Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

205-216 de 481
  • 28'

    Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just

    Context i focus de l’episodi Espai “Mort i Vida” de Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) amb la participació de mossèn Joaquim Rius. Es dialoga sobre la visió cristiana de la mort, la coherència de l’Església davant l’eutanàsia i les cures pal·liatives, els sagraments del final de la vida, els ritus funeraris i la vivència comunitària de Tots Sants. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida"; Déu és Déu de vius i no de morts. Visió cristiana de la mort • La mort és un pas cap a l’eternitat, no cap a l’absurd ni al no-res. • El cristià viu l’enllaç amb Crist: si Ell ha ressuscitat, també nosaltres. • “Camí, veritat i vida” defineix una manera de viure: • Camí: una manera de fer i de caminar segons Jesús. • Veritat: allò que allibera i dona sentit. • Vida: orientació a la vida eterna. Idees clau • La fe i l’esperança donen sentit a la vida present i al trànsit final. • La ignorància sobre “com és” l’eternitat es viu amb esperança confiada. Eutanàsia, cures pal·liatives i dignitat • L’Església manté una coherència: defensa i respecte per la vida humana en tot moment. • Distinció important: • Cures pal·liatives/sedació per evitar sofriment al final: acceptables. • Eutanàsia activa: no acceptada per contradir el valor de la vida. • La decisió de “voler acabar avui” sovint neix d’una manca d’acompanyament i amor; l’entorn afectiu i les cures adequades canvien la vivència del final. Testimonis i sentit oferent • Sants i fidels han viscut la malaltia com una ofrena per amor a Déu i al món. • El bon acompanyament permet un comiat ple de pau i sentit. Providència, llibertat i el misteri del sofriment • Evitar una visió infantil de la providència: no cal “carregar a Déu” accidents o tragèdies (testos, accidents, Auschwitz…). • Hi ha responsabilitat humana i límits del món; Déu no és l’autor del mal. • Des del baptisme, Déu habita en nosaltres per l’Esperit, acompanya i orienta. • Hi ha morts viscudes amb gratitud i serenor, esperant la felicitat plena. “No sabem quan vindrà…”, per això el cristià viu en vigilància confiada i esperança. Sagraments en la malaltia i al final de la vida De l’“extremunció” a la “unció dels malalts” • No només per a l’últim moment: també per malalties greus, edat avançada o abans d’operacions. • Significa la proximitat i ajuda del Senyor en situacions de risc. Viàtic, confessió i comunió • El viàtic és la comunió de l’últim tram: el pa que alimenta per a l’eternitat. • Sovint es demana confessió i comunió; depèn de la sensibilitat religiosa de la família. Després de la mort: ritus i llocs • Respons: pregària amb Paraula de Déu, invocacions i aigua (símbol de vida), normalment sense eucaristia; es pot fer al tanatori o a la parròquia. • Funeral: eucaristia pel difunt; data flexible segons la família. • Preferència pastoral per la parròquia (millor ambient litúrgic) sobre el tanatori. • Respecte a la voluntat de la família: alguns només demanen respons; altres celebren funeral més endavant. Estil de prèdica i Paraula de Déu en funerals • Respecte a creients i no creients; evitar posar ningú en evidència. • Centrar-se en la vida més que en la mort: valorar-la, protegir-la i fer-la possible per a tothom. • Punt de trobada universal: dignitat de la vida humana i compromís perquè el món sigui millor. • Textos bíblics que sosténen l’esperança: • “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” • Visió final: “no hi haurà més plor, ni llàgrimes, ni dolor”. Tots Sants i vivència comunitària • Dies per recordar els difunts: visites al cementiri, flors naturals i pregària. • La parròquia organitza una pregària comunitària al cementiri (amb suport logístic de la funerària) i activitats com la coral. • Moment de germanor de poble: tots compartim la ferida de la pèrdua i l’esperança. Conclusions i aspectes pràctics • La mort del cristià és la mateixa biològicament, però és “especial” per la fe: es viu com a pas amb sentit cap a la vida eterna. • Aspectes econòmics: la funerària canalitza un donatiu (p. ex. 60 €) cap a la parròquia; el mossèn no entra en costos del servei funerari. “Dono gràcies de creure en la vida eterna, perquè sé que val la pena viure-ho tot al màxim de bé.”

  • Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees

    Resum executiu Programa monogràfic amb dues línies principals: • Drets humans emergents (Declaració 2007) i la seva actualització de garanties clàssiques amb nous drets (renda bàsica universal, mort digna, dret a migrar, drets LGTBI, salut i educació). • Migracions actuals i el seu futur: causes estructurals (pobresa, guerres, canvi climàtic), demografia africana, resposta de la UE (tancament de fronteres i ports), i enfocament ètic i polític per a solucions a llarg termini. Temes principals Drets humans emergents: actualització de la Declaració del 1948 amb nous drets adaptats als reptes del segle XXI. Migracions actuals: causes, dinàmiques i respostes institucionals (UE, ONG, països receptors). Finances, armament i conflictes: vincles entre inversió, indústria de defensa i exacerbació de guerres. Perspectiva ètica i ecològica: inspirada en el papa Francesc (Laudato si) i la justícia global. Drets humans emergents (2007) Context: Declaració Universal de Drets Humans Emergents (Conferència de Monterrey, 2007), que complementa la del 1948 i l’actualitza als nous temps. Drets destacats: Renda bàsica universal: dret a uns ingressos mínims per viure amb dignitat; avui sembla una utopia, però marca rumb. Dret a una mort digna: debat sobre eutanàsia; avenços legals en alguns països europeus. Dret a emigrar: com a resposta a guerres, pobresa i manca d’oportunitats. Drets vinculats a l’orientació sexual: matrimoni igualitari i reconeixement de les identitats i orientacions LGTBI. Dret de vot de les persones migrants: ampliació de ciutadania. Dret a la salut i als medicaments: qualitat assistencial i accés efectiu. Dret a l’educació (gratuïta i contínua): del bàsic a la universitat; crítica a la carestia de màsters i postgraus. Recursos: Ajuntament de Barcelona i Institut de Drets Humans de Catalunya com a fonts d’informació. Migracions actuals i el seu futur Trajectòria local de suport (Justícia i Pau de Sant Just) Acció al Kurdistan: recollida i enviament de roba d’abric davant una emergència humanitària. Campament de Calais (“la Selva”): suport amb 1.500 kg de roba a unes 3.000 persones en trànsit cap al Regne Unit; logística pròpia des de Sant Just. Causes actuals de migració Necessitats bàsiques insatisfetes: alimentació, salut, educació i treball. Guerres i violència: empeses per fluxos d’armes i interessos geopolítics. Canvi climàtic: nou factor multiplicador de desplaçaments. Manca de perspectives per a fills i famílies. Demografia i resposta europea Àfrica: creixement demogràfic (1.200 M avui; projeccions a 1.400 M en 10 anys i 1.500 M en 25). UE: polítiques de tancament de fronteres i ports; dificultats i sancions a ONG de rescat; criminalització i internament a CIEs. Excepcions destacades: Alemanya (acollida inicial d’un milió de refugiats) i Canadà (50.000). Finances, indústria d’armes i conflictes Societats avançades i inversions amb rendiments alts i ràpids; paper de la banca en finançar la indústria armamentística. Efecte bumerang: més armes → més guerres → més desplaçaments. Metàfora dels “quatre genets” (guerra, pesta, fam i destrucció) i el 5è: canvi climàtic. Marc ètic i ecològic "El desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos?" — Laudato si’, 13 Crida a una justícia distributiva global i a reconèixer el sofriment del migrant com a conseqüència d’injustícies acumulades. Proper capítol El programa anuncia una segona part centrada en alternatives i solucions a llarg termini per abordar el repte de les migracions, integrant dimensions financeres, econòmiques i de drets. Termes clau Drets humans emergents, renda bàsica universal, mort digna/eutanàsia, dret a migrar, LGTBI, dret a vot dels migrants, accés a medicaments, educació gratuïta i formació contínua, canvi climàtic, CIEs, ONG de rescat, finançament d’armament, Laudato si’, Justícia i Pau de Sant Just.

  • 29'

    Veus Parròquia del 16/10/2019 — Pare Nostre i ecologia integral: Temps de la Creació, Laudato Si i la paràbola de la vídua persistent

    Context i objectiu • Programa dedicat a relacionar el Pare Nostre amb l’ecologia integral, a partir de fulletons de Justícia i Pau durant el Temps de la Creació, inspirats en l’encíclica Laudato Si. • El mossèn Joaquim i la Montserrat Giró dialoguen per donar una lectura espiritual i social de la pregària, posant l’accent en la fraternitat universal i la cura de la Mare Terra. "Temps de la creació... totes relacionades amb la Mare Terra" Lectura i comentari del Pare Nostre (lectura ecològica) Primera part: Pare, Regne i Voluntat • Clau teològica: Déu és Pare de tots, proper, no llunyà; el “nostre” subratlla la dimensió comunitària i universal, “amb nosaltres i amb tot el creat”. "Pare Nostre... amb nosaltres i amb tot el creat" • Regne: de veritat, de justícia, d’amor i de pau, no de domini; neix del cor i es tradueix en fraternitat i respecte per la vida. "Vingui a nosaltres el teu regne... de veritat, de justícia, d’amor i de pau" • Voluntat de Déu: vol veure feliços els seus fills i filles; la santedat del seu nom s’expressa estimant la creació i tots els vivents. Segona part: Pa, Perdó i Temptació • Pa de cada dia: partir i compartir perquè tothom tingui el suficient; el “pa” inclou cultura, convivència i bé comú; denúncia de la indiferència envers migrants i refugiats. "El nostre pa de cada dia... perquè partit i compartit tothom en tingui el suficient" • Perdó: va més enllà de l’ofensa personal; és reconciliació activa per la justícia i la pau, fent-nos càrrec dels problemes dels altres. • Temptació: no donar l’esquena a Déu ni descartar els pobres; evitar convertir la cura de la creació en abús i explotació (crítica a l’individualisme i l’acaparament). "No ens deixis caure en la temptació... de convertir la cura de la creació en abús i explotació" Aportacions espirituals i pedagògiques Santa Teresa d’Àvila: la pregària pausada • Exemple de resar el Pare Nostre paraula a paraula: pensar què diem per evitar la rutina i aprofundir en el sentit de “Pare” i “nostre”. Laudato Si: paternitat i tendresa • Recorda la relació paterna de Déu amb totes les criatures i la seva tendresa; convida a una ecologia integral que uneix fe, justícia social i cura del creat. Responsabilitat personal i social • Lectura simbòlica d’Adam i Eva: l’afany de “ser com Déu” porta a dominar i destruir la natura. • Crítica del sistema econòmic que fomenta acumulació i descart; crida a no acostumar-nos a la situació present i a viure una fe dinàmica orientada al bé comú i a les generacions futures. Evangeli del diumenge (Lluc 18, 1-8) • Paràbola del jutge injust i la vídua persistent: cal pregar sempre sense perdre l’esperança. Déu no és com el jutge; fa justícia als qui clamen dia i nit. "Us asseguro que els farà justícia molt aviat... però quan el Fill de l’home vindrà, trobarà fe a la terra?" Missatge final • Pregar “Pare Nostre” és unir-se a tota la humanitat i a tota la creació; sense aquesta consciència, la pregària esdevé buida. • La fe cristiana és dinàmica, compromet amb la justícia, la pau i la cura de la casa comuna.

  • 27'

    Veus Parròquia del 9/10/2019 — Sant Dionís i la Mocaorà, devocions d’estiu, Evangeli dels deu leprosos, Sagrada Família 2026, Verdaguer i veritat en temps de xarxes

    Panorama del programa Veus de la Parròquia ofereix un recorregut espiritual i cultural que uneix tradició, litúrgia, poesia i actualitat eclesial. Els punts clau: • Tradició de Sant Dionís i la Mocaorà (València) i record de festes d’estiu al poble. • Devoció mariana: Assumpció (15 d’agost), advocacions locals i universals, i poesia religiosa. • Lectures bíbliques: 1 Timoteu (gràcia i conversió) i l’Evangelii segons Lluc sobre els deu leprosos —clau de fe i agraïment. • Notícies i cultura: Arcàngels, García Lorca, Sagrada Família (llicència d’obres i dilemes urbans), xarxes socials, Verdaguer i el binomi cultura-persona. • Crida ecològica: del Papa Francesc a Laudato si’ i al Temps de la Creació; Greta Thunberg i Fridays for Future. • Veritat i postveritat: criteri evangèlic dels pobres com a lloc de veritat, i crítica al tribalisme epistemològic; de l’emoció a l’hospitalitat efectiva. Tradició i solemnitat d’estiu Sant Dionís i la Mocaorà • Explicació de la Mocaorà: regal d’un mocador ple de dolços de massapà amb formes de fruites de l’horta. • Context: Diada del País Valencià i paral·lel amb Sant Jordi a Catalunya. "Mocaor, mocador... un mocador ple de dolços... que representen les fruites de l’horta valenciana." Patrons locals i memòria d’estiu • Record de la festivitat de Sant Just i Pastor (6 d’agost), màrtirs i models d’innocència. • L’estiu, temps intens de celebracions litúrgiques al poble i arreu. Devoció mariana i poesia • Assumpció (15 d’agost): Maria, Mare del Cel, presència discreta i activa als Evangelis. • Diverses advocacions marianes (Montserrat, Mercè, Remei, Almudena, etc.) i hims populars (Salve Rociera, Rosa d’Abril...). • Poesia religiosa: cites de Soler Amigó i altres autors que lloen Maria. "Noia del poble, Maria, mare de l’amor més clar." Lectures i espiritualitat 1 Timoteu: gràcia, conversió i servei • Invitació a fer pròpies les paraules de 1Tm 1,12-17: la gràcia abundant, la misericòrdia per la ignorància passada i el servei fidel. "Estic agraït a Jesucrist... És Ell qui m’ha donat forces... La teva fe t’ha salvat." • Missatge central: Crist ve a salvar els pecadors, i l’experiència personal esdevé exemple per a altres conversions. Evangeli (Lc 17, 11-19): els deu leprosos • Narració: Jesús guareix deu leprosos; només un, samarità, torna a donar gràcies. • Clau: agraïment i fe que salva. • Aplicació vital: malgrat malalties i dificultats, Déu és al costat; mantenir esperança i humilitat per demanar ajuda. "Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat." Notícies d’Església i cultura Arcàngels i memòria litúrgica-literària • Retard en comentar la festa dels arcàngels (Miquel, Gabriel, Rafael). • García Lorca: poema sobre Sant Miquel i evocació de pràctiques litúrgiques antigues (home/dona separats abans del Vaticà II). "Arcángel domesticado... finge una cólera dulce de plumas y ruiseñores." Recursos formatius • Aules Obertes de Filosofia i Humanitats (URL): antropologia de la interioritat, veritat i postveritat, art i bellesa, nihilisme; professors com Francesc Torralba, Carles Llinàs, Jaume Aymar. Fe i actualitat Sagrada Família: obres i dilema comunitari • Després de 130 anys, la basílica té llicència d’obres; objectiu 2026. Treballs a les torres dels evangelistes (lleó, bou, home, àguila) i llum cap a la gran creu. • Dilema: fer créixer el temple vs cuidar els “temples vivents” (les persones) i impacte de la gran escalinata en el veïnat (possibles enderrocs). • Tensió entre la fidelitat a Gaudí i els projectes actuals. Xarxes, cultura i ecologia integral Xarxes socials • Twitter incorpora l’odi contra la religió al contingut prohibit: alerta sobre difamació i potencial de cultura i saviesa si s’hi busca bé. Verdaguer, cultura i persona • Documental "L’enigma Verdaguer" (TV3 a la carta): complexitat del poeta-sacerdot; bisbe Moragas entre autoritat i defensa del català al culte. • Dilema: es pot ser gran defensor de la cultura i, alhora, tenir ombres personals; discerniment crític. Clima i Laudato si’ • Papa Francesc recorda els últims (Lampedusa) i crida a l’atenció als pobres. • Stephen Hawking i la severa alteració del sistema climàtic; consonància ciència-Església. • Greta Thunberg i Fridays for Future: mobilització juvenil i cura de la casa comuna. • Ecoparroquies i Temps de la Creació: pregària, acció i inspiració a l’encíclica Laudato si’. Veritat, postveritat i compromís cristià Criteri evangèlic de veritat • Lectura de "Catalunya Religió": per Xavi Casanovas (Cristianisme i Justícia), els pobres són lloc de trobada amb la veritat. • Joan García del Muro ("Goodbye Veritat"): amb la desaparició de la veritat, també s’esvaeix la mentida; s’imposa el tribalisme epistemològic i l’exaltació dels sentiments sense acció racional. De l’emoció a l’hospitalitat • Les imatges (p. ex. migrants al Mediterrani) generen emoció, però cal acció: acollida i coherència més enllà del temple. "No n’hi ha prou amb anar a missa; cal mostrar l’Evangeli amb les nostres obres." • Ètica de la compartició: si tens un abric i el teu germà no, parteix-lo. Agenda i tancament • Recordatori de recursos pastorals digitals: webs diocesanes, fulls dominicals i homilies per seguir el cicle litúrgic adequadament. • Recomendació del programa "Mort i vida" i de la disponibilitat a la carta dels programes de Ràdio d’Esvern. • Cloenda i comiat fins al proper espai.

  • 29'

    Veus Parròquia del 2/10/2019 — Mort i vida: cures pal·liatives, por i dol, “Death Café” i mirades culturals de la mort (amb Jordi Abad)

    Resum general Programa dedicat a la relació entre mort i vida, amb l’experiència del convidat Jordi Abad, treballador social especialitzat en cures pal·liatives. Es reflexiona sobre la por a la mort, el dol, la necessitat de preparar-se i d’acompanyar tant la persona malalta com la família. Es presenta el format participatiu “Death Café”, i s’exploren mirades culturals (Mèxic) que ajuden a parlar de la mort amb més naturalitat. "La mort no és altra cosa que l’abandonament del cos físic, de la mateixa manera que la papallona deixa el seu capoll de seda" — Elisabeth Kübler-Ross Temes principals La mort com a continuïtat: inspirats per Elisabeth Kübler-Ross, es proposa una visió no finalista i transcendent. La mort a Occident: tendència a amagar-la (hospitals, tanatoris com “hotels” bonics però freds) i pèrdua dels rituals comunitaris. Preparar-se per morir: planificar cerimònia, música i voluntats; un acte d’amor que alleuja els qui es queden. Cures pal·liatives: no equivalen a “rendició”, sinó a donar vida als dies, amb control del dolor i acompanyament emocional i familiar. El dol: reconeixement del procés amb fases; risc de dol patològic quan hi ha pèrdues sobtades o assumptes pendents. Unció dels malalts: com a acompanyament i fortalesa espiritual, no només al final de vida. “Death Café”: espais oberts i respectuosos per parlar de la mort sense tabús i des de visions diverses. Mirades culturals: a Mèxic (inspiració “Coco”) la mort es viu amb record amorós i celebració. Idees clau Concepcions de la mort (Kübler-Ross) La mort com a pas a un nou estat de consciència; es perd el cos però continua l’experiència i el creixement. Enclau de transcendència: la vida no s’esgota amb la mort. La mort a la societat occidental Tendència a ocultar la mort i a juvenilitzar la vida, desplaçant el final a l’hospital o tanatori. Abans es moria a casa i el veïnat i la família tenien un paper actiu en el comiat. Preparar-se per morir Ser conscients de la finitud afavoreix viure més intensament. Planificar elements del comiat (cerimònia, música, voluntats) facilita el dol dels familiars. Viure el present sembrant bons sentiments i reconciliació per evitar temes pendents. Cures pal·liatives: donar vida als dies No són sinònim de mort; s’inicien precoçment quan hi ha irreversibilitat però encara cal qualitat de vida. Control del dolor físic i atenció al dolor emocional, sovint més complex. Acompanyament a la persona i la família: escolta, perdó, comiat i sentit. Equips interdisciplinaris i voluntariat que aporten presència, tacte i cura integral. Evidències que un bon abordatge pal·liatiu pot allargar la vida respecte a tractaments aïllats. Gent gran i soledat En residències o aïllament, moltes persones grans viuen la solitud i necessiten acompanyament encara abans d’una situació terminal. El dol avui Del senyal extern (vestimenta, costums) s’ha passat a un procés intern amb temps i etapes pròpies. Importància de ritualitzar, tancar i perdonar per prevenir dol patològic. Unció dels malalts i acompanyament espiritual No és un “avís final” sinó un sagrament de fortalesa i companyia; també en celebracions comunitàries, no només a l’últim moment. “Death Café”: parlar de la mort sense tabú Trobades de 10-12 persones, amb cafè i pastes, moderació lleugera i regles de respecte. No és teràpia ni grup de dol: és conversa oberta sobre mort, eutanàsia, suïcidi, rituals, creences, pòlisses, pors, etc. Es trenca el gel amb humor (p. ex., una petita calavera de llum al centre de la taula) per parlar amb naturalitat. Mirada cultural (Mèxic) El record dels difunts és viscut i celebrat (capelletes, fotos, menjar), inspiració reflectida a la pel·lícula “Coco”. Properes emissions Monogràfics sobre dret a morir dignament, testament vital, autonomia i debats ètics (eutanàsia, decisions al final de vida).

  • 28'

    Veus Parròquia del 25/9/2019 — Canvi climàtic, fe i migracions: tempestes a Vilanova, “La fe neix d’un crit”, crisi de l’aigua i educació a l’Àfrica, i agenda solidària a Sant Just

    Panorama general Programa de retorn de vacances amb converses properes i reflexions de fons. Es connecten experiències locals de pluges extremes amb el canvi climàtic, una lectura colpidora sobre migracions i fe, la crisi global de l’aigua, l’impacte de les preses hidroelèctriques, i l’estat de l’educació a l’Àfrica. També s’informa d’iniciatives d’activisme climàtic (ONU i jovent) i es tanca amb una agenda solidària local. Canvi climàtic i fenòmens extrems Tempestes inusuals a Vilanova: inundacions, teulades que filtren, danys en pocs minuts — s’atribueix a un canvi climàtic cada cop més evident. Conseqüències locals: necessitat de mantenir desaigües i clavegueram nets per prevenir destrosses. Missatge clau: responsabilitat compartida i preparació veïnal per fer front a episodis intensos i sobtats. “La fe neix d’un crit”: migració, dolor i teologia Lectura d’un relat basat en fets reals sobre Nàzar, jove subsaharià que, amb 13 anys, salta la tanca de Ceuta/Melilla i travessa l’Estret; pateix ferides i pèrdues. Reflexió existencial i de fe: la salvació entesa com a bé comunitari, no només individual; recerca de Déu enmig del sofriment; crítica a una “religió burgesa” desconnectada dels pobres. Cites destacades: "La fe neix d’un crit." "No puc parlar de salvació sense parlar de la salvació del Nàzar." - Clau teològica: recuperar el Crist històric i humà, i una Església centrada en la misericòrdia i els més vulnerables. Responsabilitat humana i el mal Davant la pregunta “per què Déu ho permet?”, es remarca el lliure albir i la responsabilitat humana (exemples: camps nazis, injustícies actuals). Invitació a l’autocrítica: transformar la crítica destructiva en constructiva; exercir el perdó i la gratitud. Acció climàtica global i moviment juvenil ONU: el secretari general António Guterres impulsa accions concretes per limitar l’escalfament a +1,5 °C en la propera dècada. Jovent en acció: menció a Greta Thunberg i la seva interpel·lació als líders perquè actuïn amb responsabilitat i sense vergonya. Crisi de l’aigua: música i denúncia Cançó solidària “Agua” d’Elefantes i Shuarma, amb Manolo García; beneficis per a Oxfam Intermón. Dada clau: 2.100 milions de persones sense accés a aigua potable a la llar; impacte especialment sobre les dones. Recorregut ètic: conscienciar sobre l’ús responsable del recurs i el privilegi d’obrir una aixeta a casa. Preses, interessos i impactes socioambientals Tendència a la privatització/control de fonts d’aigua per grans actors econòmics. Efectes de les preses hidroelèctriques: tala d’arbres, contaminació per descomposició, pèrdua de biodiversitat i proteïna per comunitats (peix). Exemples: Presa d’Aswan (Egipte): retenció de sediments, caiguda del ~80% en captures de sardines i seitons al Mediterrani oriental. Presa de les Tres Gorges (Xina): cas paradigmàtic d’impactes socials i ecològics. Missatge clau: planificar a llarg termini i consultar comunitats afectades abans d’executar grans infraestructures. Àfrica avui: educació i migracions Dades ONU/UNICEF: més de 9.000 escoles tancades (Burkina Faso, Camerun, Txad, RCA, RDC, Mali, Níger, Nigèria) per inseguretat. Respostes: alternatives d’aprenentatge (centres comunitaris, ràdio educativa, tecnologia aplicada), amb suport d’UNICEF i UNESCO. Arrel del problema: manca d’inversions estructurals (energia, agricultura, indústria) per generar feina i futur; la migració com a sortida forçada. Alertes: desinformació (fake news) i necessitat de fonts fiables per entendre la realitat. Innovació circular: aules amb plàstic reciclat Tecnologia dissenyada a Colòmbia: residus convertits en maons prefabricats per construir aules a la Costa d’Ivori. Valor social i ambiental: resposta a l’escassetat d’aules i al problema del plàstic. Risc emergent: microplàstics detectats en organismes humans via cadena alimentària marina—crida a millorar el reciclatge. Agenda solidària de Sant Just Concert de tardor “Música en femení” (4 d’octubre, al claustre/pati de l’escola): format de taquilla inversa. Destí dels fons: projectes de dones a Camuapa (Nicaragua) i Gàmbia (amb Solidança i Sant Just Solidari). Informació de servei: reemissió del programa el dissabte a 10:30 h. Punts clau Canvi climàtic tangible a escala local; preparació i cura de l’espai públic i domèstic. Fe i justícia: posar al centre els pobres i les persones migrants; revisar pràctiques religioses. Aigua com a dret humà: accés desigual i impactes de grans infraestructures. Educació a l’Àfrica: crisi per inseguretat i esforços per garantir l’aprenentatge. Activisme i innovació: del lideratge juvenil global a solucions circulars amb plàstic reciclat.

  • Veus Parròquia del 19/6/2019

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 27'

    Veus Parròquia del 12/6/2019 — Trinitat i Pentecosta: Evangeli de Joan, "Paraules per al silenci", el cinema d’“El creient” i Sant Antoni de Pàdua

    Panorama general Programa centrat en la celebració de la Santíssima Trinitat i el ressò de Pentecosta, amb la lectura i comentari de l’Evangeli de Joan sobre l’Esperit de la veritat. Es recomana el llibre espiritual Paraules per al silenci (reflexions sobre l’adversitat), es comenta el film “El creient” de Cédric Kahn sobre addicció i fe comunitària, i es presenta una síntesi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. El tram final recull una reflexió litúrgica de Mn. Joaquim Rius sobre Pentecosta, una invocació a l’Esperit de J. A. Pagola, una peça filosòfica de Francesc Torralba sobre l’admiració i unes paraules de Papa Francesc adreçades als joves sobre l’esperança i la pregària. Punts clau Evangeli (Joan 16): Jesús promet l’Esperit de la veritat que conduirà a la veritat sencera, glorificarà el Fill i rebrà del Pare. Temps Ordinari després de Pentecosta: crida a una escolta profunda, a discernir els signes dels temps i viure en gratitud. Llibre recomanat – “Paraules per al silenci”: guia per afrontar l’adversitat amb serenitat, oració i confiança en Déu; cultivar optimisme i alegria com a camí de maduresa espiritual. Cinema – “El creient” (Cédric Kahn): retrat sobri d’un jove toxicòman en una comunitat cristiana; disciplina, treball manual i litúrgia com a itinerari de redempció, amb èmfasi en la fraternitat i l’autoexamen interior. Sant Antoni de Pàdua: breu biografia, magisteri franciscà i devoció popular universal; invitació a valorar el seu testimoni evangèlic. Pentecosta (Mn. Joaquim Rius): la cinquantena pasqual culmina en el do de l’Esperit Sant, que ens guia a la llibertat i a obrar el bé. Invocació (J. A. Pagola): pregària repetida “Ven, Espíritu Santo” per a memòria de Jesús, veritat, llibertat, amor i renovació de l’Església. Admiració (F. Torralba): l’admiració com a motor del saber (d’Aristòtil a Descartes) i com a pregària laica que obre a la bellesa i a la humilitat. Papa Francesc: als joves, demana renovar-se en Jesús, pregar per vèncer la idolatria del jo i caminar en esperança. Cites destacades “Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera.” “La veritat us farà lliures.” “Ven, Espíritu Santo… y conviértenos en discípulos y testigos de Jesús.” Conceptes clau Esperit de la veritat • Trinitat • Pentecosta • adversitat • oració • fraternitat • discerniment • admiració • esperança Recomanacions i recursos Llibre: Paraules per al silenci (articles espirituals per a la pregària i la reflexió). Cinema: “El creient” (C. Kahn) – itineraris de fe, comunitat i recuperació; disponible en sales indicades al programa. Notes litúrgiques i de devoció Sant Antoni de Pàdua: predicador i doctor de l’Església; llegat teològic i pastoral; devoció arreu i memòria litúrgica el 13 de juny.

  • 29'

    Veus Parròquia del 5/6/2019 — Del Call de Barcelona als xuetes de Mallorca: Torà, Talmud, Càbala, Hagadot i feminisme jueu

    Panorama general Aquest episodi explora, amb una mirada propera i pedagògica, la vida i tradició del judaïsme a Catalunya i Mallorca, el paper de la Torà i el Talmud, la Càbala, el feminisme jueu, i la memòria històrica dels xuetes. També hi ha espais musicals que contextualitzen l’experiència cultural jueva. "L’any que ve a Jerusalem" — la idea del retorn i la continuïtat identitària Temes principals tractats • Judaïsme i cultura catalana: del Call de Barcelona a les Hagadot i el Nosaj català • Llei i interpretació: Halakhà, transmissió matrilineal, Torà (escrita i oral) i Talmud • Càbala i gematria: els nivells d’interpretació de la Torà i el sentit ocult (sod) • Feminisme jueu: accés de les dones a la lectura de la Torà i als rols litúrgics • Xuetes de Mallorca: Inquisició, endogàmia, cognoms i estudis recents • Diàspora i identitat: judaïsme com a religió, cultura i manera d’estar al món Resum estructurat 1) Cultura viva: alegria, festa i comunitat • El judaïsme es descriu com molt festiu: canten, ballen i les celebracions acaben sovint amb àpats comunitaris (càtering o tothom porta un plat). 2) Judaïsme i Catalunya • Recuperació i difusió del llegat: presentació del Nosaj català (ritus litúrgics) estudiat a Israel. • Centralitat de les Hagadot (p. ex., referència a la de Sarajevo) i el seu valor històric, literari i artístic. • Dades històriques: a Barcelona hi havia cinc sinagogues al Call; mencions a Besalú i al paper de les dones jueves catalanes (lectores i cultes, documentat per actes notarials). 3) Expulsions, diàspora i retorn • 1391: pogroms i conversions forçades; fugides; l’ideal persistent de retorn a Jerusalem. • 1948: retorn a la terra d’Israel; discussió terminològica sobre el nom “Palestina” i referències històriques (fenicis/filisteus) com a apunt de context. 4) Llei, tradició i interpretació • Transmissió del judaïsme actualment per línia materna (criteri halàkhic modern); històricament fou patrilineal. • La Torà es considera atemporal i sempre rellevant; la Torà oral (el Talmud) és l’espai de debats constants i actualització. • Diversitat de criteris segons comunitats i reunions rabíniques (sinodes) dins dels moviments. 5) Feminisme i rols de gènere • Només un ~10% del judaisme mundial és ortodox; en la resta de moviments, home i dona són iguals en lideratge comunitari, rabinat i litúrgia (hazanit). • Dins l’ortodòxia hi ha un moviment feminista fort que impulsa l’accés de les dones a la lectura de la Torà i al compliment de totes les mitsvot. 6) Càbala: capes de sentit i gematria • Tres nivells d’interpretació de la Torà: literal (pshat/literari), interpretatiu (derash/perdès a la conversa) i ocult (sod). • La Càbala explora el nivell secret: paraules amb valor numèric (gematria), connexions i significats profunds. • Apunts sobre l’hebreu: sistema consonàntic, vocals marcades amb signes diacrítics, dificultat i estudi en curs. 7) Identitat personal i comunitària • Ser jueu pot ser religió i/o cultura; hi ha molts jueus laics que mantenen identitat. • Testimoni personal: canvis interns (espirituals i intel·lectuals) en esdevenir jueva i sensació d’aïllament en alguns contextos. 8) Xuetes de Mallorca: memòria i persistència • Després de les persecucions, comunitats catalanes disperses (Roma, Salònica, Liorna/Livorno: “Qui va a Liorna, no torna”). • A Mallorca, la Inquisició actuà sobretot contra conversos (“judaïtzar”), amb autos de fe, confiscacions i cremes (la darrera, 1649). Impacte prolongat en el temps. • Endogàmia per estigmatització social; llistat de cognoms xuetes (p. ex., Aguiló, Bonnin, Cortés, Fuster, Pinya, Picó, Segura, Valls, Fortesa, entre d’altres) i estudis recents a la UIB i a Israel. • Sobre el matrimoni: llibertat de tria, si bé es debat la continuïtat cultural quan hi ha unions mixtes. 9) Música i tancament • Pauses musicals amb cançons populars: “Zena Zena” i “Dona, Dona” (Joan Baez), com a pont cultural. • Cloenda del cicle dedicat al judaisme: "Els jueus hem d’estudiar sempre; no pots mai parar d’estudiar." Idees clau • Atemporalitat de la Torà i actualització contínua via Talmud i debat. • Pluralitat dins el judaisme: moviments, comunitats, i evolució en temes de gènere. • Memòria històrica catalana i mallorquina: del Call als xuetes i les seves conseqüències socials. • La Càbala com a via d’interpretació profunda i simbòlica del text sagrat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 29/5/2019 — Donacions de grans fortunes, circ amb animals a Madrid i el Corredor Mediterrani: filantropia, valors i polítiques públiques

    Resum general de l’episodi Episodi centrat en tres eixos principals: donacions de grans fortunes i fiscalitat, retorn del circ amb animals a Madrid i benestar animal, i impacte del Corredor Mediterrani. El debat combina mirades ètiques, socials i polítiques, i tanca amb una agenda d’activitats locals. 1) Donacions de grans fortunes i fiscalitat • Es pren com a cas emblemàtic la fundació d’Amancio Ortega (Inditex) i les seves aportacions a la sanitat pública i l’educació. • Es confronten dues mirades: • Ètico-moral: les donacions aporten valor social tangible (equipaments d’oncologia, beques, centres educatius). • Social-fiscal: el primer deure és pagar impostos i evitar que la filantropia substitueixi la política pública. "Hauria primer de pagar els impostos que li toquen... el 30% dels seus beneficis, primer a la caixa pública." • Dades destacades del debat: • Donació anunciada: 350 M€ per a sanitat pública. • Programa d’oncologia (2015–2021): 310 M€ en equips de diagnòstic i tractament del càncer. • Beques educatives: 2.325 estudiants i 40 M€ en ajuts. • Context fiscal: es recorda que els grans dividends i avantatges fiscals poden crear asimetries si l’Estat no recapta adequadament. 2) Filantropia i prioritats públiques: Notre‑Dame i valors europeus • El cas Notre‑Dame planteja si les grans donacions privades responen a beneficis fiscals, imatge o prioritats discutibles respecte a altres necessitats globals (fam, refugi, cooperació). • Es denuncia una distorsió de valors quan es tanquen portes a la immigració mentre es mobilitzen milions immediatament per a patrimoni. "Hi ha una distorsió de valors que a mi no m’encaixa... es tanquen portes als immigrants i no es posen mitjans econòmics perquè puguin desenvolupar-se." • Es critica el risc de malbaratament i propostes estridents (fins i tot es va parlar d’una piscina a Notre‑Dame) i es defensa la senzillesa i l’orientació al bé comú. 3) Benestar animal i el retorn del circ amb animals a Madrid • L’Associació Circos Reunidos celebra el canvi polític a Madrid i el retorn del circ amb animals: "Gracias Madrid... os garantizamos que... va a seguir habiendo circo tradicional, el de verdad, circo con animales. Adiós, Manuela Carmena." • Reacció social crítica: per fer bon espectacle no calen animals; calen bones idees i talent. Es recorda el maltractament històric en alguns circs i el cas dels galgos malmesos en adopcions. • Boicot a la pel·lícula de Disney “Dumbo” (remake, Tim Burton) per part de l’associació, acusant-la d’“animalista absoluta”. "Pedimos... que no apoyen la película Dumbo... es un mensaje animalista absoluto y un total desprecio al circo con animales." • Crida a una llei estatal robusta contra el maltractament animal per evitar marxa enrere normativa en l’àmbit municipal. 4) El Corredor Mediterrani: economia, serveis públics i medi ambient • Es defensa l’impuls del Corredor Mediterrani per l’impacte econòmic estimat d’entre 30.000 i 50.000 euros/any (3%–5% del PIB) i el seu potencial de retorn social. • Possibles destinacions de l’increment d’ingressos: • Sanitat: reduir llistes d’espera i millorar salaris per retenir talent. • Pensions: mantenir poder adquisitiu i adequar pensions baixes (viudetat, vulnerabilitat). • Recerca biomèdica: atendre malalties rares que no atrauen inversió privada. • Medi ambient: reducció de CO₂, SO₂ i partícules, evitant mortalitat prematura per contaminació. 5) Agenda local i tancament • Divendres 31 de maig, 21.00 h: Concert Solidari de Primavera (Sant Just Solidari) al claustre de les escoles. Benefici per a beques de secundària a Camuapa. Preu: 8 € socis / 10 € no socis. • Diumenge, 18.30 h (2/4 de 7) a l’Ateneu: espectacle de ball amb col·laboració del programa “Just a la Fusta”. • Dissabte 1, 19.30 h (2/4 de 8), Barri Sud: Festa de Primavera. • Comiat de temporada a prop i desig d’un bon estiu a l’audiència.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/5/2019 — Arbres que parlen: roure monumental, banys de bosc, espiritualitat i ecologia a Sant Just

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, el/la locutor/a conversa amb Abre Agulló i Guerra, veí i activista ecologista de Sant Just, sobre la seva relació vital amb els arbres. Es tracten temes com la comunicació i cooperació entre arbres, els beneficis dels banys de bosc per a la salut, la història del roure monumental a la zona de l’ITV, la formació del sòl (capa edàfica), l’ecologisme i la no-violència, la transició energètica i el problema de les espècies invasores locals. "El meu pare és com un arbre, que el vent mou, però mai no tomba." (Poema de l’Anna Agulló a la contraportada del llibre del seu pare) Temes principals Natura i salut: Shinrin-yoku (banys de bosc), abraçar arbres, efectes anímics i fisiològics. Ciència dels boscos: comunicació subterrània per xarxes micorríziques, cooperació i regulació del creixement. Roure monumental de Sant Just: valor ecològic i emocional, experiència personal d’Abre. Ecologisme i valors: no-violència, esperit crític, responsabilitat col·lectiva. Energia i política: renovables (plaques solars, eòlica), crítica a l’AVE i alternatives ferroviàries. Terra viva: humus, capa edàfica i paper de les arrels en la formació del sòl i l’accés a l’aigua. Espècies invasores: ailànt, càssia, llorer; impacte i gestió a Sant Just. Moments clau i idees La passió per plantar i cuidar arbres (22 anys al torrent de Can Cortés) • Plantacions del grup ecologista des de fa 22 anys; cura constant i comunitària. • La feina al bosc com a “camí de vida” i font d’alegria i sentit. La vida secreta dels arbres: ciència de la comunicació vegetal • Arbres que cooperan: intercanvi de recursos (p. ex. glucosa) via xarxa micorrízica (fongs a les arrels). • Autoregulació del creixement de branques per evitar competència i deixar passar el sol. • Enfocament científic, no esotèric: observacions i divulgació accessibles. "Árboles que se comunican entre sí... árboles sensibles, con emociones, con recuerdos... increíble, pero cierto." Banys de bosc, salut i abraçar arbres • El Shinrin-yoku (Japó) està integrat en medicina convencional: millora l’estat d’ànim i la salut. • Abre reporta sortir del bosc eufòric, respirant compostos beneficiosos que alliberen els arbres. • L’abraçada als arbres com a pràctica de connexió i benestar. El roure monumental de la ITV • Roure majestuós en un entorn industrial; descobert i reivindicat per Abre. • Pràctica d’abraçar-lo i percebre’n la “corrent” (flux de saba i aigua cap a les fulles). • Funcions ecològiques: ombra, refugi d’ocells, aliment per fauna i identitat del lloc. Arrels, roca i aigua: com els boscos creen terra viva • Arrels d’alzines i roures fracturen la roca, afavoreixen l’oxidació i retenen aigua en “cavitats” naturals. • En sequera, Abre rega els plançons; a llarg termini, el bosc es fa més resilient. • Formació d’humus i capa edàfica: base de la “terra viva” que sosté els ecosistemes. D’on neix l’activisme: no-violència i ecologisme • De la foscor del franquisme al Vaticà II: obrir portes al qüestionament i la no-violència (Crist, Gandhi, MLK). • Primeres passes d’ecologisme als anys 70-80. Energia i política pública • Crítica a l’AVE: alternatives ferroviàries (doble via) més eficients i inclusives. • Impuls a renovables (plaques solars, eòlica) i resistències estètiques/socials. • Denúncia del negacionisme climàtic i del benefici immediat com a fre per al bé comú. Acció i esperança • Exemples inspiradors: neteja massiva d’una platja a l’Índia; activisme global (p. ex. jovent com Greta Thunberg). • Els arbres com a bona companyia i escola de paciència i perseverança. Espècies invasores a Sant Just • Ailànt (Ailanthus): molt invasor, fusta dolenta i fins i tot tòxica; eliminació complexa i lenta. • Càssia i llorer: també invasores, ofeguen el creixement d’altres espècies. • Gestió: control mecànic, protecció de plançons, marges amb bardisses per fauna i protecció. Espiritualitat i natura • Viure la natura com a espiritualitat quotidiana i ètica de la bondat i respecte. • Recomanació d’abraçar un arbre per rebre vibracions positives i recordar que som part del Tot. "Som natura"

  • 28'

    Veus Parròquia del 15/5/2019 — Veus de la parròquia (15 de maig): manament de l’amor i comunitat; “Gràcies a Déu” i abusos; Sant Isidre; ludopatia juvenil; Salm 116 i Jornada del Malalt

    Resum general Programa especial de “Veus de la parròquia” (Ràdio d’Esvern 98.1) del 15 de maig, festivitat de Sant Isidre Llaurador. Amb lectura i comentari de l’Evangeli (Jn 13,31-35), notícies i reflexions sobre la vida eclesial i l’actualitat, un bloc cultural sobre la pel·lícula “Gràcies a Déu”, un recorregut per la figura de Sant Isidre, una carta dominical sobre la ludopatia juvenil, pregària amb el Salm 116, el missatge del Papa Francesc per la Jornada del Malalt, i una agenda litúrgico-musical i pastoral. Temes principals • Manament nou de l’amor com a camí i identitat del deixeble (Jn 13,31-35) i crida a la dignitat humana que es revela a la creu. • Comunitat i pertinença eclesial: riscos de la “creença sense Església” i valor de la comunitat com a mare i mestra malgrat les mancances. • “Gràcies a Déu” (cinema): abordatge dels abusos a l’Església amb testimonis reals, entre veritat, por, còlera, perdó i misericòrdia; tensió entre l’Església somiada i la real; necessitat d’autocrítica. • Sant Isidre Llaurador: vida, tradició i devoció; memòria del Museu de San Isidro (Madrid) i el poç del miracle; felicitació a tots els Isidre/Isidra. • Ludopatia juvenil: alerta per l’augment de casos (especialment per apostes esportives en línia), causes (accés mòbil, anonimat, publicitat) i prevenció; crida a educar en la cultura de l’esforç i a dir NO al joc; text signat pel Cardenal Omella. • Salm 116: reconeixement, gratitud i confiança en Déu i en la comunitat en moments de dubte. • Jornada Mundial del Malalt: “cultura del do” versus cultura del descart; interdependència humana, centralitat del voluntariat i la solidaritat per al bé comú. • Agenda: Trobades d’animadors de cant a Montserrat (juliol-agost), “Tuitejant amb el Sant Pare” (esperança, cura de la casa comuna, pregària, no jutjar, generositat), i trobada pasqual de la Vicaría del Penedès a Piera. "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres... Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres." (Jn 13,34-35) "Amb el joc no s’hi juga." (Carta dominical) "De vegades podem pensar que estem sols... però el Senyor camina al nostre costat." (Papa Francesc) Punts clau per secció Evangeli i comentari • Lectura de Jn 13,31-35 i reflexió sobre Judes, el temps de Jesús que s’esgota i el manament de l’amor com a llei escrita al cor; record de Sant Agustí: estima i fes el que vulguis. Església i comunitat • Crítica a la “creença sense pertinença” i a l’individualisme; reivindicació de l’experiència comunitària (celebració, paraula, caritat, formació) i consciència que l’Església és “mare i mestra”. Fe i actualitat (cinema) • “Gràcies a Déu” retrata la pederàstia amb testimonis adults; s’assenyala la responsabilitat de la jerarquia, religiosos i laics; es proposa l’autocrítica i la confiança en la misericòrdia. Sant Isidre Llaurador • Pagès pietós i caritatiu (c. 1070–1130), patró dels pagesos; tradicions madrilenyes (casa, capella, poç del miracle) i recomanació del Museu de San Isidro. Joc i ludopatia • Augment preocupant entre menors de 26; factors: mòbil, anonimat, publicitat; prevenció i acompanyament; missatge moral: la veritable felicitat no la donen els diners. Salm 116 i Jornada del Malalt • Pregària d’agraïment i confiança; el Papa Francesc defensa la cultura del do, la gratuïtat i el voluntariat com a motor d’humanització de les cures. Agenda i serveis • Trobades de cant litúrgic a Montserrat; tuits del Papa (esperança, ecologia integral, pregària, perdó, caritat espiritual); trobada pasqual a Piera; webs: santjust.org/parròquia, bisbatsanfeliu.cat, esglesiabarcelona.cat.