Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

61-72 de 488
  • Veus Parròquia del 2/4/2025 — Salut mental en guerra i desplaçaments forçats: Ucraïna, Síndrome d’Ulisses i resposta de l’OMS (amb Justícia i Pau)

    Context i participants • Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) amb el grup Justícia i Pau. • Intervenen: Ester Martra i Pilar Sánchez. Conducció de Núria. "És el primer programa amb l’absència del president de l’entitat, en Jesús Castro" — anunci d’un homenatge en el proper programa (7 de maig). Tema central: Salut mental en situacions d’emergència Impacte directe en combatents (cas Ucraïna) • Ferides invisibles: estrès posttraumàtic, flashbacks, col·lapse emocional en soldats, retorn precipitat al front després de 3 setmanes d’ingrés. • Testimonis: flashbacks per detonacions, sorolls que reactiven el trauma, percepció que “tot l’exèrcit està malalt d’estrès posttraumàtic”. "La salut és la base de la pau i la recuperació. Reconstruir els sistemes de salut significa restaurar l’esperança." Impacte social ampliat i marc conceptual • L’OMS estima que prop d’una tercera part d’Ucraïna necessita ajut psicològic. • Definició d’OMS de salut mental: benestar per gestionar tensions, treballar productivament i contribuir a la comunitat. Sense salut mental, es trenca la capacitat d’afrontar la vida quotidiana. Dany al sistema sanitari i conseqüències • >2.300 atacs registrats contra centres sanitaris (amb casos greus com la clínica infantil d’Odessa). Risc constant per a professionals i interrupció de serveis. • Carga dual: augment de trastorns mentals i empitjorament de malalties no transmissibles (MNT). Les MNT representen 84% de morts i empitjora l’accés per bombardejos i cost de medicaments. • Dada crítica: cap a 100.000 amputacions (2024) — la rehabilitació física i psicològica serà essencial. Resposta i reforç de sistemes (OMS i autoritats) Línies d’acció • Construcció d’un sistema de salut resilient: enfortir atenció primària, ampliar salut mental i rehabilitació, abordar MNT, vacunacions, tuberculosi, control d’infeccions i resistència antimicrobiana. • Clíniques modulars en zones afectades i formació per pal·liar l’escassetat de professionals (infermeria i altres perfils). Barreres i desigualtats • 1 de cada 4 persones reporta menys accés sanitari; major desigualtat a primera línia (població vulnerable: gent gran i persones amb discapacitat). Desplaçaments forçats i Síndrome d’Ulisses Efectes en persones refugiades (cas extrapolable) • 5 milions de desplaçats ucraïnesos poden patir estrès crònic i múltiple per ruptura abrupta del seu món (llar, família, amistats, feina i rutines). • Símptomes comuns: angoixa, insomni, malsons; el trauma no “s’esborra” en arribar a un país d’acollida. Abordatge prioritari • Primer, cobrir necessitats bàsiques: allotjament, aliments, atenció mèdica. • Després, escolta, acompanyament i reconstrucció de confiança amb enfocament en persones i entitats que ajuden; no tothom reacciona igual — la resiliència varia. Col·lectius vulnerables • Infants: maduració interrompuda; nerviosisme, plor continuat, dificultats per dormir — pares/mares també afectats. • Adolescents: útils tallers grupals (ex. Creu Roja) per crear vincles i processar l’experiència. Altres regions en conflicte (Mediterrània Oriental) • Conflictes a Palestina, Egipte, Líbia, Líban, Jordània, Síria, Afganistan i antecedents als Balcans. • 70 milions de desplaçats a la regió; quasi la meitat es queden a països veïns — gran pressió sobre comunitats d’acollida. • Accés limitat a professionals de salut mental i medicació; interrupció de sistemes sanitaris. • OMS: com a mínim 1 de cada 5 persones en emergències pateix depressió, ansietat, TEPT, trastorn bipolar o esquizofrènia. Testimoni audiovisual i reflexió social • Documental: “Mina i la ràdio dels presos” (Noruega). Història d’un ex-pres que va de voluntari a Ucraïna i mor posteriorment. • Reflexió: els soldats (voluntaris o no) sovint provenen de contextos vulnerables; víctimes del sistema i dels jocs de poder, tot i ser qui “dispara”. La guerra arrabassa joves que haurien de construir el futur. Conclusions i crida a l’acció Curt/mitjà termini • Acabar els conflictes armats amb intervenció dels països afectats i institucions internacionals. Llarg termini • Educació i difusió dels Drets Humans (Declaració Universal, 1948) a tots els nivells educatius. • Impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) com a pla d’acció per persones, planeta, prosperitat i pau. Proper programa • 7 de maig: programa especial d’homenatge a Jesús Castro, històric president de Justícia i Pau, per reconèixer el seu llegat i el relleu del grup.

  • Veus Parròquia del 26/3/2025 — Les dones a la tomba buida: gratuïtat, fidelitat i resurrecció a Marc 16,1-8; de Galilea a la igualtat a l’Església

    Resum de l’episodi Programa especial de Veus de la Parròquia (Paraula Viscuda) conduït per la Dolors Cardona i la Marta Martí, amb l’absència estimada de la Montserrat Giró. L’episodi llegeix i comenta Marc 16,1-8 —el relat de les dones a la tomba buida— i en desenvolupa la lectura teològica i pastoral a partir del capítol “Les dones a l’Evangeli de Marc” del teòleg mallorquí Teodor Suau. Eix central: el pas de la gratuïtat i la fidelitat de les dones a l’“experiència de la resurrecció”, i la seva missió de portar la Bona Nova cap a Galilea (retorn a l’origen i a la missió). Tò de fons: reconeixement de la dignitat i la igualtat de la dona com a deixeble, i invitació a viure l’Evangeli avui amb pau, acolliment i l’“art d’estimar”. Temes clau • Dones com a primeres testimonis i deixebles: Maria Magdalena, Maria (mare de Jaume) i Salomé com a portadores del primer anunci. • De la gratuïtat a la resurrecció: la fidelitat que assumeix risc es transforma en experiència pasqual i missió. • Galilea com a lloc teològic: retorn al començament per relançar la missió entre els pobres i exclosos. • Crítica de la religió instrumentalitzada i vindicació de la tendresa i la intuïció com a camins de veritat evangèlica (Suau). • Igualtat i dignitat de la dona a l’Església avui; camí comunitari per fer-la efectiva. Lectura bíblica (Marc 16,1-8) • Les dones van a ungir Jesús “molt de matí”, preocupades per la pedra, però la troben apartada. • Un “jove vestit de blanc” les tranquil·litza: “Ha ressuscitat… va davant vostre a Galilea.” • Responen amb esglai i silenci inicial, però reben el mandat de missió. “No us espanteu… Ha ressuscitat. No és aquí… Aneu a dir als deixebles i a Pere: va davant vostre a Galilea; allà el veureu.” Clau teològica i pastoral Gratuïtat i fidelitat • La gratuïtat és l’amor i servei que no calcula, dut “al límit” malgrat la por i el risc. • La fidelitat de les dones les fa primeres deixebles i portadores del missatge pasqual. De la servitud al servei • Camí d’alliberament: del servilisme al servei evangèlic, que empodera i dignifica. Galilea com a símbol de missió • Tornar a Galilea = tornar a l’origen de la Bona Nova per reprendre la missió entre els vulnerables. Les dones a l’Evangeli de Marc (segons Teodor Suau) Unció i reconeixement messiànic • El gest d’ungir amb olis aromàtics evoca dignitat i reconeixement de Jesús com a Messies. • Record de la dona que ungiu Jesús amb nard car: amor que trenca normes per anticipar la Passió. Categoria teològica del deixeble • Marc eleva les dones com a imatge paradigmàtica del deixeble: busquen Jesús en la vida quotidiana, assumeixen risc i actuen per amor, amb constància i paciència. Reptes i actualitat Crítica a l’ús de la religió • Denúncia de la religió posada al servei del poder que oculta les causes reals de la injustícia. Intuïció i tendresa • La intuïció que pensa “amb les entranyes” i la tendresa com a criteri evangèlic que supera ideologies. Igualtat a l’Església • Crida a reconèixer la igualtat i la dignitat de les dones en la comunitat eclesial, avançant amb veu i camí compartit. “És el pas de la servitud al servei.” Aplicació vital: l’art d’estimar • Jesús proposa un camí de felicitat per a tothom (benaurances), vigent avui: ser persones de pau, acolliment i amor gratuït. • “L’art d’estimar” té per formes més preuades la gratuïtat i la fidelitat. Tancament • Recomanació del llibre “Les dones a l’Evangeli de Marc” (Teodor Suau) per aprofundir-hi avui. • Comiat amb invitació a cercar la felicitat en comunitat seguint Jesús; música final (lletra en castellà) i crèdits.

  • Veus Parròquia del 19/3/2025 — Sant Josep: iconografia a la Sagrada Família i santuaris; Passions a Montserrat; i el fenomen «El dios de nuestros padres»

    Panorama general Un episodi especial en motiu de la festa de Sant Josep que recorre tres grans eixos: La presència de Sant Josep a la Sagrada Família (iconografia i efemèrides clau) La tradició de les Passions de Setmana Santa a Catalunya i l’inici conjunt a Montserrat El debat cultural al voltant de la Bíblia arran de l’èxit del llibre «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo "Sant Josep no entra en Quaresma" "Gaudí va "gaudinitzar" l’estil gòtic" Sant Josep i la Sagrada Família Iconografia a la façana del Naixement (Gaudí) Portalades i virtuts teologals: esquerra (Esperança — Maria), centre (Caritat — Jesús), dreta (Fe — Josep). Representacions de Sant Josep: fins a 10 referències clares, incloses 8 escultures i el monograma «J» dins una estrella de 7 puntes amb la vara florida i gotims de raïm. Escenes destacades: Presentació del Nen al Temple (Josep i Maria reben la benedicció al Nen) Jesús entre els doctors (Josep i Maria el retroben sorpresos) Sant Josep amb el Nen i un colom ferit (eines de fuster a la peanya) Fugida a Egipte (Josep guia la somera) Esposalles de Josep i Maria Josep conduint la barca de l’Església sota el pinacle de Montserrat Escena central del Naixement (Josep dret mirant el Nen entre bou i mula) Coronació de Maria (Josep com a humil espectador) Arbre genealògic de Jesús: columna amb els patriarques fins a «Josep(h)» en català antic, protegida per reixa. Interior del Temple: escultura de Sant Josep (travertí, 8 m) de Ramon Coello; presència també prevista a la façana de la Glòria. Efemèrides i memòria històrica 19 de març de 1882 — col·locació de la primera pedra del Temple, impulsada per l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (presidida per Josep Maria Bocavella). Inauguracions i commemoracions: 1885: capella central de la cripta (ja amb Gaudí al capdavant) 2010: consagració de la basílica per Benet XVI 1947, 1958, 1982 (centenari): misses solemnes, patronat d’honor (Jordi Pujol, Narcís Serra, abats de Montserrat i Poblet), simposis, tallers, encuny de medalles, segell, i presentació de grups escultòrics (com l’Adoració dels Reis) Parròquia i santuaris de Sant Josep Parròquia local: dues imatges de Sant Josep. Imatge de 1939, molt dolça: serra a una mà (ofici de fuster) i el Nen a coll amb tendresa (recol·locada a l’altar major el 2004). Una imatge d’Olot al Santíssim (donació). Records de destruccions el 1936 i re-dedicacions (any jubilar 1921). A Catalunya: Parròquia de Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts), «els Josepets» (Gràcia), temples a Badalona i Mataró, capella de Sant Josep i Santa Mònica a la Rambla (avui culte ucraïnès). Santuari de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona, barri de la Salut): obra de Francesc Berenguer (col·laborador de Gaudí), títol de Real Santuario (Alfons XIII), coronació canònica de la imatge (2021). Vistes i jardí destacables; representat als vitralls de la Sagrada Família. Altres: A Espanya: santuari a Talavera de la Reina (Toledo, 2024). Al món: Oratori de Sant Josep (Mont-real, patró del Canadà), el més gran dedicat a Sant Josep; inici el 1904 com a oratori del beat André Basset, ara amb aforament de fins a 10.000 persones i uns 2 milions de visitants l’any. Passions de Setmana Santa a Catalunya Una tradició viva: 22 representacions de la Passió arreu del país (Esparreguera, Olesa de Montserrat, i l’únic autosacramental dins d’una església a Sant Vicenç dels Horts). Inici conjunt a Montserrat (1–2 de març), en el mil·lenari del monestir, coordinat per la Federació Catalana de Passions: Desfilada d’armats i manaies Espectacle coral a la plaça amb escenes emblemàtiques de cada Passió (gratuït i obert) Concert de la Passió de la Bisbal d’Empordà i presentació de la temporada 2025 Representació especial a la basílica (invitació): Carrer de l’Amargura, Crucifixió, Davallament i Enterrament (Passió d’Ulldecona, de tradició medieval) Recursos: vídeo de 27 minuts al YouTube de l’Abadia de Montserrat. Objectiu: posar en valor la diversitat lingüística, cultural i artística, reforçar la memòria, la identitat i els valors que vertebren el territori. La Bíblia avui: cultura, llibres i debat públic Context: societats cada cop més laiques; costum dels Nous Testaments a hotels de països anglosaxons i altres (a Jordània amb el Nou Testament i l’Alcorà). Fenomen editorial: «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo (Corriere della Sera), llibre més venut a Itàlia el 2024 i èxit al teatre amb Moni Ovadia. Cazzullo ofereix una narrativa apassionada i no confessional de la Bíblia com a gran relat d’identitat italiana i europea. No defuig temes durs: esclavitud, poligàmia, guerra, matances, incests. Ha obert un debat laic; el cardenal Gianfranco Ravasi va assenyalar que la Bíblia ha «entrat» en l’espai laic. Educació i polèmica: proposta del ministre Josep Ibaditarra d’incloure la Bíblia a primària; debat intens entre conservadors i progressistes. Cloenda Felicitació a tots els Joseps i Josefines, amb la dita popular: "De Joseps, Joans i Ases, n’hi ha per totes les cases" Informació del proper programa i tancament d’emissió.

  • Veus Parròquia del 12/3/2025 — Catequesi avui: dones al capdavant, famílies implicades i l’auge de la catequesi d’adults al Bisbat de Sant Feliu (amb Isabel Campmany)

    Context i convidada En aquest episodi de Veus de la parròquia (Ràdio Desvern), conversem amb Isabel Campmany, delegada de catequesi del Bisbat de Sant Feliu. Campmany comparteix la seva trajectòria i, sobretot, una mirada actual sobre la catequesi: el pas de la doctrina memorística a una experiència d’amistat amb Jesús, el paper clau de les famílies, la manca de catequistes i l’auge de la catequesi d’adults. Temes clau de l’episodi De la doctrina a l’experiència: es prioritza viure i testimoniar la fe per sobre de memoritzar continguts. Predomini femení: entorn del 98% de catequistes són dones; es destaca la seva disponibilitat, cura i flexibilitat. Projecte comú (SIC): es proposa un mètode interdiocesà adaptat al context català i balear, amb autonomia parroquial per adoptar-lo. Manca de catequistes i canvi social: costa trobar compromisos permanents; hi ha menys infants i joves actius, però més adults que s’hi acosten. Repte principal: arribar als pares: molts no s’han allunyat de l’Església perquè mai no hi han estat; cal acollida i propostes planeres. Formació i trobades: enviament diocesà a inici de curs i formacions (pedagògiques, necessitats educatives especials, etc.). Governança i laïcat: valor d’una delegada laica que aporta la perspectiva familiar i de vida quotidiana; trobades amb bisbe i vicari; llibertat i confiança. Testimoni per damunt de l’adoctrinament: el catequista és testimoni abans que model de conducta; la fe es comunica per atracció. Metodologia i organització El projecte del SIC i l’autonomia parroquial • El Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) impulsa un projecte comú per a Catalunya i les Illes. • Les parròquies, sota decisió del rector, poden adoptar-lo o seguir altres materials; la diòcesi ofereix formació i recursos. Estructura diocesana i lideratge • A Catalunya hi ha 10 diòcesis; cada bisbat compta amb un delegat/da (catequesi o nova evangelització) integrat al SIC. • Campmany va ser nomenada el 2013 (Bisbe Agustí); el nou bisbe prorroga càrrecs (continuïtat i discerniment). Reptes i tendències • Manca de catequistes: la cultura del “compromís puntual” dificulta els rols setmanals sostinguts. • Canvi demogràfic: baixen infants/joves en catequesi; pugen adults que demanen sagraments d’iniciació cristiana. • Temps de missió: cal acollir i oferir experiència de l’Evangeli a qui no en té referents previs. "Si algú no ha tastat mai la xocolata, no la troba a faltar." El paper dels pares i mares Sessions familiars i missa • El projecte actual integra infants i pares: sessions quinzenals o mensuals que culminen amb missa familiar. • No es tracta d’adoctrinar, sinó de parar l’orella i fer escolta activa, comprendre què saben i què demanen. Testimoni vs. teoria • El catequista és testimoni de fe, no un simple transmissor de dades. La fe es transmet per vida viscuda. "El catequista sempre arriba tard, perquè Déu ja hi era primer." • Sense la col·laboració dels pares, la feina amb els infants queda coixa: cal continuïtat després de la primera comunió (postcomunió, confirmació, grups de joves). Formació i trobades • Enviament diocesà a inici de curs fet pel bisbe. • Formació pedagògica per implantar el projecte, i programes per atendre necessitats educatives especials. • Voluntat d’obrir formació al laïcat compromès més enllà dels catequistes (projecte “en cocció”). Missatge final • Primacia de Déu: és Déu qui pren la iniciativa; la nostra tasca és acollir i ajudar a descobrir la seva presència a la vida. • L’Església, pare i mare, està cridada a una acollida real, alegre i esperançada, que atrau i transforma.

  • Veus Parròquia del 5/3/2025 — Dimecres de Cendra i inici de Quaresma: Cafè en Fe (9/3), Sopar Solidari Mans Unides (15/3), Dia del Seminari (19/3), Jornada per la Vida (25/3) i Centenari del Sagrat Cor (5/4 i 27/6) — amb benvinguda a la nova mare superiora i crida per la pau ...

    Resum general Avui, dimecres de cendra, el programa inaugura la Quaresma amb una crida a la penitència i conversió i presenta l’agenda parroquial de març i inicis d’abril. Es dona la benvinguda a sor Montserrat, nova responsable de les Germanetes de Sant Joan de Déu a la residència d’avis de Sant Just, s’expliquen els signe de la cendra, el dejuni i el Via Crucis setmanal, i s’anuncien activitats: el Cafè en Fe (9/3), el Sopar Solidari de Mans Unides (15/3), el Dia del Seminari (19/3) i la Jornada per la Vida (25/3). També s’avança el centenari de la imatge del Sagrat Cor amb una sortida al Tibidabo (5/4) i la festa principal (27/6). Hi ha un moment de reflexió per la pau a Gaza i un interludi musical amb el grup Bona Nova. "Penitència i conversió." "La casa de Natzaret va ser com el seminari de Jesús." "Tu, per tenir menys salut, tens menys dret a viure?" Temes principals Benvinguda a la nova mare superiora: Arriba a Sant Just sor Montserrat (Germanetes de Sant Joan de Déu), amb llarga experiència de servei als ancians. Recordatori dels 60 anys de la comunitat al municipi i invitació a donar suport a la seva tasca. Dimecres de Cendra i Quaresma: Significat de la cendra (humilitat, brevetat de la vida) i imposició a missa. Crida a la pregària discreta, dejuni i obres de caritat; propostes d’abstinències (carn els divendres, tabac, xocolata, mòbil...) Via Crucis parroquial cada divendres a les 19:15 per reviure la passió i combatre el victimisme. Marc de l’Any Jubilar 2025: viure com a Pelegrins d’Esperança. Conversió i testimoni: Invitació a la confessió i relat d’una família que ha redescobert la fe arran de la malaltia del pare; alerta contra la procrastinació espiritual ("demà, demà..."). Cafè en Fe (9 de març): Trobada mensual oberta a tothom per socialitzar la comunitat, conversar amb el mossèn i proposar iniciatives; to amable i participatiu (portes un pastís? Millor!). Crida per la pau a Gaza: Condemna de propostes d’expulsió massiva i defensa del dret humanitari; referència al comunicat dels patriarques i líders cristians de Palestina i invitació a resar per la pau. Sopar Solidari (15 de març) — Mans Unides: En suport a tres projectes (Índia, Palestina —hospital maternoinfantil— i Haití), coordinats amb el bisbat de Sant Feliu. Objectiu estimat: 300.000 € (uns 100.000 € per projecte), recollits entre ~100-110 parròquies i donatius. Eixos: salut, desenvolupament rural i apoderament de dones. Mans Unides: ~550 projectes a 51 països (2023), 54 M€. Sopar auster i obert a aportacions encara que s’estigui de dejuni. Dia del Seminari (19 de març, Sant Josep): Sant Josep com a custodi i patró dels seminaris. Situació crítica de vocacions (només un seminarista al bisbat) i crida a resar i a famílies cristianes que sostinguin les vocacions. Jornada per la Vida (25 de març): Festa de l’Encarnació i defensa de la vida humana des de la concepció fins a la mort natural. Rebuig de avortament, eutanàsia, violència i eugenèsia; dignitat de les persones amb discapacitat. Centenari del Sagrat Cor de Jesús (Sant Just): Preparació amb visita al temple del Tibidabo (5/4) i festa principal (27/6); descoberta de l’espiritualitat del Sagrat Cor. Dates clau i horaris • Dimecres de Cendra: Missa vespertina amb imposició de cendra (20:00 aprox.) • Cada divendres de Quaresma: Via Crucis (19:15) • Diumenge 9 de març: Cafè en Fe (12:00, després de la missa d’11) • Dissabte 15 de març: Sopar Solidari (Mans Unides) • Dimecres 19 de març: Dia del Seminari (Sant Josep) • Dilluns 25 de març: Jornada per la Vida (Encarnació) • Dissabte 5 d’abril: Sortida al Tibidabo (centenari Sagrat Cor) • Divendres 27 de juny: Festa del Sagrat Cor (centenari a Sant Just) Idees força Quaresma: temps per posar Déu al centre i créixer en llibertat davant les addiccions. Comunitat: espais de trobada que cosen vincles (Cafè en Fe) i solidaritat efectiva (Mans Unides). Vocacions: la família cristiana és viver de vocacions; cal pregària i suport. Vida: dignitat inalienable en totes les etapes i condicions. Pau: compromís amb el dret humanitari i la concòrdia.

  • Veus Parròquia del 26/2/2025 — Salut mental i comunitat: resiliència, neurodiversitat i fi de l’estigma (programes innovadors, vincles i cura)

    Context i objectiu del programa Espai de Veus de la Parròquia dedicat a la salut mental amb la Pilar (Justícia i Pau, Sant Just). L’episodi aborda com canviar la mirada sobre la salut mental i com enfortir la resiliència individual i col·lectiva, destacant el paper dels vincles, la comunitat i l’acompanyament. Drets i sistema: deure públic i manca de recursos La salut mental és un dret: article 43 de la Constitució i tractats de drets humans. No és un favor, és exigible. Problema estructural: la salut mental és “la germaneta pobra” del sistema. • Pocs recursos humans i econòmics. • S’esmenta discriminació salarial a infermeria en l’àmbit de salut mental. Programes innovadors que responen a noves necessitats Conferència amb la Fundació Pere Clavé: xarxa d’hospitals i psicoteràpia amb programes adaptats. Adolescents amb addicció a pantalles/videojocs o reclusió a casa: equips terapèutics es desplacen al domicili per crear vincle i iniciar el procés de recuperació. Estigma i canvi de mirada Vulnerabilitat: acceptar-la com a condició humana “Naixem i morim molt febles i la vulnerabilitat no ens abandona mai.” — Han Kang Trencar l’estigma: sortir de la dicotomia “els que estan bé” vs “els malalts”. Tots som vulnerables en graus i moments diferents. Normalitzar el patiment i la diferència, sense deixar d’atendre i incloure: la diversitat és riquesa, no defecte. Neurodiversitat i llenguatge inclusiu Passar d’etiquetes rígides a marcs inclusius: parlar de neurodivergències enlloc d’encasellar (“autista”, “dislèxia”, etc.). A les aules i en societat, inclusió i adaptacions, no exclusió. Etiquetes, control i hipernormalitat Les etiquetes donen una falsa sensació de control i alimenten l’estigma. Crítica a la “normalitat” social: consumisme i dependència del mòbil com a conductes assumides que també poden ser disfuncionals. Mecanismes de defensa i mirada clínica humanista “Per complexa que sigui la situació emocional d’una persona, sempre queda una part sana amb la qual es pot treballar per guarir la part ferida.” — Jordi Font (psiquiatre) El símptoma sovint és una defensa adaptativa davant emocions intolerables. Analogia amb el sistema immunitari: reaccions molestes però protectores. Cal una mirada que integri i no negui: reconeixement, consciència i integració en lloc de tapar i distreure. Resiliència: claus i factors de protecció Referent: Boris Cyrulnik (Les ànimes ferides). Definició: adaptació positiva en context d’adversitat. Més enllà de “tornar al de sempre”: els humans podem créixer després del trauma (com els anticossos després d’una malaltia). Vincles segurs i entorn Vincles segurs primerencs = major capacitat de resiliència. Amb acompanyament terapèutic i suport social, persones amb vincles deficitaris també poden desenvolupar resiliència. Donar sentit i llibertat interior “L’última de les llibertats és la capacitat d’escollir la nostra resposta.” — Viktor Frankl Construir un relat amb sentit empodera i facilita estratègies internes de regulació i afrontament. Sensibilitat, vincles i ajuda La sensibilitat pot implicar més afectació, però també més capacitat de resposta: tendència a cercar vincles saludables que reparen. Perfils més “resistents” poden tendir a aïllar-se i tardar més a demanar ajuda. Suport social i migracions: Síndrome d’Ulisses L’arrelament cultural i la solidaritat del grup milloren l’adaptació. Síndrome d’Ulisses (Dr. Txotegui): patiment extrem per estrès migratori crònic; el suport comunitari és clau. Art com a via de reparació L’activitat artística pot remodelar la memòria traumàtica i transformar el rol de víctima cap a subjecte actiu de la pròpia recuperació. Acompanyament i xarxa comunitària: la societat de la cura Mentre falten recursos institucionals, cal xarxa veïnal i comunitària: suport mutu, pertinença i escolta sense judici. Referent filosòfic: J. M. Esquirol i la societat de la cura. Pràctiques concretes: “El cafè de les tres” (Càritas) Espai mensual obert per a persones en solitud o dificultat, per ser escoltades i compartir. Funcions clau de l’acompanyament: • Escolta neutral • Paciència • Confiança • Respecte a ritmes i límits • Intenció de disponibilitat. La comunicació no verbal i la confiança transmesa afavoreixen l’autoestima i l’autoeficàcia (neurones mirall). Conclusions clau Fi de l’estigma i canvi de mirada: vulnerabilitat compartida, diversitat com a valor i inclusió efectiva. Relacions que curen: vincles, comunitat i cura amorosa tenen un impacte directe en la salut mental. Exigir drets i recursos: reforçar serveis, dignificar els professionals i ampliar programes innovadors.

  • Veus Parròquia del 19/2/2025 — Marc 12 i la vídua que ho dóna tot: llibertat vs llei, dones a l'Església, pobresa/exclusió, comunitat i esperança

    Context i fils conductors • El programa posa el focus en l’Evangeli segons Marc com a font d’una bona notícia: Jesús aporta una nova manera d’entendre Déu —no el “Déu-llei”, sinó l’Abba (Pare)— i crida a la llibertat i a l’alliberament de tota persona. • Es denuncien interpretacions religioses que opressen i exclouen (especialment dones, pobres, malalts), ressaltant que l’Evangeli impulsa la llibertat de pensar i d’actuar pel bé comú. "L’Evangeli el que ens porta és la llibertat, la llibertat de pensar i d’actuar... pel bé comú." Lectura i exegesi de Mc 12,41-44 (la vídua pobra) Lectura del text • Jesús observa les ofrenes al temple: els rics donen del que els sobra, mentre que una vídua hi aboca dues monedes de coure —“tot el que tenia per viure”. "Us asseguro que aquesta vídua pobra ha tirat al tresor més que tots els altres... Ella ha donat tot el que tenia per viure." Clau d’interpretació • La vídua fa una donació total i discreta, un gest públic però sense ostentació: confiança radical en Déu i coherència interior. • El relat s’insereix en la part final del ministeri de Jesús per exposar condicions del seguiment: actituds, prioritats i mirada cap als exclosos. • Es desmunta la lògica del poder i l’ostentació: el valor de l’ofrena no és quantitatiu, sinó existencial i ètic. Dones, Església i lectura contextual Del Vaticà II a les teologies de les dones • A partir del Vaticà II, moltes dones van re-llegir l’Evangeli amb les seves pròpies paraules i contextos: Amèrica del Nord (discurs simbòlic), Amèrica Llatina (pobresa i exclusió) i realitats africanes menys visibles. • Clau pastoral: “llegir els signes dels temps” —i entendre que no són iguals a tot arreu. Igualtat i comunitat • Crida a una Església comunitària i en pla d’igualtat, on dones i homes decideixin i actuïn colze a colze, no per concessió sinó per dignitat baptismal i compromís social. • El treball comunitari és necessari per superar la sensació d’impotència davant problemàtiques estructurals. Pobresa, exclusió i llenguatge • Es distingeix entre pobresa (cada cop més estesa) i exclusió (mecanismes que aparten de recursos i drets), reclamant una resposta comunitària. • Revisió del llenguatge: dir “pobra” pot desposseir de força i dignitat; el text revela la riquesa interior i la fortalesa de la vídua. • Es reivindica l’empoderament (poder interior) i el suport mutu com a dinamitzadors de canvis reals. Clau espiritual i crida a l’acció • La vídua és model de confiança i esperança activa: un gest senzill però total, que confronta l’autosuficiència i la caritat ostentosa. • Contextualitzar l’Evangeli avui implica “llegir entre línies” la realitat social, política i econòmica i actuar amb esperança que camina —no passiva— i amb comunitat. "Pelegrinar vol dir fer camí; i normalment els pelegrinatges no es fan en solitari." Idees clau • Abba vs Déu-llei: de la norma que oprimeix a la relació de confiança. • Donació total: qualitat ètica del gest per sobre de la quantitat. • Dones i igualtat: participació real, no delegada, en l’Església i la societat. • Comunitat: mediació imprescindible per transformar la realitat. • Esperança: no esperar, sinó caminar; esperança que organitza i sosté.

  • Veus Parròquia del 12/2/2025 — Santa Eulàlia i Pedralbes; Terra Santa avui; Dani Palau, nou degà; Mil·lenari de Montserrat (Sender PR-C 1025) i eines digitals per a la fe

    Visió general del capítol Temes principals: • Santa Eulàlia, patrona de Barcelona: història, disputa simbòlica amb la Mercè i tradicions vinculades a Pedralbes. • Terra Santa: visita episcopal, situació dels cristians a Gaza i Cisjordània, reconstrucció i camins de pau. • Dani Palau Valero: nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (2024–2027). • Montserrat (mil·lenari benedictí): nou Sender del Mil·lenari PR-C 1025 i dades de visitants. • Eines digitals per a la fe: recomanació de l’app/pàgina Christian Art. "És Santa Eulàlia que plora, perquè els barcelonins no se’n recorden d’ella." Santa Eulàlia: història, festa i tradicions Patró de Barcelona i disputa simbòlica amb la Mercè • Santa Eulàlia (canonitzada el 633) és la patrona de Barcelona; la seva devoció travessa fronteres des de l’antiguitat. • El culte a la Mare de Déu de la Mercè creix amb força (ordre mercedària fundada a la ciutat); el 1714, Felip V aboleix la festa d’Eulàlia i impulsa la Mercè per raons polítiques. • El 1868, Roma resol: Eulàlia, patrona de la ciutat; la Mercè, patrona de la diòcesi. • Desigualtat de celebracions: Mercè (24/09) en bon temps vs Eulàlia (12/02) en ple hivern. • Tradició popular: durant la Mercè “sempre hi plou una mica” — "És Santa Eulàlia que plora..." • Etapa Pasqual Maragall: recuperació de la festa major d’hivern i visibilitat d’Eulàlia. Pedralbes: protocol cívic, mató i un futur incert de les Clarisses • Tradició del 12 de febrer: l’alcalde i el consistori visiten les Clarisses de Pedralbes; canten els goigs i comparteixen mató de Pedralbes. • Orígens del monestir (1326): Jaume II i Elisenda de Montcada; privilegis i protecció del Consell de Cent (1357). • Llegenda dels ous a les Clarisses per assegurar bon temps en celebracions; anècdota de Maragall durant els Jocs Olímpics. • El mató de Pedralbes (llet, ous, canyella, llimona) és diferent del de Montserrat (quallada). • Situació actual: disminució de la comunitat (3 monges; defunció de l’abadessa el 2024) i possible trasllat a Vilobí d’Onyar; l’edifici, avui museu municipal, podria perdre la vida monàstica activa. • L’arquebisbat treballa per garantir la continuïtat canònica de la vida contemplativa vinculada a Barcelona. Terra Santa: visita dels bisbes i estat de les comunitats cristianes Context i objectius • Coordinació internacional de bisbes (a proposta de la Santa Seu) per acompanyar pastoralment les comunitats a Terra Santa. • Missatge clau: "No estan sols" — donar veu a una realitat sovint silenciada. Gaza, Cisjordània i Israel: dades i reptes • A Gaza hi ha uns 600 cristians (aprox. 100 llatins i la resta ortodoxes grecs); destrucció massiva, necessitat de pau i reconstrucció (educació i sanitat, prioritàries). • A Cisjordània (Samaria, Judea, Galilea): presència de comunitats a Ramallah, Betlem, Jerusalem, Haifa i poblacions íntegrament cristianes; també comunitats de parla hebrea dins Israel. • Denúncia d’assentaments i restriccions de moviment (talls sobtats de carreteres, manca d’aigua i electricitat, prohibicions de construir), atur i dependència laboral del pas a Israel. • Impacte del conflicte: absència de pelegrins i turisme; Sant Sepulcre i comerços de la ciutat vella, buits. • Proposta: agermanaments entre parròquies i escoles per sostenir comunitats locals i evitar l’emigració. • Reconeixement que hi ha jueus i musulmans que treballen per la pau i els drets humans. • Solució ideal teòrica: dos estats amb fronteres clares i respecte mutu (difícil d’assolir en l’actual context). Apunts humans • Sopar en una llar armènia cristiana: hospitalitat malgrat la pobresa; regal de petites creus de fusta de Betlem. Perfil Dani Palau Valero, nou degà (2024–2027) • Nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (cardenal Joan Josep Omella). • Trajectòria acadèmica: Història de l’Art (UB), Teologia (FTC), Filosofia (URL); doctorat a la Gregoriana (Roma) sobre el Concili Vaticà; estudis musicals al Conservatori del Liceu. • Càrrecs: dirigeix la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Pont i Gol i la revista Quaderns de Pastoral; professor d’Ecumenisme i Esglesiologia; conseller de Pastoral Litúrgica; rector a Corbera de Llobregat. • Apunt personal del presentador: reconeixement afectuós a la seva trajectòria. Montserrat: mil·lenari benedictí i Sender del Mil·lenari PR-C 1025 Dades i proposta d’itinerari • 2025: celebració del mil·lenari de presència benedictina a Montserrat. • El 2024: 1.064.117 visites comptabilitzades (euromarcadors i funiculars de Sant Joan i Santa Cova). • Nova ruta: Sender del Mil·lenari PR-C 1025 (Patronat de Montserrat + FEEC). • Característiques: - Traçat fàcil i connectat amb altres GR/PR. - Sortida des de Collbató o el Monestir. - Passa per llocs com Sant Benet, Santa Cecília, Refugi d’Agulles, Coves del Salnitre, Cavall Bernat. - Es pot fer en 1 jornada (preparats) o 2 (nit al Monestir o Refugi d’Agulles). Eines digitals per a la fe: l’app/pàgina Christian Art Lectura espiritual amb art • Invitació episcopal a aprofitar el telèfon mòbil per a la formació: lectures bíbliques, meditacions, etc. • Recomanació: Christian Art (iniciativa del P. Patrick Vanderhoort). • Format: cada dia, Evangeli + comentari i una obra d’art relacionada, amb explicació didàctica (autor, context, estil, descripció). • Disponible en anglès i castellà, subscripció gratuïta. • Benefici doble: creixement espiritual i aprenentatge d’art (i d’idiomes, si es llegeix en anglès). Tancament • Recordatori d’horaris del programa i peça musical final en anglès que acomiada l’emissió.

  • Veus Parròquia del 5/2/2025 — Comunió i sinodalitat al Baix Llobregat: laïcat, bisbe Xavier i any jubilar — Entrevista a mossèn Joan Peñafiel (Veus de la parròquia)

    Panorama de l’episodi Programa: Veus de la parròquia (Ràdio d’Esvern). Després d’una bateria de falques i indicatius, l’episodi entra en una entrevista central amb mossèn Joan Peñafiel, vicari episcopal del Baix Llobregat i rector de Sant Josep Obrer (Sant Boi). El diàleg aborda l’organització del bisbat de Sant Feliu, el rol del vicari episcopal, la convivència de diverses espiritualitats, el paper del laïcat, el perfil i línies pastorals del bisbe Xavier, i una crida final a viure l’any jubilar. El tancament inclou una peça musical emblemàtica en anglès. Temes principals Organització diocesana i vicaries • Dues vicaries: Baix Llobregat; Penedès-Garraf-Anoia. • Funcions del vicari: aconsellar i col·laborar amb el bisbe; vetllar per preveres i laics; garantir litúrgia, catequesi i sinodalitat; impulsar consells pastorals i moviments. Realitat pastoral del Baix Llobregat • Zona majoritàriament industrial, amb ciutats i pobles grans i autònoms. • Gran diversitat d’espiritualitats: pot ser riquesa si hi ha unitat i comunió; si no, esdevé dispersió i personalismes. • Repte clau: teixir comunió pastoral efectiva. Càrrecs i gestió • Mossèn Joan compagina rectoria, vicaria episcopal i docència/direcció a l’Escola Diocesana de Teologia. • En clau espiritual: «si Déu dona un càrrec, també dona les forces per portar-lo a terme». El nou bisbe Xavier • Ha confirmat la majoria de càrrecs del predecessor per prudència i coneixement previ de la realitat. • Lema: humilitat. Valoració de la fraternitat amb presbiteri i laïcat. • Èmfasi en tasca social, acollida de persones migrades i evangelització de les perifèries. • Alineat amb la conversió sinodal de l’Església. Laïcat i corresponsabilitat • Aposta per delegats laics a les delegacions, amb suport d’un conciliari ordenat. Temporalitat del càrrec • El vicariat és no permanent; dependrà del discerniment del bisbe. Crida final • Invitació a aprofitar l’any jubilar per acollir dons i renovar l’esperança. Punts clau de l’entrevista Unitat en la diversitat: la pluralitat d’espiritualitats al Baix Llobregat és una riquesa si va lligada a unitat, comunió i diocesanitat. Govern prudent: el bisbe Xavier practica un principi de continuïtat per conèixer bé la realitat abans d’introduir canvis. Corresponsabilitat laïcal: desig explícit d’ampliar el protagonisme del laïcat en la gestió pastoral. Sinodalitat: eix transversal – participació, comunió i missió en consells pastorals i arquiprestals. Cites destacades «La nostra vicaria es caracteritza per una gran diversitat d’espiritualitats… pot ser una riquesa si hi ha unitat i comunió.» «Tant de bo poguéssim tenir delegats laics a totes les delegacions, amb l’ajut d’un conciliari ordenat.» «Si Déu ens dona un càrrec, també ens dona les forces per portar-lo a terme.» «El bisbe Xavier ha triat com a lema la humilitat i està en sintonia amb la conversió sinodal.» Contingut extra Després de la cloenda, sona la peça musical en anglès “Clouds Across The Moon” (The Rah Band), amb la narrativa d’una trucada interplanetària interrompuda per una tempesta a l’asteroide. Conclusió Un episodi centrat en la comunió pastoral i la sinodalitat com a resposta a la diversitat del territori, amb èmfasi en el lideratge humil del bisbe Xavier i la corresponsabilitat del laïcat. Tanca amb una invitació a viure l’any jubilar com a temps de gràcia i esperança.

  • Veus Parròquia del 29/1/2025 — Veus de la parròquia: Candelària, Any Jubilar i indulgències, dignitat humana i reformes a Sant Just

    Panorama general • Programa informatiu de la parròquia conduït per Mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez. • Temes clau: Candelària i el seu sentit litúrgic, Any Jubilar 2025 (temples jubilars i indulgències), perifèries com a llocs de gràcia (presons, hospitals, residències), reflexió sobre la cultura del descart i la dignitat humana, i reformes d’espais parroquials per impulsar la vida comunitària. Festa de la Candelària (2 de febrer) Significat bíblic i espiritual • Presentació de Jesús al Temple als 40 dies: trobada amb Simeó i Anna. • Missatge central: Jesús, “llum de les nacions”. "Ara, Senyor, ja em puc morir en pau... han vist el Salvador, llum per a totes les nacions." Celebració a la parròquia • Inici especial de la missa amb benedicció de les candeles a l’exterior o al vestíbul; es demana puntualitat. • Tradició de portar les candeles a casa: s’encenien en tempestes o desgràcies com a signe de pregària i protecció; també es regalen als malalts. • Patró dels electricistes: celebració i pregària per la seva protecció i bona pràctica professional. Trobada de consells parroquials i pelegrinatge • Trobada (18 de gener, Pla del Vent – Sant Joan Despí) amb fidels de Sant Just, Molins, Sant Feliu, Esplugues, Papiol i Castellbisbal. • Participació del nou bisbe Xavier Gómez Garcia; invitació a viure l’any submergits en l’esperança. • Anunci d’una trobada diocesana més massiva: pelegrinatge al Santuari de la Salut (Sabadell), 22 de març (apta per a famílies i avis). Any Jubilar 2025: temples jubilars i indulgències Marc jubilar • Portes Santes a Roma i temples jubilars a les diòcesis per facilitar la gràcia jubilar. • Exemples a la diòcesi: Catedral de Sant Llorenç, Montserrat, Santa Maria de Vilafranca, Sant Crist de Piera, Mare de Déu de Foix, Font Santa, Vinyet i Bruguers. Condicions per a la indulgència plenària • Pregar per les intencions del Sant Pare (p. ex. Credo i Pare Nostre). • Confessió uns dies abans o després i recepció de la comunió. • Fer un acte interior de desapego del pecat i conversió. • Aplicable per un mateix o per un difunt (comunió dels sants). "Deixa’t portar... Déu actua i ens transforma l’ànima per dins." Perifèries com a llocs jubilars • Ampliació de llocs: presons Brians 1 i 2, hospitals Sant Joan de Déu (Esplugues i Sant Boi), centres de Germanes Hospitalàries (Martorell i Sant Boi) i residències d’ordes religiosos (p. ex. Germanetes dels Ancians Desemparats). • No només visitar espais, sinó acompanyar malalts i persones vulnerables: obres de misericòrdia. "Tot allò que feu a un d’aquests petits, a mi m’ho feu." Dignitat humana i cultura del descart • Denúncia de la cultura del descart i del consumisme que deshumanitza. • Document del magisteri: “Dignitat infinita” — distingeix la dignitat ontològica, moral, social i existencial. • Missatge clau: tota persona té una dignitat inviolable; cal evitar excloure i promoure respecte i estima. Reformes i vida parroquial • Il·luminació i acústica millorades (micròfons, reducció de reverberacions) per facilitar l’escolta de tothom. • Capella del Santíssim: restauració de pintures murals i repintat complet; campanya assolida (~15.000 €). Proper pas: pintar tota l’església. • Sala gran parroquial (antic cinema): tractament d’humitats, millora d’il·luminació i decoració; crida a aportació d’idees per fer-la més acollidora; projecte de petita cuina per a trobades. • Vida comunitària i caritat: sopar de Càritas amb prop de 40 persones; calen millors condicions logístiques per a futurs esdeveniments. Tancament i música • Comiat dels conductors i espai musical amb el grup Bona Nova. • Recordatori d’agenda: pelegrinatge del 22 de març al Santuari de la Salut (Sabadell).

  • Veus Parròquia del 22/1/2025 — Salut mental i espiritualitat: evidència (depressió, ansietat i suïcidi), pràctica religiosa i integració sanitària

    Visió general Aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau) aborda la relació entre salut mental i espiritualitat/religió, amb el testimoni i anàlisi de mossèn (i metge) Xavier Sobrevia, i una intervenció final de Jesús Castro de Justícia i Pau. "Déu no és una màquina de cafè" — reflexió sobre els límits del pensament màgic i la necessitat de maduresa espiritual davant del patiment. Punts clau • Evidència consistent: molts estudis associen la pràctica espiritual o religiosa amb menys depressió, menys ansietat, menor taxa de suïcidi i, fins i tot, millors indicadors de salut física. • Pràctica vs etiqueta: la diferència es veu sobretot en practicants vs no practicants; autoidentificar-se com a religiós sense pràctica té menys pes. • Ansietat davant la mort: tant les persones molt religioses com les molt poc religioses mostren menys ansietat; els nivells intermedis solen mostrar-ne més. • Integració sanitària: proposa incorporar la dimensió espiritual a la història clínica (sense imposicions) com a recurs complementari. • Acompanyament i límits: cal personalitzar l’acompanyament espiritual, evitar el pensament màgic i donar suport a famílies i pacients també en entorns hospitalaris (capelles, capellans, rituals). • Justícia i Pau: inclourà la dimensió espiritual-religiosa en el manifest final del cicle sobre salut mental. Evidència científica i resultats Salut física i pràctica religiosa • Estudi de Harvard (cohort gran d’infermeres, >10 anys): associacions amb menys càncer i menys malaltia cardiovascular en persones amb pràctiques religioses. • Consideracions metodològiques: importen el context cultural, la definició de pràctica, i el mostreig. Depressió • Revisió (100 estudis abans de 2000): - 93 troben menys depressió en persones més religioses. - 34 informen que la religiositat no s’associa a més depressió (és a dir, no troben l’efecte contrari). • Efectes observats: - Menor gravetat i menor incidència de depressió. - Recuperació més ràpida en persones amb major espiritualitat/religiositat. Ansietat • Revisió (76 estudis abans de 2000): - 35 mostren menys ansietat entre persones més religioses. - 24 no troben relació. - 10 troben més ansietat en persones religioses (sobretot en estudis transversals). • Ansietat davant la mort: - Extrems oposats (molt religiós vs molt poc religiós): menys ansietat. - Intermedis: més ansietat. Suïcidi • Recull (68 estudis): - 57 amb menor taxa de suïcidi entre persones més religioses. - 9 sense relació; 2 resultats mixtos. "Si jo no cregués, em vés tirat al tren" — testimoni recurrent que il·lustra el paper protector de la fe en situacions límit. Pràctica clínica: integrar l’espiritualitat Recomanacions assistencials • Incorporar la dimensió espiritual com a part de la història clínica (quan escau): - Detectar si és un recurs per al pacient i família. - Activar-lo i coordinar amb capellania/rituals si el pacient ho desitja. • Evitar imposicions i personalitzar (com els antihipertensius): - El que ajuda a uns pot no ajudar d’altres. - Vigilar efectes adversos (p. ex., ansietat si el suport no és adequat al perfil). Entorn hospitalari i família • Beneficis de capelles, missa i suport espiritual als hospitals per a pacients i familiars. • Superar la vergonya/estigma d’accedir a capellania. • Acompanyar el dol i el patiment evitant el pensament màgic; fomentar una fe madura i realista. Cas de l’Hospital Sant Joan de Déu: la presència de pèrdues infantils convida a una pastoral del consol i a treballar el “per què a mi?” des de l’esperança, sense respostes simplistes. Espiritualitat vs religió • L’espiritualitat aborda el sentit de la vida (d’on venim, a on anem) i pot ser no religiosa. • Les religions afegeixen marcs de revelació i pràctica (p. ex., en cristianisme, la novetat de Déu fet home). • En la reducció d’ansietat, alguns estudis apunten efectes similars en tradicions orientals i occidentals. Justícia i Pau: projecte i manifest • L’entitat inclourà la dimensió religiosa/espiritual al manifest final del cicle de salut mental encarregat per l’Associació de Malalt Mental del Baix Llobregat. • Objectiu: reconèixer aquest factor en la comprensió integral de la salut i en les propostes d’atenció. Conclusions clau • Complexitat: espiritualitat i religió són fenòmens complexos i multifactorials. • Balanç positiu: globalment, aporten més beneficis psíquics que perjudicis, segons una gran majoria d’estudis. • Mecanismes: cal més recerca sobre els mecanismes d’acció. • Pràctica clínica: en psicologia i psiquiatria convé tenir en compte religiositat i espiritualitat com a recursos complementaris quan el pacient ho desitja i s’hi identifica.

  • Veus Parròquia del 15/1/2025 — Marta i Maria (Lluc 10,38-42): hospitalitat, “no neguitegis”, esperança i comunitat avui

    Visió general Conversa íntima i reflexiva entre Montserrat Giró i Marta Ruiz Balada a Veus de la Parròquia (espai “Paraula Viscuda”). A partir del passatge de Marta i Maria (Lluc 10, 38-42), la convidada enllaça un record familiar molt estimat amb una lectura actual del text: la tensió entre acció i contemplació, l’hospitalitat com a pràctica de cura, i el missatge central de Jesús: “no neguitegis”, atura’t i escolta. La conversa deriva cap a l’actualitat del Nadal, la necessitat d’esperança activa, el valor de fer comunitat i el respecte interreligiós. Temes principals • Passatge evangèlic: Marta i Maria (Lluc 10, 38-42) i el seu sentit avui. • Dualitat acció–contemplació: integrar el fer i l’escoltar sense perdre la pau interior. • Hospitalitat i rols: lectura contextual de la tradició jueva i el paper de les dones deixebles. • Missatge central: aturar-se, escoltar i no deixar-se atrapar pel neguit. • Actualització: Nadal i vida frenètica; recuperar l’essència. • L’Evangeli avui: lectura en grup, contextualitzar i anar al fons. • Esperança activa: any del jubileu, “és temps d’actuar” i referents que deixen petjada. • Claus de vida comunitària: estimar, respectar i fer comunitat; diàleg interreligiós. Anàlisi i idees clau El passatge i la lectura • Marta acull i serveix; Maria s’asseu a escoltar. Jesús convida a prioritzar l’únic necessari. • Lluc és l’únic evangelista que relata aquest episodi. Es vincula amb la casa de Llàtzer, amics de Jesús, i amb l’hospitalitat com a valor clau. • La Marta convidada explica el seu lligam personal: el seu pare li va copiar el text a mà, un tresor que l’acompanya. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària.” Acció i contemplació, sense neguit • Marta representa el servei i el compliment diligent; Maria, l’escolta profunda i la llibertat interior. • El missatge no menysté el treball: el que es condemna és l’afany que roba la pau. • La dualitat es pot integrar en una mateixa persona: cuidar i fer, però també aturar-se i escoltar. Dones deixebles i hospitalitat • Les dones són deixebles actives (fins i tot al peu de la creu), sovint invisibilitzades. • L’hospitalitat antiga: acollida, cura dels peus, olis perfumats… Un marc per entendre la reacció de Marta. L’actualitat del text i el Nadal • Lectura per avui: aturar-se davant d’un temps frenètic (especialment per Nadal) per recuperar l’essència de la festa. • Coherència entre el que cantem (“nit de pau”) i el que vivim: menys enrenou, més sentit. Llegir en comunitat i contextualitzar • La lectura sola pot espantar o confondre; el grup ajuda a contextualitzar i a anar al fons. • L’Evangeli és atemporal quan s’interpreta en el seu context i es porta a la vida. Esperança activa i referents • L’esperança és motor i responsabilitat: no quedar-se en la contemplació, sinó caminar i treballar. • En l’any del jubileu, crida a ser testimonis d’esperança. “És temps d’actuar.” — Federico Mayor Zaragoza • Valorar els referents que deixen petjada (família i figures públiques) i seguir-ne el camí. Amor, respecte i comunitat • Sense amor no som res; el respecte sosté la convivència i el diàleg. • Diàleg interreligiós: totes les tradicions convergeixen en la regla d’or i l’estimar. • Fer comunitat és clau: comunió, amistat i cura mútua com a base del seguiment. Pràctiques de comunitat: escolta sense pressa • Metodologia en grup: escoltar, aturar-se, digerir i després parlar. Evitar la precipitació: “no neguitegis”. Cites destacades “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses…” (Lluc 10, 41) “Atura’t, respira, connecta i escolta.” “És temps d’actuar.” (F. Mayor Zaragoza) Conclusions • El text de Marta i Maria invita a reordenar prioritats: l’escolta i la presència davant del fer incessant. • La síntesi viable és acció amb pau interior, i contemplació que es fa compromís. • Clau triple per al present: esperança, estimar i fer comunitat; així l’Evangeli es fa vida avui.