Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

229-240 de 481

  • Veus Parròquia del 30/1/2019 — Judaïsme, tradició i modernitat a Sant Just: llegat xueta, conversió, xàbat, comunitats de Barcelona i identitat amb Israel

    Panorama general de l’episodi "La llibertat i la vida" — idea clau que, segons els convidats, sintetitza l’aportació del judaïsme. En aquest capítol de Veus de la parròquia dedicat a “judaïsme, tradició i modernitat”, la Roser Parés i l’Enric (parella santjustenca) expliquen el seu camí vital i religiós: el llegat xueta de Mallorca de la Roser, el procés de conversió jueva de l’Enric, les pràctiques com el xàbat i la caixrut, i el teixit de comunitats jueves a Barcelona. També aborden la identitat jueva (religiosa i cultural), la transmissió matrilineal i les seves experiències a Israel, tot distingint entre jueu, israelita i israelià. El tram final insinua el debat religió–política, que queda posposat per a un altre programa. Principals temes tractats 1) Llegat xueta i identitat • La Roser es declara d’origen jueu per línia materna: família xueta de Mallorca, marcada històricament per la Inquisició (15 cognoms assenyalats). • Educada en context catòlic però amb costums i sensibilitats jueves a casa (p. ex., creença en la reencarnació; preferències funeràries segons tradició jueva). • El dol per la mare impulsa una recerca profunda sobre què vol dir “ser jueu”. 2) Conversió i trajectòria personal • L’Enric, amb educació cristiana, entra en contacte amb el judaïsme a través de la Roser i en destaca la coherència vital i l’estudi constant. • Inicia un procés formal de conversió: estudi de la Torà (pentateuc), inici d’hebreu, vida comunitària, i examen davant el Bet Din (tribunal rabínic). • El matrimoni de la parella és civil; un casament religiós seria possible un cop completada la conversió. 3) Clau espiritual del judaïsme • Valor central: llibertat (memòria de l’alliberament de Pésah) i sacralitat de la vida (mitzvà de preservar-la). • Arrels compartides amb el cristianisme (Antic Testament; Jesús com a jueu), però camins històrics diferents (Constantí, Teodosi i institucionalització romana del cristianisme). 4) Pràctiques: xàbat, caixrut i comunitat • Xàbat: compromís setmanal — començar divendres vespre, viure’l en comunitat o a casa. • Caixrut: hàbits alimentaris com a part de l’“aliment de l’ànima” i el cos — coherència ètica i salut. • Estudi i debat: qüestionar-ho tot, sense dogmes tancats com a tret identitari de l’aprenentatge jueu. • Comunitat de referència: línia conservadora (homes i dones amb igualtat litúrgica), en contrast amb la ortodòxia (separació d’espais; p. ex., “balcó de les dones”). 5) Comunitats jueves a Barcelona • Barcelona compta amb 4-5 comunitats principals: CIP (la més antiga i ortodoxa, carrer Avenir), TiT (la seva; “futur” en hebreu), Bet Shalom (reformista), entre d’altres. • Dimensió: aproximadament 5.000 jueus a Catalunya (molts laics, inclosos israelians que no s’adscriuen a cap comunitat). • Governança: cada comunitat contracta el seu rabí; si no hi ha sintonia, es pot no renovar el contracte. Existeixen grans rabins (sefardí i asquenazita), però el pols real recau en la comunitat. • A Sant Just i entorn no hi ha iniciatives comunitàries jueves organitzades. 6) Identitat, transmissió i laïcitat • Transmissió matrilineal: “ets jueu si ets fill de mare jueva”, tant per certesa de filiació com per la proximat emocional i educativa amb l’infant. • Possibilitat de ser jueu laic: identitat i cultura més enllà de la creença religiosa; “ser jueu no és només religió, és identitat”. • Expressió popular: > “Dos jueus, tres opinions” — pluralitat interna com a marca. 7) Israel: normalitat i diversitat • Experiències positives a Israel: normalitat de ser jueu, sensació de seguretat, país còmode per viatjar (fins i tot sense agència), interès històric i social (p. ex., kibbutzim). • Distincions clau: - Jueu: identitat del poble jueu. - Israelita: terme que abraça el conjunt del poble jueu (referència bíblica). - Israelià: ciutadania de l’Estat d’Israel (hi ha israelians àrabs, cristians, etc.). • A Israel hi ha llibertat de culte; s’emfatitza la diversitat global jueva (incloent els falasha, jueus etíops). 8) Religió i política (tema obert) • El presentador planteja la dificultat de distingir religió i política en el context del conflicte amb l’entorn àrab. • La Roser i l’Enric apunten visions crítiques però l’Enric proposa posposar el debat per a un altre programa, amb més temps i veus contrastades. Idees destacades • Llibertat i vida com a eixos ètics i espirituals del judaïsme. • Transmissió matrilineal i identitat jueva més enllà de la fe. • Comunitarisme plural: ortodox, conservador, reformista; governança local dels rabins. • Pràctiques que articulen el temps i el cos: xàbat i caixrut. • Israel com a espai de normalitat jueva i llibertat de culte, amb gran diversitat interna.

  • Veus Parròquia del 23/1/2019 — 70 anys de Drets Humans: habitatge digne, xarxes i ecologia, i el Corredor Mediterrani

    Resum general El programa aborda, amb to proper però crític, la centralitat dels drets humans (70è aniversari de la DUDH) i el seu aterratge en la realitat local: el dret a l’habitatge i l’actual crisi d’accés. Es connecta amb la consciència ecològica (plàstics, residus) i es tanca amb una píndola d’infraestructures sobre el Corredor Mediterrani. Temes principals 1) Drets Humans i dignitat • 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb lectura del preàmbul i de l’Article 1. • Idea clau: la dignitat inherent i els drets inalienables fonamenten la llibertat, la justícia i la pau. "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets..." 2) Dret a l’habitatge i exclusió residencial • Es denuncia que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé essencial per a una vida digna. • Dades alarmants (informe esmentat de Càritas, 2018): 36% de persones a la diòcesi de Barcelona afectades per exclusió residencial. • Biaix econòmic: salaris sovint mileuristes vs. lloguers de 700–1.200 € i fiances de 3 mesos (entrada de ~3.000 €). Dificultat real per cobrir llum, gas i alimentació. • Debat sobre regulació: parc públic insuficient i mercat privat amb pujades lliures. "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." 3) Joves, lloguer compartit i precarietat • Emancipació tardana (30+ anys) per pressió econòmica. • Creix la via del lloguer compartit (apps com Badi): habitacions a 300–400 € sense control, amb pèrdua d’intimitat i d’“fer-se casa”. • La precarietat ja no afecta només estudiants: també adults de 40–60 anys. • Casos límit: persones vivint en trasters (Blue Space) per impossibilitat d’assumir un lloguer. 4) Marc ètic i obligacions públiques • Recordatori de la doctrina social: Pacem in Terris (Joan XXIII, 1963) identifica l’habitatge com a mitjà necessari per a una vida digna. • La DUDH sorgeix per evitar abusos dels Estats; no garantir habitatge digne és qualificat com un abús contrari a la declaració. • Crida a polítiques per a tots els col·lectius (inclosos els sense sostre; menció a la tasca d’Arrels). 5) Ecologia, xarxes i consum responsable • Les xarxes socials com a altaveu: el Ten Years Challenge visualitza l’impacte del canvi climàtic (óssos polars desnodrits, mars plens de plàstic). • Guia pràctica per reduir residus quan comprem: - Evitar bosses i safates de plàstic, envasos d’un sol ús i embolcalls innecessaris. - Portar carro/cabàs/bosses de roba; optar per productes a granel, gots reutilitzables i paper reciclat. - Dada clau (estudi 1992): bosses de plàstic = 6% del pes i 22% del volum de la brossa. 6) Corredor Mediterrani • Breu actualització: projecte amb impacte econòmic i de serveis, dinamitzador de llocs de treball i clau per al transport de mercaderies i persones. • Paper de les inversions públiques (pressupostos, Ministeri de Foment) i la connexió amb ports, ferrocarrils i aeroports com a eixos històrics del comerç i la cultura. Cites destacades "Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana... constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món." "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." "És un abús... i va contra la Declaració Universal dels Drets Humans." "Ens estem carregant el planeta." Conceptes clau • Dignitat humana, DUDH, exclusió residencial, lloguer compartit, famílies monoparentals, plàstic d’un sol ús, compra a granel, Corredor Mediterrani. Pistes d’acció • Polítiques públiques: ampliar parc d’habitatge assequible, explorar regulació del lloguer, reforçar itineraris d’inclusió (sense sostre). • Acció ciutadana: reduir plàstic en la compra, prioritzar reutilització i reciclatge, fer servir cabàs/carro i gots reutilitzables.

  • Veus Parròquia del 16/1/2019 — Wonder, consideració i grandesa davant la diferència + Lectura de les Noces de Canà

    Introducció Programa Paraula Viscuda (Veus de la parròquia) a Ràdio Desperd. Conducció amb la Montserrat Giró i convidada la Pilar Lombarte. El nucli del programa gira al voltant del llibre Wonder i el seu impacte humà i educatiu, amb un tram final dedicat a la lectura de l’Evangeli (Noces de Canà, Jn 2,1-12). Conversa sobre “Wonder” (Wanda/Wonder) Sinopsi i estructura • Protagonista: l’August, un nen amb el rostre deformat que afronta l’entrada a l’escola després d’anys de cirurgies i logopèdia. • To i forma: llibre amb vuit parts i veus diverses; narrativa senzilla, tendra i optimista que facilita l’empatia immediata. • Temes centrals: la mirada cap a “el diferent”, l’amabilitat, la consideració, la grandesa del cor, l’amistat i la comunitat escolar. "Des de les primeres pàgines em va captivar... veia un nen que parlava amb mi." Capítols i cites destacades • Capítol 6, El cel: conversa mare-fill d’una gran tendresa, síntesi de la vivència emocional del nen. • Dites a l’inici de cada part i els preceptes del Sr. Browne (un cada mes) com a brúixola ètica per als alumnes. La Pilar subratlla especialment el d’octubre: "Els teus actes són els teus monuments. És una piràmide feta en lloc de pedres: està feta dels records que la gent té de tu." • Discurs final del director (graduació): la mesura del creixement no són centímetres ni notes, sinó el bé que fem amb el nostre temps i als altres. Idea clau de “ser més considerats del que cal”. "Hauríem d’instaurar una norma de vida: intentar ser sempre una mica més considerats del que cal." "El més gran és aquell que, gràcies a l’atracció del seu propi cor, arriba a més cors." Personatges i relacions • Amics que sostenen: en Jack i la Summer. • Família: pares amorosos, germana amb un arc de creixement que inclou un moment de vergonya i posterior reconeixement. • Escola: professorat i direcció que modelen valors (preceptes, discurs de graduació) i aborden el bullying. Impacte personal a la convidada (Pilar) • El llibre li ha transformat la mirada: “veure el diferent d’una manera diferent”, aprofundint en pensaments i ànima del protagonista. • Reivindica el llibre com a lectura recomanable (quasi obligatòria) per a joves i adults: fomenta sensibilitat, empatia i inclusió. • Diferencia clarament Wonder d’un llibre d’autoajuda: no dona receptes, sinó que “se’t posa dins del cor” a través de la història. Temes socials i educatius Diferència, capacitats i inclusió • Crítica a l’estigma històric (“retenir a casa” el diferent) i pas cap al reconeixement de capacitats diverses. • Ciutat vs. poble: percepcions diferents de la discapacitat; als pobles persisteixen alguns prejudicis però també hi ha acollida comunitària. • Wonder com a eina pedagògica: és llegit a escoles, té adaptació cinematogràfica i impulsa converses sobre bullying i amabilitat triada. "Sé que no puc canviar el meu aspecte, però sí que podem canviar la manera de mirar." Preceptes i pràctica educativa • El mestre anota preceptes a la pissarra i convida l’alumnat a pensar-hi i participar-hi (ex.: incloure “Déu” si surt en el debat), fomentant diàleg i valors. • La idea de grandesa es vincula a la força del cor i a la capacitat d’arribar als altres; l’August rep el premi final, símbol de reconeixement a la seva trajectòria humana. Espai litúrgic: Lectura de l’Evangeli (Jn 2,1-12) Les Noces de Canà i el vi millor • Context: inici del Temps Ordinari (Cicle C). • Lectura i breu comentari de les Noces de Canà: Maria intercedeix (“No tenen vi”) i Jesús transforma l’aigua en vi; el millor vi queda per al final. • Paral·lel suggerit amb Wonder: la maternitat que guia, l’atenció a la necessitat i la transformació que canvia la mirada i la comunitat. Conclusions i recomanacions • Wonder és un relat d’amor en majúscules, educació del cor i cura de la diferència. • Missatges clau que travessen el programa: Triar ser amables cada dia. Ser “més considerats del que cal”. Mesurar l’èxit per l’impacte positiu sobre els altres. • Recomanat per a adolescents i adults; útil per a docents, famílies i comunitats que vulguin treballar empatia, convivència i inclusió.

  • Veus Parròquia del 9/1/2019 — Baptisme del Senyor, Reis d’Orient i l’Església a Catalunya: Evangeli de Lluc, comentaris (Pagola), poema de Rubén Darío i agenda pastoral

    Visió general del programa Programa “Veus de la Parròquia” (Ràdio d’Esvern). Emissió de dimecres 9 de gener (setmana després d’Epifania). Fil conductor: el Baptisme del Senyor i la llum de l’Epifania com a crida al testimoniatge cristià. "Tu ets el meu Fill, el meu estimat, amb tu m’he complagut" Lectura i reflexió de l’Evangeli (Baptisme del Senyor) Passatge llegit (Lc 3,15-22) • Expectació del poble i discerniment sobre Joan Baptista versus el Messies. • Joan anuncia el qui és més fort: baptisme amb l’Esperit Sant i foc; ventar el gra (judici i purificació). • Baptisme de Jesús: cel obert, Esperit en forma de colom i veu del Pare que el proclama Fill. Claus teològiques destacades • Jesús és la Paraula del Pare: cal “parar l’orella del cor” per escoltar, meditar i pregar. • El baptisme cristià, ahir i avui: - Antiguitat: catecúmens baixaven nus a la piscina, unció i túnica blanca (revestir-se de Crist). - Avui: triple ablució al cap i fórmula: “Et batejo en nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.” • Lectura actual del “pecat original”: - No com a culpa personal del nadó, sinó com a condició d’un món on imperen els vicis capitals i el pecat estructural. - El baptisme expressa l’esperança que l’Esperit enforteix i preserva del mal. • Tò de la celebració: gratuïtat, renovació de les promeses baptismals, i centralitat de Paraula, Perdó i Eucaristia. Notícies d’Església i recursos espirituals Novetats editorials i estudis • Antonio Pinheiro (catedràtic de Filologia i estudiós del NT) publica “Aproximación al Jesús Histórico” (Trotta): aproximació històrica i crítica literària al Jesús del segle I. Pràctica d’espiritualitat quotidiana • Recomanació de la Lectio Divina: llegir, pregar i meditar la Bíblia cada dia. • “Paraula i vida 2019” (Editorial Claret): l’Evangeli comentat cada dia; col·laboracions 2017 (Papa Francesc), 2018 (Monjos de Poblet), 2019 (Benedictines de Montserrat). Disponible també en castellà per a Espanya i Amèrica Llatina. Comentaris dominicals sobre l’Epifania (Reis) Mossèn Joaquim Rius — “Festa dels Reis: il·lusió i esperança” • La il·lusió uneix grans i petits; valor del gest per damunt del regal. • L’esperança com a virtut teologal: actitud activa, no mera espera. • Convertir la vida en ofrena a Déu a través del servei als germans: afecte, ajuda, donació, caritat encarnada. • Celebrar va lligat a accions reals que transformen; esperança que es contagia perquè es fonamenta en Jesús. José Antonio Pagola — Tres actituds davant Jesús (relat dels mags) • Tres respostes: - Els mags: buscadors guiats per una petita llum; perseverança i adoració del Déu amagat en la fragilitat. - Els representants del Temple: coneixen les Escriptures però resten indiferents; seguretat religiosa que encega. - El rei Herodes: veu en Jesús una amenaça de poder; lògica d’opressió davant qui porta alliberament. • Camí de Déu fora dels centres de poder: de Jerusalem a Betlem, cap a la tendresa i la pobresa de la vida. “Es revela a qui, guiats per petites llums, busca incansablement una esperança per a l’ésser humà.” Poesia i Nadal Rubén Darío — “Los tres reyes magos” • Poema recitat amb les veus de Gaspar, Melcior i Baltasar: tres dons (encens, mirra, or) i la proclamació de la luz, amor i vida que venen de Déu. • Final celebratiu: triomf de l’amor i victòria sobre el caos amb la llum de Crist. Felicitació de l’Arquebisbat de Barcelona • Invitació a escoltar el ressò del Naixement: desig de pau, retorn al gust de la mel i camí amb el cor net. • Beneïda entrada a l’any 2019 amb pau i esperança. Fe i actualitat: l’Església a Catalunya (dades clau) • Estructura: 10 diòcesis, 2.117 parròquies; 1.564 preveres i 5.700 religiosos/es; diaca permanent i laicat col·laborador. • Sacraments anuals: >4.000 matrimonis, ~20.000 baptismes, 17.248 primeres comunions, 6.351 confirmacions; 7.758 catequistes. • Presència social: hospitals, residències, presons; atenció a famílies, joves, migrants, refugiats, dones en situació de carrer, gitanos, apostolat del mar i carretera. • Càritas: >13.000 voluntaris; principal agent d’ajuda als pobres i marginats. • Educació: 381 centres amb >237.000 infants i joves. • Patrimoni i cultura: cura d’esglésies, catedrals, monestirs; difusió d’art, música, ràdio. • Finançament: 22% via “X” de l’IRPF (0,7% dels impostos dels contribuents que ho trien); resta per aportacions i gestió pròpia. Agenda pastoral • Pelegrinatges a Terra Santa (Comissaria de Terra Santa, OFM — C. Santeló, 80): 9–16 maig; 5–12 set.; 10–17 oct. 2019. Tel. 932 022 757. Places limitades. • Recés a la Casa d’Espiritualitat Betània (C. Bonavista, 37, Cornellà): Dg. 20 de gener, 10:00–17:30, amb Mn. Fernando Maristany. Cloenda • Recordatori d’horaris d’emissió i escolta en línia a la web de Ràdio d’Esvern.

  • Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política

    Resum general En aquesta conversa a Veus de la Parròquia, amb l’educador i representant de diàleg interreligiós Jorge (Jordi) Burman de la Comunitat Israelita de Barcelona, s’aborden temes clau del judaisme contemporani i històric: des de les arrels de l’antisemitisme a Europa, passant pel sentit del sionisme i la fundació de l’Estat d’Israel, fins a la convivència Israel–Palestina i la realitat de les sinagogues a Catalunya. També es reflexiona sobre el futur de la fe jueva, la transmissió familiar de les tradicions i la necessitat de laïcitat en el llenguatge polític per evitar prejudicis. Punts clau del diàleg • Arrels històriques de l’antisemitisme a Europa: la calúmnia del deïcidi, la imposició de viure en guetos i l’estigma vinculat a la usura, en contrast amb períodes de convivència més normalitzada a països de tradició islàmica. • Sionisme i retorn: el sionisme s’explica com a sinònim espiritual de Sió/Jerusalem i com a aspiració d’autodeterminació després de segles d’exili, culminant amb la partició de l’ONU (1947) i la fundació d’Israel (1948). • Convivència Israel–Palestina: es remarca la vida quotidiana compartida i la cooperació (fins i tot sanitària), alhora que s’assenyalen interessos geopolítics i d’indústries armamentístiques com a combustible del conflicte. Exemple de pau: els acords amb Egipte (Anwar Sadat). Esperança en resolucions de l’ONU i en les noves generacions. • Futur del judaisme: la pràctica és viscuda a la llar (la veritable “sinagoga”), amb festes com Sukkot i Pésah centrades a casa. Es preveu més entesa interreligiosa i reconeixement de similituds. • Sinagogues i patrimoni a Catalunya: definició de Beit ha-Kneset (casa de reunió), evolució del culte després de la destrucció del Segon Temple, i mapa actual de sinagogues a Barcelona i Girona. Patrimoni del Call i iniciatives de memòria històrica. • Laïcitat i prejudicis als EUA: crítica a l’etiqueta de “lobby jueu” i a la barreja de religió i política; es reclama llenguatge laic per evitar prejudicis, xenofòbia i racisme. Temes principals 1) Arrels i persistència de l’antisemitisme • Calúmnia històrica del deïcidi i politització del poder clerical a l’Europa antiga. • Guetos/Aljames: pèrdua de drets i professions restringides (estigma del “jueu i els diners”). • Contrast amb períodes de convivència en contextos islàmics fins ben entrat el segle XX. 2) Sionisme, ONU i fundació d’Israel • Sionisme = arrel espiritual de Sió/Jerusalem i aspiració de retorn present en la pregària diària. • ONU 1947: proposta de dos Estats; 1948: proclamació d’Israel. • Autodeterminació com a resposta a la manca de drets i a l’Holocaust. 3) Israel–Palestina: convivència, interessos i vies de pau • Vida quotidiana i cooperació (atenció sanitària a israelians/palestins, siris atesos a hospitals israelians). • El conflicte s’alimenta d’interessos de potències i indústries d’armes. • Model de pau: Egipte–Israel (Sadat). Records d’Yitzhak Rabin i l’esperança en la pau. • Respecte institucional: la comunitat religiosa no parla en nom de l’Estat d’Israel; suport a resolucions de l’ONU. 4) Futur de la fe i transmissió • La família com a nucli del culte: la casa és la “veritable sinagoga”. • Festes com Sukkot i Pésah donen sentit actual a la tradició. • Optimisme: creix la comprensió mútua entre religions. 5) Sinagogues i memòria a Catalunya • Origen i funcions de la Beit ha-Kneset: pregària, estudi, trobada social. • Després del Segon Temple: del sacrifici (korban) a la pregària i pas de cohen a rabí. • A Barcelona: CIP (Avenir 24, oberta 365 dies), comunitats Mazortí/Conservadores, Bet Shalom, Chabad Lubavitch… A Girona, recuperació d’espais i museus del Call. 6) Laïcitat, mitjans i política als EUA • Crítica al tòpic del “lobby jueu”: és un prejudici. • Cal despolititzar la religió i evitar etiquetar col·lectius en notícies (font de xenofòbia i violència). • Migracions religioses cap als EUA per persecucions europees; avui cal un llenguatge inclusiu i laic. Cites destacades “El que ataca un jueu ataca la humanitat… Quan cau un palestí, cau un ésser humà.” “Quien no nace para servir, no sirve para vivir.” (recordant el Papa Francesc, Laudato Si’) Conceptes clau • Sionisme: vinculació espiritual i històrica amb Sió/Jerusalem i dret a l’autodeterminació. • Beit ha-Kneset: “casa de reunió”; sinagoga com a espai de pregària, estudi i vida comunitària. • Korban: ofrena/sacrifici com a proximitat al sagrat; substituït per la pregària després del Segon Temple. • Shalom: pau i integritat; salutació que evoca plenitud (shalem = “sencer”). Notes i context • La Comunitat Israelita de Barcelona (CIP) no representa l’Estat d’Israel; per posicions oficials, remet a l’ambaixada. • CIP: C/ Avenir, 24 (Barcelona), sinagoga oberta 365 dies/any. • Visibilitat mediàtica: TV3 ha emès el Hanukkà en el marc d’un espai de festes de diferents religions.

  • Veus Parròquia del 12/12/2018 — Del Nadal al Corredor Mediterrani: comerç just i de proximitat, el missatge de pau del Papa Francesc i l’ètica pública

    Resum general Episodi coral amb tres eixos principals: la vida nadalenca i solidària del poble, una reflexió ètica i política a partir del missatge de pau del Papa Francesc, i el debat sobre el corredor mediterrani com a infraestructura clau per a la competitivitat i l’ocupació. 1) Nadal, comerç i vida comunitària • Arrenca amb ambient festiu i agenda plena: mercat de Nadal amb parades de comerç local i artesania, food trucks i activitats familiars. • Presència del comerç just: Justícia i Pau, La Forte de la Sonrisa, Acció Solidària i Logística i Sant Just Solidari hi participen amb productes i un espectacle divulgatiu (“La botigueta”, Teatre de la Tanaka) sobre comerç just i malbaratament alimentari. • Agenda cultural i religiosa: concerts (Coral Harmonia, cor Lopom de Flos, Orfeó), Pastorets, festa de Cap d’Any; missa familiar de Nadal i Missa del Gall; Pessebre Vivent i arribada dels Reis. • Campanyes solidàries: recollida d’aliments (escoles i Càritas) i de joguines (“Cap infant sense joguina”) amb suport de botigues locals (Escrivà, Cal Lliureté, Janine Patchwork, Campallar). • Defensa del comerç de proximitat: es reivindiquen la confiança, la comoditat i el servei personalitzat davant del “nou monstre comercial”. Crida a demanar productes a les botigues del poble abans de buscar fora. 2) Ètica pública i el missatge del Papa Francesc • Eix vertebrador: “La bona política està al servei de la pau”. La responsabilitat política és de tots; cal protegir drets, fomentar el diàleg entre generacions i cultures, i respectar la paraula donada. “No hi ha pau si no hi ha confiança mútua, i la confiança té com a primera condició el respecte per la paraula donada.” • Responsabilitat ciutadana en el vot: triar opcions que garanteixin habitatge, feina digna, serveis i cura de la gent gran i de qui està sol; demanar concrecions als programes. • Ètica de la veritat: denúncia de la mentida política, exigència de coherència (“dir avui una cosa i demà una altra” trenca la confiança) i d’assumir errors. • Corrupció i rendició de comptes: el pitjor descrèdit d’un govern és no admetre males pràctiques ni demanar perdó; es citen codis ètics i reaccions més rigoroses al nord d’Europa. • Marc de drets: recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans com a “apoi” de la ciutadania davant del poder. Crida a la humilitat i a “parar i reflexionar” per millorar pràctiques i adaptar-se als canvis. 3) El corredor mediterrani: competitivitat i cohesió • Definició: eix ferroviari perifèric Huelva–Portbou connectat amb França, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega; clau per a la circulació de mercaderies ràpida, de qualitat i amb costos menors. • Impacte econòmic: +3-5 punts de PIB anual i milers de llocs de treball en construcció, logística i indústria; augment d’ingressos de l’Estat i autonomies. • Estalvis i exportació: reducció de costos i temps, millor eficiència energètica; impuls a ports mediterranis per a fluxos Europa–Àsia/Àfrica. Exemples: ceràmica de Castelló; cítrics i mandarina a Huelva; alvocat (l’“or verd”) i moble a Múrcia; Ford Almofases al País Valencià. • Connectivitat transversal i sinergies: ciutats dins d’uns 100 km de l’eix (Girona, Vallès, Manresa, Igualada, Lleida, Valls, Alzira, Xixona, Múrcia, etc.) es beneficien amb costos logístics menors i cadenes de subministrament més àgils. • Crítica al model radial i a inversions improductives (AVE) fetes sense càlcul de retorn de la inversió; es reclama planificació intel·ligent, criteris de rendibilitat i mirada no centralista. 4) Tancament • Desig de bones festes, de “fer poble” i d’un 2019 amb governs que planifiquin amb visió global, ètica i eficàcia.

  • Veus Parròquia del 5/12/2018 — Pèrdua d’innocència, nazisme i esperança: “El vell que jugava a matar indis” i l’Evangeli d’Advent a Veus de la Parròquia

    Panorama general Un episodi de “Veus de la parròquia” (secció “Paraula viscuda”) amb la Montserrat Giró i l’Arianna “Ari” Bravo i Bosch, veïna de Sant Just. L’espai comença amb la presentació personal de l’Ari i entra de ple en el llibre juvenil “El vell que jugava a matar indis”, una lectura que, segons l’Ari, li va fer perdre la innocència i entendre que “no tothom és qui sembla ser”. “No era por, era que em va fer perdre la innocència.” A partir del gir fosc de la trama —el passat nazi d’un personatge clau— s’obren reflexions sobre adolescència, manipulació, responsabilitat, i sobre la maldat i la bondat al món d’avui. El tram final del programa inclou la lectura i comentari de l’Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C), centrant-se en la figura de Joan Baptista i en el missatge d’esperança i conversió. Participants i context Montserrat Giró (Montse): co-conductora de la secció, guia la conversa literària i espiritual. Arianna “Ari” Bravo i Bosch: convidada; comparteix la seva experiència personal amb el llibre i reflexions vitals. Context local: Sant Just; espai mensual “Paraula viscuda” dins “Veus de la parròquia”. Tema central: “El vell que jugava a matar indis” (ambientat a Mallorca) Sinopsi comentada sense espòilers majors • Personatges clau: un vell hoste d’hotel (Valero), Lluc (nen de 10 anys), Hanna (adolescent alemanya) i altres joves que s’hi involucren. • Tò d’entrada juvenil i d’aventures que va enfosquint-se cap a la intriga i el thriller moral. • Eixos temàtics: aparences vs realitat, manipulació d’innocents, responsabilitat en l’adolescència, memòria històrica i conseqüències del nazisme. El gir que trasbalsa • El passat del senyor Valero connecta amb el nazisme i amb experiments mèdics inhumans, fet que porta l’Ari a una presa de consciència històrica que no havia aprofundit a classe. “Els nazis havien realitzat experiments utilitzant persones com a conillets d’índies…” • L’Ari descriu el llibre com un punt d’inflexió: de la por a la lucidesa crítica sobre la capacitat humana per al bé i per al mal. Adolescència, manipulació i responsabilitat Què passa al lector jove? • Identificació amb el Lluc: estiu, vacances, innocència i set de protagonisme. • Manipulació subtil d’adults que empoderen l’infant per guanyar la seva confiança. • El “xoc de realitat” és pedagògic: aprendre a desconfiar sanament, contrastar i no idealitzar figures d’autoritat. Del nazisme al present: el mal avui i la resposta Preguntes incòmodes, criteri i bondat • La conversa deriva cap a l’actualitat: guerres, migracions, desigualtats i el paper amplificador dels mitjans. • Missatge central: cal pensament crític i no callar davant discursos d’odi o derroteres autoritàries. “Hem de ser crítics… si sentim alguna cosa, frenar-ho; no callar.” • Tot i el pes del mal, s’insisteix que la bondat sosté el progrés i la convivència. Personatges i arcs que donen esperança • Hanna (alemanya) representa una mirada ètica sobre la memòria i la responsabilitat col·lectiva. • Lluc creix i torna al joc amb amics: resiliència i continuïtat de la infància després de la prova. • Hi ha un fil romàntic adolescent que aporta llum i equilibri emocional. “Som ànimes bessones… créixer i assumir responsabilitats farà por, però bé, també hi ha persones com tu…” Recomanació i valor educatiu Per a qui és el llibre? • Recomanat per a 12–14 anys (i també rellegible en l’edat adulta per captar matisos històrics i morals). • Porta a investigar: Holocaust, caçanazis, expoli i traçabilitat del mal després de la guerra. • Estil: àgil, fresc, accessible; comença com aventura juvenil i deriva en intriga amb pes històric. Tram final: Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C) Lectura i clau teològica (Lluc; Joan Baptista) • Temes: conversió, perdó, camí preparat pel Senyor. “Obriu una ruta al Senyor… i tothom veurà la salvació de Déu.” • Aplicació: esperança activa — escollir el bé, reparar, no caure a la fossa del desànim; la bondat com a contrapès real a la maldat. Idees clau en punts No tothom és qui sembla: educar l’ull crític des de jove. Adolescència vulnerable a la manipulació: cal acompanyament adult i criteri. Memòria històrica: el nazisme com a advertiment que interpel·la el present. Bondat i responsabilitat: parlar, aturar discursos d’odi, fer el bé tangible. Esperança (Advent): preparar camins on el bé pugui prosperar.

  • Veus Parròquia del 28/11/2018 — Advent i vigilància: Ramon Llull, Càritas (inserció laboral), perdó pels abusos i immatriculacions, Setmana de la Bíblia, beatificacions i nous acòlits

    Visió global del programa Un episodi ric i variat que combina lectura i comentari evangèlic d’Advent, actualitat eclesial i social (Ramon Llull, projecte d’inserció laboral de Càritas), un bloc de "Fe i Actualitat" sobre abusos i immatriculacions, la Setmana de la Bíblia, i cròniques eclesials sobre beatificacions i nous acòlits. Es tanca amb tuits del papa Francesc i els crèdits del programa. Lectura i comentari de l’Evangeli (Advent) Lectura (Lc; Primer Diumenge d’Advent) • Temes centrals: senyals còsmiques, vigilància, pregària constant, i l’esperança de l’alliberament. "Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta... Velleu i pregueu en tot moment." Comentari homilètic • Crida a escoltar la Paraula amb l’“orella del cor” i a viure atents i vigilants. • Evitar l’embriaguesa, l’excés i les preocupacions que endureixen el cor. • L’espera del Messies ressuscitat dona llum i sentit als esforços i a la lluita quotidiana. • Tot el que fem amb amor és el nostre granet de sorra en el camí de veritat i vida. Notícies d’Església Santoral i Ramon Llull • Santoral de la setmana (Beat Ramon Llull, Sant Mansuet, Santa Il·luminada, Sant Andreu, Sant Eloi, Santa Viviana). • Record del Llibre d’amic e amat (Ramon Llull, 1283): - Amor com a fervor i audàcia; l’essència i l’ésser que s’acosten. - La senzillesa no és ignorància: implica intel·ligència i desig d’aprendre. • Lectura espiritual: els evangelis i els clàssics sempre donen novetat a qui llegeix amb cor obert. Càritas: projecte d’inserció laboral “Brins d’Oportunitats” • Objectiu: donar feina i acompanyar persones en risc d’exclusió social. • Serveis actuals: neteja i petit transport; previsió d’ampliar a atenció domiciliària i projectes d’economia circular i medi ambient. • Itinerari laboral: selecció (motivació, capacitats, superació), formació tutelada (hàbits laborals i competències del sector), i avaluació de qualitat del servei. • Aptituds clau: punctualitat, professionalitat, adaptabilitat, cura de la imatge i serietat; seguiment constant per personal de Càritas. • Opinió editorial: el projecte mostra el rostre veritable de Càritas i la seva tasca de promoció de les persones. Fe i Actualitat Abusos i perdó solemne • Resum d’un article a La Vanguardia (Carlos Novo): perdó solemne de l’Església catòlica a les víctimes de pederàstia. • El cardenal Ricardo Blázquez agraeix la valentia de les denúncies i qualifica els abusos de “lacra” i obstacle per a la missió de l’Església. "La immensa majoria de sacerdots porten una vida servicial i sacrificada que hem d’agrair." Immatriculacions i la idea de "riquesa" de l’Església • Es desmenteix la simplificació que “repartint els tresors” s’acabaria la fam. • Els temples són béns de culte i cultura oberts a tothom; els donatius sostenen el manteniment comunitari. • Transparència: publicació regular dels comptes i col·lectes parroquials. • Exemples de desacralitzacions per a usos socials (espais culturals, acollida, serveis). • Referències: webs de Càritas, Justícia i Pau, Conferència Episcopal i del Vaticà. Dades de col·lectes (exemples mencionats) • Campanya Omun: 556,96 € (any passat) → 624,01 € (enguany) • Primer de mes: 410,91 € (octubre passat) → 427,83 € (aquest mes) • Germanor: 671,83 € (any passat) → 708,02 € (enguany) Setmana de la Bíblia • Invitació a conèixer, llegir, estudiar i preguntar a la Paraula de Déu amb esperit madur i crític. • Superar el tòpic antic que la Bíblia “no es podia llegir”; avui es proclama en llengua vernacla i hi ha edicions crítiques fiables. • Finalitat: fer-ne pregària personal i comunitària, i llum per a la vida amb valors que dignifiquen i promouen el bé comú. "La Bíblia és el llibre que Déu ens posa a les mans perquè el coneguem més a Ell i perquè orienti una vida plena d’esperança." Beatificacions a la Sagrada Família • Beatificació (10 de novembre) de 16 màrtirs de l’Arxidiòcesi de Barcelona (1936–1937): 13 religiosos/eses (diverses congregacions) i 3 laics. • Presidència: cardenal Angelo Vecchio (causes dels sants); concelebració amb Joan Josep Omella i altres bisbes; presència de nunci, president de la CEE i cardenals. • Missatge: testimoni de fidelitat, amor i entrega amb actualitat eclesial; festa el 6 de novembre. Un pas més cap al presbiterat: nous acòlits • El 6 de novembre: 7 nous acòlits al Seminari Conciliar de Barcelona (Sergio Adán, Jordi Avilés, Santiago Salier, Alfonso de Alarcón, Joan Francesc Cortés, Samuel Gutiérrez, Pau Manent). • El ministeri: servei a l’altar, especialment a la Missa, i participació en el culte públic. • Exhortació del bisbe Antoni Badell: ser instruments dòcils de la gràcia; viure amb convicció i alegria. "Viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església." Tuits del papa Francesc • "Quan sóc misericordiós, sóc un autèntic fill del Pare." • Davant les ferides eclesials, aferrar-se a la creu de Crist: el mal es contraresta amb amor. Crèdits i avanç • Locutors: Pere Uribe i Joana Algarra. Agraïment a Carles (música i so). • Properes emissions: dimecres i repetició dissabte. • Avanç: promo del programa musical "Cara B".

  • Veus Parròquia del 21/11/2018 — Judaisme: de l’«Hevenu Shalom Aleichem» a la Torà — d’Abraham a la diàspora, el Messies i el diàleg interreligiós a Catalunya

    Context i convidat • Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Convidat: Jorge “Jordi” Burman, educador de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), que celebra 100 anys d’història. • Fil conductor: judaisme, tradició i modernitat, amb èmfasi en identitat, escriptures, història i convivència interreligiosa. “Hevenu Shalom Aleichem” i el sentit de Shalom • Cançó-emblema: «Hevenu Shalom Aleichem». • Missatge clau: Shalom = pau, però també salutació i comiat; és una necessitat vital, no només una fórmula. «Portem la pau a vosaltres» — sentit central del cant. Orígens hebreus i naixement del monoteisme • Deuteronomi («Un arameu errant…») i Abraham. • Abraham neix a Ur-Kasdim (Mesopotàmia), i impulsa una mentalitat monoteista que inspira el judaisme, el cristianisme i l’islam. • Etimologia i idea: hebreu pot al·ludir a «l’altra riba» (Eber), símbol d’un pensament que travessa i transforma. • Monoteisme com a forma de vida: tots som fills d’un creador i, per tant, germans dins la creació. Noms i identitats: hebreu, israelita, jueu, israelià • Hebreu: denominació primerenca del poble. • Israel: nom donat a Jacob («camí cap a Déu»); d’aquí, «fills d’Israel» i les dotze tribus. • Jueu/judaisme: s’estén com a terme després de la destrucció del Temple (segle I dC). • Israelita (avui): pot referir-se al marc bíblic o bé a ciutadania de l’Estat d’Israel; en context local, «comunitat israelita» respon a la tradició bíblica i a una comunitat catalana de religió hebrea. • Distinció clau: israelià = ciutadà d’Israel (sigui la seva fe la que sigui); jueu = pertinença religiosa/cultural. Escriptures: Torà, Pentateuc, Talmud i profetes Torà com a ensenyança viva • Torà prové d’«ensenyança»: no és només Llei, és guia per a totes les generacions. • Lectures que s’aprofundeixen amb el temps (p. ex., creació en «sis dies» i ritmes de treball/descans; comprensions modernes com el Big Bang). Pentateuc vs resta de llibres i Torà oral • El Pentateuc (els cinc llibres) és per a la tradició jueva dictat diví a Moisès. • La resta (Josuè, Reis, etc.) són llibres inspirats però redactats per autors humans. • La Torà oral —transmesa fins a l’exili de Babilònia— es recull al Talmud (Mishnà en hebreu i arameu). Profetes: lucidesa ètica i social • No són endevins, sinó visions ètiques i socials (amb inspiració divina): adverteixen contra hedonisme, egoisme i materialisme. • Impopulars perquè diuen la veritat incòmoda: sense retorn a l’espiritualitat, arriba la ruïna. Itinerari històric: Canaan, Egipte, diàspora Patriarques i Canaan • Abraham s’estableix a Canaan i conviu amb altres pobles amb la tenda oberta als quatre costats: universalitat del monoteisme. Egipte, esclavitud i Pesah • Migració a Egipte per fam; esclavitud sota faraó. • Pesah (Pessa’h): sortir d’Egipte replanteja avui què és esclavitud (consum, materialisme, egoisme) i què és llibertat (dignitat humana). Retorn, imperis i diàspora • Retorn i vida a la terra sota Josuè; després invasions: babilònics, grecs, romans. • Any 70 dC: destrucció del Segon Temple i gran diàspora (testimoni a l’Arc de Titus). Persecucions i modernitat • A Europa: xenofòbia, racisme, deïcidi; en canvi, millor convivència en contextos islàmics. • Revolució Francesa (1789): ciutadania, llibertat i igualtat obren el camí a la lliure pràctica religiosa. • A Catalunya: exercici lliure de la religió i pertinença cívica al país. Jesucrist i el Messies: convergències i divergències • Lectura cristiana: l’Antic Testament anuncia un Alliberador/Messies identificat en Jesús. • Lectura jueva: Jesús, rabí jueu (hebreu i arameu), humanista i allunyat del poder material romà; centra l’ètica en la Torà. «Estima el teu proïsme com a tu mateix» — eix de la Torà, portat fins a les darreres conseqüències. • Diferència central: el judaisme encara espera el Messies; proposta de Jordi Burman: viure com si el Messies ja fos aquí, practicant la justícia i la pau ara. Era mesiànica (apunts clàssics) • Possibles crisis globals (guerres o civilització), anuncis de pau i fins i tot resurrecció. • Clau simbòlica: si la humanitat fa un Shabbat complert (reposar i comprendre), s’acosta el Mashíaj. Diàleg interreligiós a Catalunya: de la teoria a la convivència • Valoració positiva del trasllat de festivitats i símbols compartits: tot el que promou el bé comú és benvingut. • Estructures de país: Direcció/Oficina d’Afers Religiosos (Generalitat/Ajuntament) i xarxes com GTER, AUDIR. • De diàleg a convivència: catòlics, protestants, musulmans, budistes, jueus, bahà’ís, sikhs, poble gitano, Hare Krishna, Brahma Kumaris… treballant plegats. • Pràctiques: visites a presons, explicació de festivitats (Pesah, Diumenge de Rams, etc.) i el seu sentit vital; visites escolars a centres de culte. «Aquí ja no hi ha diàleg: convivim tots junts.» • Missatge comú a l’alumnat: segueix el teu camí (Jesús, Muhammad, tradició hebrea…) i arribarem al mateix: dignitat, pau i sentit. Pauses i talls externs • Pausa musical a la part final. • Tall d’un segment esportiu extern (Barça, mercat d’hivern) i identificació d’emissora — no forma part del nucli de contingut. Idees clau • Shalom com a pau i necessitat vital. • Monoteisme com a ètica relacional i universal. • Torà: ensenyança viva; Talmud: memòria de la Torà oral. • Profetes: crítica ètica davant el materialisme. • Pesah: de l’esclavitud moderna a la llibertat amb dignitat humana. • Messies: esperar-lo actuant — fer present la justícia i la pau. • Convivència interreligiosa a Catalunya: model de pluralisme i cooperació cívica.

  • Veus Parròquia del 14/11/2018 — Reduir residus i economia circular vs. obsolescència programada; i el Corredor Mediterrani com a clau logística i econòmica

    Panorama general de l’episodi Dos blocs principals marquen el programa: Medi ambient i residus: focus en la tercera R (reduir), diagnosi de la brossa domèstica, hàbits de consum, responsabilitats compartides i crítica a l’obsolescència programada, amb exemples de reutilització i reparació. Corredor Mediterrani: importància geoestratègica, requisits d’infraestructura ferroviària i ports, i impacte econòmic i social esperat. També hi ha un breu repàs d’activitats locals (Shopping Night, sopar del Barri Sud, nou tòtem municipal) i el tancament amb anuncis del proper programa. Tema 1 — Medi ambient: les 3R amb èmfasi en reduir Context i objectiu del bloc Es reobre la carpeta mediambiental amb les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar), centrant-se avui en reduir. S’aporten dades i exemples per conscienciar i proposar canvis d’hàbits senzills. Dades i diagnosi del problema La societat produeix molts productes i envasos innecessaris, especialment d’un sol ús. Exemple viral: cebes plastificades en safata i film al supermercat — sobreembalatge que no cal. Composició tipus de la brossa domèstica (a pes): • Orgànica: 38% • Paper i cartró: 21% • Vidre: 8% • Plàstics: 16% • Metalls: 5% • Altres: 12% A Catalunya es generen aprox. 1 kg i 62 g per habitant i dia de deixalles. Molt d’això prové d’envasos i embolcalls d’un sol ús. El contenidor gris: el punt feble A Sant Just, el gran problema és el contenidor gris (rebuig): s’hi llença de tot per mala separació. Si es fes bé la tria, el rebuig hauria de ser minoritàri (entorn del 12%). Hàbits de compra que marquen la diferència Del tàper a la safata: abans es portaven tàpers per comprar llagums, olives, carn o peix; ara prima el producte preenvasat al súper. Alternatives que funcionen: • Botigues a granel / a pes (llagums, fruits secs, olives). • Ús de bosses de paper i envasos de vidre. • Recuperar el tàper propi i la compra de proximitat. Barrera actual: molts supermercats no faciliten la compra sense envàs. Residus perillosos i opcions quotidianes Els residus perillosos (tot i ser pocs en volum) incrementen la toxicitat de la brossa. Per a entrepans i esmorzars: • Millor embolcalls reutilitzables o carmanyoles. • Evitar el film i el paper d’alumini quan no cal; si s’usa alumini, fer-ho correctament (cara brillant cap al menjar, com a consell practicat al programa). Responsabilitats compartides i obsolescència programada Actors clau: • Consumidors: canviar hàbits de consum i separar correctament. • Fabricants: dissenyar productes duradors, reutilitzables i reciclables al final de vida; evitar l’obsolescència programada. • Comerciants: oferir productes respectuosos amb l’entorn i facilitar la reducció d’envasos. • Administracions: promocionar mesures i campanyes que facin possible comprar i viure generant menys residus. Crítica a l’obsolescència programada: productes pensats per durar poc, forçant el recanvi i generant més residus. Reutilització i reparació: economia circular en acció Cas pràctic (ex. Solidança/RAEE): • De cada 10 rentadores que arriben, una part es repara i es posa en servei; la resta es desmunta per a peces i reciclatge. • Problema recurrent: manca de recanvis i canvis tecnològics massa ràpids que dificulten la reparació. Energia i matèries primes: són limitades; cal transició cap a renovables i una economia circular que prioritzi qualitat i servei per damunt de quantitat. Idea-força final del bloc mediambiental "Amb les nostres actituds i decisions econòmiques i socials podem incidir perquè fabricants, comerciants i administracions garanteixin una gestió respectuosa amb el medi ambient, basada en la reducció i la recuperació de materials, i no en l’abocament o la incineració." — Al proper programa: propostes concretes per reduir residus en la compra del dia a dia. Tema 2 — Corredor Mediterrani: clau logística i de competitivitat Context geoestratègic El Mediterrani s’ha convertit en un eix de gravetat del transport entre Europa i Àsia, reduint temps i costos. El corredor connectaria ports i zones productives des de Huelva–Almeria–Múrcia–València–Catalunya fins a Europa (fins i tot països escandinaus). Què cal construir i adaptar Ample europeu a la via (no l’iberic), amb traçat perimetral a la península. Terminals ferroviàries amb vies d’almenys 1 km per a trens de mercaderies llargs. Electrificació i subministrament energètic eficient: el tren és molt més eficient que el camió dièsel per tona-km. Impacte esperat Agroalimentari: producte fresc als mercats europeus en 1 dia, guanyant en qualitat i preu. Indústria i comerç exterior: menor cost logístic cap a Europa i Àsia, més competitivitat. Economia: s’apunta un augment anual del PIB (estimació comentada al programa entre 30 i 50 milions d’euros/any) i creació de llocs de treball durant la construcció i operació, amb possibilitat d’invertir el retorn en polítiques socials (pensions, salaris mínims, sanitat, etc.). Activitats locals i tancament S’ha celebrat el Shopping Night i el sopar del Barri Sud amb bona participació, malgrat la pluja; presentat un nou tòtem i eslògan municipal per a activitats. Tancament i recordatori dels horaris de reemissió del programa.

  • 28'

    Veus Parròquia del 7/11/2018 — Bolaño i 2666: feminicidis a Ciudad Juárez, l’espiral del mal i el paper del periodisme

    Visió general del podcast Programa de conversa literària on es presenta l’Imanol López i s’aprofundeix en 2666 de Roberto Bolaño, amb especial atenció a la secció "La parte de los crímenes" i als feminicidis de Ciudad Juárez (ficcionalitzada com a Santa Teresa). El diàleg combina lectura de fragments, context històric i literari, i una reflexió sobre el mal com a fenomen social endèmic, la indiferència institucional i el rol del periodisme. Sobre l’obra i l’autor 2666 és una novel·la coral i monumental (5 parts) que Bolaño volia publicar per separat per garantir futur econòmic als seus fills. L’obra traça una espiral narrativa cap a un nucli de violència; no tanca del tot trames per remarcar l’angoixa i la complexitat del mal. Bolaño ficcionalitza espais i identitats: Santa Teresa per Ciudad Juárez i Arturo Belano com a alter ego. Referents i arquitectura literària Influències i dialegs: A la recerca del temps perdut (Proust), Marquès de Sade, i la subversió de la novel·la negra (sense resolució clara, sense “culpable final”). Paisatge com a tensió estètica i ètica: bellesa poètica de postes de sol vs. horror de la violència. "La parte de los crímenes": feminicidis a Ciudad Juárez Descripció metòdica i implacable de centenars de crims (1993–1997), que transmet l’efecte d’inèrcia social i insensibilització col·lectiva. Factors clau: • Indiferència i negligència policial; recurs a un “boc expiatori” (Klaus Haas) mentre els crims continuen. • Maquiladores i colònies: explotació laboral i vulnerabilitat de dones joves en espais precaris. • Narcotràfic, corrupció i impunitat; insinuació de “snuff movies” com a mercantilització extrema del mal. "Estoy hablando de las mujeres bárbaramente asesinadas en Santa Teresa... Hablo de Santa Teresa." El mal com a eix del segle XX L’obra connecta Juárez amb altres escenaris del segle XX: Tercer Reich, guerres i totalitarismes, mostrant el mal com a estructura transversal. El resultat és una cartografia moral on el lector suporta el buit de la no-resolució i la frustració d’un món que “ho passa com pot”. Periodisme i responsabilitat pública La novel·la apunta que, malgrat advocats i detectius, els periodistes poden destapar la veritat, però també denuncia la seva “discreció” comprada. "Los periodistas también... en ellos, la discreción equivale a dinero. La discreción es dinero." Fragments destacats Cas paradigmàtic d’una noia de 16 anys desapareguda i trobada morta: es retrata la culpabilització de la víctima i la frivolitat davant el cadàver (més interès per una planta que per la vida perduda). Conclusions del convidat 2666 impacta per la seva forma en espiral que condueix a un nucli dolorós: la violència com a fenomen endèmic que societats completes normalitzen. Vincle amb l’actualitat: caravanes migratòries fugen de fam i violència endèmica; el relat de Bolaño continua interpel·lant el present. Idees clau • Indiferència social i institucional com a motor de la impunitat. • Explotació econòmica (maquiladores) i masclisme estructural. • Periodisme: potencial i límits sota pressió econòmica. • Bellesa i horror conviuen per intensificar l’efecte moral de l’obra.

  • Veus Parròquia del 31/10/2018 — Tots Sants i Fidels Difunts, beatificació de 16 màrtirs i «Acompanyem els joves»: Evangeli, benhaurances i agenda diocesana

    Visió general del programa Avui, a Veus de la Parròquia (31 d’octubre), els locutors introdueixen la festivitat de Tots Sants i la commemoració dels Fidels Difunts, amb la lectura de l’Evangeli del pròxim diumenge (Mc 12,28-34), reflexió espiritual i una secció ampla de notícies i agenda eclesial: beatificació de 16 màrtirs a la Sagrada Família, publicació del calendari litúrgic 2019, ordenació presbiteral a Sant Feliu, formació per a animadors de litúrgia, visita del president de Càritas Espanyola, la carta dominical del cardenal Omella sobre els joves, piulades del Papa Francesc i una jornada sobre l’esperança a Sant Joan de Déu. Evangeli i reflexió espiritual Lectura: Mc 12,28-34 — el manament més gran • Un mestre de la Llei pregunta a Jesús quin és el primer manament. • Jesús respon amb el Shemà i el mandat de l’amor: estimar Déu amb tot el cor, enteniment i forces, i el proïsme com a un mateix. • Jesús reconeix la saviesa del mestre: «No ets pas lluny del Regne de Déu». Comentari i pistes de vida cristiana • Missatge central: Déu parla en veu dolça i exigent; cal escoltar amb l’“orella del cor”. • Camí de seguiment inspirat en Sant Benet: - Atenció amorosa a Déu i disponibilitat. - Consciència de la pròpia pobresa i acceptació del combat espiritual. - Pregària confiada, acompanyament prudent i recerca del bé. - Fidelitat als manaments, agraïment i alegria. - Relacions fonamentades en la caritat. • Idea força: no anteposar res a Crist; estimar Déu porta naturalment a estimar els altres. Notícies d’Església Solemnitat de Tots Sants (1 de novembre) • Jesú ens proposa l’estil de les benhaurances com a font de joia i vida plena: senzillesa, humilitat, pau, justícia i renúncia als honors. «Feliços els pobres en l’esperit… Feliços els humils… Feliços els qui treballen per la pau…» • Celebrar els sants és alegria i estímul per no deixar-nos enganyar per propostes del món. Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre) • Lectura del text de Mn. Joaquim Rius: memòria agraïda dels difunts i esperança en la vida eterna fonamentada en l’Evangeli. • Pràctiques de record: visita als cementiris, flors i, sobretot, pregària d’intercessió. • Missatge clau: la fi no és la tomba; en l’Esperit no hi ha temps; la vida amb Déu és per sempre. Fe i actualitat — Agenda i cròniques Beatificació de 16 màrtirs (Sagrada Família, Barcelona) • Dissabte 10 de novembre a les 11 h; presideix el cardenal Àngelo Becciu. • Vetlla de pregària: divendres 9 (Santa Maria del Mar). • Missa d’acció de gràcies: diumenge 11 (Catedral de Barcelona). • Inscripcions: telèfon, correu i web oficial disponibles. Calendari litúrgic 2019 • Editat pel Centre de Pastoral Litúrgica per a les diòcesis de Catalunya. • Inclou indicacions per a la missa i la Litúrgia de les Hores i un breu calendari amb lectures bíbliques diàries. Ordenació presbiteral a Sant Feliu de Llobregat • Mons. Agustí Cortés ordena Mn. Mario Pardo a la Catedral de Sant Llorenç. • El nou prevere inicia servei com a vicari a Sant Joan Baptista (Sant Joan Despí). 9a Jornada d’animadors de litúrgia • Dissabte 10 de novembre, 10–13 h, Casa de l’Església (Sant Feliu). • Temàtica: Litúrgia de les Hores — pregària de l’Església (Mn. Javier Parés). Visita de Manuel Bretón (Càritas Espanyola) • Reunió amb el bisbe, treballadors i Consell de Càritas diocesana. • Visites a projectes socials (Olivella, Gelida, Brins a Viladecans). • Objectiu: conèixer i impulsar l’acció caritativa al territori. Carta dominical del cardenal Joan Josep Omella — «Acompanyem els joves» • Cloenda del Sínode sobre joves, fe i discerniment vocacional i mirada cap a la JMJ Panamà. • Crida a implicar tota l’Església en la pastoral juvenil: testimoni, pregària i recursos. • Preguntes clau: - Què oferim als joves avui? - Com els fem arribar la crida de Jesús? • Idea central: Els joves són alegria, esperança i focus de la missió. «No tingueu por de Crist ni de la seva Església… Jesucrist s’ofereix a la nostra llibertat…» (resonant també amb el missatge missioner del Papa) Twitter del Papa Francesc — Idees clau • L’Eucaristia és el cor bategant de l’Església i regenera l’amor. • La família és bressol de vida i finestra cap al misteri de Déu. • Necessitem una revolució d’amor que comenci en nosaltres i a casa. • Les riqueses són per fer el bé als altres. Jornada «Eixamplar l’esperança» — Parc Sanitari SJD (Sant Boi) • Dimecres 14 de novembre, 9–13 h, Auditori del Parc Sanitari. • Formació per a agents sanitaris i pastoral de la salut sobre el paper de l’esperança en processos d’ajuda. • Àmbits: salut mental, TCA, drogodependències, cronicitat i final de vida. • Informació i inscripcions: pssjd.org i telèfon del centre. Cloenda • Recordatori de la reemissió del programa i comiat dels locutors. • Identificació final de l’emissora i música.