Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

193-204 de 488
  • 29'

    Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

    Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

  • 29'

    Veus Parròquia del 6/10/2021 — Canvi climàtic, Drets Humans i Treball Digne: del Sahel als manglars, la Convenció dels Infants i el Corredor Mediterrani

    Panorama general del curs i objectius El programa obre el curs presentant el format i el fil conductor: entrevistes mensuals amb membres de Justícia i Pau de Sant Just per tractar temes d’actualitat social i internacional amb dades i informes (sovint de Nacions Unides). Temes principals del capítol Notícies d’Àfrica: context i migracions • Àfrica és un continent immens (52 estats, milers de pobles i llengües, ~1.500 milions d’habitants) amb una actualitat diversa i complexa. • Es destaquen causes de migració: manca d’aliments, de futur, de sanitat i d’educació, amb poblacions que cerquen una vida millor en altres països. Canvi climàtic: riscos globals, governs i solucions • Informació recent d’ONU: 1.000 milions d’infants estan greument amenaçats pels impactes climàtics (aigua, calor, ciclons...). Entre els més vulnerables: República Centreafricana, Txad i Nigèria. • El Sahel ja pateix des de fa anys la manca de pluges, tendència que s’intensifica. • Crida a un compromís inequívoc del G-20 davant l’estancament en acords climàtics. • Alertes sobre el retrocés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: segons Antonio Guterres, estem lluny d’assolir la fi de la pobresa el 2030. • Valor estratègic dels manglars en la lluita climàtica; estan desapareixent a ritme accelerat. • Exemple de solució justa i verda: a Costa Rica, famílies afectades per la pandèmia generen ingressos amb reforestació i recuperació d’espais verds urbans (programa PNUD), contribuint a capturar CO₂ i a la resiliència urbana. Drets Humans: fonament i actualitat • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i del seu principi rector, la dignitat humana. "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets... i els cal mantenir-se entre ells en esperit de fraternitat." • Connexió amb el magisteri social recent: Laudato Si’ i Fratelli Tutti del Papa Francesc, amb èmfasi en la fraternitat i la cura de la casa comuna. Convenció dels Drets dels Infants: protecció efectiva • La Convenció concreta i amplia els drets dels menors en l’àmbit de la família i la societat. • Cas destacat: quan tutors o pares no poden alimentar adequadament els fills, l’Administració té l’obligació de garantir els aliments i la cura necessària. Dret al treball i salari digne • El dret al treball i a un salari decent és clau per cobrir necessitats bàsiques (habitatge, alimentació, escola, sanitat). • Responsabilitat compartida: empreses (creació d’ocupació) i administracions (polítiques que impulsin la riquesa i la qualitat de l’ocupació). Focus: Corredor Mediterrani • Infraestructura clau per a la competitivitat logística i la descarbonització del transport: connectaria ports mediterranis amb Europa, evitant rutes més llargues cap a Rotterdam/Hamburg. • Impactes esperats: estalvi de costos i temps, milers de llocs de treball i fins a 30.000 M€ anuals de riquesa segons l’estudi citat; impuls a l’exportació agrícola i industrial. Drets socials: sanitat, educació i habitatge • Sanitat pública: reconeixement al paper dels professionals durant la pandèmia; demanda d’un finançament i salaris que reflecteixin el seu esforç, equiparant-nos a estàndards europeus. • Educació: cal dignificar la tasca docent amb condicions i retribucions que permetin formació contínua i qualitat educativa. • Habitatge digne: denúncia de desnonaments i especulació (augments indiscriminats de lloguers). La propietat no és un dret absolut quan vulnera drets fonamentals i la dignitat. Consum, sostenibilitat i l’aigua com a bé comú • Crítica al consumisme indefinit davant realitats de fam i desigualtat globals. • L’aigua és essencial i cada cop més escassa; cal tractar-la com a bé comú i gestionar-la amb visió de canvi climàtic i justícia hídrica. Incidència i denúncia: del local al global • El grup impulsa cartes i campanyes a institucions (Parlament Europeu, Congrés, Generalitat, Nacions Unides) per exigir solucions en casos límit. • Casos recents: refugiats a Lesbos i fam a Madagascar, on es demana acció urgent perquè els poders públics poden i han de intervenir. Idees clau i crides a l’acció • La dignitat humana i els drets fonamentals han de guiar polítiques públiques i decisions econòmiques. • Enfront del canvi climàtic, cal compromís real del G-20 i polítiques que protegeixin infants i ecosistemes clau (com els manglars). • Treball digne, sanitat i educació ben finançades i habitatge accessible són pilars d’una societat justa. • Gestionar l’aigua com a bé comú i promoure consum responsable són urgències ètiques i ambientals.

  • 28'

    Veus Parròquia del 11/3/2020 — Quaresma i vida senzilla: colors litúrgics, l’aigua viva (Jn 4) i l’elecció d’Omella

    Panorama general Programa amb un fil conductor clar: la Quaresma com a temps de conversió i senzillesa, la simbologia dels colors litúrgics, l’Evangeli de la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4), i l’actualitat eclesial amb l’elecció de Joan Josep Omella a la CEE. Tot plegat es complementa amb poesia, memòria popular i una agenda pastoral pràctica. "Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi" (recordant l’ensenyament de Jesús sobre l’almoina i la discreció) Eixos centrals: conversió interior, senzillesa evangèlica (Laudato si’), simbologia litúrgica, aigua com a signe de vida i fe, actualitat eclesial i cultural. To: catequètic i proper, amb cites bíbliques i poètiques, i una mirada social sobre migracions i justícia. Reflexions inicials de Quaresma i humilitat Crida a viure la Quaresma amb claredat i senzillesa: servei al proïsme, evitar l’ostentació, assumir goig i dolor compartit. Record de la cendra: “som pols i a la pols tornem”. Invitació a la discreció en les obres bones: "Quan facis el moina, no ho anunciïs a toc de trompeta... perquè tothom els alavi." Colors litúrgics i simbologia Blanc: festa del Senyor, de Maria i dels àngels; sagraments (baptisme, matrimoni, ordre, unció). Puresa i llum. Verd: esperança i temps ordinari. Morat: conversió i espera (Quaresma, Advent). Daurat: equival al blanc en solemnitats majors. Blau clar: Maria Immaculada. Vermell: sang i martiri; Passió, Rams, Divendres Sant, sants màrtirs. Gris perla: antic ús per al Dimecres de Cendra. Negre: exèquies i rèquiems solemnes. Laudato si’ i “menys és més” L’espiritualitat cristiana proposa qualitat de vida basada en la senzillesa: valorar el petit, agran reconeixement, i no aferrar-se als béns. Menys és més: estil de vida sobri i agraït. Evangeli: la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4,5-42) Jesús demana aigua i ofereix “aigua viva” que sacia per sempre; revela la veritat de la dona i s’hi manifesta com el Messies: "Sóc jo el Messies, el qui et parla." Molts samaritans creuen per la seva paraula i testimoni. Reflexió pastoral i memòria popular La fe transmesa sovint per avis i àvies: pregària senzilla, cants, virtuts teologals en la vida quotidiana. La paraula que neix del dolor i l’esperança: poesia i Bíblia com a camins de llum en temps difícils. Notícies d’Església: aigua, migracions i conversió L’aigua com a bé essencial: contrast entre abundor local i manca global; crida a ser “aigua viva” per als altres. Migracions: fe en els qui fugen i cerquen una vida millor. Agenda: Trobada arxiprestal: Sant Martí Sarroca (14 de març). Peregrinació a Terra Santa (8–15 juliol) amb Viajes Magister. Fe i actualitat: desert interior i esperança Article del Bisbe Agustí Cortés: el desert que revela el cor; creixement espiritual sense “solucions fàcils”. "No hi ha solució fàcil per a tot el que és per naturalesa difícil." (Zhang Dong) Crisi crònica a l’Església: medicina constant de la Paraula de Déu; esperança escaient (Maragall, Cant espiritual). Política eclesial: nou presidenci a la CEE Elecció de Joan Josep Omella (perfil dialogant, en sintonia amb el Papa Francesc); crida a convivència i reconciliació. Reptes oberts: IBI, immatriculacions, concerts educatius, religió, eutanàsia, i la qüestió catalana. Dades del col·legi electoral: 87 electors (cardenals, arquebisbes, bisbes, auxiliars i administradors). Arxius del Vaticà (Pius XII) Obertura de 16 milions de folis (1939–1958): més de 220 investigadors inscrits; cal paciència històrica abans de fer judicis. Tradició poètica i teologia popular Paràbola de sant Agustí: “No cabe el mar en un pozo” — prioritzar el creure davant d’un comprendre total. Cants espirituals i poesia en les llengües hispàniques; àngels a la literatura (Cirlot, Sagarra) com a signes de proximitat de Déu. Últimes notícies i agenda Materials quaresmals (ecoparròquia, Justícia i Pau): revisar hàbits i evitar malbaratament d’aliments. Xerrada: “La mort com a últim tabú” (13 de març, Sant Just). Ponents: germans Morlans (bioètica, cures pal·liatives, filosofia/teologia). Recursos: Catalunya Religió (web i edició impresa) i detalls pràctics de la peregrinació. Tancament: programació futura i comiat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta

    Tema i convidats Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Convidats: Roser Parés i Enric Font, matrimoni santsjustenc de religió jueva, per parlar de mort i vida en el judaisme. "El més important és la vida... És una cultura de vida, no de mort." La mort en el judaisme Creences i preparació • Diversitat de creences: no hi ha una visió única; depèn de la corrent (ortodoxa, conservadora, reformista) i de la persona. • Vida després de la mort: molts hi creuen (p. ex. en la immortalitat de l’ànima), d’altres no. • Preparació espiritual: no existeix una extrema unció com en el cristianisme; es resa i es reflexiona sobre la transcendència. • Idea clau: “El que mor és el cos; l’ànima no mor mai.” Ritu funerari (Hevra Kadisha, senzillesa i respecte) • Simplicitat: enterrament sense música ni flors, amb màxim respecte pel cos com a “recipient de vida”. • Hevra Kadisha (Jevrà Kadishà): grup (d’homes o dones segons el difunt) que fa el rentat ritual i prepara el cos. • Rentat i llum: neteja amb molta aigua i espelma encesa per simbolitzar la llum per a l’ànima. • Amortalla: sudari blanc sense ornaments; no es “vesteix”. • Discreció: un cop preparat, no s’exposa el cos a la família ni al públic. Sepultura i temps • Enterrament ràpid: com més aviat millor; habitualment en 24 hores. • Taüt de fusta senzill, foradat perquè el cos “torni a la terra”. • A terra, no nínxols elevats: el taüt ha de tocar la terra; la incineració no és l’opció tradicional (tot i que alguns la practiquen). • Apartats jueus als cementiris (p. ex. Les Corts, Collserola) amb sepultures adients. Dol: Xivà i període posterior • Xivà (7 dies): la família directa roman a casa; veïns i amics porten menjar. • Senyals de dol: no afaitar-se, no perfums ni vanitats; antigament, esquinçar les vestidures. • Trenta dies (xeloixim): continua el dol (p. ex. homes sense afaitar-se, restriccions personals) abans de reprendre la vida ordinària. Vida comunitària i litúrgia Ofici, minyàn i participació • Rabí o hassan: si no hi ha rabí, un hassan condueix les pregàries i el cant. • Minyàn (10 persones jueves): llindar per resar la litúrgia completa i llegir la Torà. • Homes i dones al minyàn: depèn de la corrent: ortodoxia (només homes); conservadora i reformista (homes i dones). • Bar/Bat mitzvà: a 13 anys (noi) i 12 (noia); a partir d’aquí ja compten pel minyàn i poden pujar a llegir. • Calendari de lectura: la Torà es llegeix dilluns, dijous i dissabte (Xaharit), seguint la parashà setmanal. Llengua: hebreu litúrgic i llengua viva • Litúrgia en hebreu per garantir unitat global: vagis on vagis, la comunitat pot seguir el culte. • Diferència amb el llatí cristià: l’hebreu és (avui) llengua viva i pròpia del poble jueu. • Renaixement de l’hebreu: de llengua litúrgica a llengua nacional (moviment sionista, revitalització des del s. XIX i Estat d’Israel). • Context històric: presència de ídix (askenazita) i ladí/ladino (sefardita) fins a la recuperació moderna de l’hebreu. Religió i política a Israel • Sistema multipartidista (20–25 partits) i coalicions de 3–4 formacions. • Partits àrabs israelians amb representació (p. ex. 14 escons). • Likud sovint guanya i pacta amb ultraortodoxos; esment a Netanyahu i al paper de Gantz. • Cicle electoral recent: fins a tres eleccions en 11 mesos; dificultats per formar govern. • Matís: la “dreta/esquerra” israeliana no equival exactament a la d’Europa. Conversió i identitat Procés de conversió (testimoni de l’Enric) • Aproximació i estudis previs en comunitat (festivitats, kashrut, litúrgia, valors). • Beit Din: tribunal de 3 rabins amb examen oral sobre coneixements i motivacions. • Dimensió vivencial: no s’aprèn en un dia; cal estimar i sentir el judaisme. • Valoració personal: procés llarg i satisfactori. Retorn i arrels (testimoni de la Roser) • Origen xueta (Mallorca): identitat jueva històricament estigmatitzada i perseguida. • “Hem vençut la Inquisició”: recuperar la filiació jueva és viscut com un acte de reparació i dignitat. • Retorn (no conversió) per a qui ja és reconegut d’arrel jueva; orgull familiar i transmissió a la filla. Pausa i cloenda • Interludi musical: “Avidèrum” de Mozart. • Tancament: anuncis de reemissió i crèdits tècnics; avís del programa següent.

  • 29'

    Veus Parròquia del 26/2/2020 — Dones a l’Església, ecofeminisme i solidaritat: crònica del Sopar de la Fam i projectes a Madagascar i Ruanda

    Visió general del programa Un episodi centrat en la igualtat de gènere a l’Església, la mirada ecofeminista que posa la vida al centre, i la solidaritat local a través del Sopar de la Fam (Mans Unides), amb projectes clau a Madagascar i Ruanda. Temes principals • Dones a l’Església: de les antigues diaconesses als passos del papa Francesc per incorporar el “geni femení” en òrgans de decisió. • Ecofeminisme: intersecció entre feminisme i ecologia, denunciant models econòmics i polítics que ignoren els límits ecològics i els cicles que sostenen la vida. • Solidaritat i educació: crònica del Sopar de la Fam, recaptació i destí dels fons als projectes d’educació secundària a Namarona (Madagascar) i d’ampliació d’un centre de formació professional a Botaua (Ruanda). • Referents locals: dones de Sant Just que impulsen recerca i innovació en biologia i ecologia productiva. "L’església està cridada a enriquir-se amb el geni femení" — recordant el missatge del papa Francesc i el seu impuls d’una Església més inclusiva i corresponsable. Dones a l’Església: passat, present i reptes Passat • Existència històrica del ministeri de diaconeses en diverses parts de l’Església, reconeguda per la Comissió Teològica Internacional. Present amb el papa Francesc • Enfortiment de la cura de la casa comuna (Laudato si’), defensa de les persones migrades i més espai per a la veu de les dones. • Impuls per incorporar dones en processos de presa de decisions i en consells i estructures eclesials no vinculades al ministeri sacerdotal. Reptes oberts • Persistència de resistències internes i límits al ministeri ordenat per a les dones. • Argument central: les dones estan plenament preparades, hi ha teòlogues de referència i manca de sacerdots — obrir ministeris seria una millora estructural. Ecofeminisme: posar la vida al centre • L’ecofeminisme denuncia que l’economia i la política han operat al marge dels límits ecològics i dels cicles que sostenen la vida. • Combina les lluites per la igualtat de gènere i per la justícia ecològica, desmuntant la separació fictícia entre humanitat i natura. • El centre ha de ser la vida (humana i no humana): persones, animals, arbres i ecosistemes. • Exemple local: recerca en ecologia productiva (plantes que consumeixen poca aigua, models sostenibles) com a innovació en clau de cura del planeta. "Salvar la casa comuna" requereix una mirada que uneixi cura, interdependència i límits ecològics. Solidaritat: Sopar de la Fam i projectes de Mans Unides Crònica de l’acte • Sopar multitudinari i familiar, amb participació d’infants (taller de fang, figures d’animals, arbres i peixos) i cant de “pa amb oli”. • Assistència d’entitats del Baix Llobregat i reconeixement a la constància solidària de Sant Just. Recaptació i sensibilització • Venda d’objectes amb focus en medi ambient (ampolles reutilitzables, punts de llibre) i material educatiu (inclòs un Monopoli de Mans Unides sobre projectes solidaris). • Xifres destacades: col·lecta total prop dels 1.000 € (807,41 € de col·lecta + ~160 € de vendes, més aportacions), millorant anys anteriors en volum global. • Valor educatiu: infants i famílies prenen consciència de la pobresa i la interdependència global. Projecte 1 — Madagascar (Namarona): educació secundària • Context: país amb pobresa estructural, manca d’energia i aigua potable, i sistema sanitari limitat (derivacions a l’illa de la Reunió en alguns casos). • Història i economia: illa gran com la península Ibèrica, fort dèficit de renda; agricultura amb cebú com a animal de treball. • Objectiu del projecte: ampliar educació secundària per formar tècnics locals i impulsar desenvolupament sostenible. • Enfoc de gènere: prioritzar accés de nenes a l’educació en contextos on la seva visibilitat és baixa. Projecte 2 — Ruanda (Botaua): formació professional • Context: memòria recent del conflicte tutsi-hutu amb prop d’un milió de víctimes; avui, armistici i reconstrucció. • Objectiu del projecte: ampliar un centre de formació professional amb èmfasi en processos electrònics i TIC, alineat amb l’estratègia governamental. • Impacte esperat: ocupabilitat juvenil, capacitats tècniques i resiliència comunitària. Agenda i referents locals (març: “Natura en femení”) • Municipi feminista amb programació intensa al març (Mes de la Dona). • Referents de Sant Just: dones en biologia i tecnologia liderant projectes d’ecologia productiva amb estalvi d’aigua i impacte ambiental positiu. Missatge final • Crida a la participació en les activitats de març i a sostenir els projectes de Mans Unides. • Continuar obrin camins per a la presència plena de les dones a l’Església i enfortir l’aliança entre feminisme i ecologia per cuidar la casa comuna.

  • 28'

    Veus Parròquia del 19/2/2020 — Paper i llapis, rellotges i escombres: la carta als Reis del Cardenal Omella sobre gratitud, temps, cura de la Terra i l’amor als enemics

    Context i to del programa Programa “Paraula Viscuda” de Ràdio d’Esbert amb la convidada Pilar Lombarte Alvesa. Conversa propera i reflexiva al voltant d’una carta del Cardenal Joan Josep Omella adreçada als Reis d’Orient, llegida i comentada a l’estudi. El to és espiritual, pedagògic i molt humà, amb exemples concrets de vida quotidiana. La carta als Reis d’Orient del Cardenal Omella: idees clau Peticions simbòliques que transformen • Paper i llapis: per apuntar el que ja tenim i fer créixer la gratitud • Gomes d’esborrar: per treure rancúnies i experiències negatives que pesen • Rellotge: per les persones queixoses, perquè valorin el temps i el dediquin al que importa: estimar el proïsme i deixar-se estimar per Déu • Telescopi: per veure la llum de l’Estrella que guia —Jesús— i apropar la fe a la vida real • Escombres (amb recollidor!): per netejar la Terra; responsabilitat compartida envers la casa comuna • Joguines per als infants i carbó/calor per als qui passen fred: atenció als més petits i als més vulnerables (pobresa energètica) "Benvolguts reis d’Orient... Us demano que arribi la pau i la fraternitat..." Allò que els Reis s’haurien d’emportar • Odi, venjances, divisions i enfrontaments • En clau personal i social: manca de caritat, avarícia, incomprensió, superbia • La convidada afegeix una imatge potent: la seva “caixeta” de les meves veritats i judicis, que voldria buidar perquè no condicionin ni facin mal. "El millor regal que existeix ja el tenim: la vida, i ser fills del mateix Déu." Debat i testimonis (aplicació a la vida) Gratitud i temps ben viscut • Deixar de queixar-se: passar de la queixa a l’acció amorosa • “És més joiós donar que rebre”: petites oportunitats quotidianes de donar (abrics, mantes, temps, escolta) Proximitat de Déu i superació de la soledat • Recordatori espiritual: deixar-se estimar per Déu i reconèixer que no estem sols • Pregària comunitària per les persones soles; Déu com a presència propera encara que no sigui palpable Cura de la casa comuna (ecologia integral) • Escombres com a símbol de responsabilitat ecològica i social • Referència a la visió del Papa Francesc: Laudato si’, la Terra com a casa de tots Infants i adults: educació i conversió • Infants: joguines i dignitat • Adults: més que rebre, desprendre’s del que fa mal (egoismes, orgull, incomprensió) Diàleg obert amb no creients • Oferir l’oportunitat d’apropar-se a Déu per conèixer la seva bondat i grandesa Pobresa energètica i solucions • Dada impactant: prop de 20.000 persones a Barcelona pateixen pobresa energètica • Carbó (o sistemes sostenibles) per escalfar-se sense fer mal al planeta Clau espiritual de fons "Deixar d’opinables que fan mal" i tornar a l’essencial: el bé i allò que no és bo. La Pilar proposa revisar els “jo crec/jo opino” que poden ferir i aposta per escoltar més que opinar. Evangeli del diumenge (Mt 5,38-48) i connexions Ensems exigent i alliberador • De “ull per ull” a no revenjar-se • Estimar els enemics i pregar pels qui persegueixen • Ser bons del tot com el Pare: estàndard alt però coherent amb la carta (pau, perdó, donar, netejar el que fa mal) Enllaç amb la carta • Les peticions simbòliques (goma, rellotge, escombra) ajuden a viure l’Evangeli de la misericòrdia, el temps per estimar i la conversió ecològica. Tancament • Reconeixement a la tasca dels Reis i gratitud final del Cardenal Omella • Recomanació: llegir les cartes del Cardenal per la seva claredat i utilitat espiritual • Invitació a seguir el programa a la propera emissió.

  • 30'

    Veus Parròquia del 12/2/2020 — De Santa Eulàlia a l’Amazònia: Mt 5 en clau d’amor, debat sobre el celibat i acollida de la diversitat a l’Església

    Panorama general del programa Veus de la parròquia emet una edició centrada en tres eixos principals: memòria i tradició (Santa Eulàlia), Evangeli i conversió del cor (Mt 5), i Església i actualitat amb debats vigents: celibat i vocacions a l’Amazònia, diversitat sexual, i acollida de separats i divorciats. L’espai combina reflexió espiritual, criteri pastoral i crida a la solidaritat. Santa Eulàlia: vida, martiri i llegat a Barcelona Perfil de la santa del Pla de Barcelona (finals del segle III), màrtir durant la persecució de Dioclecià. Tradició dels 13 turments (tants com anys tenia) i la presència de 13 oques blanques al claustre de la catedral com a símbol de puresa. Memòria urbana: indrets com el pla de la Boqueria i la plaça del Padró; antiga patrona de Barcelona fins al s. XIX (substituïda per la Mare de Déu de la Mercè). Distinció amb l’altra Santa Eulàlia (Mèrida, 10 de desembre). "Eulàlia, nena de 13 anys, no va voler renunciar a la fe i fou condemnada al martiri." Evangeli del proper diumenge (Mt 5,17-37): la Llei en plenitud Jesús no aboleix la Llei, sinó que la porta a la seva plenitud; reclama una justícia més gran que la dels fariseus. Ètica del cor: de l’“No mataràs” a no viure en l’ira; reconciliar-se abans d’oferir el do a l’altar; l’adulteri comença a la mirada; parlar amb veritat. Clau pràctica: • Reconciliació abans del culte • Coherència interior (cor i obres) • Paraula transparent: “sí” quan és sí i “no” quan és no "Senzillament: sí quan és sí, i no quan és no." Notícies d’Església: celibat, Amazònia i "Los dos papas" Polèmica pel llibre del cardenal Robert Sarah amb text de Benet XVI a favor de mantenir el celibat sacerdotal; debat pel compromís de silenci de Benet i el context del sínode de l’Amazònia. Context històric: el celibat no el va imposar Crist, sinó l’Església (Laterà I, 1123; Laterà II, 1139). Avui, manca de sacerdots i proposta puntual d’ordenar homes casats en zones remotes. Contrast de sensibilitats: papa Francesc i la seva mirada social (Techo, Tierra y Trabajo), proximitat als migrants i estil senzill; Església que predica i escolta, on la diversitat no és amenaça. Recomanació cultural: pel·lícula “Los dos papas” (Meirelles) per entendre els perfils de Benet XVI i Francesc. Fe i actualitat: diversitat sexual i acollida de separats/divorciats Mirada cristiana compassiva i oberta a la diversitat sexual i a les realitats de parella. Llibre recomanat: “La parella humana” (Josep Baquer) — sacramentalitat, crítica amorosa a textos de condemna, i fonaments més flexibles i evangèlics per acompanyar persones LGBTI. Proposta pastoral per a separats/divorciats: xarxa SAL (Separats Amoris Laetitia) i l’eina “Quatre estacions”: • Hivern: acompanyament individual • Tardor: perdó i sanació de la ferida • Primavera: camí comunitari • Estiu: vida espiritual renovada Crida a voluntariat per acompanyar processos reals de guarició. Reflexió de fons: comunió sense distincions Una sola humanitat davant d’un sol Déu, amb una revelació progressiva. Centralitat del llenguatge de l’amor sense reserves per fer la voluntat de Déu. "Sense fer distincions en la manera de ser de ningú." La veu del papa Francesc "Vosotros sois la sal de la tierra... Prefiero una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades." Clau pastoral: sortir, guarir ferides i donar calor al cor. Economia i solidaritat Denúncia de la desigualtat global: les 50 persones més riques podrien finançar salut i educació per a tots els infants pobres. Reconeixement fins i tot a organismes econòmics internacionals del risc per al futur de les noves generacions. Invitació a un estil de vida lliurat, cura de la Casa Comuna i memòria de Sant Valentí com a amor que es dona. Enllaç amb Mans Unides: "Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu". Agenda i vida diocesana Sopar de la fam (Mans Unides): dissabte 15, després de la missa del vespre, a la sala d’actes de la rectoria. Recursos: Fulls dominicals, webs diocesanes (Bisbat de Sant Feliu, Arxidiòcesi de Barcelona), Catalunya Religió (edició mensual en paper disponible a temples). Pregària per la salut de Mn. Joaquim Rius. Tancament Properes emissions de "Veus de la parròquia" i recordatori d’horaris. Sintonies de comiat a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

  • 29'

    Veus Parròquia del 5/2/2020 — Infants i la mort: acompanyament del dol a l’escola, rituals de comiat i veritat emocional

    Introducció Programa dedicat a com viuen la mort els infants, tant a casa com a l’escola. Es parteix d’un text d’Helena Montiel i d’aportacions d’experts i experiències pròpies per reflexionar sobre el paper de les famílies, l’escola i la comunitat. "A veus de la parròquia, l'espai mort i vida" Per què costa parlar de la mort amb infants La pregunta inesperada • Un nen pregunta a la seva mare: > "Mama, tu et moriràs?" • Dilema adult entre protegir i dir la veritat. Conclusió: cal sinceritat amb tranquil·litat i respecte pel ritme del nen. • Reconèixer la pròpia por i incomoditat: la mort ens fa sentir fràgils, però evitar-ne la conversa no ajuda. L’escola com a espai d’acompanyament Tabú i necessitat d’espais segurs • En una xerrada d’acompanyament al dol a l’AMPA, s’evidencien emocions contingudes i la manca d’espais per parlar de la mort. • Les pèrdues properes remouen dols propis; calen espais per expressar pors i sentiments. La guia d’Àngels Miret • A tots els centres hi ha alumnes en dol (avis, pares, germans, amistats...). • L’escola ha de poder parlar obertament de la mort i atendre necessitats emocionals com qualsevol altre àmbit educatiu. • Exemples de bones pràctiques: homenatges, trobades amb famílies, contes, ritus i espais d’escriptura o record. "La formació integral dels alumnes no pot deixar de banda parlar de la mort i del dol" Necessitats del dol (apunt d’Eduard Van Erbege) • Crear moments per expressar pors i emocions; recordar i evocar les persones enyorades. • Donar resposta a necessitats concretes del dol: - Acomiadar-se - Dir "t’estimo" - Donar les gràcies - Perdonar i ser perdonats • Dos estils de resposta dels infants: connectar amb el dolor i recordar, o bé apartar el tema i trobar a l’escola una “bombolla de pau”. Tots dos són vàlids. • A partir dels 5 anys, els infants entenen la mort com a definitiva. • Clau adulta: parlar amb sinceritat i des de l’emoció. "No podem protegir-los amb mentides. No podem amagar que estem tristos o preocupats." • Els infants aprenen del modelatge adult: si es viu la mort com a part de la vida, ells també podran fer-ho. Recursos i preparació als centres • Disposar de guies (com la d’Àngels Miret) a les biblioteques escolars i contes per abordar morts inesperades. • Tenir 1-2 persones del claustre formades per atendre alumnat, mestres i famílies davant de pèrdues. Aprendre de la impermanència • Acceptar que res és per sempre (ni tristesa ni felicitat) ajuda a viure amb consciència. • No és una mirada trista, sinó una invitació a gaudir el present. Pensament clau: gaudir de la vida cada dia com si fos l’últim. Conversa i experiències: escola, natura i rituals Adults de referència i elaboració del dol • Mestres i adults han d’haver elaborat els propis dols per transmetre pau i normalitat. • Quan la pèrdua afecta la comunitat (per ex., mort d’un alumne o d’una mare), els mestres també pateixen: cal cuidar-los i ajustar la resposta. Natura com a educadora • Abans els infants tenien més contacte amb animals i plantes; la mort s’hi veia de prop i s’integrava com a part de la vida. • Experiències amb mascotes o animals de granja ajuden a comprendre la pèrdua de forma natural. Rituals d’escola i normalització • Pràctiques reals: parlar-ne a classe, acompanyar cerimònies, comiats al pati, dibuixos i missatges (“t’estimem”, “et recordarem”). • Menys comiats exclusivament religiosos i més varietat de comiats personalitzats. De la vetlla a casa al tanatori • Abans la vetlla era a casa i els infants convivien més amb el difunt; ara, al tanatori, la proximitat sovint disminueix. • Equilibri delicat entre protegir i no amagar la mort als infants. Evolució dels funerals i paper de l’Església • D’un to litúrgic més sever a comiats mixtos i humanitzats: semblança del difunt, lectures de nets, música estimada, projeccions. • Oportunitat per a una Església més propera als sofrents, integrant elements personals dins la cerimònia. Comunitat i coratge relacional • Alguns rectors prioritzen ser presents als enterraments com a gest pastoral. • A l’escola, perdre la por a acostar-se a qui pateix i obrir espais perquè expressi el que sent: això educa tota la classe en empatia i prevenció. Economia i planificació del comiat • Algunes persones planifiquen el seu comiat (selecció de cants, ritus). • Importància de conèixer el paper de les funeràries (servei vs negoci) i costos associats. • Assegurances de defunció (p. ex., Santa Lucía, Ocaso) com a opció per anticipar despeses. "És molt car morir-se" Cloenda • Es recorda als oients el focus del programa: posar-se a la pell dels infants i explicar la irreversibilitat de la mort amb claredat i afecte. • Tancament amb recordatori de la reemissió i comiat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 29/1/2020 — Canvi climàtic, desigualtat i migracions a l’Àfrica: espoli pesquer, alternatives amb renovables i "Sopar de la Fam" amb projectes a Madagascar i Ruanda

    Resum general Programa especial de Justícia i Pau dedicat a la campanya de Mans Unides 2020 —«Qui més pateix el maltractament del planeta no ets tu»— i al vincle entre canvi climàtic, pobresa i migracions. Es denuncia l’espoli de recursos (pesca, minerals, petroli) i la desigualtat extrema, i s’apunten solucions concretes: impulsar l’autosuficiència a països africans amb energies renovables, desalació i agricultura, finançades amb inversió privada responsable sota supervisió internacional i excloent els fons voltor. El tram final convoca el Sopar de la Fam i presenta dos projectes educatius (Madagascar i Ruanda). "Aquest és el temps oportú per canviar la vida... És el moment d’escoltar el plor de totes les persones innocents" — paraules del papa Francesc sobre la cura de la casa comuna. Punts clau Campanya 2020 de Mans Unides: «Qui més pateix el maltractament del planeta no ets tu»; el focus combina medi ambient i drets humans. Canvi climàtic i vulnerabilitat: temporals més freqüents, urbanització en zones de risc i «conquesta» d’espais naturals que agreuja els danys. Fam i desigualtat: segons la FAO, hi ha 821 milions de persones que pateixen fam, en augment des de 2015; causes clau: conflictes, canvi climàtic, malbaratament i especulació amb aliments i aigua. Espoli de recursos i pesca industrial: flotes del Nord global operen en aigües africanes; impacte sever sobre la pesca de proximitat i mitjans de vida locals; com a reacció, creix la pirateria a l’Índic (exemple: costes de Somàlia); resposta militar europea per protegir grans companyies (p. ex. Pesca Nova). Migracions africanes, dades reals: la majoria (uns 50 milions) es mouen DINS d’Àfrica cap a zones amb aigua i pastures; dels que surten, només una part arriba a Europa i la majoria ho fa per via legal. Proposta de solució: • Desenvolupar desaladores, energia eòlica i solar i agricultura als països riberencs africans per generar feina, renda i sobirania alimentària. • Capital privat responsable i a llarg termini, amb auditories, criteris de responsabilitat social i supervisió de Nacions Unides; exclusió explícita de fons voltor. • Objectiu: en 10 anys, crear riquesa local suficient per retornar la inversió amb creixement i reduir l’emigració forçada. Emergències paral·leles: • Climàtica • Canvi social per automatització (requalificació i nous llocs de treball) • Crisi de valors i auge de l’especulació (fons voltor en habitatge), que erosionen la cohesió social. Convocatòria i projectes: • Sopar de la Fam: 15 de febrer, després de la missa de les 19 h (cap a 20:00-20:30), a la rectoria. Menú simbòlic: pa amb oli i aigua. • Projecte 1 (Madagascar): Impuls de l’educació secundària a Namorona (Manacaru), amb 6 aules per a uns 320 alumnes/any. Pressupost: 43.295 €. • Projecte 2 (Ruanda): Rehabilitació i ampliació d’un centre de formació professional a Botangua (teulada, cuina, menjador, dormitoris). Pressupost: 82.468 €. Enfocament en formació i equitat de gènere. • Es presentaran també els resultats de la col·lecta anterior.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/1/2020 — Casaments civils amb ànima: Imma Castellbí, Kahlil Gibran, 1 Corintis i el Petit Príncep

    Visió general Converses a “Paraula Viscuda” amb la jutgessa de pau Imma Castellbí Milà sobre com dotar els casaments civils de profunditat humana, amb lectures i metàfores que conviden a la reflexió: Kahlil Gibran (El Profeta), l’Himne a l’amor (1 Corintis 13), Miquel Martí i Pol i El petit príncep. “Estigueu junts, però no massa junts: les columnes del temple es troben separades.” Temes principals Matrimoni i llibertat personal: la necessitat de deixar espai dins la unió, evitar la possessió i cultivar una complementarietat madura. Casament civil amb sentit: convertir un “tràmit” en una experiència entranyable amb paraula, música i simbolisme. Lectures que transformen: Kahlil Gibran (Sobre el matrimoni): metàfores del temple i el laüt per explicar la unitat amb identitat pròpia. 1 Corintis 13: l’amor com a criteri superior a tot do o coneixement. Miquel Martí i Pol: poesia com a pell de la cerimònia. El petit príncep: el valor de “veure amb el cor”. Autenticitat i creences: respecte per la laïcitat i crítica a casar-se a l’Església sense convicció. Compromís social: experiència d’Imma a l’Índia amb missions i un hospital de leprosos. Moments destacats Lectura de Gibran i diàleg sobre el sentit del matrimoni: • amor lliure de possessió • espai com a condició de l’amor • vibrar a l’uníson mantenint la pròpia corda. Oficiar casaments civils: Imma reivindica “la feina ben feta” perquè, d’aquí a 20 anys, els nuvis en tinguin un record ple de goig. Església vs civil: el matrimoni religiós és sagrament i compromís amb Déu i la comunitat; el civil és respectable i creix la seva presència. L’important és la sinceritat. 1 Corintis 13: “si no estimo, no sóc res” — l’amor com a paciència, bondat, humilitat, esperança i perseverança. Miquel Martí i Pol: poema “Matrimoni” i anècdota d’una visita emotiva a l’autor; la poesia com a calidesa de la cerimònia. El petit príncep: aprendre a mirar amb el cor i domesticar (el vincle de la guineu). Índia: vivència intensa en slums i leprosari; continuïtat de l’ajuda. Cites clau “Estigueu junts, que no massa junts, perquè les columnes del temple es troben separades.” (Gibran) “Si tingués el do de parlar... però no estimés, no seria res.” (1 Cor 13) “Les coses essencials no es veuen amb els ulls, sinó amb el cor.” (El petit príncep) Conclusions Clau del matrimoni: unir-se sense anul·lar-se, amb llibertat i responsabilitat compartides. Cerimònies amb ànima: la paraula ben triada i la poesia converteixen el civil en celebració memorable. Coherència: casar-se allà on es creu; el respecte a la laïcitat enriqueix la convivència.

  • 28'

    Veus Parròquia del 15/1/2020 — Història de l’Església primitiva, Evangeli de Joan i actualitat: sense sostre, Any Jubilar Lauretà, patrimoni i ecumenisme

    Panorama del programa Introducció • Programa "Veus de la Parròquia" (25 anys en antena), emès el 15 de gener de 2020 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). • Marc litúrgic: temps ordinari després de Nadal, amb record de la joia de les festes. • Veus: Joana Algarra i Pere Oliver; tècnica: Carles Rius. Història de l’Església primitiva (segles I–IV) • Expansió inicial: primer entre la comunitat jueva i, a partir del 43 dC, entre els gentils; conversió de Pau (38 dC) i el seu paper com a gran divulgador. • Conflictes i persecució: tensió amb el judaisme arran de diaca Esteve i la seva lapidació (37 dC); mort de Jaume el Major (43 dC) i dispersió dels Dotze; persecucions romanes intermitents amb martiris. • Centres i identitat: Damasc i Antioquia com a focus primers; ús del nom de “cristià”; Pere a Roma (inici dels 60 dC) i creixement de la comunitat. • Debat intern i Concili de Jerusalem (49 dC): sobre pràctiques jueves per als nous convertits. • Pensament i literatura cristiana: centres d’estudi a Alexandria, Cesarea i Antioquia; autors com Justí, Hipòlit, Tertulià i Cebrià; vigor de l’Església africana (Cartago) i irradiació cap a la península Ibèrica. • Corrents i textos apòcrifs: gnosticisme amb pes als primers segles i multiplicitat de textos no canònics (Evangelis de Tomàs, Judes, Nicodem, Valentí, Felip, Maria Magdalena...). • Gir decisiu: edicte de Milà (313) de Constantí i reconeixement oficial; cristianisme com a religió d’Estat (380). • Gran elaboració teològica: Atanasi, Basili, Joan Crisòstom, Jeroni, Agustí com a pares fundacionals de la teologia; Sant Jeroni i la Vulgata (traduccions de les Escriptures; evangelis canònics com a base de la vida cristiana). Evangeli i reflexió Lectura: Joan 1,29–34 "Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món... Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu." Comentari i pregària • Joan Baptista: reconegut per la seva credibilitat i paraula il·luminadora; assenyala Jesús com a Anyell de Déu i Fill de Déu, i orienta els seus deixebles cap a Ell. • Pregària perquè el baptisme regeneri l’escolta, l’acolliment i el testimoni; demanar humilitat i coratge per compartir la fe i viure l’alliberament en Crist. Notícies d’Església i societat Sense sostre a Barcelona – Fundació Arrels • Augment sostingut: 2.564 persones ateses el 2019 (+9% vs 2018); 2.000 dormen al ras (mínim), +34% vs 2015 i +83% en 11 anys. 60% d’increment en 5 anys. • Perfil: majoritàriament homes (dones 11%); més de 1.000 usuaris nous el 2019. • Serveis: centre obert (descans, dutxes –més de 900 usuaris–, roba –1.300–, consigna –500–), visites al carrer (523 persones), allotjament per a 240 (pisos i llar Pere Barnés); ampliació d’instal·lacions en marxa. • Crítica institucional: manca de resposta dels governs (Ferran Busquets, director); problema en augment. Any Jubilar Lauretà (Mare de Déu de Loreto) • Jubileu (8/12/2019–10/12/2020) pel centenari del patronatge sobre l’aeronàutica; gràcia jubilar per a viatgers aeris, militars i civils; accions a la capella de la T1 del Prat amb imatge i informació. Patrimoni, cultura i arqueologia • Litigi Lleida–Barbastre-Montsó: sentència civil obliga a lliurar 111 obres d’art de 43 parròquies; trasllat pendent per fragilitat de les peces. • Document de 1918 sobre elements romànics de Santa Maria de Besalú trobat en un convent de Barcelona. • Descobriment d’un vitrall del segle XIII a la Catedral de Girona, possiblement romànic i reutilitzat; conservat entre parets. • Barcelona: èxit de l’entrada combinada (Catedral, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp), bona resposta de públic. • Ruta del Cister: pèrdua de 19.000 visitants en 3 anys; proposta de carnet 3-en-1 per reactivar visites. • Arqueologia: localització d’un esquelet del s. XIV amb el seu “Sant Grial”; Poblet remodela el museu (museografia actualitzada, espai doblat, 200 noves obres). • Bisbat de Vic: anul·lació d’una immatriculació; un document de 1668 retorna als propietaris l’ermita de Sant Jaume del Clot (Castellfollit del Boix). Secularització, matrimonis i abusos • Matrimonis: 9 de cada 10 a Catalunya ja no es fan per l’Església; mínim històric de creients practicants. • Reflexió pastoral: risc de la secularització de no preguntar-se pel sentit últim; cal aprofundir en les Escriptures i en el matrimoni cristià. • Abusos (2001–2019): 6.000 casos tractats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (menys del 3% del clergat mundial). Segons mossèn Jaume Bartomeu: no hi ha evidència que el celibat causi addiccions sexuals; el celibat responsable pot purificar afectes i sostenir un amor cast i lliure; els abusadors es troben en tots els sectors socials dins d’una societat hipererotitzada; cal discernir casos i no posar tot el clergat sota sospita. Voluntariat i acció social • Crida a voluntaris per a Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau, Vida Creixent, Fundació Arrels i Hospital de Campanya de Sant Anna (Barcelona): esmorzars, tallers, higiene, acollida i acompanyament tots els dies, diumenges i festius inclosos. Agenda i avisos • Centenari com a basílica menor de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Solemnitat de Sant Ramon de Penyafort): Eucaristia presidida per Mons. Agustí Cortés i cants de l’Escola Gregoriana. • Mans Unides: assemblea a Sant Feliu de Llobregat; intensa activitat de sensibilització i recaptació. • Festa de Sant Antoni Abat (19/01): Eucaristia (11:00) i benedicció d’animals (12:15) a la plaça Verdaguer. • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25/01): trobades i pregàries ecumèniques (Sant Francesc de Vilafranca; Catedral de Sant Llorenç, amb presència del bisbe Agustí i representants evangèlics i ortodoxos). • Diumenge de la Paraula de Déu (26/01) i Setmana de la Bíblia (26/01–01/02): activitats a totes les diòcesis; edició extraordinària del Full Dominical. • Recursos informatius: webs i publicacions de Catalunya Religió, Fulls dominicals i diocesans (Sant Feliu, Barcelona, Terrassa, Tortosa). "No hi ha res més ecumènic que estimar-nos els uns als altres com Jesús ens va ensenyar." Idees clau • Església viva i en expansió des dels orígens, amb fites com l’edicte de Milà i la consolidació teològica dels Pares de l’Església. • Crist com a Anyell de Déu al centre de la fe: crida a viure el baptisme, l’escolta i el testimoni. • Reptes socials i pastorals: emergència de les persones sense llar, secularització, transparència i responsabilitat davant els abusos, i foment del voluntariat. • Patrimoni i cultura: litigis, descobertes i iniciatives per acostar el ric llegat eclesial a la ciutadania.

  • 29'

    Veus Parròquia del 8/1/2020 — Mort i música: del mortitxol i la dansa del velatori al Dies Irae i la cançó “La vall del riu vermell”

    Visió general Programa dedicat a com la música acompanya la mort en l’àmbit popular i religiós. Des de la tradició catalana (mortitxol, dansa del velatori, cançoner) fins a la litúrgia (novenaris, Dies Irae), i un testimoni personal que culmina amb la cançó de comiat “La vall del riu vermell”. “La dansa com a expressió que ens ajuda a vèncer la tristor.” Temes principals Música popular de dol: el mortitxol, la dansa del velatori i la figura del cançoner, com a formes col·lectives d’expressar i tramitar la pèrdua. Música litúrgica: el paper dels novenaris i del famós himne llatí Dies Irae dins la tradició catòlica, i el seu ús actual principalment en concerts. Testimoni vital i cançó de comiat: escampar cendres a la Vall d’Aran i el cant compartit de “La vall del riu vermell” com a record i acomiadament. Detall del contingut Música popular i rituals de dol Introducció al món de la música “de poble” vinculada a la mort: el mortitxol i la dansa del velatori (orígens, funció social i expressiva). La figura del cançoner (el rapsode popular que narra des del carrer) i la dimensió coreogràfica del dol: la dansa com a via per transformar la tristesa en comunitat. Presentació de la peça ballada per l’Esbart de Rubí i menció a l’acompanyament instrumental i a Pere Gores. Música litúrgica i el “Dies Irae” Record dels novenaris de difunts (especialment al novembre) i del cant del “Dia d’ira” com a part del ritual. Reflexió pastoral: la mort abans es presentava com a dia d’ira; avui, en funerals, es prefereix una mirada més dolça i esperançada. Context històric del Dies Irae: himne llatí del segle XIII, sovint atribuït a Tomàs de Celano (amic i biògraf de Sant Francesc); altres atribucions possibles: Gregori Magne, Bernat de Claravall o dominics. Ús actual: el cant gregorià del Dies Irae es canta poc en funerals i més en concerts per la seva bellesa musical. Testimoni personal i cançó de comiat Relat d’un acomiadament íntim: escampar les cendres d’una germana a la Vall d’Aran, sota el Montarto, després de resar un Parenostre. La música com a memòria: intent inicial d’interpretar “La vall del riu vermell” i, un cop passada l’emoció del moment, el cant compartit amb serenitat de tornada cap als cotxes. Audició de la cançó: imatges de llum d’albada, vall i riu, i el dol que guarda el cor durant el comiat. “Trobarem a faltar el teu somriure.” Idees clau La música acompanya el dol tant en l’àmbit popular (dansa, cançó) com en el religiós (novenaris, himnes), oferint sentit, consol i comunitat. La tensió tradició-present: del to sever del Dies Irae a una pastoral del consol, sense perdre el valor patrimonial del cant gregorià. Les cançons vinculades al territori (com “La vall del riu vermell”) faciliten un acomiadament arrelat a la història vital de la persona.