Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE
Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

