Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

85-96 de 488
  • Veus Parròquia del 9/10/2024 — Dins la diòcesi de Sant Feliu: vicaries, arxiprestats, cancelleria i pastoral vocacional

    Introducció • Programa especial de Ràdio Desvern dedicat a entendre com funciona la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a través de l’experiència i responsabilitats de Mn. Joan Pere Polidor. • Després d’un bloc d’anuncis i autopromocions, el programa inaugura temporada i presenta el nou espai (equip B1 de Veus de la Parròquia) i nova sintonia. Perfil de l’invitat Biografia i vocació • Mn. Joan Pere Polidor, nascut a Barcelona (1970), prové d’una família creient amb arrels andaluses i valencianes. • Vocació primerenca, formació al seminari i ordenació el 1996. • Primer contacte pastoral a Sant Just Desvern durant sis anys (joves, comunitat, primeres responsabilitats). Estructura de la diòcesi de Sant Feliu • Creació el 2004 (Papa Sant Joan Pau II) amb la divisió de l’antic Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. • Territori extens i divers: Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Anoia, amb més d’1,1 milions d’habitants. Referents destacats: aeroport, TV3, Montserrat (patrona) i la Ciutat Esportiva del Barça. • 2 vicaries episcopals: Llobregat (més urbana/industrial) i Penedès-Garraf-Anoia (més de pobles i vinya), organitzades en 9 arxiprestats i 123 parròquies. Càrrecs i funcions de govern Secretari general i canceller • El bisbe Agustí Cortés (2004) nomena Mn. Joan Pere secretari particular, secretari general i canceller. • El canceller és el “notari canònic” que dona fe i autentifica els actes de la diòcesi (valida la signatura del bisbe). • El secretari general coordina la Cúria i els serveis administratius (personal, recursos per a parròquies i comunitats, coordinació amb l’ecònom). Govern col·legial i òrgans de consulta • Després del Concili Vaticà II, es reforça el govern participatiu: - Consell Episcopal (reunió setmanal amb vicaris i secretari general) - Consell Presbiteral (preveres escollits; alguns assumptes són d’obligada consulta) - Consell Pastoral Diocesà (laics i laiques; pensa i impulsa línies pastorals) - Consell Econòmic (control i visat d’assumptes econòmics i patrimonials) - Col·legi de Consultors (grup reduït de preveres per a qüestions més complexes) Delegacions diocesanes i vida pastoral • La diòcesi articula la seva acció mitjançant delegacions per àmbits: joventut, catequesi, litúrgia, pastoral de la salut, família i vida, ecumenisme, esplais, etc. • Els delegats són nomenats pel bisbe i formen equips per coordinar formació, trobades i recursos. Exemples i inici de curs • Inici de curs amb diverses trobades d’agents pastorals. Destaca la Pastoral de la Salut amb una sessió sobre Alzheimer: acompanyament, sensibilització i bones pràctiques. Pastoral vocacional i mirada espiritual • Mn. Joan Pere coordina la Pastoral Vocacional (i és formador del seminari): - Vocació no només al ministeri ordenat; tota persona està cridada a viure la vida com a do i a donar una resposta. - Inspiració del Papa Francesc: sinodalitat i descentrament de la persona per situar l’altre i la comunitat al centre de la vida cristiana. "Tu no ets el centre de la vida... Hi ha algú que t’estima i que et crida, i tu hi respons." Cloenda i litúrgia de les tèmpores • Recordatori de les Tèmpores d’acció de gràcies: donar gràcies per la collita i el curs viscut, i demanar ajuda per al curs que comença. • Agraïment sentit del convidat a Sant Just Desvern i a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor com a referència en la seva història. Idees clau • 2004: naixement de la diòcesi de Sant Feliu i nova organització territorial. • Canseller: figura clau per a la validesa jurídica dels actes. • Govern participatiu: consells que garanteixen transparència i coresponsabilitat. • Delegacions: motor de la vida pastoral i la formació. • Vocació: crida universal a viure la vida com a do i servei, en clau de sinodalitat.

  • Veus Parròquia del 2/10/2024 — Catedral de Sant Feliu (Sant Llorenç): història, arquitectura i art; crònica d’estiu de la parròquia de Sant Just i inici de curs

    Panorama general • Episodi dividit en dues grans parts: explicació artística i històrica de la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat i crònica d’estiu de la parròquia de Sant Just, amb agenda d’inici de curs. • Punts clau: catedral més jove d’Espanya (2004), projecte de Josep Ros i Ros, campanar preservat (1936), ric programa iconogràfic a l’absis i capelles i vitralls destacats. • A la crònica: dedicació del temple de la residència de Lourdes, Festa Major (6 d’agost) amb homilia de Mn. Anton Roca, Life Teen Summer Camp, Camí de Santiago amb joves, i nomenaments (Daniel Palau, Mons. Joan-Enric Vives). Tanca amb catequesi, grups juvenils, Café amb Fe i romeria a Montserrat. Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat Història i context • Catedral més jove d’Espanya: erigida com a catedral el 2004 pel papa Joan Pau II en crear el Bisbat de Sant Feliu. • Orígens: església documentada el 1013 (Sant Feliu); dedicada a Sant Llorenç al s. XIII; parròquia el 1505 (obra de Cristòfol Regàs); temple neoclàssic (arquitecte Renard, c. 1850) destruït el 1936 i refet. • Temple actual acabat el 1946, en postguerra i amb mitjans precaris, gràcies als feligresos; encara en renovació. Arquitectura i estructura • Projecte de Josep Ros i Ros (Martorell); constructors Ernest Claramunt i Adjustori Mitjans; decoració de Francesc Labarta. • Estil neobizantí de planta basilical amb tres naus, creuer i lucernari; dimensions: 45×32×26 m; campanar de 40 m (únic element salvat el 1936; rellotge el 1961). • Accés per tres portes: principal amb arc de mig punt, arquivoltes i capitells vegetals i geomètrics; timpà amb la vida i el martiri de Sant Llorenç. Laterals dedicades a la Mare de Déu del Roser i al Bon Pastor. • Interior: naus laterals amb volta i nau central amb anteixinat de cassetons; capitells d’estil bizantí (pedra de Montjuïc) amb fulles d’acant i creus estilitzades. • Creuer i cúpula: base octogonal amb petxines; a les petxines, tetramorf dels evangelistes i, al cim, colom de l’Esperit Sant. Apsis i iconografia • Presbiteri: ampli gradó (10,5×14 m); altar de pedra calcària (3 m), amb relleus dels 7 sagraments i baldaquí suspès. • Programa central: Jesús en Majestat (Pantocràtor) dins la mandorla, amb el món als peus i el llibre amb la inscripció: “Ego sum via, veritas et vita” • Alegories de gràcia, fe i virtuts cardinals; àngels coronant Jesús; 12 estrelles pels apòstols. Fornícula amb Sant Llorenç (finestral central tapat). Capelles, vitralls i obres destacades • Absidioles: Sagrat Cor (1955, murals a l’oli: fill pròdig i samaritana; relleu del Bon Pastor) i Mare de Déu de Montserrat (1955; imatge de Josep M. Camps Arnau; murals de Joan Torres i Viver amb paisatges locals i de Montserrat). • Capella del Sagrament (1967): gran mural de Joan Torres i Viver. • Vitralls geomètrics, poc figuratius, de tons suaus (blaus, rosats, verdosos, groguencs); dos rossetons laterals amb escuts (Espanya i arma d’artilleria), obsequi de la Fàbrica Nacional de Vitralls. • Paviment: gran mosaic de gres mat amb greques entrellaçades i predomini del blanc. • Imatges: Puríssima (Arquim Bau, model de Martí Cabré); Sant Crist (escultor Joventeny); restes d’una Mare de Déu gòtica s. XIV amb policromia i pedestal barroc s. XVII. • Capelles modernes a l’esquerra: Sants Olis (arran del títol de catedral) i memorial dels màrtirs de la Guerra Civil (Bisbat de Sant Feliu). • Tancament amb invitació: la catedral llueix colors i vistositat després de la neteja del 500è aniversari de la parròquia; crida a descobrir-ne la riquesa artística. Crònica d’estiu a la parròquia de Sant Just • 13 de juliol: el bisbe Agustí dedica el temple de la residència Ntra. Sra. de Lourdes i consagra l’altar; relíquies de Sant Just, Sant Pastor i Sta. Teresa Jornet visibles permanentment; celebració molt participada. • 6 d’agost – Festa Major: missa solemne als patrons; homilia de Mn. Anton Roca (noces d’or sacerdotals), recordant celebracions, romeries, viatges, escolania, inauguració de l’orgue…; es presenten les pintures restaurades de la capella del Santíssim (encara falta ~40% del finançament). • Joves – Life Teen Summer Camp (Serra de Madrid): 17 joves (en dos torns) amb catequistes i el rector; convivència, activitats, xerrades i pregària; reflexió sobre la necessitat de campaments més propers a l’arxidiòcesi. • Camí de Santiago: 15 joves fan els últims 100 km amb logística pròpia (furgoneta, àpats, albergs i acollida franciscana a Padrón i Santiago); experiència intensa i ben organitzada. Nomenaments i efemèrides • Daniel Palau: nomenat vicerrector acadèmic de l’Ateneu Univ. Sant Pacià (degà en funcions de Teologia i vicedegà de l’AUSP); antiga vinculació a Sant Just com a seminarista. • Mons. Joan-Enric Vives (Arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra): celebració senzilla de les noces d’or sacerdotals a Santa Maria del Taulat (lloc del seu baptisme, comunió, confirmació i ordenació). Inici de curs i agenda • Catequesi de Primera Comunió: nous inscrits a la parròquia i coordinació amb escoles (Madre Sacramento i Institució La Miranda; desplaçament de catequistes a centres per facilitar l’assistència). • Adolescents: dos torns Life Teen — • Life Teen Vida Adolescent (1r ESO a 2n batx.) divendres 19:00–21:15. • Life Viu (18+) divendres 20:30–22:30. • Adults: grup de catequesi d’adults (diumenges 19:00–20:00). • Café amb Fe: torna el dia 6 després de la missa d’11. • Romeria a Montserrat: 8–10 de novembre; inscripcions durant el Café amb Fe del dia 6 fins al dia 13; invitació oberta a tothom, especialment joves.

  • Veus Parròquia del 25/9/2024 — Veus de la Parròquia: Camí de Sant Jaume, Festa Major, Mil·lenari de Montserrat i Jubileu 2025 — Inici de curs a la parròquia

    Resum general de l’episodi Programa de reinici de temporada amb un repàs complet a les activitats d’estiu i a les novetats de curs. Els conductors, Mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez, destaquen: Camí de Sant Jaume d’estiu (Vigo → Santiago) i integració del grup Campaments Life Teen i creixement en la fe dels joves Plans 2025: Pelegrinació a Roma pel Jubileu 2025 i repetició de campaments Festa Major de Sant Just i el testimoni dels patrons, Sant Just i Sant Pastor Mil·lenari de Montserrat: fe i cultura de la mà Clau del Jubileu: història, sentit, Porta Santa i trobades temàtiques a Roma Inici de curs a la parròquia: espais comunitaris post-missa, hora santa per la vida, grups de joves, formació d’adults amb cicle de bioètica, catequesi i Justícia i Pau (salut mental) "La providència de Déu també va actuant" — una idea que travessa el relat del Camí i la vida comunitària. Estiu: pelegrinatges i campaments Camí de Sant Jaume (Vigo → Santiago) • Grup de 15 persones (8 dies de viatge; 5 dies caminant) i una furgoneta de suport logístic • Ruta >100 km des de Vigo; dinàmica d’integració entre participants d’edats diverses • Acollida generosa als allotjaments i experiència d’“Església en camí” • Dimensió espiritual: reflexió i trobada amb Jesús al llarg del camí • Una participant va fer vídeos diaris (1’30’’) com a crònica visual "Anar a l’encontre... també l’encontre amb Jesús. I això penso que també es va aconseguir." Campaments Life Teen • 4t estiu acompanyant adolescents (de 1r d’ESO a 2n de batxillerat) • Torns per edat; joves de perfils molt diversos (batejats i no batejats) • Equilibri de pregària, catequesi i lleure (piscina, canoes...): ajuda a connectar la fe amb la vida quotidiana 2025: Jubileu a Roma i alternatives al Camí • L’any vinent no es repetirà el Camí; activitat central: Roma, Jubileu 2025 (finals de juliol — inicis d’agost) • Els campaments sí que es repetiran com a opció per a joves Festa Major i patrons; La Mercè; Montserrat 1000 anys Festa Major de Sant Just (6 d’agost) • Record dels patrons Sant Just i Sant Pastor (màrtirs, s. IV) • Crida a seguir el seu exemple de fe i valentia • Proposta: incloure una oració breu a l’estampa de la festa per fomentar la devoció La Mercè a Barcelona: precisió i origen • Es manté la missa de la Mercè; s’adverteix contra lectures ideològiques • Origen històric: decisió del Consell de Cent de Barcelona (patronatge de la Mare de Déu de la Mercè) Mil·lenari de Montserrat • Inici oficial de l’Any del Mil·lenari del Monestir (acte institucional amb autoritats) • Idea central: fe que es fa cultura i cultura que es fa fe; pes de Montserrat en l’itinerari intel·lectual i popular del país El Jubileu: sentit, calendari i trobades • Jubileu 2025 del Naixement de Jesús; tradició recuperada a partir del 1300 (freqüència actual: cada 25 anys) • Obertura de la Porta Santa a Roma: 24 de desembre • Indulgència plenària i invitació a pelegrinar a Roma • Previstes trobades temàtiques: joves, famílies, capellans, esportistes, científics, etc. "Que la gent no es lligui a supersticions: l’any jubilar no comença l’1 de gener sinó el 24 de desembre." Música Pausa musical amb el grup Bona Nova: “Déu farà un camí” "Déu farà un camí... sempre m’acompanyarà." Inici de curs a la parròquia: comunitat, joves i formació Vida comunitària i adoració • Espais de trobada després de la missa del diumenge (cap a les 12 h): conèixer i acollir els nous • Impuls del camí sinodal a la comunitat • Hora Santa per la Vida (mensual): resposta eclesial per defensar la vida humana (context: llei d’eutanàsia) Joves: creixement i acompanyament • Trobada de 40 joves al començament de curs; franja d’edat 14–27/28 • Més catequistes (de 1 a 5) i previsió de dividir per edats; sortida al festival de música cristiana (Terrassa, 5 d’octubre) Adults: Escola de Creixement i cicle de bioètica • Arrenca el 6 d’octubre: primer trimestre dedicat a bioètica • Temes: dignitat humana, inici i final de vida, avortament, eutanàsia, assajos clínics i aspectes legals • Format obert a tothom; diumenges 19:00 (aprox. 1 hora) Catequesi i grups • Grups de primera comunió a diferents centres (p. ex. la Miranda, Corregi Madre de Sacramento) i a la parròquia • Postcomunió: continuïtat amb activitats de formació i vida comunitària Justícia i Pau i altres iniciatives • Justícia i Pau: eix del curs en salut mental; reinici d’activitats i del programa de ràdio • Grup Apassionats per la Vida: continuïtat de la sensibilització i pregària Tancament Comiat i cita per al proper programa d’aquí quatre setmanes, si Déu vol.

  • Veus Parròquia del 18/9/2024 — Salut mental i desigualtats: finançament, llistes d’espera i models d’inclusió (Xanfrà i La Fageda)

    Resum del podcast Introducció i marc del programa En el primer programa de la temporada de “Veus de la parròquia” (Ràdio Desvern), es presenta una sèrie dedicada a la salut mental i a les discapacitats físiques, impulsada per Justícia i Pau de Sant Just, a petició de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i la Fundació Pere Claver. L’episodi conversa amb Jesús Castro, president de Justícia i Pau Sant Just, sobre el context, els determinants socials i les polítiques públiques necessàries. Temes principals Determinants socials i context global • La salut mental és un fenomen creixent que afecta pràcticament totes les famílies. • Les desigualtats socioeconòmiques (pobresa, precarietat), els conflictes armats i un clima social de por actuen com a factors que empitjoren el benestar mental. • Es destaca que el 80% dels factors que influeixen en la salut es troben fora del sistema sanitari (determinants socials): educació, feina, suport social, condicions de vida, etc. "El 80% dels factors que influeixen en la salut són fora del sistema sanitari" Marc institucional i conceptual • Referència a la definició de salut de l’OMS (1978): no només absència de malaltia, sinó benestar físic, mental i social. • Record de la Declaració de Nacions Unides (2006) sobre drets i tracte en l’atenció en salut mental: respecte, visió integral i dignitat. • Enfocament salutogènic d’Antonovsky: desenvolupar recursos personals, interpersonals i contextuals (autoestima, hàbits saludables, suport social, capital cultural) per recuperar el paper actiu de cada persona en la seva qualitat de vida. Polítiques públiques i recursos • Infrafinançament: Espanya dedica aproximadament el 0,1% del pressupost sanitari a salut mental, front a l’1% a la UE (deu vegades més). • Llistes d’espera llargues per a l’atenció pública (psicologia/psiquiatria), especialment agreujades després de la pandèmia. • Reconeixement a la dedicació dels professionals malgrat la manca de recursos; crida a prioritzar la salut mental en la distribució pressupostària. • Es planteja el corredor mediterrani com una palanca econòmica d’ingressos potencials per reforçar serveis socials i sanitaris, en un context de transició verda (reducció de CO2 i transport per carretera). Bones pràctiques i models d’inclusió • Fundació Xanfrà (Sant Feliu): formació en valors humans, socials i laborals, treball integral amb famílies i professionals, i enfocament en habilitats i interessos de cada persona. • La Fageda (Garrotxa): projecte social d’inserció laboral per a persones amb discapacitat o trastorns de salut mental. Adaptació de tasques a talents individuals (p. ex., reassignació de línia de producció a jardineria) i producte de qualitat de proximitat. Dades clau i xifres • 1 de cada 6 famílies a Catalunya es troba en risc de pobresa, amb impacte directe en la salut mental i la qualitat de vida. • Només prop del 15% de les persones amb dret a prestacions socials mínimes les sol·liciten, sovint per manca d’informació o suport administratiu. • Pressupost salut mental: Espanya ≈ 0,1% del pressupost sanitari vs UE ≈ 1%. • 80% dels determinants de salut són externs al sistema sanitari. Impacte de la pandèmia i focus en joventut • La COVID-19 va fer evident que la salut mental és molt més que un diagnòstic: cal treballar el benestar emocional des de la infància i joventut. • Cal acompanyament precoç i accessibilitat a professionals (reducció de llistes d’espera) per prevenir cronificació de problemes. Missió de Justícia i Pau i crida a l’acció • Justícia i Pau aposta per la denúncia constructiva de les injustícies i per informar amb ètica per millorar les polítiques públiques. • Prioritzar la salut mental en els pressupostos públics i reforçar el tercer sector i l’educació per atacar les arrels socials del malestar psicològic. "La salut mental és prioritària: cal ampliar recursos i reduir les desigualtats que la deterioren." Conclusions • Prioritat: més finançament, menys llistes d’espera, millor coordinació sanitat-educació-serveis socials. • Determinants socials: actuar sobre pobresa, educació, habitatge i ocupació. • Models d’èxit: replicar i enfortir iniciatives com Xanfrà i La Fageda. • Compromís polític: incloure la salut mental de forma transversal en les agendes públiques i en projectes estratègics (p. ex., corredor mediterrani).

  • 28'

    Veus Parròquia del 26/6/2024 — De Sudan del Sud a Compostela: jovent en camí, comunitat en festa i memòria dels Sants Just i Pastor

    Resum general Un episodi centrat en la vida parroquial i el seu batec d’estiu. El mossèn Xavier comparteix: • Testimoni missioner del pare Abilí Besols (30 anys a l’Àfrica) i una col·lecta solidària. • Vida comunitària amb el sopar parroquial de fi de curs i la invitació a fer comunitat també a l’estiu. • Propostes per a joves: Camí de Santiago (ruta portuguesa des de Vigo) i dos torns de campaments. • Moment musical: “Vine, Sant Esperit” (Bora Nova, veu de Carla Costa) i breu pregària. • Festa Major (6 d’agost): memòria dels Sants Just i Pastor, context històric i invitació al Ball dels Gegants amb orgue i gralles. Temes principals 1) Testimoni missioner del pare Abilí Besols (Kenya i Sudan del Sud) • 30 anys de missió, 25 a Kenya i, darrerament, a Sudan del Sud amb la Comunitat dels Apòstols de Sant Pau. • Servei pastoral i social en context de pobresa i desordre estructural: dispensari, escola de secundària i acompanyament comunitari. • Fecunditat vocacional: entre 16 i 18 vocacions (seminari diocesà i congregacions diverses). • Col·lecta dominical superior a 1.000 € per sostenir la parròquia missionera. • Missió entesa com a alegria, vitalitat eclesial i continuïtat d’un llegat de més de 100 anys (fruits de la tasca missionera). 2) Sopar parroquial i vida comunitària • Trobada fraterna de fi de curs a la plaça de l’església; cada participant hi aporta menjar (coordinació de la Josefina). • Clima entranyable, de coneixença i fraternitat cristiana; tercer any en aquest format obert. • Invitació a usar els espais parroquials (pati, sales) per trobades de grup, barbacoes, etc., també a l’estiu. • Reflexió: en contextos de tradició catòlica, cal cuidar espais distesos i festius de comunitat. 3) Jovent en camí: Camí de Santiago (ruta portuguesa des de Vigo) • Grup de 15 joves: sortida el 30 de juny, uns 100+ km en 5–6 dies. • Destí: Tomba de Sant Jaume, lloc de peregrinació de primera importància (després de Jerusalem i Roma). • Context bíblic i tradicional: martiri de Sant Jaume (any ~44); predicació a Hispània; aparició de la Mare de Déu del Pilar; trasllat del cos a Galícia; descobriment al s. IX; etimologia de Compostela (Campus Stellae). • Sentit espiritual: experiència d’interioritat, reflexió i escolta de Déu. No és any sant, però el camí transforma. 4) Campaments d’estiu per a adolescents • Dos torns prop de Madrid, amb 130–140 joves d’arreu, més catequistes, monitors, missioners i músics. • Inscrits de la parròquia i de fora: primer torn 13, segon torn 15. • Objectiu: encontre amb Jesús, amb un equilibri sa entre joc, cant i pregària. • Pensats per a adolescents més grans (contingut adequat a l’edat; superació de propostes massa infantils). 5) Moment musical i pregària • Cançó: “Vine, Sant Esperit” (Bora Nova; veu: Carla Costa) — súplica de purificació, renovació i restauració. • Postcàntic: pregària perquè l’Esperit reconstrueixi ferides i acompanyi situacions de desorientació o dolor. 6) Festa Major (6 d’agost): Sants Just i Pastor i altres devocions • Sants Just i Pastor: germans màrtirs (Alcalá de Henares, 305, persecució de Dioclecià). Exemples de valentia i fidelitat. • Iconografia: palma (victòria del martiri) i llibret (referència escolar). • Altres devocions a la parròquia: Santa Llúcia (patrona de la vista), Sant Antoni Abat, Sant Joan Baptista, Sant Sebastià (patró secundari). • 6 d’agost: Missa solemne i Ball dels Gegants amb orgue i gralles; invitació oberta a tothom. Cites destacades "Nosaltres som cristians i no deixarem de ser cristians." "Anem a l’encontre d’un lloc important... a la tomba de l’apòstol Sant Jaume." "Que l’Esperit Sant ens restauri, ens reconstrueixi per dins." Conceptes clau • Peregrinació, vocacions, indulgència plenària (contextualitzada), trivium (referència a estudis clàssics), iconografia del martiri (palma).

  • 26'

    Veus Parròquia del 19/6/2024 — Resurrecció a Marc 16, dones com a primeres testimonis i camí del deixeble: teologia feminista, context de Pau i concilis (amb Núria Jiménez)

    Panorama general Conversa del programa “Veus de la parròquia” (espai Paraula Viscuda) amb la convidada Núria Jiménez sobre Marc 16,1-8: la trobada de les dones amb el sepulcre buit, el missatge pasqual i el paper de les dones en l’anunci, llegit des d’una lectura contextual i la teologia feminista, amb mirades a la tradició primerenca (Pau) i als concilis. "Ha ressuscitat, no és aquí... Aneu a dir als deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea." Temes principals Marc 16,1-8: el relat del sepulcre buit Dones que van per ungir Jesús, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i crida a anar a Galilea. Final sobtat de Marc: “no van dir res a ningú perquè tenien por”. Dones com a primeres testimonis Valor i límits socials: en aquell context, les dones no podien testimoniar en tribunals, però obren camí en l’anunci pasqual. De la por a l’empoderament: la por inicial no les paralitza. Lectura bíblica contextual Distingir elements culturals i simbòlics dels nuclears de la fe. Marc és escu i directe, altres evangelistes amplien detalls (aparicions, Pere, Emaús). Tradició primerenca i marc teològic Pau: de perseguidor a apòstol, cartes i construcció de comunitats amb presència de dones. Debats dels orígens: circumcisió i Concili de Jerusalem; cristal·lització cristològica al Concili de Nicea. Teologia feminista i vida comunitària Relectura crítica: fer-se preguntes, escriure, i homilia compartida (homes i dones) per una mirada més vinculada a la vida. Punts clau del comentari • Les dones van al sepulcre per un gest cultural d’ungir, no per cercar un ressuscitat; troben el signe i el missatge. • Galilea com a símbol del camí del deixeble: sortir, caminar, no quedar-se tancats en la por. • El final de Marc deixa la porta oberta perquè la comunitat continuï el relat amb la seva fe i testimoni. • Els evangelis recullen veus de comunitats; no són cròniques lineals, sinó testimoni teològic. • La teologia feminista aporta mètode: rellegir, contextualitzar i preguntar per recuperar el pes de les dones en l’Evangeli i en l’Església. "Que la por no ens paralitzi." Moments destacats Dones i sepulcre buit • Resolució i iniciativa femenina malgrat la pedra “molt grossa”. • El missatger: “No us espanteu… Ha ressuscitat”. De la por a l’anunci • Por inicial compartida també pels deixebles (tancats, incrèduls, Tomàs). • Malgrat tot, l’anunci prospera: si no, no hi seríem. Lectura en clau de deixeble • Marc comença contundent: “Evangelio de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. • El deixeble mira endavant i camina cap a Galilea. Església i comunitat avui • Cal vincular vida i Evangeli en petites comunitats. • Homilies compartides enriqueixen la paraula amb l’experiència de tota la comunitat. Conclusions i invitació Clau de lectura: Distingir entre el nucli de fe i els condicionaments culturals per actualitzar el missatge en el segle XXI. Valoració: Les dones són primera memòria pasqual; reconèixer-ne el lideratge en l’anunci i en la vida comunitària. Invitació de Núria: participar en grups de revisió de vida i estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context i discerniment) per créixer personalment i comunitàriament. "Vivim en aquest segle i no fa 21 segles": llegir, rellegir i viure l’Evangeli avui.

  • 28'

    Veus Parròquia del 12/6/2024 — Sant Feliu: 500 anys i 20 de catedral; Capella del Santíssim a punt; Jubileu a Caravaca i rutes de Sant Just i Sant Pastor a Occitània

    Panorama general Últim programa del curs amb un recorregut per tres blocs principals: la gran celebració a Sant Feliu de Llobregat pels seus 500 anys de parròquia i 20 d’esdevenir catedral; la història i restauració de la nostra Capella del Santíssim a Sant Just; i unes propostes d’estiu amb el jubileu perpetu de Caravaca de la Cruz i una ruta d’esglésies a Occitània i França dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Sant Feliu de Llobregat: 500 anys de parròquia i 20 de catedral La celebració solemne • Missa solemne presidida pel nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Auza, amb la catedral plena a vessar. • Hi assisteixen el bisbe Agustí Cortés (primer bisbe de la diòcesi), el bisbe de Terrassa Salvador Cristau, el cardenal Joan Josep Omella, Mons. Joan-Enric Vives i l’abat de Montserrat Manuel Gasch. • Missatge del papa (via pantalles gegants) d’ànim i proximitat. "Feu soroll, feu-vos veure i no tingueu por d’equivocar-vos: és millor errar fent coses que no pas no fer res." • Festa a la plaça: esbart de l’agrupació folklòrica (75è aniversari) i dinar popular per a més de mil persones. Context històric i diocesà (síntesi) • Els 1000 anys (2002) de la primera menció llatina de Sant Feliu; origen amb dues capelles (Sant Pere i Sant Feliu) i creixement demogràfic després de la Pesta Negra. • El 1524 s’erigeix parròquia (títol per a la capella de Sant Llorenç), que esdevé patró de la ciutat. • Relíquies: Sant Rarimi (1668) i Sant Feliu (1704). Amb el ferrocarril (1855) creix la població i s’impulsa una nova església d’inspiració medievalista; destrucció el 1936 i reconstrucció des de 1939 (consagració el 1946). • Creació de la diòcesi de Sant Feliu i transformació en catedral-parròquia (sense capítol de canonges): canvis pastorals i organitzatius i nova residència episcopal. Sant Just Desvern: restauració de l’entrada i la Capella del Santíssim Necessitats i projecte • Pintura de l’entrada i la Capella del Santíssim (sense intervenció seriosa des de fa dècades). • Cost estimat: ~15.000 € per neteja i consolidació de teles, pintura de parets, reparació d’esquerdes i retirada d’instal·lacions en desús. • Les col·lectes del diumenge 16 de juny es destinen íntegrament a la intervenció. Crida a la generositat de tots: feligresos i veïnat. Apunts històrics destacats • Primera menció d’altar del Sant Crist (1636) i beneïda la Capella del Sant Crist (1676). • Teles al trem de Mariano Illa (Passió) finançades pel rector Alonso de Castilla (s. XVIII), perdudes a l’incendi de 1936. • Ampliacions i millores entre 1876 i 1931 (finestrals, decoració, sagrari de bronze daurat, talla de la Mare de Déu dels Dolors). • Postguerra: pintura mural temàtica sobre l’expiació i redempció; el 1952, Joan Torres i Viver pinta les teles laterals; als 60 s’hi col·loca un Sant Sopar innovador amb Jesús dret, servint. Proposta d’estiu (1): Jubileu perpetu a Caravaca de la Cruz (Múrcia) • Santuari de la Vera Creu amb reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist; tradició d’un miracle d’àngels que porten la creu per a la missa. • Jubileu perpetu concedit per Sant Joan Pau II: es celebra cada 7 anys (primer any jubilar: 2003). Camins de pelegrinatge en 4-5 etapes (a peu, cavall o bicicleta) i credencial amb segells. • Només cinc ciutats tenen aquest privilegi: Jerusalem, Roma, Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz. Proposta d’estiu (2): Rutes d’esglésies de Sant Just i Sant Pastor a Occitània i França Catedral de Narbona • Conjunt gòtic d’alta qualitat (nau altíssima, claustre pendent i façana discreta). Primer altar a Sant Just i Sant Pastor (any 890); tradicions medievals sobre relíquies. Iconografia present en bustos, vidrieres i l’orga. Altres temples propers • Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer): petit temple romànic (s. XII) al massís del Canigó, accés a peu, Monument històric. • Sorjat (Arièja): església romànica reedificada (1672), sostre esfondrat el 1960, en restauració; Monument històric. • Camurac i Guixà (Conflent, avui desaparegut) i Oindeville (Borgonya): església del s. IX sobre restes galo-romanes, amb elements romànics i gòtics; Monument històric (1929). Basílica de Sant-Just i Sant-Pastor de Valcabrer (Alta Garona) • Un dels millors exemples del romànic pirinenc (segles IX–XI), construïda amb pedres de la ciutat romana de Lugdunum Convenarum; necròpolis amb troballes arqueològiques. • Dues figures naïf de Sant Just i Sant Pastor, campanar quadrat i petit claustre; dedicació als "màrtirs espanyols". Patrimoni de la Humanitat (1998). Cloenda • Desig de bon estiu i advertiment sobre la calor. • Recordatori de la reemissió: dissabtes, 11:30 h.

  • 28'

    Veus Parròquia del 5/6/2024 — Festa del Sagrat Cor a Sant Just, Confirmacions i 500 anys de Sant Feliu: missió a Sud del Sudan, Camí de Santiago i campaments LifeTeen, i Trobada per la Pau

    Resum principal Episodi molt complet d’actualitat parroquial a Sant Just Desvern amb enfoc en: la festa del Sagrat Cor de Jesús (ofrena i consagració), confirmacions i un baptisme d’adulta, el context històric dels 500 anys de la parròquia de Sant Feliu, la visita d’un missioner que servirà a les misses del 16 de juny, una peça musical, el Camí de Santiago per a joves, els campaments LifeTeen de juliol i la Trobada per la Pau del 12 de juny. "La fe creix... i es fa molt forta en aquestes situacions tan desesperades, i la fe també creix al difondre-la." Temes principals destacats Festa del Sagrat Cor de Jesús (divendres, 21:00 h) • Ofrena floral i consagració al Sagrat Cor davant el monument centenari (cent anys l’any vinent) • Acte senzill i joiós (durada aprox. 30 min), amb cant i pregària; recomanat enllaçar amb missa de 20:00 • Participació esperada: famílies, infants, gent gran i residents Confirmacions i baptisme d’adulta (dissabte 15) • Grup de 9–10 feligresos, de 15 a 75 anys; també un baptisme d’una dona de >40 anys • Si Déu vol, presidirà el bisbe Agustí (en recuperació d’una pneumònia) • Context: procés obert per nou bisbe a la diòcesi de Sant Feliu (dimissió presentada als 75) 500 anys de la parròquia de Sant Feliu (Sant Llorenç) • Evolució històrica: separada de Sant Just i Sant Joan d’Espí; fa 20 anys esdevé catedral en crear-se la diòcesi • Impacte canònic: enterraments, matrimonis, bateigs i vida sacramental pròpia Visita d’un missioner (diumenge 16, misses 11:00 i 13:00) • Missioner amb experiència a Kènia i Sud del Sudan (diòcesi molt catòlica, forta pressió islamista) • Dades inspiradores: 16 seminaristes a la diòcesi; vocacions en diverses congregacions • Context geopolític: presència de mercenaris tipus Wagner a zones mineres properes Camí de Santiago per a joves (30/06–07/07) • Itinerari: Camí Portuguès des de Vigo, 6 dies caminant, amb sentit cristià i humil • Objectiu: companyonia, pregària, discerniment i metàfora de la vida davant les dificultats Campaments LifeTeen (juliol) • Torns: 15–20/07 (4t d’ESO – 1r/2n batx), 22–26/07 (1r–3r d’ESO) • Metodologia: catequesi breu + grups, testimonis, música, berenar, pregària i adoració • Impacte: transformació personal i creixement en la fe i en les relacions familiars Trobada de grups parroquials (25/06) • Sopar i cloenda de curs per a tots els grups: catequistes, pastoral de la salut, Càritas (30 voluntaris), consells, música, litúrgia, Taller d’oració i vida, etc. Trobada per la Pau (12/06, 19:30, plaça de Mossèn Cinto Verdaguer) • Convoca el grup de Justícia i Pau de la parròquia; pregària per la pau a Palestina/Israel, Ucraïna i Àfrica Resum detallat Festa del Sagrat Cor de Jesús a Sant Just Data i hora: divendres, 21:00 h, a la plaça del Sagrat Cor de Jesús Format: cant, pregària i consagració al Sagrat Cor; acte senzill d’uns 30 minuts Context: devoció històrica (instituïda el 1856; gran expansió s. XIX–XX; ressorgiment actual) Detalls locals: monument i carrer dedicats al Sagrat Cor; centenari previst l’any vinent Consell pràctic: es pot enllaçar amb la missa de 20:00 a la parròquia Confirmacions i baptisme; situació del bisbe Agustí Confirmacions (15 de juny): 9–10 persones; diversitat d’edats (15–75) Baptisme: dona de més de 40 anys Presidència: es preveu el bisbe Agustí (convalescent d’una pneumònia; pateix mieloma des de fa 10 anys) Procés de relleu: dimissió presentada als 75 anys; el nunci apostòlic recull propostes; valoració per cardenals a Roma; possible nomenament abans de final d’any 500 anys de la parròquia de Sant Feliu (Sant Llorenç) Història: erigida separant parts de Sant Just i Sant Joan d’Espí, després d’un procés amb oposicions Canvi diocesà (fa 20 anys): divisió de Barcelona i creació de Terrassa i Sant Feliu; l’església de Sant Llorenç passa a catedral Efectes: autonomia per sagraments (enterraments, matrimonis, bateigs) i vida parroquial pròpia Visita d’un missioner i realitat a Sud del Sudan Diumenge 16 de juny: predicació a les misses de 11:00 i 13:00 Trajectòria: família de Castelldefels, arrels a Alemanya; servei a Kènia i Sud del Sudan Església viva: 95% catòlica a la diòcesi; 16 seminaristes i vocacions a diverses congregacions Riscos i context: pressió d’islamisme radical i mercenaris tipus Wagner a àrees mineres Crida: compartir la fe amb els amics i entorn "Si jo no sé comunicar la fe als meus amics, aquí està fallant alguna cosa." Trobada de grups parroquials (25 de juny) Objectiu: compartir, agrair i cloure el curs amb tots els grups estables i col·laboradors Participants: catequistes, pastoral de la salut, Càritas (30 voluntaris), consells, música, litúrgia, Taller d’oració i vida, "Apassionats per la vida", etc. Peça musical: "Encén una llum" (Bona Nova) Missatge: encendre i fer brillar la llum de Jesús enmig de la necessitat del món Camí de Santiago per a joves (30 de juny – 7 de juliol) Ruta: Camí Portuguès des de Vigo; 6 dies caminant, etapes equilibrades Esperit: experiència espiritual i comunitària; humilitat, paciència i acceptació de límits Impacte: ajuda al discerniment i a replantejar la vida; fruit de la dinàmica post-JMJ Lisboa Campaments LifeTeen (juliol) Torns: 15–20/07 (4t ESO–1r/2n Batx) i 22–26/07 (1r–3r ESO) Metodologia: catequesi breu, grups, testimonis, música, berenar, pregària i adoració del Santíssim Resultats: creixement de la confiança, obertura, escolta de Déu i millora de relacions familiars Trobada per la Pau (12 de juny, 19:30) Lloc: plaça de Mossèn Cinto Verdaguer (davant de l’Ajuntament) Convoca: grup de Justícia i Pau de la parròquia Intenció: pregària per la Pau a Palestina/Israel, Ucraïna i diversos països d’Àfrica Logística clau Sagrat Cor: divendres, 21:00 h, plaça del Sagrat Cor (es recomana missa prèvia a les 20:00) Confirmacions i baptisme: dissabte 15 (amb el bisbe Agustí, si la salut ho permet) Misses amb missioner: diumenge 16, a les 11:00 i 13:00 Trobada grups parroquials: 25 de juny (sopar i cloenda de curs) Camí de Santiago (joves): 30/06–07/07 (Camí Portuguès des de Vigo) Campaments LifeTeen: 15–20/07 i 22–26/07 Trobada per la Pau: 12/06, 19:30, plaça Mossèn Cinto Verdaguer

  • 30'

    Veus Parròquia del 29/5/2024 — Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord)

    Context i propòsit de l’episodi • Programa: Veus de la Parròquia (Grup Justícia i Pau) • Tema central: llibertat de consciència i llibertat religiosa dins la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb motiu dels 75 anys de la Declaració (10/12/1948). • Convidat: Mossèn Xavier Sobrevia, que enfoca el tema des d’una perspectiva global, no només eclesial. Fonaments: dignitat intrínseca i drets humans • La DUDH sorgeix com a resposta a les barbàries de la Segona Guerra Mundial (genocidis, camps de concentració), establint un marc comú per sobre d’ideologies i cultures. • La Declaració és un ideal compartit: cap país no la compleix del tot, però marca un rumb ètic. • Conceptes clau: - Dignitat intrínseca: el valor de la persona és inherent pel sol fet de ser ésser humà; no depèn de riquesa, salut o cultura. - Dignitat adquirida: prestigi o idoneïtat moral/social derivada d’accions o mèrits. Cal distingir ambdues: fins i tot el presoner o el criminal conserven la seva dignitat intrínseca i el dret a la rehabilitació. • Es comenten generacions de drets i una certa prioritat: el dret a la vida i a l’alimentació és bàsic; la llibertat de consciència i religiosa s’emmarca entre els drets fonamentals. Article 18: llibertat de pensament, consciència i religió "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió […]. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar-la individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança." • Punts clau (art. 18 DUDH): - Pensament, consciència i religió van plegats. - Dret a canviar de religió o creença. - Dret a manifestar la fe o la convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat. - Dret a ensenyar, practicar, celebrar el culte i observar els preceptes. • Matís important: la llibertat religiosa no és una carta blanca per incitar la violència o imposar creences. Límits, persecució i dades globals (Informe ACN 2023) • Informe 2023 de ACN – Ajuda a l’Església Necessitada: - 61 països limiten totalment o greument la llibertat religiosa. - Això afecta el 62% de la població mundial (pes de Xina i Índia, entre d’altres). - En 47 països la situació ha empitjorat respecte de l’informe anterior. • Països i casos destacats: - Índia: govern i corrents hinduistes més rígids; augments d’atacs contra cristians i musulmans; record de la partició històrica (Índia/Pakistan/Bangladesh). - Pakistan: lleis de blasfèmia utilitzades per reprimir; cas Asia Bibi (condemnada a mort, finalment absolta i exiliada); assassinat d’un ministre d’Afers Religiosos per defensar minories. - Nigèria: violència de Boko Haram i altres grups; matançes sovint invisibilitzades mediàticament. - Altres focus greus: Corea del Nord, Somàlia, Líbia, Eritrea, Iemen, Sudan/Sudan del Sud, Iran, Afganistan, Síria, i Aràbia Saudita (policia religiosa; prohibicions estrictes, fins i tot en espais diplomàtics). Religió i conflictes: matís històric • Sovint s’atribueix la guerra a la religió, però el convidat subratlla que la majoria de conflictes tenen causes polítiques, econòmiques o ideològiques; la religió s’hi usa sovint com a excusa o amplificador identitari. • Exemples històrics: invasions mongoles, guerres a l’Imperi Romà, guerres mundials. Testimonis i casos personals • Convertits en context musulmà poden patir violència o exili (ex.: cas d’un iraquià apunyalat a Europa per familiars). • En comunitats jueves tradicionals, abandonar la fe pot viure’s com un gran dolor familiar. El cas d’Edith Stein (Teresa Benedetta de la Creu) • Filòsofa jueva alemanya, deixebla de Husserl (corrente de la fenomenologia). Impactada per Santa Teresa de Jesús, es converteix al catolicisme i es fa carmelita. • Deportada pels nazis a Auschwitz, on mor. Màrtir, símbol de coherència i recerca de la veritat. • Posteriorment, santa i copatrona d’Europa (per decisió de Joan Pau II), referent del diàleg fe-cultura i de la reflexió sobre la condició femenina. Cloenda: convivència i respecte • Crida final a defensar la llibertat religiosa i de consciència i a garantir una convivència pacífica: rebutjar imposicions, violències i discursos que incitin a l’odi. • Recordatori de la dignitat intrínseca com a base comuna: el desacord no legitima la vulneració de drets fonamentals.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

    Panorama general Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició). Punts clau • Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva. • Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. • Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix. • Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament. Perfil i trajectòria Arrels i formació • Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972. • Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia. Emprenedoria i compromís • Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina). • Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials. «Nocturn Aranès»: temes i estil Arguments i eixos • Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus. • Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves. • Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent. Escriptura i veu pròpia • Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals. • Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge. "La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..." Art, natura i Vall d’Aran • La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats. • Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit. • Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel. Dones, guerra i agència • Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural. • Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones. "Manem molt les dones encara que no ho sembli." Fe i comunitat • Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació. • Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres. Evangeli i tancament • Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir. • Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides. "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món." Missatge final d’Imma "Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més." • Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.

  • 26'

    Veus Parròquia del 15/5/2024 — Sant Isidre Llaurador, el pare Oriol Diví, el testament sacramental de Sant Just i els 50 anys de Mn. Antoni Roca

    Resum general Programa especial amb quatre blocs principals: Sant Isidre Llaurador: life de pagès, miracles i expansió de la devoció fins a Catalunya, amb focus en relíquies i tradicions locals. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll: recorregut biogràfic i presentació del llibre commemoratiu amb la seva obra espiritual i artística. Basílica dels Sants Just i Pastor: història del temple i explicació del privilegi medieval del testament sacramental i altres juraments vinculats a l’altar de Sant Fèlix. 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca: crònica de la celebració i record de la seva etapa a Sant Just d’Esvern, amb la revitalització parroquial i el projecte de l’orgue parroquial. "...a què farien bé de demanar-li el do d'una miqueta més de pluja." Sant Isidre Llaurador: vida, devoció i tradicions Idees clau • Pagès i pare de família (s. XII), santificat en la senzillesa de la vida quotidiana. • Miracles populars: àngels llaurant mentre ell pregava i aigua que brolla de la roca. • Patró de Madrid i protector dels pagesos; gran devoció a la "Pradera de San Isidro" i arreu de Castella i Catalunya (especialment des del s. XVII). • A Catalunya: capelles, imatges i altars; a la parròquia local es conserva una relíquia de la carn del cos incorrupte (segons inventari històric). Destacats • La devoció a Sant Isidre va desplaçar progressivament la de Sant Galdric i els sants Abdó i Senen. • Tradicions associades: processons, danses i representacions populars. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll i llibre biogràfic Perfil biogràfic • Monjo de Montserrat (professió, 1957), originari d’Esplugues del Llobregat i amb vincle especial amb Sant Just. • Ministeris i serveis: professor i subprefecte de l’escolania, secretari de l’abat, hostatger, tasques a la sacristia i a la biblioteca (col·lecció de gravats). • Estada a Tantur (Terra Santa) per a pregària i diàleg ecumènic; celebracions en francès i acompanyament de benedictines. • Traductor d’espiritualitat (especialment de Sant Silvà del Mont Athos) i excel·lent gravador (exlibris reconeguts internacionalment). El llibre commemoratiu • Autor: Pere Maragall Mira. Títol: "El pare Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924–2013)". • Estructura en dues parts: - Part I (biogràfica quasi autobiogràfica): infantesa i adolescència, primera visita a Montserrat, estada a Roma, viatges i etapa a Tantur. - Part II: obra i trajectòria com a traductor, poeta, dibuixant, gravador, xilògraf i reconeixements. • Nota local: poques referències a la seva etapa a Sant Just, malgrat documentació conservada a la parròquia. Basílica dels Sants Just i Pastor i el privilegi del testament sacramental El temple • Església gòtica (s. XIV) al Barri Gòtic de Barcelona, sobre restes romàniques i un temple visigòtic (s. IV). • Declarada Basílica (Pius XII) i BCIN (2012). No va ser cremada durant la Guerra Civil, fet que en preservà l’interior. • Anècdota de 1936: el sacristà va cremar bancs i cadires a la plaça per fer creure que ja s’havia incendiat l’església i així la va salvar. • Ús cultural i social: rodatges (p. ex. "El perfum") i dinar de Nadal de la comunitat de Sant Egidi. L’altar de Sant Fèlix (capella lateral) • Retaule gòtic del s. XVI dedicat a la Santa Creu, pintat per Pere Núñez (1528–1530). • Privilegis històrics vinculats a aquest altar: - Batalla jurada: cavallers juraven no usar bruixeria abans d’un desafiament. - Jurament dels jueus: en plets mixtos, el jueu jurava solemnement dir la veritat. - Testament sacramental: el més conegut i vigent fins a 1991. Què era el testament sacramental? • Un barceloní lluny de la ciutat i en perill de mort podia manifestar les últimes voluntats davant de dos testimonis, sense notari. • Per tenir valor legal, els testimonis havien de jurar a l’altar de Sant Feliu abans de mig any de la mort del testador. • Origen confirmat i renovat per Pere II (1283); tradició atribuïda als temps de Carlemany. • Últim ús el 1989; abolit el 30/12/1991, tancant una tradició jurídica medieval. "El testament sacramental permetia testar sense notari, validant-se per jurament a l’altar de Sant Feliu." 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca i records de Sant Just La celebració (Sant Vicenç dels Horts) • Eucaristia solemne i molt concorreguda (amb pantalles a la capella del Santíssim). • Assistents: familiars, amics, sacerdots de l’arxiprestat, seminaristes, i Joan-Enric Vives (que hi aportà la nota simpàtica). • Festa popular: gegants i sopar amb projecció de diapositives. Perfil de Mn. Antoni Roca • Nascut a Corbera de Llobregat (1947), ordenat el Diumenge de Rams de 1974 a Sant Boi. • A Sant Just (1991–2000): revitalització parroquial i dinamització de la vida comunitària. • Iniciatives: catifa de flors del Corpus, rastolines de Nadal, caramelles, grup de escolans, i sobretot el projecte de l’orgue parroquial. • L’orgue: gran concert solidari al Liceu (“La festa del cant per l’orgue d’un poble”) i inauguració el 19/11/2005, presidida per Joan-Enric Vives i amb Josep Montilla. • Tracte proper: conversa amb la gent a la sortida de missa; figura molt estimada a la parròquia.

  • 30'

    Veus Parròquia del 8/5/2024 — Veus de la Parròquia: Santa Cova, Cruz de Mayo, Primeres Comunions, Missa Familiar, Unció, Adoració, Hora per la Vida, Concert per l’Hogar de María i Corpus

    Resum general En aquest episodi de Veus de la Parròquia, el mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez repassen un mes intens d’activitats pastorals i comunitàries. Es destaquen la sortida parroquial a la Santa Cova de Sant Ignasi, la Cruz de Mayo amb la Casa d’Extremadura, el calendari de primeres comunions i la missa familiar, l’explicació del sagrament de la unció dels malalts, una adoració eucarística amb la Renovació Carismàtica, l’Hora Santa per la Vida, un concert solidari de piano a favor de l’Hogar de María i la celebració del Corpus Christi. Temes principals • Santa Cova de Sant Ignasi (Manresa): tradició recuperada, visita guiada i renovació del santuari amb mosaics inspirats en els Exercicis Espirituals. • Cruz de Mayo (Casa d’Extremadura): guarniment de creus, actes plens i missa amb cor a la Vagoneta. • Primeres comunions i missa familiar: inici de les celebracions, preparació catequètica i adaptació de la litúrgia per a famílies i infants. • Unció dels malalts: sentit del sagrament, criteris per rebre’l i celebració comunitària durant la missa d’11 h. • Adoració eucarística amb Renovació Carismàtica: pregària de lloança amb música dinàmica i invitació especial als joves. • Hora Santa per la Vida: pregària per la dignitat de la vida davant l’avortament i l’eutanàsia; crida a una mirada no utilitarista. • Concert solidari de piano (Hogar de María): suport a dones embarassades; pianista Oriol Manyer; opció de donació via Bizum. • Corpus Christi: adoració del Santíssim i possibles catifes; crida a voluntariat. Sortida parroquial a la Santa Cova de Sant Ignasi • Data: 1 de maig. Es recupera la tradició d’una excursió parroquial. • Renovació del santuari (fa 3 anys): noves capelles laterals amb mosaics que representen vuit moments clau dels Exercicis Espirituals (creació, realitat del pecat, salvació en Crist, etc.). • Visita guiada per un jesuïta, vídeo explicatiu, dinar i tarda al Parc de l’Agulla. • La “cova” és més aviat una bauma esculpida pel riu; s’han retirat revestiments antics per recuperar l’espai original. • Vitralls amb frases de Sant Ignasi que conviden a la conversió: "què he fet per Cris, què faig per Cris, què faré per Cris" • Recomanació: repetir l’any vinent (reserves 3-4 setmanes abans a la parròquia). Cruz de Mayo amb la Casa d’Extremadura • Tradició d’Andalusia i Extremadura: guarnir la creu amb flors (també balcons i espais públics). • Afluència massiva als actes: vespre amb el local ple i missa de diumenge a la sala d’actes de la Vagoneta, amb cor. • Coincidència amb el Dia de la Mare (5 de maig). Voluntat de repetir l’any vinent. Primeres comunions i missa familiar • Inici del cicle de primeres comunions (maig-juny): dos grups al col·legi Madre Sacramento (capella pròpia). Preparació amb confessió. • Invitació a pregar per infants i famílies perquè sigui un pas profund en la vida cristiana i en l’encontre amb Jesús. • Missa familiar mensual (19.00): habitualment el 3r dissabte, però aquest mes s’avança al 2n dissabte per pont (Segona Pasqua i dia de lliure disposició escolar). • Diumenges a la 13.00: missa més participativa i dialogada amb els infants (des de l’octubre, a petició de famílies). Unció dels malalts • Un dels set sagraments: demana salut, fortalesa, paciència i esperança. Indicada per a malalts no lleus i persones grans (orientativament a partir de ~80 anys; també abans segons criteri pastoral i estat de salut). • No cal esperar “l’últim moment”: és preferible quan la persona és conscient i amb la família present. • Es pot administrar a casa, despatx parroquial, hospital o en comunitat. • Celebració comunitària a la missa d’11 h: administració de l’unció a diversos fidels (8-10 persones) i posterior espai de convivència tipus Cafè amb Fe per fer comunitat. Pausa musical • Cançó: “Enamora’m” del grup Bona Nova. Adoració eucarística amb Renovació Carismàtica (divendres 17) • Després de la missa (cap a 20:30): exposició del Santíssim amb pregària de lloança. • Participa un grup de Renovació Carismàtica Catòlica (uns 25 músics): música més dinàmica i expressiva que ajuda a lloar Déu. • La lloança reconeix la grandesa i bondat de Déu més enllà de la petició o l’agraïment. Ja és present a la missa (Glòria, Santus), però aquí es posa al centre. • Invitació especial a la gent jove; tothom és benvingut. Hora Santa per la Vida (diumenge, 12.00) • Pregària per la dignitat de la vida: davant de l’avortament i la introducció de l’eutanàsia. • Reflexió social: perill d’una visió utilitarista de la vida, que menysprea malalts i ancians. La mesura de la vida humana és l’amor, no l’eficiència. • Referència a un article recent de La Vanguardia (Laura Freixa) sobre el debat de l’eutanàsia. Concert solidari de piano a favor de l’Hogar de María (diumenge 26, 12.00) • L’Hogar de María: associació present en ~15 parròquies (origina a Badalona, fa 8-9 anys). Dona suport a dones embarassades (psicològic, anímic, econòmic, inserció laboral) durant l’embaràs i el primer any de vida del nadó. • Necessitat de finançament: voluntariat i alguns responsables remunerats (mitja jornada). Poques subvencions; depèn de donatius i subscripcions. • Concert amb el pianista Oriol Manyer a la sala Pere Terrés (entre misses). Possibilitat d’iniciar un cicle de concerts. • Donatius via Bizum: 02973 (es pot confirmar trucant a la parròquia si cal). Corpus Christi (diumenge 2 de juny) • Adoració del Santíssim a les 12.00 i destacament de la presència real de Crist a l’Eucaristia. • Possibilitat de catifes del Corpus si hi ha voluntariat; crida a col·laborar. Cloenda • Agraïments i invitació a mantenir-se connectats a la vida parroquial: portes obertes per a tothom.