Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

97-108 de 481
  • 28'

    Veus Parròquia del 6/3/2024 — Quaresma i Setmana Santa: símbols (vella Quaresma, el número 40, dejuni, processons) i la Festa de Sant Madí (Collserola i Gràcia)

    Visió general L’episodi se situa en una mena de “terra de ningú” del calendari litúrgic i aprofita per oferir un recorregut molt complet per la Quaresma i la Setmana Santa: el seu sentit, els seus símbols i costums (com la vella Quaresma, el dejuni i la cuina tradicional, les passions i les processons amb els armats/manaies). A la segona meitat, s’endinsa en la simbologia vegetal del cicle pasqual (olivera, palmera i llaurer, entre d’altres) i tanca amb una secció d’història local sobre la Festa de Sant Madí (Sant Medir) i la seva romeria a Collserola, amb especial atenció a la tradició de Gràcia i records de Sant Just Desvern. "Serra a la vella, plat d’escudella; serra al belló, plat d’escudelló." Temes principals Quaresma: sentit i símbols El número 40 a la Bíblia i la tradició; la vella Quaresma com a calendari popular; dejuni i abstinència i el seu impacte a la cuina. Pràctiques i cultura popular Conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts) i processons catalanes (Tarragona, L’Hospitalet) amb armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa Olivera (pau, saviesa, fecunditat; Getsemaní; Diumenge de Rams), palmera (victòria, martiri), llaurer (triomf, immortalitat) i altres referències (isop, mirra i àloe, xiprer; Gaudí i la Sagrada Família). Festa de Sant Madí (Sant Medir) Origen de l’ermita, llegenda del sant i el bisbe, romeria moderna impulsada per Josep Vidal i Granés, desfilades i llançament de caramels; records de la participació des de Sant Just Desvern. Punts clau destacats La “vella Quaresma” actua com a calendari popular de set setmanes que visualitza l’austeritat i les privacions del període. El número 40, simbòlic a la Bíblia i en la tradició comparada (Mircea Eliade, sistema pitagòric), reforça la idea de prova i preparació. Dejuni i abstinència: purificació del cos i identificació amb la Passió; fort impacte històric en la cuina de Quaresma (bacallà, cigrons, espinacs, bunyols). Processons i armats/manaies: identitat pròpia a Catalunya (Tarragona, L’Hospitalet) i valor patrimonial; preparació exigent de les esquadres. Simbologia vegetal: Olivera: pau, santedat i força; presència clau a Noè, Judit, el Temple i Getsemaní. Palmera: triomf sobre la mort; símbol dels màrtirs; vinculació bíblica i llegendes apòcrifes. Llaurer: victòria i glòria des de l’antiguitat clàssica fins al Diumenge de Rams. Sant Madí (Medir): romeria arrelada amb fort component cívic-festiu a Gràcia, vinculada a la prometença de Josep Vidal i Granés i amb memòria viva a Sant Just. Detall per blocs Quaresma, sentit i costums • Definició litúrgica i marc temporal; vella Quaresma com a recurs pedagògic popular per comptar les setmanes fins Pasqua. • El número 40: diluvi, desert d’Israel, Moisès al Sinaí, Elies, regnat de David i el dejuni de Jesús; lectura simbòlica (Eliade, sistema pitagòric, el 4 com a ordre del cosmos). • Pràctiques: dejuni (Dimecres de Cendra i Divendres Sant) i abstinència de carn els divendres; translació a la cuina (bacallà, arròs, cigrons i espinacs, bunyols). • Cultura popular: conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç) i processons (Tarragona —interès nacional— i la Cofradía 15+1 de L’Hospitalet), amb protagonisme dels armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa • Olivera: arbre de pau, saviesa i fecunditat; oli per a sagraments (baptisme, unció, ordenació); presència bíblica (Noè, Judit, el Temple, Getsemaní) i a la tradició del Diumenge de Rams. • Palmera: origen desèrtic, símbol de triomf i vida; acollida de Jesús a Jerusalem; identificació dels màrtirs amb la palma; llegenda de la fugida a Egipte. • Llaurer: mediterrani, victòria i immortalitat; arbre d’Apol·lo (ninfa Dafne); corones als vencedors; creença protectora contra llamps; branques beneïdes el Diumenge de Rams. • Altres: presència d’oliveres, palmeres i xiprers en claustres; lectura vegetal a la litúrgia (Isaïes, gra de mostassa); isop a la Crucifixió; mirra i àloe en el soterrament; xiprer com a fusta tradicional de la Creu; lectura simbòlica de l’“arbre de la vida”. Sant Madí (Sant Medir): història i romeria • Ermita romànica a Collserola (terme de Sant Cugat), prop de la via romana Barcino–Castrum Octavianum. • Llegenda: el bisbe Sever i el pagès Madí; el ‘miracle’ de les faves florides; martiri conjunt. • Romeria moderna: impuls de Josep Vidal i Granés (forner); prometença i processó de Gràcia amb cavalls, colles, missa a l’Explanada del Miracle, medalleta amb fava i llançament de caramels. • Memòria local: participació des de Sant Just Desvern (Parets Cerdà, autocars Molist), records familiars i declivi d’aquesta sortida amb el temps. Frases i imatges destacades "Getsemaní vol dir turó de les oliveres." "Les corones de llaurer... símbol de victòria i de glòria." "Els llaminers, en lloc de fer sacrifici... en fan festa grossa." Glossari mínim Vella Quaresma: figura popular de set cames per comptar les setmanes fins Pasqua. Armats/Manaies: comparses vestides de romans que desfilen a les processons. Isop, mirra, àloe: plantes/espècies amb ús ritual i funerari a la Passió.

  • 28'

    Veus Parròquia del 28/2/2024 — Bona nit infinita: repetició, ritme i calma nocturna

    Resum general Aquest episodi és una peça minimalista basada en la repetició constant de la salutació «Bona nit» a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins al final (≈ 1709s). No hi ha canvis temàtics, entrevistes ni seccions informatives diferenciades; el focus és exclusivament en el patró rítmic i el to nocturn. Eix central: repetició de «Bona nit» com a mantra sonor que suggereix pausa i tancament del dia. To i ambient: calma nocturna, simplicitat i possible ús ASMR o de relaxació. Contingut: cap desenvolupament temàtic addicional; és una experiència auditiva sostinguda. "Bona nit" Temes principals Repetició com a recurs sonor • Ús deliberat de la repetició per induir ritme i familiaritat. • La constància crea una sensació de loop tranquil i previsible. Ritme i temporalitat • Intervals regulars (~30s) que marquen un pols temporal estable. • Estructura cíclica sense variacions ni transicions. Ambient nocturn i benestar • Associació directa de «Bona nit» amb tancament, descans i serenor. • Pot funcionar com a fons per a meditació, lectura o adormir-se. Minimalisme i atenció plena • Reducció a un únic element verbal per fomentar l’escolta atenta. • L’absència de temes múltiples reforça la idea de simplicat radical. Estructura i moments clau Inici (0s): comença el patró amb «Bona nit». Desenvolupament (0s–1709s): el patró es manté constant, amb repeticions aproximadament cada 30 segons. Final (≈1709s): es tanca amb la mateixa fórmula, sense coda ni missatge final diferenciat. "Un sol missatge, repetit amb ritme: una cortina sonora per acomiadar el dia." Observacions i usos recomanats • Ideal per a transicions al son, relaxació o com a background suau. • Pot servir com a exercici d’atenció plena centrant-se en la respiració entre repeticions. • Indicat per a qui aprecia el minimalisme sonor i l’ambient sense distraccions.

  • 29'

    Veus Parròquia del 21/2/2024 — Esclavitud, d’ahir i d’avui: Grècia antiga, Espanya i Amèrica, esclavitud moderna, vestigis a Barcelona i vies de solució

    Context i presentació • Programa “Veus de la Parròquia” amb Justícia i Pau (Sant Just) en el marc del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. • Convidats: Teresa Cots i Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just). Tema central: l’esclavitud al llarg de la història i en l’actualitat. L’esclavitud a l’antiga Grècia “Segons Aristòtil, l’activitat dels esclaus es resumia en tres paraules: ‘Treball, disciplina i menjar’.” • Normalitzada socialment i considerada necessària per grecs i primers cristians. • Definició: persona privada de llibertat, susceptible de ser comprada, venuda o llogada. • Civilització micènica: distinció entre esclaus “simples” i esclaus de Déu; alguns podien ser artesans, tenir terres i establir unions amb persones lliures. • Èpica homèrica: predomini d’esclaves dones com a botí de guerra; homes sovint rescatats o morts. • Treballs: agricultura, mines, artesania, servei domèstic i d’escuder en guerra. • Tracte i control: recomanacions clàssiques (Xenofont, Aristòtil) sobre càstigs/recompenses; flagel·lacions i racionament d’aliments/descans. • Relectures històriques: des d’apologies cristianes fins a lectures econòmic-polítiques (p. ex., Karl Marx), i interpretacions del segle XX que veuen l’esclavitud com a base de l’elit ciutadana; la societat moderna, fundada en valors humanistes, l’hauria superada. L’esclavitud a Espanya i a Amèrica • Pràctica present a l’edat mitjana i moderna; abolició a la Península el 1837, però a colònies: Puerto Rico (1873) i Cuba (1880). • Orígens i conflictes: esclavització després de conquestes (p. ex., Màlaga 1487), bescanvi de persones per presoners i finançament de guerres. • Tractats: Tordesillas (1494) i acords posteriors (p. ex., 1713) sobre el comerç d’esclaus; es qüestiona fins a quin punt Espanya fou “la menys esclavista”. • Impacte a Amèrica: col·lapse demogràfic indígena per malalties i tractes violents (descrits per alguns com a genocidi). Sistema d’encomienda i carimbo • 1513/1537-1538: reconeixement de la humanitat dels indígenes i instauració de l’encomienda: treball obligatori a canvi de cristianització i “bon tracte” (sovint incomplert i impune). Abolició el 1791. • 1784: supressió del carimbo (marcatge amb ferro candent) per “acreditar” impostos i evitar contraban d’esclaus — una brutalitat equiparada al marcatge de bestiar. Esclavitud moderna: sectors, països i xifres • Magnitud actual: gairebé 50 milions de persones en situacions d’esclavitud moderna. • Sectors clau: fusta, carbó, or, maons, agricultura; tèxtil, calçat, tecnologia; mineria de diamants, pesca, ramaderia, sucre, cacau, catifes. • Països i casos destacats: - Corea del Nord: màxims de treball forçós. - Kazakhstan: cotó, tabac i construcció amb migrants d’Àsia Central. - Ghana (Llac Volta): pesca amb menors explotats. - Perú, RDC: extracció d’or i minerals en condicions abusives. - Brasil: ramaderia i canya de sucre. - Costa d’Ivori i Ghana: cacau amb uns 2,3 milions de nens. - Pakistan: catifes fetes amb treball infantil. - Malàisia: cadenes de muntatge de tecnologia (empreses proveïdores de marques globals). - Angola: diamants, violència i desplaçaments forçats. • Consum global: les economies desenvolupades importen productes obtinguts en condicions inhumanes (roba, calçat, tecnologia, etc.). • Dades clau actuals: - 27,6 milions de treballadors forçosos. - 22 milions de persones en matrimonis forçats. - 12% de les víctimes: menors; 43%: dones i nenes. • Altres formes greus: tràfic d’òrgans a països amb regulació feble (contrast amb el model altament regulat d’Espanya en donació i trasplantament). Formes d’esclavitud moderna (tipologies i dinàmiques) • Servitud per deute: préstecs que encadenen persones a jornades interminables i salaris irrisoris. • Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (p. ex., camps, explotació agrícola, vaixells de pesca oceànics). • Explotació sexual: dones, nenes i nens forçats a la prostitució; alta rendibilitat criminal; suport d’ONGs en assistència psicològica i reinserció. • Tràfic de persones: engany, coacció i abús sobre persones vulnerables; rutes migratòries mortíferes sense protecció adequada. • Treball infantil: persistència en cadenes globals (contraposat a contextos històrics de mera supervivència). • Matrimonis infantils/forçats: nines obligades a casar-se amb adults molt més grans. Propostes i vies de solució • Millorar i fer complir les lleis i les inspeccions laborals. • Eliminar el treball forçat d’origen estatal. • Reforçar la diligència deguda en empreses i cadenes de subministrament. • Recolzar dones, nenes i col·lectius vulnerables amb protecció social ampliada. • Contractació justa i ètica; pujar l’edat legal de matrimoni als 18 sense excepcions. • Educació com a arma clau per l’autonomia i la prevenció. Vestigis de l’esclavitud a Barcelona • L’Espanya Industrial: capital antillà i comerç d’esclaus. • Porxos Vidal-Quadras: fortuna a Maracaibo. • Porxos d’en Xifré: Josep Xifré Casas (impulsor del Cafè de les 7 Portes). • Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès). • Palau Marc (Rambla Santa Mònica), indià Tomàs Ribalta. • Agustín Goytisolo: fortuna en sucre i explotació d’esclaus. • Companyia General de Tabacs de Filipines. • Palau del Marquès de Comillas. Tancament i recursos • Recordatori del paper de Justícia i Pau Madrid: grup específic contra la trata; és un tema difícil però amb creixent visibilitat i acció. • Crida implícita a la responsabilitat personal i institucional: consum crític, vigilància legal, educació i cooperació internacional.

  • 29'

    Veus Parròquia del 14/2/2024 — Fe, Dona i Sinodalitat: la dona amb hemorràgies (Mc 5,25–34), del Déu Llei al Déu Amor i el lloc de les dones a l’Església d’avui

    Resum de l’episodi Episodi de "Veus de la parròquia de Sant Just i Pastor" dedicat a llegir i reflexionar sobre el passatge de Marc 5,25–34 (la dona que patia hemorràgies) amb la mirada del grup Nostra Dona. A partir del text, es despleguen temes com el pas del Déu Llei al Déu Amor, la dignitat i el paper de les dones a l’Església, la fe que allibera de la por, i la sinodalitat com a camí de renovació impulsat pel Papa Francesc. Temes principals (en síntesi) Lectura bíblica (Mc 5,25–34): la dona marginada per la seva impuresa ritual s’acosta a Jesús amb fe, és guarida i reconeguda en la seva dignitat. Mirada de dona a l’Evangeli: projecte del grup Nostra Dona (amb referència a Teodor Suau) per visibilitzar les dones sense nom i la seva fe exemplar. Del Déu Llei al Déu Amor: Jesús prioritza la tendresa i la salvació per damunt del legalisme. De la por a la confiança: la fe com a camí d’alliberament personal i comunitari; “no tingueu por” com a consigna evangèlica permanent. Igualtat i dignitat: Jesús cura i reconeix homes i dones sense distinció; crida a reconeixement real del paper de les dones a l’Església. Sinodalitat i reforma: el Sínode (continuació del Concili Vaticà II) com a procés universal i de baix a dalt; estil del Papa Francesc (proximitat als pobres, “olor a ovella”). Aplicació pràctica: difondre l’Evangeli com una taca d’oli; la catequesi com a sembra quotidiana. Desenvolupament Context i marc • Record i agraïment a la Lina Santa Bàrbara Sànchez, inspiradora del programa. • Presentació de les convidades (Blassa García i Dolors Cardona) i lectura del passatge de Marc. Lectura i clau exegètica-pastoral • La dona, marginada per la llei d’impuresa, trenca la por, toca el mantell de Jesús i és guarida per la seva fe. • Jesús la fa sortir de l’anonimat, la anomena “filla” i li restitueix la dignitat. L’experiència no queda com a “màgia” oculta, sinó com a testimoni públic que edifica la comunitat. De la por a la confiança • La por paralitza i apaga l’esperança; la fe la transforma en confiança i acció valenta. • Aplicació al present: les dones no han de tenir por de demanar espai i reconeixement a l’Església, des de la pau i la constància. Del Déu Llei al Déu Amor • Marc situa l’Evangeli en temps convulsos (caiguda del Temple, c. 70 dC): Jesús actualitza la Llei en clau de misericòrdia i proximitat. • El nucli de la fe és la confiança; cal passar de espectadors a seguidors. Església sinodal i Papa Francesc • El Sínode com a crida universal que inverteix la “piràmide”: escolta del Poble de Déu, pluralitat de veus i camí compartit. • Estil del Papa Francesc: preferència pels pobres i marginats, sinodalitat, i una Església amb “olor a ovella”. Compromís i difusió • Fer taca d’oli: estendre el missatge amb gestos petits i constants. • La catequesi com a sembra de la llavor de l’Evangeli en els infants. Cites clau "Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau" "No tingueu por" Idees per emportar-se La fe personal té força pública: passa de l’anonimat al testimoni i construeix comunitat. La dignitat de la dona és reconeguda per Jesús i demana coherència a l’Església d’avui. La sinodalitat no és eslògan, és un camí d’escolta, discerniment i corresponsabilitat. De la por a la confiança: la pedagogia de Jesús és tendra, alliberadora i esperançada.

  • 27'

    Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal

    Resum del programa L’episodi combina tradició i història local amb memòria i compromís social. Després d’un homenatge sentit a l’Ina Santa Bàrbara, el programa es submergeix en la Candelera —orígens bíblics, simbolisme de la llum, dites meteorològiques i paral·lels amb la festa de l’os i el dia de la marmota. A continuació, un bloc complet dedicat a Martin Luther King, el moviment pels drets civils i el seu llegat. El tram final destaca una peça d’art gòtic vinculada a Sant Just —una talla de Sant Joan Baptista avui al Museu Frederic Marès— i clou amb notícies parroquials sobre el camí sinodal. Temes principals La Candelera: origen, simbolisme i meteorologia popular • 40 dies després de Nadal, la Candelera commemora la presentació de Jesús al Temple i l’antiga purificació de la mare segons la Llei jueva. • A la parròquia, es manté la benedicció i repartiment d’espelmes, símbol de la llum que clou el cicle nadalenc. Tradicionalment, s’associaven virtuts protectores a les espelmes beneïdes. • Connecta amb costums anteriors (possibles arrels a la parentàlia romana) però amb sentit cristià diferent. • El simbolisme de la llum: vida, saviesa i presència divina per als cristians; el ciri pasqual encén de nou l’Església a la Vetlla Pasqual. "Jo soc la llum del món" • Dites meteorològiques: "Si per la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, l’hivern és viu; i tant si plora com si riu, mig hivern fora". Interpretacions varien segons el territori (pluja/sol vs. fases de la lluna). • La festa de l’os al Pirineu (Vallespir, Andorra) reflecteix creences sobre hibernació i lluna plena/nova; avui sovint coincideix amb Carnaval, però l’origen festiu s’ubica a la Candelera. • Paral·lel amb el Dia de la Marmota (2 de febrer, EUA/Canadà): lectura popular del temps a partir de l’ombra de l’animal. El programa reivindica les tradicions pròpies (festa de l’os) davant la substitució cultural, com passa amb Halloween vs. Castanyada. Martin Luther King: drets civils, pau i llegat • Qui era: pastor baptista, líder dels drets civils als EUA, defensor de la no-violència, la igualtat i la justícia social. • Trajecte vital: nascut el 1929 a Atlanta (originàriament Michael King), esdevé pastor a Montgomery. Context de segregació al Sud malgrat l’abolició de l’esclavitud i la Declaració dels Drets Humans. • Moviment pels drets civils (anys 50-60): lideratge a la Marxa sobre Washington (1963), amb 250.000 persones, impulsant el dret de vot sense discriminació. "Tinc un somni: que els meus quatre fills puguin viure en una nació on no siguin jutjats pel color de la seva pell, sinó pel seu caràcter." • Reconeixements i posicionaments: Premi Nobel de la Pau (1964, el més jove fins llavors). Discurs "Més enllà del Vietnam" (1967) reclamant treva i converses de pau; defensa de la no-violència i el paper de la ONU. • Assassinat a Memphis (1968); James Earl Ray condemnat. Des de 1986, els EUA celebren el Martin Luther King Day. • Llegat i vigència: el programa reflexiona sobre guerres actuals, brutalitat policial, i la persistència de la pobresa i la discriminació, preguntant-se què hauria dit MLK avui. Història local i patrimoni: la talla gòtica de Sant Joan Baptista • Al Museu Frederic Marès (Barcelona, sala 14), es conserva un alt relleu de fusta (probablement d’alber o til·ler) de Sant Joan Baptista (segle XV), procedent de la parròquia de Sant Just. • Context parroquial: l’actual església es consagra el 1571; el culte a Sant Joan era rellevant a la zona (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm, àrea de Can Cuiàs). • Hipòtesi de J. Ochoa: per equipar l’altar de la nova església es va adquirir una magnífica talla gòtica de Sant Joan Baptista; més tard conviu amb el retaule barroc (1636-1637) dedicat a Sant Joan Evangelista. • Fama al segle XIX: esment d’Antoni de Bofarull; visites d’entitats excursionistes. Tanmateix, la peça desapareix de la parròquia. • Probable venda durant les obres de mossèn Massana; passa a la col·lecció Muntades (catàlegs de 1917 i 1931). Durant la Guerra Civil: confiscació, trasllats (Olot, Darnius, Ginebra), recuperació familiar i, finalment, venda al MNAC (1956) i cessió al Museu Marès. Notícies de la parròquia: camí sinodal • Dissabtes 10 i 24 de febrer (10:00–13:00), jornades de reflexió i diàleg als locals parroquials per treballar el camí sinodal proposat pel Papa Francesc. • Eixos de debat: - On estem avui com a parròquia - Com volem la parròquia d’aquí a 10 anys - Com aconseguir-ho (full de ruta realista i participatiu) "La parròquia convida a tothom i espera unes jornades ben participatives."

  • 28'

    Veus Parròquia del 31/1/2024 — Oració i Vida, cures al final de la vida, Candelera, Dimecres de Cendra, record de l’escolà Flix i Setmana del Matrimoni

    Resum del programa En aquest episodi de «Veus de la Parròquia», amb Rodrigo i mossèn Xavier, es tracten diversos temes d’actualitat parroquial i litúrgica, així com reflexions socials i pastorals. Temes principals • Taller d’Oració i Vida: inici, horaris i objectius d’aprofundir en la pregària amb metodologia pràctica. • Intenció de pregària del Papa (febrer): pels malalts en situació terminal; crida a potenciar les cures pal·liatives i a rebutjar l’eutanàsia. • 2 de febrer – Candelera: significat bíblic de la Presentació del Senyor, benedicció de les candeles, i vincle amb la vida consagrada i la gent gran. • Record de l’escolà Josep Maria Flix (70 anys): commemoració i col·locació d’una placa al campanar. • 14 de febrer – Dimecres de Cendra: inici de la Quaresma, celebracions a la parròquia, i praxis: pregària, almoina i dejuni. • Setmana del Matrimoni: recursos per cuidar la vida de parella (app Matrimonion) i web www.matrimoniosesmas.es. Taller d’Oració i Vida Què és i qui l’impulsa • Moviment internacional per aprofundir en la pregària i el tracte amb el Senyor, fundat pel caputxí P. Ignacio Larrañaga. Metodologia i durada • 15 sessions de caire pràctic i teòric, treballant l’Scriptura i diferents maneres de pregar. • Sessions de 2 hores amb exercicis per cuidar la pregària diària i créixer en la pròpia interioritat. Horaris i inscripcions • Dimecres, 17:00–19:00 (la dinamitzadora ve des de Barcelona). • Presentació avui; inici formal del curs: dimecres 7 de febrer (17:00) als locals parroquials. • Obert a tothom: es pot venir directament a apuntar-se a la parròquia o presentar-se el dia 7. Intenció de pregària del Papa (febrer): pels malalts en situació terminal • El Papa Francesc convida a pregar i sensibilitzar-nos per les persones al final de la vida. "Una cosa és que un malalt sigui incurable i una altra és que sigui incuidable." Missatge clau • Cal evitar la cultura del descarte i l’“eliminació” (eutanàsia) i apostar per l’amor al germà mitjançant la cura integral: mèdica, psicològica, social i espiritual. • La sedació pal·liativa pot ser lícita quan és necessària i després d’haver esgotat recursos proporcionats per alleujar el patiment. • Reclam de cures pal·liatives de qualitat i d’una llei integral d’atenció al final de la vida; es lamenta l’aturada de la llei per a malalts d’ELA. 2 de febrer: Presentació del Senyor (Candelera) Significat bíblic i litúrgic • Als 40 dies del naixement, Jesús és presentat al Temple; la família ofereix dos coloms com a ofrena. • En l’encontre amb Simeó i Anna, Jesús és reconegut com a “llum per a les nacions”. • D’aquí la benedicció de les candeles a l’inici de la missa: acollim Crist com a llum que dóna sentit i fortalesa. Altres aspectes • Jornada de la vida consagrada i celebració vinculada a la gent gran (Vida Creixent). • “Data límit” per retirar el pessebre a les cases. • A la parròquia: benedicció d’espelmes i inici de la missa a la porta del temple. Pausa musical: Grup Bona Nova • Cançó amb to de pregària i guariment (“Tocaré l’extrem del teu vestit, Jesús”), que ajuda a la connexió espiritual. Record de l’escolà Josep Maria Flix (70è aniversari) • Commemoració del tràgic accident del 5 de febrer de 1954: en un dia de fort fred, l’escolà va relliscar i va quedar penjant de la corda del campanar. • Durant la missa es farà memòria i es col·locarà una placa a la porta d’accés al campanar. Agraïment al servei de tants escolans i al seu testimoni. 14 de febrer: Dimecres de Cendra i inici de la Quaresma Celebracions a la parròquia • Imposició de la cendra sense missa: 17:30 (dos quarts de sis), especialment per a infants i famílies de catequesi (obert a tothom). • Missa de les 20:00 amb imposició de la cendra. Viu la Quaresma: eixos clàssics • Pregària, almoina (ajut als pobres) i dejuni (abstinència de carn i moderació), també renúncies útils: mòbil, televisió, continguts supèrflus. • Temps per a l’interioritat, discernir el sentit de la vida i créixer en la relació amb Déu. • Coincideix amb Sant Valentí: es recomana avançar o posposar celebracions de parella. També se celebra la memòria dels sants Ciril i Metodi, copatrons d’Europa. Setmana del Matrimoni • Iniciativa de les Delegacions de Família i Vida al voltant de Sant Valentí per cuidar el vincle conjugal. Diagnòstic i propostes • La gran “epidèmia” social és la dels divorcis; cal donar temps de qualitat a la parella i reforçar xarxes de suport (p. ex. padrins que ajudin amb els fills). • Recursos: app Matrimonion, vídeos, propostes de diàleg, recesos i passejos per enfortir la comunicació. • Més informació: www.matrimoniosesmas.es. Dates i dades clau (recordatori ràpid) • 2 febrer: Candelera (Presentació del Senyor) i benedicció de candeles. • 5 febrer: Record de l’escolà Josep Maria Flix i placa al campanar. • 7 febrer, 17:00: inici formal del Taller d’Oració i Vida (dimecres, 17:00–19:00; 15 sessions). • 14 febrer: Dimecres de Cendra (imposició 17:30 i a la missa de les 20:00); inici de Quaresma; suggeriment d’adaptar la celebració de Sant Valentí.

  • 28'

    Veus Parròquia del 24/1/2024 — Consum responsable i Drets Humans: de la fam global a la IA per a la pau

    Idea general Conversació amb Ester Martra (Justícia i Pau) sobre com el nostre model de consum s’emmarca en els Drets Humans, l’impacte global en la fam al món, i el paper de la intel·ligència artificial (IA) en la construcció de la pau i el bé comú. Drets Humans com a marc Es recorda el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i el seu objectiu: llibertat, justícia i pau. L’article 25.1 reivindica el dret a un nivell de vida digne (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i serveis socials) i seguretat davant atur, malaltia o discapacitat. Consum al primer món: diagnosi i reorientació Per què consumim massa? Publicitat i felicitat: se’ns associa tenir més amb “ser més”. Pressió social i emulació, especialment en joves; efecte rebaixes. Compensació i compra compulsiva per regular l’estat d’ànim. Cap a un consum just, ètic i responsable Just: respectar recursos naturals i prioritzar el consum local. Ètic: evitar donar suport a empreses i indústries insolidàries. Responsable: més austeritat i llibertat davant la publicitat. Residus i economia circular El consum condiciona la quantitat i perillositat dels residus; consumir responsablement fa que els residus esdevinguin recursos (economia circular). Pràctiques clau: • Reparar abans de comprar • Compartir o llogar usos puntuals • Segona mà i mercats d’intercanvi • Evitar productes d’un sol ús i triar productes duradors • Materials reciclats/reciclables • Comprar només la quantitat necessària La fam al món: dades i causes Dades clau: • Població mundial: 8.000 milions • 800+ milions passen gana i 2.000 milions no tenen alimentació adequada • Cada 9 segons mor una persona de gana Causes acumulatives Augment de preus i especulació alimentària. Catàstrofes i canvi climàtic: més impacte als països del sud, amb infraestructures febles; manca d’adhesió/compliment d’acords climàtics com el Protocol de Kyoto. Pèrdua de sobirania alimentària: monocultius d’exportació concentrats en multinacionals, desplaçant petits productors. Corrupció i deute extern (Àfrica paga 4x més en interessos del que rep en ajuts). Concentració de poder i capacitat de moviment de grans fortunes i multinacionals. Energia que no competeixi amb aliments Impuls als biocombustibles de segona generació (a partir de residus orgànics, no competeixen amb cereals): • Dièsel renovable (substitueix el dièsel al 100%; ús a carretera, marítim i ferroviari; exemple al Port de Barcelona) • SAF (Sustainable Aviation Fuel) per a aviació • Biometà (substitueix el gas natural) Solucions i urgències La FAO estima capacitat productiva per alimentar 12.000 milions: el problema no és de producció, sinó de distribució i malbaratament (es perd ~17% del menjar). Prioritats: • Reduir el malbaratament i les pèrdues • Millorar la distribució i l’accessibilitat • Vincular-ho a justícia climàtica i regulació contra l’especulació Full de ruta en clau de Drets Humans Els Drets Humans són indivisibles i interrelacionats. Calen tres peces: 1) Ciutadania conscienciada i informada: consum responsable i educació per la solidaritat i la inclusió. 2) Estats complidors: incorporar i protegir els drets en constitucions i lleis; promoure accions positives per col·lectius discriminats. 3) Marc internacional de vigilància i protecció: garantir el compliment dins i entre estats. IA i bé comú: la pregària del Papa Francesc "Que aquesta intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i als conflictes i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana." La IA ha de ajudar i no substituir indiscriminadament; cal evitar que concentri poder i beneficis en poques mans. Governar la tecnologia per al bé comú: més distribució justa de recursos i oportunitats, menys desequilibris. Conclusió El repte és urgent: el món pateix sobreconsum i fam alhora. No manca capacitat, manca redistribució i governança ètica. Un consum responsable, l’economia circular i la IA orientada a la pau poden accelerar un canvi sistèmic en clau de Drets Humans.

  • 27'

    Veus Parròquia del 17/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, 800 anys del pessebre de Sant Francesc i notícies de Sant Just (Sagrat Cor i Tres Toms)

    Resum general Programa especial que combina patrimoni, art i tradició: la consolidació de les torres dels quatre evangelistes de la Sagrada Família i la seva rica simbologia; la celebració dels 800 anys del pessebre iniciat per Sant Francesc d’Assís i l’evolució del pessebrisme a Catalunya; i, per acabar, notícies locals de la parròquia (Plaça del Sagrat Cor i la festa dels Tres Toms). Punts clau • Les noves torres dels evangelistes (Sagrada Família) destaquen pel seu tetramorf alat i el llibre dels evangelis, assolint 135 m a la punta de les ales. • S’aclareix la simbologia bíblica dels evangelistes i el paper dels evangelis sinòptics en contraposició a l’evangeli més espiritual de Joan. • L’arquitectura dels pinacles integra marbre de Tasos, trencadís i un icosaedre daurat amb vidre venecià i ceràmica. • El pessebre, iniciat per Sant Francesc a Greccio fa 800 anys, esdevé tradició popular i art a Catalunya (Ramon Amadeu, diorames, paisatge mediterrani). • Calendari tradicional del pessebre: de Santa Llúcia a la Candelera, amb moments clau (Nit de Nadal, Dia dels Innocents, Epifania, Cap d’Any, Sant Antoni Abat). • Notícies locals: visibilitat de l’escultura del Sagrat Cor a la plaça homònima i Tres Toms amb benedicció d’animals. “És l’evangeli més alegre de tots.” Sagrada Família: torres dels evangelistes Simbolisme bíblic i històric • Els evangelis narren la vida de Jesucrist; Mateu, Marc i Lluc són sinòptics, Joan és més contemplatiu i teològic. • El tetramorf (del grec: quatre formes) associa cada evangelista a un símbol: bou (Lluc), lleó (Marc), àguila (Joan) i home alat (Mateu), formulat per sant Ireneu i present a l’Apocalipsi. • Referents artístics: de Santa Maria la Major (Roma) i el mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) a Sant Climent de Taüll i el missal de Santa Eulàlia (Barcelona); presència en tradicions coptes, bizantines i gòtiques. • Identitat dels evangelistes i enfoc: - Mateu (home alat): genealogia i compliment de l’Antic Testament; Jesús, Fill de Déu, i el Regne del cel. - Marc (lleó): inici amb Joan Baptista al desert; Jesús crucificat i ressuscitat; miracles i el “secret mesiànic”. - Lluc (bou): misericòrdia, pregària i infància de Jesús; relat de Zacaries; autor també dels Fets dels Apòstols. - Joan (àguila): contemplació i cristologia elevada; Jesús com a Paraula i Llum; testimoni directe i final obert a “moltes més coses”. • Orientació simbòlica de les torres: Lluc (N), Mateu (S), Marc (O), Joan (E). Arquitectura i detalls tècnics • Alçades: 135 m a la punta de les ales del tetramorf i ~130 m a les figures; ales d’el·lipsoide d’uns 9 m. • Materials: formigó blanc d’alta resistència (ales), marbre de Tasos per a les escultures (Xavier Medina-Campeny), trencadís vermellós per a les abreviatures, vidre venecià i ceràmica per a l’icosaedre. • Composició del terminal: Ament / Aleluia, fulles de palmera en trencadís, icosaedre daurat i, al capdamunt, el tetramorf mirant el llibre dels evangelis. • Criteri cromàtic: terminals blancs per harmonitzar amb la creu de Jesucrist (també blanca) i generar un nexe visual amb la part baixa de les torres. • Estructura de torres: pedra amb unions metàl·liques (sense formigó armat), cos octogonal amb finestres triangulars. • Hito litúrgic: benedicció de les quatre torres (12 de novembre); recomanació de vista des de c/ Marina amb Diputació; fita 2026: finalització de la torre de Jesucrist (restants ~30 m) i desig de visita del Papa. 800 anys del pessebre: Sant Francesc d’Assís Orígens a Greccio • Sant Francesc recrea per Nit de Nadal un pessebre vivent en una gruta (bou, mula i Eucaristia), iniciant una tradició que transcendeix el fet religiós i esdevé cultura popular universal. • La pràctica s’estén des d’Itàlia i arriba a Catalunya; a Santa Maria la Major (Roma) ja al s. VII hi havia la cova de Betlem. Pessebrisme a Catalunya • Funció pedagògica (abans d’Internet, TV o cinema) per explicar la infància de Jesús als infants. • De figures efímeres de cera a terracota/ceràmica; auge artístic amb Ramon Amadeu (figures realistes, influència napolitana, pastors amb faixa, samarra i barretina). • Anys 20: moda orientalitzant (sorra, palmeres, vestits àrabs/jueus, soldats romans, reis sobre camells); però predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustives). • El simbolisme de les figures beu de la tradició popular i les nadales. Calendari tradicional del pessebre • Inici de muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau / Puríssima / Santa Llúcia). • Nit de Nadal (24): Josep i Maria arriben a l’estable; 25: es posa el Nen Jesús després de la Missa del Gall. • 28 de desembre: es col·loca l’estel que guia els Reis i avança diàriament. • 6 de gener: canvi a figures d’adoració; l’estel desapareix; 7 de gener: retorn dels Reis. • 1 de gener: el Nen es posa al bressol o als braços de Maria (Maternitat de Maria i Santíssim Nom de Jesús). • 17 de gener (Sant Antoni Abat): “visita” de tots els animals del pessebre. • 2 de febrer (Candelera): desmuntatge del pessebre. Pessebres i exposicions recomanades • Museu Marès (Barcelona): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes, dedicat a Sant Francesc, amb referències a Giotto i escena del llop de Gubbio. • Catedral de Barcelona: pessebre sostenible i minimalista al claustre (escenes nuclears i atrezzo vegetal). • MUHBA (Plaça del Rei): exposició “Greccio-Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional”. • Casa dels Entremesos: “Art, Tradició i Patrimoni Cultural de les Figures del Pessebre”. • Palau Mercader: mostra de diorames; record a Antoni Moliner i l’Escola Catalana de Pessebrisme. • Montserrat: pessebre monumental (pessebristes de Manresa) amb l’Anunciació, Naixement i paisatge montserratí (Santuari i St. Cecília). Notícies locals de la parròquia Plaça del Sagrat Cor: més visibilitat de l’escultura • Substitució d’un arbre que tapava l’escultura del Sagrat Cor (de Xavier Modulell) per millorar-ne la visibilitat; el brachintintón es reubicarà en una altra zona. • Decisió municipal a instàncies de la parròquia; hi ha hagut opinions diverses al veïnat. Festa dels Tres Toms i agenda • Diumenge 14 de gener: - 11.00 h: missa a Sant Just i Pastor. - 12.00–12.15 h: benedicció d’animals a la Plaça Verdaguer (festa de Sant Antoni Abat). • Per tornar a escoltar el programa: Ràdio d’Esvern, dissabtes a les 10:30. “...ens faria molta il·lusió” — desig de veure la torre de Jesucrist acabada el 2026 i, si és possible, la benedicció del Papa.

  • 27'

    Veus Parròquia del 10/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, el Pessebre de Sant Francesc i la vida parroquial a Sant Just (Tres Toms)

    Panorama general Episodi especial d’inici de 2024 amb un recorregut per tres blocs principals: Sagrada Família: estat de les noves torres dels quatre evangelistes i repàs simbòlic-teològic (tetramorf i evangelis). Sant Francesc d’Assís i el pessebre: origen del pessebre i evolució de la tradició pessebrista catalana, amb calendari de muntatge i visites recomanades. Vida parroquial a Sant Just: actualització sobre la plaça del Sagrat Cor i la Festa dels Tres Toms amb benedicció d’animals. "M’agradaria que aquest any arribés de veritat la pau al món i que les desigualtats anessin sent cada vegada més petites." Sagrada Família: evangelistes, tetramorf i arquitectura Teologia i simbologia dels evangelis Quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan, amb estils i focus diferents; els tres primers són sinòptics i Joan és més contemplatiu i espiritual. Tetramorf: símbols associats als evangelistes — home alat (Mateu), lleó (Marc), bou (Lluc) i àguila (Joan)— identificats des del s. II, amb arrels a l’Apocalipsi i iconografia estesa del romànic al barroc. Exemples de representació: Sant Climent de Taüll, Santa Maria la Major (Roma), Mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) i referències locals (missal de Santa Eulàlia, Catedral de Barcelona). Perfil dels evangelis: • Mateu: genealogia i compliment de les Escriptures; escriu per a jueus; destaca el “Regne del Cel”. • Marc: evangeli més curt; èmfasi en miracles i el secret messiànic; Jesús crucificat i ressuscitat. • Lluc: metge culte; evangeli de la misericòrdia, joia i pregària; més relats de la infància; autor també dels Fets dels Apòstols. • Joan: Jesús, Paraula i llum del món; estil teològic elevat i contemplatiu. "Joan acaba el seu evangeli dient que explica el que ha vist, però que Jesús va fer moltes més coses que no estan escrites." Estat de les torres dels evangelistes i detalls constructius 13 de les 18 torres ja construïdes: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 Mare de Déu i 1 Jesucrist (pendent). Benedicció de les torres dels evangelistes: diumenge 12 de novembre (Lluc i Marc acabades el 2022; totes beneïdes el mateix dia). Alçades: puntes d’ales a 135 m (com l’estrella de la Torre de la Mare de Déu); figures a 130 m, orientades als 4 punts cardinals. Elements clau: llibres amb abreviatures en trencadís vermellós; ales d’aipeloide el·líptic (9 m), formigó blanc d’alta resistència i armat complex; tetramorf escultòric de Xavier Medina Campeny en marbre de Tassos; icosaedre daurat (formigó armat recobert de vidre venecià i ceràmica). Torre de Jesucrist: objectiu 2026 (centenari de Gaudí) — “si Déu vol” — amb el desig de benedicció papal. "Si us allunyeu i les mireu des del carrer Marina cantonada Diputació, la imatge de la Sagrada Família us canviarà totalment." Sant Francesc d’Assís i el pessebre: origen i tradició catalana Origen del pessebre Sant Francesc impulsa el primer pessebre vivent la nit de Nadal a Grezzo (Itàlia central), amb bou i mula i celebració de l’Eucaristia a una gruta. El pessebre esdevé expressió de cultura popular que transcendeix el fet religiós. Arribada i evolució a Catalunya Arriba des d’Itàlia; gran popularització a partir de la segona meitat del s. XVIII (influència de betlems napolitans i provençals). D’efímers de cera a terracota/ceràmica i obres d’art. Ramon Amadeu: figura clau del pessebrisme català, estil costumista, figures molt realistes (pagesia de la Garrotxa: faixa, samarra, barretina). Modes i paisatges: anys 20 amb ambientació de Terra Santa (desert, palmeres, camells); al nostre entorn predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustiva local). Calendari i usos populars Inici del muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau, Puríssima o Santa Llúcia). Moviment ritual de figures: • 24/12: Maria i Josep arriben a l’estable (amb bou i mula). • 25/12: es posa el Nen Jesús (després de la Missa del Gall). • 28/12: l’estel a l’orient guia els Reis (avança cada dia). • 6/1: Reis adorant; desapareix l’estrella. • 7/1: Reis emprenen el retorn. • 1/1: el Nen al bressol o als braços de Maria. • 17/1 (Sant Antoni Abat): tots els animals del pessebre visiten la Sagrada Família. • 2/2 (Candelera): es desmunta el pessebre. "El pessebre es desmunta el dia de la Candelera, festa de la Presentació de Jesús al Temple de Jerusalem." Exposicions i pessebres visitables Pati del Museu Marès (Barri Gòtic): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, dedicat a Sant Francesc. Catedral de Barcelona (claustre): pessebre sostenible i minimalista (escenes nuclears). MUHBA (Plaça del Rei): mostra “Gretxo Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional” sobre el rol de Barcelona en la tradició pessebrista. Casa dels Entremesos: exposició “Art, Tradició i Patrimoni Cultural” sobre figures. Palau Mercader: exposició de diorames; reivindicació de l’aportació barcelonina a aquesta tècnica (Antoni Moliner; Escola Catalana de Pessebrisme). Montserrat (entrada del Museu): pessebre monumental del grup de Manresa, amb escenes ambientades a la muntanya de Montserrat i el santuari. Vida parroquial i agenda local (Sant Just) Plaça del Sagrat Cor: visibilitat de l’escultura Substitució d’un arbre que tapia l’escultura del Sagrat Cor (de l’escultor local Xavier Modulell). Replantació de l’arbre gran a una altra zona i nou arbust menys alt a la plaça per millorar la visió de la imatge. Festa dels Tres Toms i benedicció d’animals Diumenge 14 de gener: • 11.00 h: Missa (Església de Sant Just i Pastor). • 12.00–12.15 h: Benedicció d’animals a la plaça Verdaguer, en el marc de la festa de Sant Antoni Abat. "Esperem que sigui una benedicció ben concorreguda." Cloenda Recordatori de sintonització: Ràdio d’Esvern 98.1; “Veus de la parròquia” els dissabtes a dos quarts d’onze del migdia.

  • Veus Parròquia del 27/12/2023 — Identificació d’emissora, comiat i bucle nocturn a Ràdio Despert 98.1 (Sant Just)

    Panoràmica Aquesta gravació correspon a un tram de continuïtat d’emissió de Ràdio Despert 98.1. No s’hi detecten seccions editorials ni contingut conversacional. L’àudio consisteix en: Identificacions repetides de l’emissora: “Ràdio Despert 98.1 / La Ràdio de Sant Just / Sintonitzes Ràdio Despert”. Missatges de comiat: repeticions de “Fins demà!”. Bucle nocturn: salutacions de “Bona nit” durant un període prolongat. Què conté (i què no conté) • No hi ha entrevistes, notícies, tertúlies ni música identificable. • És un tram de tancament/continuïtat nocturna amb locucions breus i id corporatives. • Els fragments es repeteixen amb regularitat, suggerint un bucle automatitzat. Temes principals Identificació corporativa de l’emissora (branding i sintonització). Comiat de la programació diària: “Fins demà!”. Continuïtat nocturna amb salutació “Bona nit”. Cites clau "Ràdio Despert 98.1" "La Ràdio de Sant Just" "Fins demà!" "Bona nit" Cronologia i seccions • 0–147 s — Identificació i sintonització: Repetició de la marca “Ràdio Despert 98.1”, “Ara escoltes…”, “Sintonitzes…”, “La Ràdio de Sant Just”. Informa que l’oient és a la freqüència correcta i reforça la identitat de l’emissora. • 148–414 s — Comiat del dia (“Fins demà!”): S’encadena la fórmula de comiat diverses vegades, indicant el final de la franja activa de programació. • 415–1795 s — Bucle nocturn (“Bona nit”): Salutació de bona nit repetida de forma regular, propi d’un tram de continuïtat/servei mínim. Observacions i context • No hi ha temes editorials desenvolupats; és un trànsit tècnic entre programació i hores vall. • Format típic de continuïtat automatitzada per mantenir presència d’antenna i marca durant la nit.

  • 30'

    Veus Parròquia del 20/12/2023 — Pau i Nadal a Sant Just: Gaza i pregària, adoració dels dijous, horaris i concerts, Sagrada Família, Jornada de la Pau i Reis

    Resum general Episodi amb fort accent comunitari i espiritual: es recullen les principals iniciatives de la parròquia de Sant Just per a l’Advent i el Nadal, amb una mirada a l’actualitat internacional i al compromís per la pau. Temes principals • Concentració per la Pau i conflicte a Gaza: condemna de la violència, defensa dels drets humans i crida a l’alto el foc. • Adoració eucarística dels dijous: nova franja setmanal de pregària davant del Santíssim i organització de torns. • Preparació espiritual del Nadal: viure l’Advent, preparar el cor i recuperar el sagrament de la confessió. • Accions solidàries: concert de Gospel en benefici del rebost de Càritas i crida a donacions. • Horaris de Nadal (24–26 des.): misses de vigília, Nadal i Sant Esteve; i el concert de Nadal del 25 a la nit. • Festa de la Sagrada Família (31 des.): renovació de promeses matrimonials (cal avisar prèviament). • Jornada Mundial de la Pau (1 gen.): participació de Justícia i Pau i missatge del Papa sobre intel·ligència artificial i pau. • Reis i Pessebre Vivent: trobada tradicional a la plaça de l’Església. "Les guerres neixen al cor de la gent" Desenvolupament dels continguts 1) Concentració per la Pau i conflicte a Gaza • Es denuncia la violència arran dels fets del 7 d’octubre i les conseqüències a Gaza; es reclama respecte als drets humans i l’alliberament d’ostatges. • Paper dels cristians: pregària, denúncia no violenta i mediació quan sigui possible. Record del gest del patriarca llatí i la tradició mercedària. • Crida a un alto el foc permanent i a l’entrada d’ajuda humanitària. "Almenys podem alçar la veu" per trencar el silenci i demanar pau. 2) Adoració eucarística dels dijous • Nova franja setmanal d’exposició del Santíssim: de 17.30 fins a la missa de les 20.00; a les 19.30, Rosari; abans de missa, benedicció i reserva. • Es demanen torns d’acompanyament (2–3 persones sempre presents). Coordinació: Assumpció. Inscripcions amb fulls a l’església. • Possibilitat d’ampliar horari segons resposta de la comunitat. 3) Preparació espiritual del Nadal (Advent) • Viure els 4 diumenges d’Advent amb lectures, cants i la corona d’Advent. • Clau: preparar el cor (pessebre, guarnir, tradicions) i recuperar la confessió per renovar la vida. • Celebració comunitària de la penitència i presència de diversos confessors per facilitar el sagrament. Record del Petit Príncep: "no vinguis així sense avisar" — la preparació prèvia fa més ple l’encontre amb Jesús. 4) Concert solidari de Gospel per a Càritas • Dissabte 23, 20.00: Coral Gospel de Sant Just (participa també a la missa prèvia). Aportacions destinades al rebost de Càritas. • Context: caiguda de la recollida d’aliments i final del suport del fons europeu que aportava prop del 30% — es demana aportació d’aliments o donatius. 5) Horaris de Nadal i concert del 25 • Diumenge 24 (vigília): misses dominicals al matí; misses de Nadal anticipades a les 18.00 (famílies) i 20.00 a la parròquia; a l’Asil de Lourdes, 17.30 i 9.30. • Dimarts 26 (Sant Esteve): missa a les 11.00 (no a les 20.00). • Dilluns 25, 21.00: Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera amb el grup Coratjo (aportació: 5 €). 6) Festa de la Sagrada Família (31 des.) i renovació de promeses • Es posa en relleu la vida de Jesús a Natzaret i el valor de la família. • Renovació de promeses matrimonials a les misses de les 11 (cat.) i de la 13 (cast.). Cal avisar: 628 019 078 o presencialment a la parròquia. 7) Jornada Mundial de la Pau (1 gen.) • Missa d’11 animada per Justícia i Pau: pregàries i lectura del missatge papal sobre IA i pau. • Reflexió sobre l’ús ètic de la tecnologia, capaç de fer molt bé o molt mal. 8) Reis i Pessebre Vivent • Pessebre Vivent a la plaça de l’Església amb l’adoració dels Reis (cap al vespre, ~18.30–19.00). • Invitació a la participació familiar i a arribar amb temps. Missatge final • Desig d’un Nadal a prop de Jesús, que la contemplació del pessebre ens ajudi a treure el millor de nosaltres.

  • 29'

    Veus Parròquia del 13/12/2023 — Tutela judicial efectiva als 75 anys de la DUDH: marcs ONU-UE-Espanya, tribunals i alternatives (mediació, arbitratge)

    Panorama general Programa dedicat als 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i, sobretot, a la importància de la tutela judicial efectiva com a mecanisme per protegir els drets. La conversa recorre el camí que va de la declaració de principis a la seva concreció legal i pràctica, revisant els marcs normatius mundial, europeu i estatal, els tribunals i vies de recurs disponibles, les barreres d’accés a la justícia i les alternatives com la mediació i l’arbitratge. Punts clau Tutela judicial efectiva: assegurar que els drets no quedin en paper mullat, sinó que es puguin fer valdre davant de jutges i tribunals de manera real i efectiva. Universalitat i igualtat: tothom és subjecte de personalitat jurídica i té dret a la igualtat davant la llei i a no discriminació. Garanties processals: habeas corpus, judici just, presumpció d’innocència, procés públic i sense dilacions indegudes. Del principi a la llei: de la DUDH a l’ICCPR (ONU), al CEDH i la Carta de Drets Fonamentals (UE), i a la CE espanyola (art. 24). Pràctica i reptes: llenguatge jurídic opac, costos, col·lapse i desigualtats d’accés malgrat el torn d’ofici. Futur: impulsar mediació, conciliació i arbitratge per una justícia més àgil, comprensible i centrada en les persones. Context històric i filosòfic Dels orígens a la modernitat Referències antigues (Egipte, tribunal d’Osiris) mostren consciència de protecció davant vulnerabilitats (joves, dones, pobres). La idea de l’ésser humà com a potencial depredador (Plaute, després Hobbes: “homo homini lupus”) fonamenta la necessitat del dret i de mecanismes de protecció institucional. Progrés formal innegable, però obstacles materials persisteixen en l’efectivitat real dels drets. Drets clau de la DUDH vinculats a la tutela Article 6 — Personalitat jurídica Reconeixement universal de la personalitat jurídica: som subjectes de drets i deures. Drets inalienables, imprescriptibles i irrenunciables; la dignitat humana no és negociable. Article 7 — Igualtat davant la llei No discriminació i igual protecció legal per a tothom. Article 8 — Recurs efectiu Dret a un recurs efectiu davant jurisdiccions nacionals competents per violacions de drets fonamentals. Article 9 — No detenció arbitrària Prohibició d’arrest, detenció o exili arbitrari; referència al habeas corpus. Article 10 — Judici just Audiència pública, equitativa i imparcial davant un tribunal independent; dret de defensa, també en matèria penal. Article 11 — Presumpció d’innocència Presumpció d’innocència fins a prova legal en procés públic amb totes les garanties. Del principi a la llei: marcs normatius Mundial (ONU) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR): obliga els estats ratificants; a Espanya, vigent des de 1977. Comitè de Drets Humans: supervisa el compliment. Europeu (Consell d’Europa i UE) CEDH (art. 6): base del dret a un procés equitatiu; control pel TEDH (Estrasburg). Carta de Drets Fonamentals de la UE (art. 47): tutela judicial efectiva i accés a un tribunal imparcial. Espanya (Constitució, art. 24) Dret a la tutela judicial efectiva i a no patir indefensió. Garanties: jutge predeterminat per la llei, lletrat, informació de càrrecs, procés públic, sense dilacions indegudes, proves pertinents, no autoincriminació. Sistema de protecció i vies de recurs Estructures i recorreguts Jurisdicció ordinària i recursos successius fins al Tribunal Constitucional (admissió discrecional en matèria de drets fonamentals). Vies europees: TEDH (Estrasburg, CEDH) i TJUE (Luxemburg) segons el cas. Àmbit internacional: CIJ (conflictes entre estats), Corte Interamericana i Africana de Drets Humans, i el TPI (jutja persones per crims greus). Accés real a la justícia: reptes i pràctica Torn d’ofici i serveis d’informació jurídica gratuïta: essencials però condicionats (llindars com l’IPREM). Col·lapse i infrafinançament: retards, dilacions indegudes i càrrega burocràtica. Llenguatge jurídic opac d’arrel romanista: genera angoixa, indefensió de facto i dependència. Mirant endavant: alternatives centrades en la persona Impulsar mediació, conciliació i arbitratge per procediments més ràpids, econòmics i comprensibles. Corresponsabilitat ciutadana: ser protagonistes en la gestió dels propis conflictes, amb marcs transparent i equitatius. Objectiu últim: aliviar el patiment humà amb eines que facin els drets efectius. Cites destacades "Ningú pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament." "No hauríem d’estar cegament en mans d’uns tercers, sinó de nosaltres mateixos."