Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

109-120 de 488
  • 28'

    Veus Parròquia del 31/1/2024 — Oració i Vida, cures al final de la vida, Candelera, Dimecres de Cendra, record de l’escolà Flix i Setmana del Matrimoni

    Resum del programa En aquest episodi de «Veus de la Parròquia», amb Rodrigo i mossèn Xavier, es tracten diversos temes d’actualitat parroquial i litúrgica, així com reflexions socials i pastorals. Temes principals • Taller d’Oració i Vida: inici, horaris i objectius d’aprofundir en la pregària amb metodologia pràctica. • Intenció de pregària del Papa (febrer): pels malalts en situació terminal; crida a potenciar les cures pal·liatives i a rebutjar l’eutanàsia. • 2 de febrer – Candelera: significat bíblic de la Presentació del Senyor, benedicció de les candeles, i vincle amb la vida consagrada i la gent gran. • Record de l’escolà Josep Maria Flix (70 anys): commemoració i col·locació d’una placa al campanar. • 14 de febrer – Dimecres de Cendra: inici de la Quaresma, celebracions a la parròquia, i praxis: pregària, almoina i dejuni. • Setmana del Matrimoni: recursos per cuidar la vida de parella (app Matrimonion) i web www.matrimoniosesmas.es. Taller d’Oració i Vida Què és i qui l’impulsa • Moviment internacional per aprofundir en la pregària i el tracte amb el Senyor, fundat pel caputxí P. Ignacio Larrañaga. Metodologia i durada • 15 sessions de caire pràctic i teòric, treballant l’Scriptura i diferents maneres de pregar. • Sessions de 2 hores amb exercicis per cuidar la pregària diària i créixer en la pròpia interioritat. Horaris i inscripcions • Dimecres, 17:00–19:00 (la dinamitzadora ve des de Barcelona). • Presentació avui; inici formal del curs: dimecres 7 de febrer (17:00) als locals parroquials. • Obert a tothom: es pot venir directament a apuntar-se a la parròquia o presentar-se el dia 7. Intenció de pregària del Papa (febrer): pels malalts en situació terminal • El Papa Francesc convida a pregar i sensibilitzar-nos per les persones al final de la vida. "Una cosa és que un malalt sigui incurable i una altra és que sigui incuidable." Missatge clau • Cal evitar la cultura del descarte i l’“eliminació” (eutanàsia) i apostar per l’amor al germà mitjançant la cura integral: mèdica, psicològica, social i espiritual. • La sedació pal·liativa pot ser lícita quan és necessària i després d’haver esgotat recursos proporcionats per alleujar el patiment. • Reclam de cures pal·liatives de qualitat i d’una llei integral d’atenció al final de la vida; es lamenta l’aturada de la llei per a malalts d’ELA. 2 de febrer: Presentació del Senyor (Candelera) Significat bíblic i litúrgic • Als 40 dies del naixement, Jesús és presentat al Temple; la família ofereix dos coloms com a ofrena. • En l’encontre amb Simeó i Anna, Jesús és reconegut com a “llum per a les nacions”. • D’aquí la benedicció de les candeles a l’inici de la missa: acollim Crist com a llum que dóna sentit i fortalesa. Altres aspectes • Jornada de la vida consagrada i celebració vinculada a la gent gran (Vida Creixent). • “Data límit” per retirar el pessebre a les cases. • A la parròquia: benedicció d’espelmes i inici de la missa a la porta del temple. Pausa musical: Grup Bona Nova • Cançó amb to de pregària i guariment (“Tocaré l’extrem del teu vestit, Jesús”), que ajuda a la connexió espiritual. Record de l’escolà Josep Maria Flix (70è aniversari) • Commemoració del tràgic accident del 5 de febrer de 1954: en un dia de fort fred, l’escolà va relliscar i va quedar penjant de la corda del campanar. • Durant la missa es farà memòria i es col·locarà una placa a la porta d’accés al campanar. Agraïment al servei de tants escolans i al seu testimoni. 14 de febrer: Dimecres de Cendra i inici de la Quaresma Celebracions a la parròquia • Imposició de la cendra sense missa: 17:30 (dos quarts de sis), especialment per a infants i famílies de catequesi (obert a tothom). • Missa de les 20:00 amb imposició de la cendra. Viu la Quaresma: eixos clàssics • Pregària, almoina (ajut als pobres) i dejuni (abstinència de carn i moderació), també renúncies útils: mòbil, televisió, continguts supèrflus. • Temps per a l’interioritat, discernir el sentit de la vida i créixer en la relació amb Déu. • Coincideix amb Sant Valentí: es recomana avançar o posposar celebracions de parella. També se celebra la memòria dels sants Ciril i Metodi, copatrons d’Europa. Setmana del Matrimoni • Iniciativa de les Delegacions de Família i Vida al voltant de Sant Valentí per cuidar el vincle conjugal. Diagnòstic i propostes • La gran “epidèmia” social és la dels divorcis; cal donar temps de qualitat a la parella i reforçar xarxes de suport (p. ex. padrins que ajudin amb els fills). • Recursos: app Matrimonion, vídeos, propostes de diàleg, recesos i passejos per enfortir la comunicació. • Més informació: www.matrimoniosesmas.es. Dates i dades clau (recordatori ràpid) • 2 febrer: Candelera (Presentació del Senyor) i benedicció de candeles. • 5 febrer: Record de l’escolà Josep Maria Flix i placa al campanar. • 7 febrer, 17:00: inici formal del Taller d’Oració i Vida (dimecres, 17:00–19:00; 15 sessions). • 14 febrer: Dimecres de Cendra (imposició 17:30 i a la missa de les 20:00); inici de Quaresma; suggeriment d’adaptar la celebració de Sant Valentí.

  • 28'

    Veus Parròquia del 24/1/2024 — Consum responsable i Drets Humans: de la fam global a la IA per a la pau

    Idea general Conversació amb Ester Martra (Justícia i Pau) sobre com el nostre model de consum s’emmarca en els Drets Humans, l’impacte global en la fam al món, i el paper de la intel·ligència artificial (IA) en la construcció de la pau i el bé comú. Drets Humans com a marc Es recorda el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i el seu objectiu: llibertat, justícia i pau. L’article 25.1 reivindica el dret a un nivell de vida digne (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i serveis socials) i seguretat davant atur, malaltia o discapacitat. Consum al primer món: diagnosi i reorientació Per què consumim massa? Publicitat i felicitat: se’ns associa tenir més amb “ser més”. Pressió social i emulació, especialment en joves; efecte rebaixes. Compensació i compra compulsiva per regular l’estat d’ànim. Cap a un consum just, ètic i responsable Just: respectar recursos naturals i prioritzar el consum local. Ètic: evitar donar suport a empreses i indústries insolidàries. Responsable: més austeritat i llibertat davant la publicitat. Residus i economia circular El consum condiciona la quantitat i perillositat dels residus; consumir responsablement fa que els residus esdevinguin recursos (economia circular). Pràctiques clau: • Reparar abans de comprar • Compartir o llogar usos puntuals • Segona mà i mercats d’intercanvi • Evitar productes d’un sol ús i triar productes duradors • Materials reciclats/reciclables • Comprar només la quantitat necessària La fam al món: dades i causes Dades clau: • Població mundial: 8.000 milions • 800+ milions passen gana i 2.000 milions no tenen alimentació adequada • Cada 9 segons mor una persona de gana Causes acumulatives Augment de preus i especulació alimentària. Catàstrofes i canvi climàtic: més impacte als països del sud, amb infraestructures febles; manca d’adhesió/compliment d’acords climàtics com el Protocol de Kyoto. Pèrdua de sobirania alimentària: monocultius d’exportació concentrats en multinacionals, desplaçant petits productors. Corrupció i deute extern (Àfrica paga 4x més en interessos del que rep en ajuts). Concentració de poder i capacitat de moviment de grans fortunes i multinacionals. Energia que no competeixi amb aliments Impuls als biocombustibles de segona generació (a partir de residus orgànics, no competeixen amb cereals): • Dièsel renovable (substitueix el dièsel al 100%; ús a carretera, marítim i ferroviari; exemple al Port de Barcelona) • SAF (Sustainable Aviation Fuel) per a aviació • Biometà (substitueix el gas natural) Solucions i urgències La FAO estima capacitat productiva per alimentar 12.000 milions: el problema no és de producció, sinó de distribució i malbaratament (es perd ~17% del menjar). Prioritats: • Reduir el malbaratament i les pèrdues • Millorar la distribució i l’accessibilitat • Vincular-ho a justícia climàtica i regulació contra l’especulació Full de ruta en clau de Drets Humans Els Drets Humans són indivisibles i interrelacionats. Calen tres peces: 1) Ciutadania conscienciada i informada: consum responsable i educació per la solidaritat i la inclusió. 2) Estats complidors: incorporar i protegir els drets en constitucions i lleis; promoure accions positives per col·lectius discriminats. 3) Marc internacional de vigilància i protecció: garantir el compliment dins i entre estats. IA i bé comú: la pregària del Papa Francesc "Que aquesta intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que contribueixi a posar fi a les guerres i als conflictes i a alleujar tantes formes de patiment que afligeixen la família humana." La IA ha de ajudar i no substituir indiscriminadament; cal evitar que concentri poder i beneficis en poques mans. Governar la tecnologia per al bé comú: més distribució justa de recursos i oportunitats, menys desequilibris. Conclusió El repte és urgent: el món pateix sobreconsum i fam alhora. No manca capacitat, manca redistribució i governança ètica. Un consum responsable, l’economia circular i la IA orientada a la pau poden accelerar un canvi sistèmic en clau de Drets Humans.

  • 27'

    Veus Parròquia del 17/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, 800 anys del pessebre de Sant Francesc i notícies de Sant Just (Sagrat Cor i Tres Toms)

    Resum general Programa especial que combina patrimoni, art i tradició: la consolidació de les torres dels quatre evangelistes de la Sagrada Família i la seva rica simbologia; la celebració dels 800 anys del pessebre iniciat per Sant Francesc d’Assís i l’evolució del pessebrisme a Catalunya; i, per acabar, notícies locals de la parròquia (Plaça del Sagrat Cor i la festa dels Tres Toms). Punts clau • Les noves torres dels evangelistes (Sagrada Família) destaquen pel seu tetramorf alat i el llibre dels evangelis, assolint 135 m a la punta de les ales. • S’aclareix la simbologia bíblica dels evangelistes i el paper dels evangelis sinòptics en contraposició a l’evangeli més espiritual de Joan. • L’arquitectura dels pinacles integra marbre de Tasos, trencadís i un icosaedre daurat amb vidre venecià i ceràmica. • El pessebre, iniciat per Sant Francesc a Greccio fa 800 anys, esdevé tradició popular i art a Catalunya (Ramon Amadeu, diorames, paisatge mediterrani). • Calendari tradicional del pessebre: de Santa Llúcia a la Candelera, amb moments clau (Nit de Nadal, Dia dels Innocents, Epifania, Cap d’Any, Sant Antoni Abat). • Notícies locals: visibilitat de l’escultura del Sagrat Cor a la plaça homònima i Tres Toms amb benedicció d’animals. “És l’evangeli més alegre de tots.” Sagrada Família: torres dels evangelistes Simbolisme bíblic i històric • Els evangelis narren la vida de Jesucrist; Mateu, Marc i Lluc són sinòptics, Joan és més contemplatiu i teològic. • El tetramorf (del grec: quatre formes) associa cada evangelista a un símbol: bou (Lluc), lleó (Marc), àguila (Joan) i home alat (Mateu), formulat per sant Ireneu i present a l’Apocalipsi. • Referents artístics: de Santa Maria la Major (Roma) i el mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) a Sant Climent de Taüll i el missal de Santa Eulàlia (Barcelona); presència en tradicions coptes, bizantines i gòtiques. • Identitat dels evangelistes i enfoc: - Mateu (home alat): genealogia i compliment de l’Antic Testament; Jesús, Fill de Déu, i el Regne del cel. - Marc (lleó): inici amb Joan Baptista al desert; Jesús crucificat i ressuscitat; miracles i el “secret mesiànic”. - Lluc (bou): misericòrdia, pregària i infància de Jesús; relat de Zacaries; autor també dels Fets dels Apòstols. - Joan (àguila): contemplació i cristologia elevada; Jesús com a Paraula i Llum; testimoni directe i final obert a “moltes més coses”. • Orientació simbòlica de les torres: Lluc (N), Mateu (S), Marc (O), Joan (E). Arquitectura i detalls tècnics • Alçades: 135 m a la punta de les ales del tetramorf i ~130 m a les figures; ales d’el·lipsoide d’uns 9 m. • Materials: formigó blanc d’alta resistència (ales), marbre de Tasos per a les escultures (Xavier Medina-Campeny), trencadís vermellós per a les abreviatures, vidre venecià i ceràmica per a l’icosaedre. • Composició del terminal: Ament / Aleluia, fulles de palmera en trencadís, icosaedre daurat i, al capdamunt, el tetramorf mirant el llibre dels evangelis. • Criteri cromàtic: terminals blancs per harmonitzar amb la creu de Jesucrist (també blanca) i generar un nexe visual amb la part baixa de les torres. • Estructura de torres: pedra amb unions metàl·liques (sense formigó armat), cos octogonal amb finestres triangulars. • Hito litúrgic: benedicció de les quatre torres (12 de novembre); recomanació de vista des de c/ Marina amb Diputació; fita 2026: finalització de la torre de Jesucrist (restants ~30 m) i desig de visita del Papa. 800 anys del pessebre: Sant Francesc d’Assís Orígens a Greccio • Sant Francesc recrea per Nit de Nadal un pessebre vivent en una gruta (bou, mula i Eucaristia), iniciant una tradició que transcendeix el fet religiós i esdevé cultura popular universal. • La pràctica s’estén des d’Itàlia i arriba a Catalunya; a Santa Maria la Major (Roma) ja al s. VII hi havia la cova de Betlem. Pessebrisme a Catalunya • Funció pedagògica (abans d’Internet, TV o cinema) per explicar la infància de Jesús als infants. • De figures efímeres de cera a terracota/ceràmica; auge artístic amb Ramon Amadeu (figures realistes, influència napolitana, pastors amb faixa, samarra i barretina). • Anys 20: moda orientalitzant (sorra, palmeres, vestits àrabs/jueus, soldats romans, reis sobre camells); però predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustives). • El simbolisme de les figures beu de la tradició popular i les nadales. Calendari tradicional del pessebre • Inici de muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau / Puríssima / Santa Llúcia). • Nit de Nadal (24): Josep i Maria arriben a l’estable; 25: es posa el Nen Jesús després de la Missa del Gall. • 28 de desembre: es col·loca l’estel que guia els Reis i avança diàriament. • 6 de gener: canvi a figures d’adoració; l’estel desapareix; 7 de gener: retorn dels Reis. • 1 de gener: el Nen es posa al bressol o als braços de Maria (Maternitat de Maria i Santíssim Nom de Jesús). • 17 de gener (Sant Antoni Abat): “visita” de tots els animals del pessebre. • 2 de febrer (Candelera): desmuntatge del pessebre. Pessebres i exposicions recomanades • Museu Marès (Barcelona): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes, dedicat a Sant Francesc, amb referències a Giotto i escena del llop de Gubbio. • Catedral de Barcelona: pessebre sostenible i minimalista al claustre (escenes nuclears i atrezzo vegetal). • MUHBA (Plaça del Rei): exposició “Greccio-Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional”. • Casa dels Entremesos: “Art, Tradició i Patrimoni Cultural de les Figures del Pessebre”. • Palau Mercader: mostra de diorames; record a Antoni Moliner i l’Escola Catalana de Pessebrisme. • Montserrat: pessebre monumental (pessebristes de Manresa) amb l’Anunciació, Naixement i paisatge montserratí (Santuari i St. Cecília). Notícies locals de la parròquia Plaça del Sagrat Cor: més visibilitat de l’escultura • Substitució d’un arbre que tapava l’escultura del Sagrat Cor (de Xavier Modulell) per millorar-ne la visibilitat; el brachintintón es reubicarà en una altra zona. • Decisió municipal a instàncies de la parròquia; hi ha hagut opinions diverses al veïnat. Festa dels Tres Toms i agenda • Diumenge 14 de gener: - 11.00 h: missa a Sant Just i Pastor. - 12.00–12.15 h: benedicció d’animals a la Plaça Verdaguer (festa de Sant Antoni Abat). • Per tornar a escoltar el programa: Ràdio d’Esvern, dissabtes a les 10:30. “...ens faria molta il·lusió” — desig de veure la torre de Jesucrist acabada el 2026 i, si és possible, la benedicció del Papa.

  • 27'

    Veus Parròquia del 10/1/2024 — Torres dels Evangelistes a la Sagrada Família, el Pessebre de Sant Francesc i la vida parroquial a Sant Just (Tres Toms)

    Panorama general Episodi especial d’inici de 2024 amb un recorregut per tres blocs principals: Sagrada Família: estat de les noves torres dels quatre evangelistes i repàs simbòlic-teològic (tetramorf i evangelis). Sant Francesc d’Assís i el pessebre: origen del pessebre i evolució de la tradició pessebrista catalana, amb calendari de muntatge i visites recomanades. Vida parroquial a Sant Just: actualització sobre la plaça del Sagrat Cor i la Festa dels Tres Toms amb benedicció d’animals. "M’agradaria que aquest any arribés de veritat la pau al món i que les desigualtats anessin sent cada vegada més petites." Sagrada Família: evangelistes, tetramorf i arquitectura Teologia i simbologia dels evangelis Quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan, amb estils i focus diferents; els tres primers són sinòptics i Joan és més contemplatiu i espiritual. Tetramorf: símbols associats als evangelistes — home alat (Mateu), lleó (Marc), bou (Lluc) i àguila (Joan)— identificats des del s. II, amb arrels a l’Apocalipsi i iconografia estesa del romànic al barroc. Exemples de representació: Sant Climent de Taüll, Santa Maria la Major (Roma), Mausoleu de Gala Placídia (Ravenna) i referències locals (missal de Santa Eulàlia, Catedral de Barcelona). Perfil dels evangelis: • Mateu: genealogia i compliment de les Escriptures; escriu per a jueus; destaca el “Regne del Cel”. • Marc: evangeli més curt; èmfasi en miracles i el secret messiànic; Jesús crucificat i ressuscitat. • Lluc: metge culte; evangeli de la misericòrdia, joia i pregària; més relats de la infància; autor també dels Fets dels Apòstols. • Joan: Jesús, Paraula i llum del món; estil teològic elevat i contemplatiu. "Joan acaba el seu evangeli dient que explica el que ha vist, però que Jesús va fer moltes més coses que no estan escrites." Estat de les torres dels evangelistes i detalls constructius 13 de les 18 torres ja construïdes: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 Mare de Déu i 1 Jesucrist (pendent). Benedicció de les torres dels evangelistes: diumenge 12 de novembre (Lluc i Marc acabades el 2022; totes beneïdes el mateix dia). Alçades: puntes d’ales a 135 m (com l’estrella de la Torre de la Mare de Déu); figures a 130 m, orientades als 4 punts cardinals. Elements clau: llibres amb abreviatures en trencadís vermellós; ales d’aipeloide el·líptic (9 m), formigó blanc d’alta resistència i armat complex; tetramorf escultòric de Xavier Medina Campeny en marbre de Tassos; icosaedre daurat (formigó armat recobert de vidre venecià i ceràmica). Torre de Jesucrist: objectiu 2026 (centenari de Gaudí) — “si Déu vol” — amb el desig de benedicció papal. "Si us allunyeu i les mireu des del carrer Marina cantonada Diputació, la imatge de la Sagrada Família us canviarà totalment." Sant Francesc d’Assís i el pessebre: origen i tradició catalana Origen del pessebre Sant Francesc impulsa el primer pessebre vivent la nit de Nadal a Grezzo (Itàlia central), amb bou i mula i celebració de l’Eucaristia a una gruta. El pessebre esdevé expressió de cultura popular que transcendeix el fet religiós. Arribada i evolució a Catalunya Arriba des d’Itàlia; gran popularització a partir de la segona meitat del s. XVIII (influència de betlems napolitans i provençals). D’efímers de cera a terracota/ceràmica i obres d’art. Ramon Amadeu: figura clau del pessebrisme català, estil costumista, figures molt realistes (pagesia de la Garrotxa: faixa, samarra, barretina). Modes i paisatges: anys 20 amb ambientació de Terra Santa (desert, palmeres, camells); al nostre entorn predomina el paisatge mediterrani (suro, molsa, arbustiva local). Calendari i usos populars Inici del muntatge: 6/8/13 de desembre (Sant Nicolau, Puríssima o Santa Llúcia). Moviment ritual de figures: • 24/12: Maria i Josep arriben a l’estable (amb bou i mula). • 25/12: es posa el Nen Jesús (després de la Missa del Gall). • 28/12: l’estel a l’orient guia els Reis (avança cada dia). • 6/1: Reis adorant; desapareix l’estrella. • 7/1: Reis emprenen el retorn. • 1/1: el Nen al bressol o als braços de Maria. • 17/1 (Sant Antoni Abat): tots els animals del pessebre visiten la Sagrada Família. • 2/2 (Candelera): es desmunta el pessebre. "El pessebre es desmunta el dia de la Candelera, festa de la Presentació de Jesús al Temple de Jerusalem." Exposicions i pessebres visitables Pati del Museu Marès (Barri Gòtic): pessebre tradicional de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, dedicat a Sant Francesc. Catedral de Barcelona (claustre): pessebre sostenible i minimalista (escenes nuclears). MUHBA (Plaça del Rei): mostra “Gretxo Barcelona. Patrimoni Cultural Internacional” sobre el rol de Barcelona en la tradició pessebrista. Casa dels Entremesos: exposició “Art, Tradició i Patrimoni Cultural” sobre figures. Palau Mercader: exposició de diorames; reivindicació de l’aportació barcelonina a aquesta tècnica (Antoni Moliner; Escola Catalana de Pessebrisme). Montserrat (entrada del Museu): pessebre monumental del grup de Manresa, amb escenes ambientades a la muntanya de Montserrat i el santuari. Vida parroquial i agenda local (Sant Just) Plaça del Sagrat Cor: visibilitat de l’escultura Substitució d’un arbre que tapia l’escultura del Sagrat Cor (de l’escultor local Xavier Modulell). Replantació de l’arbre gran a una altra zona i nou arbust menys alt a la plaça per millorar la visió de la imatge. Festa dels Tres Toms i benedicció d’animals Diumenge 14 de gener: • 11.00 h: Missa (Església de Sant Just i Pastor). • 12.00–12.15 h: Benedicció d’animals a la plaça Verdaguer, en el marc de la festa de Sant Antoni Abat. "Esperem que sigui una benedicció ben concorreguda." Cloenda Recordatori de sintonització: Ràdio d’Esvern 98.1; “Veus de la parròquia” els dissabtes a dos quarts d’onze del migdia.

  • Veus Parròquia del 27/12/2023 — Identificació d’emissora, comiat i bucle nocturn a Ràdio Despert 98.1 (Sant Just)

    Panoràmica Aquesta gravació correspon a un tram de continuïtat d’emissió de Ràdio Despert 98.1. No s’hi detecten seccions editorials ni contingut conversacional. L’àudio consisteix en: Identificacions repetides de l’emissora: “Ràdio Despert 98.1 / La Ràdio de Sant Just / Sintonitzes Ràdio Despert”. Missatges de comiat: repeticions de “Fins demà!”. Bucle nocturn: salutacions de “Bona nit” durant un període prolongat. Què conté (i què no conté) • No hi ha entrevistes, notícies, tertúlies ni música identificable. • És un tram de tancament/continuïtat nocturna amb locucions breus i id corporatives. • Els fragments es repeteixen amb regularitat, suggerint un bucle automatitzat. Temes principals Identificació corporativa de l’emissora (branding i sintonització). Comiat de la programació diària: “Fins demà!”. Continuïtat nocturna amb salutació “Bona nit”. Cites clau "Ràdio Despert 98.1" "La Ràdio de Sant Just" "Fins demà!" "Bona nit" Cronologia i seccions • 0–147 s — Identificació i sintonització: Repetició de la marca “Ràdio Despert 98.1”, “Ara escoltes…”, “Sintonitzes…”, “La Ràdio de Sant Just”. Informa que l’oient és a la freqüència correcta i reforça la identitat de l’emissora. • 148–414 s — Comiat del dia (“Fins demà!”): S’encadena la fórmula de comiat diverses vegades, indicant el final de la franja activa de programació. • 415–1795 s — Bucle nocturn (“Bona nit”): Salutació de bona nit repetida de forma regular, propi d’un tram de continuïtat/servei mínim. Observacions i context • No hi ha temes editorials desenvolupats; és un trànsit tècnic entre programació i hores vall. • Format típic de continuïtat automatitzada per mantenir presència d’antenna i marca durant la nit.

  • 30'

    Veus Parròquia del 20/12/2023 — Pau i Nadal a Sant Just: Gaza i pregària, adoració dels dijous, horaris i concerts, Sagrada Família, Jornada de la Pau i Reis

    Resum general Episodi amb fort accent comunitari i espiritual: es recullen les principals iniciatives de la parròquia de Sant Just per a l’Advent i el Nadal, amb una mirada a l’actualitat internacional i al compromís per la pau. Temes principals • Concentració per la Pau i conflicte a Gaza: condemna de la violència, defensa dels drets humans i crida a l’alto el foc. • Adoració eucarística dels dijous: nova franja setmanal de pregària davant del Santíssim i organització de torns. • Preparació espiritual del Nadal: viure l’Advent, preparar el cor i recuperar el sagrament de la confessió. • Accions solidàries: concert de Gospel en benefici del rebost de Càritas i crida a donacions. • Horaris de Nadal (24–26 des.): misses de vigília, Nadal i Sant Esteve; i el concert de Nadal del 25 a la nit. • Festa de la Sagrada Família (31 des.): renovació de promeses matrimonials (cal avisar prèviament). • Jornada Mundial de la Pau (1 gen.): participació de Justícia i Pau i missatge del Papa sobre intel·ligència artificial i pau. • Reis i Pessebre Vivent: trobada tradicional a la plaça de l’Església. "Les guerres neixen al cor de la gent" Desenvolupament dels continguts 1) Concentració per la Pau i conflicte a Gaza • Es denuncia la violència arran dels fets del 7 d’octubre i les conseqüències a Gaza; es reclama respecte als drets humans i l’alliberament d’ostatges. • Paper dels cristians: pregària, denúncia no violenta i mediació quan sigui possible. Record del gest del patriarca llatí i la tradició mercedària. • Crida a un alto el foc permanent i a l’entrada d’ajuda humanitària. "Almenys podem alçar la veu" per trencar el silenci i demanar pau. 2) Adoració eucarística dels dijous • Nova franja setmanal d’exposició del Santíssim: de 17.30 fins a la missa de les 20.00; a les 19.30, Rosari; abans de missa, benedicció i reserva. • Es demanen torns d’acompanyament (2–3 persones sempre presents). Coordinació: Assumpció. Inscripcions amb fulls a l’església. • Possibilitat d’ampliar horari segons resposta de la comunitat. 3) Preparació espiritual del Nadal (Advent) • Viure els 4 diumenges d’Advent amb lectures, cants i la corona d’Advent. • Clau: preparar el cor (pessebre, guarnir, tradicions) i recuperar la confessió per renovar la vida. • Celebració comunitària de la penitència i presència de diversos confessors per facilitar el sagrament. Record del Petit Príncep: "no vinguis així sense avisar" — la preparació prèvia fa més ple l’encontre amb Jesús. 4) Concert solidari de Gospel per a Càritas • Dissabte 23, 20.00: Coral Gospel de Sant Just (participa també a la missa prèvia). Aportacions destinades al rebost de Càritas. • Context: caiguda de la recollida d’aliments i final del suport del fons europeu que aportava prop del 30% — es demana aportació d’aliments o donatius. 5) Horaris de Nadal i concert del 25 • Diumenge 24 (vigília): misses dominicals al matí; misses de Nadal anticipades a les 18.00 (famílies) i 20.00 a la parròquia; a l’Asil de Lourdes, 17.30 i 9.30. • Dimarts 26 (Sant Esteve): missa a les 11.00 (no a les 20.00). • Dilluns 25, 21.00: Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera amb el grup Coratjo (aportació: 5 €). 6) Festa de la Sagrada Família (31 des.) i renovació de promeses • Es posa en relleu la vida de Jesús a Natzaret i el valor de la família. • Renovació de promeses matrimonials a les misses de les 11 (cat.) i de la 13 (cast.). Cal avisar: 628 019 078 o presencialment a la parròquia. 7) Jornada Mundial de la Pau (1 gen.) • Missa d’11 animada per Justícia i Pau: pregàries i lectura del missatge papal sobre IA i pau. • Reflexió sobre l’ús ètic de la tecnologia, capaç de fer molt bé o molt mal. 8) Reis i Pessebre Vivent • Pessebre Vivent a la plaça de l’Església amb l’adoració dels Reis (cap al vespre, ~18.30–19.00). • Invitació a la participació familiar i a arribar amb temps. Missatge final • Desig d’un Nadal a prop de Jesús, que la contemplació del pessebre ens ajudi a treure el millor de nosaltres.

  • 29'

    Veus Parròquia del 13/12/2023 — Tutela judicial efectiva als 75 anys de la DUDH: marcs ONU-UE-Espanya, tribunals i alternatives (mediació, arbitratge)

    Panorama general Programa dedicat als 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i, sobretot, a la importància de la tutela judicial efectiva com a mecanisme per protegir els drets. La conversa recorre el camí que va de la declaració de principis a la seva concreció legal i pràctica, revisant els marcs normatius mundial, europeu i estatal, els tribunals i vies de recurs disponibles, les barreres d’accés a la justícia i les alternatives com la mediació i l’arbitratge. Punts clau Tutela judicial efectiva: assegurar que els drets no quedin en paper mullat, sinó que es puguin fer valdre davant de jutges i tribunals de manera real i efectiva. Universalitat i igualtat: tothom és subjecte de personalitat jurídica i té dret a la igualtat davant la llei i a no discriminació. Garanties processals: habeas corpus, judici just, presumpció d’innocència, procés públic i sense dilacions indegudes. Del principi a la llei: de la DUDH a l’ICCPR (ONU), al CEDH i la Carta de Drets Fonamentals (UE), i a la CE espanyola (art. 24). Pràctica i reptes: llenguatge jurídic opac, costos, col·lapse i desigualtats d’accés malgrat el torn d’ofici. Futur: impulsar mediació, conciliació i arbitratge per una justícia més àgil, comprensible i centrada en les persones. Context històric i filosòfic Dels orígens a la modernitat Referències antigues (Egipte, tribunal d’Osiris) mostren consciència de protecció davant vulnerabilitats (joves, dones, pobres). La idea de l’ésser humà com a potencial depredador (Plaute, després Hobbes: “homo homini lupus”) fonamenta la necessitat del dret i de mecanismes de protecció institucional. Progrés formal innegable, però obstacles materials persisteixen en l’efectivitat real dels drets. Drets clau de la DUDH vinculats a la tutela Article 6 — Personalitat jurídica Reconeixement universal de la personalitat jurídica: som subjectes de drets i deures. Drets inalienables, imprescriptibles i irrenunciables; la dignitat humana no és negociable. Article 7 — Igualtat davant la llei No discriminació i igual protecció legal per a tothom. Article 8 — Recurs efectiu Dret a un recurs efectiu davant jurisdiccions nacionals competents per violacions de drets fonamentals. Article 9 — No detenció arbitrària Prohibició d’arrest, detenció o exili arbitrari; referència al habeas corpus. Article 10 — Judici just Audiència pública, equitativa i imparcial davant un tribunal independent; dret de defensa, també en matèria penal. Article 11 — Presumpció d’innocència Presumpció d’innocència fins a prova legal en procés públic amb totes les garanties. Del principi a la llei: marcs normatius Mundial (ONU) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR): obliga els estats ratificants; a Espanya, vigent des de 1977. Comitè de Drets Humans: supervisa el compliment. Europeu (Consell d’Europa i UE) CEDH (art. 6): base del dret a un procés equitatiu; control pel TEDH (Estrasburg). Carta de Drets Fonamentals de la UE (art. 47): tutela judicial efectiva i accés a un tribunal imparcial. Espanya (Constitució, art. 24) Dret a la tutela judicial efectiva i a no patir indefensió. Garanties: jutge predeterminat per la llei, lletrat, informació de càrrecs, procés públic, sense dilacions indegudes, proves pertinents, no autoincriminació. Sistema de protecció i vies de recurs Estructures i recorreguts Jurisdicció ordinària i recursos successius fins al Tribunal Constitucional (admissió discrecional en matèria de drets fonamentals). Vies europees: TEDH (Estrasburg, CEDH) i TJUE (Luxemburg) segons el cas. Àmbit internacional: CIJ (conflictes entre estats), Corte Interamericana i Africana de Drets Humans, i el TPI (jutja persones per crims greus). Accés real a la justícia: reptes i pràctica Torn d’ofici i serveis d’informació jurídica gratuïta: essencials però condicionats (llindars com l’IPREM). Col·lapse i infrafinançament: retards, dilacions indegudes i càrrega burocràtica. Llenguatge jurídic opac d’arrel romanista: genera angoixa, indefensió de facto i dependència. Mirant endavant: alternatives centrades en la persona Impulsar mediació, conciliació i arbitratge per procediments més ràpids, econòmics i comprensibles. Corresponsabilitat ciutadana: ser protagonistes en la gestió dels propis conflictes, amb marcs transparent i equitatius. Objectiu últim: aliviar el patiment humà amb eines que facin els drets efectius. Cites destacades "Ningú pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament." "No hauríem d’estar cegament en mans d’uns tercers, sinó de nosaltres mateixos."

  • 29'

    Veus Parròquia del 29/11/2023 — Edatisme i dignitat de la gent gran: intergeneracionalitat, residències vives i comunitat a Sant Just

    Tema central Edatisme (ageisme) i com afrontar-lo des de la dignitat, el respecte i la vida comunitària. El programa conversa amb Pablo Pasqual Vega (director d’una empresa de residències) sobre com valorar la gent gran, combatre prejudicis, impulsar relacions intergeneracionals i fer de les residències espais de vida. "Fem que passin coses." Punts clau Respecte i igualtat: les persones grans tenen els mateixos drets i han de poder gaudir, decidir, riure, plorar i participar en comunitat. Educació contra l’edatisme: cal transmetre als infants i joves el respecte i el valor de l’experiència dels avis. Evitar el paternalisme: no infantilitzar; parlar a la gent gran com a iguals i reconèixer-ne la saviesa. Canvis socials i habitatge: del model de casa pairal a pisos petits, el que dificulta la convivència intergeneracional. Desmuntant mites: ser gran no és sinònim ni de malaltia, ni d’improductivitat, ni d’homogeneïtat. Intergeneracionalitat: escoles bressol, instituts i residències compartint activitats; normalitzar el contacte amb la vellesa (també amb fragilitats). Residències vives: més enllà de cures clíniques, cal sortir, riure i compartir (cinema, platja, restaurants, música, teràpies amb animals, voluntariat). Família i cures: combinar sentit comú i estimació; comprendre l’ús de programes com l’IMSERSO com a respir familiar. Longevitat i preparació: vivim més anys, però ens preparem poc per envellir; aprendre “de tothom i de tot”. Moments destacats Crida cívica: educació a casa, escola i societat per revertir la indiferència cap a la gent gran. Anècdota inspiradora: un resident acarona la cara del Pablo el primer dia; ell pensa que hauria de pagar per l’experiència d’agraïment. Lema de gestió: portar del sector hoteler a les residències el principi de: "Fem que passin coses." Consell final: "Les persones grans són exactament igual que la resta; fomentem col·laboracions i reconeguem que poden ser molt actives, també fora del món laboral." Idees i propostes • Impulsar projectes intergeneracionals escoles–residències. • Formació a famílies i professionals per evitar la infantilització i el paternalisme. • Dissenyar residències integrades al teixit del poble (proximitat a escoles, equipaments i festes locals). • Activitat lúdica programada i significativa a residències: sortides mensuals, cultura, esport i natura. • Promoure una cultura de l’agraïment i de la presència amb la gent gran. Conclusió L’edatisme es combat amb educació, comunitat i vida compartida. Cal reconèixer el valor insubstituïble de la gent gran i assegurar entorns —familiars i residencials— on puguin decidir, participar i gaudir en igualtat.

  • 28'

    Veus Parròquia del 22/11/2023 — Joan Alsina a Xile, la parròquia de Gaza en guerra i la història del cementiri de Sant Just

    Visió general Episodi amb tres eixos principals: • Memòria històrica: la vida, compromís social i assassinat del sacerdot obrer Joan Alsina durant el cop d’estat de Pinochet (1973) a Xile, amb testimonis i memorials. • Testimonis des de Gaza: la tasca humanitària de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza i dos relats en primera persona —del pare Gabriel Romanelli i de la germana Maria Pilar— sobre la situació a la Franja. • Història local: evolució del cementiri de Sant Just Desvern, del vell cementiri parroquial fins al cementiri municipal actual, amb decisions higièniques del segle XIX, projectes i estat present. Joan Alsina: compromís, persecució i memòria Context i trajectòria • Joan Alsina (1942–1973), gironí de Castelló d’Empúries, ordenat el 1966; destinat a Xile el 1968. • Treballador a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Santiago i dirigent sindical: compromís amb el món obrer i el moviment de Cristians pel Socialisme. • Reprensions de la jerarquia eclesiàstica; tot i així, es manté fidel a la seva missió social i pastoral. Cop d’estat i assassinat • 11 de setembre de 1973: cop d’estat a Xile; Allende mor i s’inicia la repressió. Alsina assisteix i atén ferits des de l’hospital. • Malgrat els avisos per refugiar-se a l’ambaixada, decideix quedar-se: "Hay momentos en la vida que hay que jugarse el todo por el todo y si me necesitan, allá estoy." • Detingut el 19 de setembre, torturat i afusellat al pont de Bulnes; el cos és llançat al riu Mapocho. Mor demanant no ser embenat per donar el seu perdó als botxins. "Por favor, no me pongas la venda. Mátame de frente, porque quiero verte para darte el perdón." Investigació i homenatge • Recerca posterior (anys 90) identifica l’exsoldat Nelson Bañados —qui relata l’afusellament— i apunta ordres del coronel Mario Carabés. • Memorial al pont de Bulnes (1995) amb la inscripció: "Mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón"; record també a Sant Bernardo i a El Grao de Mar (1993). • Figura incòmoda per a sectors eclesials i per a part d’algunes esquerres, pel seu perfil de capellà obrer. Gaza: parròquia en emergència humanitària Entrevista al pare Gabriel Romanelli • Parròquia catòlica de la Sagrada Família de Gaza: comunitat molt petita en un context de bombardejos i milers de víctimes. • La parròquia i els seus espais (església, escola parroquial, centre Tomàs d’Aquino) acullen ferits i desplaçats, cristians i no cristians; més de 150 dormint a l’església en els primers dies. • Pocs llocs segurs a Gaza; es demana respecte pels llocs de culte i s’ofereix ajuda humanitària i espiritual. • Context històric: presència cristiana a Terra Santa, mur i restriccions, pobresa extrema en molts barris. • Crida final: aturar la violència i trobar una solució perquè tothom pugui viure en pau. Testimoni de la germana Maria Pilar (Verb Encarnat) • Relat d’un funeral de 18 cristians morts per l’ensorrament d’una casa després d’un bombardeig: "Va ser molt trist i dolorós veure els fills despedir-se dels seus pares..." • La parròquia acull unes 700 persones (congregacions, infants amb discapacitats, gent gran, ferits lleus), amb manca de llum i aigua potable; s’organitza culte i pregària contínua per la pau. Paraules del cardenal Pierbattista Pizzaballa • Els cristians són menys de l’1% a la regió i pateixen com a víctimes col·laterals del conflicte; tot i això, mantenen un servei cultural, social i ecumènic i custodien la presència de Jesús a la seva terra. Història del cementiri de Sant Just Desvern Del vell cementiri parroquial al municipal • Referències des de 1046; cementiri parroquial davant l’església (actual placeta de l’Església), tancat el 1508 amb parets i reixes. • Segles XVII–XVIII: conflictes d’ús del pas; decisions episcopals per tancar camins i reordenar accessos. • 1773: ampliació i creació de sepultures privades i comunes; indulgències per a qui ajudés en les obres. • 1812: normativa napoleònica d’higiene prohibeix enterraments dins de poblacions; resistències locals; epidèmia de còlera (1854) accelera el canvi. • 1871: inauguració del cementiri municipal al Camp de les Ànimes / del Rector, finançat en part amb rendes de l’Hostal del Garrofer. Estat i característiques actuals • Ubicat al c. Narcís Monturiol (davant l’escola Montseny); 2.217 sepultures entre tombes, panteons i nínxols; capella i columbaris. • Vegetació discreta (xiprers, baladres), tanatori adjacent amb 3 sales i oratori multiconfessional; gestió municipal concessionada. • Ritme litúrgic: exèquies a parròquia/tanatori/cementiri; commemoracions l’1 i 2 de novembre. Tancament • Comiat fins al gener i bons desitjos per al 2024; identificació d’emissora: Ràdio Desvern.

  • 30'

    Veus Parròquia del 15/11/2023 — Dia de l’Església Diocesana, Càritas i Gran Recapte, “Apassionats per la Vida”, Hora Santa, Concert d’Orgue i Informe d’Abusos: actualitat de la parròquia de Sant Just

    Panorama general Programa d’actualitat parroquial conduït per Rodrigo i el mossèn Xavier (rector de Sant Just Desvern) amb un recorregut pels principals temes del mes: Dia de l’Església Diocesana (Jornada de Germanor), Càritas i el Gran Recapte d’Aliments, el grup Apassionats per la Vida i la Hora Santa, el concert d’orgue de Santa Cecília, i una lectura crítica de l’informe del Defensor del Poble sobre abusos. Temes principals Dia de l’Església Diocesana i sosteniment • Es posa l’accent en la Jornada de Germanor a Catalunya: consciència de ser Església que comparteix i coresponsable del seu sosteniment, tant espiritual com econòmic. • Comunicació de les activitats diocesanes en àmbits celebratius, pastorals, educatius, missioners, culturals i caritatius, i transparència econòmica al Bisbat de Sant Feliu (fulletó presentat pel bisbe Agustí Cortés). • Dades parroquials 2021 a Sant Just: 56 baptismes (majoritàriament nadons, alguns infants i algun adult), 4 confirmacions i 25–30 primeres comunions (preparació a la parròquia i als col·legis Madres Sacramento i La Miranda). Càritas i el Gran Recapte d’Aliments • Càritas parroquial: acollida i orientació (empadronament, recursos), i un equip de 29–30 voluntaris que preparen lots per a famílies més necessitades en coordinació amb l’Ajuntament. • Dades diocesanes: prop de 1.000 voluntaris repartits en uns 40 punts; s’atenen més de 15.000 persones. • Crida a la col·laboració a la renda marcant la “doble creueta” del 0,7% per a l’Església Catòlica i per a finalitats socials (no incrementa l’import a pagar) i a fer donatius periòdics. • Gran Recapte a Sant Just (17–19 de novembre): voluntaris a diversos supermercats locals per recollir aliments per al Banc d’Aliments de Càritas parroquial. Prioritats: oli i llet (i també tonyina), arran de la reducció i futura extinció del programa d’aliments de la UE. Actualment s’atén al voltant de 35 famílies (unes 75 persones). "Per cada euro que fas arribar a l’Església, la societat en recupera dos i mig." “Apassionats per la Vida” i Hora Santa • Grup parroquial que sorgeix davant la inquietud per la llei d’eutanàsia i la defensa de la dignitat de tota vida humana. • Reunions setmanals i accions: tríptics informatius (què cal saber sobre l’eutanàsia i xifres reals de països amb temps de vigència: Bèlgica, Holanda, Canadà), pregària i Hora Santa mensual per la vida i la pau. • Llançament de la web: www.apassionadosperlavida.org (informació, notícies, bloc i documents). "És donar una sortida ràpida, barata i molt poc amorosa" (sobre l’eutanàsia en persones vulnerables). Concert d’orgue de Santa Cecília • Concert tradicional amb el gran orgue parroquial (construït fa 18 anys). Entrada lliure i aportació voluntària a la sortida. Informe del Defensor del Poble sobre abusos • Posicionament: rebuig absolut als abusos i compromís de prevenció i atenció a les víctimes. • Recordatori de mesures internes a l’Església (normes de Sant Joan Pau II i Benet XVI). • Visió crítica de l’informe: dubtes sobre la metodologia i les xifres extrapolades; s’apunta que són desorbitades i que caldria un focus també en altres col·lectius. Tema pendent de continuar. "El rebuig més absolut davant d’aquestes conductes intolerables." Dades clau • 2021 (parròquia Sant Just): 56 baptismes, 4 confirmacions, 25–30 primeres comunions. • Càritas Sant Just: 29–30 voluntaris, atenció a 35 famílies / ~75 persones. • Diòcesi: ~1.000 voluntaris, >15.000 persones ateses. • Renda: 0,7% + 0,7% (doble creueta) per a Església i finalitats socials. • Prioritat d’aliments: oli i llet (disminució d’aportacions UE; alguns productes ja no arriben). Esdeveniments i convocatòries • Gran Recapte d’Aliments: 17–19 de novembre (divendres-diumenge), punts de recollida al Mercat, Condis, Caprabo (M. Reverter i Carretera Reial), L’Arbolari, Superconsum i Coaliment de “Majuí”. • Hora Santa per la Vida: diumenge 19, 12:00 h, a la parròquia. • Concert d’orgue de Santa Cecília: dissabte 25, 20:00 h (després de la missa), entrada lliure. • Web del grup: www.apassionadosperlavida.org. Cites destacades "Som germans i tots estem implicats en el sosteniment de l’Església." "Són diners molt ben gestionats cara al benefici social posterior." "La manipulació, la mentida i la mort semblen imposar-se com un dret." "Cal posar tots els mitjans perquè això no passi i atendre les víctimes."

  • 29'

    Veus Parròquia del 8/11/2023 — Drets Humans en clau laboral: del codi d’Hammurabi a la IA — Articles 23 (treball) i 24 (descans), moviment obrer, 8 hores i reptes actuals

    Context i participants • Programa: Veus a la Parròquia (espai mensual de Justícia i Pau) • Participants: Jesús Castro (president de Justícia i Pau Sant Just), Dolors Cardona (membre de Justícia i Pau), conduït per Núria. Eix del capítol: Drets Humans i món laboral "La persona, com a eix fonamental d’aquests drets." Articles 23 i 24 (treball i descans) • Focus del capítol en l’Article 23 (dret al treball) i l’Article 24 (dret al descans i al lleure). • Enfocament humanista: dignitat, llibertat i convivència per sobre de religions, cultures o ideologies. • Context de globalització: segona etapa de la “revolta” dels drets humans, amb nous reptes. Recorregut històric del treball De l’Antiguitat a l’Edat Moderna • Codi d’Hammurabi (Mesopotàmia): primeres normes de convivència i reconeixement de drets comunitaris. • Egipte i Roma: esclavitud com a base productiva; dret pràcticament inexistent per als dominats. • Edat Mitjana: servitud feudal; protecció a canvi d’impostos i dependència. • Edat Moderna: persistència d’oficis; naixement de classe burgesa i d’una classe obrera incipient; ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Industrialització i condicions extremes (s. XVIII–XIX) • Jornades de 11–12 hores, sense caps de setmana ni seguretat ni contractes. • Treball infantil (des dels 6–7 anys) i salaris de subsistència. • Absència de maternitat protegida i jubilació; disciplina laboral punitiva. • Pren consciència la força del treball: l’obrer entén el seu pes econòmic i s’organitza. Organització obrera i drets conquerits Primera Internacional (1864–1871) • Naix l’AIT; assemblees i cultura obrera (lectura, formació, lleure). • Reivindicacions clau: - Jornada de 8 hores - Supressió del treball infantil - Millores laborals per a les dones - Accés a educació i lleure - Oposició als exèrcits permanents i a guerres que colpegen sobretot la classe obrera. Segona Internacional (des de 1889) i politització • Sindicalització global i creació de partits obrers per impulsar lleis protectores. • Corrents: socialisme, anarquisme (molt fort a Catalunya), comunisme. • Fites: sufragi (inclosos avenços per a les dones), lleis de protecció laboral i presència als parlaments. Segle XX: avanços i grans vulneracions "Els drets humans... van ser totalment trepitjats en diversos moments." • República espanyola: importants lleis socials, malgrat resistències de les elits econòmiques. • Genocidis (armenis, jueus, tutsis) i dues guerres mundials: vulneració massiva del dret a la vida. • Gran fam a la Xina; alhora, descolonització africana (amb fronteres traçades de manera arbitrària). • Memòria crítica de l’esclavisme català (comerç triangular amb Cuba i Florida): riqueses amb molt de patiment al darrere. Del benestar dels 70 a la precarització • Anys 70: consolidació de drets laborals; després, crisi del petroli i precarietat (contractes eventuals, per hores). • Terciarització de l’economia i pressió tecnològica sense reducció proporcional de la jornada. • Efectes: atur, fragmentació del temps de treball i pèrdua d’estabilitat. Tecnologia, robòtica i IA: impacte real • Anècdota de Dolors al sector farmacèutic: automatització i robòtica substitueixen equips de 7–20 persones per 2–3 operaris. • La tecnologia millora processos, però si no es redueixen hores, pot expulsar treballadors i ampliar desigualtats. • Reptes actuals amb intel·ligència artificial i dret a la desconnexió en el teletreball. Propostes i crida final • Reduir la jornada i repartir el treball per garantir ocupació digna. • Conciliació real: horaris racionals i temps de qualitat amb la família. • Protegir el dret al descans i al lleure (Art. 24) en un món hiperconnectat. • Reforçar marcs legals que blindin drets i evitin retrocessos. Tancament • Agraïments i comiat del programa; música final amb repetició del "Fins demà!".

  • 30'

    Veus Parròquia del 25/10/2023 — La dona cananea: fe que travessa fronteres, el paper de la dona a l’Evangeli i l’amor al proïsme

    Tema central Un episodi de Paraula Viscuda dedicat a la figura bíblica de la dona cananea (Mt 15,21-28; paral·lel a Mc 7,24-30). Les conductores i la convidada, Dolors Cardona, llegeixen el passatge i en fan una lectura espiritual, social i eclesial: la seva fe perseverant obre camí a la universalitat del missatge de Jesús, més enllà d’Israel. "Dona, és gran la teva fe; que es faci tal com tu vols." "També els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos." Punts clau del diàleg Universalitat de la missió de Jesús: des de Tir i Sidó (terra pagana), el relat mostra que l’amor de Déu no té fronteres ni distingeix entre creients i pagans. Perseverança i fe: la cananea insisteix sense orgull i amb humilitat; l’anomenar tres cops «Senyor» expressa confiança radical. Dignitat i intercessió materna: la mare demana per la filla; reivindica la seva dignitat i salut. És fe que esdevé servei i cura de la vida. Diàleg que transforma: el diàleg valent de la dona fa emergir l’abast del projecte de Jesús a «tothom», sense exclusió. Paper de les dones a l’Evangeli: enllaç amb Maria (Canà), la Samaritana, Maria Magdalena i la sogra de Pere: dones que inicien, impulsen i serveixen el camí de la fe. Aplicacions actuals: crida a una pregària confiada, a la gratidud diària i a viure el doble manament: estimar Déu i l’altre com a tu mateix. Context i convidada Presentació de Dolors Cardona i Pere (Sant Just): cantant a l’Orfeó, membre de Nostra Dona i de Justícia i Pau. Dona de comunitat i compromís social. Marc del programa: cicle sobre les dones en els Evangelis; avui, la dona cananea. Lectura i exegesi del passatge Lectura bíblica Es llegeix Mt 15,21-28: la dona suplica per la filla, Jesús prova la seva fe, i conclou amb la guarició pel seu gran acte de confiança. Context històric i geogràfic Tir i Sidó, ciutats fenícies comercials i pagana: escenari que subratlla la sortida de Jesús fora del marc d’Israel. Perfil espiritual de la cananea Valenta, audaç, humil, perseverant, intel·ligent; sap a qui demana i argumenta (engrunes/gossets) amb lucidesa i respecte. Parallels bíblics Maria a Canà: la insistència materna obre un “moment” de revelació; Sogra de Pere: guarició que es tradueix en servei; Samaritana i Maria Magdalena: dones protagonistes en l’anunci i la fe. Aplicacions per a l’avui Vida espiritual Pregària que persevera: demanar i esperar amb confiança encara que sembli que Déu calla. Gràcies quotidianes: començar el dia amb gratitud (vida, natura, relacions) per educar la mirada de fe. Església i societat Dones amb veu i iniciativa a la comunitat: la cananea inspira constància per avançar en reconeixement i corresponsabilitat a l’Església. Universalitat: evitar excloure; la fe cristiana és inclusiva i s’obre a tots els pobles. Ètica evangèlica El doble manament guia la vida: estimar Déu i el proïsme com a tu mateix; la dificultat i bellesa d’aquest camí es viu en el servei i la cura. Citacions destacades "Dona, és gran la teva fe." "També els gossets mengen les engrunes..." "El més bonic i gratificant que he tingut a la vida és ser dona, dona creient, dona en comunitat i dona de poble." Tancament Missatge final d’ànim a les dones: demaneu i se us escoltarà; la fe de la cananea és model per a la comunitat. Avanç litúrgic: menció de Cèsar i Déu i del doble manament com a eix de la vida cristiana.