Veus Parròquia del 24/4/2024 — Article 19 en el 75è aniversari: llibertat d’expressió davant desinformació, guerres i campanyes electorals
Visió general En aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau), Jesús Garcia i Jesús Castro aprofundeixen en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), en el marc del 75è aniversari de la seva aprovació. El focus és com la llibertat d’opinió i d’expressió esdevé clau avui davant guerres, desinformació digital i manipulació política. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió... i a cercar i rebre informacions i idees de qualsevol mitjà sense límit de fronteres." Context: 75 anys de la DUDH i vigència actual La DUDH (10/12/1948) va néixer en el sotrac de la Segona Guerra Mundial i continua plenament vigent davant reptes actuals com crisi climàtica, terrorisme, guerres i discriminacions diverses. Record de les paraules del (alt) comissionat de l’ONU per als Drets Humans: el llenguatge de la DUDH encara té potencial per superar la divisió i la polarització i orientar-nos cap al desenvolupament sostenible. L’article 19: què diu i per què importa Contingut clau Reconeix la llibertat d’opinió i d’expressió com a dret universal, incloent: No ser molestat per les pròpies opinions. Cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense fronteres. Dues dimensions Individual: dret a parlar, escriure i utilitzar qualsevol mitjà per difondre idees. Social: necessitat de mitjans lliures i independents per a un debat públic obert, plural i informat. Tres raons per la seva essencialitat Forma part de la integritat i identitat de la persona. És la condició que empodera altres drets (organitzar-se, informar-se, mobilitzar-se). És prerequisit del desenvolupament social i econòmic. Tema 1 — Conflictes armats: desinformació i periodisme en risc En guerres i àrees de violència, la falsificació i la desinformació esdevenen armes que menyspreen la veritat i ofeguen veus independents. Efecte de la tecnologia: internet democratitza l’accés però també obre noves vies d’opressió i assetjament contra periodistes. Dades rellevants: L’Observatori de l’UNESCO: des de 1993 fins a agost de 2023, 1.614 periodistes assassinats; només el 2023 (fins al gener) 33 periodistes morts. 9 de cada 10 assassinats de periodistes en conflictes queden sense resoldre. El 83% de la població mundial viu en països on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys. Programari d’espionatge Pegasus: utilitzat en almenys 45 països, sovint en secret i fora de marc legal. Exemples recents: reporteres d’RTVE i TV3 obstaculitzades o expulsades mentre informaven, amb assetjament i sexisme. Conseqüències: Autocensura i por entre professionals. Risc vital per periodistes i les seves famílies. El periodisme independent és imprescindible per a la democràcia i l’accés a la veritat. Tema 2 — Internet i xarxes: oportunitats i l’era de les fake news Internet i xarxes socials han empoderat la ciutadania per crear i compartir continguts. Però l’era de la informació porta el seu contrapunt: la desinformació i les fake news que es difonen amb velocitat i amplitud sense precedents, sovint sota anonimat i amb traçabilitat difusa. Referències i dades: Cas paradigmàtic: eleccions EUA 2016 i disseminació massiva de mentides. El terme “fake news” va ser paraula de l’any 2017 segons el Diccionari Collins. Associació d’Internautes (2018): el 70% d’espanyols no distingeix entre informació, rumor o mentida. Respostes i reptes: Algoritmes i eines de verificació (p. ex. a cercadors) amb èxits limitats. Necessitat d’alfabetització mediàtica per al públic i verificació rigorosa per als mitjans. Frase contundent sobre el risc digital: "Internet és un gran abocador de merda" — cal aprendre a discernir què és veritat i què no. Tema 3 — Política i campanyes electorals: manipulació informativa La desinformació electoral (per omissió, inexactitud, tergiversació o notícies falses) erosiona la democràcia. Estratègia detectada: no sempre es busca convèncer, sinó desencantar el ciutadà perquè no vagi a votar, qüestionant el sistema i fins i tot el resultat electoral (exemples: EUA i Brasil). Efecte final: polarització, desconfiança institucional i debilitament de la deliberació pública. Conclusions L’article 19 és avui més crucial que mai: garanteix el dret a informar i ser informat i sustenta mitjans lliures i independents. Davant guerres, plataformes digitals i cicles electorals, cal: Protegir periodistes i combatre la impunitat. Enfortir el pensament crític i la verificació. Reforçar marcs legals i ètics per a una informació verídica i plural.

