Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

73-84 de 488
  • Veus Parròquia del 8/1/2025 — Jubileu 2025, el llegat del sacristà Josep Maria Romagosa i la memòria de Sant Sebastià a Sant Just

    Resum general Episodi especial de "Veus de la parròquia" a Ràdio Desvern dedicat a tres eixos: el Jubileu de 2025 (Jubileu de l’Esperança), l’homenatge i el recorregut vital del sacristà Josep Maria Romagosa (58 anys de servei), i la figura de Sant Sebastià —vida, iconografia i tradició del vot del poble a Sant Just Desvern— amb una crida final a recuperar la festa major d’hivern. Temes principals Jubileu 2025: indulgència i llocs jubilaris • El papa Francesc centra el Jubileu 2025 en l’esperança: és el Jubileu de l’Esperança. • Per rebre la indulgència: peregrinació, participació en missa o pregària, confessió i comunió, i pregària per les intencions del Sant Pare. • Si no es pot anar a Roma, hi ha llocs jubilaris diocesans (Diòcesi de Sant Feliu): - Catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) - Santuari de la Mare de Déu de Montserrat - Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès) - Santuari del Sant Crist (Piera) - Santuari de la Mare de Déu del Foix (Torrelles del Foix) - Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa (Subirats) - Santuari de la Mare de Déu del Vinyet (Sitges) - Ermita de la Mare de Déu de Bruguers (Gavà) • El programa prometrà descriure en futurs episodis els llocs més desconeguts. Homenatge a Josep Maria Romagosa i el rol del sacristà • Homenatge públic (1 de desembre) a Josep Maria Romagosa, qui ha servit 58 anys com a sacristà, des dels 15 fins als 73 anys —ara, com a voluntari. • Què fa un sacristà: tasques litúrgiques i logístiques discretes però essencials. - Preparar vestidures i colors litúrgics (blanc, verd, vermell, morat) segons el temps o festa - Col·locar i encendre espelmes i flors, preparar llibres i lectures, verificar micròfons - Cura del material: turiferari, píxide, corporal, encenser, neveta i altres - Manteniment i ordre del temple entre celebracions; abastir aigua, pa, vi, hòsties, encens - Qualitats: observació, ordre, paciència i adaptabilitat als rectors • Trajectòria: servei a 5 rectors (Ramon Graner, Miquel Alairac, Anton Roca, Joaquim Rius, Xavier Sobrevia), vida a Calajuana, i col·laboració actual a la residència de Nostra Senyora de Lourdes. • Agraïment de la comunitat: ordinador portàtil i invitació a escriure les seves memòries per preservar la memòria històrica de la parròquia. Sant Sebastià: vida, iconografia i tradició del vot del poble • Vida i martiri: oficial romà cristià, màrtir; representat sovint amb tors nu, lligat a un arbre i fletxes (especialment des del Renaixement). • Devoció: advocat contra la pesta; origen medieval de capelletes a portals de muralla i pràctica del vot del poble (prometences col·lectives amb missa, processó i novena). • A Catalunya: el Consell de Cent de Barcelona el proclamà copatró i advocat contra la pesta; veneració a la Basílica dels Sants Just i Pastor amb relíquies. • A Sant Just d’Esvern: antic altar dedicat (des del s. XVI), processons, fulls d’administració de l’altar, i detalls de despesa (cor, organista, predicador, campaner, cera i electricitat). • Postguerra: canvis en els fulls parroquials, pèrdua progressiva de la devoció popular; es manté el record simbòlic (ram de roses vermelles a l’altar en la diada). • Crida final: recuperar la festa major d’hivern per Sant Sebastià, prenent com a exemple la revitalització de Santa Eulàlia a Barcelona. Cites destacades "Hapa, Josep Maria, vine cap aquí, tu seràs el sacristà." "És el Jubileu de l’Esperança." Conceptes clau • Jubileu, indulgència plenària, peregrinació, colors litúrgics, vot del poble, relíquia, turiferari, píxide, corporal, encenser, neveta Recomanacions i enllaços • Es recomana veure l’entrevista de Maria Barranco a Josep Maria Romagosa a Televisió d’Esplugues – Línia de Servei (13 de desembre), disponible a Televisió d’Esplugues a la carta.

  • Veus Parròquia del 1/1/2025 — Ràdio Desvern: ‘I'll Keep You Warm in December’, nadala ‘Fum, Fum, Fum’ i bucles de comiat (‘Fins demà’ i ‘Bona nit’)

    Resum general Emissió nocturna de Ràdio Desvern amb un patró clar de tancament: bucles de comiat amb “Fins demà” i “Bona nit”, identificació d’emissora, una peça romàntica en anglès —“I'll Keep You Warm in December”— i una llarga interpretació de la nadala catalana “Fum, Fum, Fum”. Punts clau • Bucle d’obertura amb “Fins demà!” repetit a intervals, marcant to de comiat i nocturnitat. • Identificació d’emissora amb jingle: "Ràdio Desvern 98.1 FM! Ens fem escoltar!" • Cançó en anglès: “I'll Keep You Warm in December” — to suau i romàntic, amb l’estribillo repetit “And you'd keep me so warm in December”. • Fragment cantat en català (tradicional) amb referències possiblement religioses/folklòriques. • Bucle de “Bona nit” prolongat, reforçant el to de tancament de la franja. • Nadala “Fum, Fum, Fum” extensa, amb tornada iterativa i estrofes de pastorets. • Jingle final de tancament amb línies d’identitat d’emissora, tancant la transmissió. Temes i moments destacats Obertura i to de la franja • Repetició de Fins demà! per fixar el caràcter de sign-off. Identitat d’emissora • Insercions curtes amb l’eslògan: "Ens fem escoltar!" Música central • Peça romàntica en anglès: imatge de calidesa en ple desembre, amb motiu líric de protecció i afecte. • Nadala tradicional catalana: repetició rítmica de "Fum, fum, fum" i estrofes de pastorets, marc clarament nadalenc. Cites remarcables "I'll keep you warm in December" "And you'd keep me so warm in December" Notes • Els trams de Fins demà i Bona nit apareixen en blocs dispersos; s’han agrupat en seccions coherents, i els temes musicals comencen exactament on s’inicien les cançons, evitant confondre’ls amb anuncis o prèvies.

  • Veus Parròquia del 18/12/2024 — Agenda de Nadal a la parròquia: concert de gospel solidari, Hora Santa per la Vida, Càritas, Llum de Betlem, Pau i Reis

    Panorama general de l’episodi Amb “Veus de la Parròquia”, mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez presenten l’agenda de Nadal i reflexionen sobre temes centrals de la vida cristiana. Els punts clau inclouen: concerts i misses de Nadal, accions solidàries amb Càritas, la Llum de la Pau de Betlem, la Jornada Mundial per la Pau i activitats de Reis. "Les persones no són coses" — una crida contundent contra l’utilitarisme i a favor del respecte a la vida en totes les etapes. Concerts i música Concert de gospel solidari (21 de desembre) • Cor de Gospel de Sant Just a la parròquia: concert de Nadal a les 20:00. • Aportació solidària: 5 € a benefici de Càritas (famílies de Sant Just). • El cor també anima alguns cants de la missa de les 19:00. Concert de Nadal de l’Orfeó (25 de desembre) • Orfeó Enric Borràs (Sant Just): concert a les 21:00. Pausa musical a l’episodi • Interpretació del grup Bona Nova (“Beneït sigui el nom del Senyor”). Litúrgia de Nadal: horaris clau Misses 24–26 de desembre • 24/12 (Vigília): Missa del Gall anticipada 18:00 (famílies) i 20:00 (públic general). • No hi ha missa a les 00:00 a Sant Just; alternativa: Santa Magdalena (Esplugues) a les 00:00. • 25/12 (Nadal): 11:00 (CAT) i 13:00 (CAST). • 26/12 (Sant Esteve): no és precepte; missa a les 20:00. Cap d’Any i Any Nou • 31/12 (vigília): 19:00. • 01/01 (Santa Maria, Mare de Déu i Jornada Mundial per la Pau): 11:00 i 13:00. Pregària i defensa de la vida Hora Santa per la Vida (diumenge a les 12:00) • Organitza el grup parroquial “Apassionats per la Vida”. • Finalitat: pregària pel respecte a la vida humana en totes les etapes (naixement, malaltia, fi de vida) i en context de guerres. • Accés flexible: es pot participar encara que no es pugui estar tota l’estona. Cicle de bioètica (tancat recentment) • 10 sessions de formació en bioètica i respecte a la vida humana davant els avenços científics. • Darrera ponència: Dr. Antonio Vela (diagnòstic prenatal, acompanyament i alternatives a l’avortament). • Idees clau: - El diagnòstic no sempre és certesa; cal prudència i dades científiques rigoroses. - No confondre la recerca del “nen perfecte” amb el valor intrínsec de tota vida. "Compte amb posar-nos com a jutges per evitar el patiment dels altres" — reflexió sobre el límit ètic d’“evitar el sofriment”. Solidaritat: campanya de Nadal de Càritas • Col·lecta parroquial: 21 i 22 de desembre (Càritas Diocesana). • Com col·laborar: - Pregària (el més important i a l’abast de tothom). - Donatius i compromís per una justícia social més gran. - Mirada universal als qui pateixen per sequeres, tempestes, guerres i pobresa. • Recordatori del Papa: atendre la pobresa material i espiritual; anunciar Jesucrist també forma part de la caritat. Tradicions i famílies Llum de la Pau de Betlem • Tradició iniciada per escoltes d’Àustria: la llum s’encén a la cova de Betlem i es distribueix per Europa. • A Sant Just: a les misses del 24/12, una espelma per família per endur-se la llum a casa. • Simbolisme: Crist és la llum i porta la pau. Festa de la Sagrada Família (29 de desembre) • Diumenge entre Nadal i Any Nou: renovació de promeses matrimonials per a tots els matrimonis (1, 5, 10, 50 anys…). • Missatge central: dignitat i bellesa de la família en el pla de Déu, amb les seves gràcies i dificultats. Pau i actualitat internacional Jornada Mundial per la Pau (1 de gener) • Festa litúrgica: Santa Maria, Mare de Déu, i missatge del Papa per la Pau. • El grup parroquial Justícia i Pau anima la missa de les 11: lectura del missatge, pregàries i sensibilització. • Context: record de conflictes a Palestina, Ucraïna i guerres “silenciades” a l’Àfrica; necessitat creixent de pregària i compromís per la pau. Reis i Pessebre Vivent (5 de gener) • Recomanació: preparar la carta als Reis amb antelació. • Canvis d’ubicació pel Pessebre Vivent i recepció de cartes: - Recepció dels Reis a Can Ginestà. - Pessebre Vivent a prop del Casal de Joves (on es recullen cartes). • Significat: manifestació de Jesús a tots els pobles; festa familiar i missionera. Comiat i invitació • Preparar el cor per Nadal: examen de consciència, perdó i, per als catòlics, sagrament de la reconciliació per “viure una autèntica ecologia humana”. "Molt bon Nadal a tothom"

  • Veus Parròquia del 11/12/2024 — Joves i salut mental: dades clau, impacte de la pandèmia, trastorns freqüents i claus de prevenció

    Context i objectiu Programa “Veus de la Parròquia” amb el grup Justícia i Pau. Entrevista a Jesús García sobre la salut mental i el benestar emocional dels joves. Objectiu de l’episodi • Centrar-se en els joves i adolescents, identificant dades, determinants, trastorns més freqüents i línies de prevenció i promoció de la salut mental. Definició de salut mental (OMS) • Estat de benestar en què la persona és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions de la vida, treballar i contribuir a la comunitat. • Equilibri emocional, psicològic i social. Dades clau i tendències entre joves • OMS: 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la vida. • Ministeri de Sanitat (2023): 1 de cada 2 universitaris va precisar suport psicològic. • 2018–2021: ~20% de joves admeten malestar emocional; pitjor entre dones. • Hospital Sant Joan de Déu: +47% d’urgències de salut mental juvenil (2021 vs 2020). • CIS: 42% de joves van sentir tristesa i desesperança arran de la pandèmia. • Fundació ONCE i AXA (Catalunya): 28,4% dels joves (18–34) pateixen solitud no desitjada. • El suïcidi és la 3a causa de mort entre 15–29 anys; primera causa no accidental. Determinants i causes del malestar juvenil Factors personals i de desenvolupament • Adolescència i joventut: etapes de canvis intensos (cognitius, emocionals, identitaris) i major vulnerabilitat. • Part d’aquest malestar és normal; no sempre implica trastorn clínic. Factors socials i digitals • Pressió acadèmica i d’expectatives de futur; problemes socioeconòmics (feina, habitatge) i precarietat. • Experiències adverses en la infància, assetjament escolar, violències i normes de gènere que generen estigmatització. • Xarxes socials i ús excessiu de pantalles: estrès, aïllament, menys activitat a l’aire lliure, dependències conductuals. Impacte de la Covid-19 i de les pantalles • Confinaments i tancament d’escoles: ruptura de rutines, aïllament i increment d’ús de tecnologies. • Augment del contingut i dependència a xarxes (p. ex. TikTok, Instagram) i d’hàbits que persistixen després de la pandèmia. Conseqüències i riscos si no s’actua • Empitjorament a llarg termini: evolució cap a trastorns més greus en l’edat adulta. • Exclusió social, discriminació, vulneracions de drets humans i més estigma, que dissuadeix de demanar ajuda. Trastorns més freqüents i símptomes Ansietat • Resposta adaptativa que esdevé trastorn quan és desproporcionada i persistent. Prevalença ≈ 5% en joves. Depressió • Pèrdua d’interès/plaer, baixa autoestima, culpa, alteracions del son i concentració, replegament social. Relació amb ideació suïcida. Trastorns del comportament • Especial atenció al comportament disocial: desafiament i conductes destructives, impacte escolar i risc d’actes delictius. Trastorns de la conducta alimentària (TCA) • Anorèxia i bulímia més freqüents en noies; augment postpandèmia. • Enquesta ACAB (2021): del 4,5% (2019–2020) a 8% (2020–2021) d’alumnat amb TCA. Psicosi (final d’adolescència/inici adultesa) • Al·lucinacions i deliris, greu afectació funcional i fort estigma. Autolesions i suïcidi • El suïcidi: 3a causa de mort (15–29) i 1a no accidental; increment postpandèmia. Conductes de risc i substàncies • Consum d’alcohol (2019): 22% entre 15–19 anys; sovint banalitzat malgrat el risc. • Tabac (hàbit iniciat sovint abans dels 18), altres substàncies i pràctiques sexuals no segures com a estratègies d’afrontament del malestar. Recursos, accés i estigma • Recursos públics insuficients i desigualtats territorials; risc de cronificació si no hi ha atenció a temps. • Menys tabú que abans, però persisteixen minimització dels símptomes, estigmatització i barreres d’accés. Prevenció i promoció: línies d’acció Entorns d’escolta i suport • Espais on els joves se sentin escoltats i compresos; treball d’habilitats emocionals i resiliència. Educació i currículum • Integrar l’educació emocional i la detecció de senyals (estrès, ansietat, depressió) al currículum escolar. • Formació de docents i foment de la demanda d’ajuda com a acte de valentia. Comunitat i família • Intervencions integrals: escola, família, àmbit comunitari i canals digitals; prioritzar joves més vulnerables. Evitar medicalitzar per defecte • No institucionalitzar una resposta exclusivament farmacològica; prioritzar solucions psicosocials i respectuoses amb drets. Missatge final "La promoció i la prevenció de la salut mental signifiquen acompanyar els joves amb paciència, presència i confiança."

  • Veus Parròquia del 4/12/2024 — 20 anys del Bisbat de Sant Feliu: pastoral prematrimonial, teologia moral i esperit del Vaticà II amb mossèn Gaspar Mora

    Visió general Conversa amb mossèn Gaspar Mora al programa “Veus de la Parròquia” (Ràdio d’Esvern) sobre el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la seva trajectòria pastoral i acadèmica, i els reptes actuals de l’Església. L’episodi recorre la seva biografia, el servei a parròquies de l’entorn, la seva tasca en la pastoral prematrimonial i al moviment CPM, la definició i l’abast de la teologia moral, la vida a la residència sacerdotal, així com la seva col·laboració a la revista Foc Nou i la vigència de Gaudium et Spes (Concili Vaticà II). El fil conductor L’entrevista articula un missatge pastoral clar: posar l’acollida al centre, potenciar allò bo que ja hi ha a la vida de les persones i dialogar amb el món, com demana el Vaticà II i ha remarcat el Papa Francesc. Temes principals Bisbat de Sant Feliu (20 anys): context i pertinença diocesana de mossèn Mora Trajectòria personal i serveis: monges de Montsió, Pla del Vent, col·laboració amb parròquies de l’entorn Pastoral prematrimonial i CPM: origen, creixement, debat sobre estatuts (associació pública/privada) i crisi actual de matrimonis Criteri pastoral d’acollida: joves allunyats, parelles amb itineraris complexos (divorci, segones unions), inspiració del Papa Francesc Què és la teologia moral: del “què diu la fe” al “com acompanyar avui” Residència sacerdotal Sant Josep Oriol: cura dels capellans jubilats, organització i finançament Foc Nou i Gaudium et Spes: cultura del diàleg, llibertat i compromís amb un món més just Música litúrgica: passió personal i manca de formació musical en comunitats Idees clau Acollir abans que condemnar: l’Església ha de “alimentar el que hi ha de positiu” (amor, cura, relació) en la vida de les persones, també quan estan allunyades. Pastoral prematrimonial viva: el moviment CPM va créixer amb equips territorials; el debat jurídic (associació de fidels pública o privada) s’enfoca segons la tasca pública d’acompanyar un sacrament. Crisi de casaments: menys matrimonis a l’Església i menys casaments en general; cal un acompanyament realista i esperançat. Teologia moral aplicada: passa del “què és” al “com tractar-ho”, orientant la pastoral en contextos secularitzats. Cura del clergat gran: la residència compartida i la corresponsabilitat diocesana (Barcelona–Terrassa–Sant Feliu) ofereixen una solució estable a 60–70 capellans. Vaticà II present: tornar a la il·lusió del diàleg de Gaudium et Spes i a una Església “al costat de la gent”. Cites destacades “El nostre Senyor no ens envia a condemnar, ens envia a ajudar i a salvar.” “L’Església perfecta és aquella que es preocupa de la gent i intenta buscar solucions als problemes reals.” Context i participants Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) Convidat: Mossèn Gaspar Mora — capellà, professor de teologia moral i referent en pastoral prematrimonial (CPM) Focus territorial: Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i parròquies de l’entorn (Esplugues, Sant Just d’Esvern, Sant Joan Despí, Molins de Rei)

  • Veus Parròquia del 27/11/2024 — Mil·lenari de Montserrat i tradicions d’Advent: Llibre Vermell, Subirachs, Sant Nicolau i Santa Llúcia

    Panorama de l’episodi • Inici amb falques d’interès públic i identificació de l’emissora, i entrada a «Veus de la Parròquia». • Dos grans blocs temàtics: crònica i visita a l’exposició del mil·lenari benedictí de Montserrat i tradicions d’Advent al Baix Llobregat (Sant Nicolau i Santa Llúcia). "Davant l’ictus, truca ràpid al 112." "Us recomano vivament que hi aneu..." (sobre l’exposició) Romeria a Montserrat (9–10 de novembre) • Participació de fidels adults i joves, amb diverses modalitats d’estada. • Moments clau: missa conventual amb presentació de l’oració a la Moreneta, vetlla de Santa Maria i conferència sobre el mil·lenari benedictí. Exposició del mil·lenari benedictí a Montserrat (visita destacada) Peces i històries que brillen • Escultures (1939) de Sant Benet i l’abat Oliva: sortint per primera vegada de la sala capitular. • El Llibre Vermell (1399): amb el Cançoner Montserratí; un dels testimonis més importants de la música medieval europea. • La Mare de Déu vestida: tradició de vestir la imatge; vestits reials (Isabel II, Maria Cristina) i corona adquirida per subscripció popular a Barcelona. • Pare Bonaventura Obac: la seva petita maleta evoca viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà, base de la secció d’Orient Bíblic del museu. • Llànties votives: de finals del s. XII a la represa (1947–1960); llegenda de la llàntia del rei Moro i ofrenes d’arreu (Cuba, Xile, Colòmbia, Filipines; també la del FC Barcelona). • Retrats d’abats: Esquerrer (temps de Franco) i Mercet (impulsor decisiu del museu). • Corona de plata per a Verdaguer (Manila, 1884): fulles de llorer cisellades; record a l’Oda a Barcelona. • Espasa de Sant Ignasi (còpia): renúncia a la vida de soldat davant la Mare de Déu (1522) i peripècies de la peça original. • Subirachs a Montserrat: creu de terme, Sant Benet, Sant Jordi, mural Hermes–Ariadna, Capella del Santíssim, i la primera moreneta del segle XXI (2021) en fusta policromada d’estètica neocubista. • Picasso, "Sardana de la Pau" (1959): litografia amb rotllana i colom, vinculada a la Sala Gaspar. • Plafó amb 18 monjos: figures rellevants (Oriol Maria Diví i Hilari Regué, amb vincles amb Sant Just). • Fotografia de Joan XXIII (1958) a Montserrat i proposta d’incorporar-lo a la galeria de sants visitants. "És el dia en què tradicionalment a Montserrat comencen les festes de Nadal." (sobre el Bisbetó i l’inici de cicle festiu) • Informació pràctica: l’exposició és oberta fins al 8 de setembre de 2025; ocasió per veure peces artístiques i litúrgiques poc accessibles. Tradicions d’Advent al Baix Llobregat Sant Nicolau (6 de desembre) • Vida i culte: bisbe de Mira (s. IV), sant molt venerat a Orient i Occident; a l’Europa del Nord, Sinterklaas → Santa Claus. • Llegendes: les tres bosses per al dot de tres germanes; els tres infants "ressuscitats" a l’hostal. • Tradicions locals: - A Montserrat, el Bisbetó (un petit escolà regeix simbòlicament el monestir per un dia). - Al Baix Llobregat, els Nicolaus: nens cantant goigs de casa en casa i fent capta; documentat a Sant Just (amb represa 1926–27) i vigent a Cornellà i Gavà. Santa Llúcia (13 de desembre) • Martiri i iconografia: palma i ulls al platet; patrona de la vista, molt venerada per sastres i modistes. • Barcelona: Fira de Santa Llúcia a la plaça de la catedral (ara s’obre a finals de novembre, però conserva el nom). • Al Baix Llobregat: les Llucietes (noies cantant goigs, amb una nena com a Llúcia i dues verges), tradició viva a Castellví de Rosanes; records orals a Sant Just i registres parroquials (1925–1928 i anys posteriors). • Paral·lel nòrdic: a Suècia, la nena-Llúcia duu corona amb espelmes; data clau pel retorn de la llum. Tancament • Crida a viure l’Advent i a recuperar el sentit de les tradicions locals. • Reemissió del programa: dissabte a dos quarts de 12 del migdia. • Efemèride local (post-programa): record del refugi antiaeri (1938) construït pels veïns i Ajuntament de Sant Just.

  • Veus Parròquia del 20/11/2024 — Necrològica de mossèn Joaquim Rius, nou bisbe Xavier Gómez García i agenda parroquial: concerts benèfics, salut mental i cicle de Bioètica

    Resum general Programa centrat en la necrològica de mossèn Joaquim Rius, antic rector de la parròquia dels Sants Just i Pastor (Sant Just Desvern), amb recorregut de vida i ministeri, detalls del funeral i invitació al record i la pregària. A més, s’anuncien canvis al bisbat amb l’ordenació del nou bisbe Xavier Gómez García, i s’ofereix una àmplia agenda parroquial i diocesana: homenatge al sagristà Josep Maria Romagosa, concert d’orgue benèfic, concert de piano per als joves del Jubileu, conferència sobre salut mental, i les darreres sessions del Cicle de Bioètica. Cloenda amb la festa de Crist Rei i l’entrada a l’Advent. "Descansi en pau; que el Senyor el tingui a la seva glòria." 1) Necrològica de mossèn Joaquim Rius Vida i ministeri • Naixement: Barcelona, 1944; humor i caràcter proper, amb el record d’un part complicat que ell mateix relatava amb bon humor. • Formació i ordenació: Seminari de Barcelona; ordenat prevere el 4 de juliol de 1971, en el context postconciliar i final del franquisme. • Destinacions inicials: Vicari a Santa Eulàlia d’Esparreguera; ajudes pastorals a Sant Esteve i Sant Julià de Palou (Vallès Oriental). • Etapa al Baix Llobregat i entorn: Serveis a Santa Maria de Martorell i Sant Andreu; posteriorment, rector de Sant Pere de Rubí (1987), i més endavant també responsable de Santa Maria de Rubí. Exercí com a arxipreste de Rubí. • Vallirana i nova diòcesi: El 2004, amb la creació de les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, és nomenat rector de Sant Mateu de Vallirana (bisbat de Sant Feliu). • Sant Just Desvern: Des de 2007, rector dels Sants Just i Pastor. Paral·lelament, delegat episcopal de Càritas del bisbat de Sant Feliu i arxipreste de l’àrea (Sant Feliu, Sant Just, Sant Joan Despí, Esplugues, el Papiol, Molins de Rei i Castellbisbal). • Pastoral social i assistencial: A partir de 2017, capellà a la Llar Nostra Senyora de Lourdes (Germanetes dels Ancians Desemparats) a Sant Just Desvern. • Jubilació: Residència Sant Bonifaci (Piera), col·laborant amb la parròquia de Santa Maria; darrer any a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol (Barcelona). • Defunció: La nit de dilluns 18, cap a les 23:00, després d’un període amb problemes respiratoris. Funeral i comiat • Funeral: Dijous, 10:00, capella de la Residència Sant Josep Oriol (c/ Joan Güell 198, Barcelona). • Presideix: Bisbe Agustí Cortés. • Invitació a guardar bons records, seguir el seu exemple i a viure la fe amb més caritat i humilitat. 2) Homenatge al sagristà Josep Maria Romagosa • Agraïment pels més de 50 anys de servei a la parròquia; acte preparat amb discreció per evitar que s’hi resistís. • Obsequis: un ordinador portàtil (col·lectiu) i un moment musical d’orgue (tema estimat per ell, a càrrec de Santi Vila‑Rugla). • Cant final: el Virulai a la Mare de Déu de Montserrat. • Coincideix amb el 73è aniversari del Josep Maria. 3) Agenda parroquial i diocesana Adoració i litúrgia • Exposició del Santíssim: dijous, 17:30–20:00. • Hora santa per la vida: avançada a dissabte (habitualment diumenge). Concert d’orgue benèfic (diumenge, 12:00) • A càrrec de l’organista titular Santi Vila‑Rugla. • Motiu: Santa Cecília (22/11) i 19è aniversari del nou orgue de tubs. • Entrada lliure; es demana col·laboració voluntària per sufragar la restauració de la Capella del Santíssim (pintures de Joan Torres i Viver i un autor anònim; pressupost aprox. 15.000 €). Acomiadament del bisbe Agustí Cortés • Missa d’acomiadament: diumenge, 18:00, Catedral de Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat). • Entrades gratuïtes disponibles al despatx parroquial. Conferència sobre salut mental (avui) • Lloc: Can Ginestar, sala Isidre Cònsul. • Tema: Salut mental i vivència de les emocions. • Ponent: psiquiatre de la Fundació Pere Claver. • Emmarca la línia pastoral del curs: visibilitzar i donar suport a la malaltia mental. 4) Bisbat de Sant Feliu: nou bisbe • El Papa ha nomenat Xavier Gómez García com a futur bisbe de Sant Feliu; ordenació episcopal: dissabte 30 de novembre. • Perfil: nascut al País Basc (bisbat de Sant Sebastià), ordenat prevere als 24; després de discerniment, s’incorpora als dominics. Ha viscut a Salamanca, Madrid i Barcelona, amb domini del català. • Trajectòria recent: servei a la Conferència Episcopal Espanyola en l’àrea de migracions; sensibilitat particular per aquesta pastoral. • Es preveu assistència de fidels i amics de diversos llocs; invitació a acompanyar amb pregària i presència. 5) Cultura i formació Concert de piano benèfic (diumenge 1 de desembre, 12:00) • Pianista d’origen rus (resident de fa anys); programa amb peces populars i de gran interès. • Entrada lliure; destinació: ajudar joves de la parròquia que vulguin participar al Jubileu (Roma) aquest estiu. Cicle de Bioètica • Penúltima sessió: Reproducció assistida (fecundació in vitro, inseminació artificial, alternatives com l’NaProTecnologia). Diumenge 1 de desembre, tarda. • Darrera sessió: Diagnòstic prenatal amb el Dr. Antonio Vela (ginecòleg, especialista en ecografia). Diumenge 15 de desembre. • Sessions a la rectoria, a les 19:00; obertes i pensades per a no experts. 6) Momenta musical i cloenda Peça musical • "Tocaré l’extrem del teu vestit, Jesús" — Grup Bona Nova, veu Carla Costa. Cançó de confiança i guarició en Jesús. Cloenda litúrgica • Festa de Crist Rei (diumenge): tanca l’any litúrgic. • 1r diumenge d’Advent (1 de desembre): començar a preparar el Nadal. • Crida final a la pregària i acompanyament per la defunció de mossèn Joaquim Rius.

  • Veus Parròquia del 13/11/2024 — Ecoansietat i salut mental en temps de canvi climàtic: onades de calor, transició energètica i projeccions per Barcelona

    Visió general Episodi dedicat a com el canvi climàtic impacta la salut mental, amb especial atenció a l’ecoansietat i la solastàlgia en joves, l’augment d’episodis d’estrès i depressió associats a la calor extrema, i la necessitat d’una transició energètica justa i democràtica. També s’aborden projeccions per a Barcelona i accions individuals i comunitàries per mitigar riscos. "El canvi climàtic és real i, si no actuem ràpid, el planeta podria col·lapsar." Punts clau • Ecoansietat i joves: irritabilitat, angoixa pel futur i decisions vitals (com no tenir fills) motivades per la crisi climàtica i la manca de resposta institucional. • Impactes en salut: efectes en salut física (onades de calor, insolacions), mental (ansietat, depressió, ideació suïcida) i comunitària (irritabilitat social, agressivitat). • Transició energètica: reduir fòssils, impulsar renovables (amb èmfasi en l’energia solar), democratitzar el sector energètic i combatre la pobresa energètica. • Ciència i evidència: la calor i la contaminació s’associen a pitjor benestar mental, més ingressos hospitalaris i riscos específics (p. ex., diòxid de sofre i recaigudes en esquizofrènia; increment de depressió postpart amb exposicions durant l’embaràs). • Barcelona 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) fins a +3 ºC (escenari passiu), més onades de calor, nits tropicals i tòrides i riscos de salut agreujats. • Desastres climàtics: associats a TEPT, depressió, ansietat, abús de substàncies i sentiments d’impotència; afecten més dones, gent gran i col·lectius vulnerables. • Acció i humanisme: crida a posar les persones al centre de les polítiques, promoure hàbits sostenibles i reforçar la resiliència comunitària. Temes principals Ecoansietat i decisions vitals dels joves • Joves expressen ràbia, frustració i angoixa davant la inacció política i institucional. • Macroenquesta (10.000 joves, 16–25 anys): 4 de cada 10 es plantegen no tenir fills per la situació climàtica. • Conceptes clau: ecoansietat i solastàlgia (dol per la pèrdua del paisatge/natura viscuda). Símptomes i afectacions (3 nivells) • Salut física: canvis de pes, augment d’al·lèrgies; onades de calor amb insolació, rampes i cop de calor. • Salut mental: ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, ideació suïcida, abús de substàncies. • Salut comunitària: irritabilitat social, agressions i menor paciència col·lectiva. Crítica sistèmica i canvi de model • Impacte del capitalisme en la crisi ecològica i social (contaminació, extinció d’espècies). • Necessari un model basat en l’equitat i la solidaritat intergeneracional. Posicionament energètic (Justícia i Pau) • Reducció del consum energètic i eficiència. • Impuls a energies renovables (sobretot solar en un país amb molt sol). • Autoconsum i comunitats energètiques, amb suport administratiu. • Democratització del sector per superar els oligopolis i acabar amb la pobresa energètica. Evidència científica: calor, contaminació i salut mental • La calor augmenta el malestar emocional i, afegida a patologies prèvies, pot incrementar el risc de suïcidi. • Contaminants (p. ex. dissolvents, monòxids, SO₂) s’associen a més risc de demència i recaigudes en trastorns mentals. • Exposicions a combustibles fòssils durant l’embaràs (2n trimestre) poden augmentar la depressió postpart. Efecte hivernacle i cadenes d’impacte • Explicació de l’efecte hivernacle i les conseqüències: més onades de calor, vectors infecciosos, estrès hídric, qualitat d’aire pitjor, mobilitat contaminant, pobresa energètica i afectació a la salut mental. Barcelona: projeccions climàtiques i salut • 2100: +1,7 ºC (compromès) i +3 ºC (passiu). • Onades de calor: de 1 cada 4 anys a 2–5 per any segons escenaris. • Nits tropicals i tòrides: dificulten el descans i perjudiquen la salut mental; l’ús massiu d’aire condicionat no és desitjable per salut ni energia. Desastres i vulnerabilitats • Tempestes extremes, inundacions, huracans, incendis: associats a TEPT, depressió major, ansietat, trastorns adaptatius i ideació suïcida. • Exemple recent: València i simptomatologia posterior (hipervigilància, por, flashbacks). • Més afectació en dones, gent gran, persones amb nivell socioeconòmic baix o trastorns mentals preexistents. Respostes socials i convivència • Emocions normals: dol, tristesa; també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic. • Altes temperatures correlacionen amb més agressivitat, violència i homicidis; també amb més ingressos hospitalaris per salut mental. Símptomes d’ecoansietat (resum pràctic) • Més interès per notícies climàtiques; irritabilitat en parlar del clima. • Ruminació sobre conseqüències irreversibles; por a fenòmens meteorològics extrems. • Frustració per manca d’acció; tristesa inexplicada; insomni. Què podem fer (individu i comunitat) • Reduir consum d’aigua, reciclar i reutilitzar, comprar de segona mà i productes de proximitat. • Vigilar el consum energètic a casa i evitar extrems de temperatura. • Connectar amb la natura (Collserola a prop), plantar arbres i horts; participar en comunitats energètiques. Crida final: humanisme al centre "Han de posar el centre d’atenció en les persones." • Defensem una resurrecció de l’humanisme: persones al centre de les polítiques, des dels governs locals fins als internacionals. • Actuar ja, sense dilacions, integrant tecnologia i drets humans.

  • 29'

    Veus Parròquia del 6/11/2024 — Dones amb nom a l’Evangeli de Marc: fidelitat al peu de la creu, del patriarcat al Déu Amor

    Visió general Tema central • Estudi del grup Nostra Dona sobre les dones a l’Evangeli de Marc, amb focus a Mc 15,40-41 i 47: Maria Magdalena, Maria (mare de Jaume el Menor i de Josep) i Salomé al peu de la creu. • Relectura bíblica a partir del llibre de Teodor Suau, “Les dones de Marc”: recuperar la dignitat de les dones i el paper protagonista que Jesús els reconeix. • Contrapunt teològic i pastoral: del Déu Llei al Déu Amor, interpretat a la llum de les Benhaurances i la pràctica de Jesús. • Debat sobre patriarcat ahir i avui, el diàleg amb la societat actual, el feminisme i nous rols masculins més empàtics. • Metodologia de lectura compartida de l’Evangeli: discerniment comunitari, impacte vital i compromís social. • Vigència del missatge de Jesús: solidaritat, servei i construcció de comunitat. Punts clau • “Donar nom a la dona és donar-li dignitat”: Marc passa de dones anònimes a figures amb nom propi, visibilitzant-les com a testimonis clau de la Passió. • Les dones s’hi acosten amb valentia i confiança, sovint transgredint normes socials restrictives; Jesús respon amb un cor tendre i misericordiós. • Del patriarcat estructural a la corresponsabilitat: creix l’aliança entre dones i homes en igualtat i sensibilitat compartida. • De la Llei a l’Amor: la Llei ordena la convivència, però Jesús en fa la lectura plena a través de l’Evangeli i les Benhaurances. • Les dones al peu de la creu són les primeres evangelistes: veuen, preserven la memòria i transmeten el que han viscut. • La lectura en grup fa emergir comunió, llibertat interpretativa i compromís davant els reptes actuals. Dones a Mc 15:40-41.47 • Marc identifica tres dones i remarca que seguien i servien Jesús des de Galilea fins a Jerusalem. • La seva presència fidel “des de lluny”—malgrat l’exclusió social—les converteix en testimonis fonamentals de la mort i sepultura de Jesús. • Aquest reconeixement de servei i seguiment reconfigura la relació afecte → fidelitat → missió. De la Llei al Déu Amor • L’Antic Testament i la Llei van ordenar la convivència; Jesús n’ofereix la clau interpretativa: Déu Pare, proper, misericordiós. • Les Benhaurances obren un camí de responsabilitat envers el proïsme, que funda una ètica del servei i la pau. • Crítica constructiva a l’Església: avenços reals, però cal més participació de les dones per viure l’Evangeli amb plenitud. Patriarcat i actualitat • El patriarcat continua impregnant espais socials i religiosos; el moviment feminista guanya veu i consciència. • Homes i dones troben punts de trobada: rols més flexibles, sensibilitat compartida, corresponsabilitat familiar i comunitària. • El missatge de Jesús és revolucionari perquè interpel·la estructures i estils de vida; demana empatia, justícia i servei. Metodologia i impacte comunitari • Lectura comunitària de l’Evangeli: cada membre aporta la seva veu; s’hi genera discerniment i comunió. • Impacte vital: reforç de la dignitat, el servei i la llibertat interior per actuar en la societat. • El grup Nostra Dona trasllada el que aprèn a la comunitat (xerrades a escoles i espais locals) per fer créixer la consciència i el compromís. Frases destacades "Donar nom a la dona és donar-li dignitat." "Estem parlant de les primeres evangelistes." "El missatge de Jesús és un missatge de pau, de llibertat i de no tenir por." Conclusions • Les dones en Marc emergeixen com a subjectes plens de la història de salvació: servien, seguien i testimonien. • La lectura de l’Evangeli en clau de Déu Amor impulsa igualtat, solidaritat i servei com a eixos de la vida cristiana. • La comunitat—amb dones i homes—està cridada a fer memòria, discernir i comprometre’s amb els qui més pateixen.

  • Veus Parròquia del 30/10/2024 — Capelles en llocs insòlits, nou bisbe de Sant Feliu i el retaule de Sant Llorenç

    Resum general Programa centrat en tres blocs principals: Capelles i espais de pregària en llocs insòlits: llibreria de les Germanes Paulines, aeroport del Prat (T1), Estela Maris al Port de Barcelona, i capelles hospitalàries (Sant Pau i Sant Joan de Déu), amb una pinzellada sobre capelles en presons i cases històriques locals. Nomenament del nou bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, Xavier Gómez García (domínic), amb context, perfil i dates clau de comiat i ordenació. El retaule de Sant Llorenç: què és un retaule, la posada en escena a Sant Feliu i la vigència del missatge de solidaritat del sant. També s’inclouen anuncis parroquials (Tots Sants, Fidels Difunts i romeria a Montserrat) i indicatius publicitaris inicials. Capelles en llocs insòlits Llibreria de les Germanes Paulines (Rda. Sant Pere, 19 – Barcelona) Espai íntim (aprox. 2 m²) per al silenci i la pregària, amb elements senzills i simbòlics. "no tingueu por, jo estic amb vosaltres" • Bíblia oberta com a símbol de Paraula oberta a tothom • Petit sagrari (formes consagrades pels jesuïtes) • Obert a tothom; les germanes hi resen cada matí Aeroport de Barcelona – T1 Capella sense església (esquerra d’Arribades) i oratori multiconfessional (dreta). Horari: 6:00–22:30; si és tancada, es poden demanar les claus al personal. Decoració minimalista i atmosfera de calma que contrasta amb el bullici. Adscrita al Bisbat de Sant Feliu; misses només a petició de col·lectius. Port de Barcelona – Estela Maris (Apostolat del Mar) Xarxa internacional de suport a mariners i treballadors de la mar: tràmits, allotjament temporal, contacte amb famílies i armadors. Capella al servei de tripulacions (especialment comunitat filipina catòlica). • Misses en dates assenyalades (Nadal, Pasqua) • Alguns casaments • Benediccions de vaixells nous Hospitals: Sant Pau i Sant Joan de Déu Capelles com a espais de consol, esperança i agraïment. Sant Pau (hospital modern): capella àmplia a Consultes Externes (2n pis), missa diumenge 10:30 i dilluns 17:00 (coincidint amb canvi de torn), oberta a pacients, familiars i personal. Sant Joan de Déu: missa diària 7:00; caps de setmana 8:30; oberta fins les 22:00. Decoració destacada (mosaic de Jesús, vitralls, relleu d’Eulàlia Fàbregas) i rams de mares agraïdes. Presons i cases fortes Darrer centre amb capella a Barcelona: Presó Model (ara tancada). Actualment, a Catalunya, només la Presó de Ponent (Lleida) té capella; la resta disposen d’espais polivalents. A Sant Just, Can Ginestar i Can Modolell conserven capella (sense culte regular). Nou bisbe de Sant Feliu: Xavier Gómez García Context i cobertura mediàtica El Papa Francesc nomena (8 d’octubre) Xavier Gómez (domínic) com a bisbe electe en substitució d’Agustí Cortés (jubilació als 75 i problemes de salut). Cobertura discreta als mitjans generalistes; destacat a publicacions religioses i una peça a La Vanguardia. Perfil i trajectòria 54 anys, nascut a Azkoitia (Guipúscoa). Ordenat sacerdot el 1994. Estudis: llicenciatura en Teologia (Salamanca); màster en Orientació i Mediació Familiar; especialització en Mediació Social i Intercultural (UAM). Entra als Dominics (2003). Ha servit al País Basc i Madrid; ha estat prior a Barcelona (Sta. Caterina) i Madrid (St. Tomàs d’Aquino). Bon domini del català; vinculació amb Montserrat; lema episcopal: humilitat. Dates clau 24 de novembre, 18:00: comiat del bisbe Agustí a la Catedral de Sant Feliu. 30 de novembre, 11:00: ordenació episcopal de Xavier Gómez, la primera a la Catedral de Sant Feliu, cloenda simbòlica dels 500 anys de l’església. El retaule de Sant Llorenç: tradició i actualitat Què és un retaule i la tradició teatral El retaule és el “llibre d’imatges” de les esglésies medievals, hereu dels autos sacramentals. A Sant Feliu s’ha representat un retaule teatralitzat de Sant Llorenç com a acte central dels 500 anys de la parròquia i 20 de la catedral. Origen del projecte local Idea del pintor Joan Torres i Viver (inspirat a Salzburg). Ja havia pintat un retaule amb Sant Llorenç i els pobres d’ahir i d’avui. Vida i martiri de Sant Llorenç (síntesi) Diaca a Roma, administrador dels béns i atencions als pobres. Davant l’ordre de lliurar els “tresors”, presentà els pobres com el veritable tresor de l’Església. Martiri a la graella; símbols: dalmàtica, palma i graella. La representació a la plaça i el seu missatge Gran producció comunitària (28 m d’escenari), coordinada amb entitats locals. Missatge d’actualitat: la ciutat encara necessita solidaritat amb pobres, migrants i malalts. Voluntat de repetir-la cada 5–6 anys i exportar-la a pobles “Sant Llorenç”. Sant Llorenç, molt popular: patró de diakes, bibliotecaris i oficis del foc. Agenda i avisos parroquials Tots Sants (1 de novembre): misses solemnes a les 11:00 i 13:00; 16:30 pregària al cementiri municipal. Fidels Difunts (2 de novembre): pregària especial a la missa vespertina de les 19:00. Romeria a Montserrat: opcions 8–10, 9–10 o només diumenge 10; acollida de la Moreneta. Proper programa: dissabte, 11:30. Consell festiu: no us atipeu de panellets!

  • Veus Parròquia del 23/10/2024 — Nou bisbe a Sant Feliu, pastoral de joves, cicle de bioètica (avortament, eutanàsia i sedació), Tots Sants i romeria a Montserrat

    Resum general de l'episodi Veus de la Parròquia presenta un episodi amb novetats rellevants a la diòcesi i a la parròquia de Sant Just Desvern, amb èmfasi en: • El nomenament del nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat (sacerdot dominic, ordenació el 30/11, lema «Humilitas», sensibilitat per les migracions i la comunicació de la fe). • Reorganització de la pastoral de joves en dos grups d’edats, amb itineraris formatius i de pregària diferenciats, i horaris d’acollida els divendres. • Cicle de bioètica per a adults (diumenges 19:00): ja s’han tractat els orígens de la bioètica i l’avortament (incloent el postavortament i el Projecte Raquel); s’anuncien sessions sobre eutanàsia i sedació amb especialistes en cures pal·liatives. • Festa de Tots Sants i dia dels Fidels Difunts: sentit cristià, necessitat d’educar sobre la mort amb esperança i horaris de misses i pregària al cementiri. • Romeria a Montserrat (8–10 de novembre): cap de setmana parroquial amb pregària, convivència i conferència pel mil·lenari del monestir. "He rebut aquesta notícia amb sorpresa, temor i tremolor" — Carta de salutació del nou bisbe, que tria com a lema episcopal Humilitas i el rosari com a símbol, reflectint la seva devoció mariana i identitat dominicana. Temes destacats Nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat • El bisbe actual havia presentat la renúncia (75 anys i malaltia — mieloma múltiple); el relleu era esperat. • El nou prelat és un sacerdot dominic (nascut a Azkoitia), amb experiència a Madrid i pas per Catalunya; parla català. • Perfil pastoral: lideratge en Migracions a la Conferència Episcopal Espanyola i interès per la comunicació de la fe (espai Olumen). • Ordenació episcopal: 30 de novembre a la catedral; té 54 anys. • Lema i símbol: “Humilitas” i rosari (devoció a la Mare de Déu, arrel dominicana). Pastoral de joves: nou curs i dinàmiques • Dos grups: - ESO (1r a 4t) amb tres catequistes. - Batxillerat i universitaris amb acompanyament específic. • Itinerari mensual en quatre trobades: - Formació sobre què diu l’Església. - Bíblia i pregària personal amb l’Escriptura. - Dinàmica/testimoni més vivencial. - Gran adoració i sopar compartit. • Horaris: divendres 19:00–21:15 adolescents; 20:30–21:30 majors d’edat. • Grup obert: acollida de nous joves en qualsevol moment i contacte després de la missa. Cicle de bioètica (diumenges 19:00) • Objectiu: formació cristiana en temes d’actualitat amb mirada multidisciplinària (medicina, dret, ètica). • Sessions fetes: - Origen i fonaments de la bioètica. - Avortament: desinformació mediàtica; dades i impacte local (p. ex. ~50 anuals a Sant Just; ~21.000 a Catalunya el 2023). - Seqüeles postavortament i camins de sanació amb el Projecte Raquel (testimoni de Verònica). • Properes sessions: - Eutanàsia: discernir el seu significat real i les conseqüències ètiques. - Sedació i cures pal·liatives amb metgessa especialista: acompanyar el patiment amb qualitat i dignitat, no “substituir” l’acompanyament per l’eutanàsia. • Futures temàtiques: magisteri de l’Església, fonts bíbliques i patrístiques, assaigs clínics i consentiment informat. Tots Sants i Fidels Difunts: sentit i celebracions • Tots Sants (1/11): festa de tots els qui són al cel sense dia propi; invitació a l’esperança. • Fidels Difunts (2/11): memòria dels difunts i pregària d’intercessió (obra de misericòrdia). • Educació en la mort: trencar el tabú social, parlar-ne amb nens i joves amb naturalitat i fe. • Horaris a Sant Just: - Vigília (31/10) 19:00. - 1/11: 11:00 i 13:00; Germanetes dels Ancians Desemparats 9:30. - 2/11: missa 19:00 (especial pels difunts). - Cementiri: 1/11 a les 16:30 pregària pels difunts de l’últim any i invitació a les famílies. Romeria a Montserrat (8–10 de novembre) • Convivència parroquial: opcions d’un dia o cap de setmana (allotjament als apartaments). • Participació de joves i famílies: excursions, pregària, celebracions, àpats i convivència. • Conferència vinculada al mil·lenari de Montserrat (fundació des de Ripoll per l’Abat Oliba). • Objectiu: posar el curs en mans de la Mare de Déu i enfortir la vida comunitària. Música i tancament • Interludi musical: grup Bona Nova amb un cant d’invocació a l’Esperit Sant. • Comiat i agraïments; invitació a participar a les activitats anunciades.

  • Veus Parròquia del 16/10/2024 — Salut mental i feina: estigma, drets i inserció laboral (186 M€, Berga, La Fageda)

    Resum general Programa “Veus de la Parròquia” dedicat a la salut mental amb focus en l’àmbit laboral, a càrrec del grup de Justícia i Pau de Sant Just. A partir del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el grup impulsa un cicle sobre dignitat, llibertat i diversitat. L’episodi destaca la crònica del Dia Mundial de la Salut Mental a Berga (800 persones, 86 entitats) i una dada clau: amb només 186 M€ es podria garantir atenció a temps a les persones que la necessiten. Objectiu de l’episodi • Visibilitzar l’estigma i la discriminació a la feina • Explicar trastorns i factors laborals que influeixen en el benestar • Denunciar mancances del sistema (llistes d’espera, falta de professionals) • Presentar bones pràctiques d’inserció (exemple de La Fageda) • Reforçar demandes del manifest: entorns saludables, conciliació, flexibilitat i suport específic a dones Temes principals 1) Context i diagnosi social • 75è aniversari dels Drets Humans com a marc per parlar de dignitat i diversitat. • A Berga: gran mobilització postpandèmia i reclam de finançament per a salut mental. 2) Salut mental a la feina: definició i estigma • La salut mental és l’equilibri per sentir, pensar i actuar en el dia a dia. • El mercat laboral tendeix a l’uniformitat productiva, i això genera estigma i discriminació cap a qui té trastorn mental. 3) Trastorns i factors laborals • Trastorns citats: ansietat, depressió, estrès, esquizofrènia, trastorn bipolar, TLP, Alzheimer. • Factors de risc: torns i horaris desajustats, sous baixos i cost de l’habitatge, pressió productiva, incidència de la IA i problemes tècnics que recauen en la persona. 4) Itineraris i inserció (joves i fundacions) • Importància de la detecció precoç i d’evitar sobremedicació si no cal. • Fundacions i convenis d’inserció laboral per a joves amb trajectòries vulnerables (incloses addiccions), formació d’oficis i acompanyament. 5) Barreres del sistema • Persones que amaguen el trastorn per l’estigma; dificultats amb baixes mèdiques. • Crítica a la sobremedicació i a les llistes d’espera; manca de psicòlegs/psiquiatres. • Estimació social: 1 de cada 4 pot patir un problema de salut mental. 6) Bona pràctica: La Fageda (Garrotxa) • Empresa social que integra persones amb problemes de salut mental en tota la cadena de valor (producció i administració). • Producte de qualitat que competeix amb multinacionals (Danone, Nestlé). Model replicable per PIMEs. 7) Manifest i demandes • Lema 2024: “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” • Reforçar mesures contra estigma i discriminació, especialment per a dones (rols de gènere i càrregues invisibles). • Polítiques actives: contractació de persones amb certificat de discapacitat, entorns laborals saludables, confiança i suport, flexibilitat i conciliació familiar, espais de cura i autocura. • Idees finals: fomentar rotació de tasques, creativitat i respecte al coneixement de les persones. Punts destacats • 186 M€: xifra clau per assegurar atenció a temps a Catalunya • Estigma laboral com a forma de discriminació efectiva • Més professionals i menys dependència exclusiva de medicació • La Fageda com a prova que la inclusió crea qualitat i competitivitat • Dones més afectades per rols de gènere i sobrecàrrega Cites destacades “Solament amb 186 milions d’euros podríem atendre els malalts quan la necessiten.” “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” “Les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem a nombrosos obstacles en el món laboral.”