Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

169-180 de 481
  • 29'

    Veus Parròquia del 9/3/2022 — Hostilitat i hospitalitat: del desert a Ceuta — el viatge d’Osman So de Guinea-Conakry a Catalunya, acollida, papers i feina

    Context i convidat Programa: “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Tema del dia: hostilitat i hospitalitat en clau migratòria Convidat: Osman So, 19 anys (aviat 20), nascut a Kindia (Guinea-Conakry), a Catalunya des de fa 3,5 anys “Volia estudiar més i tenir l’oportunitat de jugar a futbol.” El viatge migratori: d’Àfrica de l’Oest fins a la frontera d’Europa Ruta i riscos principals De Kindia (Guinea) fins a Mali (Bamako → Gao) en cotxe-taxi i bus Travessa del desert en camió (unes 70 persones, espai tancat); descens a 30 km de la frontera amb Algèria i entrada d’amagat per evitar patrulles Desplaçament fins a Argel (capital) i pas clandestí cap al Marroc (fossat, tanques de 2-3 m, policia marroquina i algeriana vigilant 24/7) Primera ciutat al Marroc: Oujda; bus a Casablanca; campaments de selva a Castillejos/Fnideq per preparar el salt a Ceuta La tanca de Ceuta Tres intents de salt; presència de concertines i controls constants Estratègia col·lectiva: en intents massius, la visibilitat mediàtica i sanitària redueix devolucions en calent “Si ets tu sol, a la mínima et poden retornar al Marroc; en grup és més fàcil que no et retornin.” Arribada i acollida Ceuta: estada al CETI Accés a terra espanyola i estada al centre d’acollida (CETI) durant gairebé 6 mesos Lliure circulació per la ciutat, però sense possibilitat de sortir de Ceuta fins que assignen número de trasllat Trasllat a la península i aterratge a Catalunya Ferri cap a la península; destinació província de Huelva amb una associació Després, desplaçament a Catalunya; auto-presentació a la policia i derivació al centre de menors (Hotel City Park, Sant Just Desvern) gestionat per l’associació Kirikú Integració local: activitats al Casal de Joves, inici del català i vincles comunitaris Regularització i feina Documentació i permisos Sense passaport, obté la cèdula d’inscripció per sol·licitar residència Inicialment, residència sense dret a treball; calia contracte d’1 any per al permís de treball Mitjançant formació i pràctiques a empresa, aconsegueix contracte i el permís de treball Renovacions: períodes de 2 anys; canvis recents de la normativa faciliten renovar si estàs treballant Inserció laboral Ocupació en instal·lacions elèctriques i fontaneria en empresa de ~40 treballadors Itinerari: pràctiques → contracte gràcies al bon rendiment “Si no tens documentació, no pots treballar; amb l’acollida et faciliten pràctiques per formar-te.” Integració social: hospitalitat i hostilitat Al lloc de feina, bon tracte i presència de molts companys estrangers A l’espai públic, experiències mixtes: respecte en molts casos, però també situacions d’hostilitat per desconeixement o prejudicis Manté contacte regular amb la família a Guinea-Conakry Propostes per a vies segures i dignes Facilitar visats i passaports als països d’origen per evitar rutes mortíferes i irregularitat Impulsar oportunitats econòmiques als països d’origen amb suport europeu per reduir la necessitat de migracions de risc “Si vols viatjar, que et puguin donar el necessari; el visat triga molt i a molt poca gent li’l donen.” Religió i respecte Osman és islàmic i celebra el Ramadà; reconeixement mutu i respecte interconfessional al programa

  • 30'

    Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística

    Resum general Programa especial amb el grup Justícia i Pau (Jesús Castro i Dolors Cardona) sobre la guerra d’Ucraïna, les respostes ciutadanes i eclesials a Catalunya, la solidaritat local a Sant Just Desvern, i reflexions de fons sobre la pau, els refugiats, la indústria armamentística i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). "Les vostres guerres i les nostres morts" — Comunicat d’Aturem la Guerra "Ens toca tornar a dir no a la guerra" Punts clau: Crida explícita a la pau i a la mobilització: adhesió a la plataforma Aturem la Guerra i actes de pregària interreligiosa. Solidaritat local coordinada: Ajuntament de Sant Just i entitats preparen ajudes (recollida d’aliments i medicaments, informació a la ciutadania). Visió global de la pau: altres conflictes (Iraq, Iran, Síria), guerres a l’Àfrica i refugiats climàtics al Sahel. Crítica a la indústria armamentística i al desequilibri entre despesa militar i necessitats socials. Debat a Espanya sobre l’enviament d’armes a Ucraïna i discrepàncies polítiques internes. Esperança i referents: Arcadi Oliveres, Gandhi, Martin Luther King, Desmond Tutu; crida a ser constructors de la pau. Protestes a Rússia malgrat la censura i el risc de presó. ODS i dret a l’alimentació: el planeta té recursos, el repte és la distribució. Temes principals Ucraïna i la crida a la pau: mobilitzacions i pregàries interreligioses a Barcelona. Sant Just en acció: coordinació municipal, convocatòries, xarxa d’ajuda i experiència prèvia en crisis (Bòsnia, Kosovo). Refugiats i acollida: denúncia de refugiats de primera i de segona; atenció als infants i hospitals. Armes i economia de guerra: benefici dels fabricants d’armament; debat sobre l’enviament d’armes i la despesa militar a Espanya. Esperança i responsabilitat: referents pacifistes, ODS, i compromís personal i col·lectiu. Accions i convocatòries • Plataforma Aturem la Guerra: acte de suport al poble d’Ucraïna (avui, 18:30) amb moltes entitats adherides. • Pregàries: avui (11:00–14:00) a l’Església de Sant Pau; demà (19:00) a Santa Maria del Mar (pregària interreligiosa: catòlica, protestant, ortodoxa). • Sant Just Desvern: minut de silenci a la Plaça de la Vila; seguiment de convocatòries per canals municipals; trobada a les 20:00 per organitzar ajudes (aliments, medicaments). Reflexions clau Pau en clau global • La guerra d’Ucraïna té impacte europeu i mundial. • Persistència de conflictes a Iraq, Iran, Síria i Àfrica, amb desplaçaments massius. • Refugiats climàtics al Sahel per sequera i manca d’aliments. Refugiats i acollida • Europa reacciona bé amb Ucraïna, però es denuncia un tracte desigual: “refugiats de primera i de segona”. • Prioritat humanitària: infants, nadons i hospitals en zones atacades. Armes, política i economia • Beneficiaris de guerra: fàbriques i comerç d’armament i els seus finançadors. • A Espanya, debat per l’enviament de material ofensiu a Ucraïna i la despesa militar en contrast amb la pobresa interna. Figures i esperança • Arcadi Oliveres: pedagogia de la pau i missatge de “construir la pau” des de cada persona i comunitat. • Gandhi, Martin Luther King i Desmond Tutu: referents de no-violència i dignitat. Rússia: protestes i censura • Valentia de manifestants russos contra la guerra, amb risc real de presó. • Censura i manipulació informativa; repressió de l’oposició. ODS i responsabilitat personal • El món té recursos per erradicar la fam; el problema és la distribució i l’egoisme. • Compromís amb els ODS i la convivència: escoltar, donar-se, cooperar i guanyar espais de pau.

  • Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc

    Context i convidats Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) Conducció: Lina i Montserrat Giró Convidada: Berta Quintana (santjustenca, rapsoda, voluntària de Càritas) Obra comentada: La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (tema central: nens robats i adopcions irregulars) El llibre i els seus temes Eix narratiu: la vida de la Victòria, criada en una família estimada, descobreix que podria haver estat robada en néixer. Conflicte moral: pares adoptants entre la ignorància volguda i l’engany d’una xarxa que mercadejava amb nadons. Nus temàtic: reflexió sobre la veritat, els silencis familiars i el dret a la identitat. "Cada família té els seus silencis." Fragments clau (lectures i comentaris) Confessió del pare Moment d’alt impacte: la confessió de Saúl Estrada a la filla: "Em dic Saúl Estrada i la meva dona i jo vam pagar diners per tenir una filla... en 1974." Punts crítics: Assumpció de culpa: reconeix que van ser còmplices d’un delicte. Ambivalència moral: l’afecte real envers la filla coexisteix amb l’origen il·lícit. La Victòria i el cop emocional La "bufetada" més gran no és la veritat sola, sinó la contradicció entre una infantesa feliç i l’origen possiblement robatori. El vincle fraternal (Joel i Rai) actua com a pilar; el llibre subratlla els germans com a suport essencial. Context històric i legal Postguerra i franquisme: dones empresonades a qui retiraven els fills; manca de garanties i d’inscripció correcta. Xarxes implicades: metges, infermeres, comares, intermediaris i algunes religioses, configurant una trama estesa. Canvi legal: cap a 1999, obligació que consti el nom de la mare als registres (abans, buits legals i opacitat). Impacte personal de la convidada La Berta explica que el llibre la va trasbalsar i la va portar a seguir reportatges i testimonis. Reflexió íntima com a mare: la por de no confondre el nadó i la consciència que ella mateixa podria haver estat víctima d’una mala praxi. Debat ètic i social Asimetria social: infants arrabassats a famílies humils i venuts a famílies amb recursos. Coneixement dels adoptants: Alguns, possiblement enganyats. D’altres, amb indicis suficients per sospitar. Idea clau: s’ha jugat amb els sentiments (mares, adoptants i fills) per sostenir un negoci. Rellevància actual i tecnologia (ADN) Bancs d’ADN: nou recurs per reconnectar famílies tot i la dificultat dels casos antics. Testimonis colpidors: àvies que demanen veure el net i circuits de fotografies d’un mateix nadó presentat a diverses famílies. Avui, els controls hospitalaris dificulten una trama així, però persisteixen altres formes de tràfic (alerta ètica). El paper de la família i els silencis Resolució a la novel·la: la confessió del pare queda a casa; es remarca la idea dels silencis familiars. Fraternitat: el llibre destaca el suport entre germans i la família com a nucli de resistència emocional. Títol: "La dona de la seva vida" remet a la mare (Maria) com a pilar afectiu del pare i de la família. Lectura i comentari de l’Evangeli (Lluc) Passatge: la paràbola de l’estella i la biga, i el criteri del fruit per conèixer l’arbre. Connexió amb el tema del programa: Autocrítica abans de jutjar. La bondat o maldat que s’expressa a través dels fruits (actes), aplicable a persones i institucions. Conclusions Idees força: La veritat sobre l’origen és un dret; la família i els valors rebuts poden sostenir el cop de la veritat. Cal memòria i ètica per evitar la repetició de trames que deshumanitzen. Les eines com l’ADN aporten esperança en la reparació. Recomanació: lectura amena i potent que conjuga intriga familiar, denúncia social i humanitat.

  • 27'

    Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just

    Introducció Veus de la Parròquia presenta un episodi amb tres blocs principals: immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica, el Sínode 2021-2023 i una secció d’Història dedicada al retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor. "Veus de la parròquia, programa d'informació i història." Immatriculacions de l’Església: què són i què ha passat Conceptes clau i marc legal • Una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, que n’acredita la propietat i aporta seguretat jurídica. • Fins a 1861 no existia registre modern; durant dècades es va assumir tàcitament que temples i cementiris eren de l’Església, però hi havia restriccions legals per inscriure’ls. • El 1998 (govern Aznar) es va considerar inconstitucional la prohibició i es va permetre a l’Església i altres entitats inscriure béns. Del 1998 al 2015 es va poder immatricular per certificat; des de 2015, només amb títols (compra, herència, donació...). Context històric de propietats eclesials • Després de la desamortització de Mendizábal (1835), l’Església va compilar llibres diocesans amb allò que restava de la seva propietat. • Cap a 1861 aquests llibres feien de registre de facto i l’Estat reconeixia béns de l’Església (com a institució; rectors i parròquies en són administradors, no propietaris). Dades 1989–2015 i incidències • El 2017 el Govern va enviar al Congrés un llistat de 34.976 béns immatriculats (1989–2015). La Conferència Episcopal va verificar: • 32.401 inscripcions, correctes. • 2.575 amb errors o incidències (propietaris reals diferents, duplicitats, béns d’altres confessions, inscripcions anteriors a 1998, béns ja expropiats o traspassats, etc.). • L’Església declara que els béns que “no li consten” com a seus no els vol i demana rectificacions, tot i la dificultat tècnica. Exemples diocesans i criteris • Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: 28 incidències (béns d’altri, no identificats, o anteriors al 1998). • Barcelona: es van immatricular aproximadament 50–54 immobles (entre 1.000 llocs de culte existents). • Criteri: prudència i verificació cadastral; no es van inscriure places, carrers, terrenys sense edificar ni antics cementiris. Posició de Mons. Joan-Enric Vives (Urgell) • Més immatriculacions per la grandària i component rural d’Urgell (moltes capelles, ermites, cementiris i també terrenys i boscos). "És injust que es vulguin maximalitzar les coses." • Defensa que l’Església ha mantingut i restaurat el patrimoni durant segles i que hi ha bona relació amb ajuntaments i particulars per resoldre casos. El Sínode 2021–2023: camí de sinodalitat Què és un sínode? • Sínode ve de grec: sin (junts) + odos (camí) = “caminar junts”. "Sínode es podia traduir per caminar junts." • És un organisme consultiu creat per Pau VI (1965, post-Concili Vaticà II) per ajudar el Papa en el magisteri i el govern, mitjançant trobades de 200–300 bisbes i altres participants. • No pren decisions, però elabora propostes que s’eleven al Papa. Breu història i evolució • 29 sínodes celebrats fins ara; el número 30 és el convocat pel Papa Francesc. • Evolució del format: de discursos gairebé sense debat a debats extensos des del primer moment (impulsat per Benet XVI i ampliat per Francesc). Tipus de sínodes • Ordinari: temes generals (fe, evangelització, missió dels bisbes...). • Extraordinari: assumptes urgents. • Especial: per àrees geogràfiques concretes. La novetat 2021–2023: tot el Poble de Déu • Procés de dos anys amb fases successives i participació de tota l’Església: laics, pastors i el Bisbe de Roma. • Fases: • Diocesana (2021–2022, ampliada fins al 15/08/2022): qüestionaris a parròquies; els bisbes porten conclusions a la conferència episcopal, que envia el document a Roma. • Continental (09/2022–03/2023): set assemblees (Àfrica, Oceania, Àsia, Orient Mitjà, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord) i document final a Roma. • Universal (10/2023, Roma): posada en comú i discerniment. Participació local i preguntes guia • Exemplar diocesà (Sant Feliu de Llobregat): comissió amb tres sacerdots i tres laics; xerrades i grups de treball a les parròquies. • Preguntes clau: • Vivim el “caminar junts” a la parròquia? Què ho afavoreix i què ho dificulta? • Quines passes personals puc fer per créixer en comunió? • Quines iniciatives parroquials impulsaries per enfortir la sinodalitat? • Flux de treball: conclusions → Consell Pastoral → Bisbes → Conferència Episcopal → Roma. Secció d’Història: el retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor El temple i els elements perduts • Decoració del temple: canvis cromàtics als anys 60; existència d’un baldaquí (1947) posteriorment retirat. • Cenefa històrica amb la llegenda: "Justum et pastorem coronavit" Un retaule excepcional (c. 1579–1606) • El retaule, considerat per mossèn Antonino com el millor ornament artístic del temple, es va adquirir el 25 d’octubre de 1579 i es va completar el 1606. • Nou temple (1570–1572) en un període de bonança econòmica; el retaule provenia de Palamós. Autoria i execució • Escultor Joan Forner (també autor a Mataró i Vilanova de Cubelles); adaptació de mides per Pere Roig; imatges de Sant Just i Sant Pastor en fusta de xiprer. • Pintor Pere Camps: terminis incomplerts i final accelerat després d’amenaça d’excomunió, amb desigualtats de qualitat entre les primeres i les últimes taules. Estructura i iconografia • Retaule d’estil renaixentista, fusta pintada i daurada; cinc pisos des del sòcol fins a la coronació. • Elements destacats: • Dalt de tot: Crucifixió i quatre Evangelistes. • Sòcol: portes de Sant Pere i Sant Pau. • Rengles intermedis: Passió de Jesús; martiri de Sant Just i Sant Pastor; fornícula central d’honor amb els sants titulars. Intervencions i destrucció • 1802: declaració d’altar privilegiat (equivalent actual a bé d’interès cultural). • 1825 i 1884: restauracions; la de 1884, probablement desafortunada, hauria malmès part de la pintura. • 1918–1927: reformes del presbiteri i grup escultòric de Sant Just i Sant Pastor (Josep Tenes). • Juliol de 1936: destrucció total per l’incendi revolucionari; pèrdua de dues obres valuosíssimes. • En resten fotografies en blanc i negre i descripcions en publicacions locals. Tancament • Recordatori d’emissió: sintonitzar Ràdio d’Esvern el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia.

  • 28'

    Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans

    Context i convidada Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”. "Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit." De la fotografia al voluntariat (2015) Origen del compromís • 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la. • Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny. Països i rutes on ha treballat • Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats. • Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento. • Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment. El llibre “Migrar i resistir” Genesis i mirada • Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers). • Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien. "Estaria molt bé que escrivissis tot això..." Per què enganxa • Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades. • Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona". On comprar-lo i traduccions • Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol). • En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció. Preu transparent • Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial. "Transparència pura i dura." Vida al límit a les fronteres La frontera sèrbio-croata i “The Game” • Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial. • “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces. Focus actuals • Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries. • Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques. • Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents. Militarització i Frontex • Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida. • Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades. Voluntariat: efectivitat i límits • Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural: "Estem posant tiretes" • Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real. • Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar. Salvament i criminalització • Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani. • Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells. Projectes i cooperació local (Lesbos) • Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal. • Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana. Històries humanes i pèrdues • Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades. • Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys. Calais i la persistència del moviment • Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals. • Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit. • Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles. Europa externalitza fronteres i causes estructurals • Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal. • Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida. • Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel. Mitjans i narrativa pública • Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós. • Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent. • Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es). Crida final • Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal. • Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar. • Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.). "No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."

  • 28'

    Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres

    Resum executiu • Mònica Parra Ràfols explica el seu camí de fotògrafa a voluntària i el naixement del llibre “Migrar i resistir”, que humanitza històries més enllà de les xifres. • Experiències sobre el terreny a Sèrbia-Croàcia (The Game), Grècia i Lesbos, Canàries, Ceuta/Melilla i Calais, amb èmfasi en violència policial, condicions extremes i vincles humans. • Denúncia de la militarització i l’externalització de fronteres: Frontex, acords amb Turquia, Líbia, Marroc i Senegal; i el paper dels mitjans en blanquejar discursos. • Límits del voluntariat: “> estem posant tiretes” davant d’un problema polític que requereix vies legals i segures i acollida. • Impuls a la cooperació local (projecte legal a Lesbos) i a la participació ciutadana. • Crida final: reforma de la Llei d’Estrangeria, mirar les causes estructurals i reconèixer la vulnerabilitat comuna. Trajecte personal: de la fotografia al voluntariat • 2015, crisi a Europa: de vacances a Polònia i passant per Hongria, veu el drama i comença fotografiant amb el col·lectiu Fotomovimento. • Transició a l’acció: davant la magnitud, deixa de centrar-se només en fotos i es fa voluntària en diversos espais. • Arrels familiars: descobriment de la pròpia història familiar de migració i refugi (camp d’Argelers, França). • Naixement del llibre: d’apunts de camp a voluntat d’explicar “> Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida”. Terreny i impactes • Frontera serbo-croata: “The Game”, violència policial, despossessió (mòbils, sabates) i clima extrem. • Vincles i pèrdues: amistats que esdevenen “segona família”; el cas d’Abram (Eritrea), desaparegut després d’un ingrés psiquiàtric i presumpta deportació. Estat de les rutes i fronteres • Entrades constants per Grècia i Itàlia; Canàries com a punt crític (arribades amb mortalitat i salut greument compromesa). • Frontera Polònia-Bielorússia: fred extrem, morts per congelació i resposta amb noves tanques. Voluntariat, assistència i incidència • Impacte immediat: aliment, roba, acompanyament emocional. Límits estructurals: “> són tiretes”. • Necessitat de solucions polítiques: obrir vies legals i segures i acollir. • Petits avenços: autorització de treball per a menors extutelats a Espanya. • Criminalització de rescats: ONG com Open Arms afronten judicis, bloquejos i riscos (fins i tot trets a zones com Líbia). El llibre “Migrar i resistir” • Clau del llibre: humanitzar i posar noms, vides i somnis allà on només veiem xifres. • Disponibilitat: editorial Descontrol i llibreries cooperatives/independents a Catalunya; versió castellana i traducció a l’anglès pro bono. • Transparència de costos: desglossament del preu final — “> Transparència pura i dura”. Cooperació local i assistència legal • Projecte a Lesbos (grup d’advocats): garantir traducció, informació en deportacions, i suport en sol·licituds d’asil/protecció. • Procés participatiu a Sant Just: 50 persones, 126 vots; bon inici per implicar la ciutadania. Militarització, control i mitjans • Frontex: increment de pressupost, devolucions en calent, i lògica de seguretat per damunt de drets humans. • Ceuta/Melilla: control intens a fotoperiodistes i activistes; persecució i vigilància. • Mitjans generalistes: blanqueig del feixisme i dependència de subvencions; reclam de periodisme valent i alternatiu. Educació i causes estructurals • Tasca pedagògica: xerrades a escoles, biblioteques i centres cívics per explicar el fenomen. • Mirar l’origen: espoli a Àfrica, guerres a Síria, Afganistan, l’Iraq, o la pesca a Senegal afectada per flotes externes. Calais i la mobilitat humana • Calais: desallotjaments cíclics, però la mobilitat continua (Canal de la Mànega). Cal normalitzar la migració i dignificar les vides. Tancament i crida • Vulnerabilitat comuna: el conflicte amb Rússia recorda que qualsevol pot haver de fugir “d’un dia per l’altre”. • Reformes: canviar la Llei d’Estrangeria, evitar persones sense papers ni ajudes. • Impacte del llibre: ajuda l’entorn a entendre el patiment i el pes emocional de qui ho ha viscut de prop.

  • 30'

    Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just

    Visió general Conversa entre Núria i Dolors Cardona (Grup Justícia i Pau de Sant Just) al voltant de l’aigua dolça com a dret comú, els reptes de la contaminació i les preses, les arrels espirituals del respecte a la creació i la rica cultura de l’aigua a Sant Just Desvern. "Més de mil milions de persones al món no tenen garantit el dret de l’aigua; 20.000 persones moren diàriament, majoritàriament infants" (segons Nacions Unides) Aigua dolça vs. aigua potable Idees clau • Només el 3% de l’aigua del planeta és dolça (el 97% és salada); el cos humà és aproximadament 75% aigua. • L’aigua dolça prové de rius, llacs, aigües subterrànies, gel i del cicle de l’aigua (evaporació–pluja–infiltració). • El pas a aigua potable es fa necessari quan l’aigua dolça es contamina (domèstica, agrícola, industrial o natural) i cal tractar-la per a ús humà. Usos i salut • Beure, higiene, alimentació i agricultura depenen d’aigua dolça segura. • La manca d’aigua segura comporta malalties, avortaments i malformacions en zones afectades (exemples esmentats: rius contaminats a l’Índia). Preses i grans infraestructures: beneficis i danys Impactes ambientals i socials • Les preses poden ajudar a regular i emmagatzemar aigua, però els megaprojectes comporten desplaçaments forçosos, alteració de cabals, biodiversitat i economies locals. • Cas destacat: Presa de les Tres Gorges (Xina), emmarcada en una estratègia per triplicar potència hidroelèctrica, amb reubicació de poblacions i pèrdua d’història i arrelament. • Analogies amb la concentració de mercat: risc de poder i dependència quan desapareixen els petits productors. "Les preses s’han de fer en mesura, sense castigar la terra ni els rius" Causes de contaminació de l’aigua Factors principals • Urbanístics i d’infraestructura: aparcaments subterranis i excavacions que trenquen vetes d’aigua i les contaminen. • Canvi climàtic: augment de temperatura, desgel, sequeres endèmiques (ex. zones d’Àfrica) i migracions climàtiques. • Domèstic i agrícola: detergents, pesticides, adobs i purins → necessitat de depuració. • Industrial: abocaments il·legals → mort de fauna i flora; malgrat controls i multes, el risc persisteix. • Naturals: activitat volcànica (ex. La Palma) amb cendres i gasos que contaminen pous i cursos d’aigua. Conseqüències i denúncies • Canvi dels cabals i rius quasi secs per menors pluges i preses. • Dessecació d’aiguamolls i trencament de corredors d’aus migratòries. • Sobreexplotació d’aqüífers i 50.000 grans preses construïdes al segle XX (dades de la Comissió Mundial de Preses). • Privatització de l’aigua: del bé comú al negoci, en part per la necessitat de tractaments. Iniciatives i esperança Recuperacions i lluites • Riu Besòs: sensibilització ciutadana i gestió que permeten recuperar aigües subterrànies (ex. Santa Coloma). • No trasvasament de l’Ebre: mobilització sostinguda per preservar el Delta i la seva biodiversitat. • Salinització del Llobregat: impacte de les mines de potassa del Bages; conscienciació i passos positius en marxa. • Moviment veïnal a l’Àrea Metropolitana de BCN: protesta contra increments abusius del rebut de l’aigua. Cultura de l’estalvi • Mesures domèstiques d’estalvi d’aigua: airejadors, reutilització d’aigua freda de la dutxa per al vàter, educació cívica en episodis de sequera. Mirada espiritual: Laudato si i ecoparròquies • Des de Justícia i Pau i a la llum de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, l’aigua és do i bé comú que demana respecte, cura i compromís. • Impuls de ecoparròquies: aplicar principis d’ecologia integral a la vida comunitària i quotidiana. "L’aigua és un do, un bé comú per a tothom; tothom hi té dret" Cultura de l’aigua a Sant Just Desvern Patrimoni i geografia • Entorn de Collserola (Micorella) amb fonts a la part alta (Font del Ferro, del Rector, de la Beca) i abundància històrica d’aigües subterrànies. • Des de l’edat mitjana i especialment als segles XVII–XVIII, masies amb mines i pous d’aigua: base per a l’horta i l’autosuficiència. Oficis i gestió • L’ofici de minaire (finals XIX–inici XX): manteniment i qualitat de les mines d’aigua. • Conduccions històriques menors cap a Esplugues; paper d’exploradors locals (ex. grup dels "Rats Penats") i tècnics municipals en el coneixement de les mines. Risc de conflictes i cloenda • L’aigua pot esdevenir focus de conflictes i guerres si escasseja o es gestiona injustament (esment: Israel–Palestina). • Crida a una gestió en mesura, al respecte del bé comú i a la corresponsabilitat ciutadana.

  • 29'

    Veus Parròquia del 19/1/2022 — Paraula Viscuda: Néixer de dalt (Joan 3), Salm 119 i els “vectors” de l’amor i el perdó — de paraules a fets

    Context i convidat Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Conducció: Montserrat Giró (Montse) i Lina • Convidat: Joan Marull i Ernest, enginyer i col·laborador parroquial a Sant Just. • Presentació del convidat i del format: lectura d’un fragment bíblic i comentari vital • Temes del dia: Evangeli segons Sant Joan 3 (Nicodem) i Salm 119 (vv. 97–112) Evangeli de Joan 3 (Nicodem): néixer “de dalt” Lectura i clau principal "En veritat, ningú no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit." "El vent bufa allà on vol... així passa amb qui neix de l’Esperit." • Idea central: néixer “de dalt” = deixar-se transformar per l’Esperit i la fe • El baptisme com a entrada a la comunitat i camí de vida nova Pistes de lectura i vida • Fe que il·lumina la vida: canvia la mirada i prioritza el gran manament: estimar • Dos “vectors” per a l’home nou: amor i perdó (també cap a un mateix) • Nicodem de nit: recerca sincera amb prudència/por; camí de confiança progressiva • “De dalt” vs “de baix”: distingir valors espirituals de modes o criteris purament humans • Ser “mestres” pel testimoni: menys paraules, més exemple de vida coherent Salm 119 (vv. 97–112): la Paraula com a llum i saviesa Preceptes que alliberen "Com estimo la teva Llei… Gràcies als teus manaments tinc més seny…" • La Llei/preceptes, entesos espiritualment, formen una bona praxis de vida • Contra la simplificació: no és restricció, és camí de saviesa i felicitat Treballar la fe i escoltar l’Esperit • La fe es nodreix i es treballa; l’Esperit hi és, però cal escoltar-lo (silenci, pregària, meditació) Perdó i compassió • Imprescindible perdonar: primer a un mateix (humilitat), després als altres • El perdó autèntic va amb compassió; no és prepotència, és reconèixer la pròpia petitesa Llum en el sofriment i la providència "La teva paraula és llum dels meus passos." • El camí cristià inclou penes i espines; acollir-les amb confiança en la Providència • La pandèmia recorda la fragilitat humana i desmunta la prepotència Fidelitat enmig de paranys i seduccions "M’han parat una trampa els injustos, però no em desvio dels teus preceptes." • Viure la fe en un món amb enganys efímers; serenitat i fermesa en l’aliança • L’“alegria del cor” neix de la fidelitat a la Paraula De paraules a fets: caritat propera i testimoni "Més fets i menys discursos." • Caritat concreta i propera: començar pel veí i les necessitats més a prop • Coherència entre discurs i acció: experiències amb missioners (Burkina Faso) mostren la diferència • Advertiment final: no confondre bondat amb buenismo; la bondat és fortalesa amb Esperit Cloenda i notes litúrgiques • Missatge final: servir, no ser servits; viure la fe amb humilitat, amor i perdó • Indicació litúrgica: es llegeix el III diumenge del Temps Ordinari (cicle entre Nadal i Quaresma) i informació de reemissió del programa

  • Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià)

    Visió general Programa “Veus de la parròquia” després de Nadal amb un repàs de patrimoni i tradicions: la nova estrella de Maria de la Sagrada Família, els orgues de Sant Felip Neri i de Sant Just, i la festa de Sant Antoni Abat (i la memòria de Sant Sebastià com a copatró). També s’anuncia voluntariat per a gent gran i es dona l’horari de reemissió. "El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum" — lectura d’Isaïes que introdueix la llum de l’estrella de Maria a Barcelona. Tema 1 — Sagrada Família: l’estrella de Maria i l’ambició de Gaudí Context i visió de Gaudí • Origen del temple: Josep Bocabella impulsa el projecte (1882) amb Francesc de Paula de Villar; el relleu passa a Antoni Gaudí. • Projecte monumental: 3 façanes (Naixement, Passió, Glòria) i 18 torres: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 per Maria i la central de Jesucrist. • Mesura icònica: la torre de Jesucrist farà 172,5 m, lleugerament per sota de Montjuïc (173 m), per humilitat davant la naturalesa. "No puc superar aquesta mida" — principi de Gaudí en relació a l’alçada de Montjuïc. Estat de les obres i finançament • Avui hi ha 9 torres acabades: 8 d’apòstols i la de Maria; les restants (evangelistes, Jesucrist i façana principal) avancen en paral·lel. • Interior consagrat el 2010 (Papat de Benet XVI); fort augment de visites fins a la pandèmia, que frena el calendari previst (objectiu 2026 per a les torres). • La Fundació Sagrada Família s’autofinança amb entrades i donacions (sense diners públics); la recuperació de visitants ha permès culminar la torre de Maria. La torre de Maria i la seva estrella • Disseny seguint dibuix de 1906 i escrits de 1922: simborri dedicat a la «Turris Davidica» culminat amb una estrella lluminosa. • Arquitectura: estructura moderna (acer laminat + pedra), peces tipus puzle amb tensors interns per resistència al vent; franges de granit blau de Bahia per evocar el mantell blau de Maria. • Ornament: lletres en llatí de l’Ave Maria i flors simbòliques (jessamins, lliris, atzabenes/atzosenes, muguet). • Pinacle de 18 m amb trencadís blau-blanc-groc. • L’estrella: dodecaedre estrellat de vidre texturat i acer inoxidable (123 peces, 3 capes, antireflex), 7,5 m de diàmetre, raigs de 2,90 m, 5.500 kg. • Fabricació i llum: vidre a Mataró, corona de 12 estrelles a Alpens, estructura a França; brilla amb sol de dia i 12 focus LED de nit (baix consum). Cost total del conjunt: ~1,5 M€. • Simbolisme visual: connexió amb el vitrall del Naixement (estrella de Betlem) i models geomètrics que Gaudí penjava al taller. Tema 2 — Orgues: Sant Felip Neri (Barcelona) i Sant Just Desvern Sant Felip Neri, Barcelona • Inauguració de l’Orgue Barroc (projecte iniciat el 1967) amb Montserrat Torrent als 95 anys. • Especificacions (1a fase): 49 registres, 3.481 tubs, 3 teclats (56 notes) i pedaler (32 notes). Sant Just d’Esvern: tradició i nou orgue (2005) • Tradició musical parroquial des de 1917; antic orgue d’Aquilino Amezua (arribat el 1950) acabà inviable per deteriorament. • Decisió de fer un orgue nou d’estètica barroca aprofitant la llum del vitrall de Sant Just i Sant Pastor; construcció encarregada a Joan Carles Castro. • Finançament comunitari: subvencions, suport de Josep Manuel Carles i concert al Liceu («La festa del cant per l’orgue d’un poble»). • Especificacions: 2 teclats (56 notes), pedaler (30 notes), 796 tubs. • Inaugurat el 19/11/2005; benedicció de Joan-Enric Vives i presència de José Montilla. Orgull local: «el més important del Baix Llobregat». Tema 3 — Festa de Sant Antoni Abat a Sant Just Programa actual • Diumenge 16 de gener (litúrgicament 17): després de la missa d’11 (~12:00), benedicció de mascotes i animals a la plaça Verdaguer (o espai habilitat). • Després, Tres Toms amb carros i carruatges; encapçalen el capità de bandera, el banderer (bandera de Sant Antoni) i dos cordonistes, tots a cavall. Tradició local i evolució • Arrels rurals: masies, carreters i animals com a motor econòmic; gran devoció a Sant Antoni («dels Burros»/«del Porquet»). • Antigament: ofici solemne, carros engalanats, animals beneïts, repartiment de borregos i venda de tortells de Sant Antoni (amb figureta de porquet). Rifes (garrinet, aviram) i ball a l’Ateneu. • Declivi amb tractors i camions; revifalla el 1993 (Can Pedrosa) i consolidació amb entitats de tot Catalunya; crida a relleu generacional per no perdre la festa. Tema 4 — Sant Sebastià: copatró i memòria del vot del poble • Sant Sebastià, capità de la guàrdia pretoriana i màrtir; invocat contra epidèmies des del 683. • Tradició del Vot del Poble: prometença col·lectiva (missa solemne, goigs, veneració de relíquia) cada 20 de gener. • A Sant Just és copatró i ha quedat eclipsat per Sant Antoni; es proposa recuperar la festa d’hivern en el seu dia. Altres continguts • Obertura amb anunci de voluntariat: «Bici sense edat» per combatre la soledat de la gent gran (passejades en tricicle, tornar a sentir «el vent a la cara»). • Horari de reemissió del programa: dissabtes, 10:30 (dos quarts d’onze). • Tancament musical amb una peça en anglès («Tell the world… There’s no greater love»).

  • 16'

    Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil

    Resum temàtic Eix central: passar de la hostilitat a la hospitalitat envers les persones migrades, amb un focus en els CIE, les fronteres internalitzades i el dret d’asil. Perspectiva: mirada crítica basada en informes de Cristianisme i Justícia i l’experiència pastoral. Clau ètica: vulneracions de drets humans i crida a l’acció personal i institucional. "La frontera s'ha interioritzat." Fronteres internalitzades i CIE Les fronteres es desplacen a l’interior dels estats mitjançant els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Als CIE es priva de llibertat persones que no han comès delicte, sinó una irregularitat administrativa. "No han comès cap delicte, sinó una irregularitat, en tot cas, administrativa." La mesura hauria de ser excepcional i amb control judicial, però sovint és la primera resposta. Condicions i perfils afectats Condicions sovint dures: accés limitat o nul a salut i assistència letrada; denúncies per insalubritat, casos de violència policial i morts per manca d’atenció mèdica. Perfils diversos: persones amb arrelament i família, permisos caducats per atur, situacions d’explotació sexual, salut mental, i casos amb dret a protecció internacional. La maquinària homogeneïtza vulnerabilitats i consagra l’exclusió en lloc d’oferir respostes personalitzades. Drets, exclusió i treball La irregularitat administrativa comporta exclusió de drets socials (ex. exclusió sanitària des d’abril de 2012). Prohibició de treballar regularment; moltes persones (especialment dones) acaben a l’economia submergida. El sistema fronterer genera inseguretat jurídica i vulnerabilitat social, creant un col·lectiu de treballadors pobres. Por, invisibilització i integració La por a batudes, internament i deportació actua com a mecanisme de disciplina social. L’estigma de la irregularitat força a la invisibilitat, dificulta vincles i obstaculitza la integració. "La frontera s'ha interioritzat." El mite de migrar “legalment” Retòrica institucional: aposta per la migració regular per evitar sofriment. Problema pràctic: obtenir un visat és, per a molta gent (p. ex. subsahariana), gairebé impossible (possibilitat propera a zero). "Per què no ho intentes legalment en comptes de jugar-t’hi la vida?" — Una opció sovint inexistent en la pràctica. La contraposició regular/irregular esdevé fum quan es contrasta amb la realitat. Dret d’asil i devolucions en calent Les devolucions en calent vulneren la normativa i impedeixen sol·licitar asil. Dos punts oficials per demanar asil a la frontera no solucionen el problema: les forces marroquines només permeten l’accés a sirians, deixant fora persones subsaharanes. El govern utilitza l’existència formal d’aquests punts per justificar pràctiques que, de fet, bloquegen l’accés al dret d’asil. De l’hostilitat a l’hospitalitat: què cal fer? Acció personal: promoure l’acollida, combatre l’estigma i donar suport comunitari. Exigència institucional: demanar polítiques que garanteixin drets, vies segures i legals, i alternatives als CIE. "Mou, Senyor, mou la meva ànima" — una crida espiritual a transformar l’hostilitat en hospitalitat. Cloenda Tancament amb salutacions nadalenques i compromís de seguir aprofundint en el binomi hostilitat–hospitalitat durant el curs.

  • 29'

    Veus Parròquia del 1/12/2021 — Consum responsable i drets humans: Comerç just, sobirania alimentària, banca ètica i residu zero (especial Nadal)

    Idea central • Episodi dedicat a com consumir en clau de drets humans durant l’època nadalenca, connectant felicitat, publicitat i necessitats reals amb impactes socials i ambientals. "La dignitat inherent dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món." Drets humans i consum Marc de referència • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) i del deure de difusió i educació d’aquests drets. • Dades sobre població, producció d’aliments, malbaratament i fam per subratllar la desigualtat: mentre es llença menjar, milions de persones pateixen gana. Per què consumim? • Felicitat promesa per la publicitat (especialment en dates clau: Black Friday, Cyber Monday, Nadal, Reis, Halloween, Dies del Pare/Mare). • Emulació i pressió social, especialment en adolescents (roba de marca, estatus, viatges). • Compensació emocional (omplir carències amb compres). • Conclusió: el consum no garanteix felicitat. Segons Rojas Marcos, la felicitat prové de vincles afectius, pensament positiu, perdó, humor i diversificar fonts de satisfacció. Models de consum amb criteris de drets humans 1) Consum just: Comerç Just • Alternativa al comerç convencional per lluitar contra la pobresa i promoure el desenvolupament. • Criteris: preu just, transparència, rendició de comptes, prohibició d’explotació infantil, condicions laborals dignes, equitat de gènere, formació i respecte ambiental. • Identificació: segells com Fairtrade (logotip tipus yin-yang en blau i verd). 2) Consum sobirà: Sobirania alimentària • Dret dels pobles a definir polítiques agrícoles, ramaderes, pesqueres i laborals adequades al seu context, prioritzant l’ecologia i la cultura local (impulsat per FAO). • Denúncia de l’acaparament de terres i d’aigua per multinacionals i països, monocultius i homogeneïtzació alimentària. • Defensa dels béns comuns (aigua, terra, llavors), diversitat local, producte de quilòmetre zero i comerç local. 3) Consum ètic: diners amb valors • Evitar bancs i productes financers que donin suport a armes, pornografia, joc, vulneracions laborals o danys ambientals. • Prioritzar fons d’inversió ètics (amb microcrèdits i impacte social) i banca ètica (transparència, criteris socials i ambientals). 4) Consum responsable: triar amb informació • Escollir productes no només per preu i qualitat, sinó per l’impacte ambiental i la conducta empresarial. • Segells ambientals: EU Ecolabel (gira-sol d’estrelles de la UE). • Afegir austeritat, llibertat davant la publicitat i protecció del comerç local. "Comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic." — Recordatori del magisteri de Benet XVI sobre el poder transformador del consumidor i les seves associacions. Eines i hàbits per canviar el consum Abans de comprar, pregunta’t • Ho necessito realment? • Quin és l’impacte social i ambiental del producte? • Hi ha alternatives més responsables? Etiqueta energètica (UE) • Nou escalat A–G per deixar espai a millores tecnològiques; inclou info sobre consum d’energia, aigua i altres paràmetres. Hàbits quotidians • Energia: comprar equips eficients, ajustar temperatures (AC i calefacció), evitar standby i apagats innecessaris. • Aigua: tancar aixetes, evitar vasos d’un sol ús i usos incorrectes del vàter. • Paper i feina: reduir, imprimir a dues cares, avançar cap a digitalització (signatura electrònica, certificats digitals). • Mobilitat: anar a peu o en transport compartit; opcions de lloguer/ús (bicicletes, motos) en lloc d’adquirir. Residus i economia circular • Objectiu: estil de vida Residu Zero (prioritzar prevenció i reparació per damunt del reciclatge). • Pràctiques: reparar, compartir/llogar (p. ex. vestit de boda), segona mà, intercanvi, evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris, triar productes durables i reutilitzables. Ètica del consum digital i drets laborals • Reflexió sobre compres en línia i condicions dels riders: la responsabilitat del consumidor inclou evitar empreses que vulnerin drets laborals o humans. • Interdependència de drets: aigua potable, salut, treball, educació i medi ambient saludable com a base d’una vida digna. Governança i responsabilitats compartides • Cal una ciutadania informada, un estat que legisli i garanteixi drets, i un marc internacional de vigilància (comitès i informes) que vetlli pel seu compliment. • Alineació amb agendes globals (referència a la cimera de Glasgow): urgència de canviar el sistema alimentari i els hàbits de consum per persones i planeta. Tancament • Crida a actuar “en la mesura de les nostres forces” per un consum que promogui llibertat, justícia i pau.

  • Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal

    Context i convidats Programa Paraula Viscuda (Ràdio d’Esperança) amb la Lina i la Montserrat Chiró (Montse). Convidat: Lluís Casals, activista social i president de Sant Just Solidari, amb experiència a Gàmbia. El tema central gira al voltant del llibre “El hambre”, del periodista argentí Martín Caparrós. Llibre i tesi central Tesi clau: la fam és “la gran vergonya de la humanitat” i un fenomen estructural, lligat al neoliberalisme i al capitalisme, més que no pas a una suposada manca global d’aliments. • El món produeix el doble del menjar necessari per alimentar tothom, però la fam persisteix per causes econòmiques i polítiques. • La fam és la pobresa més extrema: afecta sobretot els pobres entre els pobres. • Arcadi Oliveres és citat com a referent en fer pedagogia amb dades per entendre l’economia i els seus impactes. Metodologia del llibre: micro i macro Caparrós combina: • Històries concretes (p. ex., una mare en un suburbi de Calcuta que cada dia busca 200–250 g d’arròs per als fills) per mostrar el patiment real. • Anàlisi estructural i dades globals per identificar les macrocauses: mercats, especulació, desigualtats, governs i polítiques. "¿Y cómo carajo podemos vivir sabiendo todo esto?" (Caparrós) Dades clau que colpegen • Cada dia moren aproximadament 25.000 persones de fam; això és més que sida, tuberculosi i malària juntes. • A l’Àfrica, segons la FAO: 90 milions de desnodrits (1970) → >250 milions (2019). • Al món, unes 800 milions de persones no mengen prou (≈1 de cada 10). • A la borsa de Chicago, la especulació amb el blat mou uns volums equivalents a 50 vegades la producció mundial anual. • Contrapunt moral: el mateix dia de l’11S (~3.000 morts), la fam va matar ~25.000 persones; i l’endemà també. Especulació, finances i proximitat del problema Clau econòmica: l’aliment és un “actiu segur” perquè sempre es ven; això incentiva especulació en moments de crisi. • El 2008, grans fortunes i especialment plans de pensions (suecs, noruecs, etc.) van refugiar-se en mercats d’aliments, empènyer preus i agreujar la fam. • Això ens implica: els nostres estalvis i pensions poden finançar pràctiques que empitjoren la fam, el desnonament d’habitatge públic o la contaminació (ex.: Delta del Níger), o fins i tot armes. • Opaquedat bancària: costa saber on s’inverteixen els diners; cal fer les preguntes incòmodes. Experiències de camp (Gàmbia) Lluís explica situacions de pobresa però no de fam extrema a Gàmbia. Ex.: un jove que rep un pinxo de carn en guarda la major part per a la família; a casa, només arròs. Recorda que hi ha centenars de milions de persones que s’alimenten bàsicament d’un plat d’arròs, i no cada dia. Ajuda internacional: riscos i paradoxes Crítica a l’ajut mal dissenyat: segons l’economista africana Dambisa Moyo (Dead Aid, “ajuda que mata”), el gran ajut estat-a-estat sovint no funciona i pot generar dependències o dany col·lateral. • Exemple UE: enviament d’excedents de pollastre congelat al Senegal que destrueix els petits negocis locals; quan s’acaben els excedents, el mercat local ja està arruïnat. • Exemple de campanya mediàtica: mosquiteres finançades massívament (Sharon Stone) col·lapsen una petita empresa local que en fabricava; bon propòsit, mal impacte. Ètica i responsabilitat personal (què podem fer) Missatge clau: tot i ser un problema estructural, hi ha espais de compromís individual. • Transparència i exigència: preguntar on s’inverteixen pensions i estalvis; apostar per banca ètica i fons responsables. • Consum conscient: reduir el malbaratament alimentari; valorar cadenes curtes i productes que no destrueixin mercats locals. • Educació: sensibilitzar infants i joves sobre el valor del pa de cada dia i la responsabilitat col·lectiva. • Incidència: donar suport a organitzacions i polítiques que regulin l’especulació alimentària i protegeixin la sobirania alimentària. Dimensió espiritual i tancament El programa tanca connectant l’ètica social amb l’espiritualitat: el “Pare Nostre” invoca “el pa de cada dia” per a tothom, cridant a la coherència i a la responsabilitat. Cites destacades "El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas." "Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente." "En la bolsa de Chicago se negocia cada año una cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial." Conclusió La fam no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques i financeres. El llibre de Caparrós, la lectura de dades i els testimonis de Lluís Casals ens interpel·len a mirar de prop les nostres finances, reduir el malbaratament, exigir regulació i actuar amb criteri perquè el pa de cada dia arribi, realment, a tothom.