Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

121-132 de 488
  • 29'

    Veus Parròquia del 18/10/2023 — Festa patronal i restauració de la Mare de Déu de Montserrat; crònica parroquial de la JMJ Lisboa 2023 amb testimonis joves

    Panorama general del programa Dos grans blocs articulen l’episodi: la celebració patronal de Sant Just i Sant Pastor —amb la benedicció d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat restaurada— i una crònica àmplia de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Lisboa 2023, amb context històric, xifres clau i el testimoni directe de joves de la parròquia. "Si les festes majors no existissin, s’haurien d’inventar." Festa patronal i imatge de la Mare de Déu de Montserrat Moments destacats de la celebració • Presència del pare Joan Maria Maiol (rector del Santuari de Montserrat) i proclamació de l’Evangeli en lectura cantada. • Benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, recentment restaurada i ubicada a la primera capella entrant a mà dreta. • Ambient solemne i musical que evocava l’acústica de Montserrat. Història de la capella i de la pica baptismal • La capella (més petita per encabir-hi l’escala del cor) havia estat baptisteri fins al 1921; entre 1921 i 1936 va ser capella de Sant Josep. • Després de l’incendi i la destrossa revolucionària, el 1940 s’hi reinstal·là provisionalment la pica fins a refer el batisteri exterior. • La pica (marbre fosc i espejat, ca. 1820) va ser trossejada i posteriorment restaurada; avui és a la primera capella de la dreta, tocant al presbiteri, tot i que antigament lluïa al batisteri exterior. • El 1943, en retornar la pica al batisteri, la capella passà a estar presidida per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (donació de benefactors). Descripció artística de la imatge • Escultura de 77 cm d’alçada, 39 cm d’amplada i 37 cm de fondària; d’estil propi de tallers d’Olot. • Materials i tècnica: escaiola, pasta de fusta i arpillera, realitzada amb tècnica de buidat i decoració amb pintura a l’oli per a carnacions fosques; per a la resta, diversos tipus de tremp gras i daurats amb làmina metàl·lica. • Cromatisme: invertit respecte la tradició —vestit blau i vermell fosc, mantellet blanc amb motius daurats; el Nen Jesús vesteix de verd. • Iconografia: la Mare porta una esfera (no simbolitza el món en l’horitzó romànic) i el Nen Jesús, una pinya (símbol de fecunditat i vida perenne). La peça local inclou un ceptre daurat addicional. • Expressivitat: la Mare i el Nen miren el fidel (ulls pintats), a diferència de la Moreneta del monestir. Restauració, manteniment i dignificació de l’espai • Estat previ: pèrdues de policromia, desgast per veneració (mans i genolls), neteges abrasives antigues i repintats impropis; pols, brutícia, restes d’insectes i cera. • Intervenció (Gonzalo Martín Beltrán i Rosa Sansarric, taller a Sant Just): - Neteja mecànica i fixació de capa pictòrica. - Reposició de dits de la mà i del polze del peu del Nen. - Estucat i reintegració, i capa final de vernís protector. • Recomanacions de conservació: neteja en sec, sense aigua ni productes químics; la reintegració cromàtica només en mans de conservadors-restauradors; manteniment amb plomall suau. • Cost de la intervenció: 392 € (valorat com a molt ajustat). També s’ha dignificat l’entorn de la capella, afectat per fum d’espelmes, humitat i caiguda de pintura. JMJ Lisboa 2023: context, programa i xifres Introducció i participació local • Onze joves de la parròquia hi van participar; oportunitat per entendre millor la dimensió universal de l’Església i compartir experiències. Breu història de les JMJ • Origen remot en iniciatives de Pau VI (1975). Institucionalització a partir del Jubileu de 1984 (donació de la gran creu als joves) i de la trobada massiva del 1985 a Roma. • Fites destacades: Buenos Aires 1987 (primera gran JMJ), Santiago de Compostel·la 1989, Cracòvia 1991 (trobada amb joves de l’Est), Manila 1995 (entre 5 i 7 milions de persones), i després París, Roma, Toronto; amb Benet XVI: Colònia, Sydney, Madrid 2011. • Amb el papa Francesc: Rio (primer viatge internacional), Cracòvia, Panamà i, enguany, Lisboa. Programa del papa Francesc a Lisboa (1–6 d’agost) • 2 d’agost: benvinguda oficial a Belém; trobada amb autoritats; vespres al monestir dels Jerònims i primera homilia. • 3 d’agost: trobada amb universitaris (Universitat Catòlica) i joves d’escoles de Cascais; homilia de benvinguda al Parc Eduard VII. • 4 d’agost: confessió de joves a la plaça de l’Imperi; dinar amb joves a la Nunciatura; Via Crucis. • 5 d’agost: desplaçament a Fàtima; rosari amb joves malalts a la Capella de les Aparicions; trobada amb jesuïtes a Lisboa. • 6 d’agost: missa de clausura i retorn a Roma. Xifres i logística de la JMJ 2023 • Assistència: oficial ~350.000; extraoficial ~800.000 i possiblement >1 milió; 151 països representats; delegació més nombrosa: Espanya (77.000), seguida d’Itàlia, França i EUA. • Clergat i organització: 700 bisbes, 30 cardenals, 10.000 sacerdots; 30.000 voluntaris (sobretot portuguesos, espanyols, francesos, brasilers i colombians); 8.800 famílies van acollir >28.000 pelegrins. • Cobertura i serveis: 5.000 periodistes acreditats; uns 2.000 sacerdots confessant permanentment; >1 milió d’hòsties consagrades elaborades per les monges de l’Immaculat Cor de Maria (amb 2 tones de blat). Testimonis joves de la parròquia: viatge, vivències i fe compartida Desplaçament i primera parada • Viatge en autocar amb altres parròquies (Molins de Rei, Castelló i Barcelona); trajecte llarg però suportable. • Parada a Fàtima: ambient espiritual intens, presència de pelegrins i banderes d’arreu. Allotjament i ambient a Cascais • Allotjament col·lectiu en un pavelló amb joves de diverses diòcesis (Sant Feliu, Girona…). • Hospitalitat local molt destacada; qüestions pràctiques (poques dutxes per a molts) viscudes amb bon humor. • Diversitat lingüística i proximitat cultural (portuguès–català/castellà) facilitant la convivència. Celebracions i identitat de grup • Gran presència d’espanyols i polonesos a Cascais; Missa per a joves d’Espanya amb el cardenal Omella i posterior concert, molt viscuts. • Ús d’una gran bandera de Sant Just (cedida per l’Ajuntament) com a punt de trobada i símbol d’identitat del grup. Logística d’àpats i ciutat preparada • Àpats inclosos mitjançant codi QR en restaurants i supermercats adherits (p. ex. McDonald’s), demostrant una logística urbana molt treballada. Intercanvi cultural i trobades • Intercanvi d’obsequis i amistats internacionals; l’anglès com a llengua franca; vivència d’un autèntic mosaic cultural i eclesial. El Papa de prop i la força de la multitud • Un jove veu el Papa en primera fila per coincidència logística; emoció compartida en veure’l passar. • Impacte espiritual de la multitud: - Contemplar desenes de milers de joves agenollar-se a la consagració. - Vigília amb centenars de milers de participants; sensació potent d’unitat i fe viva. Mirada final i propòsit • Comparatives històriques (record de Manila 1995) i consciència de la pluralitat catòlica. • Impuls per fer créixer la pastoral juvenil a la parròquia: més activitats, més presència i continuïtat. Anuncis i tancament • Properes dates: romeria a Montserrat (3–5 de novembre); canal habitual d’inscripció al despatx parroquial. • Continuïtat del programa a Ràdio Desvern, dissabte a dos quarts de 12 del migdia.

  • Veus Parròquia del 11/10/2023 — Càritas i concert solidari; Romeria a Montserrat; Congrés Inspira; Sínode i Laudate Deum; crida a la pau a Israel‑Palestina

    Resum general Programa especial de «Veus de la Parròquia» amb novetats locals i temes d’Església d’abast global. Els punts clau: Càritas parroquial: estat actual, necessitats urgents i un concert solidari de piano (22 d’octubre) amb taquilla inversa a benefici de Càritas. Romeria a Montserrat (primer cap de setmana de novembre) i proposta d’impulsar una Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la parròquia. Congrés Inspira (17–18 de novembre): com anunciar l’Evangeli al segle XXI amb experiències, tecnologia i creativitat pastoral. Sínode de la Sinodalitat: què és, qui hi participa i quins objectius té, amb els eixos de comunió, participació i missió. Laudate Deum (complementa Laudato si’): crida a una ecologia integral, amb gestos concrets i mirada responsable cap a les generacions futures. Context internacional: Israel–Palestina i invitació a la pregària per la pau (especialment el rosari). "No és un parlament, sinó un lloc per a l’escolta" — sobre el sínode. Agenda parroquial i acció social Càritas parroquial i concert solidari (22 d’octubre) • Càritas dona suport a persones vulnerables de Sant Just Desvern: banc d’aliments, acollida, acompanyament i reforç escolar. • Pressupost anual aproximat: 25.000 €; atén unes 35 famílies/mes. L’aportació del Fons Europeu d’Aliments ha minvat fortament, afectant oli i llet. • Crida a la col·laboració: voluntariat (unes 30 persones), donatius periòdics (banc), aportacions en mà (caixa de Càritas a l’església) i campanya als supermercats (mitjans de novembre). • Concert benèfic: diumenge 22 d’octubre, 12:00, Sala Pere Terrés (accés des de la Plaça de l’Església). Piano a càrrec d’Albert Amat. Entrada lliure, taquilla inversa per Càritas. Recuperació del piano de mitja cua parroquial per a bon ús social i cultural. Vida comunitària i espiritualitat Romeria a Montserrat • Cap de setmana complet (divendres a diumenge) amb autocar i cel·les (apartaments amb cuina). Preu orientatiu: 91 €/persona (dues nits + viatge + dinar de diumenge). Programa lliure: cova, museu, pregària, excursions. • Impuls als joves perquè s’hi sumin (dissabte–diumenge). • Context montserratí: trobada a Roma amb el Papa per l’aniversari (800 anys) de la Confraria; es proposa convidar el Pare Maiol i revifar una confraria local. La imatge de la Mare de Déu (parròquia) fou restaurada el 6 d’agost. Pastoral i evangelització Congrés Inspira (17–18 de novembre, La Salle Bonanova, Barcelona) • Pregunta central: com anunciar l’Evangeli al segle XXI? • Metodologia: experiències reals d’evangelització amb joves, famílies, gent gran, etc.; ús de tecnologia i llenguatges creatius. • Participants: rectors, catequistes, guionistes, directors de cinema i moviments eclesials. Obert a tothom (també persones allunyades o curioses). • Logística: previsió 800 assistents (ja n’hi ha ~600 inscrits). 45 € si s’hi inscriu abans del 20 d’octubre. Horari 10:00–21:00 (conferències, dinar, sopar, espectacle). Objectiu: compartir i replicar bones pràctiques a les parròquies. Sínode de la Sinodalitat Què és i com funciona • Un sínode és una assemblea d’escolta i discerniment; no és una cambra política. "Evitar partidismes, ideologies i enfrentismes"; posar-nos a l’escolta de l’Esperit. • Participants: 365; prop de 100 laics amb veu i vot (la meitat, dones). Inclou mediadors per facilitar el procés. • Procés en dues etapes (octubre 2023 i octubre 2024). Després, el Papa publicarà l’exhortació postsinodal. • Eixos: comunió, participació i missió — la triple clau de la sinodalitat. Pausa musical «On tu vas, jo hi vaig» • Cançó d’entrega i seguiment: «on tu vas jo hi vaig… ets el meu camí i la veritat». Un cant que anima a seguir Crist en clau de sinodalitat i camí compartit. Laudate Deum i ecologia integral Idees clau del document (complement de Laudato si’) • Crida urgent a cuidar la casa comuna (Terra) des d’una ecologia integral: protegir medi ambient i persones. • Evitar convertir l’ecologia en una obsessió ideològica: ha d’estar arrelada en l’amor a la creació i la caritat cap al proïsme. • Responsabilitat amb les generacions futures: tenim una veritable “hipoteca” moral amb elles. • Mirada global: el Papa alça la veu davant la COP28 (Dubai). Cal transició a energies menys contaminants, revisar turisme i mobilitat (avió vs tren) i ser conscients de la petjada de carboni (ex.: aigua embotellada vs aixeta, diferència enorme). • Inici als petits gestos: austeritat, reciclatge, reducció de malbaratament, i —sobretot— caritat amb qui tenim a prop. Actualitat internacional i pregària Israel–Palestina: crida a la pau • Davant l’atac des de Gaza i les seves conseqüències, es demana pregària (petició del Patriarca llatí de Jerusalem). Risc d’espiral de violència. • Octubre, mes del rosari: recuperem la pràctica per la família i la pau. «Reseu en família, per la família i per la pau» — Sant Joan Pau II. • Cloenda amb agraïment i invitació a la confiança en Déu i a la intercessió de la Mare de Déu.

  • 30'

    Veus Parròquia del 4/10/2023 — DUDH 75 anys: història, descolonització i nous drets (infants, medi ambient, digital); TPI, agències de l’ONU i reforma pendent

    Visió general de l’episodi Episodi centrat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), el pla del grup Justícia i Pau per abordar-ne els articles aquest curs, i una mirada àmplia a l’evolució dels drets humans: dels precedents històrics (abolicionisme, revolucions, descolonització) a l’extensió contemporània amb tractats, tribunals i agències especialitzades, incloent-hi drets dels infants, drets mediambientals i drets digitals. Es discuteixen també els límits i les reformes necessàries de l’ONU (especialment el dret de veto) i es clou amb una crida a l’esperança i a l’acció ciutadana. "La Declaració ha sigut un far que ens ha indicat el camí." 1. Introducció i balanç de la temporada passada (Àfrica) Repàs de la temporada anterior: el grup va tractar diversos aspectes del continent africà, amb la participació de diferents membres. Objectiu assolit: donar a conèixer la realitat africana i el seu potencial de desenvolupament. Agraïments: a Ràdio d’Esvern i a la Núria pel suport. 2. 75è aniversari de la DUDH i pla del curs Tema central del curs: 75 anys de la DUDH. Pla de treball: cada persona del grup prepararà un tema sobre els articles (es parla de “31” articles) i el seu estat actual: recorregut fet, reptes presents i camins futurs. Idea clau: els drets humans són dinàmics i requereixen revisió constant a mesura que canvia la societat. 3. Orígens de la DUDH (1948) Context: postguerra i trauma de l’Holocaust i 50 milions de morts a la Segona Guerra Mundial. Resposta: el 10 de desembre de 1948, 47 estats aproven la Declaració Universal a l’ONU. Avui l’ONU té 194 estats. Adhesió: voluntària, a petició dels estats que s’hi incorporen. 4. Precedents històrics clau Abolicionisme (s. XVIII-XIX): impuls social i moral per acabar amb l’esclavitud; no només decisió de governs. Revolució Francesa: fi del feudalisme i proclamació de llibertat, igualtat i fraternitat. Revolució Americana: contestació a l’imperi britànic i a la imposició d’impostos. Descolonització: després de les guerres mundials, tropes colonials exigeixen llibertat; onada d’independències a Àfrica, Àsia i Amèrica, i incorporació massiva a l’ONU. 5. Desplegament posterior: tractats, tribunals i agències La DUDH és un punt de partida, no d’arribada: s’hi afegeixen tractats internacionals i regionals (p. ex. carta europea), i s’impulsen estàndards laborals i socials. Tribunal Penal Internacional (TPI) i mecanismes ad hoc: capacitat d’investigar crims contra la humanitat (exemples citats: Ruanda, Bòsnia, Ucraïna), amb processos llargs però dissuasoris. Agències especialitzades de l’ONU: OMS, OIT, UNESCO, FAO, entre d’altres, per abordar salut, treball, educació i alimentació. 6. Drets dels infants i reptes actuals Conveni sobre els Drets de l’Infant: protecció integral (educació, alimentació, sostre, tutela administrativa quan calgui). Bretxes d’aplicació: cas dels menors migrants no acompanyats (exemple a Espanya), on el sistema no sempre garanteix escola, treball o allotjament. 7. Dret al medi ambient i crisi climàtica Reconeixement creixent del dret a un medi ambient sa (s’esmenta un “nou dret” de protecció del clima). Responsabilitat intergeneracional: "Heu de deixar el món millor del que ens hem trobat." — atribuït a Baden-Powell Impactes: +1,5 ºC, fenòmens extrems (huracans, inundacions, sequeres), caiguda de rendiments agraris, alça de preus d’aliments i estrès hídric. 8. Drets digitals i tercera generació El món digital, part dels drets col·lectius de tercera generació, planteja desafiaments a la llibertat, el treball, la dignitat i els ingressos. Cal actualitzar garanties per evitar retrocessos en drets consolidats mentre la tecnologia avança. 9. Límits i reformes de l’ONU Persistència de guerres i conflictes tot i l’ONU; algunes crisis s’eviten o es tanquen, d’altres no. Coll d’ampolla: dret de veto de cinc membres del Consell de Seguretat que pot paralitzar resolucions. Proposta: més capacitat executiva i autoritat mundial perquè l’ONU pugui fer complir decisions (exemple: conflicte Israel-Palestina). 10. Tancament i crida a l’acció En moments durs cal refermar la DUDH com a far i mantenir l’esperança. Crida a la ciutadania: ser part activa per fer realitat la justícia i la pau i exigir governs alineats amb les necessitats de la gent. Anunci parroquial: Romeria a Montserrat els dies 3, 4 i 5 de novembre (inscripcions obertes).

  • 30'

    Veus Parròquia del 27/9/2023 — Deu raons per creure en Déu: fe raonable, ciència, amor i perdó; amb l’Evangeli dels dos fills

    Presentació i context • Inici de temporada a “Veus de la parròquia” amb l’Alina i la Montserrat Giró, i el mossèn com a convidat habitual del primer programa del curs. • Ambient proper i comunitari: es contextualitza el paper del mossèn al poble i a la parròquia, i s’anuncia el tema central del dia: un llibre recomanat pel mossèn. El llibre recomanat: “Deu raons per creure en Déu” (Oriol Jara, 2022) Per què aquest llibre • Curt, accessible i actual (2022): pensat per arribar a molta gent sense “castigar” amb lectures massa llargues. • Autor conegut a ràdio i televisió, nascut el 1980: proximitat generacional i llenguatge planer. Procés de fe de l’autor i arguments • De l’agnosticisme a un camí de fe que passa per l’interès inicial pel judaisme i la lectura filosòfica (Grècia, Aristòtil, causa primera). • La idea de Déu com a origen, fi i ordenador del que existeix: arguments racionals més que religiosos en sentit estricte. Cita clau del llibre “Creure en Déu és obeir-lo, fer-li cas, seguir els seus consells, les seves lleis, i en última instància el seu exemple, representat per Jesucrist. Aquesta és la via de creure en Déu, i a través d'aquesta fe, millorar la teva vida, fer una vida més sana, físicament, mental i espiritual.” • Idea força: la fe és raonable i saludable, i es concreta en un camí de vida i d’exemple (Jesucrist). Raó, natura i Jesucrist • L’ordre profund de la realitat (lleis físiques, valències, recerca d’equilibri) fa pensar en més que atzar. • La bellesa de la natura (flors, creixement d’una llavor) com a signe que suggereix sentit i gratuïtat. • El “salt cristià”: de la idea de Déu a Jesucrist, com a manifestació i proximitat de Déu. Camins de fe i Déu proper • Diversitat de camins: raó, experiències vitals, educació, cultura, lectura dels Evangelis o de la Bíblia. • Resposta a la modernitat: crítica a la reducció de la fe a irracionalitat des de la Il·lustració i el deisme; en el cristianisme, Déu és proper i “trenca el cel” per apropar-se. • L’amor patern/matern com a experiència humana que pot obrir a entendre un Déu que estima; però també la dificultat si hi ha ferides d’origen. Temes centrals de les “deu raons” (tal com apareixen al diàleg) 1) “Perquè vull la veritat” • Desig universal de veritat i rebuig de l’engany; la recerca honesta en qualsevol disciplina és un camí cap al que és real. 2) “Perquè estimo” • L’amor com a do i donació gratuïta a l’altre; allò que més ens identifica amb Déu (“Déu és amor”). 3) “Perquè sóc pecador” (i el perdó) • Reconèixer la pròpia fragilitat obre a la conversió i a aixecar-se; els salms i l’Escriptura alimenten aquest camí. 4) “Per la ciència” • La ciència, ben entesa, no allunya sinó que aproxima al Misteri; idea atribuïda a Pascal: “una mica de ciència allunya, molta ciència apropa”. El cosmos ordenat interpel·la sobre un “coordinador”. Crida, gratitud i llibertat • No només “cerquem” Déu; sovint és Déu qui ens crida. L’actitud d’agraïment disposa el cor. • Jesucrist, estimable i proper: porta els nostres pecats i allibera; tot respectant la llibertat humana. Evangeli del diumenge: la paràbola dels dos fills (Mt 21, 28-32) • Lectura i breu comentari: fer la voluntat del Pare no és qüestió de paraules sinó d’obres i conversió. • Els més desvalguts (publicans i prostitutes) passen davant quan hi ha penediment i fe. Crida a l’acollida universal i a ser coherents. Recomanació i tancament • Recomanació final del llibre d’Oriol Jara (Editorial Albada) i invitació a llegir-lo. • Recordatori de la repetició del programa, agraïments i comiat: “que Déu ens acompanyi”.

  • 29'

    Veus Parròquia del 21/6/2023 — Corpus i Càritas, Sagrat Cor a Sant Just i rutes jubilaries: Liébana, Bellpuig i esglésies de Sant Just i Sant Pastor

    Panorama general Podcast de divulgació històrica i local que, aprofitant el mes de juny i la festa de Corpus, recorre la memòria popular i aprofundeix en la història i la tasca de Càritas (internacional, europea, espanyola i local a Sant Just). Després, presenta la devoció del Sagrat Cor amb focus en el monument i el barri del Sagrat Cor de Sant Just, i tanca amb propostes de pelegrinatge i visites: Any Jubilar liébanès (Santo Toribio), jubileu a Bellpuig (Sant Crist de Bormio) i dues esglésies dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Corpus i Càritas Dites i records del Corpus • Evocació de la dita popular: “de prop o de lluny, Corpus pel juny” i les catifes de flors als carrers de la infantesa. • Records sensorials: l’olor del xiprer talladet i de la ginesta. Què és Càritas i com neix (final s. XIX – 1950) • Entitat de l’Església per a la caritat fraterna i l’acompanyament de persones en necessitat. • Inicis vinculats a les obres de caritat a França i Alemanya; impuls coordinador a Friburg (1897) sota el nom de “Càritas”. • Durant la I Guerra Mundial: assistència a presoners, orfes i serveis d’enllaç, sense distincions. • 1950: impuls a Roma i creació de la Conferència Internacional de Càritas Catòlica. Càritas avui: Internacional i Europa • Xarxa humanitària en 200+ països: distribució d’aliments, refugi, aigua i respostes d’emergència; acció davant catàstrofes i canvi climàtic; construcció de pau i denúncia d’injustícies econòmiques dins la doctrina social de l’Església. • Càritas Europa (1971): present a 44 països; centra’s en pobresa, desigualtat, migració i asil; cooperació amb institucions europees i administracions públiques. Càritas Espanyola: història i impacte • Arriba el 1942 (entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial): sensibilització social, ajuda als pobres i campanyes benèfiques de Nadal. • 1948–50: acollida de milers de nens austríacs i alemanys; 1951–mitjans 60: distribució d’ajuda alimentària americana (record de la llet en pols a escoles). • Anys 80: davant la crisi i l’atur, aposta per cooperatives laborals, formació i treball digne. • Avui: present a 70 diòcesis, 5.402 parròquies, amb 5.324 treballadors i 81.182 voluntaris. "La principal tasca no és només donar productes, sinó ajudar perquè tothom pugui tenir un lloc de treball digne i formació." Càritas Sant Just: dades, campanyes i concert solidari • Equip parroquial: 29 voluntaris + suport de joves de 4t d’ESO (aprenentatge i servei). Pressupost anual: 24.000 € + 11.000 € (donació extraordinària municipal). • Tasca principal: distribució d’aliments i productes d’higiene a famílies de Sant Just derivades per Serveis Socials. • 2022: 9.622 kg d’aliments (5.607 kg del programa europeu FEAT i la resta, donacions veïnals; reforç en campanya de Nadal). Cistelles de recollida a l’entrada de l’església i campanyes a escoles i biblioteca. • 31 de maig: concert solidari al Pati de les Escoles (Justícia i Pau + Tallers de Música + Ajuntament). Sense entrada, amb aportació d’aliments o diners: es recullen 63 l d’oli i 100+ kg d’aliments i neteja. Devoció al Sagrat Cor Origen i expansió de la festa • Segle XVII: primera celebració per Jean Eudes (1670); visions de Margarita Maria Alacoque (1674) que fixen la festa el primer divendres després de Corpus. • Lleó XIII (1899): universalitza la celebració a totes les diòcesis. Monuments i llocs emblemàtics • Referents mundialment coneguts: Basílica del Sacré-Cœur (París, Montmartre) i Crist Redentor (Rio de Janeiro). • A Espanya: Cerro de los Ángeles (Getafe), on el 30/05/1919 es consagra Espanya al Sagrat Cor (amb el nunci, la família reial i una gran multitud). • A Barcelona: Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo. El Sagrat Cor a Sant Just: barri, torre d’aigües i memòria • Urbanització Sagrat Cor (1924) als terrenys d’en Gaspar Modolell: casetes adossades entorn d’una plaça circular amb torre-dipòsit d’aigua (primer que s’hi construeix). • Dedicació al Sagrat Cor (1925), amb escultura beneïda el 19 de juliol; plantació de 63 ginkgos que doren la plaça a la tardor. • Guerra Civil: la imatge és enderrocada. El 1945, nova escultura d’Xavier Modolell, beneïda pel bisbe Gregori Modrego; ballada de sardanes a la tarda. • 1965: inauguració de l’enllumenat públic de la zona. • 16 de juny (festa litúrgica): ofrena floral i pregària de la comunitat (120+ assistents); mosaic floral multicolor. "És un lloc encantador, romàntic i tranquil, on asseure’s a llegir, meditar o pensar en les vostres coses." • 2025: centenari de la primera imatge a la Torre d’Aigües; proposta d’un acte institucional (sardanes o concert). Propostes de pelegrinatge i visites Any Jubilar liébanès: Monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantàbria) • Al cor dels Picos de Europa (comarca de Liébana, Mont Biorna). Jubileu cada cop que el 16 d’abril cau en diumenge. • Centre cultural: el beat de Liébana hi escriu (776) els Comentaris a l’Apocalipsi; múltiples còpies il·luminades (els Beatus). Se’n conserven 24 exemplars; a Catalunya, als museus de les catedrals de Girona i la Seu d’Urgell (el de Girona atribuït a la miniaturista Egeria). • Relíquia: el Lignum Crucis, el tros més gran conservat de la Creu de Crist (xiprer palestí, >2.000 anys; segment del braç esquerre amb el forat del clau). Custòdia franciscana des de 1961. • Com arribar: en cotxe (visita guiada gratuïta per un franciscà) o a peu pel camí liébanès (desviament del Camí del Nord o del Camí Francès): 70 km / 4 dies entre paisatges naturals de gran bellesa. Jubileu a Bellpuig: Sant Crist de Bormio (Urgell, Bisbat de Solsona) • Any jubilar pels 400 anys de l’arribada del Sant Crist i 70 anys del retorn de la imatge (1963) després de la Guerra Civil. • Història: escultura miraculosa procedent de Bormio (Lombardia); resistí tres intents de crema (1620). Arriba a Barcelona (Jerònimes), on fa miracles; el 1623 es porta a Bellpuig i torna la vista a un nen el mateix dia. • Guerra Civil: destrucció. 1963: l’escultor Jaume Parelló en fa la còpia (fusta dels Alps) i es retorna a Bellpuig. • Descripció: Crist de fusta clara, trets de transició romànic-gòtic, sense corona d’espines (porta corona metàl·lica posterior de raigs), tres claus, cabellera marcada, proporcions allargades. • Visites: la Confraria de la Puríssima Sang organitza visites guiades; sense Porta Santa (l’església té una sola porta), però es convida a viure cada dia com a dia sant. Esglésies de Sant Just i Sant Pastor Sant Justo de la Vega (León) • Parròquia al Camí de Santiago, prop d’Astorga, amb festa major el 6 d’agost. • Conserva la torre campanar del s. XVI; la resta, reconstrucció moderna de l’arquitecte Javier Soto (pissarra negra i maó vermell), integració sobria i agradable. Segòvia • Església romànica (s. XII–XIII); declarada Bé d’Interès Cultural (1996). • Restitució de les pintures romàniques (descobertes el 1963): Apsis amb Pantocràtor i laterals amb la Passió i mort de Jesús; possiblement Sant Just i Sant Pastor nimbats amb palmes del martiri. • Vitrall modern amb els sants, digne de recordatori de festa major. Entrada lliure (hi ha capsa per a la voluntat). Tancament • Comiat amb bones vacances i falca final de Ràdio d’Esvern.

  • 29'

    Veus Parròquia del 14/6/2023 — Ecologia i Eucaristia: Laudato si, camins de salvació i xarxa d’ecoparròquies

    Panorama general Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) Tema central: relació entre ecologia i Eucaristia, a partir de l’encíclica Laudato si i de la pràctica de les ecoparròquies. "L’Eucaristia és un acte d’amor còsmic que uneix el cel i la terra". Context: emergència planetària i ODS 2030 Crida d’alarma científica: una dècada de llums i ombres que acaba amb fracassos polítics davant l’emergència ambiental i la denúncia dels joves per la irresponsabilitat adulta. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, 2015-2030): • Eliminació de la pobresa i la fam • Accés universal a aigua, energia, educació i salut • Ciutats sostenibles, protecció d’ecosistemes, reducció de desigualtats • Consum i producció responsables, treball decent, pau i justícia Fre a l’aplicació: interessos dels poderosos i individualisme per davant del bé comú. Importància de l’encíclica Laudato si (2015) El Papa Francesc proposa una lectura dels signes dels temps i una conversió ecològica integral. Les claus de resposta no són només científiques o tècniques, sinó ètico-morals: arrel en el cor de l’ésser humà. Crida a tota la humanitat, especialment als catòlics, a reorientar vida, comunitat i economia cap a la cura de la casa comuna. Tres camins de salvació (espiritualitat ecològica cristiana) 1) En Déu Creador Pas de la dominació/depredació a la contemplació, lloança, acció de gràcies i cura de la creació. 2) En Jesucrist, Fill encarnat Superar desigualtats, cobdícia i egoisme; viure la fraternitat, l’esperit de servei, la sobrietat alliberadora i l’opció pels pobres. 3) En l’Esperit d’Amor Sortir de la indiferència i la passivitat cap a l’acció i el compromís. Parròquies i comunitats ecosolidàries: què són i com hi caminem Ecoparròquies: petits nuclis on l’estima per la creació es fa evident; es dialoga sobre medi ambient i condicions de vida amb la interrelació entre justícia social i ambiental. Integració en la vida pastoral: • Formació i aprofundiment en la conversió ecològica integral • Incorporació de continguts ecològics i socials a catequesi, grups d’adults i espais parroquials • Espiritualitat (reflexió, contemplació, celebració, pregària) per ancorar canvis d’hàbits • Gestió ambiental responsable de la comunitat • Compromís social per orientar política i economia al desenvolupament humà integral Com esdevenir ecoparròquia: • Voluntat i camí gradual, segons la realitat de cada comunitat • Suport de Justícia i Pau: assessorament, materials, tallers, recessos, jornades i itineraris • Xarxa d’ecoparròquies i plataforma web per intercanvi d’experiències i treball en xarxa • Contacte: [email protected] Eucaristia i ecologia: la natura elevada a Déu Els sagraments assumeixen la matèria creada (aigua, oli, foc, colors) com a do de Déu i mediació de vida sobrenatural. En l’Eucaristia, les coses creades arriben a la seva major elevació: Déu fet home es fa pa i entra en la nostra intimitat. L’Eucaristia com a centre vital de l’univers i foc desbordant d’amor i vida: • Unió del cel i la terra • Acció de gràcies còsmica de tota la creació • Orientació de la creació cap a la divinització i la unificació en el Creador Conseqüència pràctica: llum i motivació per a la custòdia de les coses creades. "Sense l’Eucaristia, difícilment cap activitat ecològica eclesial serà transformadora". El valor del diumenge Dia del Senyor i de la Resurrecció: primícia de la transfiguració de tota la realitat creada. Repòs i festa: conreen una actitud receptiva i gratuïta que prevé l’activisme buit i el desenfrenament orientat només al benefici personal. Efecte social i ecològic: ampliar la mirada cap als drets dels altres, la protecció de la natura i l’atenció als pobres. Enfoc teològic (Ioannis Zizioulas) Supera la visió de l’Eucaristia com a objecte privat: és esdeveniment i praxi de tota l’Església, amb la presència de Crist que salva i reconcilia. L’ètica neix de la transfiguració i renovació en Crist, no de normes abstractes. En l’Eucaristia es tasta la salvació futura i es fa possible, aquí i ara, la nostra divinització; així transfigura el món. Vida parroquial i pregària La parròquia de Sant Just d’Esvern i els seus grups són ecoparròquia activa: aportacions setmanals al full dominical, reflexió sobre el Corpus i la justícia social. Pregària final: "Senyor Jesús, sigueu ben a prop nostre... Ensenyeu-nos a estimar; feu que no en tinguem prou d’estimar només els qui ens estimen. Amén". Idees clau Ecologia integral: indestriable de la vida sacramental i la justícia social. Eucaristia: font i cim d’una ecologia cristiana transformadora. Comunitats: espais on la fe inspira hàbits i polítiques al servei del bé comú i la casa comuna.

  • 30'

    Veus Parròquia del 7/6/2023 — Dones africanes que inspiren: Wangari Maathai, Chimamanda Ngozi Adichie i la lluita per medi ambient, drets i democràcia

    Resum general En aquest capítol de Veus de la Parròquia (Justícia i Pau Sant Just), es tanca la temporada dedicada a l’Àfrica posant el focus en les dones africanes: el seu paper clau, sovint invisible, i figures que han marcat la diferència. La conversa se centra especialment en Wangari Maathai i en la veu literària de Chimamanda Ngozi Adichie, i es completa amb altres referents i un balanç final de temporada sobre desenvolupament, migracions i el futur del continent. Dones a l’Àfrica: marc i propòsit Objectiu: cloure l’itinerari sobre l’Àfrica parlant de les dones que han sostingut famílies, comunitats i països. Idees clau: Les grans transformacions també provenen de veus anònimes. Visibilitzar figures destacades ajuda a trencar estereotips i a inspirar acció. Wangari Maathai: medi ambient, drets humans i democràcia Bio i reconeixement: primera dona africana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau (2004) per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau. Visió integral i pionera (des dels anys 70): va unir medi ambient, drets humans i pau, denunciant l’antropocentrisme i el model extractiu. Activisme i riscos: resistència valenta a règims dictatorials, persecucions i agressions per defensar boscos i espais comunitaris. Solucions arrelades al territori: fundadora del Green Belt Movement (Moviment del Cinturó Verd), que va mobilitzar sobretot dones rurals per a: Recol·lecció de llavors, vivers i reforestació massiva (més de 40 milions d’arbres). Dignificar l’accés a aigua, llenya i aliments, enfortint l’autosuficiència local. Incidència política i global: diputada, secretària d’Estat de Medi Ambient a Kènia, Missatgera de la Pau de l’ONU i referent internacional fins a la seva mort. Missatge de fons: sense ètica global i cura de la natura, no hi ha pau possible. “La pau a la Terra depèn de la nostra capacitat per assegurar el medi ambient.” “Fins que no facis un forat, plantis un arbre, el reguis i el facis sobreviure, no has fet res: només estàs parlant.” Literatura i veus contemporànies: Chimamanda Ngozi Adichie El “perill d’una història única” La literatura com a eina de denúncia i consciència. Adichie alerta del perill d’una narrativa única dictada pel poder que simplifica i estigmatitza realitats: cal multiplicar veus i contextos. Obres i formats: títols com We Should All Be Feminists i Purple Hibiscus, i difusió a través de TED Talks i xarxes per arribar a públics diversos. Mirada científica que acompanya (Jordi Serrallonga) Recordatori crític: les suposades “races humanes” no existeixen científicament; són un constructe històric del colonialisme i el poder. Clau metodològica: practicar el pensament crític i revisar els estereotips sobre l’Àfrica i la diversitat humana. Altres dones que han obert camí Funmilayo Ransome‑Kuti (Nigèria): activista per la independència, els drets de les dones (vot, igualtat i justícia). Va organitzar moviments massius (fins a 20.000 dones) i és un símbol d’empoderament. Hadijatou Mani (Níger): venuda com a esclava amb 12 anys; després d’haver estat empresonada injustament, va denunciar el seu amo i l’Estat i va guanyar el cas, marcant un precedent contra l’esclavatge encara existent de facto en alguns països. Resum de temporada i reptes de futur (Jesús Castro) Diagnosi i potencial: Nacions Unides veu l’Àfrica com el continent amb més potencial de futur en terres i producció d’aliments, si es garanteixen energia i mitjans. Migracions i valors: cal ajudar al desenvolupament local per evitar migracions forçades i revisar la manca de valors en el tracte als migrants a Europa. Demografia: edat mitjana a l’Àfrica ~25 anys vs. Europa ~50. Un repte i oportunitat clau. Difusió i continuïtat: els programes s’han compartit amb Justícia i Pau (Madrid, Catalunya) i es planteja impulsar inversions europees (banca i capital) per al desenvolupament africà. Missatges de servei i campanyes Bici sense edat: voluntariat per combatre la soledat de la gent gran amb passejades en tricicles. Aigua i sequera (Generalitat): cada gota compta; control de l’aixeta com a acció quotidiana. Voluntariat per la llengua: practicar i acompanyar en l’ús del català; “quan parles, fas màgia”.

  • 30'

    Veus Parròquia del 31/5/2023 — La sogra de Pere, les dones a la Bíblia i el celibat: guarició, servei i una Església inclusiva

    Idea central de l’episodi Aquest episodi gira al voltant del relat de la sogra de Pere als evangelis i el que implica per a la vida eclesial: la visibilitat de les dones (sovint sense nom), el debat sobre el celibat i la necessitat d’una Església més inclusiva i menys patriarcal. A partir d’aquest passatge, es desplega una lectura que posa l’accent en la guarició, el gest de Jesús i el “servei” com a resposta activa i digna, no pas com a submissió. "Jesús no va deixar normes ni estructures… ens va deixar una manera de viure." "…que el celibat no sigui una obligació, sinó una opció en llibertat." Convidada i context Marta Ruiz: llicenciada en Filologia Anglesa, professora i voluntària activa a la parròquia (grup de dones, Càritas, Sant Just Solidari). Compromís social: alfabetització de dones migrants (Índia, Pakistan, sud-est asiàtic) i sensibilitat per l’ecologia i l’aprofitament responsable. Temes principals Dones a la Bíblia i invisibilitat: moltes dones no apareixen amb nom; la “sogra de Pere” n’és un cas destacat que obre lectures significatives. Pere casat i el celibat: si Pere tenia sogra, estava casat; s’interroga la teologia patriarcal i es proposa el celibat com a opció, no imposició. De la sinagoga a la casa: pas del temple a l’àmbit domèstic com a espai de comunitat, on les dones haurien pogut tenir lideratge i presidència inicials. Guaricions de Jesús: el contacte (tocar, agafar la mà) i el verb grec egeirō (aixecar/ressuscitar) com a símbol d’alliberament i nova vida. Servei com a resposta: la sogra de Pere “s’aixeca i serveix” no com a submissió, sinó com a acollida i lideratge comunitari. Malaltia i fe: superar la idea de “càstig de Déu” i entendre les malalties en clau humana i social, amb responsabilitat compartida. Transgressió de la llei (sàbat): Jesús posa la persona per davant de la llei; la comunitat cristiana és cridada a discernir en aquesta línia. Moments clau i arguments 1) Dones a la Bíblia i la “sogra de Pere” • Dades compartides: a l’Antic Testament hi ha moltes dones, però en gran part sense nom; al Nou Testament, també abunden les anònimes (samaritana, hemorroïssa...). • El cas “sogra de Pere” mostra invisibilització però també desencadena una pregunta: Pere era casat i, tot i això, esdevé referent comunitari. 2) Celibat, patriarcat i Església integradora • Es qüestiona la teologia patriarcal i es reclama revisió de les estructures heretades, a la llum de l’Evangeli. • Proposta: celibat com a opció lliure, no obligatòria, i inclusió de les dones en el ministeri i la vida comunitària. 3) De la sinagoga a la casa: comunitats primitives • Jesús surt de la sinagoga (espai de la Llei) i entra a casa de Pere (espai comunitari i d’acollida). • En les primeres comunitats, la casa podria haver estat presidida per dones, amb funcions d’organització i lideratge. 4) Lectura del relat: guarició i servei • Estructura comuna als sinòptics: arribada de Jesús → guarició → servei. • La febre (en aquella cultura) podia llegir-se com a impuresa o càstig; Jesús trenca aquesta lògica amb un gest de proximitat i tendresa. • El contacte (tocar, agafar la mà) comunica dignitat i alliberament. • El verb grec egeirō (“aixecar”) remet a ressurrecció: la guarició és nova vida i missió. 5) Servei: no submissió, sinó lideratge i gratitud • “S’aixeca i serveix” indica autonomia i iniciativa: la dona coneix la seva missió i acull la comunitat. • El servei s’entén com a lideratge hospitalari, no com a rol subordinat. 6) Malaltia i responsabilitat • Es desmunta la idea de la malaltia com a càstig diví; es llegeix com a part de la condició humana i de dinàmiques socials. • Crida a unir fe, responsabilitat i humilitat davant el sofriment. 7) Profecia i confiança • Es vincula el relat amb Isaïes: Jesús porta les febleses del poble. • La confiança (Simó que demana per la seva sogra) i la llibertat humana són claus per a una fe madura. 8) Sàbat i primacia de la persona • Jesús cura en sàbat: la llei queda al servei de la vida i la misericòrdia. Paraules clau • Dones a la Bíblia • dones sense nom • sogra de Pere • Pere casat • celibat opcional • patriarcat • Església inclusiva • comunitats primitives • casa vs sinagoga • guaricions de Jesús • servei • egeirō • Isaïes • sàbat • Maria Magdalena • fe i confiança • malaltia i fe • migrants i alfabetització • Càritas • ecologia

  • 27'

    Veus Parròquia del 17/5/2023 — Montserrat: muntanya, santuari i comunitat — 75è de l’entronització, Escolania, Vespres i record del P. Josep Massot

    Introducció Veus de la Parròquia dedica el programa a Montserrat, presentat amb diàleg entre Carles Hernández i Lluís, combinant explicació històrica, vida espiritual i música. Què és Montserrat? Tres dimensions clau: Montserrat és una muntanya, un santuari i una comunitat (doble: monjos i escolans). La devoció popular catalana es concentra en la Moreneta (Mare de Déu de Montserrat), eix de l’espiritualitat del país. Música i devoció S’evoca la devoció amb peces musicals com “El morenet en sou” (del disc “Ajudem Montserrat”). 75è aniversari de l’entronització (1947): reconciliació i cultura Context: 1947, entronització pública de la Mare de Déu a Montserrat, commemorada fa 75 anys. Significat històric: després de la Guerra Civil, l’acte va ser un pas cap a la reconciliació i per a la defensa de la cultura i llengua catalana. Josep Benet (historiador i futur senador) hi tingué un paper destacat, en una època de franquisme ofegador de l’associacionisme i la cultura. “Celebrar el 75è aniversari de l’entronització de la santa imatge de la Mare de Déu no ha de ser celebrar un fet llunyà… vol dir fer memòria viva, viure avui la presència, la intercessió i l’esguard amorós de la Mare.” — Manel Nin, bisbe d’Atenes (rit bizantí) i monjo de Montserrat Vigília del 27 d’abril i la música a Montserrat La vigília de Santa Maria de Montserrat (27 d’abril), molts joves pugen a pregar; alguns s’hi hostatgen a l’hostatgeria. Celebracions amb cants de lloa nça a la Mare de Déu i protagonisme del nou orgue del santuari. Peça destacada: l’“Messies” de G. F. Händel (Aleluia), interpretat al nou orgue. L’Escolania de Montserrat: missió, formació i repertori L’Escolania, educada pels monjos benedictins, acompanya el cant litúrgic i el culte. Formació integral: surten molt ben preparats acadèmicament i, especialment, musicalment. Repertori i difusió: disc “El nostre Nadal”; peça emblemàtica: “El noi de la Mare”. Continuïtat i novetats Molts antics escolans s’integren a la coral d’antics escolans de Montserrat (a Sant Just n’hi ha diversos membres). Novetat: formació d’un cor mixt de cambra, primer cop que s’incorporen veus femenines a l’entorn de l’Escolania. Les Vespres i la Litúrgia de les Hores Les Vespres són una de les hores de la Litúrgia de les Hores (Regla de Sant Benet): prima, laudes, terça, sexta, nona, vespres, completes. A Montserrat, les Vespres se celebren cap a les 18:45 i hi participen fidels i, sovint, els escolans. Culminen amb el cant del Pare Nostre. In memoriam: P. Josep Massot i Muntaner (80 anys) Darrer traspàs a la comunitat: el P. Josep Massot i Muntaner, figura clau de la cultura catalana. Trajecte: mallorquí, format en lletres a Barcelona; monjo de Montserrat i, des dels 27 anys, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (més de 50 anys). Impacte: impulsor de la història, literatura, música, art i llengua catalana; director durant dècades de la revista Serra d’Or (projecció d’autors diversos, creients o no). Reconeixements: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012), doctor honoris causa (UIB), membre de l’IEC i d’altres institucions. Condol institucional: el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament el van recordar com un savi, “potser el darrer dels savis enciclopèdics”. Tancament Cloenda del programa i informació de reemissió en horari de dissabte al migdia.

  • Veus Parròquia del 10/5/2023 — Àfrica: recursos naturals i minerals crítics, la maledicció dels recursos i la pugna geopolítica (Xina, Occident i Índia)

    Tema i context del programa Avui, al programa Veus a la Parròquia (Ràdio d’Esvern), el grup Justícia i Pau dedica la seva intervenció a un tema d’actualitat i gran interès: els recursos naturals d’Àfrica. El convidat, Jesús García, exposa dades, exemples i implicacions geopolítiques de la riquesa mineral i energètica del continent. "No hi ha amics, només interessos" Dades clau d’Àfrica Dimensions i població • Superfície: 30,3 M km² (≈ 20% de les terres emergides) • Població: >1.300 M (≈ 17% de la població mundial), repartida en 54 Estats • Densitat (2020): 35 hab/km² (inferior a la mitjana global de 47 i molt per sota d’UE) • Projecció: cap a 2050 la població es podria duplicar Terres conreables i agricultura • Àfrica disposa del 24% de les terres conreables del món, però només produeix el 9% de la producció agrícola global • Forta desigualtat territorial: zones desèrtiques (Sahel) vs. zones molt humides i fèrtils al voltant de conques hidrogràfiques i grans rius • Conseqüència: episodis històrics de fam per falta d’explotació agrària bàsica i d’infraestructura Riquesa mineral i energètica Minerals crítics i reserves • Àfrica posseeix prop d’un terç de les reserves minerals mundials i un ventall d’uns 60 minerals clau • Podis i percentatges destacats: • 90% de platinoides (rodi, platí, paladi) — catalitzadors d’automòbils, discs durs, fibra òptica, fuel cells, alta tecnologia • 80% de coltan / tàntal — imprescindible per a dispositius electrònics i hardware mòbil • 60% de cobalt i 50% de manganès — essencials per a bateries i transició energètica • 50% de crom — metal·lúrgia i pintures • 46% de diamants, 22% d’or, 12% de fosfats (alimentació, construcció) • Punt clau: la riquesa real es troba al subsol, en minerals crítics per a la indústria d’alta tecnologia Energies i consum • Fòssils: gas (6% de reserves mundials) al nord; petroli (9%) al Golf de Guinea; carbó a l’Àfrica Austral • Renovables: enorme potencial solar al cinturó saharià • Desajust clau: amb 17% de la població mundial, el continent consumeix només el 4% de l’energia • Projecció de necessitats: +75% de consum elèctric en 20 anys per atendre el creixement demogràfic i econòmic La maledicció dels recursos: riquesa al subsol, pobresa a la superfície • Malgrat la riquesa, Àfrica continua sent el continent més pobre: segons BM, ~40% de la població viu amb <2$ al dia • Economies poc diversificades i altament dependents de les matèries primeres; vulnerables a la volatilitat de preus fixats en mercats internacionals • Corrupció i contractes opacs entre elits locals i grans corporacions (occidentals, xineses, índies) que no repercuteixen en benestar general • Resultat: la riquesa es concentra en poques mans, sense transformació productiva local ni valor afegit per a la població Geopolítica de minerals crítics i cadena de valor Àfrica com a eix geoestratègic • Els minerals crítics africans són indispensables per a la indústria d’alta tecnologia (ex.: coltan per a microelectrònica) • Bretxa de cadena de valor: l’extracció és local, però la transformació i el valor afegit es generen fora (microxips, dispositius, etc.) • Dependència reforçada: Àfrica ven commodities amb preus volàtils i compra productes transformats La pugna de potències: Occident, Xina i Índia • Tothom vol els recursos africans per motius econòmics i estratègics, i també pel potencial de mercat intern africà • La relació internacional es guia per interessos: "No hi ha amics, només interessos" El cas de la Xina: diplomàcia, infraestructures i dependència • Estratègia dual: • Accés a matèries primeres (minerals, petroli) • Expansió de mercats per als productes xinesos • Instruments: • Diplomàcia que obre portes a empreses privades xineses i joint ventures • Ajuts i préstecs massius per a infraestructures (viàries, energètiques, portuàries, comunicacions) • Pagaments en petroli i minerals, generant dependència i compromisos a llarg termini • Dades: prop de 2.500 empreses xineses instal·lades i 114.000 M$ d’intercanvis (2016) • Impacte: millora d’infraestructures però endeutament i asimetries en la captura de valor Propostes i sortides per al continent • Redistribució directa dels ingressos de recursos per millorar la vida de la població • Diversificació econòmica i industrialització local per reduir dependència i capturar més valor de la cadena • Control de canals de distribució i capacitat de fixar preus més justos • Integració i cooperació intraafricana (estratègies comunes més enllà del comerç) per guanyar força negociadora i estabilitat Tancament • Missatge central: Àfrica és riquíssima en recursos, però pateix la maledicció dels recursos per la mala governança, la volatilitat i la dependència externa. • Full de ruta: redistribució, diversificació, valor afegit local i unitat regional per agafar la paella pel mànec i transformar la riquesa en desenvolupament inclusiu.

  • 30'

    Veus Parròquia del 3/5/2023 — El campament (Blue Jeans), confiança i xarxes socials: de la intriga juvenil a l’Evangeli de Joan

    Resum de l’episodi En aquest Paraula Viscuda, l’Alina i la Montserrat Giró conversen amb la Lucía Fuentes, estudiant i col·laboradora de la parròquia, sobre el llibre juvenil de misteri El campament de Blue Jeans (pseudònim de Francisco de Paula Fernández). A partir de la novel·la —àgil i plena d’intriga— s’obre un debat ampli sobre confiança i desconfiança, l’impacte de les xarxes socials en la veritat i l’autoimatge, l’individualisme i la competitivitat, i la necessitat d’educació i convivència. El programa es tanca amb la lectura de l’Evangeli de Joan (14,1-14) i una reflexió sobre confiar en Déu i en un mateix. Temes principals • El llibre de Blue Jeans: trama tancada amb deu joves, un assassinat, ritme molt àgil i moments quasi “tarantinians”. • Confiança/desconfiança: definició filosòfica (Francesc Torralba), confiança interpersonal, autoconfiança i el que passa quan la confiança s’esgota. • Xarxes socials: fake news, aparences, pressió per likes i seguidors; com poden fomentar la mentida i trastorns. • Fe i Evangeli: crida de Jesús a la confiança com a camí, veritat i vida; consol i esperança. • Educació i convivència: bullying, empatia, rol de família i escola en la formació crítica. • Comunitat: percepció de falsetat vs bondat; la vida de poble i el suport veïnal. El llibre “El campament” (Blue Jeans) Sinopsi i to • Un magnat sense hereu recluta 10 joves (≤23 anys) amb passats traumàtics a un campament aïllat als Pirineus, sense mòbils ni contacte extern. • Dos monitors (Gema i Martín) canalitzen l’única comunicació. La competició —per esdevenir hereu— es complica quan apareix un mort: el culpable és, forçosament, dins del grup. Mecànica narrativa i intriga • Ritme trepidant, capítols intercalats per personatges i flashbacks que revelen les “taques” del passat. • Lector/a en tensió constant: sospita generalitzada, girs i un final molt “pel·liculero”. Temes destacats des de la lectura de la Lucía • Desconfiança radical en entorns competitius. • El perill de l’ambició sense ètica. • El pes de la veritat en temps de xarxes socials. Valoració de la Lucía • Escriptura molt àgil i fàcil de llegir (“dos llibres en un cap de setmana”). • “No pots confiar en res” i vols seguir llegint; tot i així, cal estar atent per no perdre’s. Xarxes socials i (des)confiança • La novel·la inclou una personatge influencer que exposa la lògica de l’èxit digital a qualsevol preu: aparença, muntatge i mentida funcional. "Lucía… ha mentido en numerosas ocasiones… sobre todo en las redes sociales… Estaba dispuesta a cualquier cosa para triunfar en internet, incluso a vender su alma al diablo." • Reflexió: les xarxes poden normalitzar fake news, modelar desitjos i erosionar la capacitat de discernir (especialment en joves). • Crida als joves: “aneu amb compte; no us cregueu tot el que veieu”. L’objectiu de la cursa és destacar, sovint al marge de la veritat. Filosofia de la confiança i fe Confiança segons Francesc Torralba • La confiança és una relació de rostre a rostre, d’obertura i exposició del propi jo. Sense aquesta base, la vida social s’asfixia en vigilància i por. • Dimensions: confiar en altres, en un mateix (autoconfiança per afrontar l’inesperat) i a nivell col·lectiu (institucions, comunitat). Evangeli de Joan 14,1-14: consol i camí "Que els vostres cors se serenin; confieu en Déu, confieu també en mi." • Jesús es presenta com a camí, veritat i vida; invitació a confiar més enllà de la incertesa. • Aplicació vital: fer el millor possible i confiar; la fe no substitueix l’esforç, el corona. Idees clau per emportar-se • La confiança és necessària, però demana criteri: combina obertura i discerniment. • En entorns competitius i mediats per xarxes, la veritat pot quedar relegada; cal educació en ètica digital. • La comunitat (família, escola, parròquia) és clau per sostenir empatia i convivència. • Confiar val la pena: millor una relació on hi ha risc i creixement que moltes de tancades per por. • La fe ofereix un marc de consol i esperança per perseverar en el bé, fins i tot quan la confiança trontolla.

  • Veus Parròquia del 26/4/2023 — Veus de la parròquia: Setmana Santa a Sant Just, trobada de joves, evolució dels centres de culte, Kenneth Shukuba, arxiprestat i Montserrat al món

    Resum executiu • Programa informatiu amb focus parroquial i diocesà que combina crònica local, dades sobre l’evolució dels centres de culte a Catalunya, un testimoni de migració i vocació, vida d’arxiprestat i patrimoni, i la projecció mundial de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat. • Destaquen: retorn ple a la normalitat de les celebracions de Setmana Santa a Sant Just, trobada diocesana de joves a Vilafranca camí de la JMJ Lisboa, augment d’esglésies evangèliques i musulmanes al mapa de cultes no catòlics, història de Kenneth Shukuba (de pastera a capellà) i patrimoni del Monestir de Montsió, culminant amb un extens recorregut per santuaris de Montserrat arreu del món. "Cada gota compta... La pluja no la controles, l’aixeta sí." Temes principals Crònica de Setmana Santa a Sant Just • Benedicció de Rams multitudinària amb infants, Sopar del Senyor amb lavatori de peus recuperat, Via Crucis amb el Sant Crist, Vetlla Pasqual solemne i Caramelles celebrant la Pasqua. Trobada diocesana de joves a Vilafranca (camí JMJ Lisboa) • Jornada sota el lema «Som testimonis» amb peregrinació, parades d’evangeli i preguntes, dinar comunitari i tallers sobre fe i ciència, experiència missionera, diàleg interreligiós i vocació. • Cloenda amb missa presidida pel bisbe Agustí Cortés. Evolució dels centres de culte a Catalunya (2013–2021) • Catòlics: del 80% (6.701) a 5.956 centres. • Creixen sobretot evangèlics (657→812; 10,9%) i musulmans (231→290). • Altres confessions (budisme, ortodoxa, hinduisme, sikhisme, judaisme) amb creixements moderats o estabilització; destaca el fort creixement ortodox (2004–2013). • Avís metodològic: criteris diocesans desiguals; cal prudència en la comparació. Testimoni: Kenneth Shukuba (de pastera a capellà) • Migració arriscada des de Nigèria, enganys de màfies i empresonaments; promesa de servei després de sobreviure a un naufragi. • Integració a Múrcia, camí al sacerdoci i creació de l’associació Hope Emerca (Hope: esperança; Emerca: «Déu ho vol»), per formar joves a l’origen (infermeria, electricitat, fusteria) i prevenir la migració de risc. Arxiprestat: definició i trobada a Esplugues • Un arxiprestat és una agrupació de parròquies coordinada per un arxipreste. La diòcesi de Sant Feliu en té cinc; Sant Just forma part de l’Arxiprestat de Sant Feliu. • Trobada 2023 a Santa Magdalena (Esplugues): ponència de mossèn Bruno Sánchez (pregària, celebració, missió, acolliment), grups de treball, missa i dinar al claustre gòtic del Monestir de Montsió. Patrimoni: Monestir de Santa Maria de Montsió (claustre gòtic) • Comunitat d’origen dominicà (1347), trasllats successius per segles i vicissituds (pirateria, guerra, desamortització). • Claustre gòtic del segle XIV, avui a Esplugues: desmuntat i traslladat dues vegades, conservació exemplar al segon trasllat. • Debat obert sobre la titularitat i cura del conjunt; necessitat de preservar aquesta «joia medieval». Devoció global a la Mare de Déu de Montserrat • Ruta mediterrània (Roma, Calàbria, Sicília, Sardenya) i Canàries (La Palma, 1513) com a escala històrica. • Amèrica Llatina i Carib: - Colòmbia: Santuari de Montserrate (Bogotà). - Equador: Montecristi (vicissituds de pirates i trasllats). - Puerto Rico: Hormigueros i Moca. - Cuba: ermites a Matanzas i L’Havana. - Brasil: Santos (patrona), Salto i Porto Alegre; tradició benedictina i figura de Bernat de Boil. - Argentina (Buenos Aires, Colònia Caroya, San Miguel de Tucumán) i Xile (Santiago – La Viñita, possible primera església catòlica del país i obra social amb presos). • L’illa caribenya de Montserrat (batejada per Colom, 1493): pervivència del nom i anècdota personal amb visitants de l’illa. Cloenda i vida diocesana • Al Bisbat de Sant Feliu (patrona: Montserrat), només dues parròquies dedicades a la Moraneta (Sant Boi i Viladecans). • Felicitació a totes les Montserrat i recordatori d’antenes del programa.