir el règim o protegir-la a risc de perdre-ho tot. A través del llibre, els participants reflexionen sobre la por, la censura, el tràfic d’influències i la desconfiança sistèmica d’un estat totalitari, i ho connecten amb els dilemes quotidians de qualsevol vida. "Mi mujer es inocente" — el punt d’inflexió que condensa el dilema central del protagonista. Temes principals El llibre i el seu estil “El Niño 44” és una novel·la negra d’alta tensió, escrita amb prosa cinematogràfica (l’autor és guionista), molt gràfica i immersiva. Ambientada en un paisatge gèlid i hostil de l’URSS, reforça la sensació d’asfíxia i control. Context polític i social Règim estalinista amb MGB/KGB, on “o estàs amb nosaltres o contra nosaltres”. Acceptació oficial que “a la Unió Soviètica no hi ha crims”: censura i manipulació per projecció de paradís igualitari. Tràfic d’influències i lluita pel poder: enveges, delacions, supervivència i posicions de privilegi. Dilema ètic central En Leo, agent de seguretat, es debat entre lleialtat al règim i lleialtat a la veritat i a la família. La tria té conseqüències extremes: protegir la dona implica posar en perill la família i ser considerat enemic; denunciar-la suposa trair els propis valors. Dilemes a la vida quotidiana Trasllat del tema a situacions reals: les nostres decisions poques vegades són tan extremes, però totes tenen conseqüències. Referència a la pel·lícula “La decisió de Sophie”, paradigma del dilema tràgic. Misèria i grandesa humanes El llibre retrata misèria material i moral, però també generositat i amor; ningú viu plenament tranquil: els poderosos temen perdre-ho tot, els humils conserven la consciència. Lectura bíblica i connexió Evangeli de la Transfiguració (Mc): des del “confort de la muntanya” a la crida al compromís i la decisió; paral·lel amb el fil conductor del programa: triar i actuar. Moments destacats i cites Dilema formulat: • “O estàs amb nosaltres o contra nosaltres” (clima de coacció) • “A la URSS no hi ha crims” (negació institucional per propaganda) Clímax del capítol llegit: “Mi mujer es inocente” — resposta d’en Leo davant l’oferta d’ascens a canvi de la delació. Reflexió pràctica sobre decisions: • Prendre decisions amb coherència amb els propis valors. • Evitar el penediment estèril: un cop triat, assumir i avançar. Conclusions i recomanacions “El Niño 44” és molt recomanable per qui busqui una lectura intensa, densa i èticament estimulant, no “lleugera per passar l’estona”. Serveix per pensar els dilemes: no només el què triem, sinó les conseqüències de cada tria. L’evangeli final ajuda a il·luminar el tema: sortir del confort i comprometre’s amb decisions que alinein valors i accions.

  • 26'

    Veus Parròquia del 14/2/2018 — Quaresma i Dimecres de Cendra; Jornada del Malalt i Mans Unides (Angola); Sant Valentí; Fe i Actualitat; nou diaca i tuits del Papa

    Resum de l'episodi Veus de la parròquia obre amb una mirada profunda a la Quaresma i el Dimecres de Cendra, segueix amb la Jornada Mundial del Malalt, la crida solidària de Mans Unides (projecte educatiu a Angola), una pinzellada històrica sobre Sant Valentí, dues lectures a "Fe i actualitat" (sobre la visita als malalts i el petit camí de Santa Teresita), l'ordenació diaconal d'en Mario Pardo, i clou amb tuits del Papa Francesc. Lectura i reflexió de Quaresma Evangeli de Marc (Mc 1,12-15) • Jesús és empès per l’Esperit al desert, passa 40 dies, és temptat, i després proclama la Bona Nova a Galilea. "S'ha complert el temps... Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova" (Mc 1,15) Dimecres de Cendra i conversió • La cendra és símbol de renaixement: la Quaresma és un temps fort d'alegria, donació i conversió, centrada en la misericòrdia. • Crida a reconèixer les temptacions i trencar amb l'ego que ens priva de la Paraula de Déu. • Anunci del Regne de Déu: on regna Déu hi ha amor, justícia, pau i alegria veritable. Notícies d’Església Jornada Mundial del Malalt • Missatge meditat per mossèn Joaquim Rius, inspirat en les paraules de Jesús a la creu: "Aquí tens el teu fill... Aquí tens la teva mare" (Jn 19,26-27) • Maria inicia un camí d’entrega; l’Església és cridada a cuidar i acollir com a model de discipulat. • Jesús atén els malalts amb misericòrdia, perdó i guarició — signe de la vida del Regne. • La pastoral de la salut és necessària i essencial: posar la dignitat de la persona malalta al centre, també en les estructures públiques. • Reconeixement a l’atenció en família com a testimoni extraordinari d’amor. Mans Unides: projecte educatiu a Angola • Crida a col·laborar en la construcció d’un edifici escolar de secundària a Melange (Angola) per reduir l’analfabetisme a la zona de Vila Matilde. • Pressupost total: 92.727 €, amb 19.000 € d’aportació local per equips d’aula; es promou impacte sostingut i de llarga durada. • Comunitat implicada amb la col·lecta dominical i el Sopar de la fam (després de la missa familiar); els infants de catequesi hi tenen protagonisme. • Invitació a revisar l’estil de vida i la distribució dels béns: no n'hi ha prou a denunciar el mal, cal posar-hi remei. Sant Valentí: origen i tradició • Sant Valentí de Roma, màrtir (†270), canonitzat pel papa Gelasi I (c. 498); patronatge dels enamorats per la tradició de casar parelles en secret. • Relíquies a Santa Praxede (Roma); celebracions dedicades als joves enamorats i, en moltes comunitats, a totes les edats. Fe i actualitat Glossa d’Enric Puig Xofré (SJ) • Testimoni sobre visitar els malalts: l’acompanyament aporta consol, esperança i comunió. "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèreu a mi" (Mt 25,40) • La visita esdevé servei comunitari i moment de pregària compartida. Article de mossèn Josep Maria Limbau — "Hechos de vida" • A l’estil de Santa Teresita del Nen Jesús: la santedat en les petites coses i el vèncer-se a un mateix per amor. "Véncete a ti mismo... toma tu cruz y sígueme" • Les petites renúncies quotidianes donen pau a l’ànima i ens acosten a Déu, perquè Déu és amor. Vida diocesana Ordenació diaconal de Mario Pardo • Ordenació a la Catedral de Sant Llorenç (11 de febrer). El diaconat significa servidor i és intrínsec al ministeri sacerdotal: el prevere o bisbe no deixa mai de ser diaca. • Vocació com a crida de Déu que sorprèn i es discerneix amb l’ajuda de la comunitat. Agenda i devocions • Santoral del primer diumenge de Quaresma: Sant Simeó (bisbe de Jerusalem), Santa Bernadeta Soubirous, Beat Joan de Fiesole (Fra Angèlico), i el beat Francesc de Régis Clet (missioner i màrtir). Tuits del Papa Francesc • Maria com a refugi, consol i camí cap a Crist. • Combat a la corrupció (idolatria dels diners) i política al servei de la persona, el bé comú i la creació. • El cristià ha d’il·luminar les realitats terrenals amb la llum de Déu. Informació del programa • Presenten: Joana Algarra i Pere Oliver. • Tècnic: Carles Hernández Rius.

  • Veus Parròquia del 7/2/2018 — Invenció i mitja lluna creixent a l'espai de l'Islam — un episodi de salutacions recurrents

    Contingut principal L'episodi consisteix principalment en salutacions repetides ("Bona nit"), amb una única menció temàtica clara a l’inici del minut 1. Tema esmentat • Invenció i simbolisme de la mitja lluna creixent a l’espai de l’Islam (al segon 60). • És l’única idea substancial verbalitzada; no es desenvolupa posteriorment. "I aquesta inventació ens du a l'espai de l'Islam, la mitja lluna creixent." Estructura de l’episodi Salutacions inicials (0–59 s) • Reiteracions de "Bona nit" sense introducció de cap tema. Menció temàtica (60–68 s) • Referència puntual a una invenció que connecta amb l’espai cultural islàmic i el símbol de la mitja lluna creixent. Retorn a salutacions (69–1808 s) • Nova seqüència de "Bona nit" repetida periòdicament, sense contingut temàtic addicional ni desenvolupament. Observacions • L’episodi no presenta múltiples temes ni seccions desenvolupades; la informació disponible és mínima i es limita a una única frase temàtica. • Si hi havia d’haver un desenvolupament posterior sobre la mitja lluna creixent o la suposada invenció, no apareix a la transcripció facilitada.

  • Veus Parròquia del 31/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació nocturna repetida cada 30 segons (podcast minimalista)

    Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins al voltant del segon 1.799. No s’identifiquen altres continguts, canvis de veu, música o transicions temàtiques. • Una sola frase repetida: "Bona nit" • Interval fix: aproximadament cada 30 segons • Cap tema addicional ni conversa; possible peça experimental/minimalista o prova d’àudio Patró temporal • Inicis consecutius als segons: 0, 30, 60, …, 1.799 • No hi ha introducció, desenvolupament ni tancament diferenciats — el patró es manté constant durant tot l’episodi Temes principals • Salutació nocturna en repetició com a element sonor central • Possibles interpretacions: bucle sonor, ASMR minimalista, mantra/ritual o placeholder/prova tècnica Punts clau • Contingut monolític: només "Bona nit" • Estructura cíclica: repetició cada ~30 s • Sense variacions de to, context o missatge • Útil com a experiment sonor o per a fons relaxant Cites destacades "Bona nit" Notes i context • Si es tractava d’un episodi amb "diversos temes", no es reflecteixen a la transcripció: tot l’àudio mostra la mateixa frase repetida. • La navegació per temes no aplica, ja que no hi ha canvis temàtics identificables. • Si hi havia una introducció anunciant continguts, no apareix a la transcripció aportada.

  • 29'

    Veus Parròquia del 24/1/2018 — Paraula Viscuda: Baptisme del Senyor, l’Esperit Sant i la vida de fe — Eucaristia, testimoni i unitat a Sant Just

    Visió general • Episodi centrat en el baptisme de Jesús (Mc 1), el sentit del baptisme cristià, la vida sacramental (especialment l’Eucaristia), el paper de l’Esperit Sant i la crida al testimoniatge i a la unitat dels cristians. • Conversa propera i vivencial amb la Josefina Modulell i Rivalta (catequista i membre del Consell Parroquial de Sant Just), que articula la fe viscuda: des de la iniciació cristiana fins a la corresponsabilitat laïcal, passant per la simbologia de l’aigua i l’Esperit, la vivència del diumenge, l’actitud davant la mort i el diàleg ecumènic. Temes principals Lectura i exegesi del baptisme de Jesús (Mc 1,7-11) • Lectura del passatge on Joan Baptista anuncia: «Jo us he batejat amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». • Manifestació teofànica: el cel s’esquinça, l’Esperit davalla com a colom i la veu del Pare proclama Jesús com a Fill estimat. "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." • Clau espiritual: el baptisme com a inici de la vida pública de Jesús i de la missió; per als cristians, el sagrament d’iniciació que es renova a la Vetlla Pasqual i es desplega en la vida comunitària. Simbologia: aigua i Esperit; Betània com a “lloc de pas” • Betània significa lloc de pas: el baptisme com el primer pas per entrar en el misteri de la vida de Jesús. • L’aigua com a purificació i signe de vida; l’Esperit com a do que regenera i configura el deixeble. Vida sacramental i comunitària • Pastoral del baptisme infantil: és l’únic sagrament que els fills reben per la fe dels pares; crida a la coherència i al testimoni a casa. • L’Eucaristia: no per precepte ni aparença, sinó per celebrar la Pasqua dominical en comunitat, nodrir la fe i viure la pau com a signe universal. • Distinció entre religiositat i fe: alerta sobre el formalísme buit; la fe es construeix i es discern al llarg del temps. Esperança davant la mort • La mort no és final, sinó pas a una vida per sempre; memòria i comunió amb els qui ens han precedit. "Un no mor si els altres se’l recorden." Unitat dels cristians i corresponsabilitat • Setmana de pregària per la unitat dels cristians: diàleg, evitar discrepàncies en punts essencials i viure l’herència del Concili Vaticà II. • Impuls a assemblees i corresponsabilitat dels laics; coneixement d’altres religions monoteistes ressaltant allò que uneix. L’Esperit Sant: qui és i com actua • L’Esperit com a vincle del Pare i del Fill, presència viva a l’Església: "No us deixo orfans: us deixo el meu Esperit." • Pentecosta: llengües de foc i vent impetuós; passa de la por a la valentia missionera i a la comprensió mútua. • Dons per a la vida: especialment la saviesa com a art de discernir. Cites destacades "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." "No us deixo orfans." "Un no mor si els altres se’l recorden." "No anem a missa per complir un precepte, sinó per celebrar que Jesús ha mort i ha ressuscitat." "Hi ha 10 manaments, però l’11è és: no estorbar." (apunt humorístic) Interlocutors i context • Presentació i conducció a càrrec de la Montserrat Tridó i/o Lini Montserrat (locució). • Convidada: Josefina Modulell i Rivalta (catequesi d’infants, Consell Parroquial de Sant Just, Centre d’Estudis). • Programa: Paraula Viscuda (Veus de la Parròquia, Ràdio Desvern/Sant Just).

  • Veus Parròquia del 17/1/2018 — Evangeli i conversió, Unitat dels Cristians, Sant Antoni Abat i Migracions (Veus de la Parròquia, 17/01)

    Panorama general Programa de “Veus de la Parròquia” emès el 17 de gener (festivitat de Sant Antoni Abat) a Ràdio Desvern (98.1 FM), amb una estructura que combina lectura bíblica, actualitat eclesial, devocions populars, reflexió social, agenda d’activitats i acció caritativa. Eix espiritual: Lectura de l’Evangeli (Mc 1,14-20) i crida a la conversió i al seguiment de Jesús. Eix eclesial: Setmana de pregària per la unitat dels cristians i missatge ecumènic de comunió en la diversitat. Eix devocional i cultural: Sant Antoni Abat, patró dels animals, i la tradició de les benediccions. Eix social i caritatiu: Jornada del migrant i del refugiat i els quatre verbs de Càritas: acollir, protegir, promoure i integrar. "Convertiu-vos i creieu en la bona nova" (Mc 1,15) Evangeli i crida a la conversió (Mc 1,14-20) Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc: la crida de Jesús a Simó, Andreu, Jaume i Joan. Missatge central: ha arribat l’hora; temps de gràcia per obrir el cor a l’Esperit de Jesús. Idees clau: Conversió com a canvi vital i humilitat per demanar perdó. Seguiment immediat dels deixebles com a model de disponibilitat. Refrany espiritual repetit com a pregària: obrir “de bat a bat” el cor a Crist. "S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova." Notícies d’Església: Setmana de pregària per la unitat dels cristians Recordatori de la Setmana de Pregària (18–25 de gener). Cites de Cardenal Omella i del rector parroquial sobre l’ecumenisme. Missatge principal: la unitat no és uniformitat; és comunió en Crist que respecta la diversitat. "Una comunió que acull i respecta la diversitat... que no té por de cercar la veritat." Crida a treballar tots plegats per la fidelitat a l’Evangeli, confiant en el do de l’Esperit Sant. Sant Antoni Abat: vida, patronatge i benediccions Vida i llegat Sant Antoni (251–356), ermità egipci, model d’ascetisme i vida comunitària. Lligam amb els animals: caritat i cura de les criatures, d’aquí la icona del porquet. Actualitat del seu missatge: amor a la natura i sensibilitat que connecta amb l’ecologia integral. Benedicció dels animals Informacions pràctiques sobre benediccions a diferents parròquies (algunes el mateix dia 17 o el cap de setmana següent). Esperit de la tradició: protegir i agrair el do de la creació. Reflexions post-Nadal: consum i solidaritat Lectura d’un text del full parroquial (7 de gener) de Mn. Joaquim Rius. Examen de consciència col·lectiu després de festes: Recuperar la mesura i l’essencial davant l’excés. Pensar en qui no té res: família humana, justícia i compartir. El gaudi no depèn de la quantitat sinó de la qualitat i l’amor amb què es comparteix. Agenda d’activitats Reflexió sobre el compromís cívic (referència a Emmanuel Levinas) i drets de l’altre. Jornada de silenci contemplatiu (mètode de Franz Jalics) amb l’equip de la Cova de Manresa. Trobada dels amics de Sant Francesc i recés als Caputxins (Sant Martí del Montnegre). Fe i actualitat: Migracions i Càritas Jornada mundial del migrant i del refugiat; preocupació del Papa Francesc i acció de l’Església. Els quatre verbs que articulen la resposta cristiana i social: • Acollir • Protegir • Promoure • Integrar Exemples de Càritas Diocesana de Barcelona: Mentoria social per a persones refugiades (xarxa d’acollida i vinculació comunitària). Servei d’Ajuda al Refugiat (acollida, pisos, acompanyament social, llengua i inserció laboral). Assessoria jurídica d’estrangeria (igualtat de drets i incidència en polítiques migratòries). Testimoni d’integració: jove procedent de Mali que, amb suport de Càritas i formació, aconsegueix feina, família i arrelament. Tuits del Papa Francesc Destaquen la dignitat de la ciència al servei del desenvolupament humà integral. Invitació a la proximitat als febles i a irradiar la joia de l’Evangeli plegats. Missatge d’esperança: res no pot enfosquir la llum de Crist en els seus amics. Cloenda Crèdits del programa i recordatori de la reemissió. Clau del programa: una travessa que va del “Convertiu-vos” evangèlic a l’“acollir, protegir, promoure i integrar” social, passant per la comunió ecumènica i la pietat popular de Sant Antoni Abat.

  • Veus Parròquia del 10/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació repetida i exercici minimalista

    Visió general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’aproximadament 30 segons, des del segon 0 fins al segon 1799. No s’introdueixen altres temes, convidats o segments narratius. "Bona nit" Patró temporal • Repetició rítmica: "Bona nit" als segons 0, 30, 60, 90, …, 1799. • Cadència constant sense variacions de contingut. • No hi ha transicions temàtiques ni desenvolupament argumental. Temes principals • Salutació repetida com a motiu únic: només s’escolta la frase "Bona nit". • Estructura minimalista: el format funciona com un bucle consistent, sense comentaris addicionals. Què aporta • Un exercici de repetició i ritme que posa el focus en la senzillesa de la locució. • Possibles lectures: recordatori, marc temporal o peça d’ambient amb funció de marcador recurrent. Conclusions • No hi ha diversos temes: és una peça monotemàtica basada en una única salutació. • Per a la navegació, el millor és considerar l’episodi com un segment únic amb un patró repetitiu constant.