Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

181-192 de 481

  • Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor

    Panorama general Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia. Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant Context històric (1571) • Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana. • Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V. La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant • A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”). • Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”. "El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte" • Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis. Culte, ubicació i tradicions • Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola. • Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar. • Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu. On veure’n vestigis de Lepant • Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria. • Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra). • Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta. El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) Origen i evolució • Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners. • Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina). Del “postular” a la cooperació social • Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata. • Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc. El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba • Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown). • Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat. “Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó” • Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal). • Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone). 125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària De manicomi model a parc sanitari integrat • Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter. • Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals. • Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi). • Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns. Ordre Hospitalària, vocació i impacte • Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers. • Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors. • Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència). Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia Origen del culte i primeres referències • Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII. • Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral). Evolució iconogràfica al temple • Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor. • Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936. • Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel). Altres representacions al recinte • Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó. • Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants). Notes de servei • Reemissió del programa: dissabte al matí.

  • 29'

    Veus Parròquia del 10/11/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: Mediterráneo, Open Arms i la frontera europea externalitzada

    Tema central Contrapunt entre hostilitat institucional i hospitalitat humana a partir del film Mediterráneo (sobre Open Arms a Lesbos). El programa articula el debat en tres eixos: El rescat com a imperatiu ètic enfront de la hostilitat de guardacostes i burocràcies. La responsabilitat dels estats i de la Unió Europea en les causes (guerres, comerç d’armes) i en la externalització de fronteres. La dimensió humana dels rescatadors, els costos familiars i el paper dels mitjans. "Jo he rebut ordres... la responsabilitat és del que m'ha donat l'ordre" — evocació de la banalitat del mal (Hannah Arendt). La pel·lícula Mediterráneo (sinopsi i temes) Sinopsi breu Tardor 2015: Òscar (Eduard Fernández) i Gerard (Dani Rovira) viatgen a Lesbos impactats per la imatge d’un nen ofegat. Davant milers de persones que fugen de la guerra i creuen la Mediterrània, organitzen rescats i suport al desembarcament. El viatge transforma les seves vides i visibilitza l’abisme entre hostilitat i hospitalitat. Eixos destacats del film Rescatadors vs. guardacostes: voluntaris amb gran humanitat i responsabilitat vs. impediments institucionals que prioritzen el tancament de fronteres. Banalitat del mal: l’obediència cega a ordres deslliga la responsabilitat moral sobre vides en risc. Dramaturgia realista: escenes de llançaments a l’aigua, armilles falses, part en arribar a costa — la pel·lícula suggereix que la realitat pot ser encara més crua. Polítiques i responsabilitats Estats i UE: anar a l’arrel Acabar amb les guerres i abordar interessos d’energia i comerç d’armes que alimenten conflictes. Conseqüències: morts al mar, campaments deshumanitzats, destins incerts per a molts. Externalització de fronteres Europa trasllada el control migratori a països del nord d’Àfrica (i d’altres sense fronteres amb la UE) a canvi de fons de cooperació o acords comercials. Mecanismes: acords de readmissió, centres de detenció, deportacions — sovint amb opacitat i ombra jurídica que afavoreix la impunitat davant abusos. Exemples recents: pressió a Polònia des de Bielorússia; fronteres que comencen abans de Ceuta i Melilla. "Podem dir que... Europa transfereix la seva hostilitat al migrant a països on la figura del migrant irregular no ha existit mai". Open Arms i el rescat Open Arms continua sent imprescindible: aturar-se seria “perdudíssim”. Però el rescat no hauria de recaure només en voluntariat; hauria de ser política d’estat i de la UE. Perfils i formació necessaris: • Rescat aquàtic amb gran força física i mental • Metges i infermeria per a emergències (inclòs partos d’urgència) • Psicòlegs i treball social per a l’acollida • Assessorament legal per a tràmits i integració Dimensió humana dels rescatadors Lideratge d’Òscar: dedicació total al rescat com a fi vital. El company amb família: tensió entre missió i responsabilitat familiar; esgotament emocional. La filla d’Òscar: voluntat d’implicar-se malgrat la por del pare; reconciliació i reconeixement de deutes emocionals. "Veus la pel·lícula, t’impacta... però després te’n vas a casa i tens un bon sopar" — crida a no anestesiar la consciència. Mitjans de comunicació i opinió pública Fotoperiodisme i reportatges: imprescindibles per informar, però patim saturació i consum de notícies efímer. Cal presència sostinguda als territoris per moure consciències i evitar la banalització de la tragèdia. Públic i recomanació Recomanable per a públic jove i adult; no recomanada per a menors de 12 anys per la duresa d’algunes escenes. Idees clau La hospitalitat és acció, no només sentiment: salvar vides és un deure humà i polític. La banalitat del mal mostra com l’obediència pot deshumanitzar decisions quotidianes. La externalització de fronteres crea zones d’ombra jurídica i desplaça la responsabilitat d’Europa. Els mitjans han de persistir perquè la compassió es transformi en responsabilitat col·lectiva.

  • 29'

    Veus Parròquia del 3/11/2021 — Esclavitud moderna: treball forçós, matrimonis forçats i tracta; migrants, pobresa i clima

    Visió general Episodi de "Veus de la Parròquia" amb Justícia i Pau de Sant Just dedicat a l’esclavitud moderna. El mossèn i Jesús Castro aborden formes actuals d’explotació com el treball forçós, els matrimonis forçats i la trata de persones, aportant xifres, exemples concrets i un marc ètic. També es connecta amb la pobresa, la migració i el canvi climàtic com a factors que alimenten aquestes vulneracions. "No ens fem els distrets... On està el teu germà?" — Papa Francesc Temes clau Definició i abast: l’esclavitud avui com a domini d’una persona sobre una altra, tractant-la com una cosa; formes adaptades al segle XXI. Xifres globals: al voltant de 40 milions de persones en esclavitud; ~25 M en treball forçós i ~15 M en matrimonis forçats. Servitud per deute: usura i interessos abusius que condemnen a jornades de 14–16 hores i impossibiliten l’ascensor social. Cadenes globals de subministrament: explotació laboral a fàbriques tèxtils, explotacions agrícoles i vaixells de pesca de llarg recorregut; condicions precàries i riscos greus. Treball infantil: de la col·laboració familiar a l’explotació que priva d’escola i d’un desenvolupament digne. Matrimonis forçats i tracta: impacte especialment sobre dones i nenes; matisos sobre matrimonis concertats en altres cultures, sense justificar vulneracions de drets. Persistència de formes “clàssiques”: casos actuals a l’Àfrica (ex. Sudan) i memòria històrica (Mercedaris, Sant Pere Nolasc, rescat de captius, cas Cervantes). Migració i pobresa: Justícia i Pau vincula la pobresa i la condició migrant com a formes i factors d’esclavitud contemporània. Canvi climàtic: amplifica la pobresa al Sud global i exigeix compromís ferm de poders públics i econòmics. Dades i punts destacats ~40 M de persones en esclavitud moderna (25 M treball forçós; 15 M matrimonis forçats). La trata de persones afecta principalment dones i nenes (≈60–70%). Usura: interessos de fins al 10% mensual que perpetuen la servitud per deute. Exemples i casos Fàbriques tèxtils amb condicions infrahumanes (controls fins i tot per anar al lavabo) i ensorraments mortals. Vaixells de pesca que retenen tripulacions durant un any en condicions coercitives. Treball infantil en forns de totxos i manufactura, sense escolarització. Sudan: testimonis de campaments amb infants esclavitzats i rescats a canvi de diners. Propostes i crides a l’acció Marc ètic: recuperar la pregunta del Papa Francesc —"On està el teu germà?"— i no normalitzar l’explotació. Denúncia i sensibilització: parlar-ne, visibilitzar casos i impulsar vies de denúncia tot i les febleses institucionals en alguns països. Responsabilitat política i econòmica: exigir compromisos visibles i valents contra el canvi climàtic i per la dignitat laboral. Defensa dels drets: referenciar la Declaració Universal dels Drets Humans com a base per a l’acció social i jurídica. Paraules clau i conceptes Esclavitud moderna, treball forçós, trata de persones, servitud per deute, matrimonis forçats, explotació infantil, cadenes de subministrament, pobresa, migració, canvi climàtic.

  • 28'

    Veus Parròquia del 27/10/2021 — Mossèn Javier Sobrevies: trajecte de metge a rector, El Petit Príncep, ecologia integral i l’Evangeli del doble manament

    Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), inici de curs amb el nou rector de la parròquia de Sant Just Desvern. • Interlocutors: Mossèn Javier Sobrevies (convidat), Montserrat Liró i Igna Santa Barba (conductores). Trajectòria del mossèn Perfil i biografia • Nascut a Barcelona, tercer de quatre germans; metge abans de la vocació sacerdotal. • Ordenat a Sant Boi (parròquia de Sant Antoni Maria Claret), després 8 anys a Castelldefels i, des del novembre passat, rector de Sant Just Desvern. • Al fil de la postpandèmia, recuperació de ritmes i activitats parroquials. Doble vocació (metge i mossèn) • Toquen la broma sobre "cura del cos i de l’ànima"; record d’un primer auxili a missa. • Idea clau: millor que hi hagi corresponsabilitat i persones formades en primers auxilis a la comunitat. El Petit Príncep (Antoine de Saint-Exupéry) Per què l’ha triat i record lector • Lector tardà (cap als 18 anys), en un estiu significatiu; lectura al tren que li deixa un impacte profund. • Lectura que esdevé cant a l’amistat i a la descoberta de l’altre. Mirada oberta i perspectives complementàries • El dibuix del "barret" que en realitat és una serp que s’ha empassat un elefant: metàfora de com veiem la realitat. • Missatge: visions diferents poden ser complementàries, no excloents. Cal ment oberta i respecte en el diàleg. "Una mateixa realitat pot tenir mirades diverses que es complementen." Responsabilitat i la casa comuna • Al seu planeta, el petit príncep cuida volcans, arrenca males herbes i té cura d’una flor: símbol de responsabilitat quotidiana. • Vincle amb l’ecologia integral del Papa Francesc (Laudato si’): Cura de la creació i de les generacions futures. Debat sobre interessos econòmics, carbó, contaminació, exportació de residus i desequilibris globals (Àfrica, Xina, Europa). Prudència amb previsions a llarg termini i exigència de rigor; record del forat de la capa d’ozó i l’evolució del discurs. • Idea clau: compromís personal i comunitari amb el planeta, més enllà d’eslògans. Viatge, desert i el pou amagat • A la Terra, el petit príncep es troba la serp i, al desert, descobreix un pou amagat: símbol de riquesa interior que sovint no es veu a primer cop d’ull. "Al desert, allò més bonic és que a vegades hi ha un pou amagat." La guineu: amistat i vincles • La guineu ensenya a fer amistat: exigeix temps, paciència i proximitat. • "Domesticar" entès com crear vincles; debat semàntic sobre el terme, preferint lligams amb respecte. "L’essencial és invisible als ulls." • Responsabilitat envers allò i aquells amb qui hem creat vincles. Evangeli i valors Lectura: el doble manament de l’amor (Mc 12,28-34) • "Estima Déu amb tot el cor... i estima el proïsme com a tu mateix". • Avaluat com a nucli moral: estimar impedeix fer mal, a la terra i a les persones. Connexions amb El Petit Príncep • Parallels entre amor, amistat, responsabilitat i cura: el llibre il·lustra valors evangèlics de vincle i responsabilitat. • Recordatori que el llibre és il·lustrat per l’autor i, tot i semblar infantil, parla als adults; lectura final emotiva sobre el retorn del petit príncep. Cloenda i avisos • Reemissió del programa el dissabte a les 11:30. Desig de continuïtat sense interrupcions per la Covid. • Agraïments i comiat a l’audiència. Idees clau • Responsabilitat: amb la fe, amb les persones i amb el planeta. • Perspectives complementàries: fugir de dicotomies i abraçar la complexitat. • Amistat i vincles: crear-los amb temps i respecte. • Amor a Déu i al proïsme: eix que orienta la vida personal i comunitària.

  • 28'

    Veus Parròquia del 20/10/2021 — Veus de la Parròquia: Homenatge a Joan Torres i Viver, Romeria a Montserrat, 25 anys de Joan Pere Polido i Història dels Sants Just i Pastor

    Visió general Episodi estructurat en dues parts: notícies parroquials i història. La primera meitat recull tres temes destacats de comunitat; la segona aprofundeix en els orígens i el culte als nostres patrons, Sant Just i Sant Pastor, en el context romà de Complutum (Alcalá de Henares). Notícies de la parròquia 1) Homenatge a Joan Torres i Viver (pintor muralista) • Comiat multitudinari (7 de setembre, Catedral de Sant Feliu de Llobregat) per l’artista que va omplir d’obra religiosa esglésies del Baix Llobregat i Catalunya. • Trajectòria: ambient familiar artístic, estudis de belles arts, viatges formatius per Itàlia, França i Holanda; professorat i fundació del Cercle de Belles Arts a Sant Feliu. • Treball reconegut en pintures murals i vidrieres religioses d’estil net i harmònic; primer mural (1949) a Sant Agustí (Barcelona) i obres a Sant Just, Esplugues i altres. • A Sant Just d’Esvern (1952), a 23 anys, va pintar a la capella del Santíssim tres escenes: sacrifici de Melquisedec, Danieva i Sant Sopar (aquesta darrera, composició innovadora on Jesús serveix dret, pintada als anys 60 i substituint “Danieva”). • La tela de “Danieva” es va plegar i guardar; avui és a la Sala Terrés, pendent de restauració. La parròquia li ha fet missa de record i agraïment i ha repartit recordatoris amb les tres obres. 2) Romeria a Montserrat (2 d’octubre) • 41 participants en romeria d’un dia, pensada també per facilitar la participació de gent gran amb mobilitat reduïda. • Missa conventual (11 h) amb mossèn Xavier; lectura de la presentació de la parròquia i pregària final al Cambril (17 h) amb salms i la Salve Regina. • Coincidència amb la sortida de l’Hospitalitat de Ntra. Sra. de Lourdes (diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa); el bisbe Agustí presideix la missa del pelegrinatge (12 h). • Fragment clau llegit a Montserrat: "Volem que la pastoral sagramental, la pregària, el compromís social, de ser una església amb sortida, com diu el Papa Francesc, i la pau presideixin la nostra acció com a comunitat cristiana en el nostre poble i en el món." 3) 25 anys d’ordenació de Joan Pere Polido (12 d’octubre) • Celebració a la Catedral de Sant Feliu (festes de Sant Rarimi), presidida pel bisbe Agustí Cortés i amb Mons. Joan-Enric Vives i altres preveres. • Perfil: nascut el 1970; Teologia Moral (Facultat de Teologia de Catalunya) i màster en Doctrina Social de l’Església (UP Salamanca). Ordenat el 1996 pel cardenal Carles. • Ministeris: vicari a Sant Just d’Esvern i altres parròquies; posteriorment secretari del bisbe i avui secretari general, canceller, moderador de la cúria i delegat de pastoral vocacional de la diòcesi de Sant Feliu. • Vincle amb Sant Just: seminarista enviat el 1990 (mossèn Anton Roca); impuls dels escolans, confirmacions i vida juvenil; diaca (1995) a Santa Maria del Mar; primera missa a Sant Just. La comunitat el felicita i resa per ell. Història: Sant Just i Sant Pastor Orígens i context romà • Tradició local: germans màrtirs de 7 i 9 anys que proclamen públicament la seva fe. • Origen a Tielmes (antiga Termeda, prov. de Madrid), dins la Tarraconense romana, com nosaltres; rebuig de l’etiqueta simplista de “patrons madrilenys”. • Trasllat a Complutum (Alcalá de Henares), ciutat romana rellevant, on patiren el martiri (any 307) en el marc de les persecucions de Dioclecià i Maximí. Complutum i la Casa d’Hipòlit: ciutat i educació • Ciutat rica i ben comunicada (via Caesaraugusta–Emerita), amb ús de l’aigua de l’Henares i un entorn de viles. • Restes arqueològiques: basílica judicial, termes, complex augural, ninfeu i cases amb mosaics. • La Casa d’Hipòlit (col·legi de joves complutenses) mostra el nivell educatiu urbà romà: alfabetització àmplia; els nois estudiaven; les noies, educació domèstica. Els nostres patrons deuen haver estudiat en un centre així. Martiri i memòria física del lloc • En temps de persecució, els nens són assotats i decapitats al mur exterior de la basílica; el lloc del martiri s’identifica com a Parador de los Milagros. • Amb Constantí, s’atorga llibertat de culte i comença la veneració de les relíquies al Campo Laudable (Camp de Joia). Del culte antic a la Catedral Magistral d’Alcalá • Primera referència escrita: Sant Paulí de Nola, que enterra el seu fill al lloc del martiri i, probablement, impulsa un primer mausoleu. • Evolució del temple: parròquia (1136), col·legiata (1479) i, per obra del cardenal Cisneros, Catedral Magistral (1519). En tot el món n’hi ha només dues (Lovaina i Alcalá), amb canonges-professors. • Alcalá, seu històrica de la Universitat Complutense; trasllat posterior a Madrid; avui Universitat d’Alcalá i lliurament anual dels Premis Cervantes. Alcalá destacada i la peregrinació de 2006 • Ciutat natal de Miguel de Cervantes i Catalina d’Aragó; casc antic porticat, Patrimoni de la Humanitat. • El 2006, la parròquia de Sant Just d’Esvern hi peregrina en l’Any Jubilar (1700 anys del martiri): missa conventual de Pentecosta, ofrena de roses a la cripta amb les relíquies i visita excepcional a la pedra on, segons la tradició, agenollaren els nens abans de la decapitació. Idees clau • Memòria artística: reivindicació de l’obra primerenca de Joan Torres i Viver a Sant Just i estat actual de conservació. • Vida comunitària: romeria a Montserrat com a espai d’inclusió i espiritualitat compartida en post-pandèmia. • Arrelament històric: els patrons són plenament tarraconenses; el seu relat s’inscriu en la realitat urbana i educativa de la Hispània romana. • Patrimoni i identitat: la Catedral Magistral d’Alcalá i la tradició dels Sants Nens connecten la nostra parròquia amb una història de 17 segles.

  • 29'

    Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

    Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

  • 29'

    Veus Parròquia del 6/10/2021 — Canvi climàtic, Drets Humans i Treball Digne: del Sahel als manglars, la Convenció dels Infants i el Corredor Mediterrani

    Panorama general del curs i objectius El programa obre el curs presentant el format i el fil conductor: entrevistes mensuals amb membres de Justícia i Pau de Sant Just per tractar temes d’actualitat social i internacional amb dades i informes (sovint de Nacions Unides). Temes principals del capítol Notícies d’Àfrica: context i migracions • Àfrica és un continent immens (52 estats, milers de pobles i llengües, ~1.500 milions d’habitants) amb una actualitat diversa i complexa. • Es destaquen causes de migració: manca d’aliments, de futur, de sanitat i d’educació, amb poblacions que cerquen una vida millor en altres països. Canvi climàtic: riscos globals, governs i solucions • Informació recent d’ONU: 1.000 milions d’infants estan greument amenaçats pels impactes climàtics (aigua, calor, ciclons...). Entre els més vulnerables: República Centreafricana, Txad i Nigèria. • El Sahel ja pateix des de fa anys la manca de pluges, tendència que s’intensifica. • Crida a un compromís inequívoc del G-20 davant l’estancament en acords climàtics. • Alertes sobre el retrocés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: segons Antonio Guterres, estem lluny d’assolir la fi de la pobresa el 2030. • Valor estratègic dels manglars en la lluita climàtica; estan desapareixent a ritme accelerat. • Exemple de solució justa i verda: a Costa Rica, famílies afectades per la pandèmia generen ingressos amb reforestació i recuperació d’espais verds urbans (programa PNUD), contribuint a capturar CO₂ i a la resiliència urbana. Drets Humans: fonament i actualitat • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i del seu principi rector, la dignitat humana. "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets... i els cal mantenir-se entre ells en esperit de fraternitat." • Connexió amb el magisteri social recent: Laudato Si’ i Fratelli Tutti del Papa Francesc, amb èmfasi en la fraternitat i la cura de la casa comuna. Convenció dels Drets dels Infants: protecció efectiva • La Convenció concreta i amplia els drets dels menors en l’àmbit de la família i la societat. • Cas destacat: quan tutors o pares no poden alimentar adequadament els fills, l’Administració té l’obligació de garantir els aliments i la cura necessària. Dret al treball i salari digne • El dret al treball i a un salari decent és clau per cobrir necessitats bàsiques (habitatge, alimentació, escola, sanitat). • Responsabilitat compartida: empreses (creació d’ocupació) i administracions (polítiques que impulsin la riquesa i la qualitat de l’ocupació). Focus: Corredor Mediterrani • Infraestructura clau per a la competitivitat logística i la descarbonització del transport: connectaria ports mediterranis amb Europa, evitant rutes més llargues cap a Rotterdam/Hamburg. • Impactes esperats: estalvi de costos i temps, milers de llocs de treball i fins a 30.000 M€ anuals de riquesa segons l’estudi citat; impuls a l’exportació agrícola i industrial. Drets socials: sanitat, educació i habitatge • Sanitat pública: reconeixement al paper dels professionals durant la pandèmia; demanda d’un finançament i salaris que reflecteixin el seu esforç, equiparant-nos a estàndards europeus. • Educació: cal dignificar la tasca docent amb condicions i retribucions que permetin formació contínua i qualitat educativa. • Habitatge digne: denúncia de desnonaments i especulació (augments indiscriminats de lloguers). La propietat no és un dret absolut quan vulnera drets fonamentals i la dignitat. Consum, sostenibilitat i l’aigua com a bé comú • Crítica al consumisme indefinit davant realitats de fam i desigualtat globals. • L’aigua és essencial i cada cop més escassa; cal tractar-la com a bé comú i gestionar-la amb visió de canvi climàtic i justícia hídrica. Incidència i denúncia: del local al global • El grup impulsa cartes i campanyes a institucions (Parlament Europeu, Congrés, Generalitat, Nacions Unides) per exigir solucions en casos límit. • Casos recents: refugiats a Lesbos i fam a Madagascar, on es demana acció urgent perquè els poders públics poden i han de intervenir. Idees clau i crides a l’acció • La dignitat humana i els drets fonamentals han de guiar polítiques públiques i decisions econòmiques. • Enfront del canvi climàtic, cal compromís real del G-20 i polítiques que protegeixin infants i ecosistemes clau (com els manglars). • Treball digne, sanitat i educació ben finançades i habitatge accessible són pilars d’una societat justa. • Gestionar l’aigua com a bé comú i promoure consum responsable són urgències ètiques i ambientals.

  • 28'

    Veus Parròquia del 11/3/2020 — Quaresma i vida senzilla: colors litúrgics, l’aigua viva (Jn 4) i l’elecció d’Omella

    Panorama general Programa amb un fil conductor clar: la Quaresma com a temps de conversió i senzillesa, la simbologia dels colors litúrgics, l’Evangeli de la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4), i l’actualitat eclesial amb l’elecció de Joan Josep Omella a la CEE. Tot plegat es complementa amb poesia, memòria popular i una agenda pastoral pràctica. "Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi" (recordant l’ensenyament de Jesús sobre l’almoina i la discreció) Eixos centrals: conversió interior, senzillesa evangèlica (Laudato si’), simbologia litúrgica, aigua com a signe de vida i fe, actualitat eclesial i cultural. To: catequètic i proper, amb cites bíbliques i poètiques, i una mirada social sobre migracions i justícia. Reflexions inicials de Quaresma i humilitat Crida a viure la Quaresma amb claredat i senzillesa: servei al proïsme, evitar l’ostentació, assumir goig i dolor compartit. Record de la cendra: “som pols i a la pols tornem”. Invitació a la discreció en les obres bones: "Quan facis el moina, no ho anunciïs a toc de trompeta... perquè tothom els alavi." Colors litúrgics i simbologia Blanc: festa del Senyor, de Maria i dels àngels; sagraments (baptisme, matrimoni, ordre, unció). Puresa i llum. Verd: esperança i temps ordinari. Morat: conversió i espera (Quaresma, Advent). Daurat: equival al blanc en solemnitats majors. Blau clar: Maria Immaculada. Vermell: sang i martiri; Passió, Rams, Divendres Sant, sants màrtirs. Gris perla: antic ús per al Dimecres de Cendra. Negre: exèquies i rèquiems solemnes. Laudato si’ i “menys és més” L’espiritualitat cristiana proposa qualitat de vida basada en la senzillesa: valorar el petit, agran reconeixement, i no aferrar-se als béns. Menys és més: estil de vida sobri i agraït. Evangeli: la Samaritana i l’aigua viva (Jn 4,5-42) Jesús demana aigua i ofereix “aigua viva” que sacia per sempre; revela la veritat de la dona i s’hi manifesta com el Messies: "Sóc jo el Messies, el qui et parla." Molts samaritans creuen per la seva paraula i testimoni. Reflexió pastoral i memòria popular La fe transmesa sovint per avis i àvies: pregària senzilla, cants, virtuts teologals en la vida quotidiana. La paraula que neix del dolor i l’esperança: poesia i Bíblia com a camins de llum en temps difícils. Notícies d’Església: aigua, migracions i conversió L’aigua com a bé essencial: contrast entre abundor local i manca global; crida a ser “aigua viva” per als altres. Migracions: fe en els qui fugen i cerquen una vida millor. Agenda: Trobada arxiprestal: Sant Martí Sarroca (14 de març). Peregrinació a Terra Santa (8–15 juliol) amb Viajes Magister. Fe i actualitat: desert interior i esperança Article del Bisbe Agustí Cortés: el desert que revela el cor; creixement espiritual sense “solucions fàcils”. "No hi ha solució fàcil per a tot el que és per naturalesa difícil." (Zhang Dong) Crisi crònica a l’Església: medicina constant de la Paraula de Déu; esperança escaient (Maragall, Cant espiritual). Política eclesial: nou presidenci a la CEE Elecció de Joan Josep Omella (perfil dialogant, en sintonia amb el Papa Francesc); crida a convivència i reconciliació. Reptes oberts: IBI, immatriculacions, concerts educatius, religió, eutanàsia, i la qüestió catalana. Dades del col·legi electoral: 87 electors (cardenals, arquebisbes, bisbes, auxiliars i administradors). Arxius del Vaticà (Pius XII) Obertura de 16 milions de folis (1939–1958): més de 220 investigadors inscrits; cal paciència històrica abans de fer judicis. Tradició poètica i teologia popular Paràbola de sant Agustí: “No cabe el mar en un pozo” — prioritzar el creure davant d’un comprendre total. Cants espirituals i poesia en les llengües hispàniques; àngels a la literatura (Cirlot, Sagarra) com a signes de proximitat de Déu. Últimes notícies i agenda Materials quaresmals (ecoparròquia, Justícia i Pau): revisar hàbits i evitar malbaratament d’aliments. Xerrada: “La mort com a últim tabú” (13 de març, Sant Just). Ponents: germans Morlans (bioètica, cures pal·liatives, filosofia/teologia). Recursos: Catalunya Religió (web i edició impresa) i detalls pràctics de la peregrinació. Tancament: programació futura i comiat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta

    Tema i convidats Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Convidats: Roser Parés i Enric Font, matrimoni santsjustenc de religió jueva, per parlar de mort i vida en el judaisme. "El més important és la vida... És una cultura de vida, no de mort." La mort en el judaisme Creences i preparació • Diversitat de creences: no hi ha una visió única; depèn de la corrent (ortodoxa, conservadora, reformista) i de la persona. • Vida després de la mort: molts hi creuen (p. ex. en la immortalitat de l’ànima), d’altres no. • Preparació espiritual: no existeix una extrema unció com en el cristianisme; es resa i es reflexiona sobre la transcendència. • Idea clau: “El que mor és el cos; l’ànima no mor mai.” Ritu funerari (Hevra Kadisha, senzillesa i respecte) • Simplicitat: enterrament sense música ni flors, amb màxim respecte pel cos com a “recipient de vida”. • Hevra Kadisha (Jevrà Kadishà): grup (d’homes o dones segons el difunt) que fa el rentat ritual i prepara el cos. • Rentat i llum: neteja amb molta aigua i espelma encesa per simbolitzar la llum per a l’ànima. • Amortalla: sudari blanc sense ornaments; no es “vesteix”. • Discreció: un cop preparat, no s’exposa el cos a la família ni al públic. Sepultura i temps • Enterrament ràpid: com més aviat millor; habitualment en 24 hores. • Taüt de fusta senzill, foradat perquè el cos “torni a la terra”. • A terra, no nínxols elevats: el taüt ha de tocar la terra; la incineració no és l’opció tradicional (tot i que alguns la practiquen). • Apartats jueus als cementiris (p. ex. Les Corts, Collserola) amb sepultures adients. Dol: Xivà i període posterior • Xivà (7 dies): la família directa roman a casa; veïns i amics porten menjar. • Senyals de dol: no afaitar-se, no perfums ni vanitats; antigament, esquinçar les vestidures. • Trenta dies (xeloixim): continua el dol (p. ex. homes sense afaitar-se, restriccions personals) abans de reprendre la vida ordinària. Vida comunitària i litúrgia Ofici, minyàn i participació • Rabí o hassan: si no hi ha rabí, un hassan condueix les pregàries i el cant. • Minyàn (10 persones jueves): llindar per resar la litúrgia completa i llegir la Torà. • Homes i dones al minyàn: depèn de la corrent: ortodoxia (només homes); conservadora i reformista (homes i dones). • Bar/Bat mitzvà: a 13 anys (noi) i 12 (noia); a partir d’aquí ja compten pel minyàn i poden pujar a llegir. • Calendari de lectura: la Torà es llegeix dilluns, dijous i dissabte (Xaharit), seguint la parashà setmanal. Llengua: hebreu litúrgic i llengua viva • Litúrgia en hebreu per garantir unitat global: vagis on vagis, la comunitat pot seguir el culte. • Diferència amb el llatí cristià: l’hebreu és (avui) llengua viva i pròpia del poble jueu. • Renaixement de l’hebreu: de llengua litúrgica a llengua nacional (moviment sionista, revitalització des del s. XIX i Estat d’Israel). • Context històric: presència de ídix (askenazita) i ladí/ladino (sefardita) fins a la recuperació moderna de l’hebreu. Religió i política a Israel • Sistema multipartidista (20–25 partits) i coalicions de 3–4 formacions. • Partits àrabs israelians amb representació (p. ex. 14 escons). • Likud sovint guanya i pacta amb ultraortodoxos; esment a Netanyahu i al paper de Gantz. • Cicle electoral recent: fins a tres eleccions en 11 mesos; dificultats per formar govern. • Matís: la “dreta/esquerra” israeliana no equival exactament a la d’Europa. Conversió i identitat Procés de conversió (testimoni de l’Enric) • Aproximació i estudis previs en comunitat (festivitats, kashrut, litúrgia, valors). • Beit Din: tribunal de 3 rabins amb examen oral sobre coneixements i motivacions. • Dimensió vivencial: no s’aprèn en un dia; cal estimar i sentir el judaisme. • Valoració personal: procés llarg i satisfactori. Retorn i arrels (testimoni de la Roser) • Origen xueta (Mallorca): identitat jueva històricament estigmatitzada i perseguida. • “Hem vençut la Inquisició”: recuperar la filiació jueva és viscut com un acte de reparació i dignitat. • Retorn (no conversió) per a qui ja és reconegut d’arrel jueva; orgull familiar i transmissió a la filla. Pausa i cloenda • Interludi musical: “Avidèrum” de Mozart. • Tancament: anuncis de reemissió i crèdits tècnics; avís del programa següent.

  • 29'

    Veus Parròquia del 26/2/2020 — Dones a l’Església, ecofeminisme i solidaritat: crònica del Sopar de la Fam i projectes a Madagascar i Ruanda

    Visió general del programa Un episodi centrat en la igualtat de gènere a l’Església, la mirada ecofeminista que posa la vida al centre, i la solidaritat local a través del Sopar de la Fam (Mans Unides), amb projectes clau a Madagascar i Ruanda. Temes principals • Dones a l’Església: de les antigues diaconesses als passos del papa Francesc per incorporar el “geni femení” en òrgans de decisió. • Ecofeminisme: intersecció entre feminisme i ecologia, denunciant models econòmics i polítics que ignoren els límits ecològics i els cicles que sostenen la vida. • Solidaritat i educació: crònica del Sopar de la Fam, recaptació i destí dels fons als projectes d’educació secundària a Namarona (Madagascar) i d’ampliació d’un centre de formació professional a Botaua (Ruanda). • Referents locals: dones de Sant Just que impulsen recerca i innovació en biologia i ecologia productiva. "L’església està cridada a enriquir-se amb el geni femení" — recordant el missatge del papa Francesc i el seu impuls d’una Església més inclusiva i corresponsable. Dones a l’Església: passat, present i reptes Passat • Existència històrica del ministeri de diaconeses en diverses parts de l’Església, reconeguda per la Comissió Teològica Internacional. Present amb el papa Francesc • Enfortiment de la cura de la casa comuna (Laudato si’), defensa de les persones migrades i més espai per a la veu de les dones. • Impuls per incorporar dones en processos de presa de decisions i en consells i estructures eclesials no vinculades al ministeri sacerdotal. Reptes oberts • Persistència de resistències internes i límits al ministeri ordenat per a les dones. • Argument central: les dones estan plenament preparades, hi ha teòlogues de referència i manca de sacerdots — obrir ministeris seria una millora estructural. Ecofeminisme: posar la vida al centre • L’ecofeminisme denuncia que l’economia i la política han operat al marge dels límits ecològics i dels cicles que sostenen la vida. • Combina les lluites per la igualtat de gènere i per la justícia ecològica, desmuntant la separació fictícia entre humanitat i natura. • El centre ha de ser la vida (humana i no humana): persones, animals, arbres i ecosistemes. • Exemple local: recerca en ecologia productiva (plantes que consumeixen poca aigua, models sostenibles) com a innovació en clau de cura del planeta. "Salvar la casa comuna" requereix una mirada que uneixi cura, interdependència i límits ecològics. Solidaritat: Sopar de la Fam i projectes de Mans Unides Crònica de l’acte • Sopar multitudinari i familiar, amb participació d’infants (taller de fang, figures d’animals, arbres i peixos) i cant de “pa amb oli”. • Assistència d’entitats del Baix Llobregat i reconeixement a la constància solidària de Sant Just. Recaptació i sensibilització • Venda d’objectes amb focus en medi ambient (ampolles reutilitzables, punts de llibre) i material educatiu (inclòs un Monopoli de Mans Unides sobre projectes solidaris). • Xifres destacades: col·lecta total prop dels 1.000 € (807,41 € de col·lecta + ~160 € de vendes, més aportacions), millorant anys anteriors en volum global. • Valor educatiu: infants i famílies prenen consciència de la pobresa i la interdependència global. Projecte 1 — Madagascar (Namarona): educació secundària • Context: país amb pobresa estructural, manca d’energia i aigua potable, i sistema sanitari limitat (derivacions a l’illa de la Reunió en alguns casos). • Història i economia: illa gran com la península Ibèrica, fort dèficit de renda; agricultura amb cebú com a animal de treball. • Objectiu del projecte: ampliar educació secundària per formar tècnics locals i impulsar desenvolupament sostenible. • Enfoc de gènere: prioritzar accés de nenes a l’educació en contextos on la seva visibilitat és baixa. Projecte 2 — Ruanda (Botaua): formació professional • Context: memòria recent del conflicte tutsi-hutu amb prop d’un milió de víctimes; avui, armistici i reconstrucció. • Objectiu del projecte: ampliar un centre de formació professional amb èmfasi en processos electrònics i TIC, alineat amb l’estratègia governamental. • Impacte esperat: ocupabilitat juvenil, capacitats tècniques i resiliència comunitària. Agenda i referents locals (març: “Natura en femení”) • Municipi feminista amb programació intensa al març (Mes de la Dona). • Referents de Sant Just: dones en biologia i tecnologia liderant projectes d’ecologia productiva amb estalvi d’aigua i impacte ambiental positiu. Missatge final • Crida a la participació en les activitats de març i a sostenir els projectes de Mans Unides. • Continuar obrin camins per a la presència plena de les dones a l’Església i enfortir l’aliança entre feminisme i ecologia per cuidar la casa comuna.

  • 28'

    Veus Parròquia del 19/2/2020 — Paper i llapis, rellotges i escombres: la carta als Reis del Cardenal Omella sobre gratitud, temps, cura de la Terra i l’amor als enemics

    Context i to del programa Programa “Paraula Viscuda” de Ràdio d’Esbert amb la convidada Pilar Lombarte Alvesa. Conversa propera i reflexiva al voltant d’una carta del Cardenal Joan Josep Omella adreçada als Reis d’Orient, llegida i comentada a l’estudi. El to és espiritual, pedagògic i molt humà, amb exemples concrets de vida quotidiana. La carta als Reis d’Orient del Cardenal Omella: idees clau Peticions simbòliques que transformen • Paper i llapis: per apuntar el que ja tenim i fer créixer la gratitud • Gomes d’esborrar: per treure rancúnies i experiències negatives que pesen • Rellotge: per les persones queixoses, perquè valorin el temps i el dediquin al que importa: estimar el proïsme i deixar-se estimar per Déu • Telescopi: per veure la llum de l’Estrella que guia —Jesús— i apropar la fe a la vida real • Escombres (amb recollidor!): per netejar la Terra; responsabilitat compartida envers la casa comuna • Joguines per als infants i carbó/calor per als qui passen fred: atenció als més petits i als més vulnerables (pobresa energètica) "Benvolguts reis d’Orient... Us demano que arribi la pau i la fraternitat..." Allò que els Reis s’haurien d’emportar • Odi, venjances, divisions i enfrontaments • En clau personal i social: manca de caritat, avarícia, incomprensió, superbia • La convidada afegeix una imatge potent: la seva “caixeta” de les meves veritats i judicis, que voldria buidar perquè no condicionin ni facin mal. "El millor regal que existeix ja el tenim: la vida, i ser fills del mateix Déu." Debat i testimonis (aplicació a la vida) Gratitud i temps ben viscut • Deixar de queixar-se: passar de la queixa a l’acció amorosa • “És més joiós donar que rebre”: petites oportunitats quotidianes de donar (abrics, mantes, temps, escolta) Proximitat de Déu i superació de la soledat • Recordatori espiritual: deixar-se estimar per Déu i reconèixer que no estem sols • Pregària comunitària per les persones soles; Déu com a presència propera encara que no sigui palpable Cura de la casa comuna (ecologia integral) • Escombres com a símbol de responsabilitat ecològica i social • Referència a la visió del Papa Francesc: Laudato si’, la Terra com a casa de tots Infants i adults: educació i conversió • Infants: joguines i dignitat • Adults: més que rebre, desprendre’s del que fa mal (egoismes, orgull, incomprensió) Diàleg obert amb no creients • Oferir l’oportunitat d’apropar-se a Déu per conèixer la seva bondat i grandesa Pobresa energètica i solucions • Dada impactant: prop de 20.000 persones a Barcelona pateixen pobresa energètica • Carbó (o sistemes sostenibles) per escalfar-se sense fer mal al planeta Clau espiritual de fons "Deixar d’opinables que fan mal" i tornar a l’essencial: el bé i allò que no és bo. La Pilar proposa revisar els “jo crec/jo opino” que poden ferir i aposta per escoltar més que opinar. Evangeli del diumenge (Mt 5,38-48) i connexions Ensems exigent i alliberador • De “ull per ull” a no revenjar-se • Estimar els enemics i pregar pels qui persegueixen • Ser bons del tot com el Pare: estàndard alt però coherent amb la carta (pau, perdó, donar, netejar el que fa mal) Enllaç amb la carta • Les peticions simbòliques (goma, rellotge, escombra) ajuden a viure l’Evangeli de la misericòrdia, el temps per estimar i la conversió ecològica. Tancament • Reconeixement a la tasca dels Reis i gratitud final del Cardenal Omella • Recomanació: llegir les cartes del Cardenal per la seva claredat i utilitat espiritual • Invitació a seguir el programa a la propera emissió.

  • 30'

    Veus Parròquia del 12/2/2020 — De Santa Eulàlia a l’Amazònia: Mt 5 en clau d’amor, debat sobre el celibat i acollida de la diversitat a l’Església

    Panorama general del programa Veus de la parròquia emet una edició centrada en tres eixos principals: memòria i tradició (Santa Eulàlia), Evangeli i conversió del cor (Mt 5), i Església i actualitat amb debats vigents: celibat i vocacions a l’Amazònia, diversitat sexual, i acollida de separats i divorciats. L’espai combina reflexió espiritual, criteri pastoral i crida a la solidaritat. Santa Eulàlia: vida, martiri i llegat a Barcelona Perfil de la santa del Pla de Barcelona (finals del segle III), màrtir durant la persecució de Dioclecià. Tradició dels 13 turments (tants com anys tenia) i la presència de 13 oques blanques al claustre de la catedral com a símbol de puresa. Memòria urbana: indrets com el pla de la Boqueria i la plaça del Padró; antiga patrona de Barcelona fins al s. XIX (substituïda per la Mare de Déu de la Mercè). Distinció amb l’altra Santa Eulàlia (Mèrida, 10 de desembre). "Eulàlia, nena de 13 anys, no va voler renunciar a la fe i fou condemnada al martiri." Evangeli del proper diumenge (Mt 5,17-37): la Llei en plenitud Jesús no aboleix la Llei, sinó que la porta a la seva plenitud; reclama una justícia més gran que la dels fariseus. Ètica del cor: de l’“No mataràs” a no viure en l’ira; reconciliar-se abans d’oferir el do a l’altar; l’adulteri comença a la mirada; parlar amb veritat. Clau pràctica: • Reconciliació abans del culte • Coherència interior (cor i obres) • Paraula transparent: “sí” quan és sí i “no” quan és no "Senzillament: sí quan és sí, i no quan és no." Notícies d’Església: celibat, Amazònia i "Los dos papas" Polèmica pel llibre del cardenal Robert Sarah amb text de Benet XVI a favor de mantenir el celibat sacerdotal; debat pel compromís de silenci de Benet i el context del sínode de l’Amazònia. Context històric: el celibat no el va imposar Crist, sinó l’Església (Laterà I, 1123; Laterà II, 1139). Avui, manca de sacerdots i proposta puntual d’ordenar homes casats en zones remotes. Contrast de sensibilitats: papa Francesc i la seva mirada social (Techo, Tierra y Trabajo), proximitat als migrants i estil senzill; Església que predica i escolta, on la diversitat no és amenaça. Recomanació cultural: pel·lícula “Los dos papas” (Meirelles) per entendre els perfils de Benet XVI i Francesc. Fe i actualitat: diversitat sexual i acollida de separats/divorciats Mirada cristiana compassiva i oberta a la diversitat sexual i a les realitats de parella. Llibre recomanat: “La parella humana” (Josep Baquer) — sacramentalitat, crítica amorosa a textos de condemna, i fonaments més flexibles i evangèlics per acompanyar persones LGBTI. Proposta pastoral per a separats/divorciats: xarxa SAL (Separats Amoris Laetitia) i l’eina “Quatre estacions”: • Hivern: acompanyament individual • Tardor: perdó i sanació de la ferida • Primavera: camí comunitari • Estiu: vida espiritual renovada Crida a voluntariat per acompanyar processos reals de guarició. Reflexió de fons: comunió sense distincions Una sola humanitat davant d’un sol Déu, amb una revelació progressiva. Centralitat del llenguatge de l’amor sense reserves per fer la voluntat de Déu. "Sense fer distincions en la manera de ser de ningú." La veu del papa Francesc "Vosotros sois la sal de la tierra... Prefiero una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades." Clau pastoral: sortir, guarir ferides i donar calor al cor. Economia i solidaritat Denúncia de la desigualtat global: les 50 persones més riques podrien finançar salut i educació per a tots els infants pobres. Reconeixement fins i tot a organismes econòmics internacionals del risc per al futur de les noves generacions. Invitació a un estil de vida lliurat, cura de la Casa Comuna i memòria de Sant Valentí com a amor que es dona. Enllaç amb Mans Unides: "Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu". Agenda i vida diocesana Sopar de la fam (Mans Unides): dissabte 15, després de la missa del vespre, a la sala d’actes de la rectoria. Recursos: Fulls dominicals, webs diocesanes (Bisbat de Sant Feliu, Arxidiòcesi de Barcelona), Catalunya Religió (edició mensual en paper disponible a temples). Pregària per la salut de Mn. Joaquim Rius. Tancament Properes emissions de "Veus de la parròquia" i recordatori d’horaris. Sintonies de comiat a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).