Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

253-264 de 488
  • Veus Parròquia del 16/5/2018 — Veus de la Parròquia: Pentecosta i Esperit Sant — Evangeli de Joan, Pasqua del Malalt, missió de les parròquies, veritat als mitjans, persecució cristiana i santuari del Sant Crist de Piera

    Resum general del programa Programa centrat en la Solemnitat de la Pentecosta i l’acció de l’Esperit Sant en la vida cristiana, amb lectura de l’Evangeli segons sant Joan (20,19-31), reflexions pastorals de mossèn Joaquim Rius sobre la Pasqua del Malalt i la Pasqua Granada, i un bloc de Fe i actualitat amb paraules del papa Francesc sobre la missió de les parròquies, la responsabilitat dels laics i la veritat als mitjans en temps de fake news. També s’informa sobre la proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera i s’ofereix una agenda diocesana. • Tema central: Pentecosta com a do permanent de l’Esperit Sant que renova la vida i la comunitat. • Focus pastoral: acompanyament espiritual dels malalts i valor dels sagraments. • Actualitat eclesial: parròquies integradores, compromís laïcal, veritat als mitjans, i persecució de cristians al món. • Patrimoni i devoció: Proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera. • Agenda: cinefòrum pastoral, reconeixements acadèmics, campanya solidària “Ajuda’ls a créixer” (Fundació Pere Tarrés), curs de literatura i celebracions litúrgiques. Evangeli i catequesi Lectura de l’Evangeli (Jn 20,19-31) "Pau a vosaltres"; "Rebeu l’Esperit Sant"; "Feliços els que creuran sense haver vist" • Jesús ressuscitat es fa present, comunica la pau i dóna l’Esperit als deixebles. • Episodi de Tomàs: del dubte a la confessió de fe — "Senyor meu i Déu meu". Comentari i clau de Pentecosta • Ningú pot proclamar Jesús com a Senyor sense l’Esperit Sant. • L’Esperit és “aigua viva” que renaix i sosté una humanitat nova en la comunió i l’amor. • Record d’Ac 2: vent impetuós i llengües de foc — signe d’una Església en sortida i plural. Notícies d’Església Què és la Pentecosta • Origen jueu: Festa de les Setmanes (Collita), al cap de 50 dies de Pasqua; commemoració de la Llei al Sinaí. • En el cristianisme: do de l’Esperit Sant, plenament vigent en catòlics, jueus i diverses esglésies protestants (especialment la pentecostal). Pasqua del Malalt: crida a l’acompanyament espiritual "És en vida i conscient quan ho necessitava més" • Crida de mossèn Joaquim Rius a garantir als malalts que ho desitgin la cura espiritual i els sagraments. • Necessitat de notificar la parròquia i vèncer pors familiars: el sacerdot no és per espantar, sinó per confortar amb la pregària i el sagrament dels malalts. • Objectiu: atendre la dimensió espiritual inherent a tota persona i dignificar el procés de la malaltia. Conscients de l’Esperit Sant: Pasqua Granada • Unitats del misteri pasqual: Resurrecció i Pentecosta comparteixen l’obra de Jesús i el do de l’Esperit. • L’Esperit guia a la veritat plena i fa lliures; fa viva en nosaltres la presència de Jesús i la comunió eclesial. • Vida cristiana: deixar-nos guiar per l’Esperit per transformar el món i vèncer l’“esperit de mort”. Fe i actualitat Parròquies i laïcat, segons el papa Francesc • Parròquies integradores d’edats i cultures; acollida als immigrants i enfortiment de la comunitat. • Paper clau dels laics en parròquia, diòcesi i en la família, empresa, cultura i art. • Ús missional de mitjans i xarxes; aprofitar espais culturals i lúdics per evangelitzar i acompanyar. • Diàleg obert amb agnòstics, ateus i altres religions, cercant pau i enteniment. Comunicacions socials: veritat vs. fake news "Construir la pau dient sempre la veritat" • Denúncia de fake news, eufemismes i postveritats; vigència del vuitè manament. • Fer servir els mitjans per diàleg sincer, donar veu als sense veu i promoure solidaritat. Persecució de cristians i esperança • Record dels atemptats a esglésies d’Indonèsia (2018) i pregària pels perseguits per la fe. "No tingueu por... en el vostre treball no esteu pas sols" • La Pasqua obre a la vida eterna; el martiri és una realitat present. Sants del dia • Sant Honorat (patró dels forners), Sant Isidre Llaurador (patró de la pagesia), Sant Pasqual Baylon (franciscà, patró d’associacions i congregacions). Patrimoni i devoció Proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera • L’antic temple romànic (s. XII) és proclamat Santuari en la diada del Sant Crist de Piera. • Celebració presidida pel bisbe Agustí Cortés i concelebrada per diversos sacerdots. • Objectiu: ser “llar” que expressi la tendresa de Crist crucificat i promoure la devoció i el patrimoni viu de la comunitat. Agenda i convocatòries • Cinefòrum Pastoral de la Salut: projecció de “Coses que importen”. • Reconeixement “En Manuel Munier 2018” a la Comunitat de Sant Egidi i conferència del Dr. Albert Llorca. • Campanya solidària Fundació Pere Tarrés: “Ajuda’ls a créixer — Cap infant sense colònies”. • Curs “Literatura i Cristianisme”: sessió sobre José Jiménez Lozano. • Festa de Santa Rafaela Maria: celebració de l’Eucaristia. Cloenda • Agradiments als oients i recordatori de la reemissió del programa. "Fins aleshores, molt bona nit a tothom — o bon dia si ens escolteu el dissabte"

  • Veus Parròquia del 9/5/2018 — Bona nit en bucle: 30 minuts de salutació repetida (sense altres temes)

    Resum general Contingut extremadament minimalista: l’episodi consisteix únicament en la frase “Bona nit” repetida aproximadament cada 30 segons durant prop de 30 minuts. Què s’escolta • Una sola línia: “Bona nit”, sense variacions, comentaris addicionals ni canvis de tema. • Durada aproximada: 1.800 segons (~30 minuts), amb aparicions regulars als segons 0, 30, 60, …, 1799. • No s’identifiquen presentacions, entrevistes, notícies, anàlisi o tancaments amb contingut nou. "Bona nit" Temes principals • Salutació repetida: única idea present a tot l’episodi, sense desenvolupament temàtic. Moments clau i estructura • 0s–1.799s — Bucle de “Bona nit”: repetició de la mateixa frase en intervals d’uns 30 segons; no comencen nous temes. Nota Si esperaves un episodi amb diversos temes, la transcripció facilitada només conté la salutació repetida. Comparteix una transcripció més completa si cal un resum temàtic detallat.

  • Veus Parròquia del 2/5/2018 — Finances ètiques vs banca tradicional; “Campeones” i inclusió; pensions i Corredor Mediterrani; impost digital i concert solidari a Sant Just

    Benvinguda i tertúlia • Presentació del programa i salutacions entre els participants. • Conversa distesa sobre el pont del 1r de Maig i plans personals. Cinema i inclusió: “Campeones” Punt clau: La pel·lícula “Campeones” és destacada com a recomanació familiar i com a exemple d’inclusió social i de valors. • La sala va acabar amb aplaudiments, fet poc habitual, evidenciant l’impacte emocional. • Es connecta el film amb experiències locals (voluntariat als Special Olympics a Sant Just). • Missatge principal: competir per passar-ho bé més que per guanyar o perdre; un valor extrapolable a la vida real. "Les finances han de ser orientades al bé comú i a la justícia social" (recordant la línia ètica que també inspira la recomanació cultural). Debat: finances ètiques i banca tradicional Punt clau: Taula rodona sobre l’ètica financera amb entitats i acadèmia, i la compatibilitat (i tensions) entre sistema financer i justícia. Participants del debat esmentats • Carme Anzótegui (ESADE), Àngel Pes (CaixaBank), Jordi Ibáñez (Fundació Fiare), Dolors Uller (Justícia i Pau), moderació de Josep Miralles (Cristianisme i Justícia). Idees principals • L’ètica vs la pràctica financera: com alinear el sistema financer amb el bé comú. • Crítica a pràctiques com preferents, hipoteques mal concedides o inversions en armament. • CaixaBank apareix a llistes de banca amb inversions en armament; es reconeixen iniciatives socials de la Fundació, però es demana coherència de conjunt. • Valor de la banca ètica (Triodos, Fiare) i el seu efecte multiplicador en benestar, amb exemples com el finançament del film “Campeones”. • Projectes alineats amb bé públic: protecció de l’aigua com a bé comú, horts socials, reactivació de masies per a ocupació local. "Com fem que les inversions siguin ètiques i generin bé comú?" — cal influir la banca tradicional amb bones pràctiques, no fer-la desaparèixer. Salaris i pensions: hipòtesi d’augment i el Corredor Mediterrani Punt clau: Proposta local de treball per a un augment lineal del 15% de salaris i pensions en tres anys, vinculant-ho a la posada en marxa del Corredor Mediterrani. Elements de la proposta • Escenari: +5% anual durant tres anys per a tota la població. • Finançament i impuls: accelerar el Corredor Mediterrani per provocar efecte tractor econòmic (en clau quasi keynesiana d’injecció i multiplicació de demanda i producció). • Avaluació d’impactes: - Sobre l’Administració (ingressos addicionals estimats: fins a 50.000 M€/any en conjunt), - Sobre empreses (especialment PIME) i la seva capacitat per absorbir l’increment de costos laborals i de seguretat social, - Sobre actors clau (IBEX 35, partits polítics, col·legis professionals) i riscos (històrics vs pràctics) del Corredor. • Condició d’èxit: coordinar tots els actors polítics i socials per lligar el pla. "En èpoques de crisi, cal injectar diners per activar consum i producció" — referència a Keynes com a marc conceptual. Impost digital i pensions: Amazon, Apple, Google Punt clau: Discussió sobre un nou impost digital a grans tecnològiques per ajudar a finançar pensions, i crítica a la lectura de la Comissió Europea sobre el nivell de vida dels pensionistes. • La CE assenyala que els pensionistes a Espanya han mantingut nivell de vida durant la crisi; al programa es rebutja aquesta afirmació com desconnectada de la realitat (llars sostingudes amb pensions, precarietat, pèrdua de poder adquisitiu). • L’impost digital podria recaptar uns 5.000 M€ anuals a Europa (Espanya, aprox. 500 M€). Cal veure reacció d’empreses i implementació efectiva. • Es denuncia la insuficiència d’augment mínim de pensions (0,25%) i els seus efectes fiscals (canvi de llindars d’IRPF per a alguns pensionistes). Concert solidari (2a ed.) a Sant Just: suport al Rebost de Càritas Punt clau: Gran resposta ciutadana en el concert solidari impulsat per Justícia i Pau i Tallers de Música; 150 kg d’aliments per al Rebost de Càritas. • 2017 (1a ed.): recaptats +400 € per a Open Arms. • 2018 (2a ed.): enfoc local — aportació d’aliments (oli, llegums, arròs…) en lloc d’entrada econòmica; assistència de 60–70 persones. • Agraïment a Tallers de Música i a Oleguer Masjuan com a motors de l’activitat. • Es subratlla la realitat de desigualtats dins d’un municipi percebut com de renda alta: sentit de fer que l’ajuda es quedi al poble. Agenda i cloenda • Anunci de la Setmana Solidària i Festa de la Pau (9, 11 i 12 de maig): drets i infants. • Presentació teatral del llibre Amic meu (testimonis infantils sobre refugi i desplaçament) al Casal de Joves, amb piscolabis obert. • Entitats implicades: Justícia i Pau, Sant Jusolidari, Amics de la plaça de la Pau, el Cau i l’Esplai.

  • Veus Parròquia del 25/4/2018 — Àngels i esperança en la vida quotidiana: experiències, senyals, pregària que escolta i l’Evangeli del cep i els sarments

    Resum general Aquest episodi gira al voltant dels àngels com a missatgers i acompanyants espirituals en la vida diària. A partir de la vivència i la sensibilitat d’Olívia Comini Bautista, el programa explora com els àngels poden guiar, consolar i donar esperança, i com la pregària no és només demanar, sinó sobretot escoltar i agriar. Es comparteixen experiències personals (una trobada inesperada al metro, un accident d’infantesa amb una percepció de llum i calma) que il·lustren senyals i moments d’acompanyament. Alhora, s’aborda la transmissió de la dimensió espiritual a les noves generacions, la soledat en temps digitals, i la idea que cadascú pot ser també àngel per a algú. El tancament inclou l’Evangeli segons sant Joan (el cep i els sarments), que reforça la imatge d’estar units a la font de la vida per donar fruit. «Els àngels ens aporten alegria, pau i confiança, però sobretot l’esperança que mai caminarem sols.» «Només hem de demanar-los que ens ajudin i ens acompanyin… la connexió és per sempre.» Temes principals 1) Què és un àngel i com actua • Un àngel significa «enviat» o «missatger»; com a germans majors, ens ajuden a conèixer la voluntat de Déu i a recórrer el camí de vida. • Són esperits incorpòreus amb intel·lecte i lliure voluntat; custodien la vida humana des de la infància fins a la mort (àngel de la guarda). • Es fan presents en les petites coses: somriures, ajudes, paraules oportunes, i també a través de persones-àngel que apareixen quan més cal. 2) Relació personal, pregària i escolta • Perquè ajudin, cal demanar-ho; respecten la nostra llibertat. • La pregària no és només demanar: és escoltar i agrair. Així s’afina la sensibilitat per percebre senyals i orientació. • La confiança és clau: si un pla no surt, pot ser que no era el camí; sovint s’obre una alternativa millor. 3) Experiències i senyals • Anècdota del metro: un desconegut regala un CD de música celta amb un missatge de consol sobre l’àvia recentment traspassada —un senyal que porta pau. • Accident d’infantesa: experiència de llum i serenitat amb un missatge de «encara no és l’hora», que reforça la idea de guia i de sentit. • Les «casualitats» són percebudes com a indicacions: portes que es tanquen obren d’altres més adients. 4) Transmissió de l’espiritualitat i món actual • Preocupa que es perdi la transmissió d’aquesta sensibilitat als infants; alhora, es confia que la llavor sembrada germina al seu temps. • Jovent i xarxes socials: més connectats i, sovint, més sols; la espiritualitat es pot retrobar en formes variades: natura, comunitat, art, litúrgia, relacions. 5) Litúrgia i símbols • La litúrgia parla d’ànimes acollides pels àngels en el pas final, i l’Evangeli de Joan (cep i sarments) recorda la importància de romandre units a la font per donar fruit. «Saber escoltar i saber ser agraïts» — actitud bàsica per percebre la guia. Idees clau • No estem sols: hi ha un acompanyament subtil però real. • Demanar, escoltar i agrair: la triada essencial de la pregària. • Senyals quotidians: petites llums que orienten el camí. • Ser àngel per als altres: la compassió i el suport són canals de llum. • Esperança com a motor: allò que manté viva l’ànima, fins i tot en el dolor. Conceptes i termes • Àngel, àngel de la guarda, senyal, pregària com a escolta, providència, esperança, llum, cep i sarments.

  • 28'

    Veus Parròquia del 18/4/2018 — Pasqua, Bon Pastor i Esperança: Sant Jordi, Civilitat i Persecució dels Cristians — Agenda Diocesana i Tuits del Papa

    Resum general Programa especial en temps de Pasqua amb la lectura de l’Evangeli del «Bon Pastor», una crida a viure la joia pasqual, i un bloc ric de notícies i reflexions: l’esperança segons Francesc Torralba, la civilitat com a virtut cívica, el sentit cristià i cultural de Sant Jordi, i l’actual persecució dels cristians a partir del llibre de Pilar Rahola. Es completa amb l’agenda diocesana, uns apunts d’anàlisi sobre do, gràcia i gratuïtat, i una selecció de tuits del papa Francesc. "Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles." "Hi haurà un sol ramat i un sol pastor." — Evangeli i espiritualitat de Pasqua Evangeli del Bon Pastor (Jn 10) — Lectura i nucli del missatge • Jesús s’autodefineix com el Bon Pastor que dona la vida i la «recobra» lliurement. • Contrasta el pastor amb el mercenari que abandona el ramat davant el perill. • Missatge d’unitat: «un sol ramat i un sol pastor»; coneixement mutu entre el Pastor i les ovelles com el del Pare i el Fill. • Èmfasi en la llibertat i el poder de lliurar i reprendre la vida —manament rebut del Pare. Crida a la joia pasqual i a la fraternitat • Temps per assaborir internament la fe i el do de la vida; record de la invitació del cardenal Omella a viure la joia de ser cridats i estimats. • Lletania de «Som feliços…» que subratlla: - Crida a la vida i a la fe - Amor primer de Déu i el nostre retorn d’amor - El dolor com a camí de ressurrecció - El perdó dels pecats - El nostre nom al Regne i el Regne dins nostre - La germanor universal i la missió de ser testimonis de la seva joia • Invitació a transmetre pau, a viure amb humilitat i esperança la Pasqua, cercant comunió i vida eterna en cos i ànima. — Notícies i reflexions Esperança contra el desànim (Francesc Torralba) • L’esperança s’orienta sempre a un bé futur, personal o comunitari; no és ingenuïtat, és maduresa. • Transmetre esperança és comunicar futur realista, netejant l’horitzó de falsos miratges. • Va lligada a l’esforç compartit i a la llibertat humana, i neix de la consciència de la nostra fragilitat. • Sense esperança no hi ha transformació: - Injustícia → justícia - Opressió → llibertat - Desigualtat → igualtat - Odi → amor, por → serenor • En la matriu de l’esperança hi ha germen de rebel·lia davant el mal i voluntat de canvi. Civilitat: viure amb els altres • La civilitat és una categoria ètica i virtut cívica oposada a la barbàrie: resoldre diferències per la paraula i l’acord. • Es mostra en petits detalls: silenci i respecte als veïns, reciclatge, cura de la neteja i dels espais públics. • Saber distingir públic/privat, preservar la privacitat aliena i cuidar la cosa pública. • En societats plurals i diverses, cal una ciutadania multicultural basada en cordialitat i amistat civil. Sant Jordi: fe, cultura i amor • Diada del 23 d’abril: dia del llibre i de les roses, símbols de cultura i amor; reivindicació de la cultura catalana. • Orígens: martiri de Sant Jordi (303) i patró de Catalunya des de 1456; tradició de regalar roses des del segle XV i llibres des dels anys 1930. • Llegenda: de la sang del drac vençut neix un roser que floreix cada abril. • Arrels culturals: missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i paral·lels antics a la Roma de la deessa Flora. Fe i actualitat: persecució dels cristians (P. Rahola) • Presentació del llibre «Sós cristians» de Pilar Rahola: defensa dels drets humans davant la persecució actual dels cristians. • Casos destacats: assiris a l’Iraq, coptes a Egipte, catòlics a Corea del Nord. • Crida a la pregària i a la proximitat amb els germans perseguits; reconeixement de la universalitat de la fe i la diversitat d’esglésies cristianes. — Agenda diocesana • 20 anys de l’ordenació episcopal de Mons. Agustí Cortés (18/04/1998, Eivissa); primer bisbe de Sant Feliu de Llobregat (2004). • Trobada de voluntaris de pastoral penitenciària (21/04, Casa de l’Església, Sant Feliu): - Pregària inicial i paraules del bisbe Agustí - Funcionament del centre (Teresa Capell, Brians II) - Paper del voluntariat (Raquel Robelo) - Testimonis de voluntaris i un prevere • 25a trobada d’escolans/es (21/04, Seminari Conciliar de Barcelona): - Lema: «Caminant cap al tresor» - Gran gimcana, eucaristia i dinar de germanor (portat per cadascú) - Inscripcions i informació al Seminari Menor BCN. — Apunts per a l’anàlisi: do, gràcia i gratuïtat (Pasqua) • El sepulcre buit obre un camí cap al coneixement i convicció plens de la ressurrecció: tot és do i gratuïtat. • Jesús es mostra als deixebles, els obre l’enteniment a les Escriptures i transforma l’esglai en fe certa. • Creure en la ressurrecció és mirar la realitat amb ulls nous, cercant els «sepulcres buits» que reclamen vida, misericòrdia i bé comú. • Crida a ser testimonis actius de la Vida que el Ressuscitat ens dona. — Tuits del papa Francesc • «Qui confessa amb humilitat i sinceritat rep el perdó i retroba la comunió amb Déu i amb els germans.» • «El missatge de Jesús és incòmode: desafia el poder mundà i provoca les consciències.» • Oferir un do de gràcies a Jesús: dedicar temps a una persona difícil i ajudar sense interès. • Tots cridats a la joia de la trobada amb Jesús, vencent egoisme i comoditat. — Cloenda • Acomiadament dels locutors i recordatori de la reemissió. Invitació a romandre en la pau i el goig del temps pasqual.

  • Veus Parròquia del 11/4/2018 — Bona nit en bucle: 30 minuts de salutacions repetides i ambient sonor

    Visió general Aquest episodi consisteix exclusivament en la frase "Bona nit" repetida a intervals constants d’uns 30 segons al llarg de prop de 30 minuts. No hi ha introducció temàtica, debat, entrevistes ni tancament: és una peça minimalista i repetitiva. Què és rellevant • No s’identifiquen temes diversos: només la salutació "Bona nit" reiterada. • Possibles interpretacions: prova d’àudio, placeholder del feed, peça d’ambient/ASMR o marca sonora de programa. • Patró temporal estable: repeticions als segons 0, 30, 60, 89, 119, ... fins a 1799, amb petites variacions d’interval aparentment no significatives. Temes principals • Salutació en bucle: reiteració de la mateixa frase com a element central i únic. • Experiment/ambient: ús de repetició com a recurs sonor i rítmic. • Absència de contingut editorial: cap secció informativa, entrevista o notícia. Punts clau • Contingut monolític: la peça no evoluciona ni introdueix nous conceptes. • Ritme marcat: el cicle de ~30 s pot funcionar com a metrònom o balisa sonora. • Lectura funcional: probablement serveix com a test de publicació, ident de canal o pista per a relaxació. Estructura i ritme • Inici immediat amb "Bona nit" al segon 0. • Repeticions regulars aproximadament cada 30 segons fins al final. • Cap transició ni segment nou: el patró es manté uniforme durant tot l’episodi. Cita destacada "Bona nit" Nota sobre les seccions Atès que el contingut real comença des del segon 0 i es manté idèntic fins al final, no es creen subseccions temàtiques. La secció única cobreix tot l’episodi perquè no hi ha un tram d’introducció editorial separat del contingut, ni canvis de tema que justifiquin talls addicionals.

  • Veus Parròquia del 4/4/2018 — Islam a «Veus de la Parròquia»: trajectòries de Nàdia i Mateu, creences (Corà i Sunna), pràctiques (oració, Ramadà, Meca), matrimoni/divorci i poligàmia, halal, radicalització i diàleg interreligiós

    Context i objectiu del programa • «Veus de la Parròquia» dedica una sèrie a conèixer l’Islam en començar el 2018. En aquest tercer episodi, el programa s’apropa a la fe musulmana a través de dues veus joves i properes: Nàdia (marroquina de Fes) i Mateu (convertit a l’Islam), que viuen a Sant Just i rodalies. "El respecte és la base de la religió musulmana... Islam vol dir pau." Qui parla i des d’on • Conducció: Lluís; acompanyament: Immaculada Periques (Imma) i Carles. • Convidats: Nàdia (musulmana, marroquina, àrab; creient, no sempre estrictament practicant) i Mateu (abans catòlic; es converteix a l’Islam per casar-se amb Nàdia). Identitat i creences bàsiques • Distinció entre ètnia i religió: Nàdia és àrab i musulmana. • El Corà és per als musulmans la paraula d’Al·là revelada a Mahoma a través de l’àngel; és immutabla i no s’hi pot afegir ni treure res. "El Corán no se toca, no se puede añadir ni quitar." • La Sunna recull les pràctiques i tradicions del Profeta; explica diferències culturals i d’escoles en qüestions com el dol, l’hijab o les ablucions. Vida en parella i experiència personal • Matrimonis mixtos: una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; un home musulmà pot casar-se amb dones de religions monoteistes (jueva o cristiana). • A Mateu el captiva de l’Islam el respecte en la parella i entre persones. • Experiència al Marroc: acollida càlida i sensació de família; contrasta ritmes de vida i context cultural. Pràctiques religioses Oració i Ramadà • L’Islam prescriu cinc oracions diàries. • El Ramadà és més «portable» en un país musulmà pel context social (horaris, ambient), però Nàdia el practica també a Catalunya. Pelegrinatge a la Meca (Hajj) • El Hajj és un somni espiritual; per logística i afluència hi ha quotes i sortejos per països gestionats per les autoritats (Aràbia Saudita i governs nacionals). Normes alimentàries i alcohol • Prohibició del porc, de la sang, i de la carn d’animals morts no sacrificats correctament; s’exigeix degollament i dessagnat (halal). • Alcohol: està no permès; es comenta la confusió de versicles com “no pregueu beguts”, però la norma general és d’abstinència. Família, divorci i poligàmia • El divorci encara pot ser estigmatitzat en algunes famílies, si bé la realitat canvia. • Al Marroc hi ha reformes legals que restringeixen la poligàmia (cal consentiment de la primera esposa i capacitat econòmica per ser just amb totes). • Justificació esmentada: protegir els drets dels fills dins de relacions legítimes. Expansió, integració i tendències • De l’expansió històrica (segle VII) a la presència actual a Europa i Àsia. • A Catalunya, la pràctica es manté i evoluciona cap a la moderació i la integració; procés lent però sostingut. Extremisme i percepcions públiques • Es rebutja l’associació automàtica entre Islam i terrorisme. • Causes esmentades de la radicalització: factors polítics, pobresa, manca d’educació, manipulació d’adolescents i persones vulnerables; hi ha excepcions (ex. Ripoll). • Recordatori: també hi ha violència no religiosa en altres contextos. Diàleg interreligiós i missatge de fons • El Profeta és presentat com a exemple de tolerància: no fer mal a nens ni dones, respectar qui resa a les seves esglésies. • Llibertat de creure: “si vols creure, creu; si no, no creguis”. "Islam ve de As-salam: la pau." Cloenda • Avanç del proper programa: Charles de Foucauld i la seva descoberta del cristianisme a través del món islàmic. • Tancament amb agraïments i una falca promocional d’un altre espai radiofònic.

  • 29'

    Veus Parròquia del 28/3/2018 — Setmana Santa i ‘Maria Magdalena’, manifest de Justícia i Pau, economia (deute, salaris i pensions) i emergència de l’aigua i el clima

    Panorama general Programa de conversa amb Quima i Jesús des de “La finestra de Justícia i Pau” que recorre des d’un inici cultural i espiritual de Setmana Santa fins a l’actualitat política catalana, propostes econòmiques per al país i una alerta ambiental sobre l’aigua i el canvi climàtic. Els punts més destacats giren al voltant del manifest de Justícia i Pau de Catalunya, la necessitat de diàleg polític, el risc del deute públic i la crisi global de l’aigua. Temes principals Setmana Santa i cultura: la pel·lícula “Maria Magdalena” • Recomanació del film com a porta d’entrada a un missatge espiritual més enllà de la institució eclesial. • Paral·lelismes percebuts amb el budisme i reflexions sobre religió vs. Església. "Les religions no trenquen, normalment uneixen; qui trenquem som les persones." Manifest de Justícia i Pau de Catalunya (26/03/2018) • Lectura i comentari del manifest davant els processos judicials i empresonaments de dirigents catalans i la detenció de Puigdemont. • Punts clau (resum): - Preocupació extrema per empresonaments i ordres de detenció. - Vulneració de drets fonamentals i dany a persones i famílies. - Conductes polítiques que, fins i tot si il·lícites, no haurien de comportar presó preventiva. - Bloqueig de la investidura i intromissió en institucions d’autogovern. - Interpretació autoritària del dret penal i abús de poder incompatible amb una democràcia. - Crida a institucions espanyoles i europees per corregir la situació. - Solució política via diàleg sense condicions prèvies. "Solament podrà solucionar-se a través d’un procés de diàleg i negociació sense condicions prèvies." Catalunya: desbloqueig institucional i diàleg • Necessitat d’escollir un president operatiu per iniciar el diàleg i superar el bloqueig. • Crida a un canvi de to: començar a parlar “des de zero”, sense retrets, prioritzant escolta i negociació. Economia: deute, riscos i propostes • Alertes sobre el deute públic d’Espanya (ordre de magnitud: ~1,1 bilions d’euros) i la dependència del BCE; un augment d’1 punt dels tipus podria suposar uns 10.000 M€ addicionals d’interessos. • Proposta de reactivació: augmentar salaris i pensions un 5% anual (2018-2020) per impulsar el consum i l’efecte multiplicador sobre producció i inversió. • Finançament i prioritats: - Reprioritzar despesa: reduir armament, revisar grans projectes (estació d’Atocha, traçat del corredor via Madrid), rescat d’autopistes i recuperació de la despesa del projecte Castor. - Ingressos: apostar pel Corredor Mediterrani com a motor de +5% del PIB anual en activitat, al voltant de 10.000 M€. • “Treball decent”: crítica a la precarització (exemple de concessions a aeroports) i a la manca d’autocrítica i ambició de sindicats i patronals (inclosa PIMEC). Medi ambient: aigua i canvi climàtic • Presentació de la Dècada de l’Aigua (ONU) i riscos: - Demanda d’aigua dolça podria augmentar un 40% a mitjans de segle. - 2.000 M de persones sense accés a aigua potable; 4.500 M sense sanejament adequat. - 90% dels desastres naturals vinculats a l’aigua; 80% d’aigües residuals retornen sense tractament. • Crítica a la privatització de l’aigua (casos com la Patagònia xilena) i a la idea de convertir-la en un bé merament mercantil. • Canvi climàtic i riscos urbans: el cas de Jakarta (subsidiència per buidatge d’aqüífers, inundacions, necessitat de dics caríssims) com a advertència de mala planificació. • Les dessaladores com a solució parcial: útils però costoses d’implantar i mantenir; cal eficiència, reutilització i gestió integral. Idees clau • Diàleg polític urgent per resoldre un conflicte de naturalesa política, no penal. • Risc macroeconòmic per l’elevat deute i possibles pujades de tipus; cal prioritzar despesa i invertir en productivitat. • Treball decent i pujada de salaris/pensions com a motor de consum i cohesió social. • Aigua i clima com a grans reptes: garantir accés universal, evitar privatitzacions abusives i planificar ciutats amb criteris ambientals. Cites destacades "Les religions no trenquen, normalment uneixen; qui trenquem som les persones." "Solament podrà solucionar-se a través d’un procés de diàleg i negociació sense condicions prèvies."

  • 30'

    Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams

    Context i convidats • Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio Desvern) • Conducció: Lina i Montserrat Xilló. Convidada: Iolanda García (psicòloga, exregidora a Sant Just, actualment a l'Ajuntament de Molins de Rei). • Tema central: el llibre "Fer pinya" de Jordi López del Tell i com els castells inspiren el lideratge i la gestió de persones. El llibre "Fer pinya" i per què escollir-lo Per què aquest llibre? • Iolanda el tria pel seu pas per recursos humans i perquè el llibre la va frapar. • El protagonista és un directiu expatriat amb por de pèrdua d'estatus i dubtes de futur; el retorn a les arrels i l’amistat d’un cap de colla castellera li serveixen de mirall i guia. • Eixos temàtics: amistat, valors, empatia, compromís, difèrencia i diversitat, i gestió d’emocions. Metàfora castellera aplicada a l’empresa • Les empreses són persones: sense coneixement de les persones i empatia, no hi ha lideratge eficaç. • Els castells mostren un compromís voluntari que només es sosté si el lideratge és respectuós i inclusiu: sense bona gestió, la gent “desenganxa”. • Intergeneracionalitat: del més petit a l’experimentat, tothom aporta segons la seva etapa vital; a l’empresa, junior i sènior sumen. • Fracàs com a aprenentatge: es pot “carregar” i no “descarregar”; encara així, s’hi celebra l’esforç col·lectiu i es converteix en millora. • Escolta de la base: la pinya sosté el castell. Trasllat empresarial: cal escoltar la base i donar veu a tothom. • Igualtat d’estatus: a la colla, fora càrrecs; tots són iguals dins la pinya. S’enforteix el sentit de pertinença. • Col·laboració intercolles: ajuda mútua fins i tot entre “competidors”. Paral·lelisme amb empreses col·laboratives i ecosistemes. Valors clau del lideratge (aprenent del cap de colla) • Força, equilibri, valor, compromís i seny com a marc d’acció. • Team building amb colles: casos reals on caps de colla (p. ex. de Vilafranca) treballen valors amb directius globals. Diversitat i acceptació • El llibre denuncia la tendència d’algunes organitzacions a excloure la diferència per comoditat. "Acceptar els qui són diferents en comptes de rebutjar-los... potser estem enterrant la llavor del coneixement que a curt o mitjà termini necessitem." • Liderar és donar temps, delegar i respectar ritmes (evitar el “ja ho faig jo”), o s’acaba centralitzant i generant estrès. Vida, felicitat i arrels • L’amic renuncia a una gran multinacional per dirigir una empresa local: felicitat com a coherència amb valors i vida comunitària. • Final emotiu: conversa pare–fill. El fill (17–18 anys), després de 10 anys a Hongria, afirma les seves arrels, amics i projecte esportiu i demana estabilitat. El pare entén el valor d’arrelar. • L’arrelament i la diversitat es veuen també a la colla (ex.: enxaneta d’origen africà), reforçant el lligam social. Cites i recursos del llibre "La glòria més gran no consisteix en no haver caigut mai, sinó haver-se aixecat després de cada caiguda." — Confuci "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer." — Companys • Estructura amigable: capítols curts amb aforismes (de filòsofs i cultura popular: Star Wars, Harry Potter...) i reflexions aplicades. Bloc final religiós: Diumenge de Rams • Explicació de la litúrgia del Diumenge de Rams: benedicció de palmes i llorer, i lectura de l’Evangeli. • Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc sobre l’entrada humil de Jesús a Jerusalem, muntat en un pollí. • Comiat i desig de Bona Pasqua als oients. Idees clau per endur-se • Lideratge humà: sense empatia i escolta, no hi ha pinya. • Fracàs productiu: caure i aixecar-se com a motor d’aprenentatge col·lectiu. • Base empoderada: donar veu i reconeixement a qui sosté l’organització. • Diversitat com a avantatge: acceptar diferències per anticipar futurs i innovar. • Col·laboració: construir xarxes més enllà de l’empresa pròpia. • Arrels i sentit: la carrera només té sentit si s’alinea amb valors, família i comunitat.

  • Veus Parròquia del 14/3/2018 — Gra de blat i Pasqua, cinc anys del papa Francesc, confessió a Quaresma, Sant Salvador d’Horta i agenda eclesial

    Panorama general del programa Veus de la parròquia emet en ple temps de Quaresma i proposa un recorregut espiritual i informatiu: lectura i comentari de l’Evangeli segons Joan (el símbol del gra de blat), 5 anys de pontificat del papa Francesc i l’ús responsable de les xarxes, una catequesi sobre la Reconciliació signada per mossèn Joaquim Rius, la vida de sant Salvador d’Horta, i una agenda amb propostes pastorals. El tram final inclou una reflexió sobre el dret a parlar de Déu i uns tuits del papa. Lectura i comentari de l’Evangeli (Joan 12, 20-33) "Quan jo sigui aixecat de la terra, atrauré tothom cap a mi." Idees clau • El gra de blat: si no mor, queda sol; si mor, dona molt de fruit. Imatge central de la vida cristiana com a do fecund. • La creu com a “elevació”: en Joan, la crucifixió és alhora glorificació; la mort de Crist és amor salvífic i font de fecunditat. • Crida al servei i a seguir Jesús: “qui es fa servidor meu, que em segueixi… el Pare l’honorarà.” • Camí quaresmal: conversió perseverant posant els ulls en el Crist crucificat. Notícies d’Església: 5 anys del papa Francesc i xarxes socials • Recordatori dels 5 anys de l’elecció de Francesc (13/03/2013): sorpresa i confirmació de la pluralitat a l’Església guiada per l’Esperit. • Les xarxes socials com a fòrum obert i global: el Papa n’és defensor; es demana bon ús i evitar-ne el mal ús. • Invitació a fer, amb allò que tenim a les mans, el món una mica millor. Catequesi quaresmal: Reconciliació i conversió (mossèn Joaquim Rius) Eixos de la proposta • La millor preparació per a la Pasqua passa per la revisió de vida i el Sagrament de la Confessió. • Mirar motivacions, relacions i opcions a la llum de l’Evangeli i del bé dels altres (casa, veïnat, feina, carrer). • Confiar en la gràcia i el do de l’Esperit Sant per acollir el perdó gratuït de Déu. • Evitar una pràctica superficial: cal anar al fons, amb silenci, paraula de Déu meditada i propòsit de conversió. • La Quaresma com a pas de mort a vida, cap a una comunió més plena amb Jesús i amb els germans. Sant Salvador d’Horta: vida i devoció • Naixement a Santa Coloma de Farners (1520) i joventut treballant a Barcelona. • Vocació religiosa: pas per Montserrat i entrada als franciscans (1541). • Estada a Horta de Sant Joan (1547-1559): creix la fama de taumaturg. • Inquisició: processat i absolt; es reconeix l’enveja com a origen de les acusacions. • Darrers anys a Càller (Sardenya) lliurat a la pregària i a guarir malalts. • Beatificat (1606) i canonitzat (1938). Lloc de pelegrinatge al convent de Sant Salvador (Horta de Sant Joan). Agenda i vida pastoral • Assemblea General de Càritas (17/03): Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, amb bisbe, equip diocesà, ponència formativa, dinar de germanor i Eucaristia. • Vetlla de Pregària – Dia del Seminari: adoració al Santíssim, testimonis vocacionals i refrigeri. • Jornada de meditació a Sant Pere de Castellet (Pantà de Foix). • Taller monàstic a Montserrat (Tríduum Pasqual; homes 18-35): iniciació a la vida monàstica. • Exercicis espirituals de Setmana Santa a Casa Betània (Cornellà): oberts a tothom. El dret a parlar de Déu i la fe en l’esfera pública • Record de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 18): llibertat de pensament, consciència i religió, i dret a manifestar la fe en públic i en privat. • Voces eclesials: - Mons. Aupetit: trencar el “tabú” d’hablar de Dios. - Card. Cañizares: risc de la fe reclosa a l’àmbit privat per un laïcisme ideològic. • Invitació bíblica (Dt 4,29): cercar el Senyor amb tot el cor per trobar-lo. Tuits del papa Francesc: itinerari espiritual • Perdó i escolta: demanar coratge per demanar perdó i capacitat d’escoltar Déu. • Vida coherent: no n’hi ha prou amb escoltar; cal viure com Jesús. • Joia de l’Evangeli: bona nova que es propaga de generació en generació. • Misericòrdia: millor medicina per a moltes ferides és un cor que coneix la misericòrdia. Tancament: antiguitat i novetat, ecumenisme i testimonis • L’Església és antiga i moderna quan torna a l’essencial de l’Evangeli (misericòrdia i bondat). • Crida a l’ecumenisme i a la fraternitat entre esglésies cristianes. • Record i pregària pels màrtirs de les esglésies d’Orient avui.

  • 29'

    Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme

    Context i convidats Programa "Veus de la Parròquia" (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a entendre de viva veu l’Islam. Conversa amb la Nàdia (marroquina, de Fes) i en Mateu (català convertit a l’Islam per casar-se), amb el conductor Lluís i la col·laboradora Immaculada Periques. Temes principals Identitat, orígens i matrimonis mixtes • La Nàdia es defineix com a àrabo-musulmana, creient però de pràctica moderada. • En Mateu explica la seva conversió a l’Islam per contraure matrimoni amb la Nàdia, atès que una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; en canvi, un home musulmà pot casar-se amb dones de religions del Llibre (jueva o cristiana). Corà i Sunna: revelació i tradició • La visió musulmana sosté que el Corà és paraula dictada per Al·là a Mahoma a través de l’àngel; el text es tanca amb la mort del Profeta. • Després, la Sunna (pràctiques i dits del Profeta) orienta la vida islàmica i explica diversitats culturals (costums de dol, ablucions, aparença...). Pràctiques religioses i vida quotidiana • Oració i Ramadà: reconeixen que la pràctica és més exigent a Catalunya que al Marroc, on l’entorn social acompanya (ritmes, horaris, espais). • Hajj (Meca): viatge somiat i altament espiritual; s’organitza amb cupos i sorteigs per país per gestionar les multituds. • Alimentació halal: s’evita el porc i es respecta el sacrifici ritual; es menciona la complexitat de l’alcohol en els textos (prohibició i advertència de no resar embriac) i la necessitat d’interpretació. Dona, vel i models de vida • La Nàdia, musulmana moderna i liberal, no porta vel; reivindica identitat oberta amb arrels religioses. Matrimonis, divorci i poligàmia • Al Marroc hi ha reformes legals: poligàmia fortament restringida (consentiment de la primera dona, capacitat econòmica i justícia), i repudi masculí limitat per llei. • Defensa que la poligàmia, en context, s’orienta a protegir drets de dones i fills davant relacions extramatrimonials. Integració, moderació i radicalització • A Catalunya, perceben una tendència a la moderació i integració: l’Islam es manté i evoluciona cap a formes més lliberals. • Sobre el terrorisme, rebutgen l’associació entre Islam i violència: parlen de manipulació, pobresa i manca d’educació com a factors de radicalització, amb matisos i excepcions. Diàleg interreligiós i respecte • Subratllen el respecte interreligiós en l’Islam: no matar innocents, no atacar qui resa, i el principi de no coacció en la fe. Punts clau • El Corà és tancat des de la mort de Mahoma; la Sunna n’articula l’aplicació pràctica. • Pràctiques centrals: oració, Ramadà i Hajj; el context social facilita o dificulta la vivència religiosa. • Halal: ètica alimentària i de sacrifici; porc prohibit i alcohol com a tema d’interpretació prudent. • Reformes al Marroc sobre poligàmia i divorci, amb èmfasi en justícia i responsabilitat. • Islam i pau: l’essència és el respecte, la tolerància i la no violència; el radicalisme és una desviació sovint alimentada per factors socioeconòmics. Cites destacades "El respecte és la base de la religió musulmana." "Si vols creure, creus; si no vols creure, no creguis." Conclusions • Testimoni personal i proper que mostra un Islam quotidià, integrat i respectuós, amb consciència de les seves diversitats culturals i reptes contemporanis. • L’episodi ofereix un pont de comprensió sobre creences, pràctiques i marcs legals, i desmunta simplificacions sobre l’Islam i la violència.

  • 27'

    Veus Parròquia del 28/2/2018 — Treball decent, escola catalana i malbaratament alimentari: Justícia i Pau als 50 anys, amb mirada a Kurdistan/Guta i alertes ONU a l’Àfrica

    Resum general Podcast de “La finestra de Justícia i Pau” amb una conversa coral centrada en: (1) la crida al "treball decent" i la precarietat laboral; (2) la defensa de l’escola catalana; (3) la condemna de la violència a Kurdistan/Afrin i a Guta (Síria) i el posicionament del Papa; (4) el 50è aniversari de Justícia i Pau; (5) el malbaratament alimentari i les solucions locals; i (6) un “minut d’Àfrica” amb alertes humanitàries de Nacions Unides. Punts clau Treball decent i precarietat: reclam de salaris i condicions dignes, especial focus en joventut, lloguers abusius i pobresa energètica; referència a l’OIT i a la necessitat de polítiques públiques i reforma laboral amb criteris humans. Escola catalana: concentració local per defensar drets educatius i model lingüístic; sentiment de “tornar 35 anys enrere” en les reivindicacions. Kurdistan i Guta (Síria): denúncia de bombardejos i violacions de drets; missatge del Papa Francesc a Erdogan i crítica a la indústria d’armes. 50 anys de Justícia i Pau: memòria de campanyes (armament, banca ètica) i compromís a transformar el món amb petites grans coses. Malbaratament alimentari: iniciatives municipals i escolars (tàpers, donacions), paper de Solidança, i proposta de llei catalana amb dades d’impacte. Alertes ONU a l’Àfrica: tragèdies al Mediterrani i necessitats urgents a Sudan del Sud i Somàlia. 1) Treball decent i precarietat laboral "No qualsevol treball sinó un treball decent" Idees principals Acte i debat: anàlisi del fòrum “Com assolir avui un treball decent”, amb representants sindicals, institucionals i empresarials, i moderació periodística. Diagnosi: • Salaris baixos i precarietat creixent. • Lloguers que superen el 40% del sou i pobresa energètica. • Impacte en joves: feines inestables i dificultat per compaginar feina i estudis. Polítiques públiques: crida a reformes laborals amb criteris humans i a l’impuls polític efectiu. Marc internacional: tema prioritari a l’OIT i a la Unió Europea. Missatge La dignitat en el treball és clau per evitar l’exclusió social. Cal incidència col·lectiva i responsabilitat també de qui té feina estable per defensar els drets de tothom. 2) Escola catalana i drets educatius Concentració a la plaça de l’Ajuntament per reclamar respecte al model educatiu català i als drets adquirits. Presència d’entitats locals (com EVA) i famílies; el mal temps no impedeix fer “pinya”. Mirada històrica: "Vols dir que haurem de tornar a sortir al carrer com fa 35 anys per reivindicar l’escola catalana?" Crida a continuar mobilitzats per la convivència i la igualtat d’oportunitats. 3) Kurdistan i Guta: condemna de la guerra i crida del Papa Fets destacats Kurdistan (Afrin): denúncia d’operacions militars turques amb víctimes civils. Guta Oriental (Síria): bombardejos i ús de gas clor; l’ONU parla de "l’infern a la Terra". Posicions i apel·lacions Justícia i Pau d’Europa i el Vaticà: demanda d’aturar la violència i respecte al dret internacional. "Aquest és un àngel de pau que venç el dimoni de la guerra" (medalla del Papa a Erdogan) Crítica a fabricants i comerciants d’armes i proposta de destinar capacitats industrials a energies renovables i desenvolupament. 4) 50è aniversari de Justícia i Pau Commemoració amb eucaristia i dinar: repàs de campanyes sobre armament i banca ètica. Compromís de futur: transformar el món des de les petites grans coses i defensa dels drets humans i la dignitat. 5) Malbaratament alimentari: solucions locals i marc legal Pràctiques i projectes Restaurants de Sant Just: tàpers orgànics per endur-se el menjar i evitar llençar-lo. Escoles: aprofitament d’excedents de menjador per a famílies vulnerables (exemple a Castellar del Vallès i iniciatives locals; referència a la peça “En aquesta escola no es llença el menjar”, El País, 13/02). Solidança: recull, envasat i distribució diària a famílies derivades per serveis socials (ex. Escola Marrex), amb resultats positius sostinguts. Proposta de llei catalana Re-entrada al Parlament (8/02) de la llei contra el malbaratament alimentari. Objectius: canviar comportaments, recuperar el valor dels aliments, reduir residus i reforçar donacions i transformació en bioenergia. Dades clau a Catalunya: • ~262.000 tones/any malbaratades. • 35 kg per persona/any. • Cost anual ~112 € per habitant (total >840 M€). 6) Minut d’Àfrica (ONU): emergències i xifres Mediterrani (Líbia): ~90 migrants ofegats (12/02). Sudan del Sud: es demanen 3.200 M$ per atendre 9,5 M de persones (refugiats/desplaçats); denúncia de morts per fam. Somàlia: necessitat de 1.500 M$ per alimentació i assistència. Conclusió Eix comú: la dignitat humana. Des del treball i l’educació fins a la pau i l’alimentació, calen respostes coordinades i acció cívica sostinguda.