Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

97-108 de 488
  • 30'

    Veus Parròquia del 24/4/2024 — Article 19 en el 75è aniversari: llibertat d’expressió davant desinformació, guerres i campanyes electorals

    Visió general En aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau), Jesús Garcia i Jesús Castro aprofundeixen en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), en el marc del 75è aniversari de la seva aprovació. El focus és com la llibertat d’opinió i d’expressió esdevé clau avui davant guerres, desinformació digital i manipulació política. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió... i a cercar i rebre informacions i idees de qualsevol mitjà sense límit de fronteres." Context: 75 anys de la DUDH i vigència actual La DUDH (10/12/1948) va néixer en el sotrac de la Segona Guerra Mundial i continua plenament vigent davant reptes actuals com crisi climàtica, terrorisme, guerres i discriminacions diverses. Record de les paraules del (alt) comissionat de l’ONU per als Drets Humans: el llenguatge de la DUDH encara té potencial per superar la divisió i la polarització i orientar-nos cap al desenvolupament sostenible. L’article 19: què diu i per què importa Contingut clau Reconeix la llibertat d’opinió i d’expressió com a dret universal, incloent: No ser molestat per les pròpies opinions. Cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense fronteres. Dues dimensions Individual: dret a parlar, escriure i utilitzar qualsevol mitjà per difondre idees. Social: necessitat de mitjans lliures i independents per a un debat públic obert, plural i informat. Tres raons per la seva essencialitat Forma part de la integritat i identitat de la persona. És la condició que empodera altres drets (organitzar-se, informar-se, mobilitzar-se). És prerequisit del desenvolupament social i econòmic. Tema 1 — Conflictes armats: desinformació i periodisme en risc En guerres i àrees de violència, la falsificació i la desinformació esdevenen armes que menyspreen la veritat i ofeguen veus independents. Efecte de la tecnologia: internet democratitza l’accés però també obre noves vies d’opressió i assetjament contra periodistes. Dades rellevants: L’Observatori de l’UNESCO: des de 1993 fins a agost de 2023, 1.614 periodistes assassinats; només el 2023 (fins al gener) 33 periodistes morts. 9 de cada 10 assassinats de periodistes en conflictes queden sense resoldre. El 83% de la població mundial viu en països on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys. Programari d’espionatge Pegasus: utilitzat en almenys 45 països, sovint en secret i fora de marc legal. Exemples recents: reporteres d’RTVE i TV3 obstaculitzades o expulsades mentre informaven, amb assetjament i sexisme. Conseqüències: Autocensura i por entre professionals. Risc vital per periodistes i les seves famílies. El periodisme independent és imprescindible per a la democràcia i l’accés a la veritat. Tema 2 — Internet i xarxes: oportunitats i l’era de les fake news Internet i xarxes socials han empoderat la ciutadania per crear i compartir continguts. Però l’era de la informació porta el seu contrapunt: la desinformació i les fake news que es difonen amb velocitat i amplitud sense precedents, sovint sota anonimat i amb traçabilitat difusa. Referències i dades: Cas paradigmàtic: eleccions EUA 2016 i disseminació massiva de mentides. El terme “fake news” va ser paraula de l’any 2017 segons el Diccionari Collins. Associació d’Internautes (2018): el 70% d’espanyols no distingeix entre informació, rumor o mentida. Respostes i reptes: Algoritmes i eines de verificació (p. ex. a cercadors) amb èxits limitats. Necessitat d’alfabetització mediàtica per al públic i verificació rigorosa per als mitjans. Frase contundent sobre el risc digital: "Internet és un gran abocador de merda" — cal aprendre a discernir què és veritat i què no. Tema 3 — Política i campanyes electorals: manipulació informativa La desinformació electoral (per omissió, inexactitud, tergiversació o notícies falses) erosiona la democràcia. Estratègia detectada: no sempre es busca convèncer, sinó desencantar el ciutadà perquè no vagi a votar, qüestionant el sistema i fins i tot el resultat electoral (exemples: EUA i Brasil). Efecte final: polarització, desconfiança institucional i debilitament de la deliberació pública. Conclusions L’article 19 és avui més crucial que mai: garanteix el dret a informar i ser informat i sustenta mitjans lliures i independents. Davant guerres, plataformes digitals i cicles electorals, cal: Protegir periodistes i combatre la impunitat. Enfortir el pensament crític i la verificació. Reforçar marcs legals i ètics per a una informació verídica i plural.

  • 27'

    Veus Parròquia del 17/4/2024 — De la coneixença a la tendresa: la dona que ungeix Jesús, la mirada de Nostra Dona i la missió sinodal

    Introducció i convidada Programa: Veus de la parròquia – Espai Paraula Viscuda. Convidada: Marta Martí Berga (pedagoga, voluntària de Càritas, membre del grup Nostra Dona i de cor de gospel). • La Marta és presentada com a figura estimada del poble per la seva tasca educativa en la primera infància. El grup Nostra Dona: qui són i què fan Reunions quinzenals a la parròquia. • Lectura compartida dels evangelis i del llibre de Teresa Forcades, “La teologia feminista en la història”. • Dinàmiques d’estudi: entendre l’evangelista, comparar relats i extreure’n la mirada femenina. • Accions pastorals: lectura de l’evangeli amb avis a la residència; sortides a espais espirituals. Lectura bíblica del dia Passatge central Marc 14,3-9 (paral·lel a Mateu 26): la dona que ungeix Jesús amb perfum de nard a Betània, a casa de Simó el leprós. "Deixeu-la, ha fet amb mi una bona acció... De pobres en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu." Eixos de la conversa 1) Una mirada femenina a l’evangeli • La protagonista és una dona anònima que fa un gest de fe i amor sense demanar res a canvi. • Trenca normes socials (entra al sopar d’homes i actua obertament), posa l’amor per damunt del judici. 2) La humanitat de Jesús • Jesús acull el gest i el valora; reconeix la bondat concreta i la tendresa que humanitza. • Betània (possibles significats: “casa dels pobres”) situa l’escena en clau de proximitat als vulnerables. 3) La taula i la unció • La “taula” ressona en clau d’assemblea i d’Eucaristia: espai de comunitat i invitació a ser-hi junts. • La unció amb perfum evoca una pràctica sacerdotal; la dona anticipa la sepultura de Jesús. 4) Pobresa: del diner al bé concret • Davant la crítica de malbaratament, Jesús respon amb matís: “fer el bé” supera la sola almoina. • Aplicació avui: acompanyar, donar feina, convidar a taula, teixir oportunitats—transformació personal i social. 5) Marc vs Mateu • A Marc “alguns” es mostren indignats; a Mateu són “els deixebles”. • El nucli coincideix: el perfum prepara la sepultura i el gest serà recordat “arreu del món”. Missió, dones i Església • La conversa obre a la sinodalitat: una Església que inverteix la piràmide i reconeix la corresponsabilitat. • Reivindicació de la paritat i la veu de les dones, en sintonia amb l’evangeli. "La missió ets tu" — record de les paraules del bisbe Enric Vives en el 50è d’ordenació de Mn. Anton Roca. Cloenda • Recordatori de la repetició del programa i agraïment a la Marta i al grup Nostra Dona per la reflexió.

  • 27'

    Veus Parròquia del 10/4/2024 — Santa Creu d’Olorda: història i aplec; el “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí a Figueres; i agenda parroquial (Papiol i Manresa)

    Introducció i context • Després de Setmana Santa, el programa es centra en Santa Creu d’Olorda i en l’antic aplec del Dilluns de Pasqua. "Us parlaré de Santa Creu d'Olorda, on el dilluns de Pasqua s'hi celebrava un aplec molt concorregut." Santa Creu d’Olorda: de parròquia medieval a patrimoni local Orígens i evolució històrica • No és una ermita: Santa Creu d’Olorda és una parròquia d’un antic poble (fins al 1916) dispers en masies de Collserola. • Vestigis antics: llegenda de la cova d’Hort (o dels Encantats); presència d’ibers i romans (objectes al Museu de Molins de Rei). • Església iniciada al segle IX; poblament feudal a l’entorn de torres; evolució a feligresia de masies dedicades al cultiu i a l’explotació del bosc. Arquitectura i elements singulars • Conjunt: església, casa rectoral i antic cementiri emmurallats. • Restes d’un castell del segle XIV (Pere el Cerimoniós), avui desaparegut. • Parts de l’església: absis preromànic (s. IX), nau i creuer (s. X), campanar d’espadanya (s. XIV), porta renaixentista (1619). • Singularitat: transepte més alt que nau i altar (molt poc comú a Catalunya). • Cementiri actiu fins al 1936, quan fou destruït; pintura de Miquel Carbonell n’evoca l’aspecte previ a la Guerra Civil. Canvis administratius i culte • El 1916, el terme es reparteix entre Sarrià, Molins de Rei i Sant Feliu; la part de Sarrià passa a Barcelona (1921). • Destruccions del 1936 i restauració de l’església per membres del Centre Excursionista de Sarrià (els Flaus). • Acord recent: la Diòcesi de Sant Feliu gestiona el culte i l’administració; Barcelona assumeix despeses; el rector de Molins de Rei n’és l’encarregat. • Avui obre dissabtes (10–13 h) gràcies a voluntariat de Molins de Rei; es manté com a parròquia (personalitat jurídica, territori i llibres sacramentals). "No, no és una ermita. Santa Creu d'Olorda és una parròquia." L’aplec de Santa Creu: tradició, declivi i renaixement L’esplendor (1920–1976) • Iniciat per la joventut catòlica de Molins (1916) i celebrat el 1920 el Dilluns de Pasqua; gran afluència de la rodalia (Molins, Sant Feliu, Sant Just, etc.). • Doble vessant: espiritual (Missa solemne, Orfeó Pàtria i Enric Morera, goigs i himne compost per Miquel Blanc) i lúdica (sardanes al matí i a la tarda). • Gastronomia de picnic (truita, ensaladilla, carn arrebossada) i brases; ambient festiu i familiar. • Inspirà sardanes: "Aires de Santa Creu" (Julià Canals) i "L’aplec de Santa Creu" (Jaume Ventura). • Declivi per canvis socials i mobilitat; últim aplec el 1976; el 1977 ja no s’organitza. "Els dilluns de Pasqua, en lloc de portar a Roma, portaven a Santa Creu." La recuperació (2010–avui) • Centenari (2010): es recupera la festa el setembre (Exaltació de la Santa Creu, 14/9). • Des del 2017: participació d’entitats de Sarrià, Molins i Sant Feliu; gegants, esbarts, batucades, cant coral i sardanes amb cobla. • Format actual: pujada a peu opcional, zones de pícnic i brasa, Missa amb el mossèn de Molins, gegants (Bernat i Candelera), i ballades de sardanes. • Crida a recuperar la festa també des de Sant Just; es considera patrimoni cultural local. Exposició: “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí (Figueres) • Exposició temporal al Teatre-Museu Dalí: el mític "Crist de Sant Joan de la Creu" (o Crist de Portlligat) del Kelvingrove Art Gallery and Museum (Glasgow) es mostra conjuntament amb "La cistella del pa" (1945). • Pintat a Portlligat (1951), inspirat en un dibuix de Sant Joan de la Creu vist a Àvila (1950). • Context: període místic i espiritual de Dalí, després de l’impacte de la bomba atòmica; influències de Velázquez (contrallum tenebrista). • Estètica: Crist vist des de dalt, sense corona d’espines, sense ferides visibles, cabell curt, cos sense patiment; creu inclinada sobre el no-res i fons de Portlligat. • Lectura: tècnica, textura i llum d’aire quasi hiperrealista; recerca de la bellesa com a camí cap a Déu. • També s’esmenta el Crist hipercubus (1954) i l’estudi geomètric a partir de Juan de Herrera. • Exposició fins al 30 d’abril; ocasió excepcional. "Per Dalí, el seu Crist no és patiment, és bellesa." Agenda parroquial Trobada arxiprestal (El Papiol) – Dissabte 13 d’abril • Lema: “Som cridats a ser poble de Déu”. • Punt de trobada: 9.30 h (rectoria del Papiol), visita a Santa Eulàlia i entorns. • Ponents: Teresa Valero (ÀUTEM – lideratge pastoral; què esperen els laics dels sacerdots) i Mn. Emili Marlès (parròquia del Monestir de Sant Cugat; què esperen els sacerdots dels laics). • Col·loqui en petits grups i Eucaristia final; activitats paral·leles per a la canalla; dinar de germanor cap a les 14 h. Sortida – Cova de Sant Ignasi (Manresa) – Dimecres 1 de maig • Organitza el cos de portants del Sant Crist; oberta a tothom. • Autocar a les 9 h (parador) i tornada a les 19 h. • Visita guiada al santuari i museu, Missa, dinar de germanor a la casa d’espiritualitat i passeig per la Sèquia de Manresa. • Valor artístic: remodelació 2022 amb mosaics de l’artista jesuïta Marco Ivan Rumping. • Inscripcions després de la Missa d’onze dels diumenges; preu: 30 €. Cloenda i falques • Recordatori d’emissió de Ràdio Desvern i indicatius. • Falca sobre el reciclatge de la Generalitat de Catalunya. • Promo del programa “Cara B”.

  • 27'

    Veus Parròquia del 3/4/2024 — Pasqua a Sant Lluís: Setmana Santa, batejos solidaris, trobada arxiprestal i agenda (Cafè amb Fe, Hora Santa, concert, Manresa, Camí i campaments)

    Resum general En aquest episodi de "Veus de la Parròquia", el mossèn Xavier Sobrevia i en Rodrigo Martínez repassen una Pasqua molt participada i presenten una agenda intensa d’activitats comunitàries. Destaquen els batejos de tres infants vinculats a l’Hogar/Llar de Maria, la trobada arxiprestal al Papiol amb dues ponències clau, el Cafè amb Fe per fer comunitat, l’Hora Santa per la Vida, un concert solidari per l’Hogar de Maria, una sortida a Manresa a la Cova de Sant Ignasi i, per a l’estiu, el Camí de Santiago i els campaments Life Team. Punts clau • Setmana Santa molt participada: increment notable d’assistència i implicació en cants i celebracions, amb una jove batejada a la Vetlla Pasqual. • Servei a la vida i a la maternitat: batejos de tres infants (6 d’abril) de mares acompanyades per l’Hogar/Llar de Maria, que dona suport psicològic, social, espiritual i material. • Comunitat i corresponsabilitat: trobada arxiprestal (13 d’abril, El Papiol) amb ponències sobre el paper de laics i mossens i la necessitat d’evitar el clericalisme. • Vida i dignitat humana: Hora Santa per la Vida (21 d’abril) i record de la Jornada per la Vida: dir un gran sí a la vida en totes les etapes i contextos. • Cultura i solidaritat: concert solidari (28 d’abril, 12:00) amb el pianista Oriol Manyer per a l’Hogar de Maria. • Patrimoni espiritual: sortida a Manresa (1 de maig) a la Cova de Sant Ignasi, amb visita guiada i context històric dels exercicis espirituals. • Jovent i fe: Camí de Santiago (primera setmana de juliol, de Vigo a Santiago) i campaments Life Team per a ESO i Batxillerat. Detall dels temes Setmana Santa i Pasqua • Benedicció dels Rams i processó participada a la plaça; celebracions del Dijous i Divendres Sant, i Vetlla Pasqual (amb baptisme i primera comunió d’una jove). • Es constata més afluència i vivència espiritual que l’any passat. S’obre el temps de Pasqua (50 dies) amb diverses activitats pastorals. Batejos i Hogar/Llar de Maria (6 d’abril) • Bateig de tres infants (11:30) de mares acompanyades per l’entitat, activa a diverses parròquies. • Acompanyament psicològic, social, espiritual i material a dones embarassades, moltes d’origen estranger; finançament per donatius i professionals implicats. Trobada arxiprestal (13 d’abril, El Papiol) • Format: esmorzar, pregària, dues ponències, activitats infantils, Eucaristia i dinar (12 €). • Ponents: Mn. Emili Marlès (rector del Monestir de Sant Cugat) i Teresa Valero (laica, àmbit Solsona). Temes: què esperen els mossens dels laics i què esperen els laics dels mossens; sinergies i vocacions específiques. • Inscripcions a la parròquia fins al 7 d’abril. Cafè amb Fe (14 d’abril, 12:00) • Espai mensual després de la missa d’11 per conèixer-nos i fer comunitat. Voluntàries preparen cafè i pastissos. Obert a tothom (també abans de la missa d’1). Hora Santa per la Vida (21 d’abril) • Tercer diumenge de mes: exposició del Santíssim i pregària pel respecte a la vida en totes les etapes. • Record de la Jornada per la Vida (traslladada aquest any al cap de setmana 6-7 d’abril): tema 2024, “La vida, com una bona notícia”. Reflexió sobre la natalitat baixa i la necessitat d’un clima positiu envers la vida. Concert solidari per l’Hogar de Maria (28 d’abril, 12:00) • Concert de piano amb Oriol Manyer a la sala de la parròquia (entre misses). Propòsit: solidaritat i elevació espiritual a través de la música. Sortida a Manresa – Cova de Sant Ignasi (1 de maig) • Recuperant la tradició dels Portants del Sant Crist: visita a la Cova de Sant Ignasi i context dels exercicis espirituals. Inclou visita guiada i dinar. • Preu aproximat: 40 € (viatge + visites + dinar). Cal inscriure’s amb antelació a la parròquia. Estiu: joves i família parroquial • Camí de Santiago: primera setmana de juliol, de Vigo a Santiago; iniciativa sorgida després de la JMJ Lisboa. Oberta a joves amb contacte previ amb la parròquia. • Campaments Life Team: dos torns (1r-3r ESO i 4t ESO–1r/2n Batxillerat). Experiència molt positiva per a la fe i la convivència. Cites destacades "La vida, com una bona notícia" (Jornada per la Vida) "No ets més cristià… perquè facis el que no és la teva vocació" (sobre laics, mossens i el clericalisme) "Dir un gran sí al respecte de la vida humana" (defensa de la vida en totes les etapes) Agenda i dates clau • 6 d’abril (11:30): Batejos de tres infants (Hogar/Llar de Maria). • 7 d’abril: Darrera data d’inscripció trobada arxiprestal. • 13 d’abril (9:30, El Papiol): Trobada arxiprestal + dinar (12 €). • 14 d’abril (12:00): Cafè amb Fe (després de la missa d’11). • 21 d’abril: Hora Santa per la Vida (3r diumenge de mes). • 28 d’abril (12:00): Concert solidari (Oriol Manyer, piano). • 1 de maig: Sortida a Manresa – Cova de Sant Ignasi (40 €; inscripció prèvia). • Primera setmana de juliol: Camí de Santiago (de Vigo a Santiago). • Estiu: Campaments Life Team (ESO i Batxillerat).

  • 29'

    Veus Parròquia del 27/3/2024 — Setmana Santa a Sant Just i Sant Pastor: Rams, Confessió, Tridu Pasqual, Via Crucis i Vetlla Pasqual

    Resum general Aquest episodi recull i organitza els actes de la Setmana Santa a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. Es fa balanç del Diumenge de Rams (gran participació i celebració solemne), s’explica la celebració comunitària de la penitència i es detallen els horaris del Tridu Pasqual: Dijous Sant (Missa del Sant Sopar amb lavatori de peus i adoració), Divendres Sant (Ofici de la Passió, Via Crucis i projecció d’una pel·lícula) i Dissabte Sant (dia de silenci i Vetlla Pasqual amb el simbolisme de la llum de Crist). L’episodi es tanca amb una peça musical per a la preparació espiritual. Punts clau • Diumenge de Rams: celebració solemne amb molta participació, cants i record de l’entrada de Jesús a Jerusalem. • Confessió/penitència: explicació del sagrament de la reconciliació i el seu sentit comunitari abans de Pasqua; invitació a una confessió breu, clara i concreta durant la celebració comunitària. • Dijous Sant: Missa del Sant Sopar amb lavatori dels peus, reserva i adoració posterior; horaris adaptats i opció en castellà a la residència. • Divendres Sant: no hi ha missa; Ofici de la Passió amb lectura de l’Evangeli de Sant Joan, adoració de la creu i comunió amb formes consagrades el dijous; Via Crucis i, després, projecció de la pel·lícula “El mayor regalo”. • Dissabte Sant: dia de silenci i esperança; Vetlla Pasqual amb el simbolisme del foc nou, el ciri pasqual i la crida a ser llum al món. "Animem la gent a arriscar-se a fer el bé sense por, encara que suposi perdre comoditats o beneficis: allò que compta és agradar a Déu." Calendari i horaris destacats Dijous Sant • Parròquia: 20:00 – Missa del Sant Sopar amb lavatori; adoració i pregària fins aproximadament 22:30 (amb cants per ajudar la pregària). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 17:00 – Oficis del Tridu (en castellà). Divendres Sant • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 17:00 – Ofici de la Passió del Senyor; 18:30 – Via Crucis; després, projecció de “El mayor regalo” (sala parroquial). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 11:00 – Via Crucis; 16:00 – Ofici de la Passió del Senyor. Dissabte Sant i Vetlla Pasqual • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 20:30 – Vetlla Pasqual (foc nou, ciri pasqual, litúrgia de la Paraula ampliada i renovació de les promeses baptismals).

  • 29'

    Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals

    Resum general Episodi centrat en l’Article 26 (dret a l’educació), emmarcat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). S’ofereix una mirada comparada entre Dinamarca, Espanya i Burkina Faso per analitzar sistemes educatius, desigualtats de gènere i reptes actuals. Context: 75è aniversari de la DUDH i mirada de gènere • La DUDH va ser proclamada el 10 de desembre de 1948 (París, ONU) amb participació de dones i homes de tot el món. • Intervenció clau de dones perquè el text fos realment inclusiu. Es destaca el canvi en l’article 1: de “tots els homes” a “tots els éssers humans” (atribuit sovint a la jurista índia Hansa Mehta). • Els drets són universals, innats, inviolables i d’obligat compliment; cada estat ha de garantir-los i protegir-los. Article 26: dret a l’educació (claus) • Educació elemental: gratuïta i obligatòria. • Formació professional i estudis superiors: accessibles a tothom d’acord amb els mèrits. • Finalitat: desenvolupament de la persona, respecte als drets humans i llibertats, foment de la tolerància i l’amistat entre nacions, i preservació de la pau. • Dret dels pares a escollir l’educació dels fills. • La no discriminació (nenes i nens) afavoreix l’igualtat de gènere. Dinamarca: un sistema primerencament inclusiu amb deures pendents Fitxa ràpida històrica i de sistema • 1739: substitució del llatí pel danès a les escoles. • 1739-1780: inclusió de les nenes a les primàries públiques; 1780s i 1840s: secundàries per a nenes (Copenhaguen i després país). • 1814: obligatòria i gratuïta per a tothom (nenes i nens). • 1875: accés de les dones a la universitat; 1921: accés a totes les professions (incloses clergat i exèrcit). • Escolarització dels 7 als 16 anys; 75% continua a secundària superior/FP/universitat; 46% arriba a la universitat; alfabetització 99%. • Inversió: ~6% del PIB en educació. Biaixos de gènere i violències • Bretxa salarial: els homes cobren aproximadament un 14% més que les dones per la mateixa feina. • Taxa elevada de violència física i sexual contra les dones; preocupant percepció social (prop del 40% d’homes ho justifica, segons es comenta). Espanya: de la precarietat històrica a l’Escola Nova i el retrocés del franquisme Dades històriques clau (1870–1939) • 1870: analfabetisme molt alt, especialment femení (dones 81%, homes 68%, sobretot al món rural i classes baixes). • 1900: millora relativa (industrialització), però grans mancances (infraestructura precària, manca de pressupost públic). L’ensenyament religiós acollia sobretot classes benestants. • Segona República: impuls de l’Escola Nova (laica majoritàriament, coeducació, metodologia activa, ciència i pensament crític). Expansió de xarxa escolar (centenars d’escoles a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona). Metodologies avançades (Freinet, Montessori, Decroly) i pedagogs catalans (Rosa Sensat, Artur Martorell, Pere Vergés, Pau Vila). • Postguerra i dictadura: reversió de reformes, castellanització i persecució/exili de mestres innovadors. Reptes actuals a Espanya • Millorar resultats PISA, sobretot en matemàtiques i comprensió lectora (impacte del Covid i de l’alta diversitat/immigració en el sistema). • Treballar per la inclusió educativa i atacar l’abandonament escolar (Espanya, 2n país d’Europa en abandonament primerenc; pèrdua d’alumnat en el pas a l’ESO i durant l’ESO). • Bones pràctiques: experiències locals (p. ex., Vic) amb FP i itineraris flexibles que redueixen l’abandonament. • Desajust universitat–mercat laboral: sobreformació i fuga de talent (metges, infermeres, investigadors) per condicions laborals; necessitat d’enfortir la formació professional (FP). • Objectiu FP: Apropar-se a Europa (on ~46% de graduats d’ESO opten per FP) vs 23% a Espanya; impulsar FP de grau mitjà/superior i la correspondència amb les necessitats d’empresa i indústria. Burkina Faso: el contrast del Sahel • Context: país del Sahel, molt pobre, independència el 1960 (excolònia francesa), renda per càpita baixa; forta dependència d’ajuda internacional. • 1983–1987: lideratge reformista (escoles, infraestructures, prohibició matrimoni forçat i mutilació genital femenina, accés de dones a càrrecs públics). Posterior inestabilitat política i cops d’estat. • Factors que lesionen l’educació: pobresa, manca d’escoles/infraestructura, desigualtat de gènere cultural, períodes amb escoles tancades i expulsió/migració de docents. • Analfabetisme alt (moltes persones arriben a la majoria d’edat sense saber llegir ni escriure), aules massificades (fins a ~65 alumnes), manca de recursos bàsics. • Rol d’ONGs (p. ex., Mans Unides) en projectes educatius, especialment per a nenes i dones. Conclusions • Bretxa entre la universalitat formal del dret i la seva aplicació real: múltiples països no garanteixen plenament el dret a l’educació. • Al món hi ha uns 781 milions d’analfabets; dos terços són dones. • Responsabilitat dels antics països colonitzadors d’ajudar a enfortir els sistemes educatius als països empobrits: durant la colonització es van extreure recursos sense construir prou capacitats locals. "Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres." — Aïcha (Aishi) Barki, activista algeriana contra l’analfabetisme femení

  • 28'

    Veus Parròquia del 13/3/2024 — Esclavitud: de l’antiga Grècia a l’Espanya colonial i la persistència al segle XXI — xifres, sectors clau, tràfic de persones, solucions i vestigis a Barcelona

    Resum general En aquest episodi de «Veus de la Parròquia» amb Justícia i Pau (Teresa Cots i Jesús Castro), es traça un recorregut per la història de l’esclavitud —des de l’antiga Grècia fins a les formes contemporànies d’esclavatge—, es revisen casos i sectors econòmics on persisteix, es proposen línies d’acció per combatre-la i s’apunten vestigis i fortunes vinculats a l’esclavitud a Barcelona. "Gairebé 50 milions de persones viuen en situació d’esclavitud avui en dia." Temes principals destacats Normalització de l’esclavitud a l’antiga Grècia: base econòmica i social, justificacions filosòfiques i literàries, i tasques habituals d’esclaus i esclaves. Esclavitud a Espanya i a les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna, guerres, colonització d’Amèrica, encomienda i pràctiques com el carimbo. Esclavitud moderna (segles XX-XXI): xifres globals, sectors productius i països amb més risc, incloent-hi treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimonis forçats i tràfic d’òrgans. Solucions i polítiques públiques: reforç legal i inspeccions, cadenes de subministrament ètiques, protecció de col·lectius vulnerables i educació com a eina clau. Vestigis a Barcelona: edificis, empreses i fortunes indianes lligades al comerç d’esclaus i al capital de les Antilles. Línies clau per època i temàtica 1) Antiga Grècia: estructura, feina i justificacions • La esclavitud és un component «natural» i essencial del món grec; fins i tot els primers cristians i autors clàssics la donen per descomptada. • Tasques: agricultura, mines, artesania, fàbriques d’escuts i servei domèstic; les dones, sovint botí de guerra; els homes, segrestats per rescat o morts al camp de batalla. • Justificacions: Aristòtil i Xenofont legitimen el domini (treball, disciplina i menjar; tracte com a infants o animals domèstics). "Segons Aristòtil, la vida de l’esclau es resumia en treball, disciplina i menjar." 2) Espanya i les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna • Pràctica freqüent: esclaus negres africans, musulmans nord-africans, mudèjars i moriscos (guerres de Granada i rebel·lions del segle XVI). • Colonització d’Amèrica: gran col·lapse demogràfic indígena per malalties i tracte colonial; debat sobre el Tractat de Tordesillas (1494) i l’abast real en el transport d’esclaus. • Sistema de la encomienda: obligació de treball indígena sota pretext de cristianització i dignitat —amb incompliments sistemàtics—, i pràctiques com el carimbo (marcatge amb ferro roent). 3) Esclavitud moderna: xifres, sectors i geografia • Prop de 50 milions de persones en esclavitud (12% menors; 43% dones i nenes). Modalitats: treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimoni forçat, tràfic d’òrgans. • Sectors i països: fusta, carbó, or, maons, agricultura; cotó, tabac i construcció; pesca al llac Volta (Ghana); cacau (Costa d’Ivori i Ghana), diamants (Angola), ramaderia i canya de sucre (Brasil), tecnologia (cadenes asiàtiques), roba i calçat. Inclou també vaixells de pesca, mines i obres. • Consum als països desenvolupats: importació de productes fabricats en condicions inhumanes, sovint invisibilitzades en cadenes de subministrament globals. 4) Tipologies i mecanismes d’explotació • Servitud per deute: persones obligades a treballar per saldar deutes en condicions infrahumanes. • Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (camps, explotació agrícola, vaixells a alta mar). • Explotació sexual: dones, nenes i també nens; negoci altament lucratiu; atenció d’ONGs amb suport psicològic i reinserció. • Tràfic de persones: engany, coacció i control sobre persones desesperades que migren; riscos greus durant el trajecte. • Treball infantil i matrimonis forçats: persistència en diversos territoris, vulnerant drets bàsics. • Tràfic d’òrgans: explotació extrema de la pobresa on no hi ha regulació eficaç. 5) Solucions i polítiques recomanades • Fer complir les lleis i reforçar inspeccions; posar fi al treball forçat imposat per l’Estat. • Normatives sobre cadenes de subministrament (deures de diligència), contractació justa i ètica i ampliació de la protecció social. • Protegir dones, nenes i col·lectius vulnerables; elevar l’edat mínima de matrimoni als 18 anys sense excepcions. • Educació: clau per adquirir habilitats i construir vides independents. 6) Vestigis a Barcelona i fortunes indianes • Empremtes materials i patrimonials vinculades al capital d’Antilles i al comerç d’esclaus: l’Espanya Industrial, Porxos Vidal Quadras, Porxos d’en Xifré (Cafè de les 7 Portes), Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès), Palau Marquès de Comillas, Companyia General de Tabacs de Filipines, entre d’altres. • Crida a examinar l’origen de les fortunes indianes i el seu impacte urbà i social.

  • 28'

    Veus Parròquia del 6/3/2024 — Quaresma i Setmana Santa: símbols (vella Quaresma, el número 40, dejuni, processons) i la Festa de Sant Madí (Collserola i Gràcia)

    Visió general L’episodi se situa en una mena de “terra de ningú” del calendari litúrgic i aprofita per oferir un recorregut molt complet per la Quaresma i la Setmana Santa: el seu sentit, els seus símbols i costums (com la vella Quaresma, el dejuni i la cuina tradicional, les passions i les processons amb els armats/manaies). A la segona meitat, s’endinsa en la simbologia vegetal del cicle pasqual (olivera, palmera i llaurer, entre d’altres) i tanca amb una secció d’història local sobre la Festa de Sant Madí (Sant Medir) i la seva romeria a Collserola, amb especial atenció a la tradició de Gràcia i records de Sant Just Desvern. "Serra a la vella, plat d’escudella; serra al belló, plat d’escudelló." Temes principals Quaresma: sentit i símbols El número 40 a la Bíblia i la tradició; la vella Quaresma com a calendari popular; dejuni i abstinència i el seu impacte a la cuina. Pràctiques i cultura popular Conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts) i processons catalanes (Tarragona, L’Hospitalet) amb armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa Olivera (pau, saviesa, fecunditat; Getsemaní; Diumenge de Rams), palmera (victòria, martiri), llaurer (triomf, immortalitat) i altres referències (isop, mirra i àloe, xiprer; Gaudí i la Sagrada Família). Festa de Sant Madí (Sant Medir) Origen de l’ermita, llegenda del sant i el bisbe, romeria moderna impulsada per Josep Vidal i Granés, desfilades i llançament de caramels; records de la participació des de Sant Just Desvern. Punts clau destacats La “vella Quaresma” actua com a calendari popular de set setmanes que visualitza l’austeritat i les privacions del període. El número 40, simbòlic a la Bíblia i en la tradició comparada (Mircea Eliade, sistema pitagòric), reforça la idea de prova i preparació. Dejuni i abstinència: purificació del cos i identificació amb la Passió; fort impacte històric en la cuina de Quaresma (bacallà, cigrons, espinacs, bunyols). Processons i armats/manaies: identitat pròpia a Catalunya (Tarragona, L’Hospitalet) i valor patrimonial; preparació exigent de les esquadres. Simbologia vegetal: Olivera: pau, santedat i força; presència clau a Noè, Judit, el Temple i Getsemaní. Palmera: triomf sobre la mort; símbol dels màrtirs; vinculació bíblica i llegendes apòcrifes. Llaurer: victòria i glòria des de l’antiguitat clàssica fins al Diumenge de Rams. Sant Madí (Medir): romeria arrelada amb fort component cívic-festiu a Gràcia, vinculada a la prometença de Josep Vidal i Granés i amb memòria viva a Sant Just. Detall per blocs Quaresma, sentit i costums • Definició litúrgica i marc temporal; vella Quaresma com a recurs pedagògic popular per comptar les setmanes fins Pasqua. • El número 40: diluvi, desert d’Israel, Moisès al Sinaí, Elies, regnat de David i el dejuni de Jesús; lectura simbòlica (Eliade, sistema pitagòric, el 4 com a ordre del cosmos). • Pràctiques: dejuni (Dimecres de Cendra i Divendres Sant) i abstinència de carn els divendres; translació a la cuina (bacallà, arròs, cigrons i espinacs, bunyols). • Cultura popular: conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç) i processons (Tarragona —interès nacional— i la Cofradía 15+1 de L’Hospitalet), amb protagonisme dels armats/manaies. Simbologia vegetal de Setmana Santa • Olivera: arbre de pau, saviesa i fecunditat; oli per a sagraments (baptisme, unció, ordenació); presència bíblica (Noè, Judit, el Temple, Getsemaní) i a la tradició del Diumenge de Rams. • Palmera: origen desèrtic, símbol de triomf i vida; acollida de Jesús a Jerusalem; identificació dels màrtirs amb la palma; llegenda de la fugida a Egipte. • Llaurer: mediterrani, victòria i immortalitat; arbre d’Apol·lo (ninfa Dafne); corones als vencedors; creença protectora contra llamps; branques beneïdes el Diumenge de Rams. • Altres: presència d’oliveres, palmeres i xiprers en claustres; lectura vegetal a la litúrgia (Isaïes, gra de mostassa); isop a la Crucifixió; mirra i àloe en el soterrament; xiprer com a fusta tradicional de la Creu; lectura simbòlica de l’“arbre de la vida”. Sant Madí (Sant Medir): història i romeria • Ermita romànica a Collserola (terme de Sant Cugat), prop de la via romana Barcino–Castrum Octavianum. • Llegenda: el bisbe Sever i el pagès Madí; el ‘miracle’ de les faves florides; martiri conjunt. • Romeria moderna: impuls de Josep Vidal i Granés (forner); prometença i processó de Gràcia amb cavalls, colles, missa a l’Explanada del Miracle, medalleta amb fava i llançament de caramels. • Memòria local: participació des de Sant Just Desvern (Parets Cerdà, autocars Molist), records familiars i declivi d’aquesta sortida amb el temps. Frases i imatges destacades "Getsemaní vol dir turó de les oliveres." "Les corones de llaurer... símbol de victòria i de glòria." "Els llaminers, en lloc de fer sacrifici... en fan festa grossa." Glossari mínim Vella Quaresma: figura popular de set cames per comptar les setmanes fins Pasqua. Armats/Manaies: comparses vestides de romans que desfilen a les processons. Isop, mirra, àloe: plantes/espècies amb ús ritual i funerari a la Passió.

  • 28'

    Veus Parròquia del 28/2/2024 — Bona nit infinita: repetició, ritme i calma nocturna

    Resum general Aquest episodi és una peça minimalista basada en la repetició constant de la salutació «Bona nit» a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins al final (≈ 1709s). No hi ha canvis temàtics, entrevistes ni seccions informatives diferenciades; el focus és exclusivament en el patró rítmic i el to nocturn. Eix central: repetició de «Bona nit» com a mantra sonor que suggereix pausa i tancament del dia. To i ambient: calma nocturna, simplicitat i possible ús ASMR o de relaxació. Contingut: cap desenvolupament temàtic addicional; és una experiència auditiva sostinguda. "Bona nit" Temes principals Repetició com a recurs sonor • Ús deliberat de la repetició per induir ritme i familiaritat. • La constància crea una sensació de loop tranquil i previsible. Ritme i temporalitat • Intervals regulars (~30s) que marquen un pols temporal estable. • Estructura cíclica sense variacions ni transicions. Ambient nocturn i benestar • Associació directa de «Bona nit» amb tancament, descans i serenor. • Pot funcionar com a fons per a meditació, lectura o adormir-se. Minimalisme i atenció plena • Reducció a un únic element verbal per fomentar l’escolta atenta. • L’absència de temes múltiples reforça la idea de simplicat radical. Estructura i moments clau Inici (0s): comença el patró amb «Bona nit». Desenvolupament (0s–1709s): el patró es manté constant, amb repeticions aproximadament cada 30 segons. Final (≈1709s): es tanca amb la mateixa fórmula, sense coda ni missatge final diferenciat. "Un sol missatge, repetit amb ritme: una cortina sonora per acomiadar el dia." Observacions i usos recomanats • Ideal per a transicions al son, relaxació o com a background suau. • Pot servir com a exercici d’atenció plena centrant-se en la respiració entre repeticions. • Indicat per a qui aprecia el minimalisme sonor i l’ambient sense distraccions.

  • 29'

    Veus Parròquia del 21/2/2024 — Esclavitud, d’ahir i d’avui: Grècia antiga, Espanya i Amèrica, esclavitud moderna, vestigis a Barcelona i vies de solució

    Context i presentació • Programa “Veus de la Parròquia” amb Justícia i Pau (Sant Just) en el marc del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. • Convidats: Teresa Cots i Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just). Tema central: l’esclavitud al llarg de la història i en l’actualitat. L’esclavitud a l’antiga Grècia “Segons Aristòtil, l’activitat dels esclaus es resumia en tres paraules: ‘Treball, disciplina i menjar’.” • Normalitzada socialment i considerada necessària per grecs i primers cristians. • Definició: persona privada de llibertat, susceptible de ser comprada, venuda o llogada. • Civilització micènica: distinció entre esclaus “simples” i esclaus de Déu; alguns podien ser artesans, tenir terres i establir unions amb persones lliures. • Èpica homèrica: predomini d’esclaves dones com a botí de guerra; homes sovint rescatats o morts. • Treballs: agricultura, mines, artesania, servei domèstic i d’escuder en guerra. • Tracte i control: recomanacions clàssiques (Xenofont, Aristòtil) sobre càstigs/recompenses; flagel·lacions i racionament d’aliments/descans. • Relectures històriques: des d’apologies cristianes fins a lectures econòmic-polítiques (p. ex., Karl Marx), i interpretacions del segle XX que veuen l’esclavitud com a base de l’elit ciutadana; la societat moderna, fundada en valors humanistes, l’hauria superada. L’esclavitud a Espanya i a Amèrica • Pràctica present a l’edat mitjana i moderna; abolició a la Península el 1837, però a colònies: Puerto Rico (1873) i Cuba (1880). • Orígens i conflictes: esclavització després de conquestes (p. ex., Màlaga 1487), bescanvi de persones per presoners i finançament de guerres. • Tractats: Tordesillas (1494) i acords posteriors (p. ex., 1713) sobre el comerç d’esclaus; es qüestiona fins a quin punt Espanya fou “la menys esclavista”. • Impacte a Amèrica: col·lapse demogràfic indígena per malalties i tractes violents (descrits per alguns com a genocidi). Sistema d’encomienda i carimbo • 1513/1537-1538: reconeixement de la humanitat dels indígenes i instauració de l’encomienda: treball obligatori a canvi de cristianització i “bon tracte” (sovint incomplert i impune). Abolició el 1791. • 1784: supressió del carimbo (marcatge amb ferro candent) per “acreditar” impostos i evitar contraban d’esclaus — una brutalitat equiparada al marcatge de bestiar. Esclavitud moderna: sectors, països i xifres • Magnitud actual: gairebé 50 milions de persones en situacions d’esclavitud moderna. • Sectors clau: fusta, carbó, or, maons, agricultura; tèxtil, calçat, tecnologia; mineria de diamants, pesca, ramaderia, sucre, cacau, catifes. • Països i casos destacats: - Corea del Nord: màxims de treball forçós. - Kazakhstan: cotó, tabac i construcció amb migrants d’Àsia Central. - Ghana (Llac Volta): pesca amb menors explotats. - Perú, RDC: extracció d’or i minerals en condicions abusives. - Brasil: ramaderia i canya de sucre. - Costa d’Ivori i Ghana: cacau amb uns 2,3 milions de nens. - Pakistan: catifes fetes amb treball infantil. - Malàisia: cadenes de muntatge de tecnologia (empreses proveïdores de marques globals). - Angola: diamants, violència i desplaçaments forçats. • Consum global: les economies desenvolupades importen productes obtinguts en condicions inhumanes (roba, calçat, tecnologia, etc.). • Dades clau actuals: - 27,6 milions de treballadors forçosos. - 22 milions de persones en matrimonis forçats. - 12% de les víctimes: menors; 43%: dones i nenes. • Altres formes greus: tràfic d’òrgans a països amb regulació feble (contrast amb el model altament regulat d’Espanya en donació i trasplantament). Formes d’esclavitud moderna (tipologies i dinàmiques) • Servitud per deute: préstecs que encadenen persones a jornades interminables i salaris irrisoris. • Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (p. ex., camps, explotació agrícola, vaixells de pesca oceànics). • Explotació sexual: dones, nenes i nens forçats a la prostitució; alta rendibilitat criminal; suport d’ONGs en assistència psicològica i reinserció. • Tràfic de persones: engany, coacció i abús sobre persones vulnerables; rutes migratòries mortíferes sense protecció adequada. • Treball infantil: persistència en cadenes globals (contraposat a contextos històrics de mera supervivència). • Matrimonis infantils/forçats: nines obligades a casar-se amb adults molt més grans. Propostes i vies de solució • Millorar i fer complir les lleis i les inspeccions laborals. • Eliminar el treball forçat d’origen estatal. • Reforçar la diligència deguda en empreses i cadenes de subministrament. • Recolzar dones, nenes i col·lectius vulnerables amb protecció social ampliada. • Contractació justa i ètica; pujar l’edat legal de matrimoni als 18 sense excepcions. • Educació com a arma clau per l’autonomia i la prevenció. Vestigis de l’esclavitud a Barcelona • L’Espanya Industrial: capital antillà i comerç d’esclaus. • Porxos Vidal-Quadras: fortuna a Maracaibo. • Porxos d’en Xifré: Josep Xifré Casas (impulsor del Cafè de les 7 Portes). • Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès). • Palau Marc (Rambla Santa Mònica), indià Tomàs Ribalta. • Agustín Goytisolo: fortuna en sucre i explotació d’esclaus. • Companyia General de Tabacs de Filipines. • Palau del Marquès de Comillas. Tancament i recursos • Recordatori del paper de Justícia i Pau Madrid: grup específic contra la trata; és un tema difícil però amb creixent visibilitat i acció. • Crida implícita a la responsabilitat personal i institucional: consum crític, vigilància legal, educació i cooperació internacional.

  • 29'

    Veus Parròquia del 14/2/2024 — Fe, Dona i Sinodalitat: la dona amb hemorràgies (Mc 5,25–34), del Déu Llei al Déu Amor i el lloc de les dones a l’Església d’avui

    Resum de l’episodi Episodi de "Veus de la parròquia de Sant Just i Pastor" dedicat a llegir i reflexionar sobre el passatge de Marc 5,25–34 (la dona que patia hemorràgies) amb la mirada del grup Nostra Dona. A partir del text, es despleguen temes com el pas del Déu Llei al Déu Amor, la dignitat i el paper de les dones a l’Església, la fe que allibera de la por, i la sinodalitat com a camí de renovació impulsat pel Papa Francesc. Temes principals (en síntesi) Lectura bíblica (Mc 5,25–34): la dona marginada per la seva impuresa ritual s’acosta a Jesús amb fe, és guarida i reconeguda en la seva dignitat. Mirada de dona a l’Evangeli: projecte del grup Nostra Dona (amb referència a Teodor Suau) per visibilitzar les dones sense nom i la seva fe exemplar. Del Déu Llei al Déu Amor: Jesús prioritza la tendresa i la salvació per damunt del legalisme. De la por a la confiança: la fe com a camí d’alliberament personal i comunitari; “no tingueu por” com a consigna evangèlica permanent. Igualtat i dignitat: Jesús cura i reconeix homes i dones sense distinció; crida a reconeixement real del paper de les dones a l’Església. Sinodalitat i reforma: el Sínode (continuació del Concili Vaticà II) com a procés universal i de baix a dalt; estil del Papa Francesc (proximitat als pobres, “olor a ovella”). Aplicació pràctica: difondre l’Evangeli com una taca d’oli; la catequesi com a sembra quotidiana. Desenvolupament Context i marc • Record i agraïment a la Lina Santa Bàrbara Sànchez, inspiradora del programa. • Presentació de les convidades (Blassa García i Dolors Cardona) i lectura del passatge de Marc. Lectura i clau exegètica-pastoral • La dona, marginada per la llei d’impuresa, trenca la por, toca el mantell de Jesús i és guarida per la seva fe. • Jesús la fa sortir de l’anonimat, la anomena “filla” i li restitueix la dignitat. L’experiència no queda com a “màgia” oculta, sinó com a testimoni públic que edifica la comunitat. De la por a la confiança • La por paralitza i apaga l’esperança; la fe la transforma en confiança i acció valenta. • Aplicació al present: les dones no han de tenir por de demanar espai i reconeixement a l’Església, des de la pau i la constància. Del Déu Llei al Déu Amor • Marc situa l’Evangeli en temps convulsos (caiguda del Temple, c. 70 dC): Jesús actualitza la Llei en clau de misericòrdia i proximitat. • El nucli de la fe és la confiança; cal passar de espectadors a seguidors. Església sinodal i Papa Francesc • El Sínode com a crida universal que inverteix la “piràmide”: escolta del Poble de Déu, pluralitat de veus i camí compartit. • Estil del Papa Francesc: preferència pels pobres i marginats, sinodalitat, i una Església amb “olor a ovella”. Compromís i difusió • Fer taca d’oli: estendre el missatge amb gestos petits i constants. • La catequesi com a sembra de la llavor de l’Evangeli en els infants. Cites clau "Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau" "No tingueu por" Idees per emportar-se La fe personal té força pública: passa de l’anonimat al testimoni i construeix comunitat. La dignitat de la dona és reconeguda per Jesús i demana coherència a l’Església d’avui. La sinodalitat no és eslògan, és un camí d’escolta, discerniment i corresponsabilitat. De la por a la confiança: la pedagogia de Jesús és tendra, alliberadora i esperançada.

  • 27'

    Veus Parròquia del 7/2/2024 — Candelera, festa de l’os i meteorologia popular; Martin Luther King i el seu llegat; la talla gòtica de Sant Joan a Sant Just; i notícies del camí sinodal

    Resum del programa L’episodi combina tradició i història local amb memòria i compromís social. Després d’un homenatge sentit a l’Ina Santa Bàrbara, el programa es submergeix en la Candelera —orígens bíblics, simbolisme de la llum, dites meteorològiques i paral·lels amb la festa de l’os i el dia de la marmota. A continuació, un bloc complet dedicat a Martin Luther King, el moviment pels drets civils i el seu llegat. El tram final destaca una peça d’art gòtic vinculada a Sant Just —una talla de Sant Joan Baptista avui al Museu Frederic Marès— i clou amb notícies parroquials sobre el camí sinodal. Temes principals La Candelera: origen, simbolisme i meteorologia popular • 40 dies després de Nadal, la Candelera commemora la presentació de Jesús al Temple i l’antiga purificació de la mare segons la Llei jueva. • A la parròquia, es manté la benedicció i repartiment d’espelmes, símbol de la llum que clou el cicle nadalenc. Tradicionalment, s’associaven virtuts protectores a les espelmes beneïdes. • Connecta amb costums anteriors (possibles arrels a la parentàlia romana) però amb sentit cristià diferent. • El simbolisme de la llum: vida, saviesa i presència divina per als cristians; el ciri pasqual encén de nou l’Església a la Vetlla Pasqual. "Jo soc la llum del món" • Dites meteorològiques: "Si per la Candelera plora, l’hivern és fora; si riu, l’hivern és viu; i tant si plora com si riu, mig hivern fora". Interpretacions varien segons el territori (pluja/sol vs. fases de la lluna). • La festa de l’os al Pirineu (Vallespir, Andorra) reflecteix creences sobre hibernació i lluna plena/nova; avui sovint coincideix amb Carnaval, però l’origen festiu s’ubica a la Candelera. • Paral·lel amb el Dia de la Marmota (2 de febrer, EUA/Canadà): lectura popular del temps a partir de l’ombra de l’animal. El programa reivindica les tradicions pròpies (festa de l’os) davant la substitució cultural, com passa amb Halloween vs. Castanyada. Martin Luther King: drets civils, pau i llegat • Qui era: pastor baptista, líder dels drets civils als EUA, defensor de la no-violència, la igualtat i la justícia social. • Trajecte vital: nascut el 1929 a Atlanta (originàriament Michael King), esdevé pastor a Montgomery. Context de segregació al Sud malgrat l’abolició de l’esclavitud i la Declaració dels Drets Humans. • Moviment pels drets civils (anys 50-60): lideratge a la Marxa sobre Washington (1963), amb 250.000 persones, impulsant el dret de vot sense discriminació. "Tinc un somni: que els meus quatre fills puguin viure en una nació on no siguin jutjats pel color de la seva pell, sinó pel seu caràcter." • Reconeixements i posicionaments: Premi Nobel de la Pau (1964, el més jove fins llavors). Discurs "Més enllà del Vietnam" (1967) reclamant treva i converses de pau; defensa de la no-violència i el paper de la ONU. • Assassinat a Memphis (1968); James Earl Ray condemnat. Des de 1986, els EUA celebren el Martin Luther King Day. • Llegat i vigència: el programa reflexiona sobre guerres actuals, brutalitat policial, i la persistència de la pobresa i la discriminació, preguntant-se què hauria dit MLK avui. Història local i patrimoni: la talla gòtica de Sant Joan Baptista • Al Museu Frederic Marès (Barcelona, sala 14), es conserva un alt relleu de fusta (probablement d’alber o til·ler) de Sant Joan Baptista (segle XV), procedent de la parròquia de Sant Just. • Context parroquial: l’actual església es consagra el 1571; el culte a Sant Joan era rellevant a la zona (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm, àrea de Can Cuiàs). • Hipòtesi de J. Ochoa: per equipar l’altar de la nova església es va adquirir una magnífica talla gòtica de Sant Joan Baptista; més tard conviu amb el retaule barroc (1636-1637) dedicat a Sant Joan Evangelista. • Fama al segle XIX: esment d’Antoni de Bofarull; visites d’entitats excursionistes. Tanmateix, la peça desapareix de la parròquia. • Probable venda durant les obres de mossèn Massana; passa a la col·lecció Muntades (catàlegs de 1917 i 1931). Durant la Guerra Civil: confiscació, trasllats (Olot, Darnius, Ginebra), recuperació familiar i, finalment, venda al MNAC (1956) i cessió al Museu Marès. Notícies de la parròquia: camí sinodal • Dissabtes 10 i 24 de febrer (10:00–13:00), jornades de reflexió i diàleg als locals parroquials per treballar el camí sinodal proposat pel Papa Francesc. • Eixos de debat: - On estem avui com a parròquia - Com volem la parròquia d’aquí a 10 anys - Com aconseguir-ho (full de ruta realista i participatiu) "La parròquia convida a tothom i espera unes jornades ben participatives."