Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

109-120 de 481
  • 29'

    Veus Parròquia del 29/11/2023 — Edatisme i dignitat de la gent gran: intergeneracionalitat, residències vives i comunitat a Sant Just

    Tema central Edatisme (ageisme) i com afrontar-lo des de la dignitat, el respecte i la vida comunitària. El programa conversa amb Pablo Pasqual Vega (director d’una empresa de residències) sobre com valorar la gent gran, combatre prejudicis, impulsar relacions intergeneracionals i fer de les residències espais de vida. "Fem que passin coses." Punts clau Respecte i igualtat: les persones grans tenen els mateixos drets i han de poder gaudir, decidir, riure, plorar i participar en comunitat. Educació contra l’edatisme: cal transmetre als infants i joves el respecte i el valor de l’experiència dels avis. Evitar el paternalisme: no infantilitzar; parlar a la gent gran com a iguals i reconèixer-ne la saviesa. Canvis socials i habitatge: del model de casa pairal a pisos petits, el que dificulta la convivència intergeneracional. Desmuntant mites: ser gran no és sinònim ni de malaltia, ni d’improductivitat, ni d’homogeneïtat. Intergeneracionalitat: escoles bressol, instituts i residències compartint activitats; normalitzar el contacte amb la vellesa (també amb fragilitats). Residències vives: més enllà de cures clíniques, cal sortir, riure i compartir (cinema, platja, restaurants, música, teràpies amb animals, voluntariat). Família i cures: combinar sentit comú i estimació; comprendre l’ús de programes com l’IMSERSO com a respir familiar. Longevitat i preparació: vivim més anys, però ens preparem poc per envellir; aprendre “de tothom i de tot”. Moments destacats Crida cívica: educació a casa, escola i societat per revertir la indiferència cap a la gent gran. Anècdota inspiradora: un resident acarona la cara del Pablo el primer dia; ell pensa que hauria de pagar per l’experiència d’agraïment. Lema de gestió: portar del sector hoteler a les residències el principi de: "Fem que passin coses." Consell final: "Les persones grans són exactament igual que la resta; fomentem col·laboracions i reconeguem que poden ser molt actives, també fora del món laboral." Idees i propostes • Impulsar projectes intergeneracionals escoles–residències. • Formació a famílies i professionals per evitar la infantilització i el paternalisme. • Dissenyar residències integrades al teixit del poble (proximitat a escoles, equipaments i festes locals). • Activitat lúdica programada i significativa a residències: sortides mensuals, cultura, esport i natura. • Promoure una cultura de l’agraïment i de la presència amb la gent gran. Conclusió L’edatisme es combat amb educació, comunitat i vida compartida. Cal reconèixer el valor insubstituïble de la gent gran i assegurar entorns —familiars i residencials— on puguin decidir, participar i gaudir en igualtat.

  • 28'

    Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just

    Visió general Episodi amb tres eixos principals: • Memòria històrica: la vida, compromís social i assassinat del sacerdot obrer Joan Alsina durant el cop d’estat de Pinochet (1973) a Xile, amb testimonis i memorials. • Testimonis des de Gaza: la tasca humanitària de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza i dos relats en primera persona —del pare Gabriel Romanelli i de la germana Maria Pilar— sobre la situació a la Franja. • Història local: evolució del cementiri de Sant Just Desvern, del vell cementiri parroquial fins al cementiri municipal actual, amb decisions higièniques del segle XIX, projectes i estat present. Joan Alsina: compromís, persecució i memòria Context i trajectòria • Joan Alsina (1942–1973), gironí de Castelló d’Empúries, ordenat el 1966; destinat a Xile el 1968. • Treballador a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Santiago i dirigent sindical: compromís amb el món obrer i el moviment de Cristians pel Socialisme. • Reprensions de la jerarquia eclesiàstica; tot i així, es manté fidel a la seva missió social i pastoral. Cop d’estat i assassinat • 11 de setembre de 1973: cop d’estat a Xile; Allende mor i s’inicia la repressió. Alsina assisteix i atén ferits des de l’hospital. • Malgrat els avisos per refugiar-se a l’ambaixada, decideix quedar-se: "Hay momentos en la vida que hay que jugarse el todo por el todo y si me necesitan, allá estoy." • Detingut el 19 de setembre, torturat i afusellat al pont de Bulnes; el cos és llançat al riu Mapocho. Mor demanant no ser embenat per donar el seu perdó als botxins. "Por favor, no me pongas la venda. Mátame de frente, porque quiero verte para darte el perdón." Investigació i homenatge • Recerca posterior (anys 90) identifica l’exsoldat Nelson Bañados —qui relata l’afusellament— i apunta ordres del coronel Mario Carabés. • Memorial al pont de Bulnes (1995) amb la inscripció: "Mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón"; record també a Sant Bernardo i a El Grao de Mar (1993). • Figura incòmoda per a sectors eclesials i per a part d’algunes esquerres, pel seu perfil de capellà obrer. Gaza: parròquia en emergència humanitària Entrevista al pare Gabriel Romanelli • Parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza: comunitat molt petita en un context de bombardejos i milers de víctimes. • La parròquia i els seus espais (església, escola parroquial, centre Tomàs d’Aquino) acullen ferits i desplaçats, cristians i no cristians; més de 150 dormint a l’església en els primers dies. • Pocs llocs segurs a Gaza; es demana respecte pels llocs de culte i s’ofereix ajuda humanitària i espiritual. • Context històric: presència cristiana a Terra Santa, mur i restriccions, pobresa extrema en molts barris. • Crida final: aturar la violència i trobar una solució perquè tothom pugui viure en pau. Testimoni de la germana Maria Pilar (Verb Encarnat) • Relat d’un funeral de 18 cristians morts per l’ensorrament d’una casa després d’un bombardeig: "Va ser molt trist i dolorós veure els fills despedir-se dels seus pares..." • La parròquia acull unes 700 persones (congregacions, infants amb discapacitats, gent gran, ferits lleus), amb manca de llum i aigua potable; s’organitza culte i pregària contínua per la pau. Paraules del cardenal Pierbattista Pizzaballa • Els cristians són menys de l’1% a la regió i pateixen com a víctimes col·laterals del conflicte; tot i això, mantenen un servei cultural, social i ecumènic i custodien la presència de Jesús a la seva terra. Història del cementiri de Sant Just Desvern Del vell cementiri parroquial al municipal • Referències des de 1046; cementiri parroquial davant l’església (actual placeta de l’Església), tancat el 1508 amb parets i reixes. • Segles XVII–XVIII: conflictes d’ús del pas; decisions episcopals per tancar camins i reordenar accessos. • 1773: ampliació i creació de sepultures privades i comunes; indulgències per a qui ajudés en les obres. • 1812: normativa napoleònica d’higiene prohibeix enterraments dins de poblacions; resistències locals; epidèmia de còlera (1854) accelera el canvi. • 1871: inauguració del cementiri municipal al Camp de les Ànimes / del Rector, finançat en part amb rendes de l’Hostal del Garrofer. Estat i característiques actuals • Ubicat al c. Narcís Monturiol (davant l’escola Montseny); 2.217 sepultures entre tombes, panteons i nínxols; capella i columbaris. • Vegetació discreta (xiprers, baladres), tanatori adjacent amb 3 sales i oratori multiconfessional; gestió municipal concessionada. • Ritme litúrgic: exèquies a parròquia/tanatori/cementiri; commemoracions l’1 i 2 de novembre. Tancament • Comiat fins al gener i bons desitjos per al 2024; identificació d’emissora: Ràdio Desvern.

  • 30'

    Veus Parròquia del 15/11/2023 — Dia de l’Església Diocesana, Càritas i Gran Recapte, “Apassionats per la Vida”, Hora Santa, Concert d’Orgue i Informe d’Abusos: actualitat de la parròquia de Sant Just

    Panorama general Programa d’actualitat parroquial conduït per Rodrigo i el mossèn Xavier (rector de Sant Just Desvern) amb un recorregut pels principals temes del mes: Dia de l’Església Diocesana (Jornada de Germanor), Càritas i el Gran Recapte d’Aliments, el grup Apassionats per la Vida i la Hora Santa, el concert d’orgue de Santa Cecília, i una lectura crítica de l’informe del Defensor del Poble sobre abusos. Temes principals Dia de l’Església Diocesana i sosteniment • Es posa l’accent en la Jornada de Germanor a Catalunya: consciència de ser Església que comparteix i coresponsable del seu sosteniment, tant espiritual com econòmic. • Comunicació de les activitats diocesanes en àmbits celebratius, pastorals, educatius, missioners, culturals i caritatius, i transparència econòmica al Bisbat de Sant Feliu (fulletó presentat pel bisbe Agustí Cortés). • Dades parroquials 2021 a Sant Just: 56 baptismes (majoritàriament nadons, alguns infants i algun adult), 4 confirmacions i 25–30 primeres comunions (preparació a la parròquia i als col·legis Madres Sacramento i La Miranda). Càritas i el Gran Recapte d’Aliments • Càritas parroquial: acollida i orientació (empadronament, recursos), i un equip de 29–30 voluntaris que preparen lots per a famílies més necessitades en coordinació amb l’Ajuntament. • Dades diocesanes: prop de 1.000 voluntaris repartits en uns 40 punts; s’atenen més de 15.000 persones. • Crida a la col·laboració a la renda marcant la “doble creueta” del 0,7% per a l’Església Catòlica i per a finalitats socials (no incrementa l’import a pagar) i a fer donatius periòdics. • Gran Recapte a Sant Just (17–19 de novembre): voluntaris a diversos supermercats locals per recollir aliments per al Banc d’Aliments de Càritas parroquial. Prioritats: oli i llet (i també tonyina), arran de la reducció i futura extinció del programa d’aliments de la UE. Actualment s’atén al voltant de 35 famílies (unes 75 persones). "Per cada euro que fas arribar a l’Església, la societat en recupera dos i mig." “Apassionats per la Vida” i Hora Santa • Grup parroquial que sorgeix davant la inquietud per la llei d’eutanàsia i la defensa de la dignitat de tota vida humana. • Reunions setmanals i accions: tríptics informatius (què cal saber sobre l’eutanàsia i xifres reals de països amb temps de vigència: Bèlgica, Holanda, Canadà), pregària i Hora Santa mensual per la vida i la pau. • Llançament de la web: www.apassionadosperlavida.org (informació, notícies, bloc i documents). "És donar una sortida ràpida, barata i molt poc amorosa" (sobre l’eutanàsia en persones vulnerables). Concert d’orgue de Santa Cecília • Concert tradicional amb el gran orgue parroquial (construït fa 18 anys). Entrada lliure i aportació voluntària a la sortida. Informe del Defensor del Poble sobre abusos • Posicionament: rebuig absolut als abusos i compromís de prevenció i atenció a les víctimes. • Recordatori de mesures internes a l’Església (normes de Sant Joan Pau II i Benet XVI). • Visió crítica de l’informe: dubtes sobre la metodologia i les xifres extrapolades; s’apunta que són desorbitades i que caldria un focus també en altres col·lectius. Tema pendent de continuar. "El rebuig més absolut davant d’aquestes conductes intolerables." Dades clau • 2021 (parròquia Sant Just): 56 baptismes, 4 confirmacions, 25–30 primeres comunions. • Càritas Sant Just: 29–30 voluntaris, atenció a 35 famílies / ~75 persones. • Diòcesi: ~1.000 voluntaris, >15.000 persones ateses. • Renda: 0,7% + 0,7% (doble creueta) per a Església i finalitats socials. • Prioritat d’aliments: oli i llet (disminució d’aportacions UE; alguns productes ja no arriben). Esdeveniments i convocatòries • Gran Recapte d’Aliments: 17–19 de novembre (divendres-diumenge), punts de recollida al Mercat, Condis, Caprabo (M. Reverter i Carretera Reial), L’Arbolari, Superconsum i Coaliment de “Majuí”. • Hora Santa per la Vida: diumenge 19, 12:00 h, a la parròquia. • Concert d’orgue de Santa Cecília: dissabte 25, 20:00 h (després de la missa), entrada lliure. • Web del grup: www.apassionadosperlavida.org. Cites destacades "Som germans i tots estem implicats en el sosteniment de l’Església." "Són diners molt ben gestionats cara al benefici social posterior." "La manipulació, la mentida i la mort semblen imposar-se com un dret." "Cal posar tots els mitjans perquè això no passi i atendre les víctimes."

  • 29'

    Veus Parròquia del 8/11/2023 — Drets Humans en clau laboral: del codi d’Hammurabi a la IA — Articles 23 (treball) i 24 (descans), moviment obrer, 8 hores i reptes actuals

    Context i participants • Programa: Veus a la Parròquia (espai mensual de Justícia i Pau) • Participants: Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just), Dolors Cardona (membre de Justícia i Pau), conduït per Núria. Eix del capítol: Drets Humans i món laboral "La persona, com a eix fonamental d’aquests drets." Articles 23 i 24 (treball i descans) • Focus del capítol en l’Article 23 (dret al treball) i l’Article 24 (dret al descans i al lleure). • Enfocament humanista: dignitat, llibertat i convivència per sobre de religions, cultures o ideologies. • Context de globalització: segona etapa de la “revolta” dels drets humans, amb nous reptes. Recorregut històric del treball De l’Antiguitat a l’Edat Moderna • Codi d’Hammurabi (Mesopotàmia): primeres normes de convivència i reconeixement de drets comunitaris. • Egipte i Roma: esclavitud com a base productiva; dret pràcticament inexistent per als dominats. • Edat Mitjana: servitud feudal; protecció a canvi d’impostos i dependència. • Edat Moderna: persistència d’oficis; naixement de classe burgesa i d’una classe obrera incipient; ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Industrialització i condicions extremes (s. XVIII–XIX) • Jornades de 11–12 hores, sense caps de setmana ni seguretat ni contractes. • Treball infantil (des dels 6–7 anys) i salaris de subsistència. • Absència de maternitat protegida i jubilació; disciplina laboral punitiva. • Pren consciència la força del treball: l’obrer entén el seu pes econòmic i s’organitza. Organització obrera i drets conquerits Primera Internacional (1864–1871) • Naix l’AIT; assemblees i cultura obrera (lectura, formació, lleure). • Reivindicacions clau: - Jornada de 8 hores - Supressió del treball infantil - Millores laborals per a les dones - Accés a educació i lleure - Oposició als exèrcits permanents i a guerres que colpegen sobretot la classe obrera. Segona Internacional (des de 1889) i politització • Sindicalització global i creació de partits obrers per impulsar lleis protectores. • Corrents: socialisme, anarquisme (molt fort a Catalunya), comunisme. • Fites: sufragi (inclosos avenços per a les dones), lleis de protecció laboral i presència als parlaments. Segle XX: avanços i grans vulneracions "Els drets humans... van ser totalment trepitjats en diversos moments." • República espanyola: importants lleis socials, malgrat resistències de les elits econòmiques. • Genocidis (armenis, jueus, tutsis) i dues guerres mundials: vulneració massiva del dret a la vida. • Gran fam a la Xina; alhora, descolonització africana (amb fronteres traçades de manera arbitrària). • Memòria crítica de l’esclavisme català (comerç triangular amb Cuba i Florida): riqueses amb molt de patiment al darrere. Del benestar dels 70 a la precarització • Anys 70: consolidació de drets laborals; després, crisi del petroli i precarietat (contractes eventuals, per hores). • Terciarització de l’economia i pressió tecnològica sense reducció proporcional de la jornada. • Efectes: atur, fragmentació del temps de treball i pèrdua d’estabilitat. Tecnologia, robòtica i IA: impacte real • Anècdota de Dolors al sector farmacèutic: automatització i robòtica substitueixen equips de 7–20 persones per 2–3 operaris. • La tecnologia millora processos, però si no es redueixen hores, pot expulsar treballadors i ampliar desigualtats. • Reptes actuals amb intel·ligència artificial i dret a la desconnexió en el teletreball. Propostes i crida final • Reduir la jornada i repartir el treball per garantir ocupació digna. • Conciliació real: horaris racionals i temps de qualitat amb la família. • Protegir el dret al descans i al lleure (Art. 24) en un món hiperconnectat. • Reforçar marcs legals que blindin drets i evitin retrocessos. Tancament • Agraïments i comiat del programa; música final amb repetició del "Fins demà!".

  • 30'

    Veus Parròquia del 25/10/2023 — La dona cananea: fe que travessa fronteres, el paper de la dona a l’Evangeli i l’amor al proïsme

    Tema central Un episodi de Paraula Viscuda dedicat a la figura bíblica de la dona cananea (Mt 15,21-28; paral·lel a Mc 7,24-30). Les conductores i la convidada, Dolors Cardona, llegeixen el passatge i en fan una lectura espiritual, social i eclesial: la seva fe perseverant obre camí a la universalitat del missatge de Jesús, més enllà d’Israel. "Dona, és gran la teva fe; que es faci tal com tu vols." "També els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos." Punts clau del diàleg Universalitat de la missió de Jesús: des de Tir i Sidó (terra pagana), el relat mostra que l’amor de Déu no té fronteres ni distingeix entre creients i pagans. Perseverança i fe: la cananea insisteix sense orgull i amb humilitat; l’anomenar tres cops «Senyor» expressa confiança radical. Dignitat i intercessió materna: la mare demana per la filla; reivindica la seva dignitat i salut. És fe que esdevé servei i cura de la vida. Diàleg que transforma: el diàleg valent de la dona fa emergir l’abast del projecte de Jesús a «tothom», sense exclusió. Paper de les dones a l’Evangeli: enllaç amb Maria (Canà), la Samaritana, Maria Magdalena i la sogra de Pere: dones que inicien, impulsen i serveixen el camí de la fe. Aplicacions actuals: crida a una pregària confiada, a la gratidud diària i a viure el doble manament: estimar Déu i l’altre com a tu mateix. Context i convidada Presentació de Dolors Cardona i Pere (Sant Just): cantant a l’Orfeó, membre de Nostra Dona i de Justícia i Pau. Dona de comunitat i compromís social. Marc del programa: cicle sobre les dones en els Evangelis; avui, la dona cananea. Lectura i exegesi del passatge Lectura bíblica Es llegeix Mt 15,21-28: la dona suplica per la filla, Jesús prova la seva fe, i conclou amb la guarició pel seu gran acte de confiança. Context històric i geogràfic Tir i Sidó, ciutats fenícies comercials i pagana: escenari que subratlla la sortida de Jesús fora del marc d’Israel. Perfil espiritual de la cananea Valenta, audaç, humil, perseverant, intel·ligent; sap a qui demana i argumenta (engrunes/gossets) amb lucidesa i respecte. Parallels bíblics Maria a Canà: la insistència materna obre un “moment” de revelació; Sogra de Pere: guarició que es tradueix en servei; Samaritana i Maria Magdalena: dones protagonistes en l’anunci i la fe. Aplicacions per a l’avui Vida espiritual Pregària que persevera: demanar i esperar amb confiança encara que sembli que Déu calla. Gràcies quotidianes: començar el dia amb gratitud (vida, natura, relacions) per educar la mirada de fe. Església i societat Dones amb veu i iniciativa a la comunitat: la cananea inspira constància per avançar en reconeixement i corresponsabilitat a l’Església. Universalitat: evitar excloure; la fe cristiana és inclusiva i s’obre a tots els pobles. Ètica evangèlica El doble manament guia la vida: estimar Déu i el proïsme com a tu mateix; la dificultat i bellesa d’aquest camí es viu en el servei i la cura. Citacions destacades "Dona, és gran la teva fe." "També els gossets mengen les engrunes..." "El més bonic i gratificant que he tingut a la vida és ser dona, dona creient, dona en comunitat i dona de poble." Tancament Missatge final d’ànim a les dones: demaneu i se us escoltarà; la fe de la cananea és model per a la comunitat. Avanç litúrgic: menció de Cèsar i Déu i del doble manament com a eix de la vida cristiana.

  • 29'

    Veus Parròquia del 18/10/2023 — Festa patronal i restauració de la Mare de Déu de Montserrat; crònica parroquial de la JMJ Lisboa 2023 amb testimonis joves

    Panorama general del programa Dos grans blocs articulen l’episodi: la celebració patronal de Sant Just i Sant Pastor —amb la benedicció d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat restaurada— i una crònica àmplia de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Lisboa 2023, amb context històric, xifres clau i el testimoni directe de joves de la parròquia. "Si les festes majors no existissin, s’haurien d’inventar." Festa patronal i imatge de la Mare de Déu de Montserrat Moments destacats de la celebració • Presència del pare Joan Maria Maiol (rector del Santuari de Montserrat) i proclamació de l’Evangeli en lectura cantada. • Benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, recentment restaurada i ubicada a la primera capella entrant a mà dreta. • Ambient solemne i musical que evocava l’acústica de Montserrat. Història de la capella i de la pica baptismal • La capella (més petita per encabir-hi l’escala del cor) havia estat baptisteri fins al 1921; entre 1921 i 1936 va ser capella de Sant Josep. • Després de l’incendi i la destrossa revolucionària, el 1940 s’hi reinstal·là provisionalment la pica fins a refer el batisteri exterior. • La pica (marbre fosc i espejat, ca. 1820) va ser trossejada i posteriorment restaurada; avui és a la primera capella de la dreta, tocant al presbiteri, tot i que antigament lluïa al batisteri exterior. • El 1943, en retornar la pica al batisteri, la capella passà a estar presidida per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (donació de benefactors). Descripció artística de la imatge • Escultura de 77 cm d’alçada, 39 cm d’amplada i 37 cm de fondària; d’estil propi de tallers d’Olot. • Materials i tècnica: escaiola, pasta de fusta i arpillera, realitzada amb tècnica de buidat i decoració amb pintura a l’oli per a carnacions fosques; per a la resta, diversos tipus de tremp gras i daurats amb làmina metàl·lica. • Cromatisme: invertit respecte la tradició —vestit blau i vermell fosc, mantellet blanc amb motius daurats; el Nen Jesús vesteix de verd. • Iconografia: la Mare porta una esfera (no simbolitza el món en l’horitzó romànic) i el Nen Jesús, una pinya (símbol de fecunditat i vida perenne). La peça local inclou un ceptre daurat addicional. • Expressivitat: la Mare i el Nen miren el fidel (ulls pintats), a diferència de la Moreneta del monestir. Restauració, manteniment i dignificació de l’espai • Estat previ: pèrdues de policromia, desgast per veneració (mans i genolls), neteges abrasives antigues i repintats impropis; pols, brutícia, restes d’insectes i cera. • Intervenció (Gonzalo Martín Beltrán i Rosa Sansarric, taller a Sant Just): - Neteja mecànica i fixació de capa pictòrica. - Reposició de dits de la mà i del polze del peu del Nen. - Estucat i reintegració, i capa final de vernís protector. • Recomanacions de conservació: neteja en sec, sense aigua ni productes químics; la reintegració cromàtica només en mans de conservadors-restauradors; manteniment amb plomall suau. • Cost de la intervenció: 392 € (valorat com a molt ajustat). També s’ha dignificat l’entorn de la capella, afectat per fum d’espelmes, humitat i caiguda de pintura. JMJ Lisboa 2023: context, programa i xifres Introducció i participació local • Onze joves de la parròquia hi van participar; oportunitat per entendre millor la dimensió universal de l’Església i compartir experiències. Breu història de les JMJ • Origen remot en iniciatives de Pau VI (1975). Institucionalització a partir del Jubileu de 1984 (donació de la gran creu als joves) i de la trobada massiva del 1985 a Roma. • Fites destacades: Buenos Aires 1987 (primera gran JMJ), Santiago de Compostel·la 1989, Cracòvia 1991 (trobada amb joves de l’Est), Manila 1995 (entre 5 i 7 milions de persones), i després París, Roma, Toronto; amb Benet XVI: Colònia, Sydney, Madrid 2011. • Amb el papa Francesc: Rio (primer viatge internacional), Cracòvia, Panamà i, enguany, Lisboa. Programa del papa Francesc a Lisboa (1–6 d’agost) • 2 d’agost: benvinguda oficial a Belém; trobada amb autoritats; vespres al monestir dels Jerònims i primera homilia. • 3 d’agost: trobada amb universitaris (Universitat Catòlica) i joves d’escoles de Cascais; homilia de benvinguda al Parc Eduard VII. • 4 d’agost: confessió de joves a la plaça de l’Imperi; dinar amb joves a la Nunciatura; Via Crucis. • 5 d’agost: desplaçament a Fàtima; rosari amb joves malalts a la Capella de les Aparicions; trobada amb jesuïtes a Lisboa. • 6 d’agost: missa de clausura i retorn a Roma. Xifres i logística de la JMJ 2023 • Assistència: oficial ~350.000; extraoficial ~800.000 i possiblement >1 milió; 151 països representats; delegació més nombrosa: Espanya (77.000), seguida d’Itàlia, França i EUA. • Clergat i organització: 700 bisbes, 30 cardenals, 10.000 sacerdots; 30.000 voluntaris (sobretot portuguesos, espanyols, francesos, brasilers i colombians); 8.800 famílies van acollir >28.000 pelegrins. • Cobertura i serveis: 5.000 periodistes acreditats; uns 2.000 sacerdots confessant permanentment; >1 milió d’hòsties consagrades elaborades per les monges de l’Immaculat Cor de Maria (amb 2 tones de blat). Testimonis joves de la parròquia: viatge, vivències i fe compartida Desplaçament i primera parada • Viatge en autocar amb altres parròquies (Molins de Rei, Castelló i Barcelona); trajecte llarg però suportable. • Parada a Fàtima: ambient espiritual intens, presència de pelegrins i banderes d’arreu. Allotjament i ambient a Cascais • Allotjament col·lectiu en un pavelló amb joves de diverses diòcesis (Sant Feliu, Girona…). • Hospitalitat local molt destacada; qüestions pràctiques (poques dutxes per a molts) viscudes amb bon humor. • Diversitat lingüística i proximitat cultural (portuguès–català/castellà) facilitant la convivència. Celebracions i identitat de grup • Gran presència d’espanyols i polonesos a Cascais; Missa per a joves d’Espanya amb el cardenal Omella i posterior concert, molt viscuts. • Ús d’una gran bandera de Sant Just (cedida per l’Ajuntament) com a punt de trobada i símbol d’identitat del grup. Logística d’àpats i ciutat preparada • Àpats inclosos mitjançant codi QR en restaurants i supermercats adherits (p. ex. McDonald’s), demostrant una logística urbana molt treballada. Intercanvi cultural i trobades • Intercanvi d’obsequis i amistats internacionals; l’anglès com a llengua franca; vivència d’un autèntic mosaic cultural i eclesial. El Papa de prop i la força de la multitud • Un jove veu el Papa en primera fila per coincidència logística; emoció compartida en veure’l passar. • Impacte espiritual de la multitud: - Contemplar desenes de milers de joves agenollar-se a la consagració. - Vigília amb centenars de milers de participants; sensació potent d’unitat i fe viva. Mirada final i propòsit • Comparatives històriques (record de Manila 1995) i consciència de la pluralitat catòlica. • Impuls per fer créixer la pastoral juvenil a la parròquia: més activitats, més presència i continuïtat. Anuncis i tancament • Properes dates: romeria a Montserrat (3–5 de novembre); canal habitual d’inscripció al despatx parroquial. • Continuïtat del programa a Ràdio Desvern, dissabte a dos quarts de 12 del migdia.

  • Veus Parròquia del 11/10/2023 — Càritas i concert solidari; Romeria a Montserrat; Congrés Inspira; Sínode i Laudate Deum; crida a la pau a Israel‑Palestina

    Resum general Programa especial de «Veus de la Parròquia» amb novetats locals i temes d’Església d’abast global. Els punts clau: Càritas parroquial: estat actual, necessitats urgents i un concert solidari de piano (22 d’octubre) amb taquilla inversa a benefici de Càritas. Romeria a Montserrat (primer cap de setmana de novembre) i proposta d’impulsar una Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la parròquia. Congrés Inspira (17–18 de novembre): com anunciar l’Evangeli al segle XXI amb experiències, tecnologia i creativitat pastoral. Sínode de la Sinodalitat: què és, qui hi participa i quins objectius té, amb els eixos de comunió, participació i missió. Laudate Deum (complementa Laudato si’): crida a una ecologia integral, amb gestos concrets i mirada responsable cap a les generacions futures. Context internacional: Israel–Palestina i invitació a la pregària per la pau (especialment el rosari). "No és un parlament, sinó un lloc per a l’escolta" — sobre el sínode. Agenda parroquial i acció social Càritas parroquial i concert solidari (22 d’octubre) • Càritas dona suport a persones vulnerables de Sant Just Desvern: banc d’aliments, acollida, acompanyament i reforç escolar. • Pressupost anual aproximat: 25.000 €; atén unes 35 famílies/mes. L’aportació del Fons Europeu d’Aliments ha minvat fortament, afectant oli i llet. • Crida a la col·laboració: voluntariat (unes 30 persones), donatius periòdics (banc), aportacions en mà (caixa de Càritas a l’església) i campanya als supermercats (mitjans de novembre). • Concert benèfic: diumenge 22 d’octubre, 12:00, Sala Pere Terrés (accés des de la Plaça de l’Església). Piano a càrrec d’Albert Amat. Entrada lliure, taquilla inversa per Càritas. Recuperació del piano de mitja cua parroquial per a bon ús social i cultural. Vida comunitària i espiritualitat Romeria a Montserrat • Cap de setmana complet (divendres a diumenge) amb autocar i cel·les (apartaments amb cuina). Preu orientatiu: 91 €/persona (dues nits + viatge + dinar de diumenge). Programa lliure: cova, museu, pregària, excursions. • Impuls als joves perquè s’hi sumin (dissabte–diumenge). • Context montserratí: trobada a Roma amb el Papa per l’aniversari (800 anys) de la Confraria; es proposa convidar el Pare Maiol i revifar una confraria local. La imatge de la Mare de Déu (parròquia) fou restaurada el 6 d’agost. Pastoral i evangelització Congrés Inspira (17–18 de novembre, La Salle Bonanova, Barcelona) • Pregunta central: com anunciar l’Evangeli al segle XXI? • Metodologia: experiències reals d’evangelització amb joves, famílies, gent gran, etc.; ús de tecnologia i llenguatges creatius. • Participants: rectors, catequistes, guionistes, directors de cinema i moviments eclesials. Obert a tothom (també persones allunyades o curioses). • Logística: previsió 800 assistents (ja n’hi ha ~600 inscrits). 45 € si s’hi inscriu abans del 20 d’octubre. Horari 10:00–21:00 (conferències, dinar, sopar, espectacle). Objectiu: compartir i replicar bones pràctiques a les parròquies. Sínode de la Sinodalitat Què és i com funciona • Un sínode és una assemblea d’escolta i discerniment; no és una cambra política. "Evitar partidismes, ideologies i enfrentismes"; posar-nos a l’escolta de l’Esperit. • Participants: 365; prop de 100 laics amb veu i vot (la meitat, dones). Inclou mediadors per facilitar el procés. • Procés en dues etapes (octubre 2023 i octubre 2024). Després, el Papa publicarà l’exhortació postsinodal. • Eixos: comunió, participació i missió — la triple clau de la sinodalitat. Pausa musical «On tu vas, jo hi vaig» • Cançó d’entrega i seguiment: «on tu vas jo hi vaig… ets el meu camí i la veritat». Un cant que anima a seguir Crist en clau de sinodalitat i camí compartit. Laudate Deum i ecologia integral Idees clau del document (complement de Laudato si’) • Crida urgent a cuidar la casa comuna (Terra) des d’una ecologia integral: protegir medi ambient i persones. • Evitar convertir l’ecologia en una obsessió ideològica: ha d’estar arrelada en l’amor a la creació i la caritat cap al proïsme. • Responsabilitat amb les generacions futures: tenim una veritable “hipoteca” moral amb elles. • Mirada global: el Papa alça la veu davant la COP28 (Dubai). Cal transició a energies menys contaminants, revisar turisme i mobilitat (avió vs tren) i ser conscients de la petjada de carboni (ex.: aigua embotellada vs aixeta, diferència enorme). • Inici als petits gestos: austeritat, reciclatge, reducció de malbaratament, i —sobretot— caritat amb qui tenim a prop. Actualitat internacional i pregària Israel–Palestina: crida a la pau • Davant l’atac des de Gaza i les seves conseqüències, es demana pregària (petició del Patriarca llatí de Jerusalem). Risc d’espiral de violència. • Octubre, mes del rosari: recuperem la pràctica per la família i la pau. «Reseu en família, per la família i per la pau» — Sant Joan Pau II. • Cloenda amb agraïment i invitació a la confiança en Déu i a la intercessió de la Mare de Déu.

  • 30'

    Veus Parròquia del 4/10/2023 — DUDH 75 anys: història, descolonització i nous drets (infants, medi ambient, digital); TPI, agències de l’ONU i reforma pendent

    Visió general de l’episodi Episodi centrat en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), el pla del grup Justícia i Pau per abordar-ne els articles aquest curs, i una mirada àmplia a l’evolució dels drets humans: dels precedents històrics (abolicionisme, revolucions, descolonització) a l’extensió contemporània amb tractats, tribunals i agències especialitzades, incloent-hi drets dels infants, drets mediambientals i drets digitals. Es discuteixen també els límits i les reformes necessàries de l’ONU (especialment el dret de veto) i es clou amb una crida a l’esperança i a l’acció ciutadana. "La Declaració ha sigut un far que ens ha indicat el camí." 1. Introducció i balanç de la temporada passada (Àfrica) Repàs de la temporada anterior: el grup va tractar diversos aspectes del continent africà, amb la participació de diferents membres. Objectiu assolit: donar a conèixer la realitat africana i el seu potencial de desenvolupament. Agraïments: a Ràdio d’Esvern i a la Núria pel suport. 2. 75è aniversari de la DUDH i pla del curs Tema central del curs: 75 anys de la DUDH. Pla de treball: cada persona del grup prepararà un tema sobre els articles (es parla de “31” articles) i el seu estat actual: recorregut fet, reptes presents i camins futurs. Idea clau: els drets humans són dinàmics i requereixen revisió constant a mesura que canvia la societat. 3. Orígens de la DUDH (1948) Context: postguerra i trauma de l’Holocaust i 50 milions de morts a la Segona Guerra Mundial. Resposta: el 10 de desembre de 1948, 47 estats aproven la Declaració Universal a l’ONU. Avui l’ONU té 194 estats. Adhesió: voluntària, a petició dels estats que s’hi incorporen. 4. Precedents històrics clau Abolicionisme (s. XVIII-XIX): impuls social i moral per acabar amb l’esclavitud; no només decisió de governs. Revolució Francesa: fi del feudalisme i proclamació de llibertat, igualtat i fraternitat. Revolució Americana: contestació a l’imperi britànic i a la imposició d’impostos. Descolonització: després de les guerres mundials, tropes colonials exigeixen llibertat; onada d’independències a Àfrica, Àsia i Amèrica, i incorporació massiva a l’ONU. 5. Desplegament posterior: tractats, tribunals i agències La DUDH és un punt de partida, no d’arribada: s’hi afegeixen tractats internacionals i regionals (p. ex. carta europea), i s’impulsen estàndards laborals i socials. Tribunal Penal Internacional (TPI) i mecanismes ad hoc: capacitat d’investigar crims contra la humanitat (exemples citats: Ruanda, Bòsnia, Ucraïna), amb processos llargs però dissuasoris. Agències especialitzades de l’ONU: OMS, OIT, UNESCO, FAO, entre d’altres, per abordar salut, treball, educació i alimentació. 6. Drets dels infants i reptes actuals Conveni sobre els Drets de l’Infant: protecció integral (educació, alimentació, sostre, tutela administrativa quan calgui). Bretxes d’aplicació: cas dels menors migrants no acompanyats (exemple a Espanya), on el sistema no sempre garanteix escola, treball o allotjament. 7. Dret al medi ambient i crisi climàtica Reconeixement creixent del dret a un medi ambient sa (s’esmenta un “nou dret” de protecció del clima). Responsabilitat intergeneracional: "Heu de deixar el món millor del que ens hem trobat." — atribuït a Baden-Powell Impactes: +1,5 ºC, fenòmens extrems (huracans, inundacions, sequeres), caiguda de rendiments agraris, alça de preus d’aliments i estrès hídric. 8. Drets digitals i tercera generació El món digital, part dels drets col·lectius de tercera generació, planteja desafiaments a la llibertat, el treball, la dignitat i els ingressos. Cal actualitzar garanties per evitar retrocessos en drets consolidats mentre la tecnologia avança. 9. Límits i reformes de l’ONU Persistència de guerres i conflictes tot i l’ONU; algunes crisis s’eviten o es tanquen, d’altres no. Coll d’ampolla: dret de veto de cinc membres del Consell de Seguretat que pot paralitzar resolucions. Proposta: més capacitat executiva i autoritat mundial perquè l’ONU pugui fer complir decisions (exemple: conflicte Israel-Palestina). 10. Tancament i crida a l’acció En moments durs cal refermar la DUDH com a far i mantenir l’esperança. Crida a la ciutadania: ser part activa per fer realitat la justícia i la pau i exigir governs alineats amb les necessitats de la gent. Anunci parroquial: Romeria a Montserrat els dies 3, 4 i 5 de novembre (inscripcions obertes).

  • 30'

    Veus Parròquia del 27/9/2023 — Deu raons per creure en Déu: fe raonable, ciència, amor i perdó; amb l’Evangeli dels dos fills

    Presentació i context • Inici de temporada a “Veus de la parròquia” amb l’Alina i la Montserrat Giró, i el mossèn com a convidat habitual del primer programa del curs. • Ambient proper i comunitari: es contextualitza el paper del mossèn al poble i a la parròquia, i s’anuncia el tema central del dia: un llibre recomanat pel mossèn. El llibre recomanat: “Deu raons per creure en Déu” (Oriol Jara, 2022) Per què aquest llibre • Curt, accessible i actual (2022): pensat per arribar a molta gent sense “castigar” amb lectures massa llargues. • Autor conegut a ràdio i televisió, nascut el 1980: proximitat generacional i llenguatge planer. Procés de fe de l’autor i arguments • De l’agnosticisme a un camí de fe que passa per l’interès inicial pel judaisme i la lectura filosòfica (Grècia, Aristòtil, causa primera). • La idea de Déu com a origen, fi i ordenador del que existeix: arguments racionals més que religiosos en sentit estricte. Cita clau del llibre “Creure en Déu és obeir-lo, fer-li cas, seguir els seus consells, les seves lleis, i en última instància el seu exemple, representat per Jesucrist. Aquesta és la via de creure en Déu, i a través d'aquesta fe, millorar la teva vida, fer una vida més sana, físicament, mental i espiritual.” • Idea força: la fe és raonable i saludable, i es concreta en un camí de vida i d’exemple (Jesucrist). Raó, natura i Jesucrist • L’ordre profund de la realitat (lleis físiques, valències, recerca d’equilibri) fa pensar en més que atzar. • La bellesa de la natura (flors, creixement d’una llavor) com a signe que suggereix sentit i gratuïtat. • El “salt cristià”: de la idea de Déu a Jesucrist, com a manifestació i proximitat de Déu. Camins de fe i Déu proper • Diversitat de camins: raó, experiències vitals, educació, cultura, lectura dels Evangelis o de la Bíblia. • Resposta a la modernitat: crítica a la reducció de la fe a irracionalitat des de la Il·lustració i el deisme; en el cristianisme, Déu és proper i “trenca el cel” per apropar-se. • L’amor patern/matern com a experiència humana que pot obrir a entendre un Déu que estima; però també la dificultat si hi ha ferides d’origen. Temes centrals de les “deu raons” (tal com apareixen al diàleg) 1) “Perquè vull la veritat” • Desig universal de veritat i rebuig de l’engany; la recerca honesta en qualsevol disciplina és un camí cap al que és real. 2) “Perquè estimo” • L’amor com a do i donació gratuïta a l’altre; allò que més ens identifica amb Déu (“Déu és amor”). 3) “Perquè sóc pecador” (i el perdó) • Reconèixer la pròpia fragilitat obre a la conversió i a aixecar-se; els salms i l’Escriptura alimenten aquest camí. 4) “Per la ciència” • La ciència, ben entesa, no allunya sinó que aproxima al Misteri; idea atribuïda a Pascal: “una mica de ciència allunya, molta ciència apropa”. El cosmos ordenat interpel·la sobre un “coordinador”. Crida, gratitud i llibertat • No només “cerquem” Déu; sovint és Déu qui ens crida. L’actitud d’agraïment disposa el cor. • Jesucrist, estimable i proper: porta els nostres pecats i allibera; tot respectant la llibertat humana. Evangeli del diumenge: la paràbola dels dos fills (Mt 21, 28-32) • Lectura i breu comentari: fer la voluntat del Pare no és qüestió de paraules sinó d’obres i conversió. • Els més desvalguts (publicans i prostitutes) passen davant quan hi ha penediment i fe. Crida a l’acollida universal i a ser coherents. Recomanació i tancament • Recomanació final del llibre d’Oriol Jara (Editorial Albada) i invitació a llegir-lo. • Recordatori de la repetició del programa, agraïments i comiat: “que Déu ens acompanyi”.

  • 29'

    Veus Parròquia del 21/6/2023 — Corpus i Càritas, Sagrat Cor a Sant Just i rutes jubilaries: Liébana, Bellpuig i esglésies de Sant Just i Sant Pastor

    Panorama general Podcast de divulgació històrica i local que, aprofitant el mes de juny i la festa de Corpus, recorre la memòria popular i aprofundeix en la història i la tasca de Càritas (internacional, europea, espanyola i local a Sant Just). Després, presenta la devoció del Sagrat Cor amb focus en el monument i el barri del Sagrat Cor de Sant Just, i tanca amb propostes de pelegrinatge i visites: Any Jubilar liébanès (Santo Toribio), jubileu a Bellpuig (Sant Crist de Bormio) i dues esglésies dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Corpus i Càritas Dites i records del Corpus • Evocació de la dita popular: “de prop o de lluny, Corpus pel juny” i les catifes de flors als carrers de la infantesa. • Records sensorials: l’olor del xiprer talladet i de la ginesta. Què és Càritas i com neix (final s. XIX – 1950) • Entitat de l’Església per a la caritat fraterna i l’acompanyament de persones en necessitat. • Inicis vinculats a les obres de caritat a França i Alemanya; impuls coordinador a Friburg (1897) sota el nom de “Càritas”. • Durant la I Guerra Mundial: assistència a presoners, orfes i serveis d’enllaç, sense distincions. • 1950: impuls a Roma i creació de la Conferència Internacional de Càritas Catòlica. Càritas avui: Internacional i Europa • Xarxa humanitària en 200+ països: distribució d’aliments, refugi, aigua i respostes d’emergència; acció davant catàstrofes i canvi climàtic; construcció de pau i denúncia d’injustícies econòmiques dins la doctrina social de l’Església. • Càritas Europa (1971): present a 44 països; centra’s en pobresa, desigualtat, migració i asil; cooperació amb institucions europees i administracions públiques. Càritas Espanyola: història i impacte • Arriba el 1942 (entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial): sensibilització social, ajuda als pobres i campanyes benèfiques de Nadal. • 1948–50: acollida de milers de nens austríacs i alemanys; 1951–mitjans 60: distribució d’ajuda alimentària americana (record de la llet en pols a escoles). • Anys 80: davant la crisi i l’atur, aposta per cooperatives laborals, formació i treball digne. • Avui: present a 70 diòcesis, 5.402 parròquies, amb 5.324 treballadors i 81.182 voluntaris. "La principal tasca no és només donar productes, sinó ajudar perquè tothom pugui tenir un lloc de treball digne i formació." Càritas Sant Just: dades, campanyes i concert solidari • Equip parroquial: 29 voluntaris + suport de joves de 4t d’ESO (aprenentatge i servei). Pressupost anual: 24.000 € + 11.000 € (donació extraordinària municipal). • Tasca principal: distribució d’aliments i productes d’higiene a famílies de Sant Just derivades per Serveis Socials. • 2022: 9.622 kg d’aliments (5.607 kg del programa europeu FEAT i la resta, donacions veïnals; reforç en campanya de Nadal). Cistelles de recollida a l’entrada de l’església i campanyes a escoles i biblioteca. • 31 de maig: concert solidari al Pati de les Escoles (Justícia i Pau + Tallers de Música + Ajuntament). Sense entrada, amb aportació d’aliments o diners: es recullen 63 l d’oli i 100+ kg d’aliments i neteja. Devoció al Sagrat Cor Origen i expansió de la festa • Segle XVII: primera celebració per Jean Eudes (1670); visions de Margarita Maria Alacoque (1674) que fixen la festa el primer divendres després de Corpus. • Lleó XIII (1899): universalitza la celebració a totes les diòcesis. Monuments i llocs emblemàtics • Referents mundialment coneguts: Basílica del Sacré-Cœur (París, Montmartre) i Crist Redentor (Rio de Janeiro). • A Espanya: Cerro de los Ángeles (Getafe), on el 30/05/1919 es consagra Espanya al Sagrat Cor (amb el nunci, la família reial i una gran multitud). • A Barcelona: Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo. El Sagrat Cor a Sant Just: barri, torre d’aigües i memòria • Urbanització Sagrat Cor (1924) als terrenys d’en Gaspar Modolell: casetes adossades entorn d’una plaça circular amb torre-dipòsit d’aigua (primer que s’hi construeix). • Dedicació al Sagrat Cor (1925), amb escultura beneïda el 19 de juliol; plantació de 63 ginkgos que doren la plaça a la tardor. • Guerra Civil: la imatge és enderrocada. El 1945, nova escultura d’Xavier Modolell, beneïda pel bisbe Gregori Modrego; ballada de sardanes a la tarda. • 1965: inauguració de l’enllumenat públic de la zona. • 16 de juny (festa litúrgica): ofrena floral i pregària de la comunitat (120+ assistents); mosaic floral multicolor. "És un lloc encantador, romàntic i tranquil, on asseure’s a llegir, meditar o pensar en les vostres coses." • 2025: centenari de la primera imatge a la Torre d’Aigües; proposta d’un acte institucional (sardanes o concert). Propostes de pelegrinatge i visites Any Jubilar liébanès: Monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantàbria) • Al cor dels Picos de Europa (comarca de Liébana, Mont Biorna). Jubileu cada cop que el 16 d’abril cau en diumenge. • Centre cultural: el beat de Liébana hi escriu (776) els Comentaris a l’Apocalipsi; múltiples còpies il·luminades (els Beatus). Se’n conserven 24 exemplars; a Catalunya, als museus de les catedrals de Girona i la Seu d’Urgell (el de Girona atribuït a la miniaturista Egeria). • Relíquia: el Lignum Crucis, el tros més gran conservat de la Creu de Crist (xiprer palestí, >2.000 anys; segment del braç esquerre amb el forat del clau). Custòdia franciscana des de 1961. • Com arribar: en cotxe (visita guiada gratuïta per un franciscà) o a peu pel camí liébanès (desviament del Camí del Nord o del Camí Francès): 70 km / 4 dies entre paisatges naturals de gran bellesa. Jubileu a Bellpuig: Sant Crist de Bormio (Urgell, Bisbat de Solsona) • Any jubilar pels 400 anys de l’arribada del Sant Crist i 70 anys del retorn de la imatge (1963) després de la Guerra Civil. • Història: escultura miraculosa procedent de Bormio (Lombardia); resistí tres intents de crema (1620). Arriba a Barcelona (Jerònimes), on fa miracles; el 1623 es porta a Bellpuig i torna la vista a un nen el mateix dia. • Guerra Civil: destrucció. 1963: l’escultor Jaume Parelló en fa la còpia (fusta dels Alps) i es retorna a Bellpuig. • Descripció: Crist de fusta clara, trets de transició romànic-gòtic, sense corona d’espines (porta corona metàl·lica posterior de raigs), tres claus, cabellera marcada, proporcions allargades. • Visites: la Confraria de la Puríssima Sang organitza visites guiades; sense Porta Santa (l’església té una sola porta), però es convida a viure cada dia com a dia sant. Esglésies de Sant Just i Sant Pastor Sant Justo de la Vega (León) • Parròquia al Camí de Santiago, prop d’Astorga, amb festa major el 6 d’agost. • Conserva la torre campanar del s. XVI; la resta, reconstrucció moderna de l’arquitecte Javier Soto (pissarra negra i maó vermell), integració sobria i agradable. Segòvia • Església romànica (s. XII–XIII); declarada Bé d’Interès Cultural (1996). • Restitució de les pintures romàniques (descobertes el 1963): Apsis amb Pantocràtor i laterals amb la Passió i mort de Jesús; possiblement Sant Just i Sant Pastor nimbats amb palmes del martiri. • Vitrall modern amb els sants, digne de recordatori de festa major. Entrada lliure (hi ha capsa per a la voluntat). Tancament • Comiat amb bones vacances i falca final de Ràdio d’Esvern.

  • 29'

    Veus Parròquia del 14/6/2023 — Ecologia i Eucaristia: Laudato si, camins de salvació i xarxa d’ecoparròquies

    Panorama general Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) Tema central: relació entre ecologia i Eucaristia, a partir de l’encíclica Laudato si i de la pràctica de les ecoparròquies. "L’Eucaristia és un acte d’amor còsmic que uneix el cel i la terra". Context: emergència planetària i ODS 2030 Crida d’alarma científica: una dècada de llums i ombres que acaba amb fracassos polítics davant l’emergència ambiental i la denúncia dels joves per la irresponsabilitat adulta. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, 2015-2030): • Eliminació de la pobresa i la fam • Accés universal a aigua, energia, educació i salut • Ciutats sostenibles, protecció d’ecosistemes, reducció de desigualtats • Consum i producció responsables, treball decent, pau i justícia Fre a l’aplicació: interessos dels poderosos i individualisme per davant del bé comú. Importància de l’encíclica Laudato si (2015) El Papa Francesc proposa una lectura dels signes dels temps i una conversió ecològica integral. Les claus de resposta no són només científiques o tècniques, sinó ètico-morals: arrel en el cor de l’ésser humà. Crida a tota la humanitat, especialment als catòlics, a reorientar vida, comunitat i economia cap a la cura de la casa comuna. Tres camins de salvació (espiritualitat ecològica cristiana) 1) En Déu Creador Pas de la dominació/depredació a la contemplació, lloança, acció de gràcies i cura de la creació. 2) En Jesucrist, Fill encarnat Superar desigualtats, cobdícia i egoisme; viure la fraternitat, l’esperit de servei, la sobrietat alliberadora i l’opció pels pobres. 3) En l’Esperit d’Amor Sortir de la indiferència i la passivitat cap a l’acció i el compromís. Parròquies i comunitats ecosolidàries: què són i com hi caminem Ecoparròquies: petits nuclis on l’estima per la creació es fa evident; es dialoga sobre medi ambient i condicions de vida amb la interrelació entre justícia social i ambiental. Integració en la vida pastoral: • Formació i aprofundiment en la conversió ecològica integral • Incorporació de continguts ecològics i socials a catequesi, grups d’adults i espais parroquials • Espiritualitat (reflexió, contemplació, celebració, pregària) per ancorar canvis d’hàbits • Gestió ambiental responsable de la comunitat • Compromís social per orientar política i economia al desenvolupament humà integral Com esdevenir ecoparròquia: • Voluntat i camí gradual, segons la realitat de cada comunitat • Suport de Justícia i Pau: assessorament, materials, tallers, recessos, jornades i itineraris • Xarxa d’ecoparròquies i plataforma web per intercanvi d’experiències i treball en xarxa • Contacte: [email protected] Eucaristia i ecologia: la natura elevada a Déu Els sagraments assumeixen la matèria creada (aigua, oli, foc, colors) com a do de Déu i mediació de vida sobrenatural. En l’Eucaristia, les coses creades arriben a la seva major elevació: Déu fet home es fa pa i entra en la nostra intimitat. L’Eucaristia com a centre vital de l’univers i foc desbordant d’amor i vida: • Unió del cel i la terra • Acció de gràcies còsmica de tota la creació • Orientació de la creació cap a la divinització i la unificació en el Creador Conseqüència pràctica: llum i motivació per a la custòdia de les coses creades. "Sense l’Eucaristia, difícilment cap activitat ecològica eclesial serà transformadora". El valor del diumenge Dia del Senyor i de la Resurrecció: primícia de la transfiguració de tota la realitat creada. Repòs i festa: conreen una actitud receptiva i gratuïta que prevé l’activisme buit i el desenfrenament orientat només al benefici personal. Efecte social i ecològic: ampliar la mirada cap als drets dels altres, la protecció de la natura i l’atenció als pobres. Enfoc teològic (Ioannis Zizioulas) Supera la visió de l’Eucaristia com a objecte privat: és esdeveniment i praxi de tota l’Església, amb la presència de Crist que salva i reconcilia. L’ètica neix de la transfiguració i renovació en Crist, no de normes abstractes. En l’Eucaristia es tasta la salvació futura i es fa possible, aquí i ara, la nostra divinització; així transfigura el món. Vida parroquial i pregària La parròquia de Sant Just d’Esvern i els seus grups són ecoparròquia activa: aportacions setmanals al full dominical, reflexió sobre el Corpus i la justícia social. Pregària final: "Senyor Jesús, sigueu ben a prop nostre... Ensenyeu-nos a estimar; feu que no en tinguem prou d’estimar només els qui ens estimen. Amén". Idees clau Ecologia integral: indestriable de la vida sacramental i la justícia social. Eucaristia: font i cim d’una ecologia cristiana transformadora. Comunitats: espais on la fe inspira hàbits i polítiques al servei del bé comú i la casa comuna.

  • 30'

    Veus Parròquia del 7/6/2023 — Dones africanes que inspiren: Wangari Maathai, Chimamanda Ngozi Adichie i la lluita per medi ambient, drets i democràcia

    Resum general En aquest capítol de Veus de la Parròquia (Justícia i Pau Sant Just), es tanca la temporada dedicada a l’Àfrica posant el focus en les dones africanes: el seu paper clau, sovint invisible, i figures que han marcat la diferència. La conversa se centra especialment en Wangari Maathai i en la veu literària de Chimamanda Ngozi Adichie, i es completa amb altres referents i un balanç final de temporada sobre desenvolupament, migracions i el futur del continent. Dones a l’Àfrica: marc i propòsit Objectiu: cloure l’itinerari sobre l’Àfrica parlant de les dones que han sostingut famílies, comunitats i països. Idees clau: Les grans transformacions també provenen de veus anònimes. Visibilitzar figures destacades ajuda a trencar estereotips i a inspirar acció. Wangari Maathai: medi ambient, drets humans i democràcia Bio i reconeixement: primera dona africana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau (2004) per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau. Visió integral i pionera (des dels anys 70): va unir medi ambient, drets humans i pau, denunciant l’antropocentrisme i el model extractiu. Activisme i riscos: resistència valenta a règims dictatorials, persecucions i agressions per defensar boscos i espais comunitaris. Solucions arrelades al territori: fundadora del Green Belt Movement (Moviment del Cinturó Verd), que va mobilitzar sobretot dones rurals per a: Recol·lecció de llavors, vivers i reforestació massiva (més de 40 milions d’arbres). Dignificar l’accés a aigua, llenya i aliments, enfortint l’autosuficiència local. Incidència política i global: diputada, secretària d’Estat de Medi Ambient a Kènia, Missatgera de la Pau de l’ONU i referent internacional fins a la seva mort. Missatge de fons: sense ètica global i cura de la natura, no hi ha pau possible. “La pau a la Terra depèn de la nostra capacitat per assegurar el medi ambient.” “Fins que no facis un forat, plantis un arbre, el reguis i el facis sobreviure, no has fet res: només estàs parlant.” Literatura i veus contemporànies: Chimamanda Ngozi Adichie El “perill d’una història única” La literatura com a eina de denúncia i consciència. Adichie alerta del perill d’una narrativa única dictada pel poder que simplifica i estigmatitza realitats: cal multiplicar veus i contextos. Obres i formats: títols com We Should All Be Feminists i Purple Hibiscus, i difusió a través de TED Talks i xarxes per arribar a públics diversos. Mirada científica que acompanya (Jordi Serrallonga) Recordatori crític: les suposades “races humanes” no existeixen científicament; són un constructe històric del colonialisme i el poder. Clau metodològica: practicar el pensament crític i revisar els estereotips sobre l’Àfrica i la diversitat humana. Altres dones que han obert camí Funmilayo Ransome‑Kuti (Nigèria): activista per la independència, els drets de les dones (vot, igualtat i justícia). Va organitzar moviments massius (fins a 20.000 dones) i és un símbol d’empoderament. Hadijatou Mani (Níger): venuda com a esclava amb 12 anys; després d’haver estat empresonada injustament, va denunciar el seu amo i l’Estat i va guanyar el cas, marcant un precedent contra l’esclavatge encara existent de facto en alguns països. Resum de temporada i reptes de futur (Jesús Castro) Diagnosi i potencial: Nacions Unides veu l’Àfrica com el continent amb més potencial de futur en terres i producció d’aliments, si es garanteixen energia i mitjans. Migracions i valors: cal ajudar al desenvolupament local per evitar migracions forçades i revisar la manca de valors en el tracte als migrants a Europa. Demografia: edat mitjana a l’Àfrica ~25 anys vs. Europa ~50. Un repte i oportunitat clau. Difusió i continuïtat: els programes s’han compartit amb Justícia i Pau (Madrid, Catalunya) i es planteja impulsar inversions europees (banca i capital) per al desenvolupament africà. Missatges de servei i campanyes Bici sense edat: voluntariat per combatre la soledat de la gent gran amb passejades en tricicles. Aigua i sequera (Generalitat): cada gota compta; control de l’aixeta com a acció quotidiana. Voluntariat per la llengua: practicar i acompanyar en l’ús del català; “quan parles, fas màgia”.