Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

145-156 de 488
  • 26'

    Veus Parròquia del 25/1/2023 — Benet XVI: vida, renúncia i llegat; balanç parroquial 2022 a Sant Just; i la misteriosa ruta dels Reis Mags

    Resum general Episodi multipart amb tres blocs principals: la vida i el llegat de Benet XVI (Josep Ratzinger), un balanç parroquial 2022 de Sant Just Desvern, i una peça divulgativa sobre la misteriosa ruta dels Reis Mags combinant Bíblia i astronomia. "La consegració de la Sagrada Família va ser la missa més impactant de la meva vida" — Benet XVI Benet XVI: vida, pontificat i llegat Infància, formació i vocació • Naixement (1927) a Baviera, en una família catòlica; guerra i desertor, presoner a Ulm; escrivia poesies en grec. • Estudis (1946–1951) de filosofia i teologia; ordenació sacerdotal (1951) junt amb el seu germà Georg. • Acadèmia i Concili Vaticà II: professorat a Bonn, Tübingen i Ratisbona; perit al Concili enviat pel cardenal de Colònia. De l’acadèmia a la Cúria • Arcabisbe de Munic i president de la Conferència Episcopal Alemanya. • Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (des de 1981), molt proper a Joan Pau II. Elecció, pontificat i renúncia • Participa en tres cònclaves; elegit papa (2005) amb 78 anys. • Renúncia històrica (2013) per manca de forces, la segona renúncia papal voluntària moderna; inicia la figura de papa emèrit i es retira al monestir Mater Ecclesiae. Vida com a papa emèrit (2013–2022) • Vida discreta de pregària, escriptura i música, amb aparicions públiques puntuals (canonització de Joan Pau II, Porta Santa 2015) per no interferir en el ministeri de Francesc. Magisteri i estil • Defensor de la fe i la raó; tria el nom “Benet” evocant Sant Benet i la conservació de la cultura clàssica. • Publica tres encícliques (sobre l’amor, l’esperança i els reptes contemporanis) i tres llibres sobre la vida de Jesús. • Audiències generals molt concorregudes (prop de 3 milions) i diàleg ecumènic i interreligiós. Canonitzacions, reformes i nomenaments • Moltes canonitzacions i beatificacions, inclosa la beatificació de 500 màrtirs espanyols (2008); reforma la litúrgia de les beatificacions per permetre celebracions diocesanes sense presència del papa. • Exemples locals: Josep Samsó (2010) a Mataró i Anna Maria Janer (2011) a la Seu d’Urgell; declara Sant Joan d’Àvila Doctor de l’Església. • Crea 90 cardenals, amb presència destacada d’espanyols. Viatges a Espanya i Sagrada Família • Tres visites a Espanya: València (2006), Barcelona (2010) i Madrid, JMJ (2011). • A Barcelona, consagra i dedica la Sagrada Família (2010), elevant-la a Basílica; peregrina també a Santiago (Any Sant), amb anècdota protocol·lària per evitar polèmiques. Valoració final • Malgrat la timidesa, queda el record d’un gran papa, pastor i mestre, capaç de diàleg entre fe i cultura. Balanç parroquial 2022 — Sant Just Desvern Sagraments i celebracions a Sant Just • Baptismes: 53 • Confirmacions: 6 (després de 9 anys sense) • Primeres comunions: 32 • Exèquies: 83; Casaments: 1 • Reflexió: possible envelliment demogràfic o voluntat de comiat a la pròpia església. Campanya de Nadal — Recollida d’aliments • 1.035 kg recaptats (mitjana 6 anys: 625 kg; any passat: 731 kg). • Alta implicació d’adolescents i joves, i també de famílies amb infants. • Agradiment de Càritas a la solidaritat del poble, transmetent el valor de compartir. La misteriosa ruta dels Reis Mags Tradició local i pregunta inicial • Sant Just celebra una de les cavalcades més boniques i antigues (des de 1951). Però, qui eren realment i quin camí van seguir fins a Betlem? Font bíblica clau • L’única referència evangèlica és Mateu 2: savis d’Orient guiats per una estrella que visiten Herodes i arriben a Betlem per adorar l’Infant. "Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo" (Mt 2) Cronologia i indicis lingüístics • Mateu descriu Jesús en una casa, no un estable; Herodes ordena matar infants fins a dos anys. • Pista filològica: nascut (no «acabat de néixer») suggereix una visita no immediata al naixement. • Deduir: els mags podrien haver arribat fins dos anys després del naixement. Origen dels mags: àrab vs. persa • Hipòtesi àrabs: vinculació amb l’antic regne nabatè (zona de Damasc–Judea). • Hipòtesi perses: iconografia antiga a Betlem i tolerància persa (s. VII) envers imatges amb vestits típics perses. L’estrella de Betlem i l’astronomia • Proposta d’una nova (no un cometa) registrada per astrònoms xinesos i coreans cap al març de l’any 5; suficient marge perquè els mags viatgessin i arribessin a Betlem abans del retorn a Natzaret. • Ubicació aparent entre Capricorni i Àquila, visible primer a l’est i després al sud (coherent amb la geografia Jerusalem–Betlem). Rutes possibles cap a Betlem • Quatre itineraris considerats pels historiadors: - Ruta de l’encens: del nord del Iemen travessant la península Aràbiga fins a Egipte i Judea. - Persèpolis → Babilònia → Síria/Líban → Palestina: itinerari de més de 2.000 km. - Babilònia → Eufrates → Tadmur (Palmira) → Damasc → Amman → Jerusalem → Betlem. - Reproducció experimental (any 2000) amb camells per Iraq–Síria–Jordània–Cisjordània (més de 1.500 km), confirmant la viabilitat però exigint molts dies. Tradició local i tancament • Independentment de la ruta, cada 5 de gener els Reis arriben a Sant Just: l’alcalde els ofereix pa i sal (hospitalitat) i la clau que obre totes les portes; si ens hem portat bé, l’endemà arriben els regals.

  • 29'

    Veus Parròquia del 18/1/2023 — Papa Francesc en debat: privilegis i béns immatriculats, reformes i resistències, celibat i homosexualitat, i avanç de la dona a l’Església

    Panorama de l’episodi Converses a “Veus de la parròquia” amb Lluís Segura i Josep Melero (pedagog i teòleg) sobre l’actualització de l’Església sota el pontificat del papa Francesc. Es tracten temes de gran impacte públic a Espanya (acords amb el Vaticà, immatriculacions, fiscalitat) i reformes eclesials (arxius històrics, pena de mort, dones, justícia al Vaticà), així com les resistències internes i les reformes pendents en anticoncepció, homosexualitat i celibat. Es tanca amb un avanç del proper programa sobre la dona a l’Església. Temes principals Privilegis fiscals i immatriculacions a Espanya (inici real del tema: s. 123) • Acords Espanya–Santa Seu (1979): mantindrien privilegis anacrònics, hereus del concordat de 1953. • Immatriculacions: 34.961 béns registrats per l’Església; 20.014 vinculats a culte/educació i 14.947 d’altres usos (terrenys, habitatges, locals, places, etc.). Molts generen ingressos i no tributen. • Devolucions: el 2022 el govern i la Conferència Episcopal van acordar retornar prop d’un miler de béns; es considera una xifra minúscula en relació al total. • Fiscalitat: els acords de 1979 concedeixen exempcions (IBI, patrimoni, societats, obres, etc.). El govern no pretén gravar temples/culte (protegits per la Llei de mecenatge 2002), però sí activitats econòmiques. • Marc europeu: sentència del TJUE (2017) estableix que l’Església ha de pagar impostos quan hi ha activitat econòmica. • Declaració del Papa: en una entrevista amb Jordi Évole, Francesc va dir que pagar impostos és un deure, però l’aplicació efectiva resta pendent. “El pagament d’impostos per part de l’Església és un deure.” Actuacions rellevants del papa Francesc (s. 399) • Arxius del Vaticà (Pius XII i el poble jueu): obertura per aclarir la possible connivència amb el nazisme; pas de transparència històrica. • Condemna de la pena de mort: considerada innecessària i moralment inadmissible; reafirma el dret a la vida. • Dones i poder eclesial: reconeix la manca de presència femenina en la jerarquia; obre la porta al diaconat femení (no al sacerdoci). • Reforma judicial al Vaticà (2021): bisbes i cardenals que hi treballen passen a ser jutjats pel mateix tribunal laic que la resta en casos penals; fi de tribunals privilegiats. Resistències internes i oposició (s. 661) • Herència conservadora (JPII i Benet XVI): 36 anys en clau de tancament a l’aggiornamento; oposició a la teologia de l’alliberament, anticoncepció, sacerdoci femení i homosexualitat. • Gestió del passat: es critica l’expulsió de més de 110 teòlegs i l’orientació de no lliurar casos de pederàstia als tribunals civils. • Oposició a Espanya: sectors de Vox, del PP i la COPE. A la cúria, jerarquia influent frena reformes. Reformes pendents i punts crítics (s. 803) • Anticoncepció i preservatiu: ús permès només per malalties de transmissió sexual; es considera massa restrictiu i desconnectat del control responsable de natalitat. • Homosexualitat: l’evangeli no en parla; Pau sí (en clau restrictiva). L’OMS considera l’orientació homosexual part de la diversitat humana. Proposta: acollida i benedicció de parelles del mateix sexe (sense sacrament del matrimoni). • Celibat obligatori: Francesc no s’obre a canvis generals. Debat obert arran de l’Amazonia (2019) sobre ordenar homes casats on falten sacerdots; record històric: el celibat no fou originàriament obligatori (consolidació a partir de Letran II, 1139; reafirmacions posteriors, Trento, etc.). “Prefereixo donar la vida abans que canviar la llei del celibat.” Conclusió de l’entrevista (s. 1290–1301) • Francesc es troba una Església amb immobilisme secular; veu urgent acostar-la a l’evangeli, a l’Església primitiva i als drets humans. • El seu pontificat és punt de partida, no d’arribada: cal continuïtat en futurs pontificats. • L’èxit de les reformes depèn de tot el poble de Déu (jerarquia, clergat i fidels). Si no, quedaran en paper mullat. “Ha començat una nova etapa… perquè ell no ha arribat al punt d’arribada.” Avanç del proper episodi: la dona a l’Església (s. 1491) • Es reclamarà la memòria històrica de les dones als primers segles (diaconisses, presbíteres) i la situació actual de la seva participació i lideratge. • Objectiu: traçar continuïtats i ruptures i explorar vies d’igualtat real dins l’Església.

  • 30'

    Veus Parròquia del 11/1/2023 — Madagascar: entre la pobresa extrema i la resiliència — ONU, energies renovables, Canal de Pangalanes i pressions de la Xina

    Resum executiu • País insular de l’oceà Índic amb una biodiversitat única (lèmurs, baobabs) i una història geològica d’aïllament que explica el seu alt nivell d’endèmics. • Pobresa extrema i mancances estructurals: el 92% de la població viu en pobresa, 1 de cada 2 infants <5 anys pateix retard de creixement; 12 milions de persones sense aigua potable; només 15% amb accés a electricitat (2019). • Resposta i programes: iniciatives de Nacions Unides i ODS amb parcs eòlics i el programa social Fagnavotse (rescat): transferències incondicionals, assegurança sanitària i agrícola, prevenció de violència de gènere i suport a mitjans de vida; 75.000 persones beneficiades, sobretot dones. • Riscos climàtics i infraestructures: costa est vulnerable amb inundacions recurrents; el Canal de Pangalanes (ús local actual) com a eix de mobilitat i subsistència. • Alimentació i economia domèstica: dieta basada en arròs, mandioca i zebu; millor accés a peix a les zones costaneres; ecoturisme i agricultura com a pilars del desenvolupament. • Testimoni de camp: aïllament, precarietat d’infraestructures i seguretat nocturna limitada; a Tana la gana és més severa i es reporten brots de pesta i sarna. • Geopolítica: proposta de la Xina d’arrendar un terç de les terres cultivables durant 100 anys rebutjada pel govern; aposta per energies renovables com a via de desenvolupament i accés a aigua. "Un àpat al dia" — gràcies al programa social, una mare sola pot alimentar els seus fills i iniciar un petit negoci d’arròs i mongetes. "A Tana passen més gana que a les aldees" — cooperant de l’ONU. Panorama de Madagascar Geografia, aïllament i biodiversitat • Illa a l’Índic, davant Moçambic, separada pel canal de Moçambic. • Aïllament d’origen índic fa ~88 milions d’anys → gran endemisme (lèmurs, aus, baobabs). • Capital: Antananarivo (Tana); llengües: malgaix i francès; independència de França el 1960. Religió i població • Mix religiós: cristianisme, creences tradicionals i islam. • Població aproximada: 26 milions. Pobresa, serveis bàsics i qualitat de vida • Pobresa (92%) i desnutrició severa; habitatges precaris (canyes/fang), il·luminació amb espelmes/parafina. • Aigua: 12M sense accés a aigua potable; Electricitat: 15% (2019), lleu millora posterior. • Infància: 1/2 menors de 5 anys amb retard de creixement; escolarització prop del 80%, però molts infants cuiden ramats o germans. Projectes i respostes Energies renovables i ODS • Inversions en parcs eòlics dins el marc ODS: 125 M$ inicials; nova partida de 54,5 M$ compartida entre 5 països (incloent Madagascar). Impacte positiu però encara insuficient per a cobertura elèctrica massiva. Programa social Fagnavotse (rescat) • Components: transferències no condicionals, assegurança sanitària i agrícola, prevenció de violència de gènere, suport als mitjans de vida, formació en pràctiques agrícoles i riscos climàtics, lliurament d’eines i fertilitzants. • Impacte: 75.000 persones; les dones n’obtenen més benefici i tracció econòmica (microfinances, estalvi, cura familiar). • Testimoni: Denise, mare sola i agricultora, passa de no produir res per la sequera a garantir "un àpat al dia" i a obrir un petit negoci d’arròs i mongetes. Riscos climàtics i infraestructures Costa est i Canal de Pangalanes • Cicle d’inundacions cada 3-4 anys que arrasen conreus i habitatges. • El Canal de Pangalanes (traçat històric i posat a punt en períodes colonials) avui serveix transport local, pesca i cultiu de mandioca a les vores. Infraestructures deficients • Carència de ponts i passos segurs de riu; mobilitat sovint en 4x4 i maniobres precàries amb taulons i forts pendents. Alimentació i recursos • Base alimentària: arròs, mandioca, blat de moro, tubercles, gingebre, ceba, all, tomàquet. • Proteïna: zebu (molt apreciat), cabra i pollastre (sovint molt magre); a la costa, peix, gambes i llagostes (una part es destina a restaurants). • Fruita tropical abundant; zones musulmanes amb pràctiques alimentàries específiques. Experiències al territori i seguretat • Interacció directa amb aldees: infants amb panxa inflada per gana. • Restriccions de seguretat: a la nit no es recomana sortir dels hotels. • Aïllament percebut: pocs vols directes; molta més afluència turística a Maurici que a Tana. • Imatge internacional limitada als lèmurs/baobabs (influent la pel·lícula d’animació), però poca cobertura mediàtica de la realitat social. Tana: realitat urbana • Accés turístic molt restringit; posteriorment, una cooperant de l’ONU explica que a Tana hi ha més gana que als pobles i s’han reportat casos de pesta i sarna. Geopolítica i energia • Xina proposa arrendar 1/3 de terres cultivables durant 100 anys per produir cereals per a la Xina; el govern malgaix ho rebutja. • Energies renovables (eòlica/fotovoltaica) avui són més assequibles; clau per a aigua de boca i de reg i per reduir fames i migracions. Conclusions clau • Madagascar combina riquesa natural i pobresa estructural; el desenvolupament sostenible i els programes socials focalitzats en dones mostren resultats tangibles però encara insuficients. • Inversió en renovables, aigua i infraestructures és crítica per millorar salut, educació i mitjans de vida, i per reduir vulnerabilitats davant la sequera i les inundacions. • Major atenció internacional i coordinació amb actors locals pot amplificar l’impacte i evitar dinàmiques extractives externes.

  • Veus Parròquia del 28/12/2022 — Cara B: arqueologia de la música moderna — 50 anys sense etiquetes + clip "Don't send me out the wall"

    Visió general Episodi molt breu i fragmentari. La major part de la transcripció és un comiat repetit ("Fins demà!") sense contingut. Entre els segons ~898 i ~963 hi ha una falca/presentació del programa "Cara B", que es defineix com un espai per a arqueòlegs de la música moderna, amb un enfocament a 50 anys de música i sense etiquetes ni dates de caducitat. També hi apareixen dades d’emissió i crèdits probablement distorsionats i un breu fragment musical amb la frase "Don't send me out the wall". Temes principals Presentació de "Cara B" i proposta editorial • Definició del programa: "Un programa per a arqueòlegs de la música moderna". • Abast temporal: Últims 50 anys de música. • Filosofia: Música sense etiquetes i sense caducitat. Dades d’emissió i crèdits (distorsionats) • Menció poc clara de possibles conductors i emissora/freqüència (l’àudio/text apareix deteriorat o barrejat amb altres idiomes/sons). Fragment musical • Repetició de la línia "Don't send me out the wall", suggerint un clip o jingle musical. Cloenda • L’episodi es tanca o es veu interromput per un bucle de comiat: "Fins demà!" reiterat durant llargs trams. Moments destacats i cites "Un programa per a arqueòlegs de la música moderna!" "Música sense etiquetes ni dates de caducitat!" "Don't send me out the wall." Observacions sobre la transcripció • Contingut limitat i discontinu: gran part són repeticions de comiat i signes d’exclamació. • Probable falca/promoció més que no pas un episodi complet; les seccions s’han marcat només on comença contingut real (presentació, crèdits i clip musical).

  • Veus Parròquia del 21/12/2022 — Nadal amb sentit: família, pau i solidaritat — del diàleg de Déu (Isaïes) al consumisme, l’enyor i la convivència

    Panorama general Un espai especial de Veus de la parròquia (Ràdio d’Esbert – Sant Just) en què la presentadora, Lina, conversa amb Josefina Modolet (substituint la Montserrat Giró) per aprofundir en el sentit del Nadal. Es combina la dimensió espiritual —Nadal com a diàleg definitiu de Déu i lectura d’Isaïes— amb la vida quotidiana: família, taula compartida, gratitud, enyor, convivència, solidaritat i una crida a ser portadors de pau. Temes principals Nadal, Bona Nova i diàleg de Déu • Nadal és la paraula definitiva de Déu en Jesús; convidada a obrir-nos a aquest diàleg que no es trenca. Família, acollida i signes de festa • El menjar de Nadal com a gest d’amor i acollida. • Fer el pessebre com a signe visible de la celebració. Consumisme vs sentit • Contrast entre regals/excessos i el missatge essencial: “sou germans, estimeu-vos”. Gratitud i enyorança • Gratitud pel quotidià (una dutxa calenta, un cafè). • L’enyor i la melangia com a part de la festa —indicis d’haver estimat. Convivència, empatia i no jutjar • Màxima vital: ser exigent amb un mateix i tolerant amb els altres. • Evitar el judici fàcil, buscar el positiu en tothom; educar-hi els infants. Litúrgia de Nadal i Isaïes 52 • Lectura i comentari: missatge de pau i salvació; Advent preparat per Isaïes, Joan Baptista i Maria. Pau i responsabilitat pública • Crida transversal (creients i no creients) a desitjar i promoure la pau, també des del bon govern. Solidaritat i desigualtats • Atenció a la soledat i a la pobresa (Càritas, Banc d’Aliments). • Reflexió sobre excessos, igualtat i sostenibilitat (energia eòlica). Conclusions • Visquem un Nadal de família, perdó, agraïment i bones obres. • Missatge final: estimar-nos els uns als altres amb bona voluntat i mirada positiva. Cites destacades “Nadal és un salt qualitatiu en el diàleg de Déu amb nosaltres.” “Serem jutjats pel que hem estimat.” “Busquem la part positiva dels altres —tothom la té.” “Quin goig de sentir… el missatger que anuncia la pau” (Isaïes 52). Idees per viure el Nadal amb sentit • Fer un signe visible a casa (pessebre) i obrir la taula com a gest d’amor. • Practicar la gratidud diària i recordar amb serenor els qui ja no hi són. • Ser empàtics: menys judici, més escolta i cerca del positiu en cadascú. • Bones obres concretes: pensar en qui està sol, col·laborar amb Càritas o el Banc d’Aliments. • Moderar excessos i adoptar hàbits sostenibles. • Ser portadors de pau en la família, la comunitat i la societat.

  • 27'

    Veus Parròquia del 14/12/2022 — Primera rabina catalana, vitralls de la Sagrada Família i Nadal a Sant Just: història, agenda i trobada d’esplais

    Resum general Episodi amb tres eixos principals: • Ordenació d’Irene Muzas Calpe, primera dona rabina catalana, i el seu impacte en la vida religiosa actual. • Homenatge a Joan Vila-Grau i explicació dels vitralls de la Sagrada Família: concepte, colors, tècnica i iconografia. • Nadal a Sant Just d’Esvern: com es vivia fa 100 anys i agenda actual de celebracions; a més, trobada d’esplais del Baix Llobregat a Vallirana. "És l’església de la llum" — sobre la Sagrada Família i els seus vitralls "Hi ha tota una revolució de dones ... que volen practicar la seva religió sense imposicions" — sobre l’ordenació d’Irene Muzas 1) Primera dona rabina catalana: Irene Muzas Calpe Punts clau • Ordenada el 24 d’octubre a la Universitat de Potsdam (Alemanya), després de més de 5 anys d’estudis, amb llicenciatura i màster en teologia jueva, i un any a Jerusalem. • Primera rabina de Catalunya i de l’Estat; membre de la comunitat jueva Masortí (conservadora), sovint amb fidels conversos. • Context històric: presència jueva a la Península Ibèrica des del segle II, expulsió de 1492 i retorn progressiu (Melilla, finals s. XIX; sinagogues sefardites a Madrid i Barcelona, inici s. XX). • Antecedents i referents: Regina Jonas (1935), Sally Priesand (1973, EUA). A l’àmbit català: Jordi Gendra (2006) i Nicolau Aguiló (1991). • Significat social i religiós: acostar el judaisme a la societat actual i impuls a la igualtat de gènere. Idea força • Fita històrica que reforça l’igualitarisme religiós i la visibilitat del judaisme contemporani a Catalunya. 2) Joan Vila-Grau i els vitralls de la Sagrada Família L’obra i la idea • Homenatge arran de la seva mort i repàs del seu gran repte (1999–): dissenyar vitralls no figuratius per a una basílica concebuda com "l’església de la llum". • Arquitectura i llum: finestrals amb formes estrellades que recullen, estenen i difonen la llum. • Cromatisme per façanes: - Naixement (llevant): colors freds (blaus, verds), llum de matí. - Passió (ponent): colors càlids (vermells, grocs, marrons), llum de tarda. Procés i tècnica • Observació in situ al llarg del dia, aquarel·les per captar la transparència; execució per Vidreries Bonet amb tècnica de vidre emplomat (600+ anys d’ofici). • Continuïtat de l’obra malgrat la seva mort: dibuixos per a la façana de la Glòria i el gran vitrall dedicat a l’Esperit Sant. Iconografia i dedicatòries • Mn. Lluís Bonet i Armengol, seguint Gaudí, defineix sants i santuaris als vitralls: prop de 700 noms, organitzats per diòcesi i països. • Identificables per visitants d’arreu: rosasses (santuaris) i columnes (sants). Exemples locals: Sant Just i Sant Pastor, Mare de Déu de Montserrat, Arxidiòcesi de Barcelona (rosassa central: Dolors; diversos santuaris i sants del territori). Idea força • Diàleg entre llum, color i memòria espiritual: l’art dels vitralls integra el món sencer, diòcesi a diòcesi, en el temple de Gaudí. 3) Trobada d’esplais parroquials del Baix Llobregat Punts clau • Cap de setmana del 12–13 de novembre, a les Dominiques de Vallirana i la parròquia de Sant Mateu. • Participació de 300 infants i joves de diverses parròquies (Sant Feliu, Corbera, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Esparreguera). • Direcció de Mn. Daniel Palau, amb activitats lúdiques i formatives; monitors fins diumenge migdia. 4) Nadal fa 100 anys a Sant Just d’Esvern (1926–1936) Costums i ritus • Confessions en dues tandes: 24 al vespre i a partir de les 4 h del 25; comunió sovint a misses concretes. • Missa del gall a les 5 h (a punta de dia, quan cantava el gall), sovint cantada amb el cor parroquial i adoració de l’Infant. • Quatre misses el dia de Nadal (dues solemnes), i rosari a les 16 h. • Pràctica del "ves a pau": tauleta metàl·lica o noble amb imatge sagrada que es besava com a signe de pau. • Materials i preparatius: cera, encens, albes, casulles, estovalles; cors parroquials de qualitat i Nadales. • Notes històriques: explicacions sobre pessebres, Terra Santa, i un pessebre popular fet per nois de catequesi (1933–1934). Idea força • Un Nadal més ritualitzat i madrugador, amb èmfasi en la confessió, la comunió i la vida coral. 5) Agenda actual de Nadal a la parròquia de Sant Just d’Esvern Dates i horaris destacats • 11/12: Concert de Nadales entre misses (Casa d’Extremadura, corals locals). • 24/12: Missa familiar (18 h) i Missa del gall (20 h, anticipada); després, trobada als locals parroquials. • 25/12: Misses a les 9:30 h (residència), 11 h i 13 h; a les 21 h, Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església. • 26/12 (Sant Esteve): Missa a les 20 h (no de precepte). • 30/12 (Sagrada Família): Missa a les 20 h amb invitació especial a aniversaris de 25 i 50 anys de matrimoni (contacte abans del 27/12). • 31/12: Missa de vigília (19 h). • 01/01 (Santa Maria, Mare de Déu; Jornada Mundial de la Pau): Misses a les 11 h i 13 h, amb reflexions del grup Justícia i Pau. • 05/01: Sense vigília d’Epifania per la Cavalcada de Reis; a la placeta de l’església, petit pessebre vivent on els Reis adoren l’Infant. Idea força • Nadal participatiu i comunitari, amb litúrgia, música i tradició — del pessebre vivent a la Cavalcada de Reis. 6) Cloenda i música • Recordatori de propera emissió i música final: "Where Have All the Cowboys Gone?" com a peça de comiat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 7/12/2022 — Del Papa Francesc a Can Barça: reformes a l’Església, crisi de vocacions i el mercat blaugrana (De Jong, Busquets i el somni Messi)

    Visió general Episodi dividit en dos blocs principals: • Bloc 1 (Veus de la parròquia): anàlisi de la figura i el programa reformista del Papa Francesc, amb èmfasi en la seva aposta per una Església dels pobres, la crítica a un capitalisme despietat, la presència femenina en la presa de decisions, l’acollida de famílies trencades, la tolerància zero als abusos i una radiografia de la crisi vocacional a Espanya. • Bloc 2 (Esports/Barça): conversa amb Jordi Cruyff sobre el context esportiu i econòmic del FC Barcelona: prioritats del mercat d’hivern, el cas Frenkie de Jong, el futur de Sergio Busquets, la possibilitat (emocional i complexa) del retorn de Messi, i el duel a l’Europa League contra el Manchester United. Bloc 1 — Església i Papa Francesc Perfil i línia reformista • El Papa Francesc és descrit com a figura innovadora i contrària a l’immobilisme, buscant alinear l’Església amb l’Evangeli i els drets humans. • S’assenyala una «primavera» després d’un llarg període de hibernació eclesial, i una voluntat de reforma estructural amb coherència personal (austeritat de vida i proximitat als vulnerables). "Jo crec que amb ell ha arribat la primavera a l'Església." Els «10 manaments» programàtics destacats • 1r. Església dels pobres: exemplificat amb austeritat personal (creu de ferro, residència a Santa Marta, renúncia a luxes) i una pastoral de proximitat. • 2n. No a un capitalisme despietat: crítica a l’economia d’exclusió i a la desigualtat; denúncia de l’especulació, la corrupció i l’evasió fiscal. "Aquesta economia mata." • 3r. Ampliar la presència femenina: demanda d’espais reals per a dones en llocs de decisió; el debat sobre el diaconat femení resta aturat. • 4t. Acollida dels divorciats: procés sinodal i consulta a la base per madurar canvis pastorals i beneir noves formes de família; decisions encara pendents. • 6è. Reforma de la Cúria: reconegut com a procés en marxa (ja tractat en programes previs). • 7è. Atenció als desvalguts: gestos simbòlics com Lampedusa i diplomàcia humanitària (gestions amb Ucraïna per l’alliberament de presoners). • 9è. Tolerància zero als abusos: del to inicialment tèbi a una postura ferma amb perdó i reparació econòmica a les víctimes. • 10è. Temes inamovibles (ara per ara): el Papa demana no centrar el discurs en avortament, divorci, matrimoni homosexual, eutanàsia i anticonceptius. Manté reserva sobre el sacerdoci femení, tot i escoltar els sínodes. "No podem continuar insistint en qüestions referents a l'avortament, al divorci, al matrimoni homosexual, a l'eutanàsia i a l'ús d'anticonceptius." L’Església a Espanya: crisi i correccions • Visita canònica als seminaris d’Espanya per avaluar formació i criteris: pocs seminaristes, envelliment del clergat i dependència de vocacions foranes. • Crítica a models formatius ultraconservadors i instruccions per ampliar el currículum amb matèries humanístiques i formació afectivo-sexual. Bloc 2 — FC Barcelona Prioritats esportives i mercat • Després d’una Champions complicada, focus a La Lliga. Al mercat, prudència: evitar assenyalar posicions o noms per respecte a la plantilla i per no minar la confiança dels jugadors. "No me gusta entrar ni en posiciones ni en nombres." Cas Frenkie de Jong • De transferible a intocable en el projecte esportiu. El debat va estar condicionat per l’estrès financer pre-palancas i el fair play. Ara, bona sintonia club-jugador i rendiment alt. Futur de Sergio Busquets • Decisió en mans del jugador (final de contracte). Diàleg obert club-jugador-agent; respecte màxim per la seva trajectòria. El retorn de Messi • Molt difícil a nivell econòmic; més enllà de l’esportiu, es reivindica un “abrazo final” entre Barça i Messi pel que han significat mútuament. "Están destinados a estar juntos un día, el abrazo final, porque los dos se han hecho grandes el uno al otro." Sergi Roberto • Valoració prudent: ha aportat com a capità i peça d’estabilitat al vestidor; cal temps per avaluar la renovació per lesions i minuts. Europa League i gestió de clubs • El Barça s’enfrontarà al Manchester United. Reflexió final: els clubs es poden destrossar amb males decisions; cal criteri i coherència estratègica. Punts clau i temes pendents • Coherència personal de Francesc: lideratge servicial i austeritat. • Línia social molt marcada: pobres, migrants, pau i denúncia del complex militar-industrial. • Esculls interns: sacerdoci femení, famílies i moral sexual romanen en pausa. • Barça: equilibri entre respecte al grup, restriccions financeres i ambició esportiva; futur de Busquets i somni Messi com a eixos emocionals.

  • 29'

    Veus Parròquia del 30/11/2022 — Emergència a la Banya d’Àfrica: fam i sequera a Somàlia, Etiòpia i Eritrea — canvi climàtic, alertes de l’ONU i accions necessàries

    Tema central La Banya d’Àfrica viu una crisi de fam i sequera sense precedents, profundament lligada al canvi climàtic, la inestabilitat política i la dependència d’una economia agro-ramadera vulnerable. L’episodi detalla l’impacte a Somàlia, Etiòpia i Eritrea, presenta dades recents de l’ONU/UNICEF i planteja què pot fer el primer món i cada persona per mitigar la crisi. "Àfrica només emet entre el 2% i el 3% dels gasos d’efecte hivernacle, però pateix de forma exagerada les conseqüències del canvi climàtic." • 20 milions de persones a la Banya d’Àfrica es troben en risc de fam severa. • Les temporades de pluges s’han escurçat i tornat irregulars; la sequera ha matat bestiar, reduït collites i esgotat pous. • La inestabilitat política i els conflictes frenen l’arribada d’ajuda i agreugen el desplaçament intern. • La inflació alimentària i la interrupció del gra d’Ucraïna han empitjorat l’accés als aliments. Context geogràfic i polític de la Banya d’Àfrica La Banya d’Àfrica és una península a l’est del continent que toca el mar d’Aràbia i el golf d’Aden. Inclou principalment Etiòpia, Somàlia, Eritrea i Djibouti (a vegades s’hi afegeixen el nord de Kenya i Sudan del Sud). • Territori majoritàriament àrid o semiàrid malgrat la proximitat a l’Equador. • Vents de monsó perden humitat en arribar, especialment a Somàlia. • Zona sacsejada per inestabilitat política i conflictes (guerres civils, disputas per recursos). Etiòpia: perfil ràpid • País més gran i poblat de la regió (118M; 2x Espanya); economia basada en agricultura/ramaderia i cafè (~80% exportacions). • Gran ruralitat; esperança de vida ~65 anys; renda per càpita d’uns 800 $. • No colonitzada (excepte ocupació italiana 1936-39). Conflicte a Tigray amb morts i desplaçats. Somàlia: fragilitat extrema • Un dels països més pobres (renda per càpita ~446 $); fragmentació des de 1991 entre senyors de la guerra; >300.000 morts i >1,5M desplaçats interns. • Societat majoritàriament nòmada/seminòmada; dependència de bestiar (boví, cabres, camells) i agricultura (plàtan, sucre, sorgo). • Quatre estacions climàtiques, però amb pluges molt minses avui dia. Eritrea: creixement amb vulnerabilitats • Independent des de 1993; ~100.000 km²; règim autoritari amb control mediàtic i baixa llibertat d’expressió. • 70% al sector primari; calor extrema a la costa (fins a 50 ºC a l’estiu). • PIB a l’alça per mineria (or, coure, potassa, plata) operada per empreses estrangeres; alta taxa d’analfabetisme; esperança de vida ~60 anys. Situació humanitària actual: alertes de l’ONU i UNICEF • 6 d’abril: UNICEF alerta que 900.000 infants estan en risc a l’Àfrica oriental i occidental. • 8-19 d’abril: s’estima que 15-20 milions de persones afronten fam severa a la Banya d’Àfrica; el Programa Mundial d’Aliments només rep el 4% dels fons sol·licitats. • 2 d’agost: es demanen 124 M$ addicionals; arriben pocs recursos. • 16 d’agost: surt el primer vaixell amb 23.000 tones de gra d’Ucraïna cap a la Banya d’Àfrica. • 16 de setembre: l’ONU adverteix que Somàlia és a la vora d’una gran crisi. • 18 d’octubre: "A Somàlia, cada minut ingressa un nen per desnutrició; des de l’agost n’hi ha 44.000 hospitalitzats. Els infants amb desnutrició severa tenen 11 vegades més risc de malalties com diarrea i xarampió." UNICEF actua en zones remotes i perilloses, però la guerra i el terrorisme dificulten l’ajuda. Efectes del canvi climàtic sobre el terreny • Pluges de monsó escurçades i irregulars. • Mort del bestiar i fracàs de collites. • Esgotament de reserves d’aigua potable. • Desplaçaments cap a zones amb millors condicions. • Dones i infants, els més perjudicats. • Inflació alimentària i crisis energètiques postguerra d’Ucraïna. • Inseguretat i inestabilitat política que obstaculitzen l’ajuda. • Dependència estructural de l’agricultura i la ramaderia. Què cal fer? Decisions polítiques i globals • Visibilitzar i sensibilitzar sobre la crisi i la responsabilitat del primer món. • Reduir emissions de GEH i accelerar l’ús d’energies netes. • Assegurar corredors de gra i logística perquè el gra d’Ucraïna arribi a temps. • Finançament immediat (no només anuncis de la COP27): incloure partides als pressupostos per a la resiliència i l’ajuda humanitària. • Austeritat i coherència dels líders (evitar excessos com jets privats i despeses superflues). • Reorientar despesa militar cap a projectes climàtics i d’ajuda. • Impulsar energies renovables (solar, eòlica) en països com Catalunya i Espanya. Accions individuals • Canviar hàbits cap a un estil de vida més sostenible i basat en necessitats i no desitjos. • Transport públic sempre que sigui possible; ús responsable del cotxe. • Consum conscient (p. ex., roba): la indústria tèxtil és altament contaminant. • Entendre que les nostres decisions tenen impacte global, també sobre pobles llunyans.

  • Veus Parròquia del 23/11/2022 — Del Bon Samarità a l’Advent: catequesi, solidaritat i llavor de fe a Sant Just

    Visió general Programa Paraula Viscuda (Ràdio Despert) dedicat a la tasca catequètica de Maria José Carbó i a l’explicació de la paràbola del Bon Samarità com a clau per entendre la solidaritat sense fronteres. Es tanca amb una mirada al cicle litúrgic i la preparació de l’Advent. "Estimeu-se els uns als altres com jo us he estimat" Convidats i context Qui parla • Alina (presentadora) i Montserrat Giró (co-conductora) • Convidada: Maria José Carbó, catequista veterana (21 anys) a la parròquia de Sant Just • Carlos, tècnic de so Arrels locals • Maria José, nascuda a Barcelona, vinculada a Sant Just des de petita (avis a Esplugues, locutori telefònic; avi cec molt actiu) • Vida parroquial arrelada i compromesa; mare de quatre fills La vocació i la pràctica de la catequesi Motivació i itinerari • 21 anys de servei com a catequista: estima pels infants i per l’ensenyament • Itinerari en cicles de dos anys fins a la Primera Comunió; cada any es reforça la base i s’amplien coneixements Respostes i reptes • Nens: resposta bona i participativa • Pares: realitat diversa; alguns s’implicuen, altres es distancien després de la comunió • Esperança en la llavor sembrada als sagraments (baptisme, comunió, confirmació): pot germinar més endavant Lectura i claus del Bon Samarità (Evangeli segons Lluc) Nucli de la paràbola • La pregunta inicial: com heretar la vida eterna? Resposta: estimar Déu i estimar el proïsme com a un mateix • Exemple narratiu: el sacerdot i el levita passen de llarg; el samarità s’atura, compadeix, cura i paga la cura de l’home ferit Missatge central per als infants • Qui és el proïsme? “Tota persona a la vora teva”: companys, veïns, família • Fer el bé sense esperar res a canvi; trencar prejudicis i fronteres • Els nens identifiquen ràpid qui actua bé: “el samarità” "El proïsme sempre és l’altre; primer l’altre i després tu" Metodologia i recursos en catequesi Materials i enfocament • Treball amb temaris: un llibre i un quadern (amb cromos/dibuixos) per fer-ho fàcil i entenedor • No segueixen estrictament la litúrgia dominical cada setmana; s’orienten per temes Reptes actuals • Infants del segle XXI, molt tecnològics: costa parlar de la fe en “allò que no es veu” • Clau pedagògica: exemples concrets de la vida diària i paràboles visuals Ètica cristiana aplicada: solidaritat sense fronteres Aprenentatges clau • No “passar de llarg”: la fe implica compassió activa • Coherència: el càrrec religiós o social no garanteix l’exemple; cal viure el que es predica • Els infants ja practiquen petites formes de solidaritat (compartir llibres/llapis, ajudar qui no entén l’idioma) El gran manament de l’amor • Eix de tot: “Estimeu-vos” • Aplicació familiar i escolar: cedir, evitar “trencadisses”, buscar el bé de l’altre Altres paràboles treballades El Sembrador • Diversos terrenys simbolitzen acollides diferents de la Paraula • Objectiu catequètic: fer que la llavor arreli en “bona terra” i doni fruit Litúrgia i temps fort Cicle i Advent • Fi del cicle amb Crist Rei; inici del cicle A • Advent: període de 4 setmanes de preparació i espera del Nadal • Explicació als infants: preparar-se interiorment per acollir Jesús Idees clau • Amor a Déu i al proïsme: fonament de la vida cristiana • Solidaritat sense fronteres: el proïsme és qualsevol persona, més enllà del “nostre grup” • Pedagogia visual i experiencial: paràboles, exemples quotidians, materials didàctics • La llavor de la fe necessita temps; l’esperança es manté encara que hi hagi “sequera” "Si tu estimes els altres plenament, sense esperar res, aniríem molt més bé"

  • Veus Parròquia del 16/11/2022 — Catedral de Sant Llorenç, Ignasi de Loyola i Mostra de Cinema; romeria a Montserrat, 25è de mossèn Xavier i creus de terme de Sant Just d’Esvern

    Resum general Un episodi amb dues meitats molt definides: notícies de patrimoni i vida comunitària i una segona part d’història local dedicada a les creus de terme i altres creus de Sant Just d’Esvern. Es comenten la visita de Miquel Iceta a la catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat), l’exposició “L’experiència d’Ignasi” al Museu Diocesà de Barcelona i la 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. A continuació, crònica detallada de la romeria a Montserrat i la celebració del 25è aniversari d’ordenació de mossèn Xavier. La segona part aprofundeix en la història, significat i estat de conservació de les creus de l’Hostal Vell, d’en Lavallol, d’en Montaner i del Padró. Notícies destacades Visita institucional a la catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) • Miquel Iceta visita la catedral amb el bisbe Agustí Cortés per identificar necessitats urgents de rehabilitació i vies d’ajut (patrimoni declarat BCIL). • Participen la regidoria de Cultura i el Patronat de la Fundació Laurentius; es busca impulsar la restauració del monument, consagrat el 1946 i esdevingut la catedral més jove d’Espanya (2004). Exposició “L’experiència d’Ignasi: el poder transformador d’una ferida” (Museu Diocesà de Barcelona) • Mostra commemorativa dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loyola a Manresa. El locutor la recomana vivament: “Val molt la pena”. • Peces rellevants: espasa autèntica de Sant Ignasi (Jesuïtes de Casp) i pintura de Montserrat Llimona; recorregut amb àudio a través d’una app. 19a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya • Eix temàtic: dones lluitadores contra les injustícies, amb films dirigits per dones. • Títols destacats: L’estació de les dones (matrimonis pactats a l’Índia), Papitxa (desfilada de moda a Algèria), Déu és dona i es diu Petrunya (rol de la dona en tradicions a Macedònia). • Cicle Ignasià: Vam arribar de nit i El camí ignasià; documentals locals: Protestants, la història silenciada, Sufisme Barcelona: Espiritualitat, Música i Ecologia, La part dels àngels. • Difusió: presència als centres penitenciaris, possible programació a CineBaix i disponibilitat en plataformes virtuals. Vida parroquial i comunitària Romeria a Montserrat (4–6 de novembre) • Romeria tradicional recuperada en cap de setmana per viure les pregàries monàstiques i la natura; allotjament en cel·les. • Activitats lliures: Santa Cova, laudes i missa conventual, Camí dels Degotalls, Sant Miquel, exposició del 75è aniversari de l’entronització. • Conferència del pare Maiol sobre el 75è aniversari: organització del tron, mosaics, finançament i la gran cerimònia amb pelegrins d’arreu de Catalunya. • Vetlla de Santa Maria (tradició antiga), valorada com “molt espiritual”; participació posterior a vespres i rosari. • Missa conventual concelebrada; pregària parroquial llegida en nom de la comunitat: “Hem vingut de la parròquia del Sant Just i Pastor … a saludar a la nostra mare, la Verge de Montserrat, per donar-li gràcies, cercar el seu favor i el seu ajut.” • Cloenda: pregària al Cambril, dinar als Apòstols i ambient de germanor. 25è aniversari d’ordenació de mossèn Xavier • Celebrat el 19 de novembre amb família, amics, comunitats on ha servit i autoritats locals. • Durant l’homilia comparteix aspects inèdits de la vocació; obsequi: casulla verda (temps durant l’any). Brindis final a la rectoria. Història: creus de terme i altres creus de Sant Just d’Esvern Què és una creu de terme? • Creu monumental de pedra, a l’aire lliure, que delimita termes, dóna benvinguda/comiat i marca terra de cristians; sovint amb temes de crucifixió o heràldica, sobre pedestal poligonal amb graons. • Documentades a Catalunya des del segle X; exemples al bisbat: creu de Verges (s. XIV), Sant Cugat, i la creu de Pedralbes (1946) —memorial de les creus destruïdes el 1936. • No totes les creus exteriors són de terme: n’hi ha de Via Crucis, padrons/comunidors, expiatòries, de vot col·lectiu o devocionals. Creu de l’Hostal Vell (creu de terme de Sant Just) • Situada a l’entrada del poble pel camí d’Esplugues; va originar un nucli històric al voltant de l’Hostal de la Creu (després del Garrofer/Hostal Vell). • Estil renaixentista incipient (2a meitat s. XVI); enderrocada el 1868, restes disperses fins a la reconstrucció el 2008. • Elements: sòcol amb tres graons octogonals, fust octogonal en sis blocs, nus amb vuit cares (relleus de sants: es distingeixen Sant Andreu i Sant Jaume). La Mare de Déu amb el Nen (de la creu) avui és a la capella del Santíssim. Creu d’en Lavallol • A la carretera de Vallvidrera (entre Torre Bonaire i el torrent de Lavallol), a límit de terme amb Vallvidrera. • Enderrocada el 1936 i reconstruïda després; del conjunt original, només es conserva el sòcol esglaonat. Disseny que evoca les creus romàniques. Creu d’en Montaner • Inventariada (atribució entre Sant Joan d’Espí i Sant Just); situada històricament a mig camí entre els dos nuclis urbans. • Fotografia (1917) mostra la creu ja incompleta; probablement de ferro i no de pedra. Restes traslladades a l’ermita del Bon Viatge amb les obres de l’A-2. • Dades curioses: situada a 1.300 m de Sant Joan d’Espí i 1.500 m de Sant Just; la parròquia de Sant Just és a 1.500 m d’Esplugues. Creu del Padró • Erigida el 1919 arran d’una missió popular; lloc elevat sobre Can Freixes, a l’antic camí de Vallvidrera. Tradicionalment s’hi feia la benedicció del terme (3 de maig, Festa de la Santa Creu). • Destruïda el 1936; substituïda el 1940 per una creu de ferro forjat d’Antoni Trullent. Va guanyar protagonisme a la missió de 1943. • Amb la urbanització (anys 50–90), el Pedró es transforma i la creu queda arraconada; restaurada el 1990 i reubicada el 2011 a un turó enjardinat, on continua sent molt estimada. • La base de la creu de 1919 es va recuperar després de la guerra i es va reutilitzar a la façana de l’església coronada amb una creu moderna. Idees clau • Patrimoni i restauració: urgències a la catedral de Sant Llorenç; conservació i memòria de les creus de terme. • Espiritualitat i cultura: itineraris ignasians (exposició, cinema), romeria i pregàries monàstiques. • Comunitat: celebracions, germanor i memòria local que enriqueix espiritualment la vida parroquial.

  • 28'

    Veus Parròquia del 9/11/2022 — Reforma de la Cúria Romana: Predicat Evangelium, Descentralització, Nous Dicasteris i el Col·legi Cardenalici (2022)

    Introducció En aquest episodi de "Veus de la Parròquia" es presenta una mirada clara i pedagògica a la Cúria Romana i a la seva reforma recent sota el papa Francesc, amb especial atenció a la Constitució Apostòlica Predicat Evangelium (2022), la descentralització, el paper dels laics, la nova organització de dicasteris i l’actualització del Col·legi Cardenalici. "Passi de ser un organisme de poder a una estructura de servei." Què és la Cúria Romana? • Institució al servei del Papa per a l’exercici del seu ofici pastoral i la seva missió universal. • El text normatiu subratlla que la missió és pastoral i que la funció de la Cúria s’identifica amb la missió de l’Església: l’evangelització. • Herència del Vaticà II: impuls a una cúria menys de poder i més de servei. La reforma de Francesc: Predicat Evangelium (2022) • El papa Francesc culmina un procés de quasi una dècada amb la Constitució Apostòlica Predicat Evangelium ("Prediqueu l’Evangeli"). • Substitueix Pastor Bonus (1988, Joan Pau II), abrogant-la i establint la nova arquitectura de govern. • L’accent es desplaça cap a l’evangelització com a objectiu central i criteri operatiu. Dades clau • Publicació: juny de 2022; data simbòlica: 19 de març de 2022 (Sant Josep), en el 9è aniversari de l’inici del ministeri de Francesc. • El text és legislatiu (dividit en articles) i redefineix competències i organigrama. Com s’ha fet la reforma • Procés de consultes ampli: esborranys revisats per responsables de la cúria, el Consell de Cardenals i les Conferències Episcopals de tot el món. • Objectiu: coherència missionera, simplificació i eficàcia. Principals canvis estructurals • Prioritat de l’evangelització: el nou Dicasteri per a l’Evangelització ocupa el primer lloc a l’organigrama i és dirigit personalment pel Papa. • Doctrina de la Fe: es reconfigura en dues seccions (doctrinal i disciplinària), evitant confusions de competències. • Relectura històrica: es deixa enrere l’herència del Sant Ofici/Inquisició com a centre del sistema, posant l’èmfasi en la missió. El paper dels laics • El text afirma que els laics, en virtut del baptisme, són deixebles missioners, també en funcions de govern i responsabilitat. "Els ministres ordenats no són els únics evangelitzadors de l’Església." • Participació essencial: aporten el seu coneixement de les realitats socials, la vida familiar i el discerniment dels signes dels temps. • Àmbits clau de contribució: família, vida i creació, presència de l’Evangeli com a ferment en les realitats temporals. Descentralització i subsidiaritat • Criteri de subsidiaritat: les Conferències Episcopals i els bisbes recuperen competències més properes a les realitats locals. • Objectiu: aproximar decisions i agilitzar la missió pastoral en contextos concrets. Estructura de dicasteris • 16 dicasteris aproximadament. • Racionalització i fusions: p. ex., Cultura i Educació s’integren. • Novetats: creació del Dicasteri per al Servei de la Caritat. El Col·legi Cardenalici (2022) • Abans de l’estiu 2022: 208 cardenals (117 electors, menors de 80 anys). • Després del consistori de finals d’agost 2022: 229 cardenals, 132 electors. • Intenció: representativitat global a la cúria i al col·legi. Qui és papable? El cas de Matteo Zuppi • El papa Francesc nomena el cardenal Matteo Maria Zuppi (66) com a president de la Conferència Episcopal Italiana. • Arquebisbe de Bolonya i membre de la Comunitat de Sant’Egidio. • Reconegut com a papable pel seu compromís clar amb els marginats i la cultura del diàleg. Tancament • El programa es clou recordant la seva emissió i reemissió i acomiadant l’audiència de Ràdio d’Esvern. • Missatge central que queda: una cúria al servei de l’evangelització, oberta a la participació dels laics i descentralitzada per servir millor a l’Església i al món.

  • 27'

    Veus Parròquia del 2/11/2022 — De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal

    Idea central El programa defensa un canvi d’enfoc sobre l’Àfrica i les migracions: de parlar-ne a passar a l’acció. La proposta clau és impulsar projectes de desenvolupament sostenible basats en energies renovables (solar i eòlica), amb governança i garanties internacionals, per crear economies locals viables que redueixin l’emigració forçada. "S’ha de passar a l’acció: no només parlar i escoltar, sinó fer." Recordant l’evangeli (Zaqueu a Jericó), com a invitació ètica a actuar. Context i diagnosi Migracions inevitables si no hi ha futur local: la gent marxa quan no hi veu futur, un impuls ancestral. Amb el canvi climàtic (collites minvants per la sequera) i una demografia a l’alça (Àfrica: de 1.500 a 2.000 milions en 20 anys), les barreres a Europa no aturaran els fluxos. Recursos hi són, falta activació: Àfrica té sol, vent, pesca i capital humà; manquen infraestructures energètiques, industrials i financeres estables perquè el talent es quedi i prosperi. Capital disponible al Primer Món: mai hi havia hagut tant capital; cal orientar-lo cap a economia productiva (no especulativa), amb retorn i impacte social i climàtic positiu. Proposta d’acció Projecte pilot al Senegal (model "claus en mà") Objectiu: dotar una comunitat costanera (~2.000 persones, unes 400 famílies) d’energia, aigua potable i de reg, i base per a activitat agrícola-industrial. Components tècnics: • Planta fotovoltaica de 250 kW • 2 aerogeneradors de 250 kW • 2 grups electrògens de 250 kW (suport) • Xarxa elèctrica, sistema informàtic, xarxa hidràulica • Horta per família: ~6 hectàrees (60.000 m²) Execució i governança: enginyeria amb formació de tècnics locals i entrega "claus en mà"; capital privat amb retorn en ~10 anys via rendiments del projecte; garantia i supervisió de Nacions Unides (PNUD/PNUT) i de les empreses executores. Set raons per impulsar-ho 1. Solució estructural a les migracions: crear sostenibilitat econòmica local redueix l’emigració forçada. 2. Feina també al Primer Món: milers d’hores de treball en indústria, enginyeria, construcció, transports i serveis. 3. Capital amb retorn: no són diners a fons perdut; inversió amb retorn i interessos, dins la lògica empresarial. 4. Transició energètica real: renovables que substitueixen fòssils i estalvien emissions (CO₂, NOx, partícules). 5. Escalada d’impacte: cadena de valor global activada (fabricació, logística, formació, manteniment). 6. Talent i formació locals: universitats africanes (Dakar, El Caire, Sud-àfrica) formen bons professionals; amb projectes reals, retenen talent i eviten el drenatge de cervells. 7. Alternativa a l’especulació i a l’armament: orientar la banca i els fons cap a inversió productiva amb impacte i ètica, en lloc d’operacions especulatives o de la indústria armamentística. Impacte social esperat Més poder adquisitiu i benestar familiar. Millor salut i educació (accés a serveis efectius). Descens natural de la natalitat amb més renda i informació, reduint la mortalitat infantil i la vulnerabilitat. Tancament Hi ha tecnologia, capital i precedents històrics d’obres d’envergadura (canals de Suez i Panamà, Transsiberià). Ara cal voluntat i coordinació per escalar models com el pilot del Senegal, sota paraigua de l’ONU, i convertir declaracions en resultats tangibles.