Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

229-240 de 488
  • 30'

    Veus Parròquia del 20/3/2019 — Dona, Medi Ambient i Economia: 8M, residus perillosos, conferència d’Arcadi Oliveres i el Corredor Mediterrani

    Resum general Episodi amb mirada social i comunitària on es creuen tres eixos clau: igualtat de gènere, medi ambient i economia/territori. Es presenten convocatòries (Arcadi Oliveres, Mans Unides), es debat sobre el 8M, la bretxa salarial i de pensions, es donen consells ambientals sobre residus perillosos i s’explica l’abast del Corredor Mediterrani. "La igualtat l’has de treballar conjuntament" — debat sobre la inclusió dels homes a les mobilitzacions del 8M Agenda i convocatòries Conferència d’Arcadi Oliveres (22 de març, 19:30, “Les Escoles”) • Enfoc en la situació econòmica i social a la UE, Catalunya i l’Estat. • Objectiu: aportar context i criteri de cara a les properes eleccions i al moment històric actual. Mans Unides: 60 anys, Sopar de la Fam i exposició • Sopar de la Fam: dissabte 6 d’abril (després de la missa de les 20:00) a la parròquia. • Exposició: “La dona del segle XXI: ni independent, ni segura, ni en veu” (trienni 2019–2021), disponible el cap de setmana. • Missatge pedagògic i de sensibilització sobre la realitat de milions de dones. Igualtat de gènere i drets Reflexió local: rols de cures i dignitat • Es denuncia la persistència de rols de gènere (cures i tasques domèstiques) atribuïts a les dones. • Reivindicació de la dignitat i els mateixos drets per a dones, homes i infants. "Una dona o un infant té els mateixos drets que un home" 8M: manifestacions, pancartes i participació masculina • Alta mobilització social i ambient reivindicatiu; l’ús de pancartes creatives obre consciències. • Debat: espais només per a dones vs inclusió dels homes com a agents del canvi. • Impacte a l’educació: acumulació de vagues (inclosa la climàtica del 15/3) i tensions curriculars. Bretxa salarial i de pensions (Baix Llobregat) • Dada clau: pensió mitjana d’homes ~1.315€ vs dones ~730€ (≈45% de bretxa). • Risc de vulnerabilitat per a dones soles o vídues; urgència d’una correcció estructural. Context històric i crida al pas endavant • La lluita per la igualtat ve de lluny (revolucions de 1798 i 1848 com a fites simbòliques). • Avanços recents, però desigualtats encara mal repartides; cal un salt definitiu aprofitant la riquesa existent. Medi ambient i salut Canvi climàtic i primavera anticipada • Primavera avançada, pol·len i sequera: símptomes d’un canvi climàtic cada cop més evident en el dia a dia. Fridays for Future i lideratges joves • Referència al 15M climàtic mundial impulsat per Greta Thunberg; importància de les xarxes i la mobilització juvenil. Proposta eco: simbologia amb materials reciclats • Recomanació de fer decoracions reivindicatives (llaços liles/grocs) amb materials reciclats per reduir plàstics i residus. Guia pràctica: residus perillosos a la llar i pictogrames • Productes problemàtics: piles, insecticides, pintures, dissolvents, neteja, aerosols, coles. • Clau visual: llegir els pictogrames de risc (tòxic, nociu, corrosiu, inflamable, comburent, explosiu, perillós per al medi ambient). • Riscos i bones pràctiques: • Tòxic: pot causar la mort si s’ingereix/inhalat. • Irritant/sensibilitzant: afecta pell i mucoses; pot provocar hipersensibilitat. • Corrosiu: pot destruir teixits vius. • Inflamable/explosiu: evitar flames prop d’aerosols (risc d’explosió). • Perillós per al medi: molt tòxic per a fauna/flora i organismes aquàtics. • Consell: prioritzar productes sense pictogrames o amb alternatives ecològiques. Economia i territori Corredor Mediterrani: projecte, oportunitats i riscos • Línia ferroviària de mercaderies finançada per la UE (de la costa de Huelva cap a Catalunya i Europa fins a Suècia/Noruega). • Objectius: millorar el transport d’aliments i béns, impulsar indústria i agricultura, i guany de qualitat i temps. • Impacte previst: +3–5% del PIB, milers de llocs de treball (mà d’obra, enginyeria, logística, medi ambient, manteniment, etc.). • Debat obert: risc de precarietat vs millora de preus justos per al productor (avui cobren sovint per sota del cost). El corredor hauria d’ajudar a eficiència, baixar costos logístics i remunerar millor l’origen.

  • 30'

    Veus Parròquia del 13/3/2019 — Las voces del desierto: saviesa aborigen, desapego, cant a la natura i debat sobre l'autenticitat

    Visió general Programa Paraula Viscuda (Ràdio d'Esbert) amb la presentadora Lina i la convidada Susana Barco, bibliotecària i lectora apassionada. Conversen sobre el llibre Las voces del desierto i els aprenentatges que en deriven. • L’eix central és la convivència de l’autora amb un grup d’aborígens australians, els “autèntics”, i el seu llegat de saviesa. • Es destaquen valors com el desapego, el respecte per la natura, el silenci i la comunicació profunda. • Es comenten metàfores naturals (falcó, cangur, serp) com a guia d’evolució personal. • S’analitza la controversia sobre l’autenticitat del relat i es convida l’oient a treure’n conclusions pròpies. • Cloenda amb una lectura de l’evangeli (Transfiguració) i un paral·lel amb la vivència espiritual i la natura. Temes principals Despreniment material i por • El ritual inicial de retirar joies i pertinences simbolitza el desapego i l’alliberament de creences limitants. • Idea clau: com més tens, més por tens de perdre. La llibertat s’assoleix deixant d’aferrar-se a l’objecte material. Supervivència, duresa i gratitud • Travessa del desert: calor extrema, peus malmesos, alimentació austera (formigues, serps), i aprofitament total dels recursos. • Confiança radical en la natura: “ja menjarem” com a actitud de present i d’acceptació. La veu, el silenci i la comunicació • Per als “autèntics”, la veu és per cantar, lloar i sanar, no per a la xerrameca. • Valor del silenci conscient i l’“escolta” per sobre del parlar; idea de telepatia com a metàfora d’una connexió profunda. Metàfores de la natura i evolució personal • Falcó: prendre distància per veure-hi clar. • Cangur: només avança endavant; la vida és progrés, no retrocés. • Serp: canviar la pell; cal deixar espai per rebre el nou i abandonar l’antic (idees, costums, companyies). Saviesa col·lectiva i respecte • Valoració de la gent gran per la seva aportació i saviesa, no per l’edat en si. • Respecte universal (fins i tot a una tomba d’un “mutant”) i forta espiritualitat de la comunitat. Controvèrsia sobre l’autenticitat • Després de l’èxit, hi ha dèrmits i declaracions que el text seria ficció; alhora, testimonis i pròlegs que el defensen. • Conclusió del programa: el valor filosòfic i ecològic perdura, tant si és crònica literal com si és paràbola. Cites destacades "Solo después comprendí la simbología que encerraba el acto de quitarme las valiosas joyas... aquella liberación del apego... era un paso imprescindible en mi desarrollo humano hacia el ser." "Los auténticos no creen que la voz estuviera destinada al habla... La voz está hecha para cantar, para alabar, para sanar." "En el desierto, las personas se vuelven más sabias a medida que envejecen y se las valora por su aportación a las conversaciones; son pilares de fortaleza y ejemplo para los demás." Reflexions i conclusions • L’obra s’ofereix com un cant a l’ecologia i a la interdependència amb la natura. • En l’àmbit personal, proposa alliberar-se de l’aferrament, cultivar el silenci i la presència, i avançar en la pròpia evolució amb coratge. • Malgrat la polèmica sobre la veracitat, el programa recomana la lectura per les seves idees inspiradores i la capacitat de fer pensar i sentir. • La lectura evangèlica final ressona amb l’experiència: en la natura i el silenci, la transformació i la veu que “cal escoltar” prenen cos.

  • 27'

    Veus Parròquia del 6/3/2019 — Quaresma en marxa: Evangeli de les temptacions, Mans Unides amb les dones, compromís contra els abusos, quaresma ecològica i sentit del carnestoltes

    Resum general Programa especial de Dimecres de Cendra que obre la Quaresma amb la lectura de l’Evangeli (les temptacions de Jesús), un comentari catequètic sobre els dos camins del Messies, notícies d’Església (campanya de Mans Unides centrada en la dona i el retorn del culte a l’ermita de Sales), una reflexió espiritual “Quaresma i joia d’esperit” signada per mossèn Joaquim Rius, la secció Fe i actualitat sobre el compromís del Vaticà contra els abusos a menors, propostes per a una “quaresma ecològica” (bisbe Xavier Novell) i un repàs històric-cultural del Dimecres de Cendra i el carnestoltes. Temes principals • Lectura de l’Evangeli (Lc 4,1-13): les tres temptacions i la resposta de Jesús • Comentari: dos “programes” de Messies i l’opció de Jesús per la paraula, l’adoració a Déu i la confiança • Notícies: Mans Unides (dona i dignitat) i retorn del culte a l’ermita de la Mare de Déu de Sales (Viladecans) • Reflexió: Quaresma com a camí cap a la joia pasqual, viscuda sense tristesa • Fe i actualitat: tolerància zero davant els abusos, 8 àmbits d’acció i transparència • Propostes de quaresma ecològica: dejuni de plàstics, pregària amb Laudato si’, almoina que reutilitza i evita residus • Context i tradició del carnestoltes i l’“enterrament de la sardina” Detalls per blocs Lectura i comentari de l’Evangeli • Lectura (Lc 4,1-13): el diable tempta Jesús amb el pa, el poder i l’espectacularitat; Jesús respon amb l’Escriptura: “L’home no viu només de pa”, “Adora el Senyor, el teu Déu”, “No temptis el Senyor, el teu Déu”. • Comentari: s’oposen dos camins messiànics: 1) el de la glòria fàcil (miracles, poder, ídols) i 2) el de viure de la Paraula, adorar només Déu i no instrumentalitzar el poder. Jesús escull sempre l’entrega, buscant la glòria del Pare i el bé de tota la humanitat. Notícies d’Església • Mans Unides (protagonisme de la dona): presentació a Cristianisme i Justícia; ponència de Francesc Torralba sobre la dignitat de la persona; cloenda de Mons. Sergi Gordo homenatjant les dones que planten cara a la fam. • Ermita de la Mare de Déu de Sales (Viladecans): retorn del culte malgrat la restauració en curs; descobertes pintures gòtiques; recuperada la festa de la Candelera amb esperança de continuïtat. Reflexió: “Quaresma i joia d’esperit” (mossèn Joaquim Rius) • La Quaresma és camí cap a la Pasqua, no una etapa de tristesa. • Exercicis d’esforç i domini de si mateix viscuts amb joia profunda, com a ajuda per créixer en fidelitat cristiana. • L’horitzó és la resurrecció: la mort no és el final, sinó el començament de la vida en Déu. Fe i actualitat: compromís contra els abusos a menors (Vaticà) • Condemna clara del Papa: “Cap abús no ha de ser mai encobert ni infravalorat.” • Compromís de portar els culpables davant la justícia i de no encobrir cap cas. • Vuit àmbits d’acció: protecció, serietat, purificació, formació, directrius clares, acompanyament de víctimes, món digital i turisme sexual. • Inicis amb testimonis de víctimes; afrontament del clericalisme i revisió del secret pontifici; demanda de transparència amb els mitjans. Quaresma ecològica (bisbe Xavier Novell) • Vincular dejuni, pregària i almoina amb la cura de la casa comuna (Laudato si’). • Propostes concretes: - Dejuni de plàstics: evitar envasos; bosses de roba; comprar producte fresc sense safates de plàstic. - Pregària amb Laudato si’: meditar cada dia alguns números; pregària personal i en grup. - Almoina circular: revisar, donar o reutilitzar (Càritas, segona mà) per reduir residus i ajudar qui ho necessita. Dimecres de Cendra i carnestoltes • Context històric del carnestoltes: arrels en festes paganes (saturnals), barreges de costums i rituals. • L’enterrament de la sardina: cloenda burlesca amb origen anticlerical; símbol de transició cap a l’austeritat quaresmal. • Mirada crítica a excés i dietes del passat; crida a una austeritat autèntica avui. Cloenda • Invitació a una austeritat concreta (p. ex., renunciar al cafè) com a exercici de voluntat i sentit. • Recordatoris d’horaris i crèdits de l’equip del programa.

  • Veus Parròquia del 27/2/2019 — Magazins i música a la ràdio local: "60 i més", "Cara B", "Just a la Fusta" i "Veus de la Parròquia" (judaïsme i Shalom Averim) amb un llarg comiat

    Resum general Episodi-mosaïc de ràdio local amb diverses falques i talls de programes que presenten una oferta variada: magazins d’actualitat i cultura, arqueologia musical, informació local i continguts religiosos. El tram final és un comiat extens amb repeticions de "Bona nit" a intervals regulars. Programes i enfocaments • "60 i més": magazín per a gent gran (obert a tothom) amb actualitat i cultura; horaris fixos de dimecres al vespre i dissabte al matí. • "Cara B": espai de arqueologia de la música moderna que explora 50 anys de música sense etiquetes ni caducitat. • "Just a la Fusta": programa de proximitat sobre Sant Just, amb talls que evoquen converses quotidianes i temes locals; emissió cada matí, de 10 a 1. • "Veus de la parròquia": programa de formació humana i cristiana; episodi dedicat al judaïsme (tradició i modernitat) amb un cant en hebreu. Temes principals Cultura i actualitat • Magazín cultural: actualitat, cinema, art, teatre, poesia i entrevistes. Música • Exploració musical: 50 anys de música, sense classificacions rígides ni dates de caducitat. Comunitat local • Sant Just en directe: identitat local, testimonis diversos (ex.: "sóc una urbanita"), referències quotidianes (cuina, llibres, esport, meteorologia). Espiritualitat i tradició • Judaïsme: abordatge de tradició i modernitat, amb peça cantada en hebreu. Comiat prolongat • Tancament: seqüència d’adéus ("Bye") i un llarg bucle de "Bona nit" a intervals regulars fins al final. Cites destacades "Música sense etiquetes ni dates de caducitat." "Shalom Averim, shalom…" "Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe." Detalls clau Horaris • "60 i més": Dimecres 20:00 i dissabtes 11:00. • "Just a la Fusta": Cada matí, de 10 a 13 h. Tons i formats • Promocional i informatiu a l’inici; contemplatiu i ritual al comiat. • Barreja de falques, presentacions i fragments dialogats/cantats.

  • 29'

    Veus Parròquia del 20/2/2019 — Diàleg i convivència: decàleg, símbols religiosos i diàleg interreligiós a Barcelona; i medi ambient amb envasos reutilitzables

    Resum del programa Un episodi amb dues columnes principals: el diàleg com a base de la convivència (personal i interreligiosa) i una secció de medi ambient centrada en envasos reutilitzables i l’estalvi de residus i energia. El diàleg que construeix convivència Decàleg del diàleg (10 punts clau) • Escoltar per aprendre: l’objectiu de l’escolta és aprendre de l’altre. • Projecte amb dues cares: el diàleg es treballa dins de cada comunitat i entre comunitats. • Honestedat i sinceritat: acudir al diàleg sense prejudicis ni judicis previs. • Suspendre comparacions: no jerarquitzar idees/pràctiques com “millors” o “pitjors”; són diferents. • Autodefinició: cada participant s’ha de poder definir a si mateix. • Participació respectuosa: intervenir sí, però sempre amb respecte. • Igualtat: el diàleg és entre iguals; ningú no és “per sobre” de ningú. • Confiança inicial: començar des de la confiança mútua (absència de prejudicis). • Autocrítica: capacitat mínima d’autocrítica sobre el que diem i com ho diem. • Empatia: respecte cap a les creences i conviccions de l’altre. "Amb respecte podem parlar de tot." Converses difícils i cultura del soroll • Temes tabú (Nadal, política, religió, esports): prohibir temes no resol el problema; cal escolta i respecte. • Mitjans que exacerben el conflicte: la televisió cridanera normalitza la desqualificació; cal argumentar sense faltar (exemple del “hater” davant d’una sèrie que agrada a algú). Del quotidià al diàleg interreligiós • Dins i entre religions hi ha diversitat (colors, matisos). Cal trobar punts d’unió i conviure malgrat diferències. • Barcelona impulsa grups de diàleg interreligiós com a eines de cohesió social i per evitar guetos en un context de globalització. El mocador musulmà: llibertat i identitat • A partir d’un cas a la sèrie Elite, es distingeix entre imposició i elecció personal del vel. • Analogies amb símbols cristians (p. ex. portar una creu): es defensa el dret a portar símbols per convicció pròpia. • Missatge central: Escoltar persones, no etiquetes; hi ha pluralitat dins de cada tradició. Institucions i educació • L’UNESCO i AUDIR impulsen el diàleg interreligiós i la cooperació entre tradicions per projectes socials i educatius. • El diàleg ha d’entrar a l’escola com a competència d’educació per la diversitat i la convivència. "Abans de voler escoltar les altres religions, ens hem de saber escoltar entre nosaltres." Conclusions del bloc de diàleg • Clau: primer, escolta i respecte dins del propi grup; després, diàleg entre grups. • La diversitat ens enriqueix: persones, visions i coneixements diferents fan més forta la comunitat. Secció Medi Ambient — No t’equivoquis d’envàs Per què reutilitzar? • Reutilitzar és tornar a fer servir un envàs per a la mateixa funció, evitant residus innecessaris. • Una ampolla de vidre retornable pot estalviar fins a 40 brics o 40 ampolles de plàstic d’1 litre. Dades clau d’energia • Una ampolla de vidre retornable pot estalviar l’energia d’un portàtil 10 h o d’un PC 5 h. • Reciclar una ampolla de vidre equival a fer servir una bombeta de 100 W durant 4 h. "El millor residu és el que no es produeix." Què podem fer (accions pràctiques) • Demanar begudes en vidre retornable en botigues, bars i restaurants. • Retornar ampolles (vi, cava) als circuits de recuperació i fer recollida selectiva. Tipologies d’envasos i circuits • El vidre retornable funciona millor en circuits locals; els envasos d’un sol ús solen dependre de cadenes globals i imatge de marca (desestandardització). • Apostar pel retornable afavoreix la indústria local i redueix l’impacte logístic. El vidre: característiques • Material estable, impermeable als gasos, resistent a la corrosió i 100% reutilitzable/reciclable sense perdre qualitat. • Inconvenients: fragilitat i pes superior a altres materials. Llaunes (ferro i alumini) • Cal reciclar via recollida selectiva, però evitar el malbaratament; recordatori: reduir > reutilitzar > reciclar. • L’alumini prové de la bauxita i comporta alts impactes ambientals i socials i alt consum energètic. Mirada enrere i aprenentatges • Abans, sifons, gasoses i llet en vidre retornable eren la norma. Cal recuperar i modernitzar aquestes bones pràctiques. Tancament • Comiat amb la banda sonora de La Missió, com a metàfora de diàleg, escolta i aprenentatge.

  • 30'

    Veus Parròquia del 13/2/2019 — En busca del sentit: Viktor Frankl, logoteràpia, resiliència i perdó — amb connexió a l’Evangeli de Lluc

    Introducció i to del programa • Espai Paraula Viscuda amb Alina (Lina) i Montse Giró, i la convidada Pepi García Ribas. • Tema central: el llibre “El hombre en busca de sentido” de Viktor Frankl, pare de la logoteràpia. Qui és la convidada i què fa Perfil de la Pepi • Veïna de Sant Just, emprenedora, amant de la música, lectura, caminades i meditació. Professió: coaching ontològic • Treballa “el tipus d’observador” que som: com interpretem la realitat determina el que pensem, sentim i fem. • Objectiu: coherència entre pensar–sentir–fer, canvi d’òptica i evolució interna. El llibre de Frankl i per què l’ha triat • Lectura recomanada en la seva formació, escollida en un moment personal de recerca de sentit. "¿Cómo puede alguien que sufre las experiencias más terribles [...] lograr la capacidad de reconocer y aceptar que la vida es digna de ser vivida?" • El relat als camps de concentració mostra que, malgrat perdre-ho tot, persisteix la llibertat interior per escollir l’actitud i sostenir el sentit. Eixos temàtics clau Llibertat interior i actitud • Diferència entre el que passa i com hi reaccionem. L’elecció d’actitud dona sentit i obre possibilitats. "A un hombre le pueden robar todo, menos una cosa: la última de las libertades humanas: elegir la actitud ante cualquier tipo de circunstancias." Resiliència • Definida com “l’art de rehacer-se amb més fortalesa”. Capacitat present en tothom, que es pot desplegar amb ajuda (professional i comunitària). Acceptació vs. resignació • Deixar de resistir-se no és resignar-se: és integrar la realitat per créixer. A l’acceptació hi ha comprensió. Ressentiment i perdó • El ressentiment encadena i perpetua el patiment; alliberar-lo condueix al perdó, que trenca llaços tòxics i permet transcendir. "El perdón nos otorga el poder de trascender y crecer." L’amor com a força de sentit • L’amor (a les persones i a la vida) sosté en l’adversitat. Frankl relata l’amor a la seva esposa com a motor vital. Experiència personal de la Pepi • Va detectar que vivia ancorada en el patiment i va decidir, des de la llibertat interna, cercar pau interior. • Claus del canvi: deixar la resistència, acceptar sense ressentiment, i perdonar. "El dolor no lo elegimos, pero el sufrimiento es opcional." Després dels camps: el procés continua • A la sortida, Frankl encara ha de reacceptar la pèrdua i reconstruir-se. La llibertat interior i la dignitat humana romanen indestructibles. "La libertad interior y la dignidad humana son indestructibles." Comunitat i acompanyament • A més del treball intern, la comunitat i l’empatia (posar-se a les sabates de l’altre) són suports decisius. Dimensió espiritual i connexió bíblica • Frankl, d’arrel jueva, mostra una espiritualitat profunda. El programa llegeix Lluc 6 (benaurances i ai’s) i el relaciona amb: - Desapropiació i cura del ser. - Felicitat paradoxal en la falta i el plor quan hi ha sentit i esperança. Per què llegir el llibre • Per trobar ensenyances aplicables a cada moment vital: sentit, llibertat interior, actitud, resiliència, amor, acceptació i perdó. • Una lectura breu però transformadora, que convida a viure amb dignitat fins i tot en l’adversitat.

  • Veus Parròquia del 6/2/2019 — Veus de la Parròquia: pesca miraculosa i vocació, Mans Unides a la Guajira, profetisme de Jesús, 75 anys de Càritas i agenda pastoral

    Panorama general Programa "Veus de la Parròquia" (Ràdio Desvern) del 6 de febrer. Els continguts centrals inclouen la lectura de l’Evangeli segons sant Lluc (pesca miraculosa i crida de Pere), una reflexió sobre la vocació cristiana, un ampli bloc de Notícies d’Església (catequesi, formació bíblica i pastoral juvenil), la carta de Mans Unides sobre un projecte a la Guajira (Colòmbia), el comentari de José Antonio Pagola sobre el profetisme de Jesús i el rebuig, la celebració dels 75 anys de Càritas Barcelona, i una extensa agenda pastoral i cultural (seminaris, app litúrgica, concerts, tallers, llibres i pelegrinatges), a més de piulades del Papa Francesc. Temes principals Lectura de l’Evangeli (Lluc 5, 1-11): la pesca miraculosa Jesús predica des de la barca de Simó Pere i convida a “tirar llac endins”. Crida de Pere: de la sorpresa per la pesca a la missió de ser “pescador d’homes”. Comentari espiritual: vocació i llibertat Escoltar, meditar, pregar i contemplar la Paraula; viure la veritat que fa lliures i ajudar a alliberar els altres. Notícies d’Església: Bíblia, catequesi i joves Impuls a la lectura de la Bíblia com a guia i llum. Trobada de catequistes: metodologia per apropar Jesús als infants i llenguatge planer dels textos bíblics. Curset de formació bíblica (taller participatiu, Sant Feliu) i Jornada interdiocesana de pastoral juvenil (16 de febrer, Tarragona). Mans Unides (Carta de Mn. Joaquim Rius): projecte a la Guajira (Colòmbia) Defensa dels drets dels pobles indígenes (organització i educació del poble “baiú”), accés a l’aigua i generació d’ingressos. Enfocament estructural contra la fam: promoció local en comptes d’assistencialisme. Recordatori de la “casa de tots” (P. Francesc) i crida a la solidaritat efectiva. Comentari de José Antonio Pagola: el profetisme de Jesús i el rebuig Des dels inicis, rebuig a Jesús en presentar-se com a profeta dels pobres, alliberador i perdonador. La fe cristiana és religió profètica orientada a un món més humà; perill d’oblidar aquesta dimensió. Càritas Barcelona, 75 anys 1.500.000 persones ateses en 75 anys; 23.000 el 2017 amb la força del voluntariat. Missatges de Salvador Busquets i de l’Arquebisbe Joan Josep Omella sobre la caritat activa i la dignitat. Agenda pastoral i cultural Seminari sobre el perdó (Institut Emmanuel Mounier): vessants filosòfica, sociopolítica, jurídica i teològica. App “Missa de cada dia” (Editorial Claret): textos litúrgics al mòbil. Concerts solidaris (Església de Sant Gaietà) i presentació de llibres. Taller de cal·ligrafia gòtica; curs “Jesús de Natzaret”; Ruta Franciscana i pelegrinatges a Terra Santa. Llibre: "Aprende a manejar la Biblia" (Óscar García Aguado). Piulades del Papa Francesc Amor actiu i sense reserves, fidelitat com a signe de maduresa, i valor inviolable de la vida humana. Cites destacades "No tinguis por, d'ara endavant seràs pescador d'homes." "Déu és Càritas, Déu és amor... Val més escoltar amb amor que donar uns diners freds." "Dios no se ha encarnado en un sacerdote... Se ha encarnado y revelado en un profeta..." Context i impacte Vocació i missió: de la pesca miraculosa a l’enviament, la Paraula impulsa a transformar vides. Església en sortida: catequesi, formació bíblica i pastoral juvenil per empoderar comunitats. Solidaritat estructural: el projecte de Mans Unides incideix en drets, aigua i mitjans de vida. Caritat incarnada: 75 anys de Càritas testifiquen acció social sostinguda. Recuperar el profetisme: la lectura de Pagola interpel·la a no reduir la fe a ritu sense compromís. Accions i enllaços útils Inscripcions: [email protected]; [email protected] App litúrgia: missadecadadia.cat Informació general: webs de la parròquia i de l’Arquebisbat de Barcelona Contactes de rutes i pelegrinatges: Comissaria de Terra Santa (C. Santaló, Barcelona; tel. indicats al programa)

  • Veus Parròquia del 30/1/2019 — Judaïsme, tradició i modernitat a Sant Just: llegat xueta, conversió, xàbat, comunitats de Barcelona i identitat amb Israel

    Panorama general de l’episodi "La llibertat i la vida" — idea clau que, segons els convidats, sintetitza l’aportació del judaïsme. En aquest capítol de Veus de la parròquia dedicat a “judaïsme, tradició i modernitat”, la Roser Parés i l’Enric (parella santjustenca) expliquen el seu camí vital i religiós: el llegat xueta de Mallorca de la Roser, el procés de conversió jueva de l’Enric, les pràctiques com el xàbat i la caixrut, i el teixit de comunitats jueves a Barcelona. També aborden la identitat jueva (religiosa i cultural), la transmissió matrilineal i les seves experiències a Israel, tot distingint entre jueu, israelita i israelià. El tram final insinua el debat religió–política, que queda posposat per a un altre programa. Principals temes tractats 1) Llegat xueta i identitat • La Roser es declara d’origen jueu per línia materna: família xueta de Mallorca, marcada històricament per la Inquisició (15 cognoms assenyalats). • Educada en context catòlic però amb costums i sensibilitats jueves a casa (p. ex., creença en la reencarnació; preferències funeràries segons tradició jueva). • El dol per la mare impulsa una recerca profunda sobre què vol dir “ser jueu”. 2) Conversió i trajectòria personal • L’Enric, amb educació cristiana, entra en contacte amb el judaïsme a través de la Roser i en destaca la coherència vital i l’estudi constant. • Inicia un procés formal de conversió: estudi de la Torà (pentateuc), inici d’hebreu, vida comunitària, i examen davant el Bet Din (tribunal rabínic). • El matrimoni de la parella és civil; un casament religiós seria possible un cop completada la conversió. 3) Clau espiritual del judaïsme • Valor central: llibertat (memòria de l’alliberament de Pésah) i sacralitat de la vida (mitzvà de preservar-la). • Arrels compartides amb el cristianisme (Antic Testament; Jesús com a jueu), però camins històrics diferents (Constantí, Teodosi i institucionalització romana del cristianisme). 4) Pràctiques: xàbat, caixrut i comunitat • Xàbat: compromís setmanal — començar divendres vespre, viure’l en comunitat o a casa. • Caixrut: hàbits alimentaris com a part de l’“aliment de l’ànima” i el cos — coherència ètica i salut. • Estudi i debat: qüestionar-ho tot, sense dogmes tancats com a tret identitari de l’aprenentatge jueu. • Comunitat de referència: línia conservadora (homes i dones amb igualtat litúrgica), en contrast amb la ortodòxia (separació d’espais; p. ex., “balcó de les dones”). 5) Comunitats jueves a Barcelona • Barcelona compta amb 4-5 comunitats principals: CIP (la més antiga i ortodoxa, carrer Avenir), TiT (la seva; “futur” en hebreu), Bet Shalom (reformista), entre d’altres. • Dimensió: aproximadament 5.000 jueus a Catalunya (molts laics, inclosos israelians que no s’adscriuen a cap comunitat). • Governança: cada comunitat contracta el seu rabí; si no hi ha sintonia, es pot no renovar el contracte. Existeixen grans rabins (sefardí i asquenazita), però el pols real recau en la comunitat. • A Sant Just i entorn no hi ha iniciatives comunitàries jueves organitzades. 6) Identitat, transmissió i laïcitat • Transmissió matrilineal: “ets jueu si ets fill de mare jueva”, tant per certesa de filiació com per la proximat emocional i educativa amb l’infant. • Possibilitat de ser jueu laic: identitat i cultura més enllà de la creença religiosa; “ser jueu no és només religió, és identitat”. • Expressió popular: > “Dos jueus, tres opinions” — pluralitat interna com a marca. 7) Israel: normalitat i diversitat • Experiències positives a Israel: normalitat de ser jueu, sensació de seguretat, país còmode per viatjar (fins i tot sense agència), interès històric i social (p. ex., kibbutzim). • Distincions clau: - Jueu: identitat del poble jueu. - Israelita: terme que abraça el conjunt del poble jueu (referència bíblica). - Israelià: ciutadania de l’Estat d’Israel (hi ha israelians àrabs, cristians, etc.). • A Israel hi ha llibertat de culte; s’emfatitza la diversitat global jueva (incloent els falasha, jueus etíops). 8) Religió i política (tema obert) • El presentador planteja la dificultat de distingir religió i política en el context del conflicte amb l’entorn àrab. • La Roser i l’Enric apunten visions crítiques però l’Enric proposa posposar el debat per a un altre programa, amb més temps i veus contrastades. Idees destacades • Llibertat i vida com a eixos ètics i espirituals del judaïsme. • Transmissió matrilineal i identitat jueva més enllà de la fe. • Comunitarisme plural: ortodox, conservador, reformista; governança local dels rabins. • Pràctiques que articulen el temps i el cos: xàbat i caixrut. • Israel com a espai de normalitat jueva i llibertat de culte, amb gran diversitat interna.

  • Veus Parròquia del 23/1/2019 — 70 anys de Drets Humans: habitatge digne, xarxes i ecologia, i el Corredor Mediterrani

    Resum general El programa aborda, amb to proper però crític, la centralitat dels drets humans (70è aniversari de la DUDH) i el seu aterratge en la realitat local: el dret a l’habitatge i l’actual crisi d’accés. Es connecta amb la consciència ecològica (plàstics, residus) i es tanca amb una píndola d’infraestructures sobre el Corredor Mediterrani. Temes principals 1) Drets Humans i dignitat • 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb lectura del preàmbul i de l’Article 1. • Idea clau: la dignitat inherent i els drets inalienables fonamenten la llibertat, la justícia i la pau. "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets..." 2) Dret a l’habitatge i exclusió residencial • Es denuncia que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé essencial per a una vida digna. • Dades alarmants (informe esmentat de Càritas, 2018): 36% de persones a la diòcesi de Barcelona afectades per exclusió residencial. • Biaix econòmic: salaris sovint mileuristes vs. lloguers de 700–1.200 € i fiances de 3 mesos (entrada de ~3.000 €). Dificultat real per cobrir llum, gas i alimentació. • Debat sobre regulació: parc públic insuficient i mercat privat amb pujades lliures. "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." 3) Joves, lloguer compartit i precarietat • Emancipació tardana (30+ anys) per pressió econòmica. • Creix la via del lloguer compartit (apps com Badi): habitacions a 300–400 € sense control, amb pèrdua d’intimitat i d’“fer-se casa”. • La precarietat ja no afecta només estudiants: també adults de 40–60 anys. • Casos límit: persones vivint en trasters (Blue Space) per impossibilitat d’assumir un lloguer. 4) Marc ètic i obligacions públiques • Recordatori de la doctrina social: Pacem in Terris (Joan XXIII, 1963) identifica l’habitatge com a mitjà necessari per a una vida digna. • La DUDH sorgeix per evitar abusos dels Estats; no garantir habitatge digne és qualificat com un abús contrari a la declaració. • Crida a polítiques per a tots els col·lectius (inclosos els sense sostre; menció a la tasca d’Arrels). 5) Ecologia, xarxes i consum responsable • Les xarxes socials com a altaveu: el Ten Years Challenge visualitza l’impacte del canvi climàtic (óssos polars desnodrits, mars plens de plàstic). • Guia pràctica per reduir residus quan comprem: - Evitar bosses i safates de plàstic, envasos d’un sol ús i embolcalls innecessaris. - Portar carro/cabàs/bosses de roba; optar per productes a granel, gots reutilitzables i paper reciclat. - Dada clau (estudi 1992): bosses de plàstic = 6% del pes i 22% del volum de la brossa. 6) Corredor Mediterrani • Breu actualització: projecte amb impacte econòmic i de serveis, dinamitzador de llocs de treball i clau per al transport de mercaderies i persones. • Paper de les inversions públiques (pressupostos, Ministeri de Foment) i la connexió amb ports, ferrocarrils i aeroports com a eixos històrics del comerç i la cultura. Cites destacades "Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana... constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món." "L’habitatge no és una mercaderia, sinó un bé." "És un abús... i va contra la Declaració Universal dels Drets Humans." "Ens estem carregant el planeta." Conceptes clau • Dignitat humana, DUDH, exclusió residencial, lloguer compartit, famílies monoparentals, plàstic d’un sol ús, compra a granel, Corredor Mediterrani. Pistes d’acció • Polítiques públiques: ampliar parc d’habitatge assequible, explorar regulació del lloguer, reforçar itineraris d’inclusió (sense sostre). • Acció ciutadana: reduir plàstic en la compra, prioritzar reutilització i reciclatge, fer servir cabàs/carro i gots reutilitzables.

  • Veus Parròquia del 16/1/2019 — Wonder, consideració i grandesa davant la diferència + Lectura de les Noces de Canà

    Introducció Programa Paraula Viscuda (Veus de la parròquia) a Ràdio Desperd. Conducció amb la Montserrat Giró i convidada la Pilar Lombarte. El nucli del programa gira al voltant del llibre Wonder i el seu impacte humà i educatiu, amb un tram final dedicat a la lectura de l’Evangeli (Noces de Canà, Jn 2,1-12). Conversa sobre “Wonder” (Wanda/Wonder) Sinopsi i estructura • Protagonista: l’August, un nen amb el rostre deformat que afronta l’entrada a l’escola després d’anys de cirurgies i logopèdia. • To i forma: llibre amb vuit parts i veus diverses; narrativa senzilla, tendra i optimista que facilita l’empatia immediata. • Temes centrals: la mirada cap a “el diferent”, l’amabilitat, la consideració, la grandesa del cor, l’amistat i la comunitat escolar. "Des de les primeres pàgines em va captivar... veia un nen que parlava amb mi." Capítols i cites destacades • Capítol 6, El cel: conversa mare-fill d’una gran tendresa, síntesi de la vivència emocional del nen. • Dites a l’inici de cada part i els preceptes del Sr. Browne (un cada mes) com a brúixola ètica per als alumnes. La Pilar subratlla especialment el d’octubre: "Els teus actes són els teus monuments. És una piràmide feta en lloc de pedres: està feta dels records que la gent té de tu." • Discurs final del director (graduació): la mesura del creixement no són centímetres ni notes, sinó el bé que fem amb el nostre temps i als altres. Idea clau de “ser més considerats del que cal”. "Hauríem d’instaurar una norma de vida: intentar ser sempre una mica més considerats del que cal." "El més gran és aquell que, gràcies a l’atracció del seu propi cor, arriba a més cors." Personatges i relacions • Amics que sostenen: en Jack i la Summer. • Família: pares amorosos, germana amb un arc de creixement que inclou un moment de vergonya i posterior reconeixement. • Escola: professorat i direcció que modelen valors (preceptes, discurs de graduació) i aborden el bullying. Impacte personal a la convidada (Pilar) • El llibre li ha transformat la mirada: “veure el diferent d’una manera diferent”, aprofundint en pensaments i ànima del protagonista. • Reivindica el llibre com a lectura recomanable (quasi obligatòria) per a joves i adults: fomenta sensibilitat, empatia i inclusió. • Diferencia clarament Wonder d’un llibre d’autoajuda: no dona receptes, sinó que “se’t posa dins del cor” a través de la història. Temes socials i educatius Diferència, capacitats i inclusió • Crítica a l’estigma històric (“retenir a casa” el diferent) i pas cap al reconeixement de capacitats diverses. • Ciutat vs. poble: percepcions diferents de la discapacitat; als pobles persisteixen alguns prejudicis però també hi ha acollida comunitària. • Wonder com a eina pedagògica: és llegit a escoles, té adaptació cinematogràfica i impulsa converses sobre bullying i amabilitat triada. "Sé que no puc canviar el meu aspecte, però sí que podem canviar la manera de mirar." Preceptes i pràctica educativa • El mestre anota preceptes a la pissarra i convida l’alumnat a pensar-hi i participar-hi (ex.: incloure “Déu” si surt en el debat), fomentant diàleg i valors. • La idea de grandesa es vincula a la força del cor i a la capacitat d’arribar als altres; l’August rep el premi final, símbol de reconeixement a la seva trajectòria humana. Espai litúrgic: Lectura de l’Evangeli (Jn 2,1-12) Les Noces de Canà i el vi millor • Context: inici del Temps Ordinari (Cicle C). • Lectura i breu comentari de les Noces de Canà: Maria intercedeix (“No tenen vi”) i Jesús transforma l’aigua en vi; el millor vi queda per al final. • Paral·lel suggerit amb Wonder: la maternitat que guia, l’atenció a la necessitat i la transformació que canvia la mirada i la comunitat. Conclusions i recomanacions • Wonder és un relat d’amor en majúscules, educació del cor i cura de la diferència. • Missatges clau que travessen el programa: Triar ser amables cada dia. Ser “més considerats del que cal”. Mesurar l’èxit per l’impacte positiu sobre els altres. • Recomanat per a adolescents i adults; útil per a docents, famílies i comunitats que vulguin treballar empatia, convivència i inclusió.

  • Veus Parròquia del 9/1/2019 — Baptisme del Senyor, Reis d’Orient i l’Església a Catalunya: Evangeli de Lluc, comentaris (Pagola), poema de Rubén Darío i agenda pastoral

    Visió general del programa Programa “Veus de la Parròquia” (Ràdio d’Esvern). Emissió de dimecres 9 de gener (setmana després d’Epifania). Fil conductor: el Baptisme del Senyor i la llum de l’Epifania com a crida al testimoniatge cristià. "Tu ets el meu Fill, el meu estimat, amb tu m’he complagut" Lectura i reflexió de l’Evangeli (Baptisme del Senyor) Passatge llegit (Lc 3,15-22) • Expectació del poble i discerniment sobre Joan Baptista versus el Messies. • Joan anuncia el qui és més fort: baptisme amb l’Esperit Sant i foc; ventar el gra (judici i purificació). • Baptisme de Jesús: cel obert, Esperit en forma de colom i veu del Pare que el proclama Fill. Claus teològiques destacades • Jesús és la Paraula del Pare: cal “parar l’orella del cor” per escoltar, meditar i pregar. • El baptisme cristià, ahir i avui: - Antiguitat: catecúmens baixaven nus a la piscina, unció i túnica blanca (revestir-se de Crist). - Avui: triple ablució al cap i fórmula: “Et batejo en nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.” • Lectura actual del “pecat original”: - No com a culpa personal del nadó, sinó com a condició d’un món on imperen els vicis capitals i el pecat estructural. - El baptisme expressa l’esperança que l’Esperit enforteix i preserva del mal. • Tò de la celebració: gratuïtat, renovació de les promeses baptismals, i centralitat de Paraula, Perdó i Eucaristia. Notícies d’Església i recursos espirituals Novetats editorials i estudis • Antonio Pinheiro (catedràtic de Filologia i estudiós del NT) publica “Aproximación al Jesús Histórico” (Trotta): aproximació històrica i crítica literària al Jesús del segle I. Pràctica d’espiritualitat quotidiana • Recomanació de la Lectio Divina: llegir, pregar i meditar la Bíblia cada dia. • “Paraula i vida 2019” (Editorial Claret): l’Evangeli comentat cada dia; col·laboracions 2017 (Papa Francesc), 2018 (Monjos de Poblet), 2019 (Benedictines de Montserrat). Disponible també en castellà per a Espanya i Amèrica Llatina. Comentaris dominicals sobre l’Epifania (Reis) Mossèn Joaquim Rius — “Festa dels Reis: il·lusió i esperança” • La il·lusió uneix grans i petits; valor del gest per damunt del regal. • L’esperança com a virtut teologal: actitud activa, no mera espera. • Convertir la vida en ofrena a Déu a través del servei als germans: afecte, ajuda, donació, caritat encarnada. • Celebrar va lligat a accions reals que transformen; esperança que es contagia perquè es fonamenta en Jesús. José Antonio Pagola — Tres actituds davant Jesús (relat dels mags) • Tres respostes: - Els mags: buscadors guiats per una petita llum; perseverança i adoració del Déu amagat en la fragilitat. - Els representants del Temple: coneixen les Escriptures però resten indiferents; seguretat religiosa que encega. - El rei Herodes: veu en Jesús una amenaça de poder; lògica d’opressió davant qui porta alliberament. • Camí de Déu fora dels centres de poder: de Jerusalem a Betlem, cap a la tendresa i la pobresa de la vida. “Es revela a qui, guiats per petites llums, busca incansablement una esperança per a l’ésser humà.” Poesia i Nadal Rubén Darío — “Los tres reyes magos” • Poema recitat amb les veus de Gaspar, Melcior i Baltasar: tres dons (encens, mirra, or) i la proclamació de la luz, amor i vida que venen de Déu. • Final celebratiu: triomf de l’amor i victòria sobre el caos amb la llum de Crist. Felicitació de l’Arquebisbat de Barcelona • Invitació a escoltar el ressò del Naixement: desig de pau, retorn al gust de la mel i camí amb el cor net. • Beneïda entrada a l’any 2019 amb pau i esperança. Fe i actualitat: l’Església a Catalunya (dades clau) • Estructura: 10 diòcesis, 2.117 parròquies; 1.564 preveres i 5.700 religiosos/es; diaca permanent i laicat col·laborador. • Sacraments anuals: >4.000 matrimonis, ~20.000 baptismes, 17.248 primeres comunions, 6.351 confirmacions; 7.758 catequistes. • Presència social: hospitals, residències, presons; atenció a famílies, joves, migrants, refugiats, dones en situació de carrer, gitanos, apostolat del mar i carretera. • Càritas: >13.000 voluntaris; principal agent d’ajuda als pobres i marginats. • Educació: 381 centres amb >237.000 infants i joves. • Patrimoni i cultura: cura d’esglésies, catedrals, monestirs; difusió d’art, música, ràdio. • Finançament: 22% via “X” de l’IRPF (0,7% dels impostos dels contribuents que ho trien); resta per aportacions i gestió pròpia. Agenda pastoral • Pelegrinatges a Terra Santa (Comissaria de Terra Santa, OFM — C. Santeló, 80): 9–16 maig; 5–12 set.; 10–17 oct. 2019. Tel. 932 022 757. Places limitades. • Recés a la Casa d’Espiritualitat Betània (C. Bonavista, 37, Cornellà): Dg. 20 de gener, 10:00–17:30, amb Mn. Fernando Maristany. Cloenda • Recordatori d’horaris d’emissió i escolta en línia a la web de Ràdio d’Esvern.

  • Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política

    Resum general En aquesta conversa a Veus de la Parròquia, amb l’educador i representant de diàleg interreligiós Jorge (Jordi) Burman de la Comunitat Israelita de Barcelona, s’aborden temes clau del judaisme contemporani i històric: des de les arrels de l’antisemitisme a Europa, passant pel sentit del sionisme i la fundació de l’Estat d’Israel, fins a la convivència Israel–Palestina i la realitat de les sinagogues a Catalunya. També es reflexiona sobre el futur de la fe jueva, la transmissió familiar de les tradicions i la necessitat de laïcitat en el llenguatge polític per evitar prejudicis. Punts clau del diàleg • Arrels històriques de l’antisemitisme a Europa: la calúmnia del deïcidi, la imposició de viure en guetos i l’estigma vinculat a la usura, en contrast amb períodes de convivència més normalitzada a països de tradició islàmica. • Sionisme i retorn: el sionisme s’explica com a sinònim espiritual de Sió/Jerusalem i com a aspiració d’autodeterminació després de segles d’exili, culminant amb la partició de l’ONU (1947) i la fundació d’Israel (1948). • Convivència Israel–Palestina: es remarca la vida quotidiana compartida i la cooperació (fins i tot sanitària), alhora que s’assenyalen interessos geopolítics i d’indústries armamentístiques com a combustible del conflicte. Exemple de pau: els acords amb Egipte (Anwar Sadat). Esperança en resolucions de l’ONU i en les noves generacions. • Futur del judaisme: la pràctica és viscuda a la llar (la veritable “sinagoga”), amb festes com Sukkot i Pésah centrades a casa. Es preveu més entesa interreligiosa i reconeixement de similituds. • Sinagogues i patrimoni a Catalunya: definició de Beit ha-Kneset (casa de reunió), evolució del culte després de la destrucció del Segon Temple, i mapa actual de sinagogues a Barcelona i Girona. Patrimoni del Call i iniciatives de memòria històrica. • Laïcitat i prejudicis als EUA: crítica a l’etiqueta de “lobby jueu” i a la barreja de religió i política; es reclama llenguatge laic per evitar prejudicis, xenofòbia i racisme. Temes principals 1) Arrels i persistència de l’antisemitisme • Calúmnia històrica del deïcidi i politització del poder clerical a l’Europa antiga. • Guetos/Aljames: pèrdua de drets i professions restringides (estigma del “jueu i els diners”). • Contrast amb períodes de convivència en contextos islàmics fins ben entrat el segle XX. 2) Sionisme, ONU i fundació d’Israel • Sionisme = arrel espiritual de Sió/Jerusalem i aspiració de retorn present en la pregària diària. • ONU 1947: proposta de dos Estats; 1948: proclamació d’Israel. • Autodeterminació com a resposta a la manca de drets i a l’Holocaust. 3) Israel–Palestina: convivència, interessos i vies de pau • Vida quotidiana i cooperació (atenció sanitària a israelians/palestins, siris atesos a hospitals israelians). • El conflicte s’alimenta d’interessos de potències i indústries d’armes. • Model de pau: Egipte–Israel (Sadat). Records d’Yitzhak Rabin i l’esperança en la pau. • Respecte institucional: la comunitat religiosa no parla en nom de l’Estat d’Israel; suport a resolucions de l’ONU. 4) Futur de la fe i transmissió • La família com a nucli del culte: la casa és la “veritable sinagoga”. • Festes com Sukkot i Pésah donen sentit actual a la tradició. • Optimisme: creix la comprensió mútua entre religions. 5) Sinagogues i memòria a Catalunya • Origen i funcions de la Beit ha-Kneset: pregària, estudi, trobada social. • Després del Segon Temple: del sacrifici (korban) a la pregària i pas de cohen a rabí. • A Barcelona: CIP (Avenir 24, oberta 365 dies), comunitats Mazortí/Conservadores, Bet Shalom, Chabad Lubavitch… A Girona, recuperació d’espais i museus del Call. 6) Laïcitat, mitjans i política als EUA • Crítica al tòpic del “lobby jueu”: és un prejudici. • Cal despolititzar la religió i evitar etiquetar col·lectius en notícies (font de xenofòbia i violència). • Migracions religioses cap als EUA per persecucions europees; avui cal un llenguatge inclusiu i laic. Cites destacades “El que ataca un jueu ataca la humanitat… Quan cau un palestí, cau un ésser humà.” “Quien no nace para servir, no sirve para vivir.” (recordant el Papa Francesc, Laudato Si’) Conceptes clau • Sionisme: vinculació espiritual i històrica amb Sió/Jerusalem i dret a l’autodeterminació. • Beit ha-Kneset: “casa de reunió”; sinagoga com a espai de pregària, estudi i vida comunitària. • Korban: ofrena/sacrifici com a proximitat al sagrat; substituït per la pregària després del Segon Temple. • Shalom: pau i integritat; salutació que evoca plenitud (shalem = “sencer”). Notes i context • La Comunitat Israelita de Barcelona (CIP) no representa l’Estat d’Israel; per posicions oficials, remet a l’ambaixada. • CIP: C/ Avenir, 24 (Barcelona), sinagoga oberta 365 dies/any. • Visibilitat mediàtica: TV3 ha emès el Hanukkà en el marc d’un espai de festes de diferents religions.