Veus Parròquia del 19/4/2023 — Església catalana després del Vaticà II: secularització, llengua, lideratge (Omella), dones i immigració — la visió d’Enric Sirici
Resum general Capítol dedicat a repensar l’estat de l’Església catalana a partir de l’entrevista d’El Punt Avui (14/09/2022) amb l’activista i empresari cultural Enric Sirici, recreada en format de tertúlia. Es combinen context històric, diagnosi present i propostes/crítiques sobre llengua, lideratge eclesial, paper de les dones i la crisi de vocacions. L’Església oficial, aquesta és a tancar. Hem normalitzat el silenci de Déu i sabem que no ens vindrà a salvar de res; som nosaltres mateixos que ens hem de salvar. Idees força Dues esglésies: l’oficial (estructural i tancada) i la natural (comunitats que perviuen). Vaticà II: canvis percebuts com superficials; gran plegada de capellans i allunyament de fidels. Secularització: retorn a un primitivisme vitalista (viure bé) i a la tècnica (il·lustració transfigurada), amb la qüestió espiritual arraconada. Catalunya: Església encara ancorada al segle XX; pèrdua de joves i folclorització de tradicions (amb dependència de subvencions). Papa Francesc: poca sacsejada a Europa; arrel sud-americana que no incideix en la realitat europea. Lideratge i govern: crítica severa a l’arquebisbe Joan Josep Omella per manca d’incardinació amb el poble i enfocament de gestió; oposició intel·lectual feble. Vocacions i inculturació: seminaris buits, importació de clergat sense arrelament; pèrdua de llengua i tradicions locals. Sinodalitat: propostes dels fidels (fi del celibat obligatori, més poder per a les dones i laics) topen amb resistències (xiulades dels seminaristes). Dones a l’Església: denúncia de regressions (cas d’Urgell) i reclam d’igualtat real. Agenda: properes sessions sobre Montserrat i sobre ecologia i eucaristia, amb referència a Laudato si’. Temes principals 1) Context i figura d’Enric Sirici • Activista catalanista, empresari cultural (discogràfica Adixa, llibreria Ona, Nova Cançó), cofundador del diari Avui i impulsor de debats a l’Ateneu Barcelonès. • Memòria d’una generació i d’una Església catalana que volia incardinar-se al país. 2) Diagnosi de fons: fe, por i secularització • De la religiositat basada en la por (aparicions, deixes, misses perpètues) al Vaticà II — percebut com a canvi formal (altar, presència de dones al presbiteri) però sense transformació de fons. • Conseqüència: exode de capellans i allunyament dominical dels fidels. • Paralllelisme amb els estoics: viure bé sense horitzó transcendent. 3) Església catalana avui • Continuïtat de fórmules del segle XX; manca de joves i precaució episcopal per no perdre l’última base fidel. • Impacte del canvi econòmic (crisi del petroli) i cultura del benestar: la dimensió espiritual queda relegada. • Crida a un “nou Sant Pau”. 4) Papa Francesc i Europa • Per a Sirici, no sacseja el nucli europeu: força a Llatinoamèrica, però sense tradició europea compartida. • Catalunya manté tradicions, però folcloritzades i sovint dependents de subvencions. 5) Teologia del silenci de Déu • Comprensió contemporània: Déu no intervé en la història; s’afirma la llibertat i responsabilitat humanes. • Desplaçament de la religió com a legitimació política cap a una consciència moral més adulta. 6) Vocacions, clergat importat i llengua • Seminaris buits; arriben preveres de fora que sovint “venen a prosperar” i no s’incardinen. • Problemes d’inculturació: pèrdua de llegats comunitaris i retrocesos en l’ús del català a parròquies urbanes. • Exemple comparat: experiències en missions d’ahir vs. dinàmiques burocràtiques d’avui. 7) Lideratge a Barcelona: Omella • Oposició sobretot intel·lectual i minoritària; priorització de focus econòmics (Sagrada Família) sobre acció pastoral. • Gestió percebuda com a política i desconnectada del poble i la immigració. • Experiència personal: carta a Roma i percepció d’una cúria ancorada en esquemes preconciliars. 8) Sinodalitat i seminaris • Propostes dels fidels a Catalunya: fi del celibat obligatori, més poder i igualtat per a les dones, més participació laïcal. • Reacció: xiulades dels seminaristes quan es van presentar les conclusions; diagnosi de deriva retrògrada. 9) Dones a l’Església • Crítica al bisbe d’Urgell (retirada de dones del presbiteri). • Reivindicació d’igualtat funcional i reconeixement de moviments com Dona a l’Església. 10) Cloenda i agenda • Properes sessions: entronització de la Mare de Déu de Montserrat i ecologia i eucaristia. • Recordatori de Laudato si’ i invitació a debat obert amb l’audiència. Conceptes clau • Vaticà II, secularització, por religiosa, sinodalitat, inculturació, folclorització, celibat obligatori, laïcat, lingüística pastoral, pastoral urbana, Laudato si’.

