Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

157-168 de 488
  • Veus Parròquia del 26/10/2022 — Bona nit en bucle: salutacions repetides sense contingut temàtic

    Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la salutació repetida "Bona nit" a intervals d’aproximadament 30 segons, des del començament fins al final. No s’identifiquen converses, entrevistes, ni transicions temàtiques. • Cap tema desenvolupat: no hi ha contingut argumental ni informatiu més enllà de la salutació. • Estructura inexistent: no es detecten seccions diferenciades ni canvis de bloc. • Probable peça de prova o loop: l’àudio s’assembla a una prova tècnica, un bucle d’àudio o una vinyeta experimental. Observacions • Les repeticions ocorren aproximadament cada 30 segons, sense variacions significatives. Temes principals • No s’identifiquen temes principals: el contingut és la mateixa salutació repetida. Interpretacions possibles • Prova d’emissió o de micròfon. • Peça conceptual/experimental basada en la repeticiò. • Error d’edició o àudio de placeholder. Cites rellevants "Bona nit" Notes i limitacions • Aquest resum reflecteix fidelment la transcripció facilitada, que no conté seccions temàtiques. Si hi ha una versió completa amb contingut diferent, es pot reprocessar per obtenir seccions i temes detallats.

  • Veus Parròquia del 19/10/2022 — Bona nit repetit: salutacions en bucle sense temes ni desenvolupament

    Resum general No hi ha contingut temàtic discernible. Al llarg de l’enregistrament, només se sent la frase “Bona nit” repetida de manera periòdica. "Bona nit" Principals observacions • Durada aproximada: 30 minuts (0:00–29:59) • Frase repetida: "Bona nit" • Freqüència: cada ~30 segons (marques als segons 0, 30, 60, ..., 1799) • Contingut: cap desenvolupament de temes, cap diàleg addicional, cap entrevista ni notícia; només una salutació repetida. Temes principals • Absència de temes: no es tracten notícies, entrevistes ni seccions editorials. • Patró repetitiu: la salutació es repeteix rítmicament al llarg de tot l’àudio. Context i interpretació • Podria correspondre a un test de línia/àudio o a un bucle de cortesia, però no hi ha evidència explícita que ho confirmi. • Com a peça informativa, no aporta contingut més enllà de la constatació del patró. Conclusió Enregistrament sense contingut: només un bucle de "Bona nit" durant tota la durada, sense inici real de cap tema ni secció diferenciada.

  • Veus Parròquia del 5/10/2022 — Els temps estan canviant: Sinodalitat a l’Església — què és el Sínode (2021–2023), fases, participació de Sant Just i properes passes

    Resum executiu Programa especial de Veus de la Parròquia (Ràdio Desvern) dedicat a la sinodalitat: què és un sínode, com s’ha desenvolupat el procés 2021–2023, com hi ha participat la Parròquia dels Sants Just i Pastor i el Bisbat de Sant Feliu, quina diagnosi emergeix (punts positius i negatius) i quines són les properes passes. "La sinodalitat és aquesta manera de caminar junts" — posar el Poble de Déu en marxa, escoltar-nos i discernir comunitàriament. Què és un sínode i què és la sinodalitat Sínode: reunió de bisbes convocada pel Papa entre concilis; pot ser més o menys ampli i se centra en temes concrets (família, Amazònia, etc.). Històric: creat com a institució estable per Pau VI (1965) arran del Vaticà II. Novetat del procés actual: consulta a tota l’Església (no només bisbes), obrint la participació a moviments, parròquies i laics d’arreu del món. "El servei és un servei, però no és propietat de ningú." El Sínode 2021–2023: abast, fases i calendari Durada: 2021–2023 (culmina amb plenari a Roma a l’octubre de 2023). Fases: • Local (parròquies, moviments, grups): escolta de necessitats i vivències. • Diocesana: síntesi de les aportacions locals. • Estatal i continental: contextualitzar realitats per països/continents. • Plenari a Roma: recollir treballs i propostes de tot el món. Participació de la Parròquia de Sant Just Etapes formatives: sessions sobre història i sentit del sínode; ponència de Miquel Àngel Parejo (Comissió Diocesana del Sínode de Sant Feliu). Trobada (13 febrer 2022): una quarantena de fidels reflexionen sobre vivències sinodals. Diagnosi local: • Positius: dinamisme de grups, consciència comunitària. • Negatius: abusos sexuals i de poder (i el seu ocultament) com a motiu de descrèdit; necessitat d’autoavaluació i canvis. Propostes locals: • Àmbit personal: viure i transmetre la fe amb coherència evangèlica; acompanyar famílies; difondre l’acció social (Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau, etc.). • Vida comunitària: millorar relació entre grups de la parròquia (espais de trobada com el pica-pica post missa); més formació i voluntariat; recuperar homilies compartides; impulsar accés de les dones als ministeris. • Església en sortida: obertura al món, compromís social, demanar perdó i respondre davant la justícia. • Formació bíblica i ecumenisme; canvi estructural per adequar-se al segle XXI; diàleg fe–ciència amb base en drets humans i dignitat. L’Arxiprestat i el Bisbat de Sant Feliu Arxiprestat (2 d’abril 2022): posada en comú de síntesis parroquials; èmfasi en arribar a joves i voluntariat; més participació de les dones; control i prevenció d’abusos; humilitat en els serveis (rotació i coresponsabilitat). Cloenda diocesana (18 setembre 2022): Eucaristia multitudinària (~2.000 persones) amb presentació de conclusions per la Comissió Episcopal. • Positius: sentir la crida de l’Esperit; centralitat de l’Eucaristia; bona entesa preveres–laics i sentiment de comunitat. • Negatius: manca de transparència econòmica/patrimonial en l’Església global; absència de joventut i desconnexió amb noves generacions; situació de la dona i ministeri ordenat oberta a més discerniment. Properes passes Mantenir la tensió sinodal: conversió permanent, actituds dialogants i atractives centrades en Jesús i l’Evangeli. Potenciar organismes sinodals: continuar grups i espais creats a nivell parroquial, arxiprestal i diocesà. Accions clau: • Parroquial: grups de Paraula, pregària, Càritas, pastoral de la salut, litúrgia; reunions de catequesi i famílies; assemblees; recessos; xerrades; temple obert; fulls i web informativa. • Arxiprestal: trobades de consells, catequistes, joves; atenció al voluntariat; celebracions, peregrinacions, assemblees i web arxiprestal. • Diocesà: potenciar moviments i comunitats; formació per a ministres i laics; trobades celebratives; comunicació (web, mitjans, comunicats). Governança sinodal: mantenir la Comissió de Sinodalitat més enllà de la fase diocesana; millor coordinació entre delegacions; major implicació dels consells presbiteral i pastoral en planificació, formació, espiritualitat i animació pastoral. Nota destacada El Papa Francesc va viatjar al Canadà (juliol) per demanar perdó als pobles indígenes pels greuges comesos en escoles residència; gest de conversió i reparació coherent amb l’esperit sinodal.

  • Veus Parròquia del 28/9/2022 — ONU: 77a Assemblea General a Nova York — canvi climàtic, Àfrica, crisi alimentària i d’inflació, nou dret humà i el pes del lobby armamentístic - episode art
    28'

    Veus Parròquia del 28/9/2022 — ONU: 77a Assemblea General a Nova York — canvi climàtic, Àfrica, crisi alimentària i d’inflació, nou dret humà i el pes del lobby armamentístic

    Resum del programa "El nostre món està arruïnat per les guerres, colpejat pel canvi climàtic, marcat per l’odi i avergonyit per la pobresa, la fam i la desigualtat" — António Guterres, secretari general de l’ONU Programa d’inici de temporada a Ràdio d’Esvern amb Jesús Castro (Justícia i Pau) dedicat a la 77a Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) i a les seves implicacions actuals: guerres, crisi climàtica, pobresa, inflació i seguretat alimentària, amb un focus central en l’Àfrica. Temes principals destacats 77a AGNU i funcionament de l’ONU Composició i equilibri de poder: quasi 200 estats amb majoria de països pobres i el pes decisori del Consell de Seguretat (5 membres amb capacitat de bloqueig). Seu a Nova York, assistència massiva: 127 caps d’estat i de govern. Prioritats i agendes (UE i ONU) Defensa de la Carta de l’ONU i estat de dret; impacte global de la guerra d’Ucraïna; desenvolupament sostenible i drets humans; educació, salut global, agenda digital i lluita climàtica. Agències especialitzades (UNESCO, FAO, OMS) treballant “sobre el terreny”. Àfrica al centre: fam, clima i dependència del gra Sortida de vaixells de l’ONU amb cereals d’Ucraïna cap a l’Àfrica. Sahel i Corn d’Àfrica: sequera extrema, desnutrició infantil i emergència climàtica en alerta roja. Nou dret humà: reconeixement del dret universal a un medi ambient sa, net i sostenible; repte de coneixement i compliment dels drets humans per part dels poders públics. Justícia climàtica i desigualtats Responsabilitat desigual: els països rics emeten la gran part del CO2, mentre Àfrica pateix les conseqüències (desertització, fam). Residus electrònics: grans dipòsits a Accra (Ghana) amb forts impactes sobre salut i medi. Oceans i biodiversitat Reunions sense acord suficient per protegir els oceans; l’escalfament marí altera ecosistemes i cadenes tròfiques. Mediterrani: proliferació de meduses; al Delta de l’Ebre les muscleres han perdut la collita per +2 ºC de temperatura de l’aigua. Impacte agroalimentari i inflació Caiguda prevista de la collita d’oli a Catalunya (~−30%); preus a l’alça i menys poder adquisitiu. Vinya avançant veremes; inflació generalitzada que colpeja especialment classes mitjanes i vulnerables. Finançament, armament i alternatives Dificultats per fons climàtics globals; retirada de contribucions d’alguns països rics. Lobby armamentístic i finançament bancari d’armes desviant recursos de desenvolupament sostenible. Proposta: redirigir inversions cap a energies renovables, aigua (dessalinització) i infraestructures a l’Àfrica per reduir migracions forçades i crear sostenibilitat local. Exemple: Barcelona evita restriccions d’aigua gràcies a la dessalinitzadora del Prat treballant al 100%. Sèrie temàtica: Justícia i Pau dedicarà els seus espais mensuals d’aquesta temporada a Àfrica, aprofundint en diferents angles. Conclusions clau Crisi polièdrica (guerra, clima, fam, preus) que exigeix respostes multilaterals i finançament compromès. Àfrica és el termòmetre de la injustícia climàtica i de la desigualtat global. Sense reequilibri d’inversions (de l’armament a la sostenibilitat), no hi haurà solucions duradores ni per al clima ni per a les migracions.

  • Veus Parròquia del 29/6/2022 — Desamor, perdó, resiliència i “Bona nit”: del lament íntim al mantra per al son

    Resum general Un episodi en dos actes clarament diferenciats: una balada íntima de desamor i comiat que explora la vulnerabilitat, el perdó i l’aprenentatge; i un llarg tram minimalista amb la repetició de "Bona nit" com a mantra per induir calma i descans. Punts clau • Desamor i renúncia: la veu poètica admet el final d’una relació i el propi límit emocional. • Perdó i responsabilitat: hi ha reconeixement de les mancances pròpies i una disculpa explícita. • Fragilitat i creixement: assumir que encara s’està aprenent a estimar i a sostenir el dolor. • Gir cap a la resiliència: un breu pont mira endavant i reivindica que els errors enforteixen. • Transició al descans: la repetició prolongada de "Bona nit" crea un clima hipnòtic i reparador. Temes principals Desamor i comiat • Acceptació d’un final inevitable i del buit que deixa. • Llenguatge directe i confessió emocional. Perdó, vulnerabilitat i autoacceptació • Disculpes i consciència de no haver arribat a temps. • Admetre la petitesa i la incertesa com a part del procés. Resiliència i nou començament • Capgirament d’actitud: dels errors neix força i direcció. Sons per al descans (mantra) • Repetició de "Bona nit" com a ancora d’atenció i ritme respiratori. • Minimalisme sonor: pocs elements, màxim efecte calmant. Cites rellevants "Say something, I’m giving up on you" "I’m sorry that I couldn’t get to you" "My mistakes will make me strong" Lectura ràpida • Acte 1 (0–279 s): balada de pèrdua amb arc d’acceptació → perdó → aprenentatge → insinuació de resiliència. • Acte 2 (280–1809 s): secció extensa de mantra "Bona nit" pensada per acompanyar el son o la desconnexió mental.

  • Veus Parròquia del 22/6/2022 — No jutjar, perdonar i viure la fe: l’Adúltera de Joan, desigualtat de gènere, mòbils i valors, enveja i ecumenisme

    Context i participants • Programa: Veus de la parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Espèl) • Convidats: Maria Antònia González Mestres i el/la locutor/a del programa. Montserrat Giró no hi assisteix per Covid. Lectura bíblica principal: Joan 8, 1-11 (La dona adúltera) "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra." "Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i, d’ara endavant, no pequis més." • L’episodi del perdó i la no-condemna centra la conversa: Jesús desactiva el judici públic i convida a la conversió personal. Temes principals i idees clau No jutjar i autoconsciència • No som ningú per jutjar: abans de condemnar altres, cal mirar dins nostre. • La vida ens mostra que tots tenim «fallos»; la humilitat evita la pedra fàcil. El perdó com a camí de llibertat • Perdonar allibera de rancors i pes emocional. • Convertir-se implica aprendre de l’error i no repetir-lo: “Vés i no pequis més”. Desigualtat de gènere i violències • Mirada crítica: la dona és sovint jutjada amb més duresa que l’home. • Referències a realitats actuals (Iran, guerres com Ucraïna) on les dones pateixen violències específiques i estigmes. Tecnologia, gratitud i convivència • Impacte dels mòbils en la vida familiar: es proposa recuperar la conversa (fins i tot deixar els telèfons en dinars/celebracions). • Gratitud quotidiana: donar gràcies, compartir el dia, cultivar valors des de petits. Context de l’adulteri i mirada compassiva • Abans d’etiquetar, cal entendre circumstàncies: precarietat, obligacions, relacions desiguals. • Crítica a la doble vara: l’home sovint queda fora del focus mentre s’assenyala la dona. Paranys a Jesús i vigència actual • L’episodi buscava comprometre Jesús; ell respon amb saviesa i fa reflexionar sense acusar. • Pregunta oberta: faríem el mateix avui si Jesús tornés? Risc de repetir hipocresies. Fe viscuda: amor, acció i ecumenisme • “Creure en Déu és estimar els altres” per sobre del ritualisme. • La fe es demostra amb obres: ajudar sense mirar qui, cada dia. • Ecumenisme i universalitat: reconèixer valors en altres tradicions (budisme, islam, etc.). Enveja vs alegria pel bé aliè • Enveja i gelosia com a fonts de malestar; contrapartida: alegrar-se del bé dels altres (pau interior i harmonia). • Paràbola del fill pròdig: superar la gelosia per celebrar el retorn i el bé aliè. Senzillesa i no imposar creences • Vida senzilla i contentament amb el que es té. • En la missió: no imposar; si no escolten, “sacsejar la pols” i continuar. Testimoniar amb l’exemple. Tancament i missatges finals • Comiat de temporada, agraïments (especialment a en Carlos, tècnic), i bon estiu. • Recordatori d’escoltar l’evangeli dominical a l’eucaristia i de “treure’n suc”. • Missatge final: no jutjar i reconèixer els propis defectes com a camí d’humilitat i pau.

  • 26'

    Veus Parròquia del 15/6/2022 — Camí Ignasià i Any Jubilar de Santa Teresa: rutes per Manresa i Barcelona, i devocions de Sant Just i Sant Pastor a Òsca, Pirineu i més

    Panorama general Programa especial de tancament de curs amb suggeriments de rutes culturals i espirituals per a les vacances. Tres grans blocs: • Sant Ignasi de Loyola: context, Camí Ignasià, visites a Manresa i Barcelona. • Santa Teresa d’Àvila: Any jubilar, rutes a peu i en cotxe, i la Ruta Teresiana per Àvila; destacat el convent-escola de les Teresianes de Gaudí a Barcelona. • Sant Just i Sant Pastor: llocs on se’ls venera (Òsca, Pirineu, Palència, la Selva i Barcelona). Sant Ignasi de Loyola Context i efemèrides • Recordatori de la vida d’Ignasi: noble basc (1491), conversió durant la convalescència, desig de ser “soldat de Crist”, fundació de la Companyia de Jesús i els Exercicis Espirituals. • 500 anys de l’estada d’Ignasi a Manresa (penitència, experiències místiques) i Montserrat (ofrena de l’espasa a la Moreneta, amb la peça original visible al convent jesuïta del carrer Casp a Barcelona i una còpia a Montserrat). El Camí Ignasià • Itinerari de 700+ km seguint el recorregut d’Ignasi (1521) de Loyola a Barcelona. 22 etapes (1 mes a peu), també en setmanes, bicicleta o cotxe. • Proposta focal: últims 100 km per Catalunya (5 etapes): Lleida → Palau d’Anglesola → Verdú → Cervera → Igualada → Montserrat → Manresa → Terrassa → Barcelona. • Logística com el Camino de Santiago: albergs, punts d’interès i credencial per segellar. • Alternativa des de casa: documental de 90’ “El Camino Ignaciano” (Federic Talbay), cedible gratuïtament per a centres; proposa demanar-lo al mossèn per a una projecció parroquial. Manresa ignasiana • Santuari de la Cova: conjunt monumental (església, espais museogràfics). Interior embellit amb mosaics contemporanis de Marco Ivan Rupnik (marbres dels cinc continents, vidres pigmentats, peces en or i plata). "És una obra magnífica d’art contemporani, molt maca, però a mi no em convida massa a la pregària." • Altres punts clau: Capella del Rapte i antic hospital de Santa Llúcia (acollida d’Ignasi a l’arribada). Museu Comarcal (antiga residència jesuïta) i Basílica de la Seu (s. XIV, Berenguer de Montagut). Centre d’Interpretació del carrer del Balç (Manresa medieval) i Espai Manresa 1522 (convent de Sant Domènec). Oficina de Turisme: rutes guiades o autoguiades ignasianes. Barcelona ignasiana • Esglésies destacades: Convent jesuïta del carrer Casp (custodia l’espasa de Sant Ignasi, visitable amb sol·licitud prèvia). Església de Betlem (barroc jesuïta a la Rambla; interior molt transformat després de la Guerra Civil). • Itinerari de petjades per Ciutat Vella: Entrada pel Portal Nou (plaça de Sant Agustí Vell), pas per plaça de la Llana i carrer de Sant Ignasi (casa d’Ignès Pasqual). Santa Maria del Mar (capella dedicada a Sant Ignasi; lloc on demanava almoina). Sants Just i Pastor (Isabel Rosés el coneix i l’ajuda; la seva casa encara existeix a la placeta). Carrer dels Sombrerers (estudis de llatí), carrer Templers i carrer Palau, 3 (residència jesuïta amb objectes atribuïts a Ignasi). Casa de l’Ardiaca (residència de Francesc de Borja com a virrei abans d’entrar a la Companyia de Jesús). Santa Teresa d’Àvila: Any jubilar i rutes • Any Jubilar Teresià especial de 19 mesos: del 12/03/2022 al 15/10/2023 (coincidint amb el 400è aniversari de la canonització i el fet que el 15/10/2023 cau en diumenge). • Context jubileus: Compostela, Liébana (Sant Toribi) i Àvila quan la festa cau en diumenge. Les Petjades de Santa Teresa (en cotxe) • Ruta per 17 ciutats on va fundar convents: Àvila, Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Pastrana, Salamanca, Alba de Tormes, Segovia, Beas de Segura, Sevilla, Granada, Caravaca de la Cruz, Villanueva de la Jara, València, Sòria i Burgos. • Recomanació de primavera per clima i paisatge. Camí de Santa Teresa (a peu) • D’Àvila a Alba de Tormes (~115 km): opcions de 3, 5 o 8 etapes (25–30 km/dia; 7–8 h; desnivells suaus 60–100 m). • Parades clau: Duruelo (fundació) i Fontiveros (naixement de Sant Joan de la Creu). Credencial amb 4 segells per validar el camí. Ruta Teresiana per Àvila (urbana) • Muralles (s. XIII) i catedral-fortalesa (adherent a la muralla). Ruta guiada especial de guies oficials. • Llocs imprescindibles: Convent de Santa Teresa (casa natal) i Monestir de l’Encarnació (professió; inici de la reforma carmelitana). Convent de Sant Josep (primera fundació) i Los Cuatro Postes (episodi infantil amb Rodrigo). Plaça Major (Plaça de Santa Teresa) i compra de les yemas de Santa Teresa. Barcelona teresiana: el col·legi de les Teresianes (Gaudí) • Carrer Ganduxer, 36: convent-escola projectat per Antoni Gaudí (1888–1890) per a les Teresianes de Sant Enric d’Ossó. • Arquitectura: maó vist econòmic, arcs catenaris, interiors encalats i lluminosos, forja i ceràmica; inspiració en “Les Morades” (Castell Interior). Als merlets, birrets de doctora de l’Església. • Edifici privat (no visitable habitualment); possible obertura puntual a 48h Open House. Devocions de Sant Just i Sant Pastor Òsca (Huesca) i San Pedro el Viejo • Relíquies traslladades des de Nocito el 1499 a San Pedro el Viejo (romànic amb claustre; sepulcres d’Alfons el Batallador i Ramir el Monjo). • Arquetes de fusta policromada per a Sant Just i Sant Pastor; iconografia abundant a catedral, Sant Llorenç i altres. • Consell pràctic: presentar-se com a peregrí (l’experiència pot facilitar explicacions i materials). Altres indrets destacats • Son (Alt Àneu, Pallars Sobirà): església romànica adossada a muralla; retaule gòtic (s. XV) amb escenes del martiri dels sants. • Olleros de Pisuerga (Palència): església rupestre excavada a la roca; devoció viva amb romeria i paelles a l’agost. • Ermita al Pasteral (La Cellera de Ter, la Selva): ermita (s. XII) vinculada al monestir de Santa Maria d’Amer, entorn boscós. • Basílica de Sant Just i Pastor (Barri Gòtic, Barcelona): si es pot pujar al campanar, vistes magnífiques de la ciutat. Tancament • El programa tornarà al setembre; emissió habitual dissabtes a 10:30 h (Ràdio Sant Just, 98.1 FM). • Desig de bones vacances i invitació a compartir com han anat les rutes suggerides.

  • 29'

    Veus Parròquia del 8/6/2022 — Crisi de refugiats d’Ucraïna: resposta de Càritas, protecció temporal i acollida a Catalunya

    Panorama general Aquest episodi de Veus de la Parròquia recull les idees clau de la xerrada de Francesc Arnaiz (Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat) sobre la crisi de les persones refugiades arran de la guerra d’Ucraïna. S’hi expliquen la definició i evolució del concepte de “refugiat”, la resposta de Càritas (in situ i als països veïns), dades i perfils de la població desplaçada, el marc legal europeu (amb la protecció temporal), el pla estatal d’acollida a Espanya i el paper de Càritas a mitjà termini. L’episodi incorpora també testimonis al terreny des de Polònia i acaba amb una crida a l’hospitalitat. Punts destacats (takeaways) • Càritas Espanyola ha mobilitzat 3,1 M€ per a Ucraïna i 700.000 € per a Romania, Moldàvia i Polònia; Càritas Sant Feliu ha transferit 40.000 € dins d’aquest paquet. • Càritas Ucraïna ha atès >600.000 persones; el 64% són dones. Hi ha 10,5 milions de persones desplaçades (internes i externes) i 24 milions necessiten ajuda humanitària. • La protecció temporal a la UE (activada per primer cop) permet moure’s 90 dies, i dóna accés a residència i treball fins a 3 anys. • El pla estatal d’acollida a Espanya s’estructura en Fase 0 (30 dies), Fase 1 (6 mesos) i Fase 2 (6 mesos), orientades a cobrir necessitats bàsiques i assolir l’autonomia. • Càritas aposta per enviar diners a les Càritas locals (no material), per eficiència i adequació a necessitats reals. Definicions i context Què és una persona refugiada? • Evolució del terme: avui inclou motius per persecució (ètnia, religió, orientació sexual, opinions polítiques, grup social), conflicte armat, violència generalitzada, violacions de drets humans i desastres. • Idea clau: els motius canvien amb el temps i la definició s’ha ampliat per reflectir noves realitats. Resposta de Càritas Coordinació i finançament • Càritas treballa via la xarxa de Càritas locals (potencial de ser Església present arreu). • Creació de comitès de crisi i resposta articulada a través de Càritas Internationalis. • Pressupost activat: 3,1 M€ per a Ucraïna i 700.000 € per països veïns; aportacions locals (p. ex., 40.000 € des de Sant Feliu). Acció a Ucraïna (in situ) • Prioritats: necessitats bàsiques (aliments, medicines), allotjaments d’emergència, informació fiable sobre rutes d’evacuació i recuperació d’habitatges quan és possible. • Obertura de centres d’acollida a l’oest d’Ucraïna per a perfils vulnerables (gent gran, discapacitats) amb estades de fins a 6 mesos. Acció als països veïns • Romania, Moldàvia i Polònia absorbeixen un flux massiu; moltes persones opten per quedar-se prop de la frontera per poder tornar aviat. • Desplegament de voluntariat i dispositius d’acollida en estacions i passos fronterers a Polònia (Przemyśl i Korczowa). Testimonis al terreny "I try to make people feel comfortable… give them meals… coffee, tea… blankets… Most time is like two days… they sleep for one night and then the next day [they take a] train…" — Michelle, voluntària a l’estació de Przemyśl "For now the most important for them is just to be in the same place." — Alicia, voluntària a un pas fronterer a peu (Korczowa) • Clau humanitària: acollida de trànsit (1-2 nits) i atenció prioritària a mares i infants; cobertura de béns bàsics (alimentació, roba, material mèdic) i derivacions. Dades i magnitud de la crisi • >600.000 persones ateses per Càritas Ucraïna; 64% dones (molts homes s’han quedat per combatre). • 10,5 milions de desplaçats (interns i externs) i 24 milions de persones necessitades d’ajuda humanitària. • Xarxa a Ucraïna: ~60 punts de Càritas operatius (dues Càritas catòliques: ritus grec i ritus llatí). Riscos elevats per a voluntariat i personal. Marc legal a la UE: protecció temporal vs. asil • Abans: l’asil exigia demanar-lo al primer país d’entrada (problemes de quotes i fronteres tancades en crisis com Síria/AFG.). • Ara: activada la protecció temporal (norma del 2001, mai usada fins ara) que permet moure’s 90 dies per l’espai Schengen i registrar-se on hi hagi vincles (família/contactes), amb residència i treball fins a 3 anys. • Implicació: accés ràpid a drets i reducció de colls d’ampolla als països fronterers. Pla estatal d’acollida a Espanya • Objectiu: cobrir necessitats bàsiques i acompanyar cap a l’autonomia. • Fase 0 (30 dies): primera acollida i tramitació via Creu Roja, CEAR i entitats concertades (cita prèvia a Barcelona i comissaries habilitades fora de l’AMB). • Fase 1 (6 mesos): manutenció, atenció social i psicològica, aprenentatge de la llengua, formació i orientació laboral; coordinació amb serveis socials municipals (p. ex., bancs d’aliments en conveni). • Fase 2 (6 mesos): suport a l’autonomia (allotjament, ajuts econòmics) si no s’ha trobat feina; sortida del pla si ja s’assoleix autonomia. Recomanacions i rol de Càritas • Prioritzar que les persones refugiades entrin al pla estatal per garantir drets (residència, feina) i itineraris d’inclusió. • Coordinar respostes i derivar cap als circuits oficials; evitar iniciatives aïllades. • Enviar diners (no béns) a les Càritas locals per eficiència logística i adequació a necessitats reals. Missatge final • L’episodi s’emmarca en el curs “Hostilitat i Hospitalitat” i conclou amb una crida a ser hospitalaris i a mantenir el compromís amb les persones desplaçades.

  • 29'

    Veus Parròquia del 1/6/2022 — Paraules d’Arcadi: activisme, educació i justícia global — del 15M i el 0,7% a la banca ètica i la renda bàsica

    Context i convidats • Programa setmanal “Veus de la Parròquia” amb la participació d’Angelina Gasull i Jesús Castro. “Paraules d’Arcadi”: el llibre i el llegat d’Arcadi Oliveres • Llibre coral amb memòria, pensament i proposta: què hem après del món i com podem actuar. • Retrat d’Arcadi: analista social, referent pacifista, cristià coherent i activista incansable per la pau, els drets humans i la justícia global. • Vigència del missatge: no caduca; orienta sobre el funcionament desitjable de la societat i inspira líders i ciutadania. “Cal ser activista, no estar quiet.” Activisme i moviments socials destacats d’Arcadi • 15M (2011): implicació activa arran de la crisi de 2008 (atur, pèrdua d’habitatge i futur truncat), amb acampades a Plaça Catalunya i Madrid. • Campanya del 0,7% (1994): denúncia de la baixa AOD i de les relacions Nord–Sud; reclama condonació del deute perquè la cooperació no quedi anul·lada pel servei del deute. • Llei d’estrangeria (2011): tancament a l’Església del Pi; s’aconsegueixen 1.300 regularitzacions i una gran sensibilització social, precedent de “Volem acollir”. • OTAN (1986): campanya crítica amb l’entrada d’Espanya. • Marxa de la Llibertat (1976): llibertat, amnistia i Estatut; en el context de la fi del franquisme i de les lluites contra les execucions polítiques (p. ex. Puig Antich). • Guerra de l’Iraq (2003): mobilització massiva per la pau. • 2019: marxes per la llibertat dels presos polítics a Catalunya. • Desarmament: implicació sostinguda en la lluita contra la indústria armamentista. Educació com a palanca de canvi • Per a Arcadi, l’educació és la clau transformadora per canviar valors, relacions i maneres de viure; combina educació formal i informal (la vida com a aprenentatge continu). Quatre pilars educatius essencials • Pau i noviolència: valor bàsic; qüestiona què entenem per violència (del “cremar contenidors” als desnonaments com a violència estructural). Reflexiona sobre jocs i llenguatge de “matar/guanyar–perdre”. • Sostenibilitat: consciència ecològica treballada a l’escola; infants que ja expliquen el reciclatge i el consum responsable. • Migracions, racisme i xenofòbia: crítica a la gestió europea (camps com Lesbos, morts al Mediterrani) i al tracte diferent a refugiats d’Ucraïna vs. persones subsaharianes o de Síria. • Persones vulnerables: la pandèmia accentua la pobresa i la fragilitat; recorda que tothom pot caure en vulnerabilitat per factors externs. “Hem d’acollir a l’altre pensant que cap terra és de ningú i que totes les persones són mereixedores de vida.” Fonts de l’educació • Família: primera transmissora de valors; coherència família–escola accelera la cohesió de valors. • Escola (formal i no formal): professorat que marca mirada i valors; Arcadi transforma visions econòmiques amb una ètica solidària. • Mitjans i xarxes: preferència pels mitjans independents (sense lobbies ni partits); les xarxes informen/desinformen — cal filtre crític i reflexió. Missatge, coherència personal i propostes de transformació • Coherència: finances personals i estalvis alineats amb valors (evitar armes; apostar per projectes ecològics i socials). • Esperança: no defallir en la construcció d’una societat més justa; cultivar la confiança en la capacitat transformadora. • De l’individual al col·lectiu: les accions petites, sumades, sacsegen consciències i poden canviar el sistema, tot i que els resultats arribin lentament. Solucions concretes que proposa • Banca ètica vs. banca tradicional. • Economia social i solidària i cooperativisme vs. model capitalista concentrador. • Consum responsable vs. consumisme excessiu. • Igualtat de gènere en tots els àmbits. • Redistribució de la riquesa i Renda Bàsica Universal per combatre la concentració extrema del capital. Idees clau per emportar-se • La pau, la dignitat humana i la justícia global com a brúixola moral. • L’educació integral (família–escola–mitjans) com a motor de canvi. • L’activisme perseverant — amb coherència i esperança — és imprescindible per transformar la realitat.

  • 28'

    Veus Parròquia del 25/5/2022 — Sapiens a Paraula Viscuda: llibertat vs igualtat (amb fraternitat), revolució agrícola, imaginari col·lectiu i reptes digitals

    Context i convidat • Presentació del programa Paraula Viscuda i de la col·laboració amb l’invitat, el fisioterapeuta Màrio Martínez Carrasco. • Perfil de l’invitat: arrelat a Sant Just Desvern, experiència professional a França i visió humanista del seu ofici, treballant “amb persones”. Per què “Sapiens” (Yuval Noah Harari)? • Llibre que combina biologia, filosofia i història per entendre “com som” els humans, tant a nivell individual com col·lectiu. • Enfoc didàctic i clar: explicacions accessibles que ajuden a llegir la història humana com un procés continu i documentat. Llibertat, igualtat i fraternitat • Debat central: la tensió entre llibertat i igualtat. Quan creix la llibertat, la igualtat es pot “desdibuixar”, i viceversa. • Clau suggerida: reforçar la fraternitat per mitigar aquesta tensió i afavorir una igualtat “amb cura i afecte”. • Idea complementària: valorar cada persona segons capacitats i diferències, evitant marges d’exclusió. De caçadors-recol·lectors a agricultors: qui domesticà a qui? • Contrast entre societats nòmades i agràries: diversitat alimentària, mobilitat i resiliència vs. dependència d’un sol cultiu, acumulació i defensa de la terra. • Pregunta provocadora de Harari: > “¿El hombre domesticó al trigo o el trigo domesticó al hombre?” • Apunts de salut: canvis d’hàbits i alimentació que poden explicar desajustos metabòlics actuals. Imaginació i mites compartits • El tret distintiu del sapiens: la imaginació per crear realitats intersubjectives (religions, lleis, diners, nacions, amor) que coordinen grups grans. • De l’individual al col·lectiu: la cooperació massiva entre grups i idiomes diversos ha fet del sapiens l’espècie dominant. • Anècdotes etnològiques: pràctiques de paternitat compartida en tribus com a forma de cohesió social. Ficcions modernes, discriminació i narració objectiva • Ordres econòmics i geopolítics actuals com a acords imaginaris: funcionen perquè “hi creiem” col·lectivament. • Lectura d’un passatge sobre discriminació racial als EUA: l’autor mostra com dades esbiaixades poden justificar prejudicis, remarcant la importància del context. • Estil de Harari: clar, didàctic i objectiu, exposa fets i dona al lector la llibertat d’interpretació. Evolució vs tecnologia: el desfasament actual • La tecnologia avança més ràpid que la nostra evolució biològica, generant desajustos en salut (p. ex. obesitat) i comportament. • Digitalització i sociabilitat: multiplica la capacitat de coordinar-nos, però pot afeblir la proximitat i la fraternitat; proliferació de fake news i expressió sense filtres. • Pros i contres de la hiperconnexió: del telèfon “d’abans” a partides d’escacs amb algú de l’altra banda del món; robots en medicina i automatització creixent. Aprenentatge personal de l’invitat • Efecte principal: cura d’humilitat. Som “un més” en el planeta; la pandèmia ho ha evidenciat. • Aplicació pràctica: prendre distància i relativitzar la centralitat humana i personal. • Recomanació: l’invitat recomana llegir “Sapiens” per la seva claredat i capacitat de síntesi històrica. Tancament i nota religiosa • Referència litúrgica a l’Ascensió i agraïments. • Cita final destacada: > “Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir les pistes de l’antropòleg Yuval Noah Harari.”

  • 28'

    Veus Parròquia del 18/5/2022 — Capella de Santa Llúcia, el salpàs de Sant Just, l’entronització de la Moreneta i la memòria de les escoles Núria

    Resum general Aquest episodi recorre quatre eixos principals: la Capella de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona i la seva restauració recent; la tradició del salpàs a Sant Just; el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) amb una descripció del tron de plata; i la història de les escoles Núria (1933–1996). El relat combina context històric, patrimoni artístic, memòria popular i educació local. Capella de Santa Llúcia (Catedral de Barcelona) Devoció i llegenda de la santa • Santa Llúcia (Siracusa, màrtir del 304) i la tradició dels ulls arrencats, patrona de la vista i de les modistes. • Relíquia venerada a Barcelona el 13 de desembre; antigament hi havia grans cues al carrer del Bisbe. • Connexió amb la Fira de Santa Llúcia (des de 1786), clàssica per al pessebre. "El dia de Santa Llúcia, les modistes no cosien i anaven a venerar la seva patrona." Història, arquitectura i art • Capella iniciada el 1257 (bisbe Arnau de Gurb) i acabada el 1268, anterior a l’actual catedral; estil romànic tardà amb campanar d’espadanya. • Dedicacions: primer a les santes verges; des del segle XVI, a Santa Llúcia. • Elements destacats: - Sepulcre d’Arnau de Gurb (s. XIII; descobert i restaurat el 1891). - Sepulcre de Francesc de Santa Coloma amb calvari de pedra i fons de vidre, a la manera dels germans della Robbia. - Altar modern i gran reixa; imatge de Santa Llúcia amb el platet dels ulls; pintures d’estètica romànica (amb Santa Cecília, Santa Eulàlia, Santa Maria Goretti, Santa Madrona). - Façana amb porta semicircular i arquivoltes esculpides amb plantes medicinals de la flora mediterrània per guarir malalties dels ulls. Restauració recent (2009–finals) • Deteriorament accelerat des de 2007 per pluja àcida i pas del temps; inici de restauracions el 2009 (recollida d’aigües, gàrgoles). • Restauració a càrrec d’ECRA (restauració arqueològica); restauradores Anya Ordóñez i Marina Calo. • Recuperació del timpà: oli sobre tela de Joan Llimona (inici s. XX), netejat d’un vernís ennegrit; imatge de Santa Llúcia vestida de blanc com a jove romana. • Pendent final: restaurar les campanes (mitjan s. XIX, Isidre Pallés) i retornar-les a l’espadanya. Tradició del salpàs a Sant Just Origen i significat • El salpàs és un signe de benedicció i protecció de cases rurals durant Pasqua (sal mullada amb aigua beneïda): símbols de purificació, conservació i hospitalitat. • Arrels en rituals romans i en la benedicció de les llars jueves per Pasqua. Ritual i memòria (anys 60) • Dimarts de Pasqua: el capellà beneïa la sal amb candela, la barrejaven amb aigua baptismal i l’espersionaven sobre portes, quadres, camps i bestiar. • Escolanets repartien palmes beneïdes per fer-ne creus de protecció a portes i finestres. • A Sant Just (anys 60): mossèn Martorell, dos escolanets i el salpacer (recipient metàl·lic) amb sal i aigua; amb una cullera de fusta deixaven una cullerada de sal al dintell de la porta. • Record personal de les camines llargues a les masies i del declivi del costum amb el pas del temps. 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) Context i mobilització popular • El 27 d’abril de 1947: entronització de la Moreneta en tron de plata per subscripció popular; més de 70.000 assistents. • Més enllà del culte: acte de reconciliació nacional en plena postguerra; primer acte públic on es parlà, breument, en català sota el franquisme. • Impuls: pare Adalbert Franquesa; edició de 3 milions d’estampes per recollir donatius (plata i or, coberts de comunió, etc.). Creació de la comissió Abat Oliva amb figures com Josep Benet, Joan Reventós, Alexandre Cirici, Jordi Bonet i Armengol, entre d’altres. El tron de plata: disseny i iconografia • Disseny: Francesc Folguera (arquitecte) i Josep Ubiols (dibuixos); execució escultòrica de Roca i orfebres; inspirat en el retaule perdut dels ducs de Cardona (s. XVI). • Relleus que narren la vida de Maria (Nativitat; Visitació). Inscripció en llatí sobre fons vermell: "Tu ets l'honor del nostre poble" • Corones, llira i ceptre oferts pel poble; Sant Jordi i Sant Miquel amb escuts de Catalunya i Montserrat; Sant Iscla i Santa Victòria (copatrons); bisbats de Catalunya amb Sant Pere i Sant Pau. • Al sòcol (pedra de Montserrat), una arqueta amb 54 pedres recollides als 54 cims pels escaladors, símbol de totes les muntanyes. • Parets amb mosaics venecians (Ubiols; Santiago Padrós): Crucifixió (Maria, Mare de tots) i Pentecosta (Maria amb els apòstols). Personatges: Bernat de Boil, Jaume I, Carles V, Torres i Bages, Verdaguer, Gaudí, Dorotea de Chopitea. Llànties votives i curiositats • Llànties votives ofertes per viles, comarques, gremis i entitats (p. ex. catalans de Xile, Colòmbia, Filipines, l’Alguer, colles sardanistes, Barça, Ràdio Barcelona, Cooperativa del Taxi, Baix Llobregat). • Esment d’una possible llegenda sobre la llàntia del rei moro portada per Joan d’Àustria (pendent d’explicar en un altre episodi). Història de les escoles Núria (1933–1996) Fundació i projecte • Iniciativa de mossèn Antonino; inaugurades el 4–5 de novembre de 1933; nom en honor de la Mare de Déu de Núria. "Mireu com la nina dels vostres ulls les escoles Núria... no són cap obra superflua..." • Model d’ensenyament modern amb valors cristians (humanisme cristià) per contrapesar l’oferta laica de l’Ateneu. Construcció, accés i creixement • Ubicació al c. Bonavista, 100 (compra: 100.000 pessetes); primeres aules de pàrvols a la planta baixa; ràpidament, primer pis (1934–35) amb aules separades per nois/noies. • Accés inclusiu: matrícula de totes les classes socials; quotes rebaixades i beques quan calia. • Solució jurídica: patronat escolar (1934; escriptura per 200.000 pessetes; compra total el 1952) per garantir la continuïtat més enllà de canvis rectorals. Guerra, postguerra i ampliacions • Durant la Guerra Civil: unificació en escoles laiques, classes mixtes i per edats. • Des de 1939: retorn a la parròquia; classes nocturnes per joves de 14 anys que havien de treballar i havien patit mancances educatives. • Ampliacions: segona planta (1958–59) i nou espai tipus prefabricat sobre l’altre edifici (1962–63). Canvi d’uniformes: bates de quadrets (rosa nenes, blau nens). Dificultats i tancament • Penúries econòmiques recurrents; resistència del patronat a l’absorció per l’administració. • Amb la baixa natalitat i la millora de l’escola pública, passen a gestió d’una associació de pares. • Incapacitat d’adaptació a noves lleis d’educació per a un centre petit: tancament definitiu el 26 de juliol de 1996. • Valor sentimental: amb el tancament, “desapareix” una part de la història de Sant Just.

  • 26'

    Veus Parròquia del 11/5/2022 — Hospitalitat vs. hostilitat: migració a Mèxic, drets humans, crim organitzat i megaprojectes sota López Obrador

    Resum executiu Conversa amb Nathaniel Hernández, defensor de drets humans a Chiapas (Mèxic), sobre la migració a la frontera sud, el tracte institucional a persones migrades, l'impacte del crim organitzat, la regressió en llibertats sota l’actual govern i la controversia pels megaprojectes. Es tanca amb propostes de solidaritat des de Catalunya i el cas de Kenny Hernández. "estamos en un limbo... las personas migrantes que ingresan al territorio mexicano" "son tratados de forma inhumana y degradante" "solo en enero y febrero... han asesinado a nueve colegas periodistas" Context i convidat • Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Tema marc: Hospitalitat vs. hostilitat i l’acollida a persones migrades • Convidat: Nathaniel Hernández, coordinador del Centro de Derechos Humanos Digna Ochoa (Chiapas) • Àmbits de treball: defensa del territori davant megaprojectes extractius, suport a persones defensores comunitàries i monitoratge de migracions a la frontera Guatemala–Mèxic Migració a Mèxic: fluxos, tracte i riscos Fluxos recents per la frontera sud • Entrades massives de persones centreamericanes, caribenyes, africanes i cubanes amb destinació principal als EUA o Canadà • Motiu: força major (violència, crisi econòmica/social, inseguretat) Tracte de les autoritats mexicanes • Discriminació, estigmatització i racisme en l’atenció oficial • Obstacles a asil/refugi, manca de degut procés i seguretat jurídica • Negació o insuficiència d’ajuda humanitària "hay una omisión del Estado mexicano para... garantizar las solicitudes de asilo, refugio..." Crim organitzat i riscos al trajecte • Control territorial de cadenes criminals i mafies; connivència en zones • Riscos amb policia, delinqüència i càrtels al llarg de Mèxic Xifres clau • Aproximadament >300.000 persones han ingressat per la frontera sud en l’últim any (i l’anterior), amb moltes dones, nens i famílies • >150.000 deportacions anuals segons xifres oficials mexicanes (dades que podrien estar infra/sobreestimades) Deportacions i centres de detenció • Centres de detenció amb incomunicació, sense assistència consular ni garanties de degut procés • Tractes inhumans i degradants denunciats Territori i drets humans a Chiapas Tasca del Centre Digna Ochoa • Acompanyament a comunitats davant megaprojectes extractius i a defensores comunitàries • Documentació i monitoratge del context migratori a la frontera sud Impunitat i sistema de justícia • Impunitat i corrupció elevades limiten l’efectivitat de l’advocacia • Els drets s’asseguren sobretot a qui pot pagar defensa legal Situació per territoris • Chiapas, Oaxaca i Ciudad Juárez comparteixen un patró de violència i presència de càrtels • Denúncia de col·lusió entre crim organitzat i actors de l’Estat en diversos territoris Seguretat per al turisme • El turisme és generalment segur amb precaucions, però hi ha zones de violència alta (nord de Chiapas, Oaxaca, Guerrero) • Tracte habitualment acollidor al visitant, sense negar riscos puntuals Relació amb el govern i regressió de drets Pressió sobre defensores i periodistes • Entitats com el Centre Digna Ochoa denuncien l’actuació d’autoritats i alcen la veu en espais públics • Context d’alt risc per a defensores: amenaces, estigmatització i ús del sistema de justícia per silenciar-les • Regressió en llibertat d’expressió i ofici periodístic; 9 periodistes assassinats (gener–febrer d’aquest any) Experiència personal del convidat • Tres empresonaments, períodes fora de Chiapas per protecció de la vida i llibertat • Escenari actual: criminalització i risc per a moltes persones defensores i periodistes Megaprojectes i polarització social • Projectes com extractius i una via fèrria nord–sud generen divisió • Comunitats afectades directament: majoritàriament oposades • Altres sectors impulsen la implementació, fet que aguditza la tensió i la violència Què podem fer des de Catalunya • Difusió del context mexicà i de casos concrets • Accions de solidaritat: enviament de cartes a autoritats, campanyes en xarxes • Exigència de llibertat per a persones empresonades injustament, com el cas de Kenny Hernández (condemnada a 20 anys) • Implicació d’entitats locals (p.ex., Justícia i Pau, Sant Just Solidari) per amplificar la pressió pública Tancament i mirada regional • Paral·lelismes amb Nicaragua (Camoapa) i la Centreamèrica en general: deficiències democràtiques i context de risc compartit