Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

217-228 de 488
  • 28'

    Veus Parròquia del 25/9/2019 — Canvi climàtic, fe i migracions: tempestes a Vilanova, “La fe neix d’un crit”, crisi de l’aigua i educació a l’Àfrica, i agenda solidària a Sant Just

    Panorama general Programa de retorn de vacances amb converses properes i reflexions de fons. Es connecten experiències locals de pluges extremes amb el canvi climàtic, una lectura colpidora sobre migracions i fe, la crisi global de l’aigua, l’impacte de les preses hidroelèctriques, i l’estat de l’educació a l’Àfrica. També s’informa d’iniciatives d’activisme climàtic (ONU i jovent) i es tanca amb una agenda solidària local. Canvi climàtic i fenòmens extrems Tempestes inusuals a Vilanova: inundacions, teulades que filtren, danys en pocs minuts — s’atribueix a un canvi climàtic cada cop més evident. Conseqüències locals: necessitat de mantenir desaigües i clavegueram nets per prevenir destrosses. Missatge clau: responsabilitat compartida i preparació veïnal per fer front a episodis intensos i sobtats. “La fe neix d’un crit”: migració, dolor i teologia Lectura d’un relat basat en fets reals sobre Nàzar, jove subsaharià que, amb 13 anys, salta la tanca de Ceuta/Melilla i travessa l’Estret; pateix ferides i pèrdues. Reflexió existencial i de fe: la salvació entesa com a bé comunitari, no només individual; recerca de Déu enmig del sofriment; crítica a una “religió burgesa” desconnectada dels pobres. Cites destacades: "La fe neix d’un crit." "No puc parlar de salvació sense parlar de la salvació del Nàzar." - Clau teològica: recuperar el Crist històric i humà, i una Església centrada en la misericòrdia i els més vulnerables. Responsabilitat humana i el mal Davant la pregunta “per què Déu ho permet?”, es remarca el lliure albir i la responsabilitat humana (exemples: camps nazis, injustícies actuals). Invitació a l’autocrítica: transformar la crítica destructiva en constructiva; exercir el perdó i la gratitud. Acció climàtica global i moviment juvenil ONU: el secretari general António Guterres impulsa accions concretes per limitar l’escalfament a +1,5 °C en la propera dècada. Jovent en acció: menció a Greta Thunberg i la seva interpel·lació als líders perquè actuïn amb responsabilitat i sense vergonya. Crisi de l’aigua: música i denúncia Cançó solidària “Agua” d’Elefantes i Shuarma, amb Manolo García; beneficis per a Oxfam Intermón. Dada clau: 2.100 milions de persones sense accés a aigua potable a la llar; impacte especialment sobre les dones. Recorregut ètic: conscienciar sobre l’ús responsable del recurs i el privilegi d’obrir una aixeta a casa. Preses, interessos i impactes socioambientals Tendència a la privatització/control de fonts d’aigua per grans actors econòmics. Efectes de les preses hidroelèctriques: tala d’arbres, contaminació per descomposició, pèrdua de biodiversitat i proteïna per comunitats (peix). Exemples: Presa d’Aswan (Egipte): retenció de sediments, caiguda del ~80% en captures de sardines i seitons al Mediterrani oriental. Presa de les Tres Gorges (Xina): cas paradigmàtic d’impactes socials i ecològics. Missatge clau: planificar a llarg termini i consultar comunitats afectades abans d’executar grans infraestructures. Àfrica avui: educació i migracions Dades ONU/UNICEF: més de 9.000 escoles tancades (Burkina Faso, Camerun, Txad, RCA, RDC, Mali, Níger, Nigèria) per inseguretat. Respostes: alternatives d’aprenentatge (centres comunitaris, ràdio educativa, tecnologia aplicada), amb suport d’UNICEF i UNESCO. Arrel del problema: manca d’inversions estructurals (energia, agricultura, indústria) per generar feina i futur; la migració com a sortida forçada. Alertes: desinformació (fake news) i necessitat de fonts fiables per entendre la realitat. Innovació circular: aules amb plàstic reciclat Tecnologia dissenyada a Colòmbia: residus convertits en maons prefabricats per construir aules a la Costa d’Ivori. Valor social i ambiental: resposta a l’escassetat d’aules i al problema del plàstic. Risc emergent: microplàstics detectats en organismes humans via cadena alimentària marina—crida a millorar el reciclatge. Agenda solidària de Sant Just Concert de tardor “Música en femení” (4 d’octubre, al claustre/pati de l’escola): format de taquilla inversa. Destí dels fons: projectes de dones a Camuapa (Nicaragua) i Gàmbia (amb Solidança i Sant Just Solidari). Informació de servei: reemissió del programa el dissabte a 10:30 h. Punts clau Canvi climàtic tangible a escala local; preparació i cura de l’espai públic i domèstic. Fe i justícia: posar al centre els pobres i les persones migrants; revisar pràctiques religioses. Aigua com a dret humà: accés desigual i impactes de grans infraestructures. Educació a l’Àfrica: crisi per inseguretat i esforços per garantir l’aprenentatge. Activisme i innovació: del lideratge juvenil global a solucions circulars amb plàstic reciclat.

  • Veus Parròquia del 19/6/2019

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 27'

    Veus Parròquia del 12/6/2019 — Trinitat i Pentecosta: Evangeli de Joan, "Paraules per al silenci", el cinema d’“El creient” i Sant Antoni de Pàdua

    Panorama general Programa centrat en la celebració de la Santíssima Trinitat i el ressò de Pentecosta, amb la lectura i comentari de l’Evangeli de Joan sobre l’Esperit de la veritat. Es recomana el llibre espiritual Paraules per al silenci (reflexions sobre l’adversitat), es comenta el film “El creient” de Cédric Kahn sobre addicció i fe comunitària, i es presenta una síntesi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. El tram final recull una reflexió litúrgica de Mn. Joaquim Rius sobre Pentecosta, una invocació a l’Esperit de J. A. Pagola, una peça filosòfica de Francesc Torralba sobre l’admiració i unes paraules de Papa Francesc adreçades als joves sobre l’esperança i la pregària. Punts clau Evangeli (Joan 16): Jesús promet l’Esperit de la veritat que conduirà a la veritat sencera, glorificarà el Fill i rebrà del Pare. Temps Ordinari després de Pentecosta: crida a una escolta profunda, a discernir els signes dels temps i viure en gratitud. Llibre recomanat – “Paraules per al silenci”: guia per afrontar l’adversitat amb serenitat, oració i confiança en Déu; cultivar optimisme i alegria com a camí de maduresa espiritual. Cinema – “El creient” (Cédric Kahn): retrat sobri d’un jove toxicòman en una comunitat cristiana; disciplina, treball manual i litúrgia com a itinerari de redempció, amb èmfasi en la fraternitat i l’autoexamen interior. Sant Antoni de Pàdua: breu biografia, magisteri franciscà i devoció popular universal; invitació a valorar el seu testimoni evangèlic. Pentecosta (Mn. Joaquim Rius): la cinquantena pasqual culmina en el do de l’Esperit Sant, que ens guia a la llibertat i a obrar el bé. Invocació (J. A. Pagola): pregària repetida “Ven, Espíritu Santo” per a memòria de Jesús, veritat, llibertat, amor i renovació de l’Església. Admiració (F. Torralba): l’admiració com a motor del saber (d’Aristòtil a Descartes) i com a pregària laica que obre a la bellesa i a la humilitat. Papa Francesc: als joves, demana renovar-se en Jesús, pregar per vèncer la idolatria del jo i caminar en esperança. Cites destacades “Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera.” “La veritat us farà lliures.” “Ven, Espíritu Santo… y conviértenos en discípulos y testigos de Jesús.” Conceptes clau Esperit de la veritat • Trinitat • Pentecosta • adversitat • oració • fraternitat • discerniment • admiració • esperança Recomanacions i recursos Llibre: Paraules per al silenci (articles espirituals per a la pregària i la reflexió). Cinema: “El creient” (C. Kahn) – itineraris de fe, comunitat i recuperació; disponible en sales indicades al programa. Notes litúrgiques i de devoció Sant Antoni de Pàdua: predicador i doctor de l’Església; llegat teològic i pastoral; devoció arreu i memòria litúrgica el 13 de juny.

  • 29'

    Veus Parròquia del 5/6/2019 — Del Call de Barcelona als xuetes de Mallorca: Torà, Talmud, Càbala, Hagadot i feminisme jueu

    Panorama general Aquest episodi explora, amb una mirada propera i pedagògica, la vida i tradició del judaïsme a Catalunya i Mallorca, el paper de la Torà i el Talmud, la Càbala, el feminisme jueu, i la memòria històrica dels xuetes. També hi ha espais musicals que contextualitzen l’experiència cultural jueva. "L’any que ve a Jerusalem" — la idea del retorn i la continuïtat identitària Temes principals tractats • Judaïsme i cultura catalana: del Call de Barcelona a les Hagadot i el Nosaj català • Llei i interpretació: Halakhà, transmissió matrilineal, Torà (escrita i oral) i Talmud • Càbala i gematria: els nivells d’interpretació de la Torà i el sentit ocult (sod) • Feminisme jueu: accés de les dones a la lectura de la Torà i als rols litúrgics • Xuetes de Mallorca: Inquisició, endogàmia, cognoms i estudis recents • Diàspora i identitat: judaïsme com a religió, cultura i manera d’estar al món Resum estructurat 1) Cultura viva: alegria, festa i comunitat • El judaïsme es descriu com molt festiu: canten, ballen i les celebracions acaben sovint amb àpats comunitaris (càtering o tothom porta un plat). 2) Judaïsme i Catalunya • Recuperació i difusió del llegat: presentació del Nosaj català (ritus litúrgics) estudiat a Israel. • Centralitat de les Hagadot (p. ex., referència a la de Sarajevo) i el seu valor històric, literari i artístic. • Dades històriques: a Barcelona hi havia cinc sinagogues al Call; mencions a Besalú i al paper de les dones jueves catalanes (lectores i cultes, documentat per actes notarials). 3) Expulsions, diàspora i retorn • 1391: pogroms i conversions forçades; fugides; l’ideal persistent de retorn a Jerusalem. • 1948: retorn a la terra d’Israel; discussió terminològica sobre el nom “Palestina” i referències històriques (fenicis/filisteus) com a apunt de context. 4) Llei, tradició i interpretació • Transmissió del judaïsme actualment per línia materna (criteri halàkhic modern); històricament fou patrilineal. • La Torà es considera atemporal i sempre rellevant; la Torà oral (el Talmud) és l’espai de debats constants i actualització. • Diversitat de criteris segons comunitats i reunions rabíniques (sinodes) dins dels moviments. 5) Feminisme i rols de gènere • Només un ~10% del judaisme mundial és ortodox; en la resta de moviments, home i dona són iguals en lideratge comunitari, rabinat i litúrgia (hazanit). • Dins l’ortodòxia hi ha un moviment feminista fort que impulsa l’accés de les dones a la lectura de la Torà i al compliment de totes les mitsvot. 6) Càbala: capes de sentit i gematria • Tres nivells d’interpretació de la Torà: literal (pshat/literari), interpretatiu (derash/perdès a la conversa) i ocult (sod). • La Càbala explora el nivell secret: paraules amb valor numèric (gematria), connexions i significats profunds. • Apunts sobre l’hebreu: sistema consonàntic, vocals marcades amb signes diacrítics, dificultat i estudi en curs. 7) Identitat personal i comunitària • Ser jueu pot ser religió i/o cultura; hi ha molts jueus laics que mantenen identitat. • Testimoni personal: canvis interns (espirituals i intel·lectuals) en esdevenir jueva i sensació d’aïllament en alguns contextos. 8) Xuetes de Mallorca: memòria i persistència • Després de les persecucions, comunitats catalanes disperses (Roma, Salònica, Liorna/Livorno: “Qui va a Liorna, no torna”). • A Mallorca, la Inquisició actuà sobretot contra conversos (“judaïtzar”), amb autos de fe, confiscacions i cremes (la darrera, 1649). Impacte prolongat en el temps. • Endogàmia per estigmatització social; llistat de cognoms xuetes (p. ex., Aguiló, Bonnin, Cortés, Fuster, Pinya, Picó, Segura, Valls, Fortesa, entre d’altres) i estudis recents a la UIB i a Israel. • Sobre el matrimoni: llibertat de tria, si bé es debat la continuïtat cultural quan hi ha unions mixtes. 9) Música i tancament • Pauses musicals amb cançons populars: “Zena Zena” i “Dona, Dona” (Joan Baez), com a pont cultural. • Cloenda del cicle dedicat al judaisme: "Els jueus hem d’estudiar sempre; no pots mai parar d’estudiar." Idees clau • Atemporalitat de la Torà i actualització contínua via Talmud i debat. • Pluralitat dins el judaisme: moviments, comunitats, i evolució en temes de gènere. • Memòria històrica catalana i mallorquina: del Call als xuetes i les seves conseqüències socials. • La Càbala com a via d’interpretació profunda i simbòlica del text sagrat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 29/5/2019 — Donacions de grans fortunes, circ amb animals a Madrid i el Corredor Mediterrani: filantropia, valors i polítiques públiques

    Resum general de l’episodi Episodi centrat en tres eixos principals: donacions de grans fortunes i fiscalitat, retorn del circ amb animals a Madrid i benestar animal, i impacte del Corredor Mediterrani. El debat combina mirades ètiques, socials i polítiques, i tanca amb una agenda d’activitats locals. 1) Donacions de grans fortunes i fiscalitat • Es pren com a cas emblemàtic la fundació d’Amancio Ortega (Inditex) i les seves aportacions a la sanitat pública i l’educació. • Es confronten dues mirades: • Ètico-moral: les donacions aporten valor social tangible (equipaments d’oncologia, beques, centres educatius). • Social-fiscal: el primer deure és pagar impostos i evitar que la filantropia substitueixi la política pública. "Hauria primer de pagar els impostos que li toquen... el 30% dels seus beneficis, primer a la caixa pública." • Dades destacades del debat: • Donació anunciada: 350 M€ per a sanitat pública. • Programa d’oncologia (2015–2021): 310 M€ en equips de diagnòstic i tractament del càncer. • Beques educatives: 2.325 estudiants i 40 M€ en ajuts. • Context fiscal: es recorda que els grans dividends i avantatges fiscals poden crear asimetries si l’Estat no recapta adequadament. 2) Filantropia i prioritats públiques: Notre‑Dame i valors europeus • El cas Notre‑Dame planteja si les grans donacions privades responen a beneficis fiscals, imatge o prioritats discutibles respecte a altres necessitats globals (fam, refugi, cooperació). • Es denuncia una distorsió de valors quan es tanquen portes a la immigració mentre es mobilitzen milions immediatament per a patrimoni. "Hi ha una distorsió de valors que a mi no m’encaixa... es tanquen portes als immigrants i no es posen mitjans econòmics perquè puguin desenvolupar-se." • Es critica el risc de malbaratament i propostes estridents (fins i tot es va parlar d’una piscina a Notre‑Dame) i es defensa la senzillesa i l’orientació al bé comú. 3) Benestar animal i el retorn del circ amb animals a Madrid • L’Associació Circos Reunidos celebra el canvi polític a Madrid i el retorn del circ amb animals: "Gracias Madrid... os garantizamos que... va a seguir habiendo circo tradicional, el de verdad, circo con animales. Adiós, Manuela Carmena." • Reacció social crítica: per fer bon espectacle no calen animals; calen bones idees i talent. Es recorda el maltractament històric en alguns circs i el cas dels galgos malmesos en adopcions. • Boicot a la pel·lícula de Disney “Dumbo” (remake, Tim Burton) per part de l’associació, acusant-la d’“animalista absoluta”. "Pedimos... que no apoyen la película Dumbo... es un mensaje animalista absoluto y un total desprecio al circo con animales." • Crida a una llei estatal robusta contra el maltractament animal per evitar marxa enrere normativa en l’àmbit municipal. 4) El Corredor Mediterrani: economia, serveis públics i medi ambient • Es defensa l’impuls del Corredor Mediterrani per l’impacte econòmic estimat d’entre 30.000 i 50.000 euros/any (3%–5% del PIB) i el seu potencial de retorn social. • Possibles destinacions de l’increment d’ingressos: • Sanitat: reduir llistes d’espera i millorar salaris per retenir talent. • Pensions: mantenir poder adquisitiu i adequar pensions baixes (viudetat, vulnerabilitat). • Recerca biomèdica: atendre malalties rares que no atrauen inversió privada. • Medi ambient: reducció de CO₂, SO₂ i partícules, evitant mortalitat prematura per contaminació. 5) Agenda local i tancament • Divendres 31 de maig, 21.00 h: Concert Solidari de Primavera (Sant Just Solidari) al claustre de les escoles. Benefici per a beques de secundària a Camuapa. Preu: 8 € socis / 10 € no socis. • Diumenge, 18.30 h (2/4 de 7) a l’Ateneu: espectacle de ball amb col·laboració del programa “Just a la Fusta”. • Dissabte 1, 19.30 h (2/4 de 8), Barri Sud: Festa de Primavera. • Comiat de temporada a prop i desig d’un bon estiu a l’audiència.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/5/2019 — Arbres que parlen: roure monumental, banys de bosc, espiritualitat i ecologia a Sant Just

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, el/la locutor/a conversa amb Abre Agulló i Guerra, veí i activista ecologista de Sant Just, sobre la seva relació vital amb els arbres. Es tracten temes com la comunicació i cooperació entre arbres, els beneficis dels banys de bosc per a la salut, la història del roure monumental a la zona de l’ITV, la formació del sòl (capa edàfica), l’ecologisme i la no-violència, la transició energètica i el problema de les espècies invasores locals. "El meu pare és com un arbre, que el vent mou, però mai no tomba." (Poema de l’Anna Agulló a la contraportada del llibre del seu pare) Temes principals Natura i salut: Shinrin-yoku (banys de bosc), abraçar arbres, efectes anímics i fisiològics. Ciència dels boscos: comunicació subterrània per xarxes micorríziques, cooperació i regulació del creixement. Roure monumental de Sant Just: valor ecològic i emocional, experiència personal d’Abre. Ecologisme i valors: no-violència, esperit crític, responsabilitat col·lectiva. Energia i política: renovables (plaques solars, eòlica), crítica a l’AVE i alternatives ferroviàries. Terra viva: humus, capa edàfica i paper de les arrels en la formació del sòl i l’accés a l’aigua. Espècies invasores: ailànt, càssia, llorer; impacte i gestió a Sant Just. Moments clau i idees La passió per plantar i cuidar arbres (22 anys al torrent de Can Cortés) • Plantacions del grup ecologista des de fa 22 anys; cura constant i comunitària. • La feina al bosc com a “camí de vida” i font d’alegria i sentit. La vida secreta dels arbres: ciència de la comunicació vegetal • Arbres que cooperan: intercanvi de recursos (p. ex. glucosa) via xarxa micorrízica (fongs a les arrels). • Autoregulació del creixement de branques per evitar competència i deixar passar el sol. • Enfocament científic, no esotèric: observacions i divulgació accessibles. "Árboles que se comunican entre sí... árboles sensibles, con emociones, con recuerdos... increíble, pero cierto." Banys de bosc, salut i abraçar arbres • El Shinrin-yoku (Japó) està integrat en medicina convencional: millora l’estat d’ànim i la salut. • Abre reporta sortir del bosc eufòric, respirant compostos beneficiosos que alliberen els arbres. • L’abraçada als arbres com a pràctica de connexió i benestar. El roure monumental de la ITV • Roure majestuós en un entorn industrial; descobert i reivindicat per Abre. • Pràctica d’abraçar-lo i percebre’n la “corrent” (flux de saba i aigua cap a les fulles). • Funcions ecològiques: ombra, refugi d’ocells, aliment per fauna i identitat del lloc. Arrels, roca i aigua: com els boscos creen terra viva • Arrels d’alzines i roures fracturen la roca, afavoreixen l’oxidació i retenen aigua en “cavitats” naturals. • En sequera, Abre rega els plançons; a llarg termini, el bosc es fa més resilient. • Formació d’humus i capa edàfica: base de la “terra viva” que sosté els ecosistemes. D’on neix l’activisme: no-violència i ecologisme • De la foscor del franquisme al Vaticà II: obrir portes al qüestionament i la no-violència (Crist, Gandhi, MLK). • Primeres passes d’ecologisme als anys 70-80. Energia i política pública • Crítica a l’AVE: alternatives ferroviàries (doble via) més eficients i inclusives. • Impuls a renovables (plaques solars, eòlica) i resistències estètiques/socials. • Denúncia del negacionisme climàtic i del benefici immediat com a fre per al bé comú. Acció i esperança • Exemples inspiradors: neteja massiva d’una platja a l’Índia; activisme global (p. ex. jovent com Greta Thunberg). • Els arbres com a bona companyia i escola de paciència i perseverança. Espècies invasores a Sant Just • Ailànt (Ailanthus): molt invasor, fusta dolenta i fins i tot tòxica; eliminació complexa i lenta. • Càssia i llorer: també invasores, ofeguen el creixement d’altres espècies. • Gestió: control mecànic, protecció de plançons, marges amb bardisses per fauna i protecció. Espiritualitat i natura • Viure la natura com a espiritualitat quotidiana i ètica de la bondat i respecte. • Recomanació d’abraçar un arbre per rebre vibracions positives i recordar que som part del Tot. "Som natura"

  • 28'

    Veus Parròquia del 15/5/2019 — Veus de la parròquia (15 de maig): manament de l’amor i comunitat; “Gràcies a Déu” i abusos; Sant Isidre; ludopatia juvenil; Salm 116 i Jornada del Malalt

    Resum general Programa especial de “Veus de la parròquia” (Ràdio d’Esvern 98.1) del 15 de maig, festivitat de Sant Isidre Llaurador. Amb lectura i comentari de l’Evangeli (Jn 13,31-35), notícies i reflexions sobre la vida eclesial i l’actualitat, un bloc cultural sobre la pel·lícula “Gràcies a Déu”, un recorregut per la figura de Sant Isidre, una carta dominical sobre la ludopatia juvenil, pregària amb el Salm 116, el missatge del Papa Francesc per la Jornada del Malalt, i una agenda litúrgico-musical i pastoral. Temes principals • Manament nou de l’amor com a camí i identitat del deixeble (Jn 13,31-35) i crida a la dignitat humana que es revela a la creu. • Comunitat i pertinença eclesial: riscos de la “creença sense Església” i valor de la comunitat com a mare i mestra malgrat les mancances. • “Gràcies a Déu” (cinema): abordatge dels abusos a l’Església amb testimonis reals, entre veritat, por, còlera, perdó i misericòrdia; tensió entre l’Església somiada i la real; necessitat d’autocrítica. • Sant Isidre Llaurador: vida, tradició i devoció; memòria del Museu de San Isidro (Madrid) i el poç del miracle; felicitació a tots els Isidre/Isidra. • Ludopatia juvenil: alerta per l’augment de casos (especialment per apostes esportives en línia), causes (accés mòbil, anonimat, publicitat) i prevenció; crida a educar en la cultura de l’esforç i a dir NO al joc; text signat pel Cardenal Omella. • Salm 116: reconeixement, gratitud i confiança en Déu i en la comunitat en moments de dubte. • Jornada Mundial del Malalt: “cultura del do” versus cultura del descart; interdependència humana, centralitat del voluntariat i la solidaritat per al bé comú. • Agenda: Trobades d’animadors de cant a Montserrat (juliol-agost), “Tuitejant amb el Sant Pare” (esperança, cura de la casa comuna, pregària, no jutjar, generositat), i trobada pasqual de la Vicaría del Penedès a Piera. "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres... Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres." (Jn 13,34-35) "Amb el joc no s’hi juga." (Carta dominical) "De vegades podem pensar que estem sols... però el Senyor camina al nostre costat." (Papa Francesc) Punts clau per secció Evangeli i comentari • Lectura de Jn 13,31-35 i reflexió sobre Judes, el temps de Jesús que s’esgota i el manament de l’amor com a llei escrita al cor; record de Sant Agustí: estima i fes el que vulguis. Església i comunitat • Crítica a la “creença sense pertinença” i a l’individualisme; reivindicació de l’experiència comunitària (celebració, paraula, caritat, formació) i consciència que l’Església és “mare i mestra”. Fe i actualitat (cinema) • “Gràcies a Déu” retrata la pederàstia amb testimonis adults; s’assenyala la responsabilitat de la jerarquia, religiosos i laics; es proposa l’autocrítica i la confiança en la misericòrdia. Sant Isidre Llaurador • Pagès pietós i caritatiu (c. 1070–1130), patró dels pagesos; tradicions madrilenyes (casa, capella, poç del miracle) i recomanació del Museu de San Isidro. Joc i ludopatia • Augment preocupant entre menors de 26; factors: mòbil, anonimat, publicitat; prevenció i acompanyament; missatge moral: la veritable felicitat no la donen els diners. Salm 116 i Jornada del Malalt • Pregària d’agraïment i confiança; el Papa Francesc defensa la cultura del do, la gratuïtat i el voluntariat com a motor d’humanització de les cures. Agenda i serveis • Trobades de cant litúrgic a Montserrat; tuits del Papa (esperança, ecologia integral, pregària, perdó, caritat espiritual); trobada pasqual a Piera; webs: santjust.org/parròquia, bisbatsanfeliu.cat, esglesiabarcelona.cat.

  • Veus Parròquia del 8/5/2019 — Música jueva i pau: Hava Nagila, Ebenu Shalom, Nabucco i memòria de l’exili

    Panorama de l’episodi Programa de Ràdio de Sant Just (Veus de la parròquia) dedicat a la música jueva en clau de tradició i modernitat. Lluís conversa amb Imma Periques per explorar cants populars i litúrgics centrats en la pau, i una incursió a la música clàssica amb Verdi. El recorregut es completa amb una mirada literària a l’exili jueu i un focus en les cançons israelianes dels anys 70. • Tema central: música jueva com a vehicle de comunitat, memòria i esperança de pau. • Eixos: Hava Nagila, Ebenu Shalom Alechem, Va, pensiero (Verdi) i cançons per la pau a Israel. Música popular i litúrgica Hava Nagila • Escolta d’Hava Nagila, himne festiu d’alegria i comunitat: “alcem els nostres cors” i “ballarem amb el cor alegre”. • Missatge: joia compartida i celebració de la vida, amb ressonàncies de pau i fraternitat. "Haava Nagila… ben ismecha" (Alegrem-nos i regalem-nos goig). Ebenu Shalom Alechem • Introducció i escolta d’Ebenu Shalom Alechem (adaptada també en litúrgia catalana: “Sigui la pau amb vosaltres…”). • Missatge: desig de pau reiterat, utilitzat com a cant de salutació i reconciliació comunitària. "Ebenu Shalom Alechem" — insistència coral en la pau com a benedicció. Clàssica i memòria de l’exili Nabucco i el “Cor dels esclaus hebreus” • Context d’Nabucco (Giuseppe Verdi): narració de la conquesta de Jerusalem per Nabucodonosor, destrucció del temple i exili a Babilònia. • El “Cor dels esclaus hebreus” (Va, pensiero) expressa el dol per la pàtria perduda i l’anhel de retorn. A Itàlia esdevingué símbol del Risorgimento; Àustria en prohibí el cant, però el poble el mantingué viu (fins i tot a la mort de Verdi). Traducció i ressons bíblics • Lectura de fragments en català: "Vola, pensament, sobre ales daurades… Saluda les ribes del Jordà, les torres derruïdes de Sió… Oh pàtria meva, tan formosa i perduda." • Connexió amb els salms de l’exili: lligam amb el motiu bíblic “si m’oblido de tu, Jerusalem…”. La música com a memòria col·lectiva i pregària. Literatura i experiència • Imma Periques presenta la seva novel·la: una família jueva, arraconada pels nazis a la banda francesa dels Pirineus, busca guies per travessar la muntanya amb l’ajuda d’una dona aranesa. • Leitmotiv d’esperança i retorn: "L’any vinent a Jerusalem." • Temes: persecució, refugi, identitat i la fidelitat a la pàtria espiritual. Israel als anys 70: cançons per la pau • Recordatori del moviment de cançons per la pau i del disc “Israel: Songs for Peace”, recentment reeditat amb ritmes actualitzats. • Escolta de “Pau a Israel” (Elliot Borin i orquestra): reafirmació musical del desig de pau i convivència. Idees clau • La música jueva —des de la festa a la pregària— articula comunitat, memòria i esperança. • El “Cor dels esclaus hebreus” de Verdi connecta el dolor de l’exili antic amb lluites modernes per la llibertat. • La narrativa contemporània testimonia l’experiència de l’exili i la persistència del desig de retorn i pau.

  • 30'

    Veus Parròquia del 24/4/2019 — 8M, canvi climàtic i Corredor Mediterrani: agenda de Justícia i Pau, bretxa de pensions i consells sobre residus perillosos

    Visió general Programa plural amb actualitat social, feminista i mediambiental, més agenda local de Justícia i Pau i anàlisi d’infraestructures. Els punts clau: Agenda: conferència d’Arcadi Oliveras i «Sopar de la Fam» amb exposició sobre la dona del segle XXI de Mansolides. 8M i igualtat: debat sobre la bretxa salarial i de pensions, rols de cura i la participació d’homes a les mobilitzacions. Medi ambient: consells per reduir la perillositat dels residus i lectura dels pictogrames de risc; crida a materials reutilitzats/reciclats a la senyalística urbana. Corredor Mediterrani: estat del projecte, potencial econòmic i d’ocupació, i impacte en la cadena agroalimentària. Introducció i context Primavera avançada, al·lèrgies i calor anòmala: s’atribueix al canvi climàtic. Idea central: el que alterem de la natura ens torna en el dia a dia. "Tenim ara un canvi climàtic que cada dia se'ns fa més patent." Agenda Justícia i Pau Conferència amb Arcadi Oliveras Data i lloc: Divendres 22 de març, 19:30, a «Les Escoles» (c. Montserrat, 2, darrere l’Ateneu). Contingut: panoràmica econòmica i social a escala europea, catalana i estatal, per ajudar a orientar el vot i entendre el moment històric. Missatge clau: espai obert per comprendre canvis en curs i decisions col·lectives imminents. Mansolides: 60 anys, Sopar de la Fam i exposició «Sopar de la Fam»: Dissabte 6 d’abril (després de la missa de les 20h), pa amb oli com a gest simbòlic de sensibilització sobre la fam. Exposició: «La dona del segle XXI: ni independent, ni segura, ni en veu» (cap de setmana del 6 d’abril, a la parròquia; ubicació exacte segons llum/meteo). Trajectòria: Mansolides, entitat creada per dones, defensa drets fonamentals i desplega centenars de projectes humanitaris. 8M, feminisme i igualtat real Reivindicacions i mobilitzacions 8M: manifestacions massives, aturades en centres de treball i escoles. Valor pedagògic i simbòlic alt tot i l’impacte curricular. Comunicació creativa: pancartes que obren consciències. "Harry Potter s’havia muerto en el primer llibre si no hubiese sido por Hermión." Debat sobre inclusió d’homes Posicions diverses: alguns col·lectius demanen marxes només de dones. Opinió al programa: la igualtat es construeix plegats; cal la implicació també dels homes per al canvi cultural. Bretxes i dades Persistència de la bretxa salarial i infrapresència en carreres STEM; rols de cura feminitzats. Baix Llobregat (pensions contributives): Homes: ~1.315 €; Dones: ~730 € → bretxa ~45%. Efecte sobre viduïtat i autonomia econòmica. Mirada històrica i estructural La desigualtat de gènere ve de lluny; s’han fet avanços lents, especialment en els últims 50 anys. Existint riquesa suficient, l’assignatura pendent és repartir-la millor i garantir drets. Medi ambient i consum responsable Mobilització climàtica juvenil Record de la protesta global del 15 de març impulsada per una jove sueca (referència a Greta Thunberg): xarxes i mobilització planetària per dir «prou» a la inacció. Materials i simbologia urbana Recomanació: llaços i decoracions fetes amb materials reciclats (cartró, llaunes, etc.) en lloc de plàstics. Residus perillosos: com reconèixer-los i prevenir riscos Productes domèstics conflictius: piles, insecticides, pintures, dissolvents, neteja, aerosols, coles. Llegeix els pictogrames de risc: • Tòxic/Molt tòxic (calavera): pot causar mort per ingestió/inhalació. • Nociu/irritant/sensibilitzant (X): danys a salut i pell/mucoses. • Corrosiu: destrueix teixits vius. • Inflamable (flama) i Comburent: risc alt amb fonts de calor; perill d’explosió en aerosols. • Explosiu: combustió ràpida i violenta. • Perillós per al medi ambient (arbre i peix): molt tòxic per fauna, flora i ecosistemes aquàtics. Bones pràctiques: • Evitar productes amb aquests pictogrames quan hi hagi alternatives ecològiques. • No fer bromes amb aerosols i flama: risc real d’explosió i cremades. El Corredor Mediterrani Què és i per a què serveix Línia ferroviària de mercaderies i passatgers cofinançada per la UE, de Huelva a Catalunya i França, fins a Escandinàvia. Objectiu: millorar la sortida a Europa de productes agroalimentaris i industrials amb menys temps i millor qualitat. Impacte econòmic i laboral Potencial d’afegir +3% a +5% del PIB estatal i crear milers de llocs de treball en tota la cadena (obra civil, enginyeries, manteniment, logística, universitats, serveis). Efecte tractor sobre agricultura, ramaderia, indústria alimentària i construcció. Preus, costos i justícia per al productor Avui molts productes agraris es paguen per sota del cost al productor. Amb millor logística: • Recuperar preus justos (cost + marge equitatiu). • Guany de qualitat i estalvi de temps que beneficia tota la cadena. Tancament Recordatori de reemissió en dissabtes 10:30 i agraïments finals. Promo del programa «Cara B»: arqueologia de música moderna, sense etiquetes ni dates de caducitat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 10/4/2019 — Por vs amor al Priorat: ‘A la Fers d’Invernau’, xantatge, crim i redempció + Evangeli de Rams

    Context i convidada • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Convidada: Vivian, estudiant de Relacions Internacionals (21 anys), barcelonina amb arrels a Costa d’Ivori i Catalunya. • Presentadores: Lina i Montserrat Giró. El llibre: ‘A la Fers d’Invernau’ (noveleta ambientada al Priorat) Sinopsi breu • Poble petit del Priorat on diversos personatges —amb somnis, temors i il·lusions— s’entrecreuen. • Un diari antic del rebesavi/besavi d’en Fèlix desencadena un xantatge per part de l’Arnau (ric, avariciós), per fer-se amb terres. • La trama avança impulsada per la por que condiciona decisions i relacions; hi ha un crim i intervé un inspector. Tema clau: la por vs l’amor • Idea central de la Vivian: la por és el fil conductor dels fets i de les reaccions dels personatges. • Contrapunt: viure des de l’amor aporta serenor i relacions sanes (ex.: l’esposa d’en Fèlix, que acompanya sense conflictes). "La vida té dos camins: el de la por i el de l’amor." • En Fèlix valora l’honor i la família; la por apareix quan creu que el seu nom pot quedar tacat. • L’Arnau encarna la por i el control; la seva desaparició distén l’ambient del poble. • L’alcalde és un agent de confiança i impuls comunitari, orientat a omplir de vida el poble, més que no pas a actuar per por. Personatges i arcs destacats Fèlix • Sotmès al xantatge per honor i família, reacciona condicionat per la por. • Desenllaç: esdevé padrí d’un nadó i es compromet a transmetre valors (llibertat, treball ferm, estimar, discernir). Arnau • Avar, poderós; exerceix el xantatge i és font de por col·lectiva. • La seva mort simbolitza l’alleujament d’una por enquistada. Mercè • Inicialment estereotipada (ser "senyora de la casa"), però creix arran de circumstàncies dures (sogre, marit) i actua des del cor. Angripina i Eudal (mestres) • Figures que acompanyen i sostenen; representen el vector de l’amor i el suport comunitari. Fragments i idees citades "L’ésser humà és esclau d’un mateix… però sobretot de les seves pors, fantasmes que ens envolten i limiten la nostra llibertat." • Lectura d’un passatge que defineix la por com a esclavatge i limita la llibertat. Reflexions personals i col·lectives • Vivian amplia el focus a Sant Just: quantes pors compartim? Com condicionen la pau social i la confiança? • Apareix el concepte de recel/desconfiança com a por subtil cap als altres i cap a un mateix (la "part fosca" pròpia). • Metàfora del boomerang de l’amor: donar acostuma a retornar en forma de bondat, encara que no sigui immediat. Epíleg espiritual: Diumenge de Rams i Blai Bonet • Lectura de fragments de l’Evangeli segons un de tants (Blai Bonet), en diàleg amb el tema de la por. "El primer manament és: No tinguis por." • Distinció entre pau i tranquil·litat; crida a actuar en representació dels altres i a créixer. • Anècdota d’un vol: humor per desactivar la por. Missatge final • Eix del programa resumit en una consigna: No tingueu por i estimeu molt. • La riquesa més gran és la que portem dins: pensar, entendre, discernir i estimar.

  • 28'

    Veus Parròquia del 3/4/2019 — Veus de la Parròquia (3 d’abril): Perdó i conversió en Quaresma — Evangeli de l’adúltera, digitalització de la Casa de la Misericòrdia, sopar solidari per la Guajira i economia parroquial

    Panorama general del programa Emissió especial en temps de Quaresma, amb lectura i comentari de l’Evangeli de diumenge (Jn 8,1-11), notícies d’Església, un sopar solidari per Mans Unides, dos comunicats econòmics parroquials, i una ampla agenda diocesana. El fil conductor és la crida a la conversió i a la misericòrdia. "Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més." Litúrgia i espiritualitat Lectura de l’Evangeli (Jn 8,1-11) • Narració de la dona sorpresa en adulteri i la resposta de Jesús. • Missatge central: misericòrdia i responsabilitat personal. "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra." Comentari bíblic i aplicació • Jesús no relativitza el pecat, però prioritza el perdó i convida a la conversió: "no pequis més". • Crida a evitar el legalisme: no amagar-se darrere la llei ni les excuses; afrontar la veritat amb cor a cor amb Crist. Notícies d’Església Digitalització de l’Arxiu de la Casa de la Misericòrdia (Barcelona) • Presentació de la digitalització d’un dels arxius eclesials més antics (fundat el 1581), conservat íntegre i poc estudiat. • Finalitat històrica i social: acollir noies en situació de risc; avui, residència, casa de colònies i residència d’estudiants. Lectures per a la Quaresma • "El número 40 i el seu significat a la Bíblia" (Quaderns Fase): recorregut per els 40 dies/anys clau en l’Escriptura. • "Via Crucis, Camino de Amor" (Gianni Mattia): devocionari breu, centrat en el manament de l’amor i l’esperança en el Déu que és amor. Compromís solidari Sopar solidari: “La dona del segle XXI: ni independent, ni segura, ni en veu” • Dissabte 6 d’abril, 21 h, parròquia de Sant Just i Pastor (Sant Just d’Esvern). Sopar de pamboli. • Recaudació per a Mans Unides: projecte a La Guajira (Colòmbia) per als drets del poble indígena Baiú: enfortiment organitzatiu i educatiu, accés a l’aigua, salut/nutrició, infraestructura i ingressos. Comunitat i corresponsabilitat Economia parroquial (I): “Vetllant per l’economia parroquial” • La parròquia és casa i centre de comunió: acollida, formació, celebració i servei continu. • Crida a la corresponsabilitat estable (no ocasional): manteniment d’edificis, energies i serveis perquè l’espai romangui obert a tothom. Economia parroquial (II): “Insistim en l’aspecte econòmic” • Transparència i realisme: cal finançar estructures i serveis per a la missió. • Compromís de la comunitat: prendre consciència i aportar amb regularitat per garantir el funcionament ordinari i la cura del patrimoni. Fe i actualitat (agenda diocesana) Pastoral penitenciària (Brians 1 i 2) • Segona trobada diocesana: espai formatiu i d’intercanvi per uns 50 voluntaris; tema: acompanyar el pobre, el marginat i el pres. 26a Trobada d’escolans (Seminari Conciliar) • Lema: “Farem junts el camí”: dels primers deixebles fins al Sermó de la Muntanya; Eucaristia i dinar de germanor. Curs “Jesús de Natzaret” (Pastoral Obrera) • Sessió 7: “Encontre i Seguiment de Jesús” (Ramiro Vega), a Sant Boi. Congrés internacional: “Vicent Ferrer. Ideologia i pràctica d’una predicació” • Institut d’Estudis Catalans i Ateneu Universitari Sant Pacià; assistència gratuïta amb inscripció. Jornada de Mestres i Professors de Religió • Formació, tallers (fins a 12), editorials, concert i Eucaristia; ponència: “Freqüentar el Futuro: Lectura Pastoral del Sínode dels Joves”. Recés de Quaresma per a la vida consagrada • Amb el bisbe Agustí, a partir de Col 3: “l’Església, comunió en Crist”; crida a unitat en la diversitat, perdó, compassió, humilitat i acció de gràcies. “Crist ho és tot en tots” — viure en conversió constant, amb signes concrets en la vida comunitària. Piulades del Papa Francesc “El quedar de vida davant del llindar de l’eternitat no és quan hem guanyat, sinó quan hem donat.” L’estil cristià: beneurances — humilitat, paciència en el patiment, amor per la justícia, suportar persecucions i no jutjar. Idees clau • Misericòrdia abans que condemna: Jesús perdona i impulsa a la conversió personal. • Comunitat corresponsable: sostenir la parròquia amb aportacions regulars i conscients. • Compromís social: suport a pobles indígenes (La Guajira) i atenció als més vulnerables (presons). • Formació i comunió: agenda rica per créixer en fe, servei i unitat en Quaresma.

  • Veus Parròquia del 27/3/2019 — Judaisme a Barcelona: sinagoga, Torà i mikvè; Xabat, diàleg interreligiós i debat sobre Israel amb el Dr. Teodoro Burman

    Resum general Conversa amb el Dr. Teodoro Burman sobre el judaisme a Barcelona: llibertat de culte i vida comunitària, protocols de seguretat, simbolisme i pràctiques (com la kipà, la centralitat de la Torà i el mikvè), rols de gènere a l’ortodòxia, el ritme del Shabbat, diàleg interreligiós, projecte educatiu de l’Escola Hatikva i el debat sobre Israel com a estat jueu i democràtic. "Delante de quién estás tú" — inscripció a l’Aró ha-Kodesh que sintetitza el respecte i la consciència de transcendència a la sinagoga. Punts clau Llibertat i comunitat: La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) és la més antiga i gran de la ciutat; la primera sinagoga amb permís oficial a Espanya després de 1492 es va construir als anys 50 (edifici actual al carrer Avenir). Seguretat: Es mantenen mesures de control d’accés i vigilància (amb suport dels Mossos) per la persistència d’antisemitisme que sovint es camufla d’antisionisme. Simbolisme i culte: La kipà es viu com a senyal de respecte a Déu; la sinagoga centra el culte en la Paraula —Torà com a ensenyament (ora’ah), sense imatges. Rols de gènere: A l’ortodòxia, homes i dones resen separats; altres corrents (reformista, conservadora) rezzen conjuntament. S’entreveuen possibles adaptacions comunitàries. Purificació: El mikvè és bany ritual de purificació amb aigües corrents (ex.: mikvè medieval de Besalú, ben conservat). Ús en moments assenyalats i abans del Shabbat. Memòria i música: Interludi amb el Salm 137 (Si m’oblidés de tu, Jerusalem), evocant l’exili i el record de Sió (Arc de Titus, menorà espoliada). Diàleg interreligiós: Reconeixement d’un Déu comú a les religions monoteistes i foment de trobades interconfessionals. Shabbat: Inicia divendres vespre i acaba dissabte vespre; tres oficis, àpats festius i descans (sense telèfon ni desplaçaments en famílies més observants). Beneficis de pau i salut. Educació: L’Escola Hatikva (P2–ESO, Valldoreix) ensenya català, castellà, anglès i hebreu, oberta a tothom (30–40% no jueu), bon nivell acadèmic i premis. Israel: identitat i democràcia: Rebuig a la idea d’un estat “no democràtic”; Israel és casa nacional jueva amb plena llibertat religiosa i participació de minories (jutges i diputats musulmans). Record de controls institucionals (processaments a alts càrrecs). Apunts biogràfics del convidat Arribà a Catalunya per raons personals i familiars; va enviudar i es quedà amb els fills. Procedeix de família de rabins. Ha estat president de la CIB i impulsor de l’Escola Hatikva. Detall per temes Comunitat i seguretat • La CIB, centenària, és referent de la vida jueva a Barcelona. • Mesures de seguretat internes i externes per prevenir incidents. • Distinció clara: antisionisme utilitzat com a antisemitisme. Simbolisme, paraula i culte • Kipà: respecte i humilitat davant Déu; no és por a la “ira”, sinó amor i reverència. • Aró ha-Kodesh: armari sagrat amb la Torà en pergamí manuscrit per un sofer. • Centralitat de la Paraula: Torà com a ensenyament i guia de vida personal, familiar i comunitària. "Torà ve de ‘ora’ah’ — ensenyament —, un camí de vida." Pregària i gènere • A l’ortodòxia, separació per concentració en el rez. • Corrent reformista/conservadora: rez conjunt. • Possibles ajustos: compartir recinte amb espais diferenciats. Purificació i tradició • Mikvè: immersió ritual en aigua corrent (riu, mar o estructura preparada). • Ús: abans del Shabbat, sortida del cicle menstrual, casament, etc. Memòria de Jerusalem i diàleg • Salm 137: vinculació emocional i espiritual amb Jerusalem des de l’exili. • Diàleg interreligiós: recerca de punts comuns entre monoteismes i trobades teològiques. "Sinagoga, mesquita, església… rezem tots a un Déu." El Shabbat: ritme i salut • Comença al vespre (calendari luni-solar); tres oficis i àpats santificats. • Desconnexió tecnològica i vida familiar: pau i benestar. Educació comunitària • Escola Hatikva: projecte obert i plural, multilingüe, amb excel·lència acadèmica. Israel: casa nacional i democràcia • Llibertat religiosa i inclusió de minories en institucions. • Contrapès judicial i polític evidenciat en causes contra alts càrrecs. — Aquest episodi ofereix una mirada completa i accessible al judaisme viu a Catalunya, connectant tradició, vida quotidiana i debats contemporanis.