Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

205-216 de 488
  • 29'

    Veus Parròquia del 18/12/2019 — Nadal, esperança i pau: violència masclista, missatge del Papa 2020 i migracions (Àfrica, renovables i dessalinització)

    Panorama general del programa • Episodi marcat per l’arribada del Nadal i una crida a l’esperança enmig de tensions socials i polítiques. • Tres blocs centrals: 1) violència masclista (dades, causes i respostes), 2) Missatge del Papa per a la Jornada Mundial de la Pau 2020 (pau, diàleg, reconciliació i conversió ecològica), i 3) migracions (causes a l’Àfrica i proposta d’acció amb renovables i dessalinització). "La pau, camí d'esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica" 1) Violència masclista: diagnosi, causes i respostes Dades i impacte social • 2019: 55 dones assassinades; des de 2003: 1.033 dones. • Impacte en infants: desenes de nens i nenes orfes; trauma sever quan l’agressor és el pare. "Si tu no estàs a gust amb una persona, marxa, però no la matis." Marc institucional i patriarcat • Debat al Parlament de Catalunya: compromís de reforçar la llei contra la violència masclista i incloure violència institucional i digital. • Feminismes demanen atacar l’arrel del patriarcat. Violència digital i control • Control a través del mòbil/WhatsApp (connexions, missatges) com a eina de control i microviolència. Educació i justícia • Educació des de la infantesa com a clau per canviar rols i estigmes. • Justícia: actualitzar jurisprudència, formació específica i agilitzar mesures cautelars i tràmits (hores/dies poden ser crítics). Recursos per a víctimes • Telèfon 016: 24/7, 365 dies, 52 idiomes i 51.273 trucades fins al 31 d’octubre. Diversitat cultural i corresponsabilitat • Empoderament de dones migrades i reeducació de les parelles i famílies; adaptar valors d’origen al marc de drets del país d’acollida. Propòsits 2020 • Reduir dràsticament els feminicidis i l’orfandat; governs i institucions han de fer canvis efectius. 2) Missatge del Papa (Jornada Mundial de la Pau 2020) Eixos • Pau com a camí d’esperança davant obstacles i proves; diàleg, reconciliació i conversió ecològica. • La pau és un bé preciós al qual aspira tota la humanitat. Esperança vs immediatesa • Fixar metes i perseverar encara que el camí sigui lent; evitar la cultura del "pim-pam" i la immediatesa. Ecologia integral i política • Enllaç amb l’encíclica Laudato si’ i la crisi climàtica; crida a accions ciutadanes i governamentals coherents. • Recordatori que el marc del Papa és útil més enllà de la religió: aplica a polítiques públiques i accions quotidianes. 3) Agenda local (Justícia i Pau i parròquia) • 27 de desembre: Poema de Nadal i trobada de Justícia i Pau (Barcelona). • Misses: 24/12 (familiar 19:00 i Missa del Gall 00:00), 25/12 (horaris habituals) i 1/1 missa organitzada pel grup Justícia i Pau a Sant Just. • Nit de Reis: Pessebre vivent i arribada dels Reis d’Orient. 4) Migracions i Àfrica: causes i proposta d’acció Causes de fons • Motor històric de la migració: la cerca d’aliments i de futur. • Projecció demogràfica: 1.500 milions d’habitants a l’Àfrica en 10 anys; pressió sobre recursos i migracions. Proposta integral (renovables + aigua) • Tres factors de la productivitat: natura (sol, vent), mà d’obra (jovent disposat) i capital (existent: bancs, fons, estats). • Avui és viable escalar energia solar i eòlica; usar-la per dessalinitzar i garantir aigua potable. • Objectiu: crear economia productiva (no especulativa), fixar població i reduir la migració forçada. Viabilitat i ètica • Retorns per a inversors en horitzó 10 anys i sostenibilitat a llarg termini. • Interpel·lació ètica: triar entre especular o invertir amb impacte, evitant tragèdies humanes. Cloenda • Felicitació de Nadal i Any Nou. Invitació a mantenir l’esperança i a no defallir malgrat el cansament polític i social.

  • Veus Parròquia del 11/12/2019 — Paraula Viscuda a Veus de la Parròquia: “Argelagues” de Gemma Ruiz — dones, memòria i industrialització; patriarcat, respecte i Evangeli d’Advent

    Panorama de l’episodi Un episodi amb dues parts principals: Club de lectura radiofònic sobre “Argelagues” (Gemma Ruiz), amb la convidada Sandra Serrano i les conductores Lina i Montse Giró: memòria familiar, dones com a fil conductor, migració del camp a la ciutat i industrialització tèxtil a Sabadell, patriarcat i abusos sexuals, llenguatge viu i oral. Tancament amb lectura de l’Evangeli (3r diumenge d’Advent, Cicle A) i reflexió breu. Paraula Viscuda: Argelagues (Gemma Ruiz Palà) Per què “Argelagues”? Basada en històries reals de la besàvia i àvies de l’autora: connecta amb la memòria familiar de la convidada. Protagonistes femenines (Remei, Rosa, Nina…): visibilitzen el treball invisible i la resistència quotidiana. Llenguatge: estil àgil, oral i molt entenedor; lèxic de pagès que aporta autenticitat i ritme. “És molt tendre i molt cru alhora; emotiu i realista.” Dones, migració i industrialització De Castellterçol a Sabadell: el pas del món de pagès a la ciutat industrialitzada (tèxtil), amb canvi de parla i costums. Feina a telers (fins i tot criatures), precarietat i gana: supervivència per sobre de qualsevol adscripció política. Reraguarda en temps de guerra: sostenen la casa, alimenten criatures i prenen decisions difícils. Patriarcat, permisos i religió Època de submissió legal i social: per treballar o fer tràmits, la dona necessitava sovint el permís del marit, encara que ell fos analfabet. Religió i mala praxis: es denuncia la mala interpretació de valors cristians i situacions d’abús en entorns religiosos; convivint, tanmateix, amb una fe pràctica de recer i esperança. “No li facis a un altre el que no t’agradaria que et fes a tu.” Abusos i pacte de silenci: d’ahir a avui Passatges colpidors d’abús sexual a dones joves, amb culpabilització de la víctima i silenci social per “l’honra”. Paralllelisme amb l’actualitat: la importància de parlar-ne i fer memòria històrica per no repetir errors. Personatges i matisos La Remei (besàvia) encarna la resiliència alegre: davant l’adversitat, troba camins per tirar endavant. El marit: bon home però gelós i educat en el codi d’època; evoluciona quan entén el bé comú. L’obra fuig del blanc/negre: mostra grisos i una família centrada a sobreviure. Fragment destacat (inflació, gana i decisió) “Hem de portar doble jornal a casa si volem omplir el cistell… vull anar a treballar i m’has de deixar anar.” Clau per entendre el xoc de rols i la força moral de la Remei. Missatges clau de la conversa Memòria i aprenentatge: cal mirar el passat per no repetir errors; la història és cíclica. Feminisme inclusiu: no va contra els homes; caminar plegats en igualtat i respecte. Educació: recomanable per a instituts; cal aprendre què és estimar bé (educació sentimental). Estil literari: llibre àgil, fresc i enriquidor, ben documentat històricament. Lectura de l’Evangeli (Advent — Cicle A) Explicació breu dels cicles litúrgics (A, B, C) i ubicació a l’Advent. Lectura parcial de Mateu: signes de la missió de Jesús (cecs hi veuen, invàlids caminen, bona nova als desvalguts) i crida a la confiança. “Feliç aquell que no quedarà decebut de mi.” Tancament i recomanació La convidada recomana “Argelagues” per història, lèxic i mirada humaníssima de les dones que sostenen el món. Idea final: recordar per avançar; el passat és útil per anticipar-nos i evitar errors al present.

  • 28'

    Veus Parròquia del 4/12/2019 — Advent i conversió: Immaculada, Eucaristia dominical i actualitat eclesial (bisbes, Sagrada Família, patrimoni medieval)

    Introducció Programa “Veus de la Parròquia” a Ràdio d’Esvern. Entrant de ple en l’Advent, els locutors proposen una reflexió sobre la conversió, la celebració de la Solemnitat de la Immaculada Concepció, el sentit del diumenge i l’Eucaristia, i una selecció d’actualitat eclesial. Conversió en temps d’Advent Idea central: la conversió és un procés constant; no és “per sempre”, sinó un camí amb alts i baixos. Crida personal: no n’hi ha prou amb “no fer mal a ningú”; cal canviar l’escala de valors, trencar prejudicis i falses seguretats (poder, tenir, protagonisme) i assumir criteris evangèlics. Actitud de fons: la “inquietud de cor” ens manté desperts i oberts a la renovació, cap a la plenitud i la pau. Moviment interior: allunyament i retorn; la fe és una ondulació que demana fidelitat i reorientació constant. “Sempre podem canviar de direcció si ens deixem guiar per la fe i l’amor.” Lectura i meditació de l’Evangeli: Anunciació (Lc 1,26-38) i Immaculada Lectura proclamada L’Àngel Gabriel anuncia a Maria la maternitat: Jesús, Fill de l’Altíssim, regnarà per sempre. Maria respon amb disponibilitat total a la Paraula. “Sóc la serventa del Senyor; que es compleixi en mi la seva paraula.” Reflexió teològica Maria, immaculada: vida centrada en Déu, oberta a la Paraula; el seu “sí” la fa model de santedat per als cristians. Contrast amb el Gènesi: quan desplacem Déu del centre, apareixen por i fugida (el pecat com a “no estimació”). Vocació cristiana (Efesis): ser fills i filles de Déu, cridats a la santedat. El diumenge i l’Eucaristia: molt més que un costum El diumenge és el memorial de la Ressurrecció i el dia de la comunitat reunida al voltant de l’altar. L’Eucaristia ens configura com a cristians: proclamem la Paraula, pregar, cantar, escoltar, combregar, participar de la joia i l’amor de Déu. “No hi pot haver diumenge sense la missa d’onze, el tortell i La Vanguardia.” — Ironia afectuosa per recordar que la missa és molt més que un costum. Notícies d’Església (selecció) Presidència a la Fundació Joan Maragall David Jou i Miravent, físic i poeta, nou president. Trajectòria científica i humanista destacada; relleu a Josep M. Carbonell. Llegat del pare Francesc (Pancho) Botell a Mèxic Missió a Chimillal (Maconi): de noviciat escolapi a centre d’orientació pedagògica i de valors humans i cristians per al camp. Tallers, consultori mèdic, escola i oficis; testimoni de Regne entre els pobres. Sagrada Família: creix l’assemblea dominical Doble celebració: s’afegeix missa de vigília (dissabtes a les 20 h) davant l’augment de fidels. “Ànima medieval”: patrimoni visitable amb entrada conjunta Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp (romànic singular) en un tiquet únic de 3 dies. Accés a espais com simbori, tribunes, cripta; valor arquitectònic i unitat d’estil gòtic a Santa Maria del Mar. Fe i actualitat: misericòrdia, diàleg i pau social Bisbes catalans: respectar sentència del Tribunal Suprem, però cal superar l’aplicació de la llei amb misericòrdia i diàleg polític. Abadia de Montserrat (Abat J. M. Soler): la llibertat dels condemnats facilitaria camins de solució. Grup estable de treball de religions: crida a ser promotors de pau, entesa i diàleg, i acompanyar persones privades de llibertat i famílies. Testimonis i iniciatives Desert de Tamanrasset (Algèria) Mn. Ventura Puigdomènic: 22 anys servint en context de pregària forta i caritat fraterna; cuidar quatre ermites a Sicrem, lloc de Carles de Foucauld. Pregària com a acció de gràcies i vigilància del cor, més que examen escrupolós. Teatre medieval a Mallorca Caputxins recuperen una obra sobre Sant Francesc d’Assís, adaptada al llenguatge actual (Editorial Mediterrània). 50 anys de l’arribada a la Lluna Record de la comunió de Buzz Aldrin (cristià) a l’allunatge: acció de gràcies i vi consagrat portat des de la parròquia. Devoció a la Immaculada i poesia mariana Festa oficial des de 1644; a Catalunya i Espanya hi ha confraries documentades des del segle XIV. Tradició literària abundant: Lope de Vega, Jacint Verdaguer, gòssies i poemes clàssics. “Hoy nace una clara estrella… que el mismo sol nace de ella.” — Lope de Vega “Vos, Maria, sou l’estrella que ens guia vers el nou món.” — Verdaguer Full informatiu parroquial: l’any litúrgic Inici amb el I Diumenge d’Advent: ritme marcat per la Paraula de Déu (cicle evangèlic i altres lectures). Itinerari: Nadal (infància de Jesús) → vida pública → Quaresma → Passió, Mort i Ressurrecció. Objectiu: identificar-nos amb el Crist, viure com a llum del món i donar testimoniatge sincer enmig del món. Missatges del Papa Francesc (Twitter) Ser testimonis de misericòrdia: portar llum, esperança i salvació on calgui. Anomenar pel nom, no amb adjectius; aprendre la fidelitat quotidiana mirant els màrtirs. Alertar de la tibiesa espiritual: el Senyor vol conversió avui i sempre. Recursos i cloenda Fulls dominicals i webs diocesanes: Sant Feliu, Arxidiòcesi de Barcelona, Terrassa, Tortosa, entre d’altres. Cloenda i properes emissions: “Paraula Viscuda” dimecres vespre i edició de dissabte al matí. Claus d’escolta Conversió com a revisió viva dels valors i criteris. Maria Immaculada com a model de sí a la Paraula. Diumenge com a identitat comunitària i memorial pasqual. Misericòrdia i diàleg en l’espai públic, amb acompanyament real de persones.

  • 28'

    Veus Parròquia del 27/11/2019 — Mort digna, voluntats anticipades i eutanàsia: marc legal, casos Sampedro/Carrasco, cures pal·liatives i recursos

    Panorama general Conversa amb Juana Teresa Betancourt, activista històrica del Dret a Morir Dignament (DMD), sobre el sentit de la mort digna, el marc legal a Catalunya i a l’Estat, el testament vital o voluntats anticipades, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, així com casos paradigmàtics (Ramón Sampedro, Maria José Carrasco), el paper de les cures pal·liatives, i recursos pràctics per a pacients i famílies. "Morir en la forma que aquella persona considera digna" — definició operativa de mort digna Temes principals Definició i evolució de ‘mort digna’ • Respecte a l’autoestima i a la voluntat del pacient en la fase final de la vida. • L’eutanàsia s’emmarca com un dels recursos possibles, a demanda del pacient i per posar fi al patiment. Marc legal i voluntats anticipades (testament vital) • Catalunya, pionera: el 2002 s’aprova per àmplia majoria la regulació de les voluntats anticipades. • El document inclou: dades del pacient, 3 testimonis, i un/a representant (recomanat) que vetlli per la voluntat expressada. • Tramitació: davant de notari o al registre sanitari; vigent a tot l’Estat amb denominacions diverses. Llei d’eutanàsia (situació al moment del programa) • Iniciatives al Congrés (impulsades també des de Catalunya) van quedar aturades per canvis polítics. Eutanàsia vs. ‘passiva/activa’ i suïcidi assistit • Avui, eutanàsia s’entén com l’acte mèdic, a petició del pacient, per acabar amb patiment intolerable. • La distinció ‘passiva/activa’ és històrica; la definició moderna s’alinea amb la pràctica holandesa. • Suïcidi assistit: és el/la pacient qui pren la substància; a Suïssa no està penat. Casos i impacte social • Maria José Carrasco (ELA) i Ángel Hernández: el debat penal i mediàtic recent. • Ramón Sampedro i la pel·lícula “Mar adentro”: va multiplicar socis de DMD i va obrir el debat públic. Pràctica clínica i dilemes • Experiències en hospitals: petició explícita d’ajuda per morir; ús històric del còctel lític en contextos de final de vida. • Algunes persones busquen fàrmacs per internet (riscos); DMD proporciona guies als socis amb instruccions i webs autoritzades. • Diferència entre eutanàsia (intervenció mèdica) i suïcidi assistit (autoadministració). Desconnexió i decisions al final de vida • Les voluntats anticipades obliguen el personal sanitari i faciliten decisions com la desconnexió en UCI. • També es tracta el cas de qui refusa alimentació/hidratació en edats avançades; no s’ha d’obligar. Cures pal·liatives • Molt bones a Catalunya i Canàries; però hi ha casos en què, malgrat pal·liatius, el pacient demana un acte més ràpid per compassió. "Alliberar-lo d’aquest pes del procés de morir; la mort és pels que queden" Recursos i drets del pacient • Llibre recomanat: “Per una mort apropiada” de Marc Antoni Broggi. • Temes clau: acompanyament, conspiració del silenci, dret a rebutjar tractaments, i carta de drets del pacient als hospitals. Associació DMD (Catalunya) • Contacte, publicacions (guies en línia i en paper), i xerrades arreu del territori. Per què és important Planificar amb voluntats anticipades evita càrregues i dilemes a la família i garanteix el respecte a la pròpia voluntat. Cal un diàleg serè sobre la mort per trencar el tabú i promoure decisions informades. "Respecte a la pròpia mort, també parlem-ne... Que no sigui un tema d’ocultació, sinó de diàleg, serè, acompanyats d’un entorn professional, familiar, digne." Accions recomanades (pràctiques) Redacta les teves voluntats anticipades i registra-les; designa un representant. Parla amb la família i el teu metge de capçalera sobre preferències al final de vida. Informa’t amb guies fiables (DMD) i recursos sobre drets del pacient i opcions assistencials. Nota personal de la convidada Betancourt comparteix la seva experiència familiar amb un estat vegetatiu permanent i subratlla la necessitat d’“alliberar els altres” mitjançant la planificació prèvia.

  • 29'

    Veus Parròquia del 20/11/2019 — Crisi i dignitat del treball; Àfrica, migracions i una proposta d’inversió en renovables per al desenvolupament

    Resum general Podcast amb dos eixos principals: • Crisi i dignitat del treball: diagnosi de la precarietat, dualitat del mercat laboral, moderació salarial i la necessitat d’un treball decent segons la doctrina social més progressista de l’Església. • Àfrica, migracions i desenvolupament: context històric i demogràfic de les migracions, i una proposta concreta d’inversions en energies renovables per impulsar aigua potable, agricultura i ocupació, amb governança anticorrupció i marcs de preus justos. Es conclou amb una crida ètica (FAO/Papa Pau VI) i l’alerta sobre la crisi climàtica. Tema 1 — Crisi i dignitat del treball Diagnosi i dades clau • Crisi continuada del mercat laboral: atur i temporalitat elevats, salaris baixos i biaix cap a activitats especulatives en detriment de les productives. • Dificultat d’accés a l’habitatge: preus desproporcionats respecte els ingressos; impacte directe sobre l’autonomia vital i la planificació familiar. • Dades d’ERO (expedients de regulació) com a indicador de fragilitat: • 2007: 58.000 treballadors afectats • 2008: 148.000 • 2009: 549.000 • 2010: 302.000 • 2011: 451.000 • Rebrot recent d’ERO després d’uns anys d’estabilitat • Mercat laboral dual: una part amb contractes estables i bons sous (p. ex. funcionaris i càrrecs de confiança) que acaben imposant interessos a les negociacions; la resta, amb contractes temporals i temps parcial, pateix més risc de pobresa i és la primera a perdre la feina en crisi. • Moderació salarial com a eina antiinflació dominant en reformes laborals: útil però insuficient com a remei únic, perquè el problema és sistèmic. Treball digne segons la doctrina social de l’Església • Canvi d’enfoc: justícia i solidaritat per garantir a tothom la possibilitat d’un treball digne. • Principis clau: • Treball decent amb salari just, lliurement escollit, i que associï el treballador al desenvolupament comunitari. • Drets laborals: protecció social (desocupació, pensió, malaltia, maternitat), associació, i temps de descans per a la vida familiar, cultural, social i religiosa. • Entre recursos naturals, treball i capital, el treball és el factor central i ha de prevaldre en dignitat sobre el capital. "Solució al problema: canvi de plantejament, promoure un enfoc diferent, basat en la justícia i la solidaritat, per garantir a cada un la possibilitat de desenvolupar un treball digne." Tema 2 — Àfrica, migracions i proposta de desenvolupament Context i dades • Les migracions formen part de la història humana des dels orígens: els pobles es mouen per cobrir necessitats bàsiques (alimentació, salut, ensenyament, treball). • Demografia: Àfrica té ~1.250 milions d’habitants, amb projecció cap a 1.500–1.800 milions en 20 anys. • Migració interna: cada any es mouen uns 30 milions d’africans dins del continent (pastures, aigua), i només una fracció petita arriba a Europa. • Situació actual de precarietat en aliments i treball que impulsa fluxos migratoris. La proposta: capital, renovables, aigua i agricultura • Aportar capital massiu (bancs, institucions multilaterals, estats i privats) —la mà d’obra ja hi és— per desplegar energies renovables (solar i eòlica) a la costa africana. • Amb aquesta electricitat: • Dessalinització per obtenir aigua potable. • Aigua per a l’agricultura i el consum local. • Efecte multiplicador: • Agricultura → aliments → treball → formació → eines → comerç → transport → tècnics. • Milers de llocs de treball, arrelament de pobles i ciutats, i menor pressió migratòria. Governança i marcs de mercat • Cooperació de Nacions Unides: suport tècnic i formació sobre el terreny. • Control a fons de la corrupció als governs i empreses locals; seguiment estricte de les inversions. • Política de preus agraris: mercat modern que garanteixi ingressos suficients a l’agricultor i projecte de futur. Inversions i incentius: del complex d’armes al llarg termini • Avui, les inversions en armament ofereixen interessos alts; cal redireccionar el capital cap a infraestructures productives. • Tesi: inversions estructurals a 10 anys en agricultura, comerç i indústria poden oferir retorns sostinguts i creixents en el temps, potencialment més atractius i estables que l’armament, a mesura que creixi la renda dels països receptors. Marc ètic i emergència climàtica • Crida del Papa Pau VI a la FAO sobre la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat. "La possibilitat d’una catàstrofe ecològica [...] subratlla l’urgència i la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat." • Símptomes del canvi climàtic i la degradació ambiental: • Contaminació de l’aire (diòxid de nitrogen, CO₂) i morts anuals associades. • Huracans i ciclons cada cop més freqüents en latituds temperades europees. • Fusió de l’Àrtic i pujada del nivell del mar que afecta illes i costes. • Contaminació del Mediterrani i alteració de cicles naturals. • Conclusió: cal capital sí, però equilibrat i responsable, orientat a la vida i no a la destrucció. Tancament • Comiat amb to realista però esperançat: hi ha possibilitats reals si es combinen capital, governança, criteri ètic i visió de llarg termini.

  • 29'

    Veus Parròquia del 13/11/2019 — Amistat, identitat i arrels a “Tierra de Campos” (David Trueba) amb Joan Basaganyes + Lectura de l’Evangeli (Lc 21,5-19)

    Panorama general Episodi dual: primera part de tertúlia literària “Paraula Viscuda” amb el convidat Joan Basaganyes; segona part amb avisos parroquials i lectura de l’Evangeli de Sant Lluc (21,5-19). • Llibre central: “Tierra de Campos”, de David Trueba. • Temes clau: amistat, identitat i dubtes d’origen, relació pare–fill, èxit versus buit interior, enyorança, arrels i pertinença, i el to irònic i alhora tendre de Trueba. • Tancament: recomanació del llibre i lectura del text evangèlic amb context litúrgic. Paraula Viscuda amb Joan Basaganyes Qui és el convidat • Joan Basaganyes, regidor de cultura i veí molt vinculat a Sant Just. • Conversa propera: orígens, família i vida al municipi com a entrada al debat literari. “Tierra de Campos”: temes clau Identitat, èxit i buit interior • Protagonista: Daniel “Mosca”. De portes en fora, aparent èxit; de portes endins, incompleció i soledat. • Infància amb dèficits emocionals; dificultat per construir relacions afectives estables. Relació pare–fill i secrets familiars • Xoc generacional (finals 70–inicis 80): valors conservadors dels pares (Castella) versus la vida urbana de Madrid. • Fidelitat recíproca tot i la manca de connexió emocional; el vincle persisteix fins i tot en l’etapa al Japó. • La novel·la insinua secrets familiars que impacten la identitat del protagonista (sense espòilers). Amistat i pèrdua • Tríada central: Daniel, Gus i “l’Animal”. Amistat lleial però fràgil, que travessa crisis i es recompon. • La mort de Gus, en circumstàncies difuses, esdevé ferida i motor de memòria. “Jo atravieso el duelo gracias a ellos… los amigos… te ofrecen la más hermosa oportunidad de demostrarte cuánto les importas.” Amor i idealització • El protagonista tendeix a idealitzar l’amor. Un cop assolit l’objectiu, sovint en minva el valor. • Relació amb Kei (segona dona, japonesa): gran esforç de seducció i de xoc cultural; després, desvaloració. Arrels, enyorança i el viatge funerari • Fil narratiu: viatge per enterrar el pare a la seva terra (Campos). • D’entrada, desconnexió i vergonya dels orígens; el retorn obre la porta a reconciliar-se amb les arrels. • Sobre l’enyorança: útil per valorar el viscut, però sense encallar-se en el passat. To i estil de Trueba • Darrere fons tendre i trist, però amb humor fi i ironia que fan la lectura lleugera i vital. “La gente más valiosa… te empuja a fabricar unos ideales… tan hermosos que da gusto jugar a que existen…” Relectures vitals que deixa la novel·la • L’èxit públic no garanteix plenitud; cal abordar el buit amb honestedat. • L’amistat és suport real en el dol i en la crisi. • El retorn als orígens pot reordenar la identitat i el sentit de pertinença. Lectura de l’Evangeli i avisos Context litúrgic i avisos • Informació de missa i calendari (final de l’any litúrgic; proper Crist Rei i entrada a l’Advent). Evangeli de Sant Lluc (21,5-19) • Advertència de no deixar-se enganyar i de perseverar enmig de guerres, persecucions i convulsions. • Missatge central: constància i testimoni; “no es perdrà ni un cabell del vostre cap”. Recomanació final • Llibre molt recomanable: es llegeix ràpid i amb plaer, amb moltes capes i sorpreses. • Per a qui cerqui una història sobre amistat, identitat i arrels amb el toc humorístic de Trueba.

  • 29'

    Veus Parròquia del 6/11/2019 — Mariologia i religiositat popular; Evangeli de la resurrecció; el Pare Nostre; actualitat eclesial i social (bisbes catalans, Sagrada Família, Sínode de l’Amazònia, pelegrinatge i Salm 90)

    Resum general Programa amb to espiritual i divulgatiu que combina reflexió teològica, lectura bíblica i actualitat eclesial. Es tracten: Religiositat popular i mariologia: formes de veneració a Maria i evolució històrica dels seus rols. Evangeli (Lc 20,27-38) i comentari: debat amb els saduceus sobre la resurrecció; Déu és Déu de vius. Pregària del Pare Nostre: estructura en dues parts i implicacions vitals. Notícies i agenda: relíquies de Santa Bernadette, jornades pastorals, recursos diocesans, pelegrinatge a Terra Santa. Fe i actualitat: paraules dels bisbes catalans sobre el conflicte polític i crida al diàleg. Cultura i Església: novetats a la Sagrada Família. Sínode de l’Amazònia: deforestació, canvi climàtic i qüestions pastorals. Espiritualitat final: lectura del Salm 90. Religiositat popular i mariologia Formes de veneració i rols històrics Es presenten cinc accents de devoció mariana: • esclava • mare • mitjancera • dolorosa • pregària per una bona mort. Evolució dels rols de Maria: • primerenca percepció quasi de deessa • gran dama gòtica • reina a l’edat moderna • corredemptora en època contemporània. Record del dogma de l’Assumpció (Pius XII, 1950): plenitud en el Cos de Crist i Maria glorificada como a esperança de vida eterna. Ecumenisme i Escriptura Després del Vaticà II, la fidelitat a les Sagrades Escriptures obre camins d’entesa amb altres confessions cristianes. Evangeli i comentari (Lluc 20, 27-38) Lectura Els saduceus, que neguen la resurrecció, posen a prova Jesús amb el cas de la vídua i els set germans. Jesús revela que a la resurrecció no hi ha matrimoni i afirma la vida en Déu. "Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen." Comentari Els saduceus, amb visió pràctica i escèptica, s’assemblen a agnòstics actuals que neguen l’absolut. Pautes clau: Déu és amor vivent, fidel i lliurat, que transforma en vida per sempre. L’amor autèntic no mor ni depèn del reconeixement: fonament de l’esperança cristiana. Pregària: el Pare Nostre Estructura i sentit Dues parts en una sola oració: Part 1 (causa de Déu): santificació del nom, Regne, voluntat. Part 2 (causa de l’home): pa de cada dia, perdó, temptació, alliberament del mal. Clau espiritual: pregar no és dir a Déu què ha de fer, sinó obrir-se a la seva espera i mirar el món amb els seus ulls. Realisme cristià: el Regne de Déu confronta el mal; la pregària sosté en la prova i inspira confiança serena. Notícies d’Església i agenda Relíquies de Santa Bernadette (Diòcesi de Sant Feliu) Jornada de veneració amb missa, vetlla, vespres i processó. Sentit: acostar el missatge de Lourdes i el testimoni de Bernadette com a exemple de superació i vida en Crist. "La vida que ara visc ja no és meva, és Crist que viu en mi." Jornades de formació i animació pastoral (11–14 de novembre) Lema: Església avui: reptes i camins; ponències sobre parròquies ecosolidàries, renovacions amb el papa Francesc, laics i diàleg creients/no creients. Recursos diocesans Fulls dominicals, cartes pastorals i webs per seguir la Paraula i la vida diocesana. Pelegrinatge a Terra Santa (12–19 de març) Organitza la Basílica de la Mercè amb assessorament mercedari; informació i reserves a Ruth Travel. Fe i actualitat a Catalunya Tres bisbes catalans demanen diàleg, convivència fraterna i anar a les arrels del conflicte. Crítica a l’ús extensiu de la presó preventiva i crida a cercar solucions que cicatritzin ferides. "La misericòrdia no va contra la justícia, sinó que la perfecciona, la humanitza i és la màxima expressió de la saviesa." Cultura i patrimoni: Sagrada Família Noves torres dels quatre evangelistes (Marc, Lluc, Mateu i Joan) amb terminals que inclouen Amen i Al·leluia. Materials: pedra, formigó armat, marbre i trencadís ceràmic i vidre venecià. Sínode de l’Amazònia Focus en deforestació, canvi climàtic i futur pastoral. Debat sobre inculturació, possibles viri probati i diaconat femení; crida a una Església que s’actualitza respectant la diversitat. Santoral i pregària per les vocacions Recordatori del santoral de la setmana i invitació a la cadena de pregària: el Senyor crida des de l’encontre i omple de joia. Espiritualitat final: Salm 90 Lectura i meditació del Salm 90 com a paraula de protecció, coratge i confiança en el Déu que guarda enmig de l’adversitat.

  • 28'

    Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just

    Context i focus de l’episodi Espai “Mort i Vida” de Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) amb la participació de mossèn Joaquim Rius. Es dialoga sobre la visió cristiana de la mort, la coherència de l’Església davant l’eutanàsia i les cures pal·liatives, els sagraments del final de la vida, els ritus funeraris i la vivència comunitària de Tots Sants. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida"; Déu és Déu de vius i no de morts. Visió cristiana de la mort • La mort és un pas cap a l’eternitat, no cap a l’absurd ni al no-res. • El cristià viu l’enllaç amb Crist: si Ell ha ressuscitat, també nosaltres. • “Camí, veritat i vida” defineix una manera de viure: • Camí: una manera de fer i de caminar segons Jesús. • Veritat: allò que allibera i dona sentit. • Vida: orientació a la vida eterna. Idees clau • La fe i l’esperança donen sentit a la vida present i al trànsit final. • La ignorància sobre “com és” l’eternitat es viu amb esperança confiada. Eutanàsia, cures pal·liatives i dignitat • L’Església manté una coherència: defensa i respecte per la vida humana en tot moment. • Distinció important: • Cures pal·liatives/sedació per evitar sofriment al final: acceptables. • Eutanàsia activa: no acceptada per contradir el valor de la vida. • La decisió de “voler acabar avui” sovint neix d’una manca d’acompanyament i amor; l’entorn afectiu i les cures adequades canvien la vivència del final. Testimonis i sentit oferent • Sants i fidels han viscut la malaltia com una ofrena per amor a Déu i al món. • El bon acompanyament permet un comiat ple de pau i sentit. Providència, llibertat i el misteri del sofriment • Evitar una visió infantil de la providència: no cal “carregar a Déu” accidents o tragèdies (testos, accidents, Auschwitz…). • Hi ha responsabilitat humana i límits del món; Déu no és l’autor del mal. • Des del baptisme, Déu habita en nosaltres per l’Esperit, acompanya i orienta. • Hi ha morts viscudes amb gratitud i serenor, esperant la felicitat plena. “No sabem quan vindrà…”, per això el cristià viu en vigilància confiada i esperança. Sagraments en la malaltia i al final de la vida De l’“extremunció” a la “unció dels malalts” • No només per a l’últim moment: també per malalties greus, edat avançada o abans d’operacions. • Significa la proximitat i ajuda del Senyor en situacions de risc. Viàtic, confessió i comunió • El viàtic és la comunió de l’últim tram: el pa que alimenta per a l’eternitat. • Sovint es demana confessió i comunió; depèn de la sensibilitat religiosa de la família. Després de la mort: ritus i llocs • Respons: pregària amb Paraula de Déu, invocacions i aigua (símbol de vida), normalment sense eucaristia; es pot fer al tanatori o a la parròquia. • Funeral: eucaristia pel difunt; data flexible segons la família. • Preferència pastoral per la parròquia (millor ambient litúrgic) sobre el tanatori. • Respecte a la voluntat de la família: alguns només demanen respons; altres celebren funeral més endavant. Estil de prèdica i Paraula de Déu en funerals • Respecte a creients i no creients; evitar posar ningú en evidència. • Centrar-se en la vida més que en la mort: valorar-la, protegir-la i fer-la possible per a tothom. • Punt de trobada universal: dignitat de la vida humana i compromís perquè el món sigui millor. • Textos bíblics que sosténen l’esperança: • “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” • Visió final: “no hi haurà més plor, ni llàgrimes, ni dolor”. Tots Sants i vivència comunitària • Dies per recordar els difunts: visites al cementiri, flors naturals i pregària. • La parròquia organitza una pregària comunitària al cementiri (amb suport logístic de la funerària) i activitats com la coral. • Moment de germanor de poble: tots compartim la ferida de la pèrdua i l’esperança. Conclusions i aspectes pràctics • La mort del cristià és la mateixa biològicament, però és “especial” per la fe: es viu com a pas amb sentit cap a la vida eterna. • Aspectes econòmics: la funerària canalitza un donatiu (p. ex. 60 €) cap a la parròquia; el mossèn no entra en costos del servei funerari. “Dono gràcies de creure en la vida eterna, perquè sé que val la pena viure-ho tot al màxim de bé.”

  • Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees

    Resum executiu Programa monogràfic amb dues línies principals: • Drets humans emergents (Declaració 2007) i la seva actualització de garanties clàssiques amb nous drets (renda bàsica universal, mort digna, dret a migrar, drets LGTBI, salut i educació). • Migracions actuals i el seu futur: causes estructurals (pobresa, guerres, canvi climàtic), demografia africana, resposta de la UE (tancament de fronteres i ports), i enfocament ètic i polític per a solucions a llarg termini. Temes principals Drets humans emergents: actualització de la Declaració del 1948 amb nous drets adaptats als reptes del segle XXI. Migracions actuals: causes, dinàmiques i respostes institucionals (UE, ONG, països receptors). Finances, armament i conflictes: vincles entre inversió, indústria de defensa i exacerbació de guerres. Perspectiva ètica i ecològica: inspirada en el papa Francesc (Laudato si) i la justícia global. Drets humans emergents (2007) Context: Declaració Universal de Drets Humans Emergents (Conferència de Monterrey, 2007), que complementa la del 1948 i l’actualitza als nous temps. Drets destacats: Renda bàsica universal: dret a uns ingressos mínims per viure amb dignitat; avui sembla una utopia, però marca rumb. Dret a una mort digna: debat sobre eutanàsia; avenços legals en alguns països europeus. Dret a emigrar: com a resposta a guerres, pobresa i manca d’oportunitats. Drets vinculats a l’orientació sexual: matrimoni igualitari i reconeixement de les identitats i orientacions LGTBI. Dret de vot de les persones migrants: ampliació de ciutadania. Dret a la salut i als medicaments: qualitat assistencial i accés efectiu. Dret a l’educació (gratuïta i contínua): del bàsic a la universitat; crítica a la carestia de màsters i postgraus. Recursos: Ajuntament de Barcelona i Institut de Drets Humans de Catalunya com a fonts d’informació. Migracions actuals i el seu futur Trajectòria local de suport (Justícia i Pau de Sant Just) Acció al Kurdistan: recollida i enviament de roba d’abric davant una emergència humanitària. Campament de Calais (“la Selva”): suport amb 1.500 kg de roba a unes 3.000 persones en trànsit cap al Regne Unit; logística pròpia des de Sant Just. Causes actuals de migració Necessitats bàsiques insatisfetes: alimentació, salut, educació i treball. Guerres i violència: empeses per fluxos d’armes i interessos geopolítics. Canvi climàtic: nou factor multiplicador de desplaçaments. Manca de perspectives per a fills i famílies. Demografia i resposta europea Àfrica: creixement demogràfic (1.200 M avui; projeccions a 1.400 M en 10 anys i 1.500 M en 25). UE: polítiques de tancament de fronteres i ports; dificultats i sancions a ONG de rescat; criminalització i internament a CIEs. Excepcions destacades: Alemanya (acollida inicial d’un milió de refugiats) i Canadà (50.000). Finances, indústria d’armes i conflictes Societats avançades i inversions amb rendiments alts i ràpids; paper de la banca en finançar la indústria armamentística. Efecte bumerang: més armes → més guerres → més desplaçaments. Metàfora dels “quatre genets” (guerra, pesta, fam i destrucció) i el 5è: canvi climàtic. Marc ètic i ecològic "El desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos?" — Laudato si’, 13 Crida a una justícia distributiva global i a reconèixer el sofriment del migrant com a conseqüència d’injustícies acumulades. Proper capítol El programa anuncia una segona part centrada en alternatives i solucions a llarg termini per abordar el repte de les migracions, integrant dimensions financeres, econòmiques i de drets. Termes clau Drets humans emergents, renda bàsica universal, mort digna/eutanàsia, dret a migrar, LGTBI, dret a vot dels migrants, accés a medicaments, educació gratuïta i formació contínua, canvi climàtic, CIEs, ONG de rescat, finançament d’armament, Laudato si’, Justícia i Pau de Sant Just.

  • 29'

    Veus Parròquia del 16/10/2019 — Pare Nostre i ecologia integral: Temps de la Creació, Laudato Si i la paràbola de la vídua persistent

    Context i objectiu • Programa dedicat a relacionar el Pare Nostre amb l’ecologia integral, a partir de fulletons de Justícia i Pau durant el Temps de la Creació, inspirats en l’encíclica Laudato Si. • El mossèn Joaquim i la Montserrat Giró dialoguen per donar una lectura espiritual i social de la pregària, posant l’accent en la fraternitat universal i la cura de la Mare Terra. "Temps de la creació... totes relacionades amb la Mare Terra" Lectura i comentari del Pare Nostre (lectura ecològica) Primera part: Pare, Regne i Voluntat • Clau teològica: Déu és Pare de tots, proper, no llunyà; el “nostre” subratlla la dimensió comunitària i universal, “amb nosaltres i amb tot el creat”. "Pare Nostre... amb nosaltres i amb tot el creat" • Regne: de veritat, de justícia, d’amor i de pau, no de domini; neix del cor i es tradueix en fraternitat i respecte per la vida. "Vingui a nosaltres el teu regne... de veritat, de justícia, d’amor i de pau" • Voluntat de Déu: vol veure feliços els seus fills i filles; la santedat del seu nom s’expressa estimant la creació i tots els vivents. Segona part: Pa, Perdó i Temptació • Pa de cada dia: partir i compartir perquè tothom tingui el suficient; el “pa” inclou cultura, convivència i bé comú; denúncia de la indiferència envers migrants i refugiats. "El nostre pa de cada dia... perquè partit i compartit tothom en tingui el suficient" • Perdó: va més enllà de l’ofensa personal; és reconciliació activa per la justícia i la pau, fent-nos càrrec dels problemes dels altres. • Temptació: no donar l’esquena a Déu ni descartar els pobres; evitar convertir la cura de la creació en abús i explotació (crítica a l’individualisme i l’acaparament). "No ens deixis caure en la temptació... de convertir la cura de la creació en abús i explotació" Aportacions espirituals i pedagògiques Santa Teresa d’Àvila: la pregària pausada • Exemple de resar el Pare Nostre paraula a paraula: pensar què diem per evitar la rutina i aprofundir en el sentit de “Pare” i “nostre”. Laudato Si: paternitat i tendresa • Recorda la relació paterna de Déu amb totes les criatures i la seva tendresa; convida a una ecologia integral que uneix fe, justícia social i cura del creat. Responsabilitat personal i social • Lectura simbòlica d’Adam i Eva: l’afany de “ser com Déu” porta a dominar i destruir la natura. • Crítica del sistema econòmic que fomenta acumulació i descart; crida a no acostumar-nos a la situació present i a viure una fe dinàmica orientada al bé comú i a les generacions futures. Evangeli del diumenge (Lluc 18, 1-8) • Paràbola del jutge injust i la vídua persistent: cal pregar sempre sense perdre l’esperança. Déu no és com el jutge; fa justícia als qui clamen dia i nit. "Us asseguro que els farà justícia molt aviat... però quan el Fill de l’home vindrà, trobarà fe a la terra?" Missatge final • Pregar “Pare Nostre” és unir-se a tota la humanitat i a tota la creació; sense aquesta consciència, la pregària esdevé buida. • La fe cristiana és dinàmica, compromet amb la justícia, la pau i la cura de la casa comuna.

  • 27'

    Veus Parròquia del 9/10/2019 — Sant Dionís i la Mocaorà, devocions d’estiu, Evangeli dels deu leprosos, Sagrada Família 2026, Verdaguer i veritat en temps de xarxes

    Panorama del programa Veus de la Parròquia ofereix un recorregut espiritual i cultural que uneix tradició, litúrgia, poesia i actualitat eclesial. Els punts clau: • Tradició de Sant Dionís i la Mocaorà (València) i record de festes d’estiu al poble. • Devoció mariana: Assumpció (15 d’agost), advocacions locals i universals, i poesia religiosa. • Lectures bíbliques: 1 Timoteu (gràcia i conversió) i l’Evangelii segons Lluc sobre els deu leprosos —clau de fe i agraïment. • Notícies i cultura: Arcàngels, García Lorca, Sagrada Família (llicència d’obres i dilemes urbans), xarxes socials, Verdaguer i el binomi cultura-persona. • Crida ecològica: del Papa Francesc a Laudato si’ i al Temps de la Creació; Greta Thunberg i Fridays for Future. • Veritat i postveritat: criteri evangèlic dels pobres com a lloc de veritat, i crítica al tribalisme epistemològic; de l’emoció a l’hospitalitat efectiva. Tradició i solemnitat d’estiu Sant Dionís i la Mocaorà • Explicació de la Mocaorà: regal d’un mocador ple de dolços de massapà amb formes de fruites de l’horta. • Context: Diada del País Valencià i paral·lel amb Sant Jordi a Catalunya. "Mocaor, mocador... un mocador ple de dolços... que representen les fruites de l’horta valenciana." Patrons locals i memòria d’estiu • Record de la festivitat de Sant Just i Pastor (6 d’agost), màrtirs i models d’innocència. • L’estiu, temps intens de celebracions litúrgiques al poble i arreu. Devoció mariana i poesia • Assumpció (15 d’agost): Maria, Mare del Cel, presència discreta i activa als Evangelis. • Diverses advocacions marianes (Montserrat, Mercè, Remei, Almudena, etc.) i hims populars (Salve Rociera, Rosa d’Abril...). • Poesia religiosa: cites de Soler Amigó i altres autors que lloen Maria. "Noia del poble, Maria, mare de l’amor més clar." Lectures i espiritualitat 1 Timoteu: gràcia, conversió i servei • Invitació a fer pròpies les paraules de 1Tm 1,12-17: la gràcia abundant, la misericòrdia per la ignorància passada i el servei fidel. "Estic agraït a Jesucrist... És Ell qui m’ha donat forces... La teva fe t’ha salvat." • Missatge central: Crist ve a salvar els pecadors, i l’experiència personal esdevé exemple per a altres conversions. Evangeli (Lc 17, 11-19): els deu leprosos • Narració: Jesús guareix deu leprosos; només un, samarità, torna a donar gràcies. • Clau: agraïment i fe que salva. • Aplicació vital: malgrat malalties i dificultats, Déu és al costat; mantenir esperança i humilitat per demanar ajuda. "Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat." Notícies d’Església i cultura Arcàngels i memòria litúrgica-literària • Retard en comentar la festa dels arcàngels (Miquel, Gabriel, Rafael). • García Lorca: poema sobre Sant Miquel i evocació de pràctiques litúrgiques antigues (home/dona separats abans del Vaticà II). "Arcángel domesticado... finge una cólera dulce de plumas y ruiseñores." Recursos formatius • Aules Obertes de Filosofia i Humanitats (URL): antropologia de la interioritat, veritat i postveritat, art i bellesa, nihilisme; professors com Francesc Torralba, Carles Llinàs, Jaume Aymar. Fe i actualitat Sagrada Família: obres i dilema comunitari • Després de 130 anys, la basílica té llicència d’obres; objectiu 2026. Treballs a les torres dels evangelistes (lleó, bou, home, àguila) i llum cap a la gran creu. • Dilema: fer créixer el temple vs cuidar els “temples vivents” (les persones) i impacte de la gran escalinata en el veïnat (possibles enderrocs). • Tensió entre la fidelitat a Gaudí i els projectes actuals. Xarxes, cultura i ecologia integral Xarxes socials • Twitter incorpora l’odi contra la religió al contingut prohibit: alerta sobre difamació i potencial de cultura i saviesa si s’hi busca bé. Verdaguer, cultura i persona • Documental "L’enigma Verdaguer" (TV3 a la carta): complexitat del poeta-sacerdot; bisbe Moragas entre autoritat i defensa del català al culte. • Dilema: es pot ser gran defensor de la cultura i, alhora, tenir ombres personals; discerniment crític. Clima i Laudato si’ • Papa Francesc recorda els últims (Lampedusa) i crida a l’atenció als pobres. • Stephen Hawking i la severa alteració del sistema climàtic; consonància ciència-Església. • Greta Thunberg i Fridays for Future: mobilització juvenil i cura de la casa comuna. • Ecoparroquies i Temps de la Creació: pregària, acció i inspiració a l’encíclica Laudato si’. Veritat, postveritat i compromís cristià Criteri evangèlic de veritat • Lectura de "Catalunya Religió": per Xavi Casanovas (Cristianisme i Justícia), els pobres són lloc de trobada amb la veritat. • Joan García del Muro ("Goodbye Veritat"): amb la desaparició de la veritat, també s’esvaeix la mentida; s’imposa el tribalisme epistemològic i l’exaltació dels sentiments sense acció racional. De l’emoció a l’hospitalitat • Les imatges (p. ex. migrants al Mediterrani) generen emoció, però cal acció: acollida i coherència més enllà del temple. "No n’hi ha prou amb anar a missa; cal mostrar l’Evangeli amb les nostres obres." • Ètica de la compartició: si tens un abric i el teu germà no, parteix-lo. Agenda i tancament • Recordatori de recursos pastorals digitals: webs diocesanes, fulls dominicals i homilies per seguir el cicle litúrgic adequadament. • Recomendació del programa "Mort i vida" i de la disponibilitat a la carta dels programes de Ràdio d’Esvern. • Cloenda i comiat fins al proper espai.

  • 29'

    Veus Parròquia del 2/10/2019 — Mort i vida: cures pal·liatives, por i dol, “Death Café” i mirades culturals de la mort (amb Jordi Abad)

    Resum general Programa dedicat a la relació entre mort i vida, amb l’experiència del convidat Jordi Abad, treballador social especialitzat en cures pal·liatives. Es reflexiona sobre la por a la mort, el dol, la necessitat de preparar-se i d’acompanyar tant la persona malalta com la família. Es presenta el format participatiu “Death Café”, i s’exploren mirades culturals (Mèxic) que ajuden a parlar de la mort amb més naturalitat. "La mort no és altra cosa que l’abandonament del cos físic, de la mateixa manera que la papallona deixa el seu capoll de seda" — Elisabeth Kübler-Ross Temes principals La mort com a continuïtat: inspirats per Elisabeth Kübler-Ross, es proposa una visió no finalista i transcendent. La mort a Occident: tendència a amagar-la (hospitals, tanatoris com “hotels” bonics però freds) i pèrdua dels rituals comunitaris. Preparar-se per morir: planificar cerimònia, música i voluntats; un acte d’amor que alleuja els qui es queden. Cures pal·liatives: no equivalen a “rendició”, sinó a donar vida als dies, amb control del dolor i acompanyament emocional i familiar. El dol: reconeixement del procés amb fases; risc de dol patològic quan hi ha pèrdues sobtades o assumptes pendents. Unció dels malalts: com a acompanyament i fortalesa espiritual, no només al final de vida. “Death Café”: espais oberts i respectuosos per parlar de la mort sense tabús i des de visions diverses. Mirades culturals: a Mèxic (inspiració “Coco”) la mort es viu amb record amorós i celebració. Idees clau Concepcions de la mort (Kübler-Ross) La mort com a pas a un nou estat de consciència; es perd el cos però continua l’experiència i el creixement. Enclau de transcendència: la vida no s’esgota amb la mort. La mort a la societat occidental Tendència a ocultar la mort i a juvenilitzar la vida, desplaçant el final a l’hospital o tanatori. Abans es moria a casa i el veïnat i la família tenien un paper actiu en el comiat. Preparar-se per morir Ser conscients de la finitud afavoreix viure més intensament. Planificar elements del comiat (cerimònia, música, voluntats) facilita el dol dels familiars. Viure el present sembrant bons sentiments i reconciliació per evitar temes pendents. Cures pal·liatives: donar vida als dies No són sinònim de mort; s’inicien precoçment quan hi ha irreversibilitat però encara cal qualitat de vida. Control del dolor físic i atenció al dolor emocional, sovint més complex. Acompanyament a la persona i la família: escolta, perdó, comiat i sentit. Equips interdisciplinaris i voluntariat que aporten presència, tacte i cura integral. Evidències que un bon abordatge pal·liatiu pot allargar la vida respecte a tractaments aïllats. Gent gran i soledat En residències o aïllament, moltes persones grans viuen la solitud i necessiten acompanyament encara abans d’una situació terminal. El dol avui Del senyal extern (vestimenta, costums) s’ha passat a un procés intern amb temps i etapes pròpies. Importància de ritualitzar, tancar i perdonar per prevenir dol patològic. Unció dels malalts i acompanyament espiritual No és un “avís final” sinó un sagrament de fortalesa i companyia; també en celebracions comunitàries, no només a l’últim moment. “Death Café”: parlar de la mort sense tabú Trobades de 10-12 persones, amb cafè i pastes, moderació lleugera i regles de respecte. No és teràpia ni grup de dol: és conversa oberta sobre mort, eutanàsia, suïcidi, rituals, creences, pòlisses, pors, etc. Es trenca el gel amb humor (p. ex., una petita calavera de llum al centre de la taula) per parlar amb naturalitat. Mirada cultural (Mèxic) El record dels difunts és viscut i celebrat (capelletes, fotos, menjar), inspiració reflectida a la pel·lícula “Coco”. Properes emissions Monogràfics sobre dret a morir dignament, testament vital, autonomia i debats ètics (eutanàsia, decisions al final de vida).