Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

169-180 de 488
  • Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022

    Panorama general Episodi centrat en la precarietat laboral a Espanya, amb èmfasi en la dualitat del mercat de treball, els seus efectes sobre la productivitat i, sobretot, sobre la joventut (emancipació i fecunditat), el paper de la Covid-19 i els ERTE, i el recorregut de reformes fins a la reforma laboral de 2022 vinculada als fons Next Generation EU. "El títol seria: Contra la precarietat laboral." Diagnòstic: què passa amb la temporalitat? Dualitat del mercat laboral: coexisteixen treballadors amb contracte fix i temporals, amb una bretxa de protecció i estabilitat molt marcada. Temporalitat molt superior a la UE en tots els sectors i ocupacions, no explicable per la composició sectorial. Educació no protegeix prou a Espanya: "Un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a la UE." Joves especialment afectats: Taxa de temporalitat juvenil al voltant del 60% a qualsevol nivell educatiu. "Un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint als 40." Quatre impactes clau de l’alta temporalitat 1) Productivitat i capital humà Baixa inversió en formació específica per part d’empreses i treballadors en contextos inestables. Caiguda de la productivitat, la “gran assignatura pendent” de l’economia espanyola. 2) Projecte vital dels joves: emancipació i fecunditat Retards d’emancipació i fecunditat molt baixa. "La fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills per dona en edat fèrtil." Precarietat juvenil com a factor clau d’aquests resultats demogràfics. 3) Xoc Covid-19, ERTE i mercat dual Els ERTE van protegir contractes indefinits i alguns temporals de llarga durada, però els temporals curts van desaparèixer (no renovats) amb les restriccions de març de 2020. Factors estructurals que agreugen l’impacte: Sector serveis i turisme molt pesants i estacionals. Estructura empresarial amb moltes pimes i dificultat d’accés a finançament. 4) Justícia intergeneracional i “efecte cicatriu” Dues recessions en una dècada han deixat cicatrius permanents en salaris i oportunitats dels joves. "La precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral." Si no se supera la precarietat inicial en 5 anys, és molt difícil revertir-la. Model productiu i risc de cronificar la precarietat La dualitat fomenta activitats de baix valor afegit on la temporalitat és avantatge, no obstacle. Risc d’enquistament d’un model poc competitiu si no es canvien els marcs reguladors. Objectiu: avançar cap a un model més sostenible i d’alt valor afegit. D’on venim: 1984–2012 1984: descausalització del contracte temporal per combatre l’atur (>21%), iniciant una temporalitat inèdita a Europa. Successives reformes (1997, 2001, 2002, 2006, 2010, 2012) no aconsegueixen reduir la precarietat de forma significativa. Cap a la reforma de 2022 i el seu contingut Marc europeu: Pla de Recuperació i condicionalitat dels fons Next Generation exigien reforma de la temporalitat. Tramitació parlamentària amb moments rocambolescos: rebel·lió de dos diputats d’UPN i error telemàtic d’un diputat del PP; aprovació per 175 a 174. Contingut clau de la reforma: Contracte ordinari = indefinit. Temporalitat només per causes concretes: circumstàncies de la producció o substitució. Simplificació a tres modalitats: indefinit, temporal i de formació. Penalitzacions per frau de llei i excés de contractes de curta durada. Implementació amb període transitori i atenció a l’estacionalitat (turisme). Conclusió Sense canvis de fons en el marc regulador i el model productiu, la temporalitat tornarà a nivells molt alts post-crisi. La reforma de 2022 és necessària, però la seva eficàcia dependrà de l’aplicació i de polítiques que impulsin productivitat, formació i estabilitat. • Idea central: reduir la precarietat i la dualitat és clau per a la cohesió social, el futur dels joves i la competitivitat de l’economia.

  • 30'

    Veus Parròquia del 27/4/2022 — Cartes a un jove poeta: creativitat, autenticitat i solitud; l’amor, la dona i la tristor com a camins; ponts amb la fe i l’evangeli

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), la Montse Giró i la Lina conversen amb la convidada Janira (Genira) Romero Giron Merino —escultora i docent— sobre el llibre Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke. La conversa recorre els grans temes del volum: la necessitat interior de crear, l’autenticitat davant la crítica, la solitud com a espai de maduració, l’amor i la mirada de la dona, i la tristor com a mestra. Cap al final, l’equip llegeix i comenta un passatge de l’evangeli, traçant ponts de confiança i interioritat entre Rilke i la tradició bíblica. Temes principals Creativitat i autenticitat: • Crear des de la necessitat interior • L’obra d’art “se sent amb el cor” • No buscar l’aprovació externa Solitud i vida interior: • La solitud com a espai d’integració • Lectura lenta i reflexiva de les cartes • Silenci i contemplació Amor i mirada sobre la dona: • L’amor com a camí difícil i fecund • Mirada avançada de Rilke sobre el potencial de la dona • “Fusió dels sexes en una tasca comuna” Tristor i maduració: • Acollir la tristor com a hoste • Convertir el dolor en comprensió i creixement Espiritualitat i fe: • Recerca de Déu i confiança • Interioritat com a via cap a l’altre • Paral·lelismes amb l’evangeli Traducció i llenguatge: • Musicalitat del català • Matisos entre versions i el seu impacte en el sentit Desenvolupament de la conversa 1) Presentació de la convidada i context • Janira, escultora i docent a Can Ginestà, comparteix el seu vincle amb la creativitat i la donació a través de l’art. 2) El llibre i per què triar-lo • Cartes a un jove poeta (R. M. Rilke): respostes a un aspirant a poeta (Kappus) sobre solitud, amor, relació pares-fills, creences i el sentit de crear. • La Janira el tria pel seu impacte profund i humanitat: no és teoria, sinó un diàleg sincer que acompanya. 3) Crear des de dins: necessitat i autenticitat • Rilke rebutja la crítica com a mesura de l’art i convida a sentir amb el cor. • Crear és una necessitat interna; cercar aprovació externa distorsiona l’autenticitat. "Una obra d’art no es pot tocar amb la crítica; es pot sentir amb el cor." 4) Lectura lenta, autoconeixement i traduccions • Recomanació de lectura pausada: cada carta obre una perla de reflexió. • Diferències de traducció (català/castellà) aporten musicalitats i matisos diversos. 5) Espiritualitat, fe i interioritat • Rilke indaga sobre Déu, confiança i sentit; més que perdre Déu, potser no s’havia posseït. • El silenci i la contemplació integren jo i món, i obren a la comprensió dels altres. "Si restem quiets i silenciosos... gairebé no ens podem diferenciar de tot el que ens envolta." 6) Amor, dona i visió avançada • L’amor és difícil i transformador. • Rilke reconeix una profunditat i capacitat de la dona (maternitat en sentit ampli) i defensa una tasca comuna entre sexes —visió sorprenent per a inicis del s. XX. "La renovació del món depèn de la fusió dels sexes en una tasca comuna... de persona a persona." 7) La tristor com a mestra • La tristor s’ha d’acollir: és un hoste que, si es treballa, engrandeix i dóna valors. • Crítica a la societat de la felicitat ràpida: cal cultivar vida interior. 8) Mort, finitud i bio de Rilke • La mort com a llindar de consciència, no per esborrar sinó per integrar. • Dades de context: cartes de 1903–1908; Rilke mor jove (~51). El destinatari Kappus era militar. 9) L’evangeli i la confiança • Lectura de Jn 21 (aparició al llac de Galilea): de la esterilitat a l’abundor per la confiança. • Pont amb Rilke: creure, confiar i tornar endins per trobar el sentit i actuar amb autenticitat. "Creu en tu i confia." Idees clau i cites Crear des de la necessitat: • L’obra ha de néixer de dins • La crítica no és mesura de veritat artística Solitud fecunda: • "Les obres d’art són d’una solitud infinita; sols l’amor pot comprendre-les" Dona i amor: • Mirada visionària sobre la tasca comuna entre sexes Tristor acollida: • La tristor com a hoste que madura i eixampla el cor Confiança: • En un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu Conclusió i recomanació • Llibre per llegir a poc a poc, assaborint-ne frases i deixant-se interpel·lar. • Recomanació final: obrir per qualsevol pàgina i deixar-se portar per una frase. "Mantenir-se despert, obert al món i cultivar la vida interior."

  • 27'

    Veus Parròquia del 20/4/2022 — Icona de l’Anunciació d’Homs, trobada arxiprestal i Sínode, “Barcelona o mort” dels pescadors africans, i el campanar de Sant Just

    Resum general Programa amb quatre blocs principals: la icona de l’Anunciació d’Homs i el valor espiritual de les icones; la trobada arxiprestal en clau de Sínode; una reflexió social sobre els pescadors africans i el lema “Barcelona o mort”; i, a l’apartat d’Història, un recorregut rigorós pel campanar i les campanes de Sant Just. Temes principals Icona de l’Anunciació d’Homs i què són les icones (71–431 s) La locutora explica què és una icona en la tradició cristiana oriental i aprofundeix en la peça procedent d’Homs (Síria) que ha peregrinat per la diòcesi. • Les icones no es consideren “art” sinó objectes de devoció; els pintors (sovint monjos) segueixen regles estrictes, rituals de purificació i models repetits. • Característiques: figures frontals, fons daurat, gestos i indumentària codificats, llum “interior” i colors amb significat (p. ex. vermell = sang, amor i sacrifici; verd = regeneració; marró = humilitat). • La icona de l’Anunciació d’Homs fou profanada per l’ISIS; conserva forats de bala i una bala incrustada. És un testimoni de fe i patiment dels cristians perseguitats. "Un testimoni silenciós del dolor i el patiment... i alhora, un testimoni de fe." • Pelegrinatge per la diòcesi (Abrera, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Castelldefels, Catedral de Sant Feliu) i recomanació de visitar el Museu de Montserrat, amb una col·lecció única a Catalunya de 160 icones (bizantines i eslaves, s. XVIII–XX), estructurada en quatre àmbits: Pantocràtor, Divina Litúrgia i Crucifixió, Mare de Déu, i Àngels i sants. Trobada arxiprestal i camí sinodal (456–651 s) Crònica d’una trobada caminada al Parc de la Torre Blanca en clau de Sínode (“caminar junts”). • Participació de diverses parròquies de l’Arxiprestat (Sant Feliu, Sant Joan Despí, Castellbisbal, Esplugues, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just). • Esmorzar compartit, pregària a la gruta de Lourdes, i pelegrinatge a la Catedral de Sant Feliu per carrers interiors. • Dinàmica per grups barrejats per compartir processos i conclusions sinodals. • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí Cortés, amb l’arxiprest Mn. Xavier Armengol, el diaca Miguel Àngel Jiménez i altres rectors; coral de Santa Magdalena d’Esplugues als cants. • Valoració: primer pas sinodal a l’Arxiprestat, jornada profitosa de convivència i camí en comú. Pescadors africans i el lema “Barcelona o mort” (666–1010 s) A partir d’una memòria familiar marinera i d’una exposició al Museu Marítim, es tracten les conseqüències socials de la pesca industrial i les migracions. • Joves de Camerun, Serra Lleona i Guinea (entre d’altres) veuen com la pesca industrial (Xina, Rússia, Corea i també vaixells espanyols) deixa les seves aigües sense peix. • Sense alternatives econòmiques, emprenen viatges perillosos cap a Barcelona amb l’esperança de treballar del que saben: pesca professional. "Barcelona o mort" • Paradoxa: a la costa catalana falta mà d’obra als vaixells, però molts d’aquests joves no poden ser contractats per manca de permisos de residència i de treball. • Contrast amb l’acollida a refugiats ucraïnesos, que reben suport i documentació ràpida: es denuncia una desigualtat de tracte i s’apel·la a la coherència i la compassió. • Compromís personal: mirar diferent la realitat de qui malviu al nostre voltant i reconèixer-ne la dignitat i la professionalitat. Història: el campanar i les campanes de Sant Just (1037–1594 s) Revisió històrica i cultural del campanar i les campanes com a patrimoni viu. • Origen i difusió: campanes documentades a la Xina (gongs) mil anys aC; arribada a Europa amb l’Imperi Bizantí i Sant Paulí de Nola; instrument universal amb usos religiosos i civils. • A Catalunya i altres llocs, moltes esglésies tingueren campanar litúrgic i campanar civil (alarma d’incendis, catàstrofes, hores, actes cívics). Exemple de la Catedral de Barcelona: 11 campanes litúrgiques amb nom propi i la Eulàlia (civil) per a les hores; la Montserrat s’hi afegeix el 1998 per votació popular. • Vida dels campaners: ofici heretat, residència prop del campanar; a Sant Just es recorden Josep Valls i el seu gendre, que era també enterra-morts. • Sant Just: església beneïda el 1571, campanar quadrat descrit pel Baró de Maldà (finestrals, marlets, rellotge de 1785). És el més baix de l’arxiprestat (22,5 m), però emblemàtic. • Les campanes: documentades des de 1406; quatre campanes al 1508; les dues grans es conserven fins al 1936. Les actuals, beneïdes el 3/5/1940, duen noms de dona (Justa, Pastora, Josepa, Raimunda) i inscripcions llatines que celebren la recuperació del culte i la vida comunitària després de la guerra. • Electrificació el 1992; avui resten tocs bàsics: missa, festa, difunts, hores i el toc de l’Ave Maria a Sant Just. • Crida final: posar en valor el campanar al mural local i organitzar una conferència sobre campanes amb campaners de la rodalia. Idees clau i punts destacats • La icona d’Homs, ferida per la guerra, esdevé símbol de fe i esperança per a l’Església perseguida. • La trobada arxiprestal exemplifica el camí sinodal: escolta, comunitat i celebració compartida. • La història dels pescadors africans denuncia una injustícia sistèmica entre la necessitat laboral local i les traves administratives. • El campanar de Sant Just és un patrimoni històric i sonor que mereix reconeixement i difusió.

  • 23'

    Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

    Punts clau de l’episodi Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats. Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència. Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic. Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball. Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults. "Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació." "La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa." Què és i com funciona Quiricú Primera acollida i derivació • Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients. • Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves. • El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural. Itineraris posteriors • Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat. • Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat. Els “papers”: recorregut i canvis legals Passos inicials • Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets. • Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat. Quan no hi ha passaport • En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics. • Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència. Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021) • De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació. • S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans. • S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses). • Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents. Xarxa comunitària i entitats clau Participació de la ciutadania • Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració. • L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits. Entitats socials • Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat). • Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats. • Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat. "Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones." Context d’arribades i integració Rutes i primeres identificacions • Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries. • En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu. Refugiats d’Ucraïna • Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència. Llengua i vida quotidiana • Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic. • La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social. Resultats i casos d’èxit • Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball. • A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).

  • 30'

    Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials

    Resum general Programa a dues veus amb Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau) sobre la retirada de serveis bancaris (caixers i oficines) i el seu impacte a Sant Just, especialment en la gent gran i els comerços locals. Debaten la lògica de beneficis de la banca, la possibilitat d’una banca pública i les inversions en economia especulativa i armes. A la segona part, tracten les dificultats d’accés a la sanitat pública (CAP): telèfons que no es contesten, bretxa digital, protecció de dades i un cas pràctic viscut durant la Covid. Temes principals • Desaparició de caixers i tancament d’oficines: efectes en 400 municipis sense servei directe i en barris de Sant Just. • Bretxa digital i necessitat d’atenció presencial per a la gent gran. • Model de negoci bancari: retall de despeses, més beneficis, poder de l’IBEX35 i manca d’obligacions de servei efectives. • Debat sobre banca pública (exemples europeus) i intent de l’ICF de convertir-se en banca pública; resistències del sector privat. • Inversions controvertides: banca espanyola i economia especulativa i d’armes. • Tracte a la clientela: vendes agressives, comissions, i pèrdua d’intimitat a les oficines. • Accés a la sanitat (CAP): telèfons sense resposta, La Meva Salut, protecció de dades i manca de personal. Detalls clau Banca i serveis financers • S’han retirat caixers i tancat oficines; moltes persones (sobretot grans o amb mobilitat reduïda) han de desplaçar-se. • Justícia i Pau ha adreçat un escrit als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP). Problemes: qui paga l’espai i necessitat d’assistència al caixer per a persones no digitals. • Atenció cara a cara: es reivindica un espai amb personal per resoldre gestions que un caixer o una app no cobreixen. Model de negoci i banca pública • Tancar sucursals i caixers = menys despeses i més beneficis per a accionistes (minoria), consolidant un poder que dificulta canvis. • Crítica al gir cap a l’economia especulativa i la pèrdua del rol de crèdit productiu a empreses. • A Europa (Alemanya, Itàlia, països nòrdics) i Suïssa es cita presència de banca pública que fa competència a la privada; a Catalunya, proposta de transformar l’ICF en banca pública per PIMEs i autònoms; el sector privat s’hi oposa. Inversions i ètica • Denúncia que la banca espanyola inverteix en armes (fàbriques a Espanya, EUA i Europa) amb diners dels dipòsits. Experiència local i clientela gran • Mobilitat i tecnologia: pujades/baixades del poble, aparcament difícil i ús limitat del mòbil per part de la gent gran. • Vendes agressives de productes innecessaris; horaris restrictius per a ingressos/canvi de comerços; fi de l’obra social de les antigues caixes. • Oficines reformades però amb poca intimitat: converses que s’escolten, filtres a l’entrada, sensació de “bar” més que d’oficina. • Comissions i càrrecs que cal reclamar activament; es demana respecte i transparència. Salut i atenció primària (CAP) • Es lloa el tracte presencial; però el telèfon no es respon i la bretxa digital deixa fora persones sense La Meva Salut o internet. • La protecció de dades impedeix a voluntaris fer gestions en nom de persones grans; cal trobar circuits segurs d’ajuda. • Cas de Covid: una setmana sense trucada promesa; atenció arriba només després d’una queixa. Es reclama més agilitat (baixes, renovacions, consultes per telèfon) i s’assenyala manca de personal. Cites destacades "Eliminar caixers i tancar sucursals vol dir menys despeses pels bancs i més benefici a final d’any." "La gent gran no està per rebre una formació digital; necessita una oficina amb algú cara a cara." "El telèfon del CAP no sona mai... si no tens internet i estàs malalt, com ho fas perquè t’atengui un metge?" Conclusions • Cal restablir accessibilitat bancària (caixers amb suport humà i oficines que preservin la intimitat). • Explorar banca pública com a palanca de competència i servei a l’economia productiva. • Millorar l’accessibilitat al CAP: telèfons operatius, via digital inclusiva i més recursos humans per reduir colls d’ampolla.

  • Veus Parròquia del 23/3/2022 — De la discapacitat a les capacitats: família, emocions i inclusió cultural amb Josefina Domènech + Evangeli del Fill Pròdig

    Panorama general Converses a Paraula Viscuda (Ràdio d'Esbert) amb Montserrat Giró i Lina, i la convidada Josefina Domènech Palau. L’episodi gira al voltant de la discapacitat intel·lectual, el paper de les famílies, la feina d’una fundació vinculada a RMV i el llibre «Què li passa al teu germà?». També es parla d’inclusió cultural amb Apropa Cultura, del canvi de mirada social —de «discapacitat» a capacitats— i es tanca amb la lectura i comentari de l’Evangeli del Fill Pròdig. Temes principals Fundació i missió: ajudar entitats i famílies en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, prioritzant el suport i la coordinació en lloc de crear noves estructures. Llibre «Què li passa al teu germà?»: eina pràctica per a pares i germans, per comprendre emocions i situacions quotidianes. Emocions a la família: gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya; com equilibrar l’atenció entre germans i evitar la sobreprotecció. Inclusió i societat: evolució del tracte social, Jocs Paralímpics, història d’aïllament, pressió competitiva i tecnològica a l’escola. Projectes culturals: experiències amb Apropa Cultura (auditoris, assajos, tallers d’instruments) per promoure la participació i l’autoestima. Drets i llenguatge: de «discapacitat» a capacitats; Convenció de l’ONU i classificació administrativa vs integració real. Evangeli del Fill Pròdig: el pare misericordiós com a model d’acceptació i acollida. Detalls clau El llibre «Què li passa al teu germà?» • Objectiu: orientar pares i germans per explicar què és una discapacitat i gestionar la vida quotidiana. • Autoria i sensibilitat: il·lustracions de Miquel Gallardo (pare d’una filla amb autisme; recentment traspassat) i guia psicològica d’Àngels Ponce. • Contingut: definicions entenedores, situacions reals i capítols sobre emocions (gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya), amb un to afectiu i pràctic. "No sempre és fàcil donar una resposta o explicar als altres què és una discapacitat." Emocions i dinàmica familiar • Primera fase habitual: xoc i ràbia («Per què a mi?») i camí cap a l’acceptació i la cerca de solucions. • Paper dels experts: els psicòlegs com a referents; i, en paral·lel, el valor del suport emocional (abraçades, pautes positives). • Equilibri entre germans: evitar que l’atenció al fill amb discapacitat desatengui la resta; treballar la culpa i la gelosia. • Sobreprotecció: l’instint de protegir pot limitar l’autonomia; cal donar «espais de llibertat» a mida. • La vergonya social: sentiment vinculat a la mirada dels altres; la societat ha millorat molt en acceptació, tot i reptes pendents. Fundació i actuacions de suport • Filosofia: no crear noves escoles o centres, sinó empoderar entitats que ja hi treballen. • Realitat del sector: directores demanant ajuts per cobrir programes no finançats; cal suma d’esforços. • Grups de famílies (cas SAF): reunions amb pares de nens amb Síndrome d’Alcoholisme Fetal (adopcions a Rússia), amb formació pràctica i espais per compartir. Inclusió, societat i cultura • Canvi de mirada: de l’aïllament del passat a la integració actual (exemple: Jocs Paralímpics). • Escola i competitivitat: la societat tecnològica i competitiva pot superar alguns infants; cal educar en valors i diversitat. • Apropa Cultura: sortides a l’Auditori, assistir a assajos, tocar instruments; finançament de transport quan cal. Impacte: autoestima, participació i descoberta de capacitats artístiques. • Llenguatge i drets: reivindicar el terme capacitats; Convenció de l’ONU pels drets de les persones amb discapacitat; la classificació pot ser necessària per a estadística/gestió, però socialment cal normalitzar i incloure. • Reptes reals a l’aula: el mimetisme en escoles especials pot reforçar conductes; la integració és un camí gradual que demana recursos i alegria. Espiritualitat: l’Evangeli del Fill Pròdig • Lectura del text i subratllat del pare misericordiós com a eix: acollida incondicional del fill. "Perquè aquell fill meu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l’han retrobat." • Paralllelisme amb el tema central del programa: acceptar el fill diferent i estimar-lo amb la mateixa intensitat, sense comparacions.

  • 28'

    Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia

    Visió general Programa amb tres blocs principals: • Història i patrimoni de Sant Just: el retaule renaixentista perdut, testimonis de 1936 i altres altars destacats. • Actualitat i solidaritat: guerra d’Ucraïna, resposta de la parròquia, pregàries a Guissona i idees clau de l’entrevista a Mons. Joan-Enric Vives. • Compromís social i cultura: projecte de Mans Unides a Bolívia i la trobada d’Europassion a Esparreguera. Bloc 1 — Història i patrimoni de Sant Just Testimonis i memòria del retaule perdut (incendi de 1936) • Records de la Glòria Ripoll (8 anys el 1936): parets de l’església pintades de blau fosc amb estrelletes platejades. • Records d’Alexandra Fontova (11 anys el 1936): el retaule cobrint tot el presbiteri, amb moltes pintures, però molt ennegrides. • Tots dos recorden l’incendi i la baixada de les campanes entre molta gent observant. Descripció històrica del baró de Maldà • Referència a Rafael Amat i de Cortada (baró de Maldà) i el seu dietari Calaix de Sastre amb descripcions precises del temple. "Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor i estan col·locades dins d'un nínxol situat sobre el sagrari." • Valoració històrica: confirmació del gran valor artístic de l’altar major, corroborat també pel rector Alonso de Castilla, que el va declarar altar privilegiat (bé d’interès cultural en termes actuals). • Percepció prèvia a la guerra: el retaule es considerava «vell, fosc i lleig»; no es van netejar les pintures quan es va arreglar la fornícula i el sagrari el 1927. Altars destacats: Sant Joan i Sant Antoni Abat • Devoció a Sant Joan Evangelista (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm). • Altar nou el 1776, d’estètica barroca, amb: - imatge central de Sant Joan Evangelista; - als laterals, Sant Antoni Abat i Sant Joan Baptista; - pintures de gran valor (escenes de la vida dels dos Joans i Sant Antoni), realitzades per un deixeble destacat de Vila d’Omat. Altar del Sant Crist i Capella del Santíssim • El 1876, l’altar del Sant Crist es trasllada a la Capella del Santíssim. • El baró de Maldà en descriu la capella; s’hi esmenten pintures i passos de la Passió, obra del pintor Mariano Illa, impulsades pel rector Alonso de Castilla. • Iconografia de l’altar (segons fotografia a les Notes històriques de mossèn Antonino): estil «xorrigarès», amb la Santa Faç, àngels, el Crist crucificat al centre i als peus una imatge inicial de la Mare de Déu dels Dolors (vestida), després substituïda per una bona talla de fusta policromada. • El 1885 s’hi fa una restauració en agraïment per l’absència de casos de còlera al poble. • Pèrdua patrimonial: les teles de la Passió es van retirar al Museu de la Rectoria i van desaparèixer el 1936; avui costa reconstruir amb detall aquells espais. Bloc 2 — Actualitat: Ucraïna, pregària i entrevistes Resposta parroquial a la guerra d’Ucraïna • A la parròquia crema una llàntia per la pau (iniciativa de Justícia i Pau), com ja es va fer a les guerres dels Balcans i d’Iraq. • A Guissona, amb la comunitat ucraïnesa més nombrosa de Catalunya, es mantenen pregàries diàries davant una icona de la Mare de Déu protectora d’Ucraïna. Entrevista a Mons. Joan-Enric Vives (La nit dels ignorants) • Paper de l’Església: el papa Francesc va trencar el protocol i va anar personalment a l’ambaixada de Rússia al Vaticà per cercar vies de diàleg. • Ajuda efectiva: recomanació d’enviar diners a través d’entitats fiables (Càritas, Creu Roja, Open Arms), que poden ajustar l’ajuda a les necessitats reals. • Valoració de Rússia i condemna de la guerra: reconeixement de la gran cultura russa (ballet, música, literatura, museus, Església ortodoxa), però condemna del que s’està fent a Ucraïna, un país lliure. • Guisona: acte de pregària multitudinari presidit per l’arquebisbe, amb participació ecumènica (greco-catòlica i ortodoxa) i record per clergues retinguts a la frontera. Bloc 3 — Mans Unides: projecte al Beni (Bolívia) i Sopar de la Fam Mans Unides: missió i abast • Organització catòlica de voluntariat (des del 1959) contra la fam, la misèria i l’explotació als països empobrits. • Finança projectes de desenvolupament d’iniciativa local: hospitals, escoles, habitatge, aigua potable, energia i recursos bàsics. • Els fons arriben directament als destinataris; seguiment i memòries anuals. Projecte 2022 al Bisbat de Sant Feliu: Sant Borja (Beni, Bolívia) • Context: pobresa marginal, manca d’aigua i sanejament, dèficits de salut i educació; economia de ramaderia i petites parcel·les agrícoles; forta emigració; sobrecàrrega de tasques per a les dones. • Lloc d’execució: Centro de Capacitación y Servicio para la Integración de la Mujer (1998), supervisat per Mans Unides. • Objectiu: empoderament de les dones i millora de la seguretat alimentària familiar. • Accions: - tallers per a millorar tècniques de producció agrícola; - cria d’animals i apicultura; - centres de transformació d’aliments; - gestió i comercialització agropecuària. • Beneficiaris: 126 famílies camperoles vulnerables. • Pressupost: 92.500 € (76% Mans Unides; 24% comunitat local). Col·laboració local i “Sopar de la Fam” • Col·lecta del cap de setmana 1–2 de març: 659 €. • “Sopar de la Fam” (19 de març): trobada després de missa on, simbòlicament, es menja pa amb oli en lloc d’un sopar habitual i es destinen els diners del sopar a Mans Unides. "La finalitat no és només recollir diners, sinó conèixer la realitat d’aquestes comunitats i assegurar que les donacions arriben a qui les necessita." Bloc 4 — Europassion i la Passió d’Esparreguera Orígens i evolució de les Passions • Arrel medieval (Occitània, segle X) amb lectures litúrgiques que evolucionen cap a espectacles amb diàlegs, música i cants (s. XIV). • Després del Concili de Trento (1545–1563), les representacions surten fora dels temples. Tradició a Catalunya i al món • A Catalunya, 16 localitats amb Passions (interior d’església, teatre o aire lliure); destaquen Esparreguera i Olesa de Montserrat (Festes tradicionals d’interès nacional), Cervera (la més antiga) i Sant Vicenç dels Horts (autosacramental dins del temple). • Fenomen mundial en països de tradició cristiana, amb formats molt diversos i sovint amb suport municipal com a patrimoni cultural. Naixement i expansió d’Europassion • Idea impulsada per Maurice Clos (Ménilmontant, París); primera trobada a Esparreguera el 1982. • 1984: primera trobada oficial a Lodelinsart; 1992: 26 grups; avui, 80+ grups de diversos països europeus (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovènia, i Catalunya). • De les 16 Passions catalanes, 4 formen part d’Europassion; a l’Estat, destaca Rio Gordo (Màlaga). Trobada 2022 a Esparreguera (40è aniversari) • Motiu: 40 anys de la primera trobada a Esparreguera. • Participants: representants de 24 Passions de 16 països (prop de 100 persones), allotjats a la comarca. • Programa: - divendres: Cova de Sant Ignasi (Manresa) i recepcions institucionals (Parlament de Catalunya i Palau Episcopal); - tarda: Monestir de Montserrat i Vespres; - dissabte: assemblea amb traducció simultània a 6 idiomes; visita a Esparreguera; mostra de cultura popular (castellers, gegants, bastoners); primera representació de la Passió (versió reduïda) i actuació de diables; - diumenge: passejada i missa a Santa Eulàlia, presidida pel bisbe Agustí Cortés. • Institucions i autoritats: participació de Laura Borràs, cardenal Omella i bisbe Agustí Cortés. Importància cultural • La Passió és una mostra viva de cultura popular amb més de 500 anys d’història i una gran tradició a casa nostra. Cloenda i música • Comiat del programa i recordatori de la propera emissió. • Peça musical final: Can’t Help Falling in Love.

  • 29'

    Veus Parròquia del 9/3/2022 — Hostilitat i hospitalitat: del desert a Ceuta — el viatge d’Osman So de Guinea-Conakry a Catalunya, acollida, papers i feina

    Context i convidat Programa: “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Tema del dia: hostilitat i hospitalitat en clau migratòria Convidat: Osman So, 19 anys (aviat 20), nascut a Kindia (Guinea-Conakry), a Catalunya des de fa 3,5 anys “Volia estudiar més i tenir l’oportunitat de jugar a futbol.” El viatge migratori: d’Àfrica de l’Oest fins a la frontera d’Europa Ruta i riscos principals De Kindia (Guinea) fins a Mali (Bamako → Gao) en cotxe-taxi i bus Travessa del desert en camió (unes 70 persones, espai tancat); descens a 30 km de la frontera amb Algèria i entrada d’amagat per evitar patrulles Desplaçament fins a Argel (capital) i pas clandestí cap al Marroc (fossat, tanques de 2-3 m, policia marroquina i algeriana vigilant 24/7) Primera ciutat al Marroc: Oujda; bus a Casablanca; campaments de selva a Castillejos/Fnideq per preparar el salt a Ceuta La tanca de Ceuta Tres intents de salt; presència de concertines i controls constants Estratègia col·lectiva: en intents massius, la visibilitat mediàtica i sanitària redueix devolucions en calent “Si ets tu sol, a la mínima et poden retornar al Marroc; en grup és més fàcil que no et retornin.” Arribada i acollida Ceuta: estada al CETI Accés a terra espanyola i estada al centre d’acollida (CETI) durant gairebé 6 mesos Lliure circulació per la ciutat, però sense possibilitat de sortir de Ceuta fins que assignen número de trasllat Trasllat a la península i aterratge a Catalunya Ferri cap a la península; destinació província de Huelva amb una associació Després, desplaçament a Catalunya; auto-presentació a la policia i derivació al centre de menors (Hotel City Park, Sant Just Desvern) gestionat per l’associació Kirikú Integració local: activitats al Casal de Joves, inici del català i vincles comunitaris Regularització i feina Documentació i permisos Sense passaport, obté la cèdula d’inscripció per sol·licitar residència Inicialment, residència sense dret a treball; calia contracte d’1 any per al permís de treball Mitjançant formació i pràctiques a empresa, aconsegueix contracte i el permís de treball Renovacions: períodes de 2 anys; canvis recents de la normativa faciliten renovar si estàs treballant Inserció laboral Ocupació en instal·lacions elèctriques i fontaneria en empresa de ~40 treballadors Itinerari: pràctiques → contracte gràcies al bon rendiment “Si no tens documentació, no pots treballar; amb l’acollida et faciliten pràctiques per formar-te.” Integració social: hospitalitat i hostilitat Al lloc de feina, bon tracte i presència de molts companys estrangers A l’espai públic, experiències mixtes: respecte en molts casos, però també situacions d’hostilitat per desconeixement o prejudicis Manté contacte regular amb la família a Guinea-Conakry Propostes per a vies segures i dignes Facilitar visats i passaports als països d’origen per evitar rutes mortíferes i irregularitat Impulsar oportunitats econòmiques als països d’origen amb suport europeu per reduir la necessitat de migracions de risc “Si vols viatjar, que et puguin donar el necessari; el visat triga molt i a molt poca gent li’l donen.” Religió i respecte Osman és islàmic i celebra el Ramadà; reconeixement mutu i respecte interconfessional al programa

  • 30'

    Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística

    Resum general Programa especial amb el grup Justícia i Pau (Jesús Castro i Dolors Cardona) sobre la guerra d’Ucraïna, les respostes ciutadanes i eclesials a Catalunya, la solidaritat local a Sant Just Desvern, i reflexions de fons sobre la pau, els refugiats, la indústria armamentística i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). "Les vostres guerres i les nostres morts" — Comunicat d’Aturem la Guerra "Ens toca tornar a dir no a la guerra" Punts clau: Crida explícita a la pau i a la mobilització: adhesió a la plataforma Aturem la Guerra i actes de pregària interreligiosa. Solidaritat local coordinada: Ajuntament de Sant Just i entitats preparen ajudes (recollida d’aliments i medicaments, informació a la ciutadania). Visió global de la pau: altres conflictes (Iraq, Iran, Síria), guerres a l’Àfrica i refugiats climàtics al Sahel. Crítica a la indústria armamentística i al desequilibri entre despesa militar i necessitats socials. Debat a Espanya sobre l’enviament d’armes a Ucraïna i discrepàncies polítiques internes. Esperança i referents: Arcadi Oliveres, Gandhi, Martin Luther King, Desmond Tutu; crida a ser constructors de la pau. Protestes a Rússia malgrat la censura i el risc de presó. ODS i dret a l’alimentació: el planeta té recursos, el repte és la distribució. Temes principals Ucraïna i la crida a la pau: mobilitzacions i pregàries interreligioses a Barcelona. Sant Just en acció: coordinació municipal, convocatòries, xarxa d’ajuda i experiència prèvia en crisis (Bòsnia, Kosovo). Refugiats i acollida: denúncia de refugiats de primera i de segona; atenció als infants i hospitals. Armes i economia de guerra: benefici dels fabricants d’armament; debat sobre l’enviament d’armes i la despesa militar a Espanya. Esperança i responsabilitat: referents pacifistes, ODS, i compromís personal i col·lectiu. Accions i convocatòries • Plataforma Aturem la Guerra: acte de suport al poble d’Ucraïna (avui, 18:30) amb moltes entitats adherides. • Pregàries: avui (11:00–14:00) a l’Església de Sant Pau; demà (19:00) a Santa Maria del Mar (pregària interreligiosa: catòlica, protestant, ortodoxa). • Sant Just Desvern: minut de silenci a la Plaça de la Vila; seguiment de convocatòries per canals municipals; trobada a les 20:00 per organitzar ajudes (aliments, medicaments). Reflexions clau Pau en clau global • La guerra d’Ucraïna té impacte europeu i mundial. • Persistència de conflictes a Iraq, Iran, Síria i Àfrica, amb desplaçaments massius. • Refugiats climàtics al Sahel per sequera i manca d’aliments. Refugiats i acollida • Europa reacciona bé amb Ucraïna, però es denuncia un tracte desigual: “refugiats de primera i de segona”. • Prioritat humanitària: infants, nadons i hospitals en zones atacades. Armes, política i economia • Beneficiaris de guerra: fàbriques i comerç d’armament i els seus finançadors. • A Espanya, debat per l’enviament de material ofensiu a Ucraïna i la despesa militar en contrast amb la pobresa interna. Figures i esperança • Arcadi Oliveres: pedagogia de la pau i missatge de “construir la pau” des de cada persona i comunitat. • Gandhi, Martin Luther King i Desmond Tutu: referents de no-violència i dignitat. Rússia: protestes i censura • Valentia de manifestants russos contra la guerra, amb risc real de presó. • Censura i manipulació informativa; repressió de l’oposició. ODS i responsabilitat personal • El món té recursos per erradicar la fam; el problema és la distribució i l’egoisme. • Compromís amb els ODS i la convivència: escoltar, donar-se, cooperar i guanyar espais de pau.

  • Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc

    Context i convidats Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) Conducció: Lina i Montserrat Giró Convidada: Berta Quintana (santjustenca, rapsoda, voluntària de Càritas) Obra comentada: La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (tema central: nens robats i adopcions irregulars) El llibre i els seus temes Eix narratiu: la vida de la Victòria, criada en una família estimada, descobreix que podria haver estat robada en néixer. Conflicte moral: pares adoptants entre la ignorància volguda i l’engany d’una xarxa que mercadejava amb nadons. Nus temàtic: reflexió sobre la veritat, els silencis familiars i el dret a la identitat. "Cada família té els seus silencis." Fragments clau (lectures i comentaris) Confessió del pare Moment d’alt impacte: la confessió de Saúl Estrada a la filla: "Em dic Saúl Estrada i la meva dona i jo vam pagar diners per tenir una filla... en 1974." Punts crítics: Assumpció de culpa: reconeix que van ser còmplices d’un delicte. Ambivalència moral: l’afecte real envers la filla coexisteix amb l’origen il·lícit. La Victòria i el cop emocional La "bufetada" més gran no és la veritat sola, sinó la contradicció entre una infantesa feliç i l’origen possiblement robatori. El vincle fraternal (Joel i Rai) actua com a pilar; el llibre subratlla els germans com a suport essencial. Context històric i legal Postguerra i franquisme: dones empresonades a qui retiraven els fills; manca de garanties i d’inscripció correcta. Xarxes implicades: metges, infermeres, comares, intermediaris i algunes religioses, configurant una trama estesa. Canvi legal: cap a 1999, obligació que consti el nom de la mare als registres (abans, buits legals i opacitat). Impacte personal de la convidada La Berta explica que el llibre la va trasbalsar i la va portar a seguir reportatges i testimonis. Reflexió íntima com a mare: la por de no confondre el nadó i la consciència que ella mateixa podria haver estat víctima d’una mala praxi. Debat ètic i social Asimetria social: infants arrabassats a famílies humils i venuts a famílies amb recursos. Coneixement dels adoptants: Alguns, possiblement enganyats. D’altres, amb indicis suficients per sospitar. Idea clau: s’ha jugat amb els sentiments (mares, adoptants i fills) per sostenir un negoci. Rellevància actual i tecnologia (ADN) Bancs d’ADN: nou recurs per reconnectar famílies tot i la dificultat dels casos antics. Testimonis colpidors: àvies que demanen veure el net i circuits de fotografies d’un mateix nadó presentat a diverses famílies. Avui, els controls hospitalaris dificulten una trama així, però persisteixen altres formes de tràfic (alerta ètica). El paper de la família i els silencis Resolució a la novel·la: la confessió del pare queda a casa; es remarca la idea dels silencis familiars. Fraternitat: el llibre destaca el suport entre germans i la família com a nucli de resistència emocional. Títol: "La dona de la seva vida" remet a la mare (Maria) com a pilar afectiu del pare i de la família. Lectura i comentari de l’Evangeli (Lluc) Passatge: la paràbola de l’estella i la biga, i el criteri del fruit per conèixer l’arbre. Connexió amb el tema del programa: Autocrítica abans de jutjar. La bondat o maldat que s’expressa a través dels fruits (actes), aplicable a persones i institucions. Conclusions Idees força: La veritat sobre l’origen és un dret; la família i els valors rebuts poden sostenir el cop de la veritat. Cal memòria i ètica per evitar la repetició de trames que deshumanitzen. Les eines com l’ADN aporten esperança en la reparació. Recomanació: lectura amena i potent que conjuga intriga familiar, denúncia social i humanitat.

  • 27'

    Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just

    Introducció Veus de la Parròquia presenta un episodi amb tres blocs principals: immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica, el Sínode 2021-2023 i una secció d’Història dedicada al retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor. "Veus de la parròquia, programa d'informació i història." Immatriculacions de l’Església: què són i què ha passat Conceptes clau i marc legal • Una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, que n’acredita la propietat i aporta seguretat jurídica. • Fins a 1861 no existia registre modern; durant dècades es va assumir tàcitament que temples i cementiris eren de l’Església, però hi havia restriccions legals per inscriure’ls. • El 1998 (govern Aznar) es va considerar inconstitucional la prohibició i es va permetre a l’Església i altres entitats inscriure béns. Del 1998 al 2015 es va poder immatricular per certificat; des de 2015, només amb títols (compra, herència, donació...). Context històric de propietats eclesials • Després de la desamortització de Mendizábal (1835), l’Església va compilar llibres diocesans amb allò que restava de la seva propietat. • Cap a 1861 aquests llibres feien de registre de facto i l’Estat reconeixia béns de l’Església (com a institució; rectors i parròquies en són administradors, no propietaris). Dades 1989–2015 i incidències • El 2017 el Govern va enviar al Congrés un llistat de 34.976 béns immatriculats (1989–2015). La Conferència Episcopal va verificar: • 32.401 inscripcions, correctes. • 2.575 amb errors o incidències (propietaris reals diferents, duplicitats, béns d’altres confessions, inscripcions anteriors a 1998, béns ja expropiats o traspassats, etc.). • L’Església declara que els béns que “no li consten” com a seus no els vol i demana rectificacions, tot i la dificultat tècnica. Exemples diocesans i criteris • Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: 28 incidències (béns d’altri, no identificats, o anteriors al 1998). • Barcelona: es van immatricular aproximadament 50–54 immobles (entre 1.000 llocs de culte existents). • Criteri: prudència i verificació cadastral; no es van inscriure places, carrers, terrenys sense edificar ni antics cementiris. Posició de Mons. Joan-Enric Vives (Urgell) • Més immatriculacions per la grandària i component rural d’Urgell (moltes capelles, ermites, cementiris i també terrenys i boscos). "És injust que es vulguin maximalitzar les coses." • Defensa que l’Església ha mantingut i restaurat el patrimoni durant segles i que hi ha bona relació amb ajuntaments i particulars per resoldre casos. El Sínode 2021–2023: camí de sinodalitat Què és un sínode? • Sínode ve de grec: sin (junts) + odos (camí) = “caminar junts”. "Sínode es podia traduir per caminar junts." • És un organisme consultiu creat per Pau VI (1965, post-Concili Vaticà II) per ajudar el Papa en el magisteri i el govern, mitjançant trobades de 200–300 bisbes i altres participants. • No pren decisions, però elabora propostes que s’eleven al Papa. Breu història i evolució • 29 sínodes celebrats fins ara; el número 30 és el convocat pel Papa Francesc. • Evolució del format: de discursos gairebé sense debat a debats extensos des del primer moment (impulsat per Benet XVI i ampliat per Francesc). Tipus de sínodes • Ordinari: temes generals (fe, evangelització, missió dels bisbes...). • Extraordinari: assumptes urgents. • Especial: per àrees geogràfiques concretes. La novetat 2021–2023: tot el Poble de Déu • Procés de dos anys amb fases successives i participació de tota l’Església: laics, pastors i el Bisbe de Roma. • Fases: • Diocesana (2021–2022, ampliada fins al 15/08/2022): qüestionaris a parròquies; els bisbes porten conclusions a la conferència episcopal, que envia el document a Roma. • Continental (09/2022–03/2023): set assemblees (Àfrica, Oceania, Àsia, Orient Mitjà, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord) i document final a Roma. • Universal (10/2023, Roma): posada en comú i discerniment. Participació local i preguntes guia • Exemplar diocesà (Sant Feliu de Llobregat): comissió amb tres sacerdots i tres laics; xerrades i grups de treball a les parròquies. • Preguntes clau: • Vivim el “caminar junts” a la parròquia? Què ho afavoreix i què ho dificulta? • Quines passes personals puc fer per créixer en comunió? • Quines iniciatives parroquials impulsaries per enfortir la sinodalitat? • Flux de treball: conclusions → Consell Pastoral → Bisbes → Conferència Episcopal → Roma. Secció d’Història: el retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor El temple i els elements perduts • Decoració del temple: canvis cromàtics als anys 60; existència d’un baldaquí (1947) posteriorment retirat. • Cenefa històrica amb la llegenda: "Justum et pastorem coronavit" Un retaule excepcional (c. 1579–1606) • El retaule, considerat per mossèn Antonino com el millor ornament artístic del temple, es va adquirir el 25 d’octubre de 1579 i es va completar el 1606. • Nou temple (1570–1572) en un període de bonança econòmica; el retaule provenia de Palamós. Autoria i execució • Escultor Joan Forner (també autor a Mataró i Vilanova de Cubelles); adaptació de mides per Pere Roig; imatges de Sant Just i Sant Pastor en fusta de xiprer. • Pintor Pere Camps: terminis incomplerts i final accelerat després d’amenaça d’excomunió, amb desigualtats de qualitat entre les primeres i les últimes taules. Estructura i iconografia • Retaule d’estil renaixentista, fusta pintada i daurada; cinc pisos des del sòcol fins a la coronació. • Elements destacats: • Dalt de tot: Crucifixió i quatre Evangelistes. • Sòcol: portes de Sant Pere i Sant Pau. • Rengles intermedis: Passió de Jesús; martiri de Sant Just i Sant Pastor; fornícula central d’honor amb els sants titulars. Intervencions i destrucció • 1802: declaració d’altar privilegiat (equivalent actual a bé d’interès cultural). • 1825 i 1884: restauracions; la de 1884, probablement desafortunada, hauria malmès part de la pintura. • 1918–1927: reformes del presbiteri i grup escultòric de Sant Just i Sant Pastor (Josep Tenes). • Juliol de 1936: destrucció total per l’incendi revolucionari; pèrdua de dues obres valuosíssimes. • En resten fotografies en blanc i negre i descripcions en publicacions locals. Tancament • Recordatori d’emissió: sintonitzar Ràdio d’Esvern el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia.

  • 28'

    Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans

    Context i convidada Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”. "Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit." De la fotografia al voluntariat (2015) Origen del compromís • 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la. • Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny. Països i rutes on ha treballat • Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats. • Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento. • Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment. El llibre “Migrar i resistir” Genesis i mirada • Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers). • Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien. "Estaria molt bé que escrivissis tot això..." Per què enganxa • Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades. • Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona". On comprar-lo i traduccions • Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol). • En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció. Preu transparent • Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial. "Transparència pura i dura." Vida al límit a les fronteres La frontera sèrbio-croata i “The Game” • Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial. • “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces. Focus actuals • Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries. • Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques. • Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents. Militarització i Frontex • Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida. • Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades. Voluntariat: efectivitat i límits • Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural: "Estem posant tiretes" • Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real. • Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar. Salvament i criminalització • Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani. • Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells. Projectes i cooperació local (Lesbos) • Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal. • Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana. Històries humanes i pèrdues • Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades. • Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys. Calais i la persistència del moviment • Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals. • Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit. • Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles. Europa externalitza fronteres i causes estructurals • Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal. • Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida. • Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel. Mitjans i narrativa pública • Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós. • Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent. • Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es). Crida final • Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal. • Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar. • Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.). "No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."