Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

181-192 de 488
  • 28'

    Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres

    Resum executiu • Mònica Parra Ràfols explica el seu camí de fotògrafa a voluntària i el naixement del llibre “Migrar i resistir”, que humanitza històries més enllà de les xifres. • Experiències sobre el terreny a Sèrbia-Croàcia (The Game), Grècia i Lesbos, Canàries, Ceuta/Melilla i Calais, amb èmfasi en violència policial, condicions extremes i vincles humans. • Denúncia de la militarització i l’externalització de fronteres: Frontex, acords amb Turquia, Líbia, Marroc i Senegal; i el paper dels mitjans en blanquejar discursos. • Límits del voluntariat: “> estem posant tiretes” davant d’un problema polític que requereix vies legals i segures i acollida. • Impuls a la cooperació local (projecte legal a Lesbos) i a la participació ciutadana. • Crida final: reforma de la Llei d’Estrangeria, mirar les causes estructurals i reconèixer la vulnerabilitat comuna. Trajecte personal: de la fotografia al voluntariat • 2015, crisi a Europa: de vacances a Polònia i passant per Hongria, veu el drama i comença fotografiant amb el col·lectiu Fotomovimento. • Transició a l’acció: davant la magnitud, deixa de centrar-se només en fotos i es fa voluntària en diversos espais. • Arrels familiars: descobriment de la pròpia història familiar de migració i refugi (camp d’Argelers, França). • Naixement del llibre: d’apunts de camp a voluntat d’explicar “> Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida”. Terreny i impactes • Frontera serbo-croata: “The Game”, violència policial, despossessió (mòbils, sabates) i clima extrem. • Vincles i pèrdues: amistats que esdevenen “segona família”; el cas d’Abram (Eritrea), desaparegut després d’un ingrés psiquiàtric i presumpta deportació. Estat de les rutes i fronteres • Entrades constants per Grècia i Itàlia; Canàries com a punt crític (arribades amb mortalitat i salut greument compromesa). • Frontera Polònia-Bielorússia: fred extrem, morts per congelació i resposta amb noves tanques. Voluntariat, assistència i incidència • Impacte immediat: aliment, roba, acompanyament emocional. Límits estructurals: “> són tiretes”. • Necessitat de solucions polítiques: obrir vies legals i segures i acollir. • Petits avenços: autorització de treball per a menors extutelats a Espanya. • Criminalització de rescats: ONG com Open Arms afronten judicis, bloquejos i riscos (fins i tot trets a zones com Líbia). El llibre “Migrar i resistir” • Clau del llibre: humanitzar i posar noms, vides i somnis allà on només veiem xifres. • Disponibilitat: editorial Descontrol i llibreries cooperatives/independents a Catalunya; versió castellana i traducció a l’anglès pro bono. • Transparència de costos: desglossament del preu final — “> Transparència pura i dura”. Cooperació local i assistència legal • Projecte a Lesbos (grup d’advocats): garantir traducció, informació en deportacions, i suport en sol·licituds d’asil/protecció. • Procés participatiu a Sant Just: 50 persones, 126 vots; bon inici per implicar la ciutadania. Militarització, control i mitjans • Frontex: increment de pressupost, devolucions en calent, i lògica de seguretat per damunt de drets humans. • Ceuta/Melilla: control intens a fotoperiodistes i activistes; persecució i vigilància. • Mitjans generalistes: blanqueig del feixisme i dependència de subvencions; reclam de periodisme valent i alternatiu. Educació i causes estructurals • Tasca pedagògica: xerrades a escoles, biblioteques i centres cívics per explicar el fenomen. • Mirar l’origen: espoli a Àfrica, guerres a Síria, Afganistan, l’Iraq, o la pesca a Senegal afectada per flotes externes. Calais i la mobilitat humana • Calais: desallotjaments cíclics, però la mobilitat continua (Canal de la Mànega). Cal normalitzar la migració i dignificar les vides. Tancament i crida • Vulnerabilitat comuna: el conflicte amb Rússia recorda que qualsevol pot haver de fugir “d’un dia per l’altre”. • Reformes: canviar la Llei d’Estrangeria, evitar persones sense papers ni ajudes. • Impacte del llibre: ajuda l’entorn a entendre el patiment i el pes emocional de qui ho ha viscut de prop.

  • 30'

    Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just

    Visió general Conversa entre Núria i Dolors Cardona (Grup Justícia i Pau de Sant Just) al voltant de l’aigua dolça com a dret comú, els reptes de la contaminació i les preses, les arrels espirituals del respecte a la creació i la rica cultura de l’aigua a Sant Just Desvern. "Més de mil milions de persones al món no tenen garantit el dret de l’aigua; 20.000 persones moren diàriament, majoritàriament infants" (segons Nacions Unides) Aigua dolça vs. aigua potable Idees clau • Només el 3% de l’aigua del planeta és dolça (el 97% és salada); el cos humà és aproximadament 75% aigua. • L’aigua dolça prové de rius, llacs, aigües subterrànies, gel i del cicle de l’aigua (evaporació–pluja–infiltració). • El pas a aigua potable es fa necessari quan l’aigua dolça es contamina (domèstica, agrícola, industrial o natural) i cal tractar-la per a ús humà. Usos i salut • Beure, higiene, alimentació i agricultura depenen d’aigua dolça segura. • La manca d’aigua segura comporta malalties, avortaments i malformacions en zones afectades (exemples esmentats: rius contaminats a l’Índia). Preses i grans infraestructures: beneficis i danys Impactes ambientals i socials • Les preses poden ajudar a regular i emmagatzemar aigua, però els megaprojectes comporten desplaçaments forçosos, alteració de cabals, biodiversitat i economies locals. • Cas destacat: Presa de les Tres Gorges (Xina), emmarcada en una estratègia per triplicar potència hidroelèctrica, amb reubicació de poblacions i pèrdua d’història i arrelament. • Analogies amb la concentració de mercat: risc de poder i dependència quan desapareixen els petits productors. "Les preses s’han de fer en mesura, sense castigar la terra ni els rius" Causes de contaminació de l’aigua Factors principals • Urbanístics i d’infraestructura: aparcaments subterranis i excavacions que trenquen vetes d’aigua i les contaminen. • Canvi climàtic: augment de temperatura, desgel, sequeres endèmiques (ex. zones d’Àfrica) i migracions climàtiques. • Domèstic i agrícola: detergents, pesticides, adobs i purins → necessitat de depuració. • Industrial: abocaments il·legals → mort de fauna i flora; malgrat controls i multes, el risc persisteix. • Naturals: activitat volcànica (ex. La Palma) amb cendres i gasos que contaminen pous i cursos d’aigua. Conseqüències i denúncies • Canvi dels cabals i rius quasi secs per menors pluges i preses. • Dessecació d’aiguamolls i trencament de corredors d’aus migratòries. • Sobreexplotació d’aqüífers i 50.000 grans preses construïdes al segle XX (dades de la Comissió Mundial de Preses). • Privatització de l’aigua: del bé comú al negoci, en part per la necessitat de tractaments. Iniciatives i esperança Recuperacions i lluites • Riu Besòs: sensibilització ciutadana i gestió que permeten recuperar aigües subterrànies (ex. Santa Coloma). • No trasvasament de l’Ebre: mobilització sostinguda per preservar el Delta i la seva biodiversitat. • Salinització del Llobregat: impacte de les mines de potassa del Bages; conscienciació i passos positius en marxa. • Moviment veïnal a l’Àrea Metropolitana de BCN: protesta contra increments abusius del rebut de l’aigua. Cultura de l’estalvi • Mesures domèstiques d’estalvi d’aigua: airejadors, reutilització d’aigua freda de la dutxa per al vàter, educació cívica en episodis de sequera. Mirada espiritual: Laudato si i ecoparròquies • Des de Justícia i Pau i a la llum de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, l’aigua és do i bé comú que demana respecte, cura i compromís. • Impuls de ecoparròquies: aplicar principis d’ecologia integral a la vida comunitària i quotidiana. "L’aigua és un do, un bé comú per a tothom; tothom hi té dret" Cultura de l’aigua a Sant Just Desvern Patrimoni i geografia • Entorn de Collserola (Micorella) amb fonts a la part alta (Font del Ferro, del Rector, de la Beca) i abundància històrica d’aigües subterrànies. • Des de l’edat mitjana i especialment als segles XVII–XVIII, masies amb mines i pous d’aigua: base per a l’horta i l’autosuficiència. Oficis i gestió • L’ofici de minaire (finals XIX–inici XX): manteniment i qualitat de les mines d’aigua. • Conduccions històriques menors cap a Esplugues; paper d’exploradors locals (ex. grup dels "Rats Penats") i tècnics municipals en el coneixement de les mines. Risc de conflictes i cloenda • L’aigua pot esdevenir focus de conflictes i guerres si escasseja o es gestiona injustament (esment: Israel–Palestina). • Crida a una gestió en mesura, al respecte del bé comú i a la corresponsabilitat ciutadana.

  • 29'

    Veus Parròquia del 19/1/2022 — Paraula Viscuda: Néixer de dalt (Joan 3), Salm 119 i els “vectors” de l’amor i el perdó — de paraules a fets

    Context i convidat Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Conducció: Montserrat Giró (Montse) i Lina • Convidat: Joan Marull i Ernest, enginyer i col·laborador parroquial a Sant Just. • Presentació del convidat i del format: lectura d’un fragment bíblic i comentari vital • Temes del dia: Evangeli segons Sant Joan 3 (Nicodem) i Salm 119 (vv. 97–112) Evangeli de Joan 3 (Nicodem): néixer “de dalt” Lectura i clau principal "En veritat, ningú no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit." "El vent bufa allà on vol... així passa amb qui neix de l’Esperit." • Idea central: néixer “de dalt” = deixar-se transformar per l’Esperit i la fe • El baptisme com a entrada a la comunitat i camí de vida nova Pistes de lectura i vida • Fe que il·lumina la vida: canvia la mirada i prioritza el gran manament: estimar • Dos “vectors” per a l’home nou: amor i perdó (també cap a un mateix) • Nicodem de nit: recerca sincera amb prudència/por; camí de confiança progressiva • “De dalt” vs “de baix”: distingir valors espirituals de modes o criteris purament humans • Ser “mestres” pel testimoni: menys paraules, més exemple de vida coherent Salm 119 (vv. 97–112): la Paraula com a llum i saviesa Preceptes que alliberen "Com estimo la teva Llei… Gràcies als teus manaments tinc més seny…" • La Llei/preceptes, entesos espiritualment, formen una bona praxis de vida • Contra la simplificació: no és restricció, és camí de saviesa i felicitat Treballar la fe i escoltar l’Esperit • La fe es nodreix i es treballa; l’Esperit hi és, però cal escoltar-lo (silenci, pregària, meditació) Perdó i compassió • Imprescindible perdonar: primer a un mateix (humilitat), després als altres • El perdó autèntic va amb compassió; no és prepotència, és reconèixer la pròpia petitesa Llum en el sofriment i la providència "La teva paraula és llum dels meus passos." • El camí cristià inclou penes i espines; acollir-les amb confiança en la Providència • La pandèmia recorda la fragilitat humana i desmunta la prepotència Fidelitat enmig de paranys i seduccions "M’han parat una trampa els injustos, però no em desvio dels teus preceptes." • Viure la fe en un món amb enganys efímers; serenitat i fermesa en l’aliança • L’“alegria del cor” neix de la fidelitat a la Paraula De paraules a fets: caritat propera i testimoni "Més fets i menys discursos." • Caritat concreta i propera: començar pel veí i les necessitats més a prop • Coherència entre discurs i acció: experiències amb missioners (Burkina Faso) mostren la diferència • Advertiment final: no confondre bondat amb buenismo; la bondat és fortalesa amb Esperit Cloenda i notes litúrgiques • Missatge final: servir, no ser servits; viure la fe amb humilitat, amor i perdó • Indicació litúrgica: es llegeix el III diumenge del Temps Ordinari (cicle entre Nadal i Quaresma) i informació de reemissió del programa

  • Veus Parròquia del 12/1/2022 — Estrella de Maria a la Sagrada Família, orgues a Barcelona i Sant Just, i la festa de Sant Antoni (amb Sant Sebastià)

    Visió general Programa “Veus de la parròquia” després de Nadal amb un repàs de patrimoni i tradicions: la nova estrella de Maria de la Sagrada Família, els orgues de Sant Felip Neri i de Sant Just, i la festa de Sant Antoni Abat (i la memòria de Sant Sebastià com a copatró). També s’anuncia voluntariat per a gent gran i es dona l’horari de reemissió. "El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum" — lectura d’Isaïes que introdueix la llum de l’estrella de Maria a Barcelona. Tema 1 — Sagrada Família: l’estrella de Maria i l’ambició de Gaudí Context i visió de Gaudí • Origen del temple: Josep Bocabella impulsa el projecte (1882) amb Francesc de Paula de Villar; el relleu passa a Antoni Gaudí. • Projecte monumental: 3 façanes (Naixement, Passió, Glòria) i 18 torres: 12 apòstols, 4 evangelistes, 1 per Maria i la central de Jesucrist. • Mesura icònica: la torre de Jesucrist farà 172,5 m, lleugerament per sota de Montjuïc (173 m), per humilitat davant la naturalesa. "No puc superar aquesta mida" — principi de Gaudí en relació a l’alçada de Montjuïc. Estat de les obres i finançament • Avui hi ha 9 torres acabades: 8 d’apòstols i la de Maria; les restants (evangelistes, Jesucrist i façana principal) avancen en paral·lel. • Interior consagrat el 2010 (Papat de Benet XVI); fort augment de visites fins a la pandèmia, que frena el calendari previst (objectiu 2026 per a les torres). • La Fundació Sagrada Família s’autofinança amb entrades i donacions (sense diners públics); la recuperació de visitants ha permès culminar la torre de Maria. La torre de Maria i la seva estrella • Disseny seguint dibuix de 1906 i escrits de 1922: simborri dedicat a la «Turris Davidica» culminat amb una estrella lluminosa. • Arquitectura: estructura moderna (acer laminat + pedra), peces tipus puzle amb tensors interns per resistència al vent; franges de granit blau de Bahia per evocar el mantell blau de Maria. • Ornament: lletres en llatí de l’Ave Maria i flors simbòliques (jessamins, lliris, atzabenes/atzosenes, muguet). • Pinacle de 18 m amb trencadís blau-blanc-groc. • L’estrella: dodecaedre estrellat de vidre texturat i acer inoxidable (123 peces, 3 capes, antireflex), 7,5 m de diàmetre, raigs de 2,90 m, 5.500 kg. • Fabricació i llum: vidre a Mataró, corona de 12 estrelles a Alpens, estructura a França; brilla amb sol de dia i 12 focus LED de nit (baix consum). Cost total del conjunt: ~1,5 M€. • Simbolisme visual: connexió amb el vitrall del Naixement (estrella de Betlem) i models geomètrics que Gaudí penjava al taller. Tema 2 — Orgues: Sant Felip Neri (Barcelona) i Sant Just Desvern Sant Felip Neri, Barcelona • Inauguració de l’Orgue Barroc (projecte iniciat el 1967) amb Montserrat Torrent als 95 anys. • Especificacions (1a fase): 49 registres, 3.481 tubs, 3 teclats (56 notes) i pedaler (32 notes). Sant Just d’Esvern: tradició i nou orgue (2005) • Tradició musical parroquial des de 1917; antic orgue d’Aquilino Amezua (arribat el 1950) acabà inviable per deteriorament. • Decisió de fer un orgue nou d’estètica barroca aprofitant la llum del vitrall de Sant Just i Sant Pastor; construcció encarregada a Joan Carles Castro. • Finançament comunitari: subvencions, suport de Josep Manuel Carles i concert al Liceu («La festa del cant per l’orgue d’un poble»). • Especificacions: 2 teclats (56 notes), pedaler (30 notes), 796 tubs. • Inaugurat el 19/11/2005; benedicció de Joan-Enric Vives i presència de José Montilla. Orgull local: «el més important del Baix Llobregat». Tema 3 — Festa de Sant Antoni Abat a Sant Just Programa actual • Diumenge 16 de gener (litúrgicament 17): després de la missa d’11 (~12:00), benedicció de mascotes i animals a la plaça Verdaguer (o espai habilitat). • Després, Tres Toms amb carros i carruatges; encapçalen el capità de bandera, el banderer (bandera de Sant Antoni) i dos cordonistes, tots a cavall. Tradició local i evolució • Arrels rurals: masies, carreters i animals com a motor econòmic; gran devoció a Sant Antoni («dels Burros»/«del Porquet»). • Antigament: ofici solemne, carros engalanats, animals beneïts, repartiment de borregos i venda de tortells de Sant Antoni (amb figureta de porquet). Rifes (garrinet, aviram) i ball a l’Ateneu. • Declivi amb tractors i camions; revifalla el 1993 (Can Pedrosa) i consolidació amb entitats de tot Catalunya; crida a relleu generacional per no perdre la festa. Tema 4 — Sant Sebastià: copatró i memòria del vot del poble • Sant Sebastià, capità de la guàrdia pretoriana i màrtir; invocat contra epidèmies des del 683. • Tradició del Vot del Poble: prometença col·lectiva (missa solemne, goigs, veneració de relíquia) cada 20 de gener. • A Sant Just és copatró i ha quedat eclipsat per Sant Antoni; es proposa recuperar la festa d’hivern en el seu dia. Altres continguts • Obertura amb anunci de voluntariat: «Bici sense edat» per combatre la soledat de la gent gran (passejades en tricicle, tornar a sentir «el vent a la cara»). • Horari de reemissió del programa: dissabtes, 10:30 (dos quarts d’onze). • Tancament musical amb una peça en anglès («Tell the world… There’s no greater love»).

  • 16'

    Veus Parròquia del 15/12/2021 — Hostilitat i hospitalitat envers les persones migrades: CIE, fronteres internalitzades i dret d’asil

    Resum temàtic Eix central: passar de la hostilitat a la hospitalitat envers les persones migrades, amb un focus en els CIE, les fronteres internalitzades i el dret d’asil. Perspectiva: mirada crítica basada en informes de Cristianisme i Justícia i l’experiència pastoral. Clau ètica: vulneracions de drets humans i crida a l’acció personal i institucional. "La frontera s'ha interioritzat." Fronteres internalitzades i CIE Les fronteres es desplacen a l’interior dels estats mitjançant els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Als CIE es priva de llibertat persones que no han comès delicte, sinó una irregularitat administrativa. "No han comès cap delicte, sinó una irregularitat, en tot cas, administrativa." La mesura hauria de ser excepcional i amb control judicial, però sovint és la primera resposta. Condicions i perfils afectats Condicions sovint dures: accés limitat o nul a salut i assistència letrada; denúncies per insalubritat, casos de violència policial i morts per manca d’atenció mèdica. Perfils diversos: persones amb arrelament i família, permisos caducats per atur, situacions d’explotació sexual, salut mental, i casos amb dret a protecció internacional. La maquinària homogeneïtza vulnerabilitats i consagra l’exclusió en lloc d’oferir respostes personalitzades. Drets, exclusió i treball La irregularitat administrativa comporta exclusió de drets socials (ex. exclusió sanitària des d’abril de 2012). Prohibició de treballar regularment; moltes persones (especialment dones) acaben a l’economia submergida. El sistema fronterer genera inseguretat jurídica i vulnerabilitat social, creant un col·lectiu de treballadors pobres. Por, invisibilització i integració La por a batudes, internament i deportació actua com a mecanisme de disciplina social. L’estigma de la irregularitat força a la invisibilitat, dificulta vincles i obstaculitza la integració. "La frontera s'ha interioritzat." El mite de migrar “legalment” Retòrica institucional: aposta per la migració regular per evitar sofriment. Problema pràctic: obtenir un visat és, per a molta gent (p. ex. subsahariana), gairebé impossible (possibilitat propera a zero). "Per què no ho intentes legalment en comptes de jugar-t’hi la vida?" — Una opció sovint inexistent en la pràctica. La contraposició regular/irregular esdevé fum quan es contrasta amb la realitat. Dret d’asil i devolucions en calent Les devolucions en calent vulneren la normativa i impedeixen sol·licitar asil. Dos punts oficials per demanar asil a la frontera no solucionen el problema: les forces marroquines només permeten l’accés a sirians, deixant fora persones subsaharanes. El govern utilitza l’existència formal d’aquests punts per justificar pràctiques que, de fet, bloquegen l’accés al dret d’asil. De l’hostilitat a l’hospitalitat: què cal fer? Acció personal: promoure l’acollida, combatre l’estigma i donar suport comunitari. Exigència institucional: demanar polítiques que garanteixin drets, vies segures i legals, i alternatives als CIE. "Mou, Senyor, mou la meva ànima" — una crida espiritual a transformar l’hostilitat en hospitalitat. Cloenda Tancament amb salutacions nadalenques i compromís de seguir aprofundint en el binomi hostilitat–hospitalitat durant el curs.

  • 29'

    Veus Parròquia del 1/12/2021 — Consum responsable i drets humans: Comerç just, sobirania alimentària, banca ètica i residu zero (especial Nadal)

    Idea central • Episodi dedicat a com consumir en clau de drets humans durant l’època nadalenca, connectant felicitat, publicitat i necessitats reals amb impactes socials i ambientals. "La dignitat inherent dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món." Drets humans i consum Marc de referència • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) i del deure de difusió i educació d’aquests drets. • Dades sobre població, producció d’aliments, malbaratament i fam per subratllar la desigualtat: mentre es llença menjar, milions de persones pateixen gana. Per què consumim? • Felicitat promesa per la publicitat (especialment en dates clau: Black Friday, Cyber Monday, Nadal, Reis, Halloween, Dies del Pare/Mare). • Emulació i pressió social, especialment en adolescents (roba de marca, estatus, viatges). • Compensació emocional (omplir carències amb compres). • Conclusió: el consum no garanteix felicitat. Segons Rojas Marcos, la felicitat prové de vincles afectius, pensament positiu, perdó, humor i diversificar fonts de satisfacció. Models de consum amb criteris de drets humans 1) Consum just: Comerç Just • Alternativa al comerç convencional per lluitar contra la pobresa i promoure el desenvolupament. • Criteris: preu just, transparència, rendició de comptes, prohibició d’explotació infantil, condicions laborals dignes, equitat de gènere, formació i respecte ambiental. • Identificació: segells com Fairtrade (logotip tipus yin-yang en blau i verd). 2) Consum sobirà: Sobirania alimentària • Dret dels pobles a definir polítiques agrícoles, ramaderes, pesqueres i laborals adequades al seu context, prioritzant l’ecologia i la cultura local (impulsat per FAO). • Denúncia de l’acaparament de terres i d’aigua per multinacionals i països, monocultius i homogeneïtzació alimentària. • Defensa dels béns comuns (aigua, terra, llavors), diversitat local, producte de quilòmetre zero i comerç local. 3) Consum ètic: diners amb valors • Evitar bancs i productes financers que donin suport a armes, pornografia, joc, vulneracions laborals o danys ambientals. • Prioritzar fons d’inversió ètics (amb microcrèdits i impacte social) i banca ètica (transparència, criteris socials i ambientals). 4) Consum responsable: triar amb informació • Escollir productes no només per preu i qualitat, sinó per l’impacte ambiental i la conducta empresarial. • Segells ambientals: EU Ecolabel (gira-sol d’estrelles de la UE). • Afegir austeritat, llibertat davant la publicitat i protecció del comerç local. "Comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic." — Recordatori del magisteri de Benet XVI sobre el poder transformador del consumidor i les seves associacions. Eines i hàbits per canviar el consum Abans de comprar, pregunta’t • Ho necessito realment? • Quin és l’impacte social i ambiental del producte? • Hi ha alternatives més responsables? Etiqueta energètica (UE) • Nou escalat A–G per deixar espai a millores tecnològiques; inclou info sobre consum d’energia, aigua i altres paràmetres. Hàbits quotidians • Energia: comprar equips eficients, ajustar temperatures (AC i calefacció), evitar standby i apagats innecessaris. • Aigua: tancar aixetes, evitar vasos d’un sol ús i usos incorrectes del vàter. • Paper i feina: reduir, imprimir a dues cares, avançar cap a digitalització (signatura electrònica, certificats digitals). • Mobilitat: anar a peu o en transport compartit; opcions de lloguer/ús (bicicletes, motos) en lloc d’adquirir. Residus i economia circular • Objectiu: estil de vida Residu Zero (prioritzar prevenció i reparació per damunt del reciclatge). • Pràctiques: reparar, compartir/llogar (p. ex. vestit de boda), segona mà, intercanvi, evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris, triar productes durables i reutilitzables. Ètica del consum digital i drets laborals • Reflexió sobre compres en línia i condicions dels riders: la responsabilitat del consumidor inclou evitar empreses que vulnerin drets laborals o humans. • Interdependència de drets: aigua potable, salut, treball, educació i medi ambient saludable com a base d’una vida digna. Governança i responsabilitats compartides • Cal una ciutadania informada, un estat que legisli i garanteixi drets, i un marc internacional de vigilància (comitès i informes) que vetlli pel seu compliment. • Alineació amb agendes globals (referència a la cimera de Glasgow): urgència de canviar el sistema alimentari i els hàbits de consum per persones i planeta. Tancament • Crida a actuar “en la mesura de les nostres forces” per un consum que promogui llibertat, justícia i pau.

  • Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal

    Context i convidats Programa Paraula Viscuda (Ràdio d’Esperança) amb la Lina i la Montserrat Chiró (Montse). Convidat: Lluís Casals, activista social i president de Sant Just Solidari, amb experiència a Gàmbia. El tema central gira al voltant del llibre “El hambre”, del periodista argentí Martín Caparrós. Llibre i tesi central Tesi clau: la fam és “la gran vergonya de la humanitat” i un fenomen estructural, lligat al neoliberalisme i al capitalisme, més que no pas a una suposada manca global d’aliments. • El món produeix el doble del menjar necessari per alimentar tothom, però la fam persisteix per causes econòmiques i polítiques. • La fam és la pobresa més extrema: afecta sobretot els pobres entre els pobres. • Arcadi Oliveres és citat com a referent en fer pedagogia amb dades per entendre l’economia i els seus impactes. Metodologia del llibre: micro i macro Caparrós combina: • Històries concretes (p. ex., una mare en un suburbi de Calcuta que cada dia busca 200–250 g d’arròs per als fills) per mostrar el patiment real. • Anàlisi estructural i dades globals per identificar les macrocauses: mercats, especulació, desigualtats, governs i polítiques. "¿Y cómo carajo podemos vivir sabiendo todo esto?" (Caparrós) Dades clau que colpegen • Cada dia moren aproximadament 25.000 persones de fam; això és més que sida, tuberculosi i malària juntes. • A l’Àfrica, segons la FAO: 90 milions de desnodrits (1970) → >250 milions (2019). • Al món, unes 800 milions de persones no mengen prou (≈1 de cada 10). • A la borsa de Chicago, la especulació amb el blat mou uns volums equivalents a 50 vegades la producció mundial anual. • Contrapunt moral: el mateix dia de l’11S (~3.000 morts), la fam va matar ~25.000 persones; i l’endemà també. Especulació, finances i proximitat del problema Clau econòmica: l’aliment és un “actiu segur” perquè sempre es ven; això incentiva especulació en moments de crisi. • El 2008, grans fortunes i especialment plans de pensions (suecs, noruecs, etc.) van refugiar-se en mercats d’aliments, empènyer preus i agreujar la fam. • Això ens implica: els nostres estalvis i pensions poden finançar pràctiques que empitjoren la fam, el desnonament d’habitatge públic o la contaminació (ex.: Delta del Níger), o fins i tot armes. • Opaquedat bancària: costa saber on s’inverteixen els diners; cal fer les preguntes incòmodes. Experiències de camp (Gàmbia) Lluís explica situacions de pobresa però no de fam extrema a Gàmbia. Ex.: un jove que rep un pinxo de carn en guarda la major part per a la família; a casa, només arròs. Recorda que hi ha centenars de milions de persones que s’alimenten bàsicament d’un plat d’arròs, i no cada dia. Ajuda internacional: riscos i paradoxes Crítica a l’ajut mal dissenyat: segons l’economista africana Dambisa Moyo (Dead Aid, “ajuda que mata”), el gran ajut estat-a-estat sovint no funciona i pot generar dependències o dany col·lateral. • Exemple UE: enviament d’excedents de pollastre congelat al Senegal que destrueix els petits negocis locals; quan s’acaben els excedents, el mercat local ja està arruïnat. • Exemple de campanya mediàtica: mosquiteres finançades massívament (Sharon Stone) col·lapsen una petita empresa local que en fabricava; bon propòsit, mal impacte. Ètica i responsabilitat personal (què podem fer) Missatge clau: tot i ser un problema estructural, hi ha espais de compromís individual. • Transparència i exigència: preguntar on s’inverteixen pensions i estalvis; apostar per banca ètica i fons responsables. • Consum conscient: reduir el malbaratament alimentari; valorar cadenes curtes i productes que no destrueixin mercats locals. • Educació: sensibilitzar infants i joves sobre el valor del pa de cada dia i la responsabilitat col·lectiva. • Incidència: donar suport a organitzacions i polítiques que regulin l’especulació alimentària i protegeixin la sobirania alimentària. Dimensió espiritual i tancament El programa tanca connectant l’ètica social amb l’espiritualitat: el “Pare Nostre” invoca “el pa de cada dia” per a tothom, cridant a la coherència i a la responsabilitat. Cites destacades "El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas." "Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente." "En la bolsa de Chicago se negocia cada año una cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial." Conclusió La fam no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques i financeres. El llibre de Caparrós, la lectura de dades i els testimonis de Lluís Casals ens interpel·len a mirar de prop les nostres finances, reduir el malbaratament, exigir regulació i actuar amb criteri perquè el pa de cada dia arribi, realment, a tothom.

  • Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor

    Panorama general Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia. Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant Context històric (1571) • Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana. • Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V. La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant • A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”). • Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”. "El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte" • Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis. Culte, ubicació i tradicions • Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola. • Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar. • Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu. On veure’n vestigis de Lepant • Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria. • Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra). • Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta. El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) Origen i evolució • Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners. • Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina). Del “postular” a la cooperació social • Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata. • Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc. El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba • Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown). • Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat. “Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó” • Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal). • Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone). 125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària De manicomi model a parc sanitari integrat • Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter. • Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals. • Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi). • Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns. Ordre Hospitalària, vocació i impacte • Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers. • Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors. • Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència). Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia Origen del culte i primeres referències • Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII. • Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral). Evolució iconogràfica al temple • Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor. • Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936. • Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel). Altres representacions al recinte • Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó. • Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants). Notes de servei • Reemissió del programa: dissabte al matí.

  • 29'

    Veus Parròquia del 10/11/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: Mediterráneo, Open Arms i la frontera europea externalitzada

    Tema central Contrapunt entre hostilitat institucional i hospitalitat humana a partir del film Mediterráneo (sobre Open Arms a Lesbos). El programa articula el debat en tres eixos: El rescat com a imperatiu ètic enfront de la hostilitat de guardacostes i burocràcies. La responsabilitat dels estats i de la Unió Europea en les causes (guerres, comerç d’armes) i en la externalització de fronteres. La dimensió humana dels rescatadors, els costos familiars i el paper dels mitjans. "Jo he rebut ordres... la responsabilitat és del que m'ha donat l'ordre" — evocació de la banalitat del mal (Hannah Arendt). La pel·lícula Mediterráneo (sinopsi i temes) Sinopsi breu Tardor 2015: Òscar (Eduard Fernández) i Gerard (Dani Rovira) viatgen a Lesbos impactats per la imatge d’un nen ofegat. Davant milers de persones que fugen de la guerra i creuen la Mediterrània, organitzen rescats i suport al desembarcament. El viatge transforma les seves vides i visibilitza l’abisme entre hostilitat i hospitalitat. Eixos destacats del film Rescatadors vs. guardacostes: voluntaris amb gran humanitat i responsabilitat vs. impediments institucionals que prioritzen el tancament de fronteres. Banalitat del mal: l’obediència cega a ordres deslliga la responsabilitat moral sobre vides en risc. Dramaturgia realista: escenes de llançaments a l’aigua, armilles falses, part en arribar a costa — la pel·lícula suggereix que la realitat pot ser encara més crua. Polítiques i responsabilitats Estats i UE: anar a l’arrel Acabar amb les guerres i abordar interessos d’energia i comerç d’armes que alimenten conflictes. Conseqüències: morts al mar, campaments deshumanitzats, destins incerts per a molts. Externalització de fronteres Europa trasllada el control migratori a països del nord d’Àfrica (i d’altres sense fronteres amb la UE) a canvi de fons de cooperació o acords comercials. Mecanismes: acords de readmissió, centres de detenció, deportacions — sovint amb opacitat i ombra jurídica que afavoreix la impunitat davant abusos. Exemples recents: pressió a Polònia des de Bielorússia; fronteres que comencen abans de Ceuta i Melilla. "Podem dir que... Europa transfereix la seva hostilitat al migrant a països on la figura del migrant irregular no ha existit mai". Open Arms i el rescat Open Arms continua sent imprescindible: aturar-se seria “perdudíssim”. Però el rescat no hauria de recaure només en voluntariat; hauria de ser política d’estat i de la UE. Perfils i formació necessaris: • Rescat aquàtic amb gran força física i mental • Metges i infermeria per a emergències (inclòs partos d’urgència) • Psicòlegs i treball social per a l’acollida • Assessorament legal per a tràmits i integració Dimensió humana dels rescatadors Lideratge d’Òscar: dedicació total al rescat com a fi vital. El company amb família: tensió entre missió i responsabilitat familiar; esgotament emocional. La filla d’Òscar: voluntat d’implicar-se malgrat la por del pare; reconciliació i reconeixement de deutes emocionals. "Veus la pel·lícula, t’impacta... però després te’n vas a casa i tens un bon sopar" — crida a no anestesiar la consciència. Mitjans de comunicació i opinió pública Fotoperiodisme i reportatges: imprescindibles per informar, però patim saturació i consum de notícies efímer. Cal presència sostinguda als territoris per moure consciències i evitar la banalització de la tragèdia. Públic i recomanació Recomanable per a públic jove i adult; no recomanada per a menors de 12 anys per la duresa d’algunes escenes. Idees clau La hospitalitat és acció, no només sentiment: salvar vides és un deure humà i polític. La banalitat del mal mostra com l’obediència pot deshumanitzar decisions quotidianes. La externalització de fronteres crea zones d’ombra jurídica i desplaça la responsabilitat d’Europa. Els mitjans han de persistir perquè la compassió es transformi en responsabilitat col·lectiva.

  • 29'

    Veus Parròquia del 3/11/2021 — Esclavitud moderna: treball forçós, matrimonis forçats i tracta; migrants, pobresa i clima

    Visió general Episodi de "Veus de la Parròquia" amb Justícia i Pau de Sant Just dedicat a l’esclavitud moderna. El mossèn i Jesús Castro aborden formes actuals d’explotació com el treball forçós, els matrimonis forçats i la trata de persones, aportant xifres, exemples concrets i un marc ètic. També es connecta amb la pobresa, la migració i el canvi climàtic com a factors que alimenten aquestes vulneracions. "No ens fem els distrets... On està el teu germà?" — Papa Francesc Temes clau Definició i abast: l’esclavitud avui com a domini d’una persona sobre una altra, tractant-la com una cosa; formes adaptades al segle XXI. Xifres globals: al voltant de 40 milions de persones en esclavitud; ~25 M en treball forçós i ~15 M en matrimonis forçats. Servitud per deute: usura i interessos abusius que condemnen a jornades de 14–16 hores i impossibiliten l’ascensor social. Cadenes globals de subministrament: explotació laboral a fàbriques tèxtils, explotacions agrícoles i vaixells de pesca de llarg recorregut; condicions precàries i riscos greus. Treball infantil: de la col·laboració familiar a l’explotació que priva d’escola i d’un desenvolupament digne. Matrimonis forçats i tracta: impacte especialment sobre dones i nenes; matisos sobre matrimonis concertats en altres cultures, sense justificar vulneracions de drets. Persistència de formes “clàssiques”: casos actuals a l’Àfrica (ex. Sudan) i memòria històrica (Mercedaris, Sant Pere Nolasc, rescat de captius, cas Cervantes). Migració i pobresa: Justícia i Pau vincula la pobresa i la condició migrant com a formes i factors d’esclavitud contemporània. Canvi climàtic: amplifica la pobresa al Sud global i exigeix compromís ferm de poders públics i econòmics. Dades i punts destacats ~40 M de persones en esclavitud moderna (25 M treball forçós; 15 M matrimonis forçats). La trata de persones afecta principalment dones i nenes (≈60–70%). Usura: interessos de fins al 10% mensual que perpetuen la servitud per deute. Exemples i casos Fàbriques tèxtils amb condicions infrahumanes (controls fins i tot per anar al lavabo) i ensorraments mortals. Vaixells de pesca que retenen tripulacions durant un any en condicions coercitives. Treball infantil en forns de totxos i manufactura, sense escolarització. Sudan: testimonis de campaments amb infants esclavitzats i rescats a canvi de diners. Propostes i crides a l’acció Marc ètic: recuperar la pregunta del Papa Francesc —"On està el teu germà?"— i no normalitzar l’explotació. Denúncia i sensibilització: parlar-ne, visibilitzar casos i impulsar vies de denúncia tot i les febleses institucionals en alguns països. Responsabilitat política i econòmica: exigir compromisos visibles i valents contra el canvi climàtic i per la dignitat laboral. Defensa dels drets: referenciar la Declaració Universal dels Drets Humans com a base per a l’acció social i jurídica. Paraules clau i conceptes Esclavitud moderna, treball forçós, trata de persones, servitud per deute, matrimonis forçats, explotació infantil, cadenes de subministrament, pobresa, migració, canvi climàtic.

  • 28'

    Veus Parròquia del 27/10/2021 — Mossèn Javier Sobrevies: trajecte de metge a rector, El Petit Príncep, ecologia integral i l’Evangeli del doble manament

    Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), inici de curs amb el nou rector de la parròquia de Sant Just Desvern. • Interlocutors: Mossèn Javier Sobrevies (convidat), Montserrat Liró i Igna Santa Barba (conductores). Trajectòria del mossèn Perfil i biografia • Nascut a Barcelona, tercer de quatre germans; metge abans de la vocació sacerdotal. • Ordenat a Sant Boi (parròquia de Sant Antoni Maria Claret), després 8 anys a Castelldefels i, des del novembre passat, rector de Sant Just Desvern. • Al fil de la postpandèmia, recuperació de ritmes i activitats parroquials. Doble vocació (metge i mossèn) • Toquen la broma sobre "cura del cos i de l’ànima"; record d’un primer auxili a missa. • Idea clau: millor que hi hagi corresponsabilitat i persones formades en primers auxilis a la comunitat. El Petit Príncep (Antoine de Saint-Exupéry) Per què l’ha triat i record lector • Lector tardà (cap als 18 anys), en un estiu significatiu; lectura al tren que li deixa un impacte profund. • Lectura que esdevé cant a l’amistat i a la descoberta de l’altre. Mirada oberta i perspectives complementàries • El dibuix del "barret" que en realitat és una serp que s’ha empassat un elefant: metàfora de com veiem la realitat. • Missatge: visions diferents poden ser complementàries, no excloents. Cal ment oberta i respecte en el diàleg. "Una mateixa realitat pot tenir mirades diverses que es complementen." Responsabilitat i la casa comuna • Al seu planeta, el petit príncep cuida volcans, arrenca males herbes i té cura d’una flor: símbol de responsabilitat quotidiana. • Vincle amb l’ecologia integral del Papa Francesc (Laudato si’): Cura de la creació i de les generacions futures. Debat sobre interessos econòmics, carbó, contaminació, exportació de residus i desequilibris globals (Àfrica, Xina, Europa). Prudència amb previsions a llarg termini i exigència de rigor; record del forat de la capa d’ozó i l’evolució del discurs. • Idea clau: compromís personal i comunitari amb el planeta, més enllà d’eslògans. Viatge, desert i el pou amagat • A la Terra, el petit príncep es troba la serp i, al desert, descobreix un pou amagat: símbol de riquesa interior que sovint no es veu a primer cop d’ull. "Al desert, allò més bonic és que a vegades hi ha un pou amagat." La guineu: amistat i vincles • La guineu ensenya a fer amistat: exigeix temps, paciència i proximitat. • "Domesticar" entès com crear vincles; debat semàntic sobre el terme, preferint lligams amb respecte. "L’essencial és invisible als ulls." • Responsabilitat envers allò i aquells amb qui hem creat vincles. Evangeli i valors Lectura: el doble manament de l’amor (Mc 12,28-34) • "Estima Déu amb tot el cor... i estima el proïsme com a tu mateix". • Avaluat com a nucli moral: estimar impedeix fer mal, a la terra i a les persones. Connexions amb El Petit Príncep • Parallels entre amor, amistat, responsabilitat i cura: el llibre il·lustra valors evangèlics de vincle i responsabilitat. • Recordatori que el llibre és il·lustrat per l’autor i, tot i semblar infantil, parla als adults; lectura final emotiva sobre el retorn del petit príncep. Cloenda i avisos • Reemissió del programa el dissabte a les 11:30. Desig de continuïtat sense interrupcions per la Covid. • Agraïments i comiat a l’audiència. Idees clau • Responsabilitat: amb la fe, amb les persones i amb el planeta. • Perspectives complementàries: fugir de dicotomies i abraçar la complexitat. • Amistat i vincles: crear-los amb temps i respecte. • Amor a Déu i al proïsme: eix que orienta la vida personal i comunitària.

  • 28'

    Veus Parròquia del 20/10/2021 — Veus de la Parròquia: Homenatge a Joan Torres i Viver, Romeria a Montserrat, 25 anys de Joan Pere Polido i Història dels Sants Just i Pastor

    Visió general Episodi estructurat en dues parts: notícies parroquials i història. La primera meitat recull tres temes destacats de comunitat; la segona aprofundeix en els orígens i el culte als nostres patrons, Sant Just i Sant Pastor, en el context romà de Complutum (Alcalá de Henares). Notícies de la parròquia 1) Homenatge a Joan Torres i Viver (pintor muralista) • Comiat multitudinari (7 de setembre, Catedral de Sant Feliu de Llobregat) per l’artista que va omplir d’obra religiosa esglésies del Baix Llobregat i Catalunya. • Trajectòria: ambient familiar artístic, estudis de belles arts, viatges formatius per Itàlia, França i Holanda; professorat i fundació del Cercle de Belles Arts a Sant Feliu. • Treball reconegut en pintures murals i vidrieres religioses d’estil net i harmònic; primer mural (1949) a Sant Agustí (Barcelona) i obres a Sant Just, Esplugues i altres. • A Sant Just d’Esvern (1952), a 23 anys, va pintar a la capella del Santíssim tres escenes: sacrifici de Melquisedec, Danieva i Sant Sopar (aquesta darrera, composició innovadora on Jesús serveix dret, pintada als anys 60 i substituint “Danieva”). • La tela de “Danieva” es va plegar i guardar; avui és a la Sala Terrés, pendent de restauració. La parròquia li ha fet missa de record i agraïment i ha repartit recordatoris amb les tres obres. 2) Romeria a Montserrat (2 d’octubre) • 41 participants en romeria d’un dia, pensada també per facilitar la participació de gent gran amb mobilitat reduïda. • Missa conventual (11 h) amb mossèn Xavier; lectura de la presentació de la parròquia i pregària final al Cambril (17 h) amb salms i la Salve Regina. • Coincidència amb la sortida de l’Hospitalitat de Ntra. Sra. de Lourdes (diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa); el bisbe Agustí presideix la missa del pelegrinatge (12 h). • Fragment clau llegit a Montserrat: "Volem que la pastoral sagramental, la pregària, el compromís social, de ser una església amb sortida, com diu el Papa Francesc, i la pau presideixin la nostra acció com a comunitat cristiana en el nostre poble i en el món." 3) 25 anys d’ordenació de Joan Pere Polido (12 d’octubre) • Celebració a la Catedral de Sant Feliu (festes de Sant Rarimi), presidida pel bisbe Agustí Cortés i amb Mons. Joan-Enric Vives i altres preveres. • Perfil: nascut el 1970; Teologia Moral (Facultat de Teologia de Catalunya) i màster en Doctrina Social de l’Església (UP Salamanca). Ordenat el 1996 pel cardenal Carles. • Ministeris: vicari a Sant Just d’Esvern i altres parròquies; posteriorment secretari del bisbe i avui secretari general, canceller, moderador de la cúria i delegat de pastoral vocacional de la diòcesi de Sant Feliu. • Vincle amb Sant Just: seminarista enviat el 1990 (mossèn Anton Roca); impuls dels escolans, confirmacions i vida juvenil; diaca (1995) a Santa Maria del Mar; primera missa a Sant Just. La comunitat el felicita i resa per ell. Història: Sant Just i Sant Pastor Orígens i context romà • Tradició local: germans màrtirs de 7 i 9 anys que proclamen públicament la seva fe. • Origen a Tielmes (antiga Termeda, prov. de Madrid), dins la Tarraconense romana, com nosaltres; rebuig de l’etiqueta simplista de “patrons madrilenys”. • Trasllat a Complutum (Alcalá de Henares), ciutat romana rellevant, on patiren el martiri (any 307) en el marc de les persecucions de Dioclecià i Maximí. Complutum i la Casa d’Hipòlit: ciutat i educació • Ciutat rica i ben comunicada (via Caesaraugusta–Emerita), amb ús de l’aigua de l’Henares i un entorn de viles. • Restes arqueològiques: basílica judicial, termes, complex augural, ninfeu i cases amb mosaics. • La Casa d’Hipòlit (col·legi de joves complutenses) mostra el nivell educatiu urbà romà: alfabetització àmplia; els nois estudiaven; les noies, educació domèstica. Els nostres patrons deuen haver estudiat en un centre així. Martiri i memòria física del lloc • En temps de persecució, els nens són assotats i decapitats al mur exterior de la basílica; el lloc del martiri s’identifica com a Parador de los Milagros. • Amb Constantí, s’atorga llibertat de culte i comença la veneració de les relíquies al Campo Laudable (Camp de Joia). Del culte antic a la Catedral Magistral d’Alcalá • Primera referència escrita: Sant Paulí de Nola, que enterra el seu fill al lloc del martiri i, probablement, impulsa un primer mausoleu. • Evolució del temple: parròquia (1136), col·legiata (1479) i, per obra del cardenal Cisneros, Catedral Magistral (1519). En tot el món n’hi ha només dues (Lovaina i Alcalá), amb canonges-professors. • Alcalá, seu històrica de la Universitat Complutense; trasllat posterior a Madrid; avui Universitat d’Alcalá i lliurament anual dels Premis Cervantes. Alcalá destacada i la peregrinació de 2006 • Ciutat natal de Miguel de Cervantes i Catalina d’Aragó; casc antic porticat, Patrimoni de la Humanitat. • El 2006, la parròquia de Sant Just d’Esvern hi peregrina en l’Any Jubilar (1700 anys del martiri): missa conventual de Pentecosta, ofrena de roses a la cripta amb les relíquies i visita excepcional a la pedra on, segons la tradició, agenollaren els nens abans de la decapitació. Idees clau • Memòria artística: reivindicació de l’obra primerenca de Joan Torres i Viver a Sant Just i estat actual de conservació. • Vida comunitària: romeria a Montserrat com a espai d’inclusió i espiritualitat compartida en post-pandèmia. • Arrelament històric: els patrons són plenament tarraconenses; el seu relat s’inscriu en la realitat urbana i educativa de la Hispània romana. • Patrimoni i identitat: la Catedral Magistral d’Alcalá i la tradició dels Sants Nens connecten la nostra parròquia amb una història de 17 segles.