Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

157-168 de 481
  • 29'

    Veus Parròquia del 8/6/2022 — Crisi de refugiats d’Ucraïna: resposta de Càritas, protecció temporal i acollida a Catalunya

    Panorama general Aquest episodi de Veus de la Parròquia recull les idees clau de la xerrada de Francesc Arnaiz (Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat) sobre la crisi de les persones refugiades arran de la guerra d’Ucraïna. S’hi expliquen la definició i evolució del concepte de “refugiat”, la resposta de Càritas (in situ i als països veïns), dades i perfils de la població desplaçada, el marc legal europeu (amb la protecció temporal), el pla estatal d’acollida a Espanya i el paper de Càritas a mitjà termini. L’episodi incorpora també testimonis al terreny des de Polònia i acaba amb una crida a l’hospitalitat. Punts destacats (takeaways) • Càritas Espanyola ha mobilitzat 3,1 M€ per a Ucraïna i 700.000 € per a Romania, Moldàvia i Polònia; Càritas Sant Feliu ha transferit 40.000 € dins d’aquest paquet. • Càritas Ucraïna ha atès >600.000 persones; el 64% són dones. Hi ha 10,5 milions de persones desplaçades (internes i externes) i 24 milions necessiten ajuda humanitària. • La protecció temporal a la UE (activada per primer cop) permet moure’s 90 dies, i dóna accés a residència i treball fins a 3 anys. • El pla estatal d’acollida a Espanya s’estructura en Fase 0 (30 dies), Fase 1 (6 mesos) i Fase 2 (6 mesos), orientades a cobrir necessitats bàsiques i assolir l’autonomia. • Càritas aposta per enviar diners a les Càritas locals (no material), per eficiència i adequació a necessitats reals. Definicions i context Què és una persona refugiada? • Evolució del terme: avui inclou motius per persecució (ètnia, religió, orientació sexual, opinions polítiques, grup social), conflicte armat, violència generalitzada, violacions de drets humans i desastres. • Idea clau: els motius canvien amb el temps i la definició s’ha ampliat per reflectir noves realitats. Resposta de Càritas Coordinació i finançament • Càritas treballa via la xarxa de Càritas locals (potencial de ser Església present arreu). • Creació de comitès de crisi i resposta articulada a través de Càritas Internationalis. • Pressupost activat: 3,1 M€ per a Ucraïna i 700.000 € per països veïns; aportacions locals (p. ex., 40.000 € des de Sant Feliu). Acció a Ucraïna (in situ) • Prioritats: necessitats bàsiques (aliments, medicines), allotjaments d’emergència, informació fiable sobre rutes d’evacuació i recuperació d’habitatges quan és possible. • Obertura de centres d’acollida a l’oest d’Ucraïna per a perfils vulnerables (gent gran, discapacitats) amb estades de fins a 6 mesos. Acció als països veïns • Romania, Moldàvia i Polònia absorbeixen un flux massiu; moltes persones opten per quedar-se prop de la frontera per poder tornar aviat. • Desplegament de voluntariat i dispositius d’acollida en estacions i passos fronterers a Polònia (Przemyśl i Korczowa). Testimonis al terreny "I try to make people feel comfortable… give them meals… coffee, tea… blankets… Most time is like two days… they sleep for one night and then the next day [they take a] train…" — Michelle, voluntària a l’estació de Przemyśl "For now the most important for them is just to be in the same place." — Alicia, voluntària a un pas fronterer a peu (Korczowa) • Clau humanitària: acollida de trànsit (1-2 nits) i atenció prioritària a mares i infants; cobertura de béns bàsics (alimentació, roba, material mèdic) i derivacions. Dades i magnitud de la crisi • >600.000 persones ateses per Càritas Ucraïna; 64% dones (molts homes s’han quedat per combatre). • 10,5 milions de desplaçats (interns i externs) i 24 milions de persones necessitades d’ajuda humanitària. • Xarxa a Ucraïna: ~60 punts de Càritas operatius (dues Càritas catòliques: ritus grec i ritus llatí). Riscos elevats per a voluntariat i personal. Marc legal a la UE: protecció temporal vs. asil • Abans: l’asil exigia demanar-lo al primer país d’entrada (problemes de quotes i fronteres tancades en crisis com Síria/AFG.). • Ara: activada la protecció temporal (norma del 2001, mai usada fins ara) que permet moure’s 90 dies per l’espai Schengen i registrar-se on hi hagi vincles (família/contactes), amb residència i treball fins a 3 anys. • Implicació: accés ràpid a drets i reducció de colls d’ampolla als països fronterers. Pla estatal d’acollida a Espanya • Objectiu: cobrir necessitats bàsiques i acompanyar cap a l’autonomia. • Fase 0 (30 dies): primera acollida i tramitació via Creu Roja, CEAR i entitats concertades (cita prèvia a Barcelona i comissaries habilitades fora de l’AMB). • Fase 1 (6 mesos): manutenció, atenció social i psicològica, aprenentatge de la llengua, formació i orientació laboral; coordinació amb serveis socials municipals (p. ex., bancs d’aliments en conveni). • Fase 2 (6 mesos): suport a l’autonomia (allotjament, ajuts econòmics) si no s’ha trobat feina; sortida del pla si ja s’assoleix autonomia. Recomanacions i rol de Càritas • Prioritzar que les persones refugiades entrin al pla estatal per garantir drets (residència, feina) i itineraris d’inclusió. • Coordinar respostes i derivar cap als circuits oficials; evitar iniciatives aïllades. • Enviar diners (no béns) a les Càritas locals per eficiència logística i adequació a necessitats reals. Missatge final • L’episodi s’emmarca en el curs “Hostilitat i Hospitalitat” i conclou amb una crida a ser hospitalaris i a mantenir el compromís amb les persones desplaçades.

  • 29'

    Veus Parròquia del 1/6/2022 — Paraules d’Arcadi: activisme, educació i justícia global — del 15M i el 0,7% a la banca ètica i la renda bàsica

    Context i convidats • Programa setmanal “Veus de la Parròquia” amb la participació d’Angelina Gasull i Jesús Castro. “Paraules d’Arcadi”: el llibre i el llegat d’Arcadi Oliveres • Llibre coral amb memòria, pensament i proposta: què hem après del món i com podem actuar. • Retrat d’Arcadi: analista social, referent pacifista, cristià coherent i activista incansable per la pau, els drets humans i la justícia global. • Vigència del missatge: no caduca; orienta sobre el funcionament desitjable de la societat i inspira líders i ciutadania. “Cal ser activista, no estar quiet.” Activisme i moviments socials destacats d’Arcadi • 15M (2011): implicació activa arran de la crisi de 2008 (atur, pèrdua d’habitatge i futur truncat), amb acampades a Plaça Catalunya i Madrid. • Campanya del 0,7% (1994): denúncia de la baixa AOD i de les relacions Nord–Sud; reclama condonació del deute perquè la cooperació no quedi anul·lada pel servei del deute. • Llei d’estrangeria (2011): tancament a l’Església del Pi; s’aconsegueixen 1.300 regularitzacions i una gran sensibilització social, precedent de “Volem acollir”. • OTAN (1986): campanya crítica amb l’entrada d’Espanya. • Marxa de la Llibertat (1976): llibertat, amnistia i Estatut; en el context de la fi del franquisme i de les lluites contra les execucions polítiques (p. ex. Puig Antich). • Guerra de l’Iraq (2003): mobilització massiva per la pau. • 2019: marxes per la llibertat dels presos polítics a Catalunya. • Desarmament: implicació sostinguda en la lluita contra la indústria armamentista. Educació com a palanca de canvi • Per a Arcadi, l’educació és la clau transformadora per canviar valors, relacions i maneres de viure; combina educació formal i informal (la vida com a aprenentatge continu). Quatre pilars educatius essencials • Pau i noviolència: valor bàsic; qüestiona què entenem per violència (del “cremar contenidors” als desnonaments com a violència estructural). Reflexiona sobre jocs i llenguatge de “matar/guanyar–perdre”. • Sostenibilitat: consciència ecològica treballada a l’escola; infants que ja expliquen el reciclatge i el consum responsable. • Migracions, racisme i xenofòbia: crítica a la gestió europea (camps com Lesbos, morts al Mediterrani) i al tracte diferent a refugiats d’Ucraïna vs. persones subsaharianes o de Síria. • Persones vulnerables: la pandèmia accentua la pobresa i la fragilitat; recorda que tothom pot caure en vulnerabilitat per factors externs. “Hem d’acollir a l’altre pensant que cap terra és de ningú i que totes les persones són mereixedores de vida.” Fonts de l’educació • Família: primera transmissora de valors; coherència família–escola accelera la cohesió de valors. • Escola (formal i no formal): professorat que marca mirada i valors; Arcadi transforma visions econòmiques amb una ètica solidària. • Mitjans i xarxes: preferència pels mitjans independents (sense lobbies ni partits); les xarxes informen/desinformen — cal filtre crític i reflexió. Missatge, coherència personal i propostes de transformació • Coherència: finances personals i estalvis alineats amb valors (evitar armes; apostar per projectes ecològics i socials). • Esperança: no defallir en la construcció d’una societat més justa; cultivar la confiança en la capacitat transformadora. • De l’individual al col·lectiu: les accions petites, sumades, sacsegen consciències i poden canviar el sistema, tot i que els resultats arribin lentament. Solucions concretes que proposa • Banca ètica vs. banca tradicional. • Economia social i solidària i cooperativisme vs. model capitalista concentrador. • Consum responsable vs. consumisme excessiu. • Igualtat de gènere en tots els àmbits. • Redistribució de la riquesa i Renda Bàsica Universal per combatre la concentració extrema del capital. Idees clau per emportar-se • La pau, la dignitat humana i la justícia global com a brúixola moral. • L’educació integral (família–escola–mitjans) com a motor de canvi. • L’activisme perseverant — amb coherència i esperança — és imprescindible per transformar la realitat.

  • 28'

    Veus Parròquia del 25/5/2022 — Sapiens a Paraula Viscuda: llibertat vs igualtat (amb fraternitat), revolució agrícola, imaginari col·lectiu i reptes digitals

    Context i convidat • Presentació del programa Paraula Viscuda i de la col·laboració amb l’invitat, el fisioterapeuta Màrio Martínez Carrasco. • Perfil de l’invitat: arrelat a Sant Just Desvern, experiència professional a França i visió humanista del seu ofici, treballant “amb persones”. Per què “Sapiens” (Yuval Noah Harari)? • Llibre que combina biologia, filosofia i història per entendre “com som” els humans, tant a nivell individual com col·lectiu. • Enfoc didàctic i clar: explicacions accessibles que ajuden a llegir la història humana com un procés continu i documentat. Llibertat, igualtat i fraternitat • Debat central: la tensió entre llibertat i igualtat. Quan creix la llibertat, la igualtat es pot “desdibuixar”, i viceversa. • Clau suggerida: reforçar la fraternitat per mitigar aquesta tensió i afavorir una igualtat “amb cura i afecte”. • Idea complementària: valorar cada persona segons capacitats i diferències, evitant marges d’exclusió. De caçadors-recol·lectors a agricultors: qui domesticà a qui? • Contrast entre societats nòmades i agràries: diversitat alimentària, mobilitat i resiliència vs. dependència d’un sol cultiu, acumulació i defensa de la terra. • Pregunta provocadora de Harari: > “¿El hombre domesticó al trigo o el trigo domesticó al hombre?” • Apunts de salut: canvis d’hàbits i alimentació que poden explicar desajustos metabòlics actuals. Imaginació i mites compartits • El tret distintiu del sapiens: la imaginació per crear realitats intersubjectives (religions, lleis, diners, nacions, amor) que coordinen grups grans. • De l’individual al col·lectiu: la cooperació massiva entre grups i idiomes diversos ha fet del sapiens l’espècie dominant. • Anècdotes etnològiques: pràctiques de paternitat compartida en tribus com a forma de cohesió social. Ficcions modernes, discriminació i narració objectiva • Ordres econòmics i geopolítics actuals com a acords imaginaris: funcionen perquè “hi creiem” col·lectivament. • Lectura d’un passatge sobre discriminació racial als EUA: l’autor mostra com dades esbiaixades poden justificar prejudicis, remarcant la importància del context. • Estil de Harari: clar, didàctic i objectiu, exposa fets i dona al lector la llibertat d’interpretació. Evolució vs tecnologia: el desfasament actual • La tecnologia avança més ràpid que la nostra evolució biològica, generant desajustos en salut (p. ex. obesitat) i comportament. • Digitalització i sociabilitat: multiplica la capacitat de coordinar-nos, però pot afeblir la proximitat i la fraternitat; proliferació de fake news i expressió sense filtres. • Pros i contres de la hiperconnexió: del telèfon “d’abans” a partides d’escacs amb algú de l’altra banda del món; robots en medicina i automatització creixent. Aprenentatge personal de l’invitat • Efecte principal: cura d’humilitat. Som “un més” en el planeta; la pandèmia ho ha evidenciat. • Aplicació pràctica: prendre distància i relativitzar la centralitat humana i personal. • Recomanació: l’invitat recomana llegir “Sapiens” per la seva claredat i capacitat de síntesi històrica. Tancament i nota religiosa • Referència litúrgica a l’Ascensió i agraïments. • Cita final destacada: > “Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir les pistes de l’antropòleg Yuval Noah Harari.”

  • 28'

    Veus Parròquia del 18/5/2022 — Capella de Santa Llúcia, el salpàs de Sant Just, l’entronització de la Moreneta i la memòria de les escoles Núria

    Resum general Aquest episodi recorre quatre eixos principals: la Capella de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona i la seva restauració recent; la tradició del salpàs a Sant Just; el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) amb una descripció del tron de plata; i la història de les escoles Núria (1933–1996). El relat combina context històric, patrimoni artístic, memòria popular i educació local. Capella de Santa Llúcia (Catedral de Barcelona) Devoció i llegenda de la santa • Santa Llúcia (Siracusa, màrtir del 304) i la tradició dels ulls arrencats, patrona de la vista i de les modistes. • Relíquia venerada a Barcelona el 13 de desembre; antigament hi havia grans cues al carrer del Bisbe. • Connexió amb la Fira de Santa Llúcia (des de 1786), clàssica per al pessebre. "El dia de Santa Llúcia, les modistes no cosien i anaven a venerar la seva patrona." Història, arquitectura i art • Capella iniciada el 1257 (bisbe Arnau de Gurb) i acabada el 1268, anterior a l’actual catedral; estil romànic tardà amb campanar d’espadanya. • Dedicacions: primer a les santes verges; des del segle XVI, a Santa Llúcia. • Elements destacats: - Sepulcre d’Arnau de Gurb (s. XIII; descobert i restaurat el 1891). - Sepulcre de Francesc de Santa Coloma amb calvari de pedra i fons de vidre, a la manera dels germans della Robbia. - Altar modern i gran reixa; imatge de Santa Llúcia amb el platet dels ulls; pintures d’estètica romànica (amb Santa Cecília, Santa Eulàlia, Santa Maria Goretti, Santa Madrona). - Façana amb porta semicircular i arquivoltes esculpides amb plantes medicinals de la flora mediterrània per guarir malalties dels ulls. Restauració recent (2009–finals) • Deteriorament accelerat des de 2007 per pluja àcida i pas del temps; inici de restauracions el 2009 (recollida d’aigües, gàrgoles). • Restauració a càrrec d’ECRA (restauració arqueològica); restauradores Anya Ordóñez i Marina Calo. • Recuperació del timpà: oli sobre tela de Joan Llimona (inici s. XX), netejat d’un vernís ennegrit; imatge de Santa Llúcia vestida de blanc com a jove romana. • Pendent final: restaurar les campanes (mitjan s. XIX, Isidre Pallés) i retornar-les a l’espadanya. Tradició del salpàs a Sant Just Origen i significat • El salpàs és un signe de benedicció i protecció de cases rurals durant Pasqua (sal mullada amb aigua beneïda): símbols de purificació, conservació i hospitalitat. • Arrels en rituals romans i en la benedicció de les llars jueves per Pasqua. Ritual i memòria (anys 60) • Dimarts de Pasqua: el capellà beneïa la sal amb candela, la barrejaven amb aigua baptismal i l’espersionaven sobre portes, quadres, camps i bestiar. • Escolanets repartien palmes beneïdes per fer-ne creus de protecció a portes i finestres. • A Sant Just (anys 60): mossèn Martorell, dos escolanets i el salpacer (recipient metàl·lic) amb sal i aigua; amb una cullera de fusta deixaven una cullerada de sal al dintell de la porta. • Record personal de les camines llargues a les masies i del declivi del costum amb el pas del temps. 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) Context i mobilització popular • El 27 d’abril de 1947: entronització de la Moreneta en tron de plata per subscripció popular; més de 70.000 assistents. • Més enllà del culte: acte de reconciliació nacional en plena postguerra; primer acte públic on es parlà, breument, en català sota el franquisme. • Impuls: pare Adalbert Franquesa; edició de 3 milions d’estampes per recollir donatius (plata i or, coberts de comunió, etc.). Creació de la comissió Abat Oliva amb figures com Josep Benet, Joan Reventós, Alexandre Cirici, Jordi Bonet i Armengol, entre d’altres. El tron de plata: disseny i iconografia • Disseny: Francesc Folguera (arquitecte) i Josep Ubiols (dibuixos); execució escultòrica de Roca i orfebres; inspirat en el retaule perdut dels ducs de Cardona (s. XVI). • Relleus que narren la vida de Maria (Nativitat; Visitació). Inscripció en llatí sobre fons vermell: "Tu ets l'honor del nostre poble" • Corones, llira i ceptre oferts pel poble; Sant Jordi i Sant Miquel amb escuts de Catalunya i Montserrat; Sant Iscla i Santa Victòria (copatrons); bisbats de Catalunya amb Sant Pere i Sant Pau. • Al sòcol (pedra de Montserrat), una arqueta amb 54 pedres recollides als 54 cims pels escaladors, símbol de totes les muntanyes. • Parets amb mosaics venecians (Ubiols; Santiago Padrós): Crucifixió (Maria, Mare de tots) i Pentecosta (Maria amb els apòstols). Personatges: Bernat de Boil, Jaume I, Carles V, Torres i Bages, Verdaguer, Gaudí, Dorotea de Chopitea. Llànties votives i curiositats • Llànties votives ofertes per viles, comarques, gremis i entitats (p. ex. catalans de Xile, Colòmbia, Filipines, l’Alguer, colles sardanistes, Barça, Ràdio Barcelona, Cooperativa del Taxi, Baix Llobregat). • Esment d’una possible llegenda sobre la llàntia del rei moro portada per Joan d’Àustria (pendent d’explicar en un altre episodi). Història de les escoles Núria (1933–1996) Fundació i projecte • Iniciativa de mossèn Antonino; inaugurades el 4–5 de novembre de 1933; nom en honor de la Mare de Déu de Núria. "Mireu com la nina dels vostres ulls les escoles Núria... no són cap obra superflua..." • Model d’ensenyament modern amb valors cristians (humanisme cristià) per contrapesar l’oferta laica de l’Ateneu. Construcció, accés i creixement • Ubicació al c. Bonavista, 100 (compra: 100.000 pessetes); primeres aules de pàrvols a la planta baixa; ràpidament, primer pis (1934–35) amb aules separades per nois/noies. • Accés inclusiu: matrícula de totes les classes socials; quotes rebaixades i beques quan calia. • Solució jurídica: patronat escolar (1934; escriptura per 200.000 pessetes; compra total el 1952) per garantir la continuïtat més enllà de canvis rectorals. Guerra, postguerra i ampliacions • Durant la Guerra Civil: unificació en escoles laiques, classes mixtes i per edats. • Des de 1939: retorn a la parròquia; classes nocturnes per joves de 14 anys que havien de treballar i havien patit mancances educatives. • Ampliacions: segona planta (1958–59) i nou espai tipus prefabricat sobre l’altre edifici (1962–63). Canvi d’uniformes: bates de quadrets (rosa nenes, blau nens). Dificultats i tancament • Penúries econòmiques recurrents; resistència del patronat a l’absorció per l’administració. • Amb la baixa natalitat i la millora de l’escola pública, passen a gestió d’una associació de pares. • Incapacitat d’adaptació a noves lleis d’educació per a un centre petit: tancament definitiu el 26 de juliol de 1996. • Valor sentimental: amb el tancament, “desapareix” una part de la història de Sant Just.

  • 26'

    Veus Parròquia del 11/5/2022 — Hospitalitat vs. hostilitat: migració a Mèxic, drets humans, crim organitzat i megaprojectes sota López Obrador

    Resum executiu Conversa amb Nathaniel Hernández, defensor de drets humans a Chiapas (Mèxic), sobre la migració a la frontera sud, el tracte institucional a persones migrades, l'impacte del crim organitzat, la regressió en llibertats sota l’actual govern i la controversia pels megaprojectes. Es tanca amb propostes de solidaritat des de Catalunya i el cas de Kenny Hernández. "estamos en un limbo... las personas migrantes que ingresan al territorio mexicano" "son tratados de forma inhumana y degradante" "solo en enero y febrero... han asesinado a nueve colegas periodistas" Context i convidat • Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Tema marc: Hospitalitat vs. hostilitat i l’acollida a persones migrades • Convidat: Nathaniel Hernández, coordinador del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa (Chiapas) • Àmbits de treball: defensa del territori davant megaprojectes extractius, suport a persones defensores comunitàries i monitoratge de migracions a la frontera Guatemala–Mèxic Migració a Mèxic: fluxos, tracte i riscos Fluxos recents per la frontera sud • Entrades massives de persones centreamericanes, caribenyes, africanes i cubanes amb destinació principal als EUA o Canadà • Motiu: força major (violència, crisi econòmica/social, inseguretat) Tracte de les autoritats mexicanes • Discriminació, estigmatització i racisme en l’atenció oficial • Obstacles a asil/refugi, manca de degut procés i seguretat jurídica • Negació o insuficiència d’ajuda humanitària "hay una omisión del Estado mexicano para... garantizar las solicitudes de asilo, refugio..." Crim organitzat i riscos al trajecte • Control territorial de cadenes criminals i mafies; connivència en zones • Riscos amb policia, delinqüència i càrtels al llarg de Mèxic Xifres clau • Aproximadament >300.000 persones han ingressat per la frontera sud en l’últim any (i l’anterior), amb moltes dones, nens i famílies • >150.000 deportacions anuals segons xifres oficials mexicanes (dades que podrien estar infra/sobreestimades) Deportacions i centres de detenció • Centres de detenció amb incomunicació, sense assistència consular ni garanties de degut procés • Tractes inhumans i degradants denunciats Territori i drets humans a Chiapas Tasca del Centre Digna Ochoa • Acompanyament a comunitats davant megaprojectes extractius i a defensores comunitàries • Documentació i monitoratge del context migratori a la frontera sud Impunitat i sistema de justícia • Impunitat i corrupció elevades limiten l’efectivitat de l’advocacia • Els drets s’asseguren sobretot a qui pot pagar defensa legal Situació per territoris • Chiapas, Oaxaca i Ciudad Juárez comparteixen un patró de violència i presència de càrtels • Denúncia de col·lusió entre crim organitzat i actors de l’Estat en diversos territoris Seguretat per al turisme • El turisme és generalment segur amb precaucions, però hi ha zones de violència alta (nord de Chiapas, Oaxaca, Guerrero) • Tracte habitualment acollidor al visitant, sense negar riscos puntuals Relació amb el govern i regressió de drets Pressió sobre defensores i periodistes • Entitats com el Centre Digna Ochoa denuncien l’actuació d’autoritats i alcen la veu en espais públics • Context d’alt risc per a defensores: amenaces, estigmatització i ús del sistema de justícia per silenciar-les • Regressió en llibertat d’expressió i ofici periodístic; 9 periodistes assassinats (gener–febrer d’aquest any) Experiència personal del convidat • Tres empresonaments, períodes fora de Chiapas per protecció de la vida i llibertat • Escenari actual: criminalització i risc per a moltes persones defensores i periodistes Megaprojectes i polarització social • Projectes com extractius i una via fèrria nord–sud generen divisió • Comunitats afectades directament: majoritàriament oposades • Altres sectors impulsen la implementació, fet que aguditza la tensió i la violència Què podem fer des de Catalunya • Difusió del context mexicà i de casos concrets • Accions de solidaritat: enviament de cartes a autoritats, campanyes en xarxes • Exigència de llibertat per a persones empresonades injustament, com el cas de Kenny Hernández (condemnada a 20 anys) • Implicació d’entitats locals (p.ex., Justícia i Pau, Sant Just Solidari) per amplificar la pressió pública Tancament i mirada regional • Paral·lelismes amb Nicaragua (Camoapa) i la Centreamèrica en general: deficiències democràtiques i context de risc compartit

  • Veus Parròquia del 4/5/2022 — Precarietat laboral a Espanya: dualitat del mercat, joves i reforma laboral 2022

    Panorama general Episodi centrat en la precarietat laboral a Espanya, amb èmfasi en la dualitat del mercat de treball, els seus efectes sobre la productivitat i, sobretot, sobre la joventut (emancipació i fecunditat), el paper de la Covid-19 i els ERTE, i el recorregut de reformes fins a la reforma laboral de 2022 vinculada als fons Next Generation EU. "El títol seria: Contra la precarietat laboral." Diagnòstic: què passa amb la temporalitat? Dualitat del mercat laboral: coexisteixen treballadors amb contracte fix i temporals, amb una bretxa de protecció i estabilitat molt marcada. Temporalitat molt superior a la UE en tots els sectors i ocupacions, no explicable per la composició sectorial. Educació no protegeix prou a Espanya: "Un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a la UE." Joves especialment afectats: Taxa de temporalitat juvenil al voltant del 60% a qualsevol nivell educatiu. "Un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint als 40." Quatre impactes clau de l’alta temporalitat 1) Productivitat i capital humà Baixa inversió en formació específica per part d’empreses i treballadors en contextos inestables. Caiguda de la productivitat, la “gran assignatura pendent” de l’economia espanyola. 2) Projecte vital dels joves: emancipació i fecunditat Retards d’emancipació i fecunditat molt baixa. "La fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills per dona en edat fèrtil." Precarietat juvenil com a factor clau d’aquests resultats demogràfics. 3) Xoc Covid-19, ERTE i mercat dual Els ERTE van protegir contractes indefinits i alguns temporals de llarga durada, però els temporals curts van desaparèixer (no renovats) amb les restriccions de març de 2020. Factors estructurals que agreugen l’impacte: Sector serveis i turisme molt pesants i estacionals. Estructura empresarial amb moltes pimes i dificultat d’accés a finançament. 4) Justícia intergeneracional i “efecte cicatriu” Dues recessions en una dècada han deixat cicatrius permanents en salaris i oportunitats dels joves. "La precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral." Si no se supera la precarietat inicial en 5 anys, és molt difícil revertir-la. Model productiu i risc de cronificar la precarietat La dualitat fomenta activitats de baix valor afegit on la temporalitat és avantatge, no obstacle. Risc d’enquistament d’un model poc competitiu si no es canvien els marcs reguladors. Objectiu: avançar cap a un model més sostenible i d’alt valor afegit. D’on venim: 1984–2012 1984: descausalització del contracte temporal per combatre l’atur (>21%), iniciant una temporalitat inèdita a Europa. Successives reformes (1997, 2001, 2002, 2006, 2010, 2012) no aconsegueixen reduir la precarietat de forma significativa. Cap a la reforma de 2022 i el seu contingut Marc europeu: Pla de Recuperació i condicionalitat dels fons Next Generation exigien reforma de la temporalitat. Tramitació parlamentària amb moments rocambolescos: rebel·lió de dos diputats d’UPN i error telemàtic d’un diputat del PP; aprovació per 175 a 174. Contingut clau de la reforma: Contracte ordinari = indefinit. Temporalitat només per causes concretes: circumstàncies de la producció o substitució. Simplificació a tres modalitats: indefinit, temporal i de formació. Penalitzacions per frau de llei i excés de contractes de curta durada. Implementació amb període transitori i atenció a l’estacionalitat (turisme). Conclusió Sense canvis de fons en el marc regulador i el model productiu, la temporalitat tornarà a nivells molt alts post-crisi. La reforma de 2022 és necessària, però la seva eficàcia dependrà de l’aplicació i de polítiques que impulsin productivitat, formació i estabilitat. • Idea central: reduir la precarietat i la dualitat és clau per a la cohesió social, el futur dels joves i la competitivitat de l’economia.

  • 30'

    Veus Parròquia del 27/4/2022 — Cartes a un jove poeta: creativitat, autenticitat i solitud; l’amor, la dona i la tristor com a camins; ponts amb la fe i l’evangeli

    Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), la Montse Giró i la Lina conversen amb la convidada Janira (Genira) Romero Giron Merino —escultora i docent— sobre el llibre Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke. La conversa recorre els grans temes del volum: la necessitat interior de crear, l’autenticitat davant la crítica, la solitud com a espai de maduració, l’amor i la mirada de la dona, i la tristor com a mestra. Cap al final, l’equip llegeix i comenta un passatge de l’evangeli, traçant ponts de confiança i interioritat entre Rilke i la tradició bíblica. Temes principals Creativitat i autenticitat: • Crear des de la necessitat interior • L’obra d’art “se sent amb el cor” • No buscar l’aprovació externa Solitud i vida interior: • La solitud com a espai d’integració • Lectura lenta i reflexiva de les cartes • Silenci i contemplació Amor i mirada sobre la dona: • L’amor com a camí difícil i fecund • Mirada avançada de Rilke sobre el potencial de la dona • “Fusió dels sexes en una tasca comuna” Tristor i maduració: • Acollir la tristor com a hoste • Convertir el dolor en comprensió i creixement Espiritualitat i fe: • Recerca de Déu i confiança • Interioritat com a via cap a l’altre • Paral·lelismes amb l’evangeli Traducció i llenguatge: • Musicalitat del català • Matisos entre versions i el seu impacte en el sentit Desenvolupament de la conversa 1) Presentació de la convidada i context • Janira, escultora i docent a Can Ginestà, comparteix el seu vincle amb la creativitat i la donació a través de l’art. 2) El llibre i per què triar-lo • Cartes a un jove poeta (R. M. Rilke): respostes a un aspirant a poeta (Kappus) sobre solitud, amor, relació pares-fills, creences i el sentit de crear. • La Janira el tria pel seu impacte profund i humanitat: no és teoria, sinó un diàleg sincer que acompanya. 3) Crear des de dins: necessitat i autenticitat • Rilke rebutja la crítica com a mesura de l’art i convida a sentir amb el cor. • Crear és una necessitat interna; cercar aprovació externa distorsiona l’autenticitat. "Una obra d’art no es pot tocar amb la crítica; es pot sentir amb el cor." 4) Lectura lenta, autoconeixement i traduccions • Recomanació de lectura pausada: cada carta obre una perla de reflexió. • Diferències de traducció (català/castellà) aporten musicalitats i matisos diversos. 5) Espiritualitat, fe i interioritat • Rilke indaga sobre Déu, confiança i sentit; més que perdre Déu, potser no s’havia posseït. • El silenci i la contemplació integren jo i món, i obren a la comprensió dels altres. "Si restem quiets i silenciosos... gairebé no ens podem diferenciar de tot el que ens envolta." 6) Amor, dona i visió avançada • L’amor és difícil i transformador. • Rilke reconeix una profunditat i capacitat de la dona (maternitat en sentit ampli) i defensa una tasca comuna entre sexes —visió sorprenent per a inicis del s. XX. "La renovació del món depèn de la fusió dels sexes en una tasca comuna... de persona a persona." 7) La tristor com a mestra • La tristor s’ha d’acollir: és un hoste que, si es treballa, engrandeix i dóna valors. • Crítica a la societat de la felicitat ràpida: cal cultivar vida interior. 8) Mort, finitud i bio de Rilke • La mort com a llindar de consciència, no per esborrar sinó per integrar. • Dades de context: cartes de 1903–1908; Rilke mor jove (~51). El destinatari Kappus era militar. 9) L’evangeli i la confiança • Lectura de Jn 21 (aparició al llac de Galilea): de la esterilitat a l’abundor per la confiança. • Pont amb Rilke: creure, confiar i tornar endins per trobar el sentit i actuar amb autenticitat. "Creu en tu i confia." Idees clau i cites Crear des de la necessitat: • L’obra ha de néixer de dins • La crítica no és mesura de veritat artística Solitud fecunda: • "Les obres d’art són d’una solitud infinita; sols l’amor pot comprendre-les" Dona i amor: • Mirada visionària sobre la tasca comuna entre sexes Tristor acollida: • La tristor com a hoste que madura i eixampla el cor Confiança: • En un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu Conclusió i recomanació • Llibre per llegir a poc a poc, assaborint-ne frases i deixant-se interpel·lar. • Recomanació final: obrir per qualsevol pàgina i deixar-se portar per una frase. "Mantenir-se despert, obert al món i cultivar la vida interior."

  • 27'

    Veus Parròquia del 20/4/2022 — Icona de l’Anunciació d’Homs, trobada arxiprestal i Sínode, “Barcelona o mort” dels pescadors africans, i el campanar de Sant Just

    Resum general Programa amb quatre blocs principals: la icona de l’Anunciació d’Homs i el valor espiritual de les icones; la trobada arxiprestal en clau de Sínode; una reflexió social sobre els pescadors africans i el lema “Barcelona o mort”; i, a l’apartat d’Història, un recorregut rigorós pel campanar i les campanes de Sant Just. Temes principals Icona de l’Anunciació d’Homs i què són les icones (71–431 s) La locutora explica què és una icona en la tradició cristiana oriental i aprofundeix en la peça procedent d’Homs (Síria) que ha peregrinat per la diòcesi. • Les icones no es consideren “art” sinó objectes de devoció; els pintors (sovint monjos) segueixen regles estrictes, rituals de purificació i models repetits. • Característiques: figures frontals, fons daurat, gestos i indumentària codificats, llum “interior” i colors amb significat (p. ex. vermell = sang, amor i sacrifici; verd = regeneració; marró = humilitat). • La icona de l’Anunciació d’Homs fou profanada per l’ISIS; conserva forats de bala i una bala incrustada. És un testimoni de fe i patiment dels cristians perseguitats. "Un testimoni silenciós del dolor i el patiment... i alhora, un testimoni de fe." • Pelegrinatge per la diòcesi (Abrera, Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Castelldefels, Catedral de Sant Feliu) i recomanació de visitar el Museu de Montserrat, amb una col·lecció única a Catalunya de 160 icones (bizantines i eslaves, s. XVIII–XX), estructurada en quatre àmbits: Pantocràtor, Divina Litúrgia i Crucifixió, Mare de Déu, i Àngels i sants. Trobada arxiprestal i camí sinodal (456–651 s) Crònica d’una trobada caminada al Parc de la Torre Blanca en clau de Sínode (“caminar junts”). • Participació de diverses parròquies de l’Arxiprestat (Sant Feliu, Sant Joan Despí, Castellbisbal, Esplugues, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just). • Esmorzar compartit, pregària a la gruta de Lourdes, i pelegrinatge a la Catedral de Sant Feliu per carrers interiors. • Dinàmica per grups barrejats per compartir processos i conclusions sinodals. • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí Cortés, amb l’arxiprest Mn. Xavier Armengol, el diaca Miguel Àngel Jiménez i altres rectors; coral de Santa Magdalena d’Esplugues als cants. • Valoració: primer pas sinodal a l’Arxiprestat, jornada profitosa de convivència i camí en comú. Pescadors africans i el lema “Barcelona o mort” (666–1010 s) A partir d’una memòria familiar marinera i d’una exposició al Museu Marítim, es tracten les conseqüències socials de la pesca industrial i les migracions. • Joves de Camerun, Serra Lleona i Guinea (entre d’altres) veuen com la pesca industrial (Xina, Rússia, Corea i també vaixells espanyols) deixa les seves aigües sense peix. • Sense alternatives econòmiques, emprenen viatges perillosos cap a Barcelona amb l’esperança de treballar del que saben: pesca professional. "Barcelona o mort" • Paradoxa: a la costa catalana falta mà d’obra als vaixells, però molts d’aquests joves no poden ser contractats per manca de permisos de residència i de treball. • Contrast amb l’acollida a refugiats ucraïnesos, que reben suport i documentació ràpida: es denuncia una desigualtat de tracte i s’apel·la a la coherència i la compassió. • Compromís personal: mirar diferent la realitat de qui malviu al nostre voltant i reconèixer-ne la dignitat i la professionalitat. Història: el campanar i les campanes de Sant Just (1037–1594 s) Revisió històrica i cultural del campanar i les campanes com a patrimoni viu. • Origen i difusió: campanes documentades a la Xina (gongs) mil anys aC; arribada a Europa amb l’Imperi Bizantí i Sant Paulí de Nola; instrument universal amb usos religiosos i civils. • A Catalunya i altres llocs, moltes esglésies tingueren campanar litúrgic i campanar civil (alarma d’incendis, catàstrofes, hores, actes cívics). Exemple de la Catedral de Barcelona: 11 campanes litúrgiques amb nom propi i la Eulàlia (civil) per a les hores; la Montserrat s’hi afegeix el 1998 per votació popular. • Vida dels campaners: ofici heretat, residència prop del campanar; a Sant Just es recorden Josep Valls i el seu gendre, que era també enterra-morts. • Sant Just: església beneïda el 1571, campanar quadrat descrit pel Baró de Maldà (finestrals, marlets, rellotge de 1785). És el més baix de l’arxiprestat (22,5 m), però emblemàtic. • Les campanes: documentades des de 1406; quatre campanes al 1508; les dues grans es conserven fins al 1936. Les actuals, beneïdes el 3/5/1940, duen noms de dona (Justa, Pastora, Josepa, Raimunda) i inscripcions llatines que celebren la recuperació del culte i la vida comunitària després de la guerra. • Electrificació el 1992; avui resten tocs bàsics: missa, festa, difunts, hores i el toc de l’Ave Maria a Sant Just. • Crida final: posar en valor el campanar al mural local i organitzar una conferència sobre campanes amb campaners de la rodalia. Idees clau i punts destacats • La icona d’Homs, ferida per la guerra, esdevé símbol de fe i esperança per a l’Església perseguida. • La trobada arxiprestal exemplifica el camí sinodal: escolta, comunitat i celebració compartida. • La història dels pescadors africans denuncia una injustícia sistèmica entre la necessitat laboral local i les traves administratives. • El campanar de Sant Just és un patrimoni històric i sonor que mereix reconeixement i difusió.

  • 23'

    Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

    Punts clau de l’episodi Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats. Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència. Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic. Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball. Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults. "Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació." "La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa." Què és i com funciona Quiricú Primera acollida i derivació • Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients. • Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves. • El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural. Itineraris posteriors • Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat. • Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat. Els “papers”: recorregut i canvis legals Passos inicials • Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets. • Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat. Quan no hi ha passaport • En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics. • Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència. Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021) • De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació. • S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans. • S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses). • Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents. Xarxa comunitària i entitats clau Participació de la ciutadania • Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració. • L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits. Entitats socials • Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat). • Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats. • Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat. "Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones." Context d’arribades i integració Rutes i primeres identificacions • Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries. • En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu. Refugiats d’Ucraïna • Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència. Llengua i vida quotidiana • Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic. • La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social. Resultats i casos d’èxit • Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball. • A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).

  • 30'

    Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials

    Resum general Programa a dues veus amb Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau) sobre la retirada de serveis bancaris (caixers i oficines) i el seu impacte a Sant Just, especialment en la gent gran i els comerços locals. Debaten la lògica de beneficis de la banca, la possibilitat d’una banca pública i les inversions en economia especulativa i armes. A la segona part, tracten les dificultats d’accés a la sanitat pública (CAP): telèfons que no es contesten, bretxa digital, protecció de dades i un cas pràctic viscut durant la Covid. Temes principals • Desaparició de caixers i tancament d’oficines: efectes en 400 municipis sense servei directe i en barris de Sant Just. • Bretxa digital i necessitat d’atenció presencial per a la gent gran. • Model de negoci bancari: retall de despeses, més beneficis, poder de l’IBEX35 i manca d’obligacions de servei efectives. • Debat sobre banca pública (exemples europeus) i intent de l’ICF de convertir-se en banca pública; resistències del sector privat. • Inversions controvertides: banca espanyola i economia especulativa i d’armes. • Tracte a la clientela: vendes agressives, comissions, i pèrdua d’intimitat a les oficines. • Accés a la sanitat (CAP): telèfons sense resposta, La Meva Salut, protecció de dades i manca de personal. Detalls clau Banca i serveis financers • S’han retirat caixers i tancat oficines; moltes persones (sobretot grans o amb mobilitat reduïda) han de desplaçar-se. • Justícia i Pau ha adreçat un escrit als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP). Problemes: qui paga l’espai i necessitat d’assistència al caixer per a persones no digitals. • Atenció cara a cara: es reivindica un espai amb personal per resoldre gestions que un caixer o una app no cobreixen. Model de negoci i banca pública • Tancar sucursals i caixers = menys despeses i més beneficis per a accionistes (minoria), consolidant un poder que dificulta canvis. • Crítica al gir cap a l’economia especulativa i la pèrdua del rol de crèdit productiu a empreses. • A Europa (Alemanya, Itàlia, països nòrdics) i Suïssa es cita presència de banca pública que fa competència a la privada; a Catalunya, proposta de transformar l’ICF en banca pública per PIMEs i autònoms; el sector privat s’hi oposa. Inversions i ètica • Denúncia que la banca espanyola inverteix en armes (fàbriques a Espanya, EUA i Europa) amb diners dels dipòsits. Experiència local i clientela gran • Mobilitat i tecnologia: pujades/baixades del poble, aparcament difícil i ús limitat del mòbil per part de la gent gran. • Vendes agressives de productes innecessaris; horaris restrictius per a ingressos/canvi de comerços; fi de l’obra social de les antigues caixes. • Oficines reformades però amb poca intimitat: converses que s’escolten, filtres a l’entrada, sensació de “bar” més que d’oficina. • Comissions i càrrecs que cal reclamar activament; es demana respecte i transparència. Salut i atenció primària (CAP) • Es lloa el tracte presencial; però el telèfon no es respon i la bretxa digital deixa fora persones sense La Meva Salut o internet. • La protecció de dades impedeix a voluntaris fer gestions en nom de persones grans; cal trobar circuits segurs d’ajuda. • Cas de Covid: una setmana sense trucada promesa; atenció arriba només després d’una queixa. Es reclama més agilitat (baixes, renovacions, consultes per telèfon) i s’assenyala manca de personal. Cites destacades "Eliminar caixers i tancar sucursals vol dir menys despeses pels bancs i més benefici a final d’any." "La gent gran no està per rebre una formació digital; necessita una oficina amb algú cara a cara." "El telèfon del CAP no sona mai... si no tens internet i estàs malalt, com ho fas perquè t’atengui un metge?" Conclusions • Cal restablir accessibilitat bancària (caixers amb suport humà i oficines que preservin la intimitat). • Explorar banca pública com a palanca de competència i servei a l’economia productiva. • Millorar l’accessibilitat al CAP: telèfons operatius, via digital inclusiva i més recursos humans per reduir colls d’ampolla.

  • Veus Parròquia del 23/3/2022 — De la discapacitat a les capacitats: família, emocions i inclusió cultural amb Josefina Domènech + Evangeli del Fill Pròdig

    Panorama general Converses a Paraula Viscuda (Ràdio d'Esbert) amb Montserrat Giró i Lina, i la convidada Josefina Domènech Palau. L’episodi gira al voltant de la discapacitat intel·lectual, el paper de les famílies, la feina d’una fundació vinculada a RMV i el llibre «Què li passa al teu germà?». També es parla d’inclusió cultural amb Apropa Cultura, del canvi de mirada social —de «discapacitat» a capacitats— i es tanca amb la lectura i comentari de l’Evangeli del Fill Pròdig. Temes principals Fundació i missió: ajudar entitats i famílies en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, prioritzant el suport i la coordinació en lloc de crear noves estructures. Llibre «Què li passa al teu germà?»: eina pràctica per a pares i germans, per comprendre emocions i situacions quotidianes. Emocions a la família: gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya; com equilibrar l’atenció entre germans i evitar la sobreprotecció. Inclusió i societat: evolució del tracte social, Jocs Paralímpics, història d’aïllament, pressió competitiva i tecnològica a l’escola. Projectes culturals: experiències amb Apropa Cultura (auditoris, assajos, tallers d’instruments) per promoure la participació i l’autoestima. Drets i llenguatge: de «discapacitat» a capacitats; Convenció de l’ONU i classificació administrativa vs integració real. Evangeli del Fill Pròdig: el pare misericordiós com a model d’acceptació i acollida. Detalls clau El llibre «Què li passa al teu germà?» • Objectiu: orientar pares i germans per explicar què és una discapacitat i gestionar la vida quotidiana. • Autoria i sensibilitat: il·lustracions de Miquel Gallardo (pare d’una filla amb autisme; recentment traspassat) i guia psicològica d’Àngels Ponce. • Contingut: definicions entenedores, situacions reals i capítols sobre emocions (gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya), amb un to afectiu i pràctic. "No sempre és fàcil donar una resposta o explicar als altres què és una discapacitat." Emocions i dinàmica familiar • Primera fase habitual: xoc i ràbia («Per què a mi?») i camí cap a l’acceptació i la cerca de solucions. • Paper dels experts: els psicòlegs com a referents; i, en paral·lel, el valor del suport emocional (abraçades, pautes positives). • Equilibri entre germans: evitar que l’atenció al fill amb discapacitat desatengui la resta; treballar la culpa i la gelosia. • Sobreprotecció: l’instint de protegir pot limitar l’autonomia; cal donar «espais de llibertat» a mida. • La vergonya social: sentiment vinculat a la mirada dels altres; la societat ha millorat molt en acceptació, tot i reptes pendents. Fundació i actuacions de suport • Filosofia: no crear noves escoles o centres, sinó empoderar entitats que ja hi treballen. • Realitat del sector: directores demanant ajuts per cobrir programes no finançats; cal suma d’esforços. • Grups de famílies (cas SAF): reunions amb pares de nens amb Síndrome d’Alcoholisme Fetal (adopcions a Rússia), amb formació pràctica i espais per compartir. Inclusió, societat i cultura • Canvi de mirada: de l’aïllament del passat a la integració actual (exemple: Jocs Paralímpics). • Escola i competitivitat: la societat tecnològica i competitiva pot superar alguns infants; cal educar en valors i diversitat. • Apropa Cultura: sortides a l’Auditori, assistir a assajos, tocar instruments; finançament de transport quan cal. Impacte: autoestima, participació i descoberta de capacitats artístiques. • Llenguatge i drets: reivindicar el terme capacitats; Convenció de l’ONU pels drets de les persones amb discapacitat; la classificació pot ser necessària per a estadística/gestió, però socialment cal normalitzar i incloure. • Reptes reals a l’aula: el mimetisme en escoles especials pot reforçar conductes; la integració és un camí gradual que demana recursos i alegria. Espiritualitat: l’Evangeli del Fill Pròdig • Lectura del text i subratllat del pare misericordiós com a eix: acollida incondicional del fill. "Perquè aquell fill meu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l’han retrobat." • Paralllelisme amb el tema central del programa: acceptar el fill diferent i estimar-lo amb la mateixa intensitat, sense comparacions.

  • 28'

    Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia

    Visió general Programa amb tres blocs principals: • Història i patrimoni de Sant Just: el retaule renaixentista perdut, testimonis de 1936 i altres altars destacats. • Actualitat i solidaritat: guerra d’Ucraïna, resposta de la parròquia, pregàries a Guissona i idees clau de l’entrevista a Mons. Joan-Enric Vives. • Compromís social i cultura: projecte de Mans Unides a Bolívia i la trobada d’Europassion a Esparreguera. Bloc 1 — Història i patrimoni de Sant Just Testimonis i memòria del retaule perdut (incendi de 1936) • Records de la Glòria Ripoll (8 anys el 1936): parets de l’església pintades de blau fosc amb estrelletes platejades. • Records d’Alexandra Fontova (11 anys el 1936): el retaule cobrint tot el presbiteri, amb moltes pintures, però molt ennegrides. • Tots dos recorden l’incendi i la baixada de les campanes entre molta gent observant. Descripció històrica del baró de Maldà • Referència a Rafael Amat i de Cortada (baró de Maldà) i el seu dietari Calaix de Sastre amb descripcions precises del temple. "Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor i estan col·locades dins d'un nínxol situat sobre el sagrari." • Valoració històrica: confirmació del gran valor artístic de l’altar major, corroborat també pel rector Alonso de Castilla, que el va declarar altar privilegiat (bé d’interès cultural en termes actuals). • Percepció prèvia a la guerra: el retaule es considerava «vell, fosc i lleig»; no es van netejar les pintures quan es va arreglar la fornícula i el sagrari el 1927. Altars destacats: Sant Joan i Sant Antoni Abat • Devoció a Sant Joan Evangelista (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm). • Altar nou el 1776, d’estètica barroca, amb: - imatge central de Sant Joan Evangelista; - als laterals, Sant Antoni Abat i Sant Joan Baptista; - pintures de gran valor (escenes de la vida dels dos Joans i Sant Antoni), realitzades per un deixeble destacat de Vila d’Omat. Altar del Sant Crist i Capella del Santíssim • El 1876, l’altar del Sant Crist es trasllada a la Capella del Santíssim. • El baró de Maldà en descriu la capella; s’hi esmenten pintures i passos de la Passió, obra del pintor Mariano Illa, impulsades pel rector Alonso de Castilla. • Iconografia de l’altar (segons fotografia a les Notes històriques de mossèn Antonino): estil «xorrigarès», amb la Santa Faç, àngels, el Crist crucificat al centre i als peus una imatge inicial de la Mare de Déu dels Dolors (vestida), després substituïda per una bona talla de fusta policromada. • El 1885 s’hi fa una restauració en agraïment per l’absència de casos de còlera al poble. • Pèrdua patrimonial: les teles de la Passió es van retirar al Museu de la Rectoria i van desaparèixer el 1936; avui costa reconstruir amb detall aquells espais. Bloc 2 — Actualitat: Ucraïna, pregària i entrevistes Resposta parroquial a la guerra d’Ucraïna • A la parròquia crema una llàntia per la pau (iniciativa de Justícia i Pau), com ja es va fer a les guerres dels Balcans i d’Iraq. • A Guissona, amb la comunitat ucraïnesa més nombrosa de Catalunya, es mantenen pregàries diàries davant una icona de la Mare de Déu protectora d’Ucraïna. Entrevista a Mons. Joan-Enric Vives (La nit dels ignorants) • Paper de l’Església: el papa Francesc va trencar el protocol i va anar personalment a l’ambaixada de Rússia al Vaticà per cercar vies de diàleg. • Ajuda efectiva: recomanació d’enviar diners a través d’entitats fiables (Càritas, Creu Roja, Open Arms), que poden ajustar l’ajuda a les necessitats reals. • Valoració de Rússia i condemna de la guerra: reconeixement de la gran cultura russa (ballet, música, literatura, museus, Església ortodoxa), però condemna del que s’està fent a Ucraïna, un país lliure. • Guisona: acte de pregària multitudinari presidit per l’arquebisbe, amb participació ecumènica (greco-catòlica i ortodoxa) i record per clergues retinguts a la frontera. Bloc 3 — Mans Unides: projecte al Beni (Bolívia) i Sopar de la Fam Mans Unides: missió i abast • Organització catòlica de voluntariat (des del 1959) contra la fam, la misèria i l’explotació als països empobrits. • Finança projectes de desenvolupament d’iniciativa local: hospitals, escoles, habitatge, aigua potable, energia i recursos bàsics. • Els fons arriben directament als destinataris; seguiment i memòries anuals. Projecte 2022 al Bisbat de Sant Feliu: Sant Borja (Beni, Bolívia) • Context: pobresa marginal, manca d’aigua i sanejament, dèficits de salut i educació; economia de ramaderia i petites parcel·les agrícoles; forta emigració; sobrecàrrega de tasques per a les dones. • Lloc d’execució: Centro de Capacitación y Servicio para la Integración de la Mujer (1998), supervisat per Mans Unides. • Objectiu: empoderament de les dones i millora de la seguretat alimentària familiar. • Accions: - tallers per a millorar tècniques de producció agrícola; - cria d’animals i apicultura; - centres de transformació d’aliments; - gestió i comercialització agropecuària. • Beneficiaris: 126 famílies camperoles vulnerables. • Pressupost: 92.500 € (76% Mans Unides; 24% comunitat local). Col·laboració local i “Sopar de la Fam” • Col·lecta del cap de setmana 1–2 de març: 659 €. • “Sopar de la Fam” (19 de març): trobada després de missa on, simbòlicament, es menja pa amb oli en lloc d’un sopar habitual i es destinen els diners del sopar a Mans Unides. "La finalitat no és només recollir diners, sinó conèixer la realitat d’aquestes comunitats i assegurar que les donacions arriben a qui les necessita." Bloc 4 — Europassion i la Passió d’Esparreguera Orígens i evolució de les Passions • Arrel medieval (Occitània, segle X) amb lectures litúrgiques que evolucionen cap a espectacles amb diàlegs, música i cants (s. XIV). • Després del Concili de Trento (1545–1563), les representacions surten fora dels temples. Tradició a Catalunya i al món • A Catalunya, 16 localitats amb Passions (interior d’església, teatre o aire lliure); destaquen Esparreguera i Olesa de Montserrat (Festes tradicionals d’interès nacional), Cervera (la més antiga) i Sant Vicenç dels Horts (autosacramental dins del temple). • Fenomen mundial en països de tradició cristiana, amb formats molt diversos i sovint amb suport municipal com a patrimoni cultural. Naixement i expansió d’Europassion • Idea impulsada per Maurice Clos (Ménilmontant, París); primera trobada a Esparreguera el 1982. • 1984: primera trobada oficial a Lodelinsart; 1992: 26 grups; avui, 80+ grups de diversos països europeus (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovènia, i Catalunya). • De les 16 Passions catalanes, 4 formen part d’Europassion; a l’Estat, destaca Rio Gordo (Màlaga). Trobada 2022 a Esparreguera (40è aniversari) • Motiu: 40 anys de la primera trobada a Esparreguera. • Participants: representants de 24 Passions de 16 països (prop de 100 persones), allotjats a la comarca. • Programa: - divendres: Cova de Sant Ignasi (Manresa) i recepcions institucionals (Parlament de Catalunya i Palau Episcopal); - tarda: Monestir de Montserrat i Vespres; - dissabte: assemblea amb traducció simultània a 6 idiomes; visita a Esparreguera; mostra de cultura popular (castellers, gegants, bastoners); primera representació de la Passió (versió reduïda) i actuació de diables; - diumenge: passejada i missa a Santa Eulàlia, presidida pel bisbe Agustí Cortés. • Institucions i autoritats: participació de Laura Borràs, cardenal Omella i bisbe Agustí Cortés. Importància cultural • La Passió és una mostra viva de cultura popular amb més de 500 anys d’història i una gran tradició a casa nostra. Cloenda i música • Comiat del programa i recordatori de la propera emissió. • Peça musical final: Can’t Help Falling in Love.