Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

85-96 de 481
  • 28'

    Veus Parròquia del 5/6/2024 — Festa del Sagrat Cor a Sant Just, Confirmacions i 500 anys de Sant Feliu: missió a Sud del Sudan, Camí de Santiago i campaments LifeTeen, i Trobada per la Pau

    Resum principal Episodi molt complet d’actualitat parroquial a Sant Just Desvern amb enfoc en: la festa del Sagrat Cor de Jesús (ofrena i consagració), confirmacions i un baptisme d’adulta, el context històric dels 500 anys de la parròquia de Sant Feliu, la visita d’un missioner que servirà a les misses del 16 de juny, una peça musical, el Camí de Santiago per a joves, els campaments LifeTeen de juliol i la Trobada per la Pau del 12 de juny. "La fe creix... i es fa molt forta en aquestes situacions tan desesperades, i la fe també creix al difondre-la." Temes principals destacats Festa del Sagrat Cor de Jesús (divendres, 21:00 h) • Ofrena floral i consagració al Sagrat Cor davant el monument centenari (cent anys l’any vinent) • Acte senzill i joiós (durada aprox. 30 min), amb cant i pregària; recomanat enllaçar amb missa de 20:00 • Participació esperada: famílies, infants, gent gran i residents Confirmacions i baptisme d’adulta (dissabte 15) • Grup de 9–10 feligresos, de 15 a 75 anys; també un baptisme d’una dona de >40 anys • Si Déu vol, presidirà el bisbe Agustí (en recuperació d’una pneumònia) • Context: procés obert per nou bisbe a la diòcesi de Sant Feliu (dimissió presentada als 75) 500 anys de la parròquia de Sant Feliu (Sant Llorenç) • Evolució històrica: separada de Sant Just i Sant Joan d’Espí; fa 20 anys esdevé catedral en crear-se la diòcesi • Impacte canònic: enterraments, matrimonis, bateigs i vida sacramental pròpia Visita d’un missioner (diumenge 16, misses 11:00 i 13:00) • Missioner amb experiència a Kènia i Sud del Sudan (diòcesi molt catòlica, forta pressió islamista) • Dades inspiradores: 16 seminaristes a la diòcesi; vocacions en diverses congregacions • Context geopolític: presència de mercenaris tipus Wagner a zones mineres properes Camí de Santiago per a joves (30/06–07/07) • Itinerari: Camí Portuguès des de Vigo, 6 dies caminant, amb sentit cristià i humil • Objectiu: companyonia, pregària, discerniment i metàfora de la vida davant les dificultats Campaments LifeTeen (juliol) • Torns: 15–20/07 (4t d’ESO – 1r/2n batx), 22–26/07 (1r–3r d’ESO) • Metodologia: catequesi breu + grups, testimonis, música, berenar, pregària i adoració • Impacte: transformació personal i creixement en la fe i en les relacions familiars Trobada de grups parroquials (25/06) • Sopar i cloenda de curs per a tots els grups: catequistes, pastoral de la salut, Càritas (30 voluntaris), consells, música, litúrgia, Taller d’oració i vida, etc. Trobada per la Pau (12/06, 19:30, plaça de Mossèn Cinto Verdaguer) • Convoca el grup de Justícia i Pau de la parròquia; pregària per la pau a Palestina/Israel, Ucraïna i Àfrica Resum detallat Festa del Sagrat Cor de Jesús a Sant Just Data i hora: divendres, 21:00 h, a la plaça del Sagrat Cor de Jesús Format: cant, pregària i consagració al Sagrat Cor; acte senzill d’uns 30 minuts Context: devoció històrica (instituïda el 1856; gran expansió s. XIX–XX; ressorgiment actual) Detalls locals: monument i carrer dedicats al Sagrat Cor; centenari previst l’any vinent Consell pràctic: es pot enllaçar amb la missa de 20:00 a la parròquia Confirmacions i baptisme; situació del bisbe Agustí Confirmacions (15 de juny): 9–10 persones; diversitat d’edats (15–75) Baptisme: dona de més de 40 anys Presidència: es preveu el bisbe Agustí (convalescent d’una pneumònia; pateix mieloma des de fa 10 anys) Procés de relleu: dimissió presentada als 75 anys; el nunci apostòlic recull propostes; valoració per cardenals a Roma; possible nomenament abans de final d’any 500 anys de la parròquia de Sant Feliu (Sant Llorenç) Història: erigida separant parts de Sant Just i Sant Joan d’Espí, després d’un procés amb oposicions Canvi diocesà (fa 20 anys): divisió de Barcelona i creació de Terrassa i Sant Feliu; l’església de Sant Llorenç passa a catedral Efectes: autonomia per sagraments (enterraments, matrimonis, bateigs) i vida parroquial pròpia Visita d’un missioner i realitat a Sud del Sudan Diumenge 16 de juny: predicació a les misses de 11:00 i 13:00 Trajectòria: família de Castelldefels, arrels a Alemanya; servei a Kènia i Sud del Sudan Església viva: 95% catòlica a la diòcesi; 16 seminaristes i vocacions a diverses congregacions Riscos i context: pressió d’islamisme radical i mercenaris tipus Wagner a àrees mineres Crida: compartir la fe amb els amics i entorn "Si jo no sé comunicar la fe als meus amics, aquí està fallant alguna cosa." Trobada de grups parroquials (25 de juny) Objectiu: compartir, agrair i cloure el curs amb tots els grups estables i col·laboradors Participants: catequistes, pastoral de la salut, Càritas (30 voluntaris), consells, música, litúrgia, Taller d’oració i vida, "Apassionats per la vida", etc. Peça musical: "Encén una llum" (Bona Nova) Missatge: encendre i fer brillar la llum de Jesús enmig de la necessitat del món Camí de Santiago per a joves (30 de juny – 7 de juliol) Ruta: Camí Portuguès des de Vigo; 6 dies caminant, etapes equilibrades Esperit: experiència espiritual i comunitària; humilitat, paciència i acceptació de límits Impacte: ajuda al discerniment i a replantejar la vida; fruit de la dinàmica post-JMJ Lisboa Campaments LifeTeen (juliol) Torns: 15–20/07 (4t ESO–1r/2n Batx) i 22–26/07 (1r–3r ESO) Metodologia: catequesi breu, grups, testimonis, música, berenar, pregària i adoració del Santíssim Resultats: creixement de la confiança, obertura, escolta de Déu i millora de relacions familiars Trobada per la Pau (12 de juny, 19:30) Lloc: plaça de Mossèn Cinto Verdaguer (davant de l’Ajuntament) Convoca: grup de Justícia i Pau de la parròquia Intenció: pregària per la Pau a Palestina/Israel, Ucraïna i diversos països d’Àfrica Logística clau Sagrat Cor: divendres, 21:00 h, plaça del Sagrat Cor (es recomana missa prèvia a les 20:00) Confirmacions i baptisme: dissabte 15 (amb el bisbe Agustí, si la salut ho permet) Misses amb missioner: diumenge 16, a les 11:00 i 13:00 Trobada grups parroquials: 25 de juny (sopar i cloenda de curs) Camí de Santiago (joves): 30/06–07/07 (Camí Portuguès des de Vigo) Campaments LifeTeen: 15–20/07 i 22–26/07 Trobada per la Pau: 12/06, 19:30, plaça Mossèn Cinto Verdaguer

  • 30'

    Veus Parròquia del 29/5/2024 — Llibertat de consciència i religiosa: Article 18 dels Drets Humans, dignitat intrínseca i persecució global (Índia, Pakistan, Nigèria, Corea del Nord)

    Context i propòsit de l’episodi • Programa: Veus de la Parròquia (Grup Justícia i Pau) • Tema central: llibertat de consciència i llibertat religiosa dins la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), amb motiu dels 75 anys de la Declaració (10/12/1948). • Convidat: Mossèn Xavier Sobrevia, que enfoca el tema des d’una perspectiva global, no només eclesial. Fonaments: dignitat intrínseca i drets humans • La DUDH sorgeix com a resposta a les barbàries de la Segona Guerra Mundial (genocidis, camps de concentració), establint un marc comú per sobre d’ideologies i cultures. • La Declaració és un ideal compartit: cap país no la compleix del tot, però marca un rumb ètic. • Conceptes clau: - Dignitat intrínseca: el valor de la persona és inherent pel sol fet de ser ésser humà; no depèn de riquesa, salut o cultura. - Dignitat adquirida: prestigi o idoneïtat moral/social derivada d’accions o mèrits. Cal distingir ambdues: fins i tot el presoner o el criminal conserven la seva dignitat intrínseca i el dret a la rehabilitació. • Es comenten generacions de drets i una certa prioritat: el dret a la vida i a l’alimentació és bàsic; la llibertat de consciència i religiosa s’emmarca entre els drets fonamentals. Article 18: llibertat de pensament, consciència i religió "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió […]. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar-la individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança." • Punts clau (art. 18 DUDH): - Pensament, consciència i religió van plegats. - Dret a canviar de religió o creença. - Dret a manifestar la fe o la convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat. - Dret a ensenyar, practicar, celebrar el culte i observar els preceptes. • Matís important: la llibertat religiosa no és una carta blanca per incitar la violència o imposar creences. Límits, persecució i dades globals (Informe ACN 2023) • Informe 2023 de ACN – Ajuda a l’Església Necessitada: - 61 països limiten totalment o greument la llibertat religiosa. - Això afecta el 62% de la població mundial (pes de Xina i Índia, entre d’altres). - En 47 països la situació ha empitjorat respecte de l’informe anterior. • Països i casos destacats: - Índia: govern i corrents hinduistes més rígids; augments d’atacs contra cristians i musulmans; record de la partició històrica (Índia/Pakistan/Bangladesh). - Pakistan: lleis de blasfèmia utilitzades per reprimir; cas Asia Bibi (condemnada a mort, finalment absolta i exiliada); assassinat d’un ministre d’Afers Religiosos per defensar minories. - Nigèria: violència de Boko Haram i altres grups; matançes sovint invisibilitzades mediàticament. - Altres focus greus: Corea del Nord, Somàlia, Líbia, Eritrea, Iemen, Sudan/Sudan del Sud, Iran, Afganistan, Síria, i Aràbia Saudita (policia religiosa; prohibicions estrictes, fins i tot en espais diplomàtics). Religió i conflictes: matís històric • Sovint s’atribueix la guerra a la religió, però el convidat subratlla que la majoria de conflictes tenen causes polítiques, econòmiques o ideològiques; la religió s’hi usa sovint com a excusa o amplificador identitari. • Exemples històrics: invasions mongoles, guerres a l’Imperi Romà, guerres mundials. Testimonis i casos personals • Convertits en context musulmà poden patir violència o exili (ex.: cas d’un iraquià apunyalat a Europa per familiars). • En comunitats jueves tradicionals, abandonar la fe pot viure’s com un gran dolor familiar. El cas d’Edith Stein (Teresa Benedetta de la Creu) • Filòsofa jueva alemanya, deixebla de Husserl (corrente de la fenomenologia). Impactada per Santa Teresa de Jesús, es converteix al catolicisme i es fa carmelita. • Deportada pels nazis a Auschwitz, on mor. Màrtir, símbol de coherència i recerca de la veritat. • Posteriorment, santa i copatrona d’Europa (per decisió de Joan Pau II), referent del diàleg fe-cultura i de la reflexió sobre la condició femenina. Cloenda: convivència i respecte • Crida final a defensar la llibertat religiosa i de consciència i a garantir una convivència pacífica: rebutjar imposicions, violències i discursos que incitin a l’odi. • Recordatori de la dignitat intrínseca com a base comuna: el desacord no legitima la vulneració de drets fonamentals.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/5/2024 — Imma Periques a Paraula Viscuda: Nocturn Aranès, resiliència femenina, Vall d’Aran, art i espiritualitat

    Panorama general Conversa íntima i profunda amb Imma Periques a l’espai «Paraula Viscuda» sobre el seu itinerari vital i creatiu: emprenedoria social, art i escriptura, la Vall d’Aran com a escenari i inspiració, i els grans temes de resiliència femenina i esperança que travessen la seva novel·la «Nocturn Aranès» (ja en 3a edició). Punts clau • Nocturn Aranès relata la vida d’una dona d’alta muntanya, maltractada, que, després de la mort del marit, transforma la seva vida ajudant a refugiats jueus a creuar la frontera durant el nazisme; una història de resiliència en diàleg amb una altra dona jueva. • Periques combina pintura i escriptura: la natura, els colors i les formes nodreixen la seva prosa fina i detallista. Va formar-se a Elisava i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. • Trajecte de compromís social: fundació dedicada a persones vulnerables, vincles amb FIDEM (premi d’Emprenedoria Social) i Sant Just Solidari. Es defineix com a cristiana i humanista: la pregària com a aliment i el fer com a eix. • Connexió amb l’Evangeli de la festa de l’Esperit Sant (Mt 28): el programa tanca vinculant l’impuls interior i l’esperança amb la missió i l’acompanyament. Perfil i trajectòria Arrels i formació • Nascuda a Barcelona (1944), vinculada a Sant Just Desvern des de 1972. • Elisava li obre el món modern (art, literatura del segle XX) més enllà de la formació escolar prèvia. Emprenedoria i compromís • Col·laboració amb Mercè Pàniker i xarxes de dones empresàries (Catalunya, Europa, Índia, Xina). • Premi d’Emprenedoria Social (FIDEM), impulsant una fundació que atén persones amb necessitats especials. «Nocturn Aranès»: temes i estil Arguments i eixos • Dona d’alta muntanya, vida dura i maltractament; després del dol, tria ajudar a perseguits pel nazisme a travessar els Pirineus. • Dues protagonistes (la muntanyenca i una dona jueva) posen en diàleg patiments i esperances noves. • Reflexió sobre la felicitat: flaixos i moments, més que un estat permanent. Escriptura i veu pròpia • Formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: treball de personatges, estructura, metàfores i correccions setmanals. • Prosa sensorial i pictòrica, plena de detalls de la vida quotidiana i del paisatge. "La sopera fumejava i desprèn un olor deliciosa... estovalles i plats blancs... col·locats amb tanta cura..." Art, natura i Vall d’Aran • La Vall d’Aran és un paisatge viscut (casa des de fa dècades), en totes les estacions: neu, verds rabiosos, floretes que esquitxen els prats. • Mirar la natura i escriure-la la fixa i l’aprofundeix: de la pura visió a la paraula que ordena i dona sentit. • Pintura i literatura com a diàleg: exposició «Natura» a l’Ateneu i escriptura en paral·lel. Dones, guerra i agència • Context de 1936 i posteriors: homes allistats, dones sostenint la vida rural. • Crítica i inversió de rols tradicionals: autoritat masculina en declivi; força i lideratge discret de les dones. "Manem molt les dones encara que no ho sembli." Fe i comunitat • Participació a Veus de la Parròquia, lectures litúrgiques, Sant Just Solidari i la pròpia fundació. • Identitat cristiana i humanista: la pregària alimenta; l’important és el que fas pels altres. Evangeli i tancament • Lectura de Mt 28,16-20 (festa de l’Esperit Sant): missió, acompanyament i autoritat per servir. • Vincle amb la resiliència: l’Esperit com a força interior per transformar vides. "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món." Missatge final d’Imma "Quan es tanca una porta, se n’obren un parell més." • Crida a l’esperança i a reconèixer les portes que s’obren, grans o petites, al llarg del camí.

  • 26'

    Veus Parròquia del 15/5/2024 — Sant Isidre Llaurador, el pare Oriol Diví, el testament sacramental de Sant Just i els 50 anys de Mn. Antoni Roca

    Resum general Programa especial amb quatre blocs principals: Sant Isidre Llaurador: life de pagès, miracles i expansió de la devoció fins a Catalunya, amb focus en relíquies i tradicions locals. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll: recorregut biogràfic i presentació del llibre commemoratiu amb la seva obra espiritual i artística. Basílica dels Sants Just i Pastor: història del temple i explicació del privilegi medieval del testament sacramental i altres juraments vinculats a l’altar de Sant Fèlix. 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca: crònica de la celebració i record de la seva etapa a Sant Just d’Esvern, amb la revitalització parroquial i el projecte de l’orgue parroquial. "...a què farien bé de demanar-li el do d'una miqueta més de pluja." Sant Isidre Llaurador: vida, devoció i tradicions Idees clau • Pagès i pare de família (s. XII), santificat en la senzillesa de la vida quotidiana. • Miracles populars: àngels llaurant mentre ell pregava i aigua que brolla de la roca. • Patró de Madrid i protector dels pagesos; gran devoció a la "Pradera de San Isidro" i arreu de Castella i Catalunya (especialment des del s. XVII). • A Catalunya: capelles, imatges i altars; a la parròquia local es conserva una relíquia de la carn del cos incorrupte (segons inventari històric). Destacats • La devoció a Sant Isidre va desplaçar progressivament la de Sant Galdric i els sants Abdó i Senen. • Tradicions associades: processons, danses i representacions populars. Centenari del pare Oriol Maria Diví i Coll i llibre biogràfic Perfil biogràfic • Monjo de Montserrat (professió, 1957), originari d’Esplugues del Llobregat i amb vincle especial amb Sant Just. • Ministeris i serveis: professor i subprefecte de l’escolania, secretari de l’abat, hostatger, tasques a la sacristia i a la biblioteca (col·lecció de gravats). • Estada a Tantur (Terra Santa) per a pregària i diàleg ecumènic; celebracions en francès i acompanyament de benedictines. • Traductor d’espiritualitat (especialment de Sant Silvà del Mont Athos) i excel·lent gravador (exlibris reconeguts internacionalment). El llibre commemoratiu • Autor: Pere Maragall Mira. Títol: "El pare Oriol Diví, monjo de Montserrat (1924–2013)". • Estructura en dues parts: - Part I (biogràfica quasi autobiogràfica): infantesa i adolescència, primera visita a Montserrat, estada a Roma, viatges i etapa a Tantur. - Part II: obra i trajectòria com a traductor, poeta, dibuixant, gravador, xilògraf i reconeixements. • Nota local: poques referències a la seva etapa a Sant Just, malgrat documentació conservada a la parròquia. Basílica dels Sants Just i Pastor i el privilegi del testament sacramental El temple • Església gòtica (s. XIV) al Barri Gòtic de Barcelona, sobre restes romàniques i un temple visigòtic (s. IV). • Declarada Basílica (Pius XII) i BCIN (2012). No va ser cremada durant la Guerra Civil, fet que en preservà l’interior. • Anècdota de 1936: el sacristà va cremar bancs i cadires a la plaça per fer creure que ja s’havia incendiat l’església i així la va salvar. • Ús cultural i social: rodatges (p. ex. "El perfum") i dinar de Nadal de la comunitat de Sant Egidi. L’altar de Sant Fèlix (capella lateral) • Retaule gòtic del s. XVI dedicat a la Santa Creu, pintat per Pere Núñez (1528–1530). • Privilegis històrics vinculats a aquest altar: - Batalla jurada: cavallers juraven no usar bruixeria abans d’un desafiament. - Jurament dels jueus: en plets mixtos, el jueu jurava solemnement dir la veritat. - Testament sacramental: el més conegut i vigent fins a 1991. Què era el testament sacramental? • Un barceloní lluny de la ciutat i en perill de mort podia manifestar les últimes voluntats davant de dos testimonis, sense notari. • Per tenir valor legal, els testimonis havien de jurar a l’altar de Sant Feliu abans de mig any de la mort del testador. • Origen confirmat i renovat per Pere II (1283); tradició atribuïda als temps de Carlemany. • Últim ús el 1989; abolit el 30/12/1991, tancant una tradició jurídica medieval. "El testament sacramental permetia testar sense notari, validant-se per jurament a l’altar de Sant Feliu." 50 anys d’ordenació de Mn. Antoni Roca i records de Sant Just La celebració (Sant Vicenç dels Horts) • Eucaristia solemne i molt concorreguda (amb pantalles a la capella del Santíssim). • Assistents: familiars, amics, sacerdots de l’arxiprestat, seminaristes, i Joan-Enric Vives (que hi aportà la nota simpàtica). • Festa popular: gegants i sopar amb projecció de diapositives. Perfil de Mn. Antoni Roca • Nascut a Corbera de Llobregat (1947), ordenat el Diumenge de Rams de 1974 a Sant Boi. • A Sant Just (1991–2000): revitalització parroquial i dinamització de la vida comunitària. • Iniciatives: catifa de flors del Corpus, rastolines de Nadal, caramelles, grup de escolans, i sobretot el projecte de l’orgue parroquial. • L’orgue: gran concert solidari al Liceu (“La festa del cant per l’orgue d’un poble”) i inauguració el 19/11/2005, presidida per Joan-Enric Vives i amb Josep Montilla. • Tracte proper: conversa amb la gent a la sortida de missa; figura molt estimada a la parròquia.

  • 30'

    Veus Parròquia del 8/5/2024 — Veus de la Parròquia: Santa Cova, Cruz de Mayo, Primeres Comunions, Missa Familiar, Unció, Adoració, Hora per la Vida, Concert per l’Hogar de María i Corpus

    Resum general En aquest episodi de Veus de la Parròquia, el mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez repassen un mes intens d’activitats pastorals i comunitàries. Es destaquen la sortida parroquial a la Santa Cova de Sant Ignasi, la Cruz de Mayo amb la Casa d’Extremadura, el calendari de primeres comunions i la missa familiar, l’explicació del sagrament de la unció dels malalts, una adoració eucarística amb la Renovació Carismàtica, l’Hora Santa per la Vida, un concert solidari de piano a favor de l’Hogar de María i la celebració del Corpus Christi. Temes principals • Santa Cova de Sant Ignasi (Manresa): tradició recuperada, visita guiada i renovació del santuari amb mosaics inspirats en els Exercicis Espirituals. • Cruz de Mayo (Casa d’Extremadura): guarniment de creus, actes plens i missa amb cor a la Vagoneta. • Primeres comunions i missa familiar: inici de les celebracions, preparació catequètica i adaptació de la litúrgia per a famílies i infants. • Unció dels malalts: sentit del sagrament, criteris per rebre’l i celebració comunitària durant la missa d’11 h. • Adoració eucarística amb Renovació Carismàtica: pregària de lloança amb música dinàmica i invitació especial als joves. • Hora Santa per la Vida: pregària per la dignitat de la vida davant l’avortament i l’eutanàsia; crida a una mirada no utilitarista. • Concert solidari de piano (Hogar de María): suport a dones embarassades; pianista Oriol Manyer; opció de donació via Bizum. • Corpus Christi: adoració del Santíssim i possibles catifes; crida a voluntariat. Sortida parroquial a la Santa Cova de Sant Ignasi • Data: 1 de maig. Es recupera la tradició d’una excursió parroquial. • Renovació del santuari (fa 3 anys): noves capelles laterals amb mosaics que representen vuit moments clau dels Exercicis Espirituals (creació, realitat del pecat, salvació en Crist, etc.). • Visita guiada per un jesuïta, vídeo explicatiu, dinar i tarda al Parc de l’Agulla. • La “cova” és més aviat una bauma esculpida pel riu; s’han retirat revestiments antics per recuperar l’espai original. • Vitralls amb frases de Sant Ignasi que conviden a la conversió: "què he fet per Cris, què faig per Cris, què faré per Cris" • Recomanació: repetir l’any vinent (reserves 3-4 setmanes abans a la parròquia). Cruz de Mayo amb la Casa d’Extremadura • Tradició d’Andalusia i Extremadura: guarnir la creu amb flors (també balcons i espais públics). • Afluència massiva als actes: vespre amb el local ple i missa de diumenge a la sala d’actes de la Vagoneta, amb cor. • Coincidència amb el Dia de la Mare (5 de maig). Voluntat de repetir l’any vinent. Primeres comunions i missa familiar • Inici del cicle de primeres comunions (maig-juny): dos grups al col·legi Madre Sacramento (capella pròpia). Preparació amb confessió. • Invitació a pregar per infants i famílies perquè sigui un pas profund en la vida cristiana i en l’encontre amb Jesús. • Missa familiar mensual (19.00): habitualment el 3r dissabte, però aquest mes s’avança al 2n dissabte per pont (Segona Pasqua i dia de lliure disposició escolar). • Diumenges a la 13.00: missa més participativa i dialogada amb els infants (des de l’octubre, a petició de famílies). Unció dels malalts • Un dels set sagraments: demana salut, fortalesa, paciència i esperança. Indicada per a malalts no lleus i persones grans (orientativament a partir de ~80 anys; també abans segons criteri pastoral i estat de salut). • No cal esperar “l’últim moment”: és preferible quan la persona és conscient i amb la família present. • Es pot administrar a casa, despatx parroquial, hospital o en comunitat. • Celebració comunitària a la missa d’11 h: administració de l’unció a diversos fidels (8-10 persones) i posterior espai de convivència tipus Cafè amb Fe per fer comunitat. Pausa musical • Cançó: “Enamora’m” del grup Bona Nova. Adoració eucarística amb Renovació Carismàtica (divendres 17) • Després de la missa (cap a 20:30): exposició del Santíssim amb pregària de lloança. • Participa un grup de Renovació Carismàtica Catòlica (uns 25 músics): música més dinàmica i expressiva que ajuda a lloar Déu. • La lloança reconeix la grandesa i bondat de Déu més enllà de la petició o l’agraïment. Ja és present a la missa (Glòria, Santus), però aquí es posa al centre. • Invitació especial a la gent jove; tothom és benvingut. Hora Santa per la Vida (diumenge, 12.00) • Pregària per la dignitat de la vida: davant de l’avortament i la introducció de l’eutanàsia. • Reflexió social: perill d’una visió utilitarista de la vida, que menysprea malalts i ancians. La mesura de la vida humana és l’amor, no l’eficiència. • Referència a un article recent de La Vanguardia (Laura Freixa) sobre el debat de l’eutanàsia. Concert solidari de piano a favor de l’Hogar de María (diumenge 26, 12.00) • L’Hogar de María: associació present en ~15 parròquies (origina a Badalona, fa 8-9 anys). Dona suport a dones embarassades (psicològic, anímic, econòmic, inserció laboral) durant l’embaràs i el primer any de vida del nadó. • Necessitat de finançament: voluntariat i alguns responsables remunerats (mitja jornada). Poques subvencions; depèn de donatius i subscripcions. • Concert amb el pianista Oriol Manyer a la sala Pere Terrés (entre misses). Possibilitat d’iniciar un cicle de concerts. • Donatius via Bizum: 02973 (es pot confirmar trucant a la parròquia si cal). Corpus Christi (diumenge 2 de juny) • Adoració del Santíssim a les 12.00 i destacament de la presència real de Crist a l’Eucaristia. • Possibilitat de catifes del Corpus si hi ha voluntariat; crida a col·laborar. Cloenda • Agraïments i invitació a mantenir-se connectats a la vida parroquial: portes obertes per a tothom.

  • 30'

    Veus Parròquia del 24/4/2024 — Article 19 en el 75è aniversari: llibertat d’expressió davant desinformació, guerres i campanyes electorals

    Visió general En aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau), Jesús Garcia i Jesús Castro aprofundeixen en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), en el marc del 75è aniversari de la seva aprovació. El focus és com la llibertat d’opinió i d’expressió esdevé clau avui davant guerres, desinformació digital i manipulació política. "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió... i a cercar i rebre informacions i idees de qualsevol mitjà sense límit de fronteres." Context: 75 anys de la DUDH i vigència actual La DUDH (10/12/1948) va néixer en el sotrac de la Segona Guerra Mundial i continua plenament vigent davant reptes actuals com crisi climàtica, terrorisme, guerres i discriminacions diverses. Record de les paraules del (alt) comissionat de l’ONU per als Drets Humans: el llenguatge de la DUDH encara té potencial per superar la divisió i la polarització i orientar-nos cap al desenvolupament sostenible. L’article 19: què diu i per què importa Contingut clau Reconeix la llibertat d’opinió i d’expressió com a dret universal, incloent: No ser molestat per les pròpies opinions. Cercar, rebre i difondre informacions i idees per qualsevol mitjà i sense fronteres. Dues dimensions Individual: dret a parlar, escriure i utilitzar qualsevol mitjà per difondre idees. Social: necessitat de mitjans lliures i independents per a un debat públic obert, plural i informat. Tres raons per la seva essencialitat Forma part de la integritat i identitat de la persona. És la condició que empodera altres drets (organitzar-se, informar-se, mobilitzar-se). És prerequisit del desenvolupament social i econòmic. Tema 1 — Conflictes armats: desinformació i periodisme en risc En guerres i àrees de violència, la falsificació i la desinformació esdevenen armes que menyspreen la veritat i ofeguen veus independents. Efecte de la tecnologia: internet democratitza l’accés però també obre noves vies d’opressió i assetjament contra periodistes. Dades rellevants: L’Observatori de l’UNESCO: des de 1993 fins a agost de 2023, 1.614 periodistes assassinats; només el 2023 (fins al gener) 33 periodistes morts. 9 de cada 10 assassinats de periodistes en conflictes queden sense resoldre. El 83% de la població mundial viu en països on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys. Programari d’espionatge Pegasus: utilitzat en almenys 45 països, sovint en secret i fora de marc legal. Exemples recents: reporteres d’RTVE i TV3 obstaculitzades o expulsades mentre informaven, amb assetjament i sexisme. Conseqüències: Autocensura i por entre professionals. Risc vital per periodistes i les seves famílies. El periodisme independent és imprescindible per a la democràcia i l’accés a la veritat. Tema 2 — Internet i xarxes: oportunitats i l’era de les fake news Internet i xarxes socials han empoderat la ciutadania per crear i compartir continguts. Però l’era de la informació porta el seu contrapunt: la desinformació i les fake news que es difonen amb velocitat i amplitud sense precedents, sovint sota anonimat i amb traçabilitat difusa. Referències i dades: Cas paradigmàtic: eleccions EUA 2016 i disseminació massiva de mentides. El terme “fake news” va ser paraula de l’any 2017 segons el Diccionari Collins. Associació d’Internautes (2018): el 70% d’espanyols no distingeix entre informació, rumor o mentida. Respostes i reptes: Algoritmes i eines de verificació (p. ex. a cercadors) amb èxits limitats. Necessitat d’alfabetització mediàtica per al públic i verificació rigorosa per als mitjans. Frase contundent sobre el risc digital: "Internet és un gran abocador de merda" — cal aprendre a discernir què és veritat i què no. Tema 3 — Política i campanyes electorals: manipulació informativa La desinformació electoral (per omissió, inexactitud, tergiversació o notícies falses) erosiona la democràcia. Estratègia detectada: no sempre es busca convèncer, sinó desencantar el ciutadà perquè no vagi a votar, qüestionant el sistema i fins i tot el resultat electoral (exemples: EUA i Brasil). Efecte final: polarització, desconfiança institucional i debilitament de la deliberació pública. Conclusions L’article 19 és avui més crucial que mai: garanteix el dret a informar i ser informat i sustenta mitjans lliures i independents. Davant guerres, plataformes digitals i cicles electorals, cal: Protegir periodistes i combatre la impunitat. Enfortir el pensament crític i la verificació. Reforçar marcs legals i ètics per a una informació verídica i plural.

  • 27'

    Veus Parròquia del 17/4/2024 — De la coneixença a la tendresa: la dona que ungeix Jesús, la mirada de Nostra Dona i la missió sinodal

    Introducció i convidada Programa: Veus de la parròquia – Espai Paraula Viscuda. Convidada: Marta Martí Berga (pedagoga, voluntària de Càritas, membre del grup Nostra Dona i de cor de gospel). • La Marta és presentada com a figura estimada del poble per la seva tasca educativa en la primera infància. El grup Nostra Dona: qui són i què fan Reunions quinzenals a la parròquia. • Lectura compartida dels evangelis i del llibre de Teresa Forcades, “La teologia feminista en la història”. • Dinàmiques d’estudi: entendre l’evangelista, comparar relats i extreure’n la mirada femenina. • Accions pastorals: lectura de l’evangeli amb avis a la residència; sortides a espais espirituals. Lectura bíblica del dia Passatge central Marc 14,3-9 (paral·lel a Mateu 26): la dona que ungeix Jesús amb perfum de nard a Betània, a casa de Simó el leprós. "Deixeu-la, ha fet amb mi una bona acció... De pobres en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu." Eixos de la conversa 1) Una mirada femenina a l’evangeli • La protagonista és una dona anònima que fa un gest de fe i amor sense demanar res a canvi. • Trenca normes socials (entra al sopar d’homes i actua obertament), posa l’amor per damunt del judici. 2) La humanitat de Jesús • Jesús acull el gest i el valora; reconeix la bondat concreta i la tendresa que humanitza. • Betània (possibles significats: “casa dels pobres”) situa l’escena en clau de proximitat als vulnerables. 3) La taula i la unció • La “taula” ressona en clau d’assemblea i d’Eucaristia: espai de comunitat i invitació a ser-hi junts. • La unció amb perfum evoca una pràctica sacerdotal; la dona anticipa la sepultura de Jesús. 4) Pobresa: del diner al bé concret • Davant la crítica de malbaratament, Jesús respon amb matís: “fer el bé” supera la sola almoina. • Aplicació avui: acompanyar, donar feina, convidar a taula, teixir oportunitats—transformació personal i social. 5) Marc vs Mateu • A Marc “alguns” es mostren indignats; a Mateu són “els deixebles”. • El nucli coincideix: el perfum prepara la sepultura i el gest serà recordat “arreu del món”. Missió, dones i Església • La conversa obre a la sinodalitat: una Església que inverteix la piràmide i reconeix la corresponsabilitat. • Reivindicació de la paritat i la veu de les dones, en sintonia amb l’evangeli. "La missió ets tu" — record de les paraules del bisbe Enric Vives en el 50è d’ordenació de Mn. Anton Roca. Cloenda • Recordatori de la repetició del programa i agraïment a la Marta i al grup Nostra Dona per la reflexió.

  • 27'

    Veus Parròquia del 10/4/2024 — Santa Creu d’Olorda: història i aplec; el “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí a Figueres; i agenda parroquial (Papiol i Manresa)

    Introducció i context • Després de Setmana Santa, el programa es centra en Santa Creu d’Olorda i en l’antic aplec del Dilluns de Pasqua. "Us parlaré de Santa Creu d'Olorda, on el dilluns de Pasqua s'hi celebrava un aplec molt concorregut." Santa Creu d’Olorda: de parròquia medieval a patrimoni local Orígens i evolució històrica • No és una ermita: Santa Creu d’Olorda és una parròquia d’un antic poble (fins al 1916) dispers en masies de Collserola. • Vestigis antics: llegenda de la cova d’Hort (o dels Encantats); presència d’ibers i romans (objectes al Museu de Molins de Rei). • Església iniciada al segle IX; poblament feudal a l’entorn de torres; evolució a feligresia de masies dedicades al cultiu i a l’explotació del bosc. Arquitectura i elements singulars • Conjunt: església, casa rectoral i antic cementiri emmurallats. • Restes d’un castell del segle XIV (Pere el Cerimoniós), avui desaparegut. • Parts de l’església: absis preromànic (s. IX), nau i creuer (s. X), campanar d’espadanya (s. XIV), porta renaixentista (1619). • Singularitat: transepte més alt que nau i altar (molt poc comú a Catalunya). • Cementiri actiu fins al 1936, quan fou destruït; pintura de Miquel Carbonell n’evoca l’aspecte previ a la Guerra Civil. Canvis administratius i culte • El 1916, el terme es reparteix entre Sarrià, Molins de Rei i Sant Feliu; la part de Sarrià passa a Barcelona (1921). • Destruccions del 1936 i restauració de l’església per membres del Centre Excursionista de Sarrià (els Flaus). • Acord recent: la Diòcesi de Sant Feliu gestiona el culte i l’administració; Barcelona assumeix despeses; el rector de Molins de Rei n’és l’encarregat. • Avui obre dissabtes (10–13 h) gràcies a voluntariat de Molins de Rei; es manté com a parròquia (personalitat jurídica, territori i llibres sacramentals). "No, no és una ermita. Santa Creu d'Olorda és una parròquia." L’aplec de Santa Creu: tradició, declivi i renaixement L’esplendor (1920–1976) • Iniciat per la joventut catòlica de Molins (1916) i celebrat el 1920 el Dilluns de Pasqua; gran afluència de la rodalia (Molins, Sant Feliu, Sant Just, etc.). • Doble vessant: espiritual (Missa solemne, Orfeó Pàtria i Enric Morera, goigs i himne compost per Miquel Blanc) i lúdica (sardanes al matí i a la tarda). • Gastronomia de picnic (truita, ensaladilla, carn arrebossada) i brases; ambient festiu i familiar. • Inspirà sardanes: "Aires de Santa Creu" (Julià Canals) i "L’aplec de Santa Creu" (Jaume Ventura). • Declivi per canvis socials i mobilitat; últim aplec el 1976; el 1977 ja no s’organitza. "Els dilluns de Pasqua, en lloc de portar a Roma, portaven a Santa Creu." La recuperació (2010–avui) • Centenari (2010): es recupera la festa el setembre (Exaltació de la Santa Creu, 14/9). • Des del 2017: participació d’entitats de Sarrià, Molins i Sant Feliu; gegants, esbarts, batucades, cant coral i sardanes amb cobla. • Format actual: pujada a peu opcional, zones de pícnic i brasa, Missa amb el mossèn de Molins, gegants (Bernat i Candelera), i ballades de sardanes. • Crida a recuperar la festa també des de Sant Just; es considera patrimoni cultural local. Exposició: “Crist de Sant Joan de la Creu” de Dalí (Figueres) • Exposició temporal al Teatre-Museu Dalí: el mític "Crist de Sant Joan de la Creu" (o Crist de Portlligat) del Kelvingrove Art Gallery and Museum (Glasgow) es mostra conjuntament amb "La cistella del pa" (1945). • Pintat a Portlligat (1951), inspirat en un dibuix de Sant Joan de la Creu vist a Àvila (1950). • Context: període místic i espiritual de Dalí, després de l’impacte de la bomba atòmica; influències de Velázquez (contrallum tenebrista). • Estètica: Crist vist des de dalt, sense corona d’espines, sense ferides visibles, cabell curt, cos sense patiment; creu inclinada sobre el no-res i fons de Portlligat. • Lectura: tècnica, textura i llum d’aire quasi hiperrealista; recerca de la bellesa com a camí cap a Déu. • També s’esmenta el Crist hipercubus (1954) i l’estudi geomètric a partir de Juan de Herrera. • Exposició fins al 30 d’abril; ocasió excepcional. "Per Dalí, el seu Crist no és patiment, és bellesa." Agenda parroquial Trobada arxiprestal (El Papiol) – Dissabte 13 d’abril • Lema: “Som cridats a ser poble de Déu”. • Punt de trobada: 9.30 h (rectoria del Papiol), visita a Santa Eulàlia i entorns. • Ponents: Teresa Valero (ÀUTEM – lideratge pastoral; què esperen els laics dels sacerdots) i Mn. Emili Marlès (parròquia del Monestir de Sant Cugat; què esperen els sacerdots dels laics). • Col·loqui en petits grups i Eucaristia final; activitats paral·leles per a la canalla; dinar de germanor cap a les 14 h. Sortida – Cova de Sant Ignasi (Manresa) – Dimecres 1 de maig • Organitza el cos de portants del Sant Crist; oberta a tothom. • Autocar a les 9 h (parador) i tornada a les 19 h. • Visita guiada al santuari i museu, Missa, dinar de germanor a la casa d’espiritualitat i passeig per la Sèquia de Manresa. • Valor artístic: remodelació 2022 amb mosaics de l’artista jesuïta Marco Ivan Rumping. • Inscripcions després de la Missa d’onze dels diumenges; preu: 30 €. Cloenda i falques • Recordatori d’emissió de Ràdio Desvern i indicatius. • Falca sobre el reciclatge de la Generalitat de Catalunya. • Promo del programa “Cara B”.

  • 27'

    Veus Parròquia del 3/4/2024 — Pasqua a Sant Lluís: Setmana Santa, batejos solidaris, trobada arxiprestal i agenda (Cafè amb Fe, Hora Santa, concert, Manresa, Camí i campaments)

    Resum general En aquest episodi de "Veus de la Parròquia", el mossèn Xavier Sobrevia i en Rodrigo Martínez repassen una Pasqua molt participada i presenten una agenda intensa d’activitats comunitàries. Destaquen els batejos de tres infants vinculats a l’Hogar/Llar de Maria, la trobada arxiprestal al Papiol amb dues ponències clau, el Cafè amb Fe per fer comunitat, l’Hora Santa per la Vida, un concert solidari per l’Hogar de Maria, una sortida a Manresa a la Cova de Sant Ignasi i, per a l’estiu, el Camí de Santiago i els campaments Life Team. Punts clau • Setmana Santa molt participada: increment notable d’assistència i implicació en cants i celebracions, amb una jove batejada a la Vetlla Pasqual. • Servei a la vida i a la maternitat: batejos de tres infants (6 d’abril) de mares acompanyades per l’Hogar/Llar de Maria, que dona suport psicològic, social, espiritual i material. • Comunitat i corresponsabilitat: trobada arxiprestal (13 d’abril, El Papiol) amb ponències sobre el paper de laics i mossens i la necessitat d’evitar el clericalisme. • Vida i dignitat humana: Hora Santa per la Vida (21 d’abril) i record de la Jornada per la Vida: dir un gran sí a la vida en totes les etapes i contextos. • Cultura i solidaritat: concert solidari (28 d’abril, 12:00) amb el pianista Oriol Manyer per a l’Hogar de Maria. • Patrimoni espiritual: sortida a Manresa (1 de maig) a la Cova de Sant Ignasi, amb visita guiada i context històric dels exercicis espirituals. • Jovent i fe: Camí de Santiago (primera setmana de juliol, de Vigo a Santiago) i campaments Life Team per a ESO i Batxillerat. Detall dels temes Setmana Santa i Pasqua • Benedicció dels Rams i processó participada a la plaça; celebracions del Dijous i Divendres Sant, i Vetlla Pasqual (amb baptisme i primera comunió d’una jove). • Es constata més afluència i vivència espiritual que l’any passat. S’obre el temps de Pasqua (50 dies) amb diverses activitats pastorals. Batejos i Hogar/Llar de Maria (6 d’abril) • Bateig de tres infants (11:30) de mares acompanyades per l’entitat, activa a diverses parròquies. • Acompanyament psicològic, social, espiritual i material a dones embarassades, moltes d’origen estranger; finançament per donatius i professionals implicats. Trobada arxiprestal (13 d’abril, El Papiol) • Format: esmorzar, pregària, dues ponències, activitats infantils, Eucaristia i dinar (12 €). • Ponents: Mn. Emili Marlès (rector del Monestir de Sant Cugat) i Teresa Valero (laica, àmbit Solsona). Temes: què esperen els mossens dels laics i què esperen els laics dels mossens; sinergies i vocacions específiques. • Inscripcions a la parròquia fins al 7 d’abril. Cafè amb Fe (14 d’abril, 12:00) • Espai mensual després de la missa d’11 per conèixer-nos i fer comunitat. Voluntàries preparen cafè i pastissos. Obert a tothom (també abans de la missa d’1). Hora Santa per la Vida (21 d’abril) • Tercer diumenge de mes: exposició del Santíssim i pregària pel respecte a la vida en totes les etapes. • Record de la Jornada per la Vida (traslladada aquest any al cap de setmana 6-7 d’abril): tema 2024, “La vida, com una bona notícia”. Reflexió sobre la natalitat baixa i la necessitat d’un clima positiu envers la vida. Concert solidari per l’Hogar de Maria (28 d’abril, 12:00) • Concert de piano amb Oriol Manyer a la sala de la parròquia (entre misses). Propòsit: solidaritat i elevació espiritual a través de la música. Sortida a Manresa – Cova de Sant Ignasi (1 de maig) • Recuperant la tradició dels Portants del Sant Crist: visita a la Cova de Sant Ignasi i context dels exercicis espirituals. Inclou visita guiada i dinar. • Preu aproximat: 40 € (viatge + visites + dinar). Cal inscriure’s amb antelació a la parròquia. Estiu: joves i família parroquial • Camí de Santiago: primera setmana de juliol, de Vigo a Santiago; iniciativa sorgida després de la JMJ Lisboa. Oberta a joves amb contacte previ amb la parròquia. • Campaments Life Team: dos torns (1r-3r ESO i 4t ESO–1r/2n Batxillerat). Experiència molt positiva per a la fe i la convivència. Cites destacades "La vida, com una bona notícia" (Jornada per la Vida) "No ets més cristià… perquè facis el que no és la teva vocació" (sobre laics, mossens i el clericalisme) "Dir un gran sí al respecte de la vida humana" (defensa de la vida en totes les etapes) Agenda i dates clau • 6 d’abril (11:30): Batejos de tres infants (Hogar/Llar de Maria). • 7 d’abril: Darrera data d’inscripció trobada arxiprestal. • 13 d’abril (9:30, El Papiol): Trobada arxiprestal + dinar (12 €). • 14 d’abril (12:00): Cafè amb Fe (després de la missa d’11). • 21 d’abril: Hora Santa per la Vida (3r diumenge de mes). • 28 d’abril (12:00): Concert solidari (Oriol Manyer, piano). • 1 de maig: Sortida a Manresa – Cova de Sant Ignasi (40 €; inscripció prèvia). • Primera setmana de juliol: Camí de Santiago (de Vigo a Santiago). • Estiu: Campaments Life Team (ESO i Batxillerat).

  • 29'

    Veus Parròquia del 27/3/2024 — Setmana Santa a Sant Just i Sant Pastor: Rams, Confessió, Tridu Pasqual, Via Crucis i Vetlla Pasqual

    Resum general Aquest episodi recull i organitza els actes de la Setmana Santa a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. Es fa balanç del Diumenge de Rams (gran participació i celebració solemne), s’explica la celebració comunitària de la penitència i es detallen els horaris del Tridu Pasqual: Dijous Sant (Missa del Sant Sopar amb lavatori de peus i adoració), Divendres Sant (Ofici de la Passió, Via Crucis i projecció d’una pel·lícula) i Dissabte Sant (dia de silenci i Vetlla Pasqual amb el simbolisme de la llum de Crist). L’episodi es tanca amb una peça musical per a la preparació espiritual. Punts clau • Diumenge de Rams: celebració solemne amb molta participació, cants i record de l’entrada de Jesús a Jerusalem. • Confessió/penitència: explicació del sagrament de la reconciliació i el seu sentit comunitari abans de Pasqua; invitació a una confessió breu, clara i concreta durant la celebració comunitària. • Dijous Sant: Missa del Sant Sopar amb lavatori dels peus, reserva i adoració posterior; horaris adaptats i opció en castellà a la residència. • Divendres Sant: no hi ha missa; Ofici de la Passió amb lectura de l’Evangeli de Sant Joan, adoració de la creu i comunió amb formes consagrades el dijous; Via Crucis i, després, projecció de la pel·lícula “El mayor regalo”. • Dissabte Sant: dia de silenci i esperança; Vetlla Pasqual amb el simbolisme del foc nou, el ciri pasqual i la crida a ser llum al món. "Animem la gent a arriscar-se a fer el bé sense por, encara que suposi perdre comoditats o beneficis: allò que compta és agradar a Déu." Calendari i horaris destacats Dijous Sant • Parròquia: 20:00 – Missa del Sant Sopar amb lavatori; adoració i pregària fins aproximadament 22:30 (amb cants per ajudar la pregària). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 17:00 – Oficis del Tridu (en castellà). Divendres Sant • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 17:00 – Ofici de la Passió del Senyor; 18:30 – Via Crucis; després, projecció de “El mayor regalo” (sala parroquial). • Residència Ntra. Sra. de Lourdes: 11:00 – Via Crucis; 16:00 – Ofici de la Passió del Senyor. Dissabte Sant i Vetlla Pasqual • Parròquia: 09:00 – Ofici de lectura i Laudes; 20:30 – Vetlla Pasqual (foc nou, ciri pasqual, litúrgia de la Paraula ampliada i renovació de les promeses baptismals).

  • 29'

    Veus Parròquia del 20/3/2024 — Dret a l’educació (Art. 26) als 75 anys de la DUDH: Dinamarca, Espanya i Burkina Faso — història, gènere i reptes actuals

    Resum general Episodi centrat en l’Article 26 (dret a l’educació), emmarcat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). S’ofereix una mirada comparada entre Dinamarca, Espanya i Burkina Faso per analitzar sistemes educatius, desigualtats de gènere i reptes actuals. Context: 75è aniversari de la DUDH i mirada de gènere • La DUDH va ser proclamada el 10 de desembre de 1948 (París, ONU) amb participació de dones i homes de tot el món. • Intervenció clau de dones perquè el text fos realment inclusiu. Es destaca el canvi en l’article 1: de “tots els homes” a “tots els éssers humans” (atribuit sovint a la jurista índia Hansa Mehta). • Els drets són universals, innats, inviolables i d’obligat compliment; cada estat ha de garantir-los i protegir-los. Article 26: dret a l’educació (claus) • Educació elemental: gratuïta i obligatòria. • Formació professional i estudis superiors: accessibles a tothom d’acord amb els mèrits. • Finalitat: desenvolupament de la persona, respecte als drets humans i llibertats, foment de la tolerància i l’amistat entre nacions, i preservació de la pau. • Dret dels pares a escollir l’educació dels fills. • La no discriminació (nenes i nens) afavoreix l’igualtat de gènere. Dinamarca: un sistema primerencament inclusiu amb deures pendents Fitxa ràpida històrica i de sistema • 1739: substitució del llatí pel danès a les escoles. • 1739-1780: inclusió de les nenes a les primàries públiques; 1780s i 1840s: secundàries per a nenes (Copenhaguen i després país). • 1814: obligatòria i gratuïta per a tothom (nenes i nens). • 1875: accés de les dones a la universitat; 1921: accés a totes les professions (incloses clergat i exèrcit). • Escolarització dels 7 als 16 anys; 75% continua a secundària superior/FP/universitat; 46% arriba a la universitat; alfabetització 99%. • Inversió: ~6% del PIB en educació. Biaixos de gènere i violències • Bretxa salarial: els homes cobren aproximadament un 14% més que les dones per la mateixa feina. • Taxa elevada de violència física i sexual contra les dones; preocupant percepció social (prop del 40% d’homes ho justifica, segons es comenta). Espanya: de la precarietat històrica a l’Escola Nova i el retrocés del franquisme Dades històriques clau (1870–1939) • 1870: analfabetisme molt alt, especialment femení (dones 81%, homes 68%, sobretot al món rural i classes baixes). • 1900: millora relativa (industrialització), però grans mancances (infraestructura precària, manca de pressupost públic). L’ensenyament religiós acollia sobretot classes benestants. • Segona República: impuls de l’Escola Nova (laica majoritàriament, coeducació, metodologia activa, ciència i pensament crític). Expansió de xarxa escolar (centenars d’escoles a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona). Metodologies avançades (Freinet, Montessori, Decroly) i pedagogs catalans (Rosa Sensat, Artur Martorell, Pere Vergés, Pau Vila). • Postguerra i dictadura: reversió de reformes, castellanització i persecució/exili de mestres innovadors. Reptes actuals a Espanya • Millorar resultats PISA, sobretot en matemàtiques i comprensió lectora (impacte del Covid i de l’alta diversitat/immigració en el sistema). • Treballar per la inclusió educativa i atacar l’abandonament escolar (Espanya, 2n país d’Europa en abandonament primerenc; pèrdua d’alumnat en el pas a l’ESO i durant l’ESO). • Bones pràctiques: experiències locals (p. ex., Vic) amb FP i itineraris flexibles que redueixen l’abandonament. • Desajust universitat–mercat laboral: sobreformació i fuga de talent (metges, infermeres, investigadors) per condicions laborals; necessitat d’enfortir la formació professional (FP). • Objectiu FP: Apropar-se a Europa (on ~46% de graduats d’ESO opten per FP) vs 23% a Espanya; impulsar FP de grau mitjà/superior i la correspondència amb les necessitats d’empresa i indústria. Burkina Faso: el contrast del Sahel • Context: país del Sahel, molt pobre, independència el 1960 (excolònia francesa), renda per càpita baixa; forta dependència d’ajuda internacional. • 1983–1987: lideratge reformista (escoles, infraestructures, prohibició matrimoni forçat i mutilació genital femenina, accés de dones a càrrecs públics). Posterior inestabilitat política i cops d’estat. • Factors que lesionen l’educació: pobresa, manca d’escoles/infraestructura, desigualtat de gènere cultural, períodes amb escoles tancades i expulsió/migració de docents. • Analfabetisme alt (moltes persones arriben a la majoria d’edat sense saber llegir ni escriure), aules massificades (fins a ~65 alumnes), manca de recursos bàsics. • Rol d’ONGs (p. ex., Mans Unides) en projectes educatius, especialment per a nenes i dones. Conclusions • Bretxa entre la universalitat formal del dret i la seva aplicació real: múltiples països no garanteixen plenament el dret a l’educació. • Al món hi ha uns 781 milions d’analfabets; dos terços són dones. • Responsabilitat dels antics països colonitzadors d’ajudar a enfortir els sistemes educatius als països empobrits: durant la colonització es van extreure recursos sense construir prou capacitats locals. "Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres." — Aïcha (Aishi) Barki, activista algeriana contra l’analfabetisme femení

  • 28'

    Veus Parròquia del 13/3/2024 — Esclavitud: de l’antiga Grècia a l’Espanya colonial i la persistència al segle XXI — xifres, sectors clau, tràfic de persones, solucions i vestigis a Barcelona

    Resum general En aquest episodi de «Veus de la Parròquia» amb Justícia i Pau (Teresa Cots i Jesús Castro), es traça un recorregut per la història de l’esclavitud —des de l’antiga Grècia fins a les formes contemporànies d’esclavatge—, es revisen casos i sectors econòmics on persisteix, es proposen línies d’acció per combatre-la i s’apunten vestigis i fortunes vinculats a l’esclavitud a Barcelona. "Gairebé 50 milions de persones viuen en situació d’esclavitud avui en dia." Temes principals destacats Normalització de l’esclavitud a l’antiga Grècia: base econòmica i social, justificacions filosòfiques i literàries, i tasques habituals d’esclaus i esclaves. Esclavitud a Espanya i a les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna, guerres, colonització d’Amèrica, encomienda i pràctiques com el carimbo. Esclavitud moderna (segles XX-XXI): xifres globals, sectors productius i països amb més risc, incloent-hi treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimonis forçats i tràfic d’òrgans. Solucions i polítiques públiques: reforç legal i inspeccions, cadenes de subministrament ètiques, protecció de col·lectius vulnerables i educació com a eina clau. Vestigis a Barcelona: edificis, empreses i fortunes indianes lligades al comerç d’esclaus i al capital de les Antilles. Línies clau per època i temàtica 1) Antiga Grècia: estructura, feina i justificacions • La esclavitud és un component «natural» i essencial del món grec; fins i tot els primers cristians i autors clàssics la donen per descomptada. • Tasques: agricultura, mines, artesania, fàbriques d’escuts i servei domèstic; les dones, sovint botí de guerra; els homes, segrestats per rescat o morts al camp de batalla. • Justificacions: Aristòtil i Xenofont legitimen el domini (treball, disciplina i menjar; tracte com a infants o animals domèstics). "Segons Aristòtil, la vida de l’esclau es resumia en treball, disciplina i menjar." 2) Espanya i les colònies: de l’edat mitjana a l’edat moderna • Pràctica freqüent: esclaus negres africans, musulmans nord-africans, mudèjars i moriscos (guerres de Granada i rebel·lions del segle XVI). • Colonització d’Amèrica: gran col·lapse demogràfic indígena per malalties i tracte colonial; debat sobre el Tractat de Tordesillas (1494) i l’abast real en el transport d’esclaus. • Sistema de la encomienda: obligació de treball indígena sota pretext de cristianització i dignitat —amb incompliments sistemàtics—, i pràctiques com el carimbo (marcatge amb ferro roent). 3) Esclavitud moderna: xifres, sectors i geografia • Prop de 50 milions de persones en esclavitud (12% menors; 43% dones i nenes). Modalitats: treball forçat, explotació sexual, treball infantil, matrimoni forçat, tràfic d’òrgans. • Sectors i països: fusta, carbó, or, maons, agricultura; cotó, tabac i construcció; pesca al llac Volta (Ghana); cacau (Costa d’Ivori i Ghana), diamants (Angola), ramaderia i canya de sucre (Brasil), tecnologia (cadenes asiàtiques), roba i calçat. Inclou també vaixells de pesca, mines i obres. • Consum als països desenvolupats: importació de productes fabricats en condicions inhumanes, sovint invisibilitzades en cadenes de subministrament globals. 4) Tipologies i mecanismes d’explotació • Servitud per deute: persones obligades a treballar per saldar deutes en condicions infrahumanes. • Treball forçat: imposat per organitzacions, governs o individus (camps, explotació agrícola, vaixells a alta mar). • Explotació sexual: dones, nenes i també nens; negoci altament lucratiu; atenció d’ONGs amb suport psicològic i reinserció. • Tràfic de persones: engany, coacció i control sobre persones desesperades que migren; riscos greus durant el trajecte. • Treball infantil i matrimonis forçats: persistència en diversos territoris, vulnerant drets bàsics. • Tràfic d’òrgans: explotació extrema de la pobresa on no hi ha regulació eficaç. 5) Solucions i polítiques recomanades • Fer complir les lleis i reforçar inspeccions; posar fi al treball forçat imposat per l’Estat. • Normatives sobre cadenes de subministrament (deures de diligència), contractació justa i ètica i ampliació de la protecció social. • Protegir dones, nenes i col·lectius vulnerables; elevar l’edat mínima de matrimoni als 18 anys sense excepcions. • Educació: clau per adquirir habilitats i construir vides independents. 6) Vestigis a Barcelona i fortunes indianes • Empremtes materials i patrimonials vinculades al capital d’Antilles i al comerç d’esclaus: l’Espanya Industrial, Porxos Vidal Quadras, Porxos d’en Xifré (Cafè de les 7 Portes), Palau Sabassona (Ateneu Barcelonès), Palau Marquès de Comillas, Companyia General de Tabacs de Filipines, entre d’altres. • Crida a examinar l’origen de les fortunes indianes i el seu impacte urbà i social.