Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

73-84 de 481

  • Veus Parròquia del 13/11/2024 — Ecoansietat i salut mental en temps de canvi climàtic: onades de calor, transició energètica i projeccions per Barcelona

    Visió general Episodi dedicat a com el canvi climàtic impacta la salut mental, amb especial atenció a l’ecoansietat i la solastàlgia en joves, l’augment d’episodis d’estrès i depressió associats a la calor extrema, i la necessitat d’una transició energètica justa i democràtica. També s’aborden projeccions per a Barcelona i accions individuals i comunitàries per mitigar riscos. "El canvi climàtic és real i, si no actuem ràpid, el planeta podria col·lapsar." Punts clau • Ecoansietat i joves: irritabilitat, angoixa pel futur i decisions vitals (com no tenir fills) motivades per la crisi climàtica i la manca de resposta institucional. • Impactes en salut: efectes en salut física (onades de calor, insolacions), mental (ansietat, depressió, ideació suïcida) i comunitària (irritabilitat social, agressivitat). • Transició energètica: reduir fòssils, impulsar renovables (amb èmfasi en l’energia solar), democratitzar el sector energètic i combatre la pobresa energètica. • Ciència i evidència: la calor i la contaminació s’associen a pitjor benestar mental, més ingressos hospitalaris i riscos específics (p. ex., diòxid de sofre i recaigudes en esquizofrènia; increment de depressió postpart amb exposicions durant l’embaràs). • Barcelona 2100: +1,7 ºC (escenari compromès) fins a +3 ºC (escenari passiu), més onades de calor, nits tropicals i tòrides i riscos de salut agreujats. • Desastres climàtics: associats a TEPT, depressió, ansietat, abús de substàncies i sentiments d’impotència; afecten més dones, gent gran i col·lectius vulnerables. • Acció i humanisme: crida a posar les persones al centre de les polítiques, promoure hàbits sostenibles i reforçar la resiliència comunitària. Temes principals Ecoansietat i decisions vitals dels joves • Joves expressen ràbia, frustració i angoixa davant la inacció política i institucional. • Macroenquesta (10.000 joves, 16–25 anys): 4 de cada 10 es plantegen no tenir fills per la situació climàtica. • Conceptes clau: ecoansietat i solastàlgia (dol per la pèrdua del paisatge/natura viscuda). Símptomes i afectacions (3 nivells) • Salut física: canvis de pes, augment d’al·lèrgies; onades de calor amb insolació, rampes i cop de calor. • Salut mental: ansietat, depressió, estrès, irritabilitat, ideació suïcida, abús de substàncies. • Salut comunitària: irritabilitat social, agressions i menor paciència col·lectiva. Crítica sistèmica i canvi de model • Impacte del capitalisme en la crisi ecològica i social (contaminació, extinció d’espècies). • Necessari un model basat en l’equitat i la solidaritat intergeneracional. Posicionament energètic (Justícia i Pau) • Reducció del consum energètic i eficiència. • Impuls a energies renovables (sobretot solar en un país amb molt sol). • Autoconsum i comunitats energètiques, amb suport administratiu. • Democratització del sector per superar els oligopolis i acabar amb la pobresa energètica. Evidència científica: calor, contaminació i salut mental • La calor augmenta el malestar emocional i, afegida a patologies prèvies, pot incrementar el risc de suïcidi. • Contaminants (p. ex. dissolvents, monòxids, SO₂) s’associen a més risc de demència i recaigudes en trastorns mentals. • Exposicions a combustibles fòssils durant l’embaràs (2n trimestre) poden augmentar la depressió postpart. Efecte hivernacle i cadenes d’impacte • Explicació de l’efecte hivernacle i les conseqüències: més onades de calor, vectors infecciosos, estrès hídric, qualitat d’aire pitjor, mobilitat contaminant, pobresa energètica i afectació a la salut mental. Barcelona: projeccions climàtiques i salut • 2100: +1,7 ºC (compromès) i +3 ºC (passiu). • Onades de calor: de 1 cada 4 anys a 2–5 per any segons escenaris. • Nits tropicals i tòrides: dificulten el descans i perjudiquen la salut mental; l’ús massiu d’aire condicionat no és desitjable per salut ni energia. Desastres i vulnerabilitats • Tempestes extremes, inundacions, huracans, incendis: associats a TEPT, depressió major, ansietat, trastorns adaptatius i ideació suïcida. • Exemple recent: València i simptomatologia posterior (hipervigilància, por, flashbacks). • Més afectació en dones, gent gran, persones amb nivell socioeconòmic baix o trastorns mentals preexistents. Respostes socials i convivència • Emocions normals: dol, tristesa; també compassió, altruisme i creixement posttraumàtic. • Altes temperatures correlacionen amb més agressivitat, violència i homicidis; també amb més ingressos hospitalaris per salut mental. Símptomes d’ecoansietat (resum pràctic) • Més interès per notícies climàtiques; irritabilitat en parlar del clima. • Ruminació sobre conseqüències irreversibles; por a fenòmens meteorològics extrems. • Frustració per manca d’acció; tristesa inexplicada; insomni. Què podem fer (individu i comunitat) • Reduir consum d’aigua, reciclar i reutilitzar, comprar de segona mà i productes de proximitat. • Vigilar el consum energètic a casa i evitar extrems de temperatura. • Connectar amb la natura (Collserola a prop), plantar arbres i horts; participar en comunitats energètiques. Crida final: humanisme al centre "Han de posar el centre d’atenció en les persones." • Defensem una resurrecció de l’humanisme: persones al centre de les polítiques, des dels governs locals fins als internacionals. • Actuar ja, sense dilacions, integrant tecnologia i drets humans.

  • 29'

    Veus Parròquia del 6/11/2024 — Dones amb nom a l’Evangeli de Marc: fidelitat al peu de la creu, del patriarcat al Déu Amor

    Visió general Tema central • Estudi del grup Nostra Dona sobre les dones a l’Evangeli de Marc, amb focus a Mc 15,40-41 i 47: Maria Magdalena, Maria (mare de Jaume el Menor i de Josep) i Salomé al peu de la creu. • Relectura bíblica a partir del llibre de Teodor Suau, “Les dones de Marc”: recuperar la dignitat de les dones i el paper protagonista que Jesús els reconeix. • Contrapunt teològic i pastoral: del Déu Llei al Déu Amor, interpretat a la llum de les Benhaurances i la pràctica de Jesús. • Debat sobre patriarcat ahir i avui, el diàleg amb la societat actual, el feminisme i nous rols masculins més empàtics. • Metodologia de lectura compartida de l’Evangeli: discerniment comunitari, impacte vital i compromís social. • Vigència del missatge de Jesús: solidaritat, servei i construcció de comunitat. Punts clau • “Donar nom a la dona és donar-li dignitat”: Marc passa de dones anònimes a figures amb nom propi, visibilitzant-les com a testimonis clau de la Passió. • Les dones s’hi acosten amb valentia i confiança, sovint transgredint normes socials restrictives; Jesús respon amb un cor tendre i misericordiós. • Del patriarcat estructural a la corresponsabilitat: creix l’aliança entre dones i homes en igualtat i sensibilitat compartida. • De la Llei a l’Amor: la Llei ordena la convivència, però Jesús en fa la lectura plena a través de l’Evangeli i les Benhaurances. • Les dones al peu de la creu són les primeres evangelistes: veuen, preserven la memòria i transmeten el que han viscut. • La lectura en grup fa emergir comunió, llibertat interpretativa i compromís davant els reptes actuals. Dones a Mc 15:40-41.47 • Marc identifica tres dones i remarca que seguien i servien Jesús des de Galilea fins a Jerusalem. • La seva presència fidel “des de lluny”—malgrat l’exclusió social—les converteix en testimonis fonamentals de la mort i sepultura de Jesús. • Aquest reconeixement de servei i seguiment reconfigura la relació afecte → fidelitat → missió. De la Llei al Déu Amor • L’Antic Testament i la Llei van ordenar la convivència; Jesús n’ofereix la clau interpretativa: Déu Pare, proper, misericordiós. • Les Benhaurances obren un camí de responsabilitat envers el proïsme, que funda una ètica del servei i la pau. • Crítica constructiva a l’Església: avenços reals, però cal més participació de les dones per viure l’Evangeli amb plenitud. Patriarcat i actualitat • El patriarcat continua impregnant espais socials i religiosos; el moviment feminista guanya veu i consciència. • Homes i dones troben punts de trobada: rols més flexibles, sensibilitat compartida, corresponsabilitat familiar i comunitària. • El missatge de Jesús és revolucionari perquè interpel·la estructures i estils de vida; demana empatia, justícia i servei. Metodologia i impacte comunitari • Lectura comunitària de l’Evangeli: cada membre aporta la seva veu; s’hi genera discerniment i comunió. • Impacte vital: reforç de la dignitat, el servei i la llibertat interior per actuar en la societat. • El grup Nostra Dona trasllada el que aprèn a la comunitat (xerrades a escoles i espais locals) per fer créixer la consciència i el compromís. Frases destacades "Donar nom a la dona és donar-li dignitat." "Estem parlant de les primeres evangelistes." "El missatge de Jesús és un missatge de pau, de llibertat i de no tenir por." Conclusions • Les dones en Marc emergeixen com a subjectes plens de la història de salvació: servien, seguien i testimonien. • La lectura de l’Evangeli en clau de Déu Amor impulsa igualtat, solidaritat i servei com a eixos de la vida cristiana. • La comunitat—amb dones i homes—està cridada a fer memòria, discernir i comprometre’s amb els qui més pateixen.

  • Veus Parròquia del 30/10/2024 — Capelles en llocs insòlits, nou bisbe de Sant Feliu i el retaule de Sant Llorenç

    Resum general Programa centrat en tres blocs principals: Capelles i espais de pregària en llocs insòlits: llibreria de les Germanes Paulines, aeroport del Prat (T1), Estela Maris al Port de Barcelona, i capelles hospitalàries (Sant Pau i Sant Joan de Déu), amb una pinzellada sobre capelles en presons i cases històriques locals. Nomenament del nou bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, Xavier Gómez García (domínic), amb context, perfil i dates clau de comiat i ordenació. El retaule de Sant Llorenç: què és un retaule, la posada en escena a Sant Feliu i la vigència del missatge de solidaritat del sant. També s’inclouen anuncis parroquials (Tots Sants, Fidels Difunts i romeria a Montserrat) i indicatius publicitaris inicials. Capelles en llocs insòlits Llibreria de les Germanes Paulines (Rda. Sant Pere, 19 – Barcelona) Espai íntim (aprox. 2 m²) per al silenci i la pregària, amb elements senzills i simbòlics. "no tingueu por, jo estic amb vosaltres" • Bíblia oberta com a símbol de Paraula oberta a tothom • Petit sagrari (formes consagrades pels jesuïtes) • Obert a tothom; les germanes hi resen cada matí Aeroport de Barcelona – T1 Capella sense església (esquerra d’Arribades) i oratori multiconfessional (dreta). Horari: 6:00–22:30; si és tancada, es poden demanar les claus al personal. Decoració minimalista i atmosfera de calma que contrasta amb el bullici. Adscrita al Bisbat de Sant Feliu; misses només a petició de col·lectius. Port de Barcelona – Estela Maris (Apostolat del Mar) Xarxa internacional de suport a mariners i treballadors de la mar: tràmits, allotjament temporal, contacte amb famílies i armadors. Capella al servei de tripulacions (especialment comunitat filipina catòlica). • Misses en dates assenyalades (Nadal, Pasqua) • Alguns casaments • Benediccions de vaixells nous Hospitals: Sant Pau i Sant Joan de Déu Capelles com a espais de consol, esperança i agraïment. Sant Pau (hospital modern): capella àmplia a Consultes Externes (2n pis), missa diumenge 10:30 i dilluns 17:00 (coincidint amb canvi de torn), oberta a pacients, familiars i personal. Sant Joan de Déu: missa diària 7:00; caps de setmana 8:30; oberta fins les 22:00. Decoració destacada (mosaic de Jesús, vitralls, relleu d’Eulàlia Fàbregas) i rams de mares agraïdes. Presons i cases fortes Darrer centre amb capella a Barcelona: Presó Model (ara tancada). Actualment, a Catalunya, només la Presó de Ponent (Lleida) té capella; la resta disposen d’espais polivalents. A Sant Just, Can Ginestar i Can Modolell conserven capella (sense culte regular). Nou bisbe de Sant Feliu: Xavier Gómez García Context i cobertura mediàtica El Papa Francesc nomena (8 d’octubre) Xavier Gómez (domínic) com a bisbe electe en substitució d’Agustí Cortés (jubilació als 75 i problemes de salut). Cobertura discreta als mitjans generalistes; destacat a publicacions religioses i una peça a La Vanguardia. Perfil i trajectòria 54 anys, nascut a Azkoitia (Guipúscoa). Ordenat sacerdot el 1994. Estudis: llicenciatura en Teologia (Salamanca); màster en Orientació i Mediació Familiar; especialització en Mediació Social i Intercultural (UAM). Entra als Dominics (2003). Ha servit al País Basc i Madrid; ha estat prior a Barcelona (Sta. Caterina) i Madrid (St. Tomàs d’Aquino). Bon domini del català; vinculació amb Montserrat; lema episcopal: humilitat. Dates clau 24 de novembre, 18:00: comiat del bisbe Agustí a la Catedral de Sant Feliu. 30 de novembre, 11:00: ordenació episcopal de Xavier Gómez, la primera a la Catedral de Sant Feliu, cloenda simbòlica dels 500 anys de l’església. El retaule de Sant Llorenç: tradició i actualitat Què és un retaule i la tradició teatral El retaule és el “llibre d’imatges” de les esglésies medievals, hereu dels autos sacramentals. A Sant Feliu s’ha representat un retaule teatralitzat de Sant Llorenç com a acte central dels 500 anys de la parròquia i 20 de la catedral. Origen del projecte local Idea del pintor Joan Torres i Viver (inspirat a Salzburg). Ja havia pintat un retaule amb Sant Llorenç i els pobres d’ahir i d’avui. Vida i martiri de Sant Llorenç (síntesi) Diaca a Roma, administrador dels béns i atencions als pobres. Davant l’ordre de lliurar els “tresors”, presentà els pobres com el veritable tresor de l’Església. Martiri a la graella; símbols: dalmàtica, palma i graella. La representació a la plaça i el seu missatge Gran producció comunitària (28 m d’escenari), coordinada amb entitats locals. Missatge d’actualitat: la ciutat encara necessita solidaritat amb pobres, migrants i malalts. Voluntat de repetir-la cada 5–6 anys i exportar-la a pobles “Sant Llorenç”. Sant Llorenç, molt popular: patró de diakes, bibliotecaris i oficis del foc. Agenda i avisos parroquials Tots Sants (1 de novembre): misses solemnes a les 11:00 i 13:00; 16:30 pregària al cementiri municipal. Fidels Difunts (2 de novembre): pregària especial a la missa vespertina de les 19:00. Romeria a Montserrat: opcions 8–10, 9–10 o només diumenge 10; acollida de la Moreneta. Proper programa: dissabte, 11:30. Consell festiu: no us atipeu de panellets!

  • Veus Parròquia del 23/10/2024 — Nou bisbe a Sant Feliu, pastoral de joves, cicle de bioètica (avortament, eutanàsia i sedació), Tots Sants i romeria a Montserrat

    Resum general de l'episodi Veus de la Parròquia presenta un episodi amb novetats rellevants a la diòcesi i a la parròquia de Sant Just Desvern, amb èmfasi en: • El nomenament del nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat (sacerdot dominic, ordenació el 30/11, lema «Humilitas», sensibilitat per les migracions i la comunicació de la fe). • Reorganització de la pastoral de joves en dos grups d’edats, amb itineraris formatius i de pregària diferenciats, i horaris d’acollida els divendres. • Cicle de bioètica per a adults (diumenges 19:00): ja s’han tractat els orígens de la bioètica i l’avortament (incloent el postavortament i el Projecte Raquel); s’anuncien sessions sobre eutanàsia i sedació amb especialistes en cures pal·liatives. • Festa de Tots Sants i dia dels Fidels Difunts: sentit cristià, necessitat d’educar sobre la mort amb esperança i horaris de misses i pregària al cementiri. • Romeria a Montserrat (8–10 de novembre): cap de setmana parroquial amb pregària, convivència i conferència pel mil·lenari del monestir. "He rebut aquesta notícia amb sorpresa, temor i tremolor" — Carta de salutació del nou bisbe, que tria com a lema episcopal Humilitas i el rosari com a símbol, reflectint la seva devoció mariana i identitat dominicana. Temes destacats Nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat • El bisbe actual havia presentat la renúncia (75 anys i malaltia — mieloma múltiple); el relleu era esperat. • El nou prelat és un sacerdot dominic (nascut a Azkoitia), amb experiència a Madrid i pas per Catalunya; parla català. • Perfil pastoral: lideratge en Migracions a la Conferència Episcopal Espanyola i interès per la comunicació de la fe (espai Olumen). • Ordenació episcopal: 30 de novembre a la catedral; té 54 anys. • Lema i símbol: “Humilitas” i rosari (devoció a la Mare de Déu, arrel dominicana). Pastoral de joves: nou curs i dinàmiques • Dos grups: - ESO (1r a 4t) amb tres catequistes. - Batxillerat i universitaris amb acompanyament específic. • Itinerari mensual en quatre trobades: - Formació sobre què diu l’Església. - Bíblia i pregària personal amb l’Escriptura. - Dinàmica/testimoni més vivencial. - Gran adoració i sopar compartit. • Horaris: divendres 19:00–21:15 adolescents; 20:30–21:30 majors d’edat. • Grup obert: acollida de nous joves en qualsevol moment i contacte després de la missa. Cicle de bioètica (diumenges 19:00) • Objectiu: formació cristiana en temes d’actualitat amb mirada multidisciplinària (medicina, dret, ètica). • Sessions fetes: - Origen i fonaments de la bioètica. - Avortament: desinformació mediàtica; dades i impacte local (p. ex. ~50 anuals a Sant Just; ~21.000 a Catalunya el 2023). - Seqüeles postavortament i camins de sanació amb el Projecte Raquel (testimoni de Verònica). • Properes sessions: - Eutanàsia: discernir el seu significat real i les conseqüències ètiques. - Sedació i cures pal·liatives amb metgessa especialista: acompanyar el patiment amb qualitat i dignitat, no “substituir” l’acompanyament per l’eutanàsia. • Futures temàtiques: magisteri de l’Església, fonts bíbliques i patrístiques, assaigs clínics i consentiment informat. Tots Sants i Fidels Difunts: sentit i celebracions • Tots Sants (1/11): festa de tots els qui són al cel sense dia propi; invitació a l’esperança. • Fidels Difunts (2/11): memòria dels difunts i pregària d’intercessió (obra de misericòrdia). • Educació en la mort: trencar el tabú social, parlar-ne amb nens i joves amb naturalitat i fe. • Horaris a Sant Just: - Vigília (31/10) 19:00. - 1/11: 11:00 i 13:00; Germanetes dels Ancians Desemparats 9:30. - 2/11: missa 19:00 (especial pels difunts). - Cementiri: 1/11 a les 16:30 pregària pels difunts de l’últim any i invitació a les famílies. Romeria a Montserrat (8–10 de novembre) • Convivència parroquial: opcions d’un dia o cap de setmana (allotjament als apartaments). • Participació de joves i famílies: excursions, pregària, celebracions, àpats i convivència. • Conferència vinculada al mil·lenari de Montserrat (fundació des de Ripoll per l’Abat Oliba). • Objectiu: posar el curs en mans de la Mare de Déu i enfortir la vida comunitària. Música i tancament • Interludi musical: grup Bona Nova amb un cant d’invocació a l’Esperit Sant. • Comiat i agraïments; invitació a participar a les activitats anunciades.

  • Veus Parròquia del 16/10/2024 — Salut mental i feina: estigma, drets i inserció laboral (186 M€, Berga, La Fageda)

    Resum general Programa “Veus de la Parròquia” dedicat a la salut mental amb focus en l’àmbit laboral, a càrrec del grup de Justícia i Pau de Sant Just. A partir del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el grup impulsa un cicle sobre dignitat, llibertat i diversitat. L’episodi destaca la crònica del Dia Mundial de la Salut Mental a Berga (800 persones, 86 entitats) i una dada clau: amb només 186 M€ es podria garantir atenció a temps a les persones que la necessiten. Objectiu de l’episodi • Visibilitzar l’estigma i la discriminació a la feina • Explicar trastorns i factors laborals que influeixen en el benestar • Denunciar mancances del sistema (llistes d’espera, falta de professionals) • Presentar bones pràctiques d’inserció (exemple de La Fageda) • Reforçar demandes del manifest: entorns saludables, conciliació, flexibilitat i suport específic a dones Temes principals 1) Context i diagnosi social • 75è aniversari dels Drets Humans com a marc per parlar de dignitat i diversitat. • A Berga: gran mobilització postpandèmia i reclam de finançament per a salut mental. 2) Salut mental a la feina: definició i estigma • La salut mental és l’equilibri per sentir, pensar i actuar en el dia a dia. • El mercat laboral tendeix a l’uniformitat productiva, i això genera estigma i discriminació cap a qui té trastorn mental. 3) Trastorns i factors laborals • Trastorns citats: ansietat, depressió, estrès, esquizofrènia, trastorn bipolar, TLP, Alzheimer. • Factors de risc: torns i horaris desajustats, sous baixos i cost de l’habitatge, pressió productiva, incidència de la IA i problemes tècnics que recauen en la persona. 4) Itineraris i inserció (joves i fundacions) • Importància de la detecció precoç i d’evitar sobremedicació si no cal. • Fundacions i convenis d’inserció laboral per a joves amb trajectòries vulnerables (incloses addiccions), formació d’oficis i acompanyament. 5) Barreres del sistema • Persones que amaguen el trastorn per l’estigma; dificultats amb baixes mèdiques. • Crítica a la sobremedicació i a les llistes d’espera; manca de psicòlegs/psiquiatres. • Estimació social: 1 de cada 4 pot patir un problema de salut mental. 6) Bona pràctica: La Fageda (Garrotxa) • Empresa social que integra persones amb problemes de salut mental en tota la cadena de valor (producció i administració). • Producte de qualitat que competeix amb multinacionals (Danone, Nestlé). Model replicable per PIMEs. 7) Manifest i demandes • Lema 2024: “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” • Reforçar mesures contra estigma i discriminació, especialment per a dones (rols de gènere i càrregues invisibles). • Polítiques actives: contractació de persones amb certificat de discapacitat, entorns laborals saludables, confiança i suport, flexibilitat i conciliació familiar, espais de cura i autocura. • Idees finals: fomentar rotació de tasques, creativitat i respecte al coneixement de les persones. Punts destacats • 186 M€: xifra clau per assegurar atenció a temps a Catalunya • Estigma laboral com a forma de discriminació efectiva • Més professionals i menys dependència exclusiva de medicació • La Fageda com a prova que la inclusió crea qualitat i competitivitat • Dones més afectades per rols de gènere i sobrecàrrega Cites destacades “Solament amb 186 milions d’euros podríem atendre els malalts quan la necessiten.” “És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina.” “Les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem a nombrosos obstacles en el món laboral.”

  • Veus Parròquia del 9/10/2024 — Dins la diòcesi de Sant Feliu: vicaries, arxiprestats, cancelleria i pastoral vocacional

    Introducció • Programa especial de Ràdio Desvern dedicat a entendre com funciona la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a través de l’experiència i responsabilitats de Mn. Joan Pere Polidor. • Després d’un bloc d’anuncis i autopromocions, el programa inaugura temporada i presenta el nou espai (equip B1 de Veus de la Parròquia) i nova sintonia. Perfil de l’invitat Biografia i vocació • Mn. Joan Pere Polidor, nascut a Barcelona (1970), prové d’una família creient amb arrels andaluses i valencianes. • Vocació primerenca, formació al seminari i ordenació el 1996. • Primer contacte pastoral a Sant Just Desvern durant sis anys (joves, comunitat, primeres responsabilitats). Estructura de la diòcesi de Sant Feliu • Creació el 2004 (Papa Sant Joan Pau II) amb la divisió de l’antic Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. • Territori extens i divers: Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Anoia, amb més d’1,1 milions d’habitants. Referents destacats: aeroport, TV3, Montserrat (patrona) i la Ciutat Esportiva del Barça. • 2 vicaries episcopals: Llobregat (més urbana/industrial) i Penedès-Garraf-Anoia (més de pobles i vinya), organitzades en 9 arxiprestats i 123 parròquies. Càrrecs i funcions de govern Secretari general i canceller • El bisbe Agustí Cortés (2004) nomena Mn. Joan Pere secretari particular, secretari general i canceller. • El canceller és el “notari canònic” que dona fe i autentifica els actes de la diòcesi (valida la signatura del bisbe). • El secretari general coordina la Cúria i els serveis administratius (personal, recursos per a parròquies i comunitats, coordinació amb l’ecònom). Govern col·legial i òrgans de consulta • Després del Concili Vaticà II, es reforça el govern participatiu: - Consell Episcopal (reunió setmanal amb vicaris i secretari general) - Consell Presbiteral (preveres escollits; alguns assumptes són d’obligada consulta) - Consell Pastoral Diocesà (laics i laiques; pensa i impulsa línies pastorals) - Consell Econòmic (control i visat d’assumptes econòmics i patrimonials) - Col·legi de Consultors (grup reduït de preveres per a qüestions més complexes) Delegacions diocesanes i vida pastoral • La diòcesi articula la seva acció mitjançant delegacions per àmbits: joventut, catequesi, litúrgia, pastoral de la salut, família i vida, ecumenisme, esplais, etc. • Els delegats són nomenats pel bisbe i formen equips per coordinar formació, trobades i recursos. Exemples i inici de curs • Inici de curs amb diverses trobades d’agents pastorals. Destaca la Pastoral de la Salut amb una sessió sobre Alzheimer: acompanyament, sensibilització i bones pràctiques. Pastoral vocacional i mirada espiritual • Mn. Joan Pere coordina la Pastoral Vocacional (i és formador del seminari): - Vocació no només al ministeri ordenat; tota persona està cridada a viure la vida com a do i a donar una resposta. - Inspiració del Papa Francesc: sinodalitat i descentrament de la persona per situar l’altre i la comunitat al centre de la vida cristiana. "Tu no ets el centre de la vida... Hi ha algú que t’estima i que et crida, i tu hi respons." Cloenda i litúrgia de les tèmpores • Recordatori de les Tèmpores d’acció de gràcies: donar gràcies per la collita i el curs viscut, i demanar ajuda per al curs que comença. • Agraïment sentit del convidat a Sant Just Desvern i a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor com a referència en la seva història. Idees clau • 2004: naixement de la diòcesi de Sant Feliu i nova organització territorial. • Canseller: figura clau per a la validesa jurídica dels actes. • Govern participatiu: consells que garanteixen transparència i coresponsabilitat. • Delegacions: motor de la vida pastoral i la formació. • Vocació: crida universal a viure la vida com a do i servei, en clau de sinodalitat.

  • Veus Parròquia del 2/10/2024 — Catedral de Sant Feliu (Sant Llorenç): història, arquitectura i art; crònica d’estiu de la parròquia de Sant Just i inici de curs

    Panorama general • Episodi dividit en dues grans parts: explicació artística i històrica de la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat i crònica d’estiu de la parròquia de Sant Just, amb agenda d’inici de curs. • Punts clau: catedral més jove d’Espanya (2004), projecte de Josep Ros i Ros, campanar preservat (1936), ric programa iconogràfic a l’absis i capelles i vitralls destacats. • A la crònica: dedicació del temple de la residència de Lourdes, Festa Major (6 d’agost) amb homilia de Mn. Anton Roca, Life Teen Summer Camp, Camí de Santiago amb joves, i nomenaments (Daniel Palau, Mons. Joan-Enric Vives). Tanca amb catequesi, grups juvenils, Café amb Fe i romeria a Montserrat. Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat Història i context • Catedral més jove d’Espanya: erigida com a catedral el 2004 pel papa Joan Pau II en crear el Bisbat de Sant Feliu. • Orígens: església documentada el 1013 (Sant Feliu); dedicada a Sant Llorenç al s. XIII; parròquia el 1505 (obra de Cristòfol Regàs); temple neoclàssic (arquitecte Renard, c. 1850) destruït el 1936 i refet. • Temple actual acabat el 1946, en postguerra i amb mitjans precaris, gràcies als feligresos; encara en renovació. Arquitectura i estructura • Projecte de Josep Ros i Ros (Martorell); constructors Ernest Claramunt i Adjustori Mitjans; decoració de Francesc Labarta. • Estil neobizantí de planta basilical amb tres naus, creuer i lucernari; dimensions: 45×32×26 m; campanar de 40 m (únic element salvat el 1936; rellotge el 1961). • Accés per tres portes: principal amb arc de mig punt, arquivoltes i capitells vegetals i geomètrics; timpà amb la vida i el martiri de Sant Llorenç. Laterals dedicades a la Mare de Déu del Roser i al Bon Pastor. • Interior: naus laterals amb volta i nau central amb anteixinat de cassetons; capitells d’estil bizantí (pedra de Montjuïc) amb fulles d’acant i creus estilitzades. • Creuer i cúpula: base octogonal amb petxines; a les petxines, tetramorf dels evangelistes i, al cim, colom de l’Esperit Sant. Apsis i iconografia • Presbiteri: ampli gradó (10,5×14 m); altar de pedra calcària (3 m), amb relleus dels 7 sagraments i baldaquí suspès. • Programa central: Jesús en Majestat (Pantocràtor) dins la mandorla, amb el món als peus i el llibre amb la inscripció: “Ego sum via, veritas et vita” • Alegories de gràcia, fe i virtuts cardinals; àngels coronant Jesús; 12 estrelles pels apòstols. Fornícula amb Sant Llorenç (finestral central tapat). Capelles, vitralls i obres destacades • Absidioles: Sagrat Cor (1955, murals a l’oli: fill pròdig i samaritana; relleu del Bon Pastor) i Mare de Déu de Montserrat (1955; imatge de Josep M. Camps Arnau; murals de Joan Torres i Viver amb paisatges locals i de Montserrat). • Capella del Sagrament (1967): gran mural de Joan Torres i Viver. • Vitralls geomètrics, poc figuratius, de tons suaus (blaus, rosats, verdosos, groguencs); dos rossetons laterals amb escuts (Espanya i arma d’artilleria), obsequi de la Fàbrica Nacional de Vitralls. • Paviment: gran mosaic de gres mat amb greques entrellaçades i predomini del blanc. • Imatges: Puríssima (Arquim Bau, model de Martí Cabré); Sant Crist (escultor Joventeny); restes d’una Mare de Déu gòtica s. XIV amb policromia i pedestal barroc s. XVII. • Capelles modernes a l’esquerra: Sants Olis (arran del títol de catedral) i memorial dels màrtirs de la Guerra Civil (Bisbat de Sant Feliu). • Tancament amb invitació: la catedral llueix colors i vistositat després de la neteja del 500è aniversari de la parròquia; crida a descobrir-ne la riquesa artística. Crònica d’estiu a la parròquia de Sant Just • 13 de juliol: el bisbe Agustí dedica el temple de la residència Ntra. Sra. de Lourdes i consagra l’altar; relíquies de Sant Just, Sant Pastor i Sta. Teresa Jornet visibles permanentment; celebració molt participada. • 6 d’agost – Festa Major: missa solemne als patrons; homilia de Mn. Anton Roca (noces d’or sacerdotals), recordant celebracions, romeries, viatges, escolania, inauguració de l’orgue…; es presenten les pintures restaurades de la capella del Santíssim (encara falta ~40% del finançament). • Joves – Life Teen Summer Camp (Serra de Madrid): 17 joves (en dos torns) amb catequistes i el rector; convivència, activitats, xerrades i pregària; reflexió sobre la necessitat de campaments més propers a l’arxidiòcesi. • Camí de Santiago: 15 joves fan els últims 100 km amb logística pròpia (furgoneta, àpats, albergs i acollida franciscana a Padrón i Santiago); experiència intensa i ben organitzada. Nomenaments i efemèrides • Daniel Palau: nomenat vicerrector acadèmic de l’Ateneu Univ. Sant Pacià (degà en funcions de Teologia i vicedegà de l’AUSP); antiga vinculació a Sant Just com a seminarista. • Mons. Joan-Enric Vives (Arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra): celebració senzilla de les noces d’or sacerdotals a Santa Maria del Taulat (lloc del seu baptisme, comunió, confirmació i ordenació). Inici de curs i agenda • Catequesi de Primera Comunió: nous inscrits a la parròquia i coordinació amb escoles (Madre Sacramento i Institució La Miranda; desplaçament de catequistes a centres per facilitar l’assistència). • Adolescents: dos torns Life Teen — • Life Teen Vida Adolescent (1r ESO a 2n batx.) divendres 19:00–21:15. • Life Viu (18+) divendres 20:30–22:30. • Adults: grup de catequesi d’adults (diumenges 19:00–20:00). • Café amb Fe: torna el dia 6 després de la missa d’11. • Romeria a Montserrat: 8–10 de novembre; inscripcions durant el Café amb Fe del dia 6 fins al dia 13; invitació oberta a tothom, especialment joves.

  • Veus Parròquia del 25/9/2024 — Veus de la Parròquia: Camí de Sant Jaume, Festa Major, Mil·lenari de Montserrat i Jubileu 2025 — Inici de curs a la parròquia

    Resum general de l’episodi Programa de reinici de temporada amb un repàs complet a les activitats d’estiu i a les novetats de curs. Els conductors, Mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez, destaquen: Camí de Sant Jaume d’estiu (Vigo → Santiago) i integració del grup Campaments Life Teen i creixement en la fe dels joves Plans 2025: Pelegrinació a Roma pel Jubileu 2025 i repetició de campaments Festa Major de Sant Just i el testimoni dels patrons, Sant Just i Sant Pastor Mil·lenari de Montserrat: fe i cultura de la mà Clau del Jubileu: història, sentit, Porta Santa i trobades temàtiques a Roma Inici de curs a la parròquia: espais comunitaris post-missa, hora santa per la vida, grups de joves, formació d’adults amb cicle de bioètica, catequesi i Justícia i Pau (salut mental) "La providència de Déu també va actuant" — una idea que travessa el relat del Camí i la vida comunitària. Estiu: pelegrinatges i campaments Camí de Sant Jaume (Vigo → Santiago) • Grup de 15 persones (8 dies de viatge; 5 dies caminant) i una furgoneta de suport logístic • Ruta >100 km des de Vigo; dinàmica d’integració entre participants d’edats diverses • Acollida generosa als allotjaments i experiència d’“Església en camí” • Dimensió espiritual: reflexió i trobada amb Jesús al llarg del camí • Una participant va fer vídeos diaris (1’30’’) com a crònica visual "Anar a l’encontre... també l’encontre amb Jesús. I això penso que també es va aconseguir." Campaments Life Teen • 4t estiu acompanyant adolescents (de 1r d’ESO a 2n de batxillerat) • Torns per edat; joves de perfils molt diversos (batejats i no batejats) • Equilibri de pregària, catequesi i lleure (piscina, canoes...): ajuda a connectar la fe amb la vida quotidiana 2025: Jubileu a Roma i alternatives al Camí • L’any vinent no es repetirà el Camí; activitat central: Roma, Jubileu 2025 (finals de juliol — inicis d’agost) • Els campaments sí que es repetiran com a opció per a joves Festa Major i patrons; La Mercè; Montserrat 1000 anys Festa Major de Sant Just (6 d’agost) • Record dels patrons Sant Just i Sant Pastor (màrtirs, s. IV) • Crida a seguir el seu exemple de fe i valentia • Proposta: incloure una oració breu a l’estampa de la festa per fomentar la devoció La Mercè a Barcelona: precisió i origen • Es manté la missa de la Mercè; s’adverteix contra lectures ideològiques • Origen històric: decisió del Consell de Cent de Barcelona (patronatge de la Mare de Déu de la Mercè) Mil·lenari de Montserrat • Inici oficial de l’Any del Mil·lenari del Monestir (acte institucional amb autoritats) • Idea central: fe que es fa cultura i cultura que es fa fe; pes de Montserrat en l’itinerari intel·lectual i popular del país El Jubileu: sentit, calendari i trobades • Jubileu 2025 del Naixement de Jesús; tradició recuperada a partir del 1300 (freqüència actual: cada 25 anys) • Obertura de la Porta Santa a Roma: 24 de desembre • Indulgència plenària i invitació a pelegrinar a Roma • Previstes trobades temàtiques: joves, famílies, capellans, esportistes, científics, etc. "Que la gent no es lligui a supersticions: l’any jubilar no comença l’1 de gener sinó el 24 de desembre." Música Pausa musical amb el grup Bona Nova: “Déu farà un camí” "Déu farà un camí... sempre m’acompanyarà." Inici de curs a la parròquia: comunitat, joves i formació Vida comunitària i adoració • Espais de trobada després de la missa del diumenge (cap a les 12 h): conèixer i acollir els nous • Impuls del camí sinodal a la comunitat • Hora Santa per la Vida (mensual): resposta eclesial per defensar la vida humana (context: llei d’eutanàsia) Joves: creixement i acompanyament • Trobada de 40 joves al començament de curs; franja d’edat 14–27/28 • Més catequistes (de 1 a 5) i previsió de dividir per edats; sortida al festival de música cristiana (Terrassa, 5 d’octubre) Adults: Escola de Creixement i cicle de bioètica • Arrenca el 6 d’octubre: primer trimestre dedicat a bioètica • Temes: dignitat humana, inici i final de vida, avortament, eutanàsia, assajos clínics i aspectes legals • Format obert a tothom; diumenges 19:00 (aprox. 1 hora) Catequesi i grups • Grups de primera comunió a diferents centres (p. ex. la Miranda, Corregi Madre de Sacramento) i a la parròquia • Postcomunió: continuïtat amb activitats de formació i vida comunitària Justícia i Pau i altres iniciatives • Justícia i Pau: eix del curs en salut mental; reinici d’activitats i del programa de ràdio • Grup Apassionats per la Vida: continuïtat de la sensibilització i pregària Tancament Comiat i cita per al proper programa d’aquí quatre setmanes, si Déu vol.

  • Veus Parròquia del 18/9/2024 — Salut mental i desigualtats: finançament, llistes d’espera i models d’inclusió (Xanfrà i La Fageda)

    Resum del podcast Introducció i marc del programa En el primer programa de la temporada de “Veus de la parròquia” (Ràdio Desvern), es presenta una sèrie dedicada a la salut mental i a les discapacitats físiques, impulsada per Justícia i Pau de Sant Just, a petició de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i la Fundació Pere Claver. L’episodi conversa amb Jesús Castro, president de Justícia i Pau Sant Just, sobre el context, els determinants socials i les polítiques públiques necessàries. Temes principals Determinants socials i context global • La salut mental és un fenomen creixent que afecta pràcticament totes les famílies. • Les desigualtats socioeconòmiques (pobresa, precarietat), els conflictes armats i un clima social de por actuen com a factors que empitjoren el benestar mental. • Es destaca que el 80% dels factors que influeixen en la salut es troben fora del sistema sanitari (determinants socials): educació, feina, suport social, condicions de vida, etc. "El 80% dels factors que influeixen en la salut són fora del sistema sanitari" Marc institucional i conceptual • Referència a la definició de salut de l’OMS (1978): no només absència de malaltia, sinó benestar físic, mental i social. • Record de la Declaració de Nacions Unides (2006) sobre drets i tracte en l’atenció en salut mental: respecte, visió integral i dignitat. • Enfocament salutogènic d’Antonovsky: desenvolupar recursos personals, interpersonals i contextuals (autoestima, hàbits saludables, suport social, capital cultural) per recuperar el paper actiu de cada persona en la seva qualitat de vida. Polítiques públiques i recursos • Infrafinançament: Espanya dedica aproximadament el 0,1% del pressupost sanitari a salut mental, front a l’1% a la UE (deu vegades més). • Llistes d’espera llargues per a l’atenció pública (psicologia/psiquiatria), especialment agreujades després de la pandèmia. • Reconeixement a la dedicació dels professionals malgrat la manca de recursos; crida a prioritzar la salut mental en la distribució pressupostària. • Es planteja el corredor mediterrani com una palanca econòmica d’ingressos potencials per reforçar serveis socials i sanitaris, en un context de transició verda (reducció de CO2 i transport per carretera). Bones pràctiques i models d’inclusió • Fundació Xanfrà (Sant Feliu): formació en valors humans, socials i laborals, treball integral amb famílies i professionals, i enfocament en habilitats i interessos de cada persona. • La Fageda (Garrotxa): projecte social d’inserció laboral per a persones amb discapacitat o trastorns de salut mental. Adaptació de tasques a talents individuals (p. ex., reassignació de línia de producció a jardineria) i producte de qualitat de proximitat. Dades clau i xifres • 1 de cada 6 famílies a Catalunya es troba en risc de pobresa, amb impacte directe en la salut mental i la qualitat de vida. • Només prop del 15% de les persones amb dret a prestacions socials mínimes les sol·liciten, sovint per manca d’informació o suport administratiu. • Pressupost salut mental: Espanya ≈ 0,1% del pressupost sanitari vs UE ≈ 1%. • 80% dels determinants de salut són externs al sistema sanitari. Impacte de la pandèmia i focus en joventut • La COVID-19 va fer evident que la salut mental és molt més que un diagnòstic: cal treballar el benestar emocional des de la infància i joventut. • Cal acompanyament precoç i accessibilitat a professionals (reducció de llistes d’espera) per prevenir cronificació de problemes. Missió de Justícia i Pau i crida a l’acció • Justícia i Pau aposta per la denúncia constructiva de les injustícies i per informar amb ètica per millorar les polítiques públiques. • Prioritzar la salut mental en els pressupostos públics i reforçar el tercer sector i l’educació per atacar les arrels socials del malestar psicològic. "La salut mental és prioritària: cal ampliar recursos i reduir les desigualtats que la deterioren." Conclusions • Prioritat: més finançament, menys llistes d’espera, millor coordinació sanitat-educació-serveis socials. • Determinants socials: actuar sobre pobresa, educació, habitatge i ocupació. • Models d’èxit: replicar i enfortir iniciatives com Xanfrà i La Fageda. • Compromís polític: incloure la salut mental de forma transversal en les agendes públiques i en projectes estratègics (p. ex., corredor mediterrani).

  • 28'

    Veus Parròquia del 26/6/2024 — De Sudan del Sud a Compostela: jovent en camí, comunitat en festa i memòria dels Sants Just i Pastor

    Resum general Un episodi centrat en la vida parroquial i el seu batec d’estiu. El mossèn Xavier comparteix: • Testimoni missioner del pare Abilí Besols (30 anys a l’Àfrica) i una col·lecta solidària. • Vida comunitària amb el sopar parroquial de fi de curs i la invitació a fer comunitat també a l’estiu. • Propostes per a joves: Camí de Santiago (ruta portuguesa des de Vigo) i dos torns de campaments. • Moment musical: “Vine, Sant Esperit” (Bora Nova, veu de Carla Costa) i breu pregària. • Festa Major (6 d’agost): memòria dels Sants Just i Pastor, context històric i invitació al Ball dels Gegants amb orgue i gralles. Temes principals 1) Testimoni missioner del pare Abilí Besols (Kenya i Sudan del Sud) • 30 anys de missió, 25 a Kenya i, darrerament, a Sudan del Sud amb la Comunitat dels Apòstols de Sant Pau. • Servei pastoral i social en context de pobresa i desordre estructural: dispensari, escola de secundària i acompanyament comunitari. • Fecunditat vocacional: entre 16 i 18 vocacions (seminari diocesà i congregacions diverses). • Col·lecta dominical superior a 1.000 € per sostenir la parròquia missionera. • Missió entesa com a alegria, vitalitat eclesial i continuïtat d’un llegat de més de 100 anys (fruits de la tasca missionera). 2) Sopar parroquial i vida comunitària • Trobada fraterna de fi de curs a la plaça de l’església; cada participant hi aporta menjar (coordinació de la Josefina). • Clima entranyable, de coneixença i fraternitat cristiana; tercer any en aquest format obert. • Invitació a usar els espais parroquials (pati, sales) per trobades de grup, barbacoes, etc., també a l’estiu. • Reflexió: en contextos de tradició catòlica, cal cuidar espais distesos i festius de comunitat. 3) Jovent en camí: Camí de Santiago (ruta portuguesa des de Vigo) • Grup de 15 joves: sortida el 30 de juny, uns 100+ km en 5–6 dies. • Destí: Tomba de Sant Jaume, lloc de peregrinació de primera importància (després de Jerusalem i Roma). • Context bíblic i tradicional: martiri de Sant Jaume (any ~44); predicació a Hispània; aparició de la Mare de Déu del Pilar; trasllat del cos a Galícia; descobriment al s. IX; etimologia de Compostela (Campus Stellae). • Sentit espiritual: experiència d’interioritat, reflexió i escolta de Déu. No és any sant, però el camí transforma. 4) Campaments d’estiu per a adolescents • Dos torns prop de Madrid, amb 130–140 joves d’arreu, més catequistes, monitors, missioners i músics. • Inscrits de la parròquia i de fora: primer torn 13, segon torn 15. • Objectiu: encontre amb Jesús, amb un equilibri sa entre joc, cant i pregària. • Pensats per a adolescents més grans (contingut adequat a l’edat; superació de propostes massa infantils). 5) Moment musical i pregària • Cançó: “Vine, Sant Esperit” (Bora Nova; veu: Carla Costa) — súplica de purificació, renovació i restauració. • Postcàntic: pregària perquè l’Esperit reconstrueixi ferides i acompanyi situacions de desorientació o dolor. 6) Festa Major (6 d’agost): Sants Just i Pastor i altres devocions • Sants Just i Pastor: germans màrtirs (Alcalá de Henares, 305, persecució de Dioclecià). Exemples de valentia i fidelitat. • Iconografia: palma (victòria del martiri) i llibret (referència escolar). • Altres devocions a la parròquia: Santa Llúcia (patrona de la vista), Sant Antoni Abat, Sant Joan Baptista, Sant Sebastià (patró secundari). • 6 d’agost: Missa solemne i Ball dels Gegants amb orgue i gralles; invitació oberta a tothom. Cites destacades "Nosaltres som cristians i no deixarem de ser cristians." "Anem a l’encontre d’un lloc important... a la tomba de l’apòstol Sant Jaume." "Que l’Esperit Sant ens restauri, ens reconstrueixi per dins." Conceptes clau • Peregrinació, vocacions, indulgència plenària (contextualitzada), trivium (referència a estudis clàssics), iconografia del martiri (palma).

  • 26'

    Veus Parròquia del 19/6/2024 — Resurrecció a Marc 16, dones com a primeres testimonis i camí del deixeble: teologia feminista, context de Pau i concilis (amb Núria Jiménez)

    Panorama general Conversa del programa “Veus de la parròquia” (espai Paraula Viscuda) amb la convidada Núria Jiménez sobre Marc 16,1-8: la trobada de les dones amb el sepulcre buit, el missatge pasqual i el paper de les dones en l’anunci, llegit des d’una lectura contextual i la teologia feminista, amb mirades a la tradició primerenca (Pau) i als concilis. "Ha ressuscitat, no és aquí... Aneu a dir als deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea." Temes principals Marc 16,1-8: el relat del sepulcre buit Dones que van per ungir Jesús, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i crida a anar a Galilea. Final sobtat de Marc: “no van dir res a ningú perquè tenien por”. Dones com a primeres testimonis Valor i límits socials: en aquell context, les dones no podien testimoniar en tribunals, però obren camí en l’anunci pasqual. De la por a l’empoderament: la por inicial no les paralitza. Lectura bíblica contextual Distingir elements culturals i simbòlics dels nuclears de la fe. Marc és escu i directe, altres evangelistes amplien detalls (aparicions, Pere, Emaús). Tradició primerenca i marc teològic Pau: de perseguidor a apòstol, cartes i construcció de comunitats amb presència de dones. Debats dels orígens: circumcisió i Concili de Jerusalem; cristal·lització cristològica al Concili de Nicea. Teologia feminista i vida comunitària Relectura crítica: fer-se preguntes, escriure, i homilia compartida (homes i dones) per una mirada més vinculada a la vida. Punts clau del comentari • Les dones van al sepulcre per un gest cultural d’ungir, no per cercar un ressuscitat; troben el signe i el missatge. • Galilea com a símbol del camí del deixeble: sortir, caminar, no quedar-se tancats en la por. • El final de Marc deixa la porta oberta perquè la comunitat continuï el relat amb la seva fe i testimoni. • Els evangelis recullen veus de comunitats; no són cròniques lineals, sinó testimoni teològic. • La teologia feminista aporta mètode: rellegir, contextualitzar i preguntar per recuperar el pes de les dones en l’Evangeli i en l’Església. "Que la por no ens paralitzi." Moments destacats Dones i sepulcre buit • Resolució i iniciativa femenina malgrat la pedra “molt grossa”. • El missatger: “No us espanteu… Ha ressuscitat”. De la por a l’anunci • Por inicial compartida també pels deixebles (tancats, incrèduls, Tomàs). • Malgrat tot, l’anunci prospera: si no, no hi seríem. Lectura en clau de deixeble • Marc comença contundent: “Evangelio de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. • El deixeble mira endavant i camina cap a Galilea. Església i comunitat avui • Cal vincular vida i Evangeli en petites comunitats. • Homilies compartides enriqueixen la paraula amb l’experiència de tota la comunitat. Conclusions i invitació Clau de lectura: Distingir entre el nucli de fe i els condicionaments culturals per actualitzar el missatge en el segle XXI. Valoració: Les dones són primera memòria pasqual; reconèixer-ne el lideratge en l’anunci i en la vida comunitària. Invitació de Núria: participar en grups de revisió de vida i estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context i discerniment) per créixer personalment i comunitàriament. "Vivim en aquest segle i no fa 21 segles": llegir, rellegir i viure l’Evangeli avui.

  • 28'

    Veus Parròquia del 12/6/2024 — Sant Feliu: 500 anys i 20 de catedral; Capella del Santíssim a punt; Jubileu a Caravaca i rutes de Sant Just i Sant Pastor a Occitània

    Panorama general Últim programa del curs amb un recorregut per tres blocs principals: la gran celebració a Sant Feliu de Llobregat pels seus 500 anys de parròquia i 20 d’esdevenir catedral; la història i restauració de la nostra Capella del Santíssim a Sant Just; i unes propostes d’estiu amb el jubileu perpetu de Caravaca de la Cruz i una ruta d’esglésies a Occitània i França dedicades a Sant Just i Sant Pastor. Sant Feliu de Llobregat: 500 anys de parròquia i 20 de catedral La celebració solemne • Missa solemne presidida pel nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Auza, amb la catedral plena a vessar. • Hi assisteixen el bisbe Agustí Cortés (primer bisbe de la diòcesi), el bisbe de Terrassa Salvador Cristau, el cardenal Joan Josep Omella, Mons. Joan-Enric Vives i l’abat de Montserrat Manuel Gasch. • Missatge del papa (via pantalles gegants) d’ànim i proximitat. "Feu soroll, feu-vos veure i no tingueu por d’equivocar-vos: és millor errar fent coses que no pas no fer res." • Festa a la plaça: esbart de l’agrupació folklòrica (75è aniversari) i dinar popular per a més de mil persones. Context històric i diocesà (síntesi) • Els 1000 anys (2002) de la primera menció llatina de Sant Feliu; origen amb dues capelles (Sant Pere i Sant Feliu) i creixement demogràfic després de la Pesta Negra. • El 1524 s’erigeix parròquia (títol per a la capella de Sant Llorenç), que esdevé patró de la ciutat. • Relíquies: Sant Rarimi (1668) i Sant Feliu (1704). Amb el ferrocarril (1855) creix la població i s’impulsa una nova església d’inspiració medievalista; destrucció el 1936 i reconstrucció des de 1939 (consagració el 1946). • Creació de la diòcesi de Sant Feliu i transformació en catedral-parròquia (sense capítol de canonges): canvis pastorals i organitzatius i nova residència episcopal. Sant Just Desvern: restauració de l’entrada i la Capella del Santíssim Necessitats i projecte • Pintura de l’entrada i la Capella del Santíssim (sense intervenció seriosa des de fa dècades). • Cost estimat: ~15.000 € per neteja i consolidació de teles, pintura de parets, reparació d’esquerdes i retirada d’instal·lacions en desús. • Les col·lectes del diumenge 16 de juny es destinen íntegrament a la intervenció. Crida a la generositat de tots: feligresos i veïnat. Apunts històrics destacats • Primera menció d’altar del Sant Crist (1636) i beneïda la Capella del Sant Crist (1676). • Teles al trem de Mariano Illa (Passió) finançades pel rector Alonso de Castilla (s. XVIII), perdudes a l’incendi de 1936. • Ampliacions i millores entre 1876 i 1931 (finestrals, decoració, sagrari de bronze daurat, talla de la Mare de Déu dels Dolors). • Postguerra: pintura mural temàtica sobre l’expiació i redempció; el 1952, Joan Torres i Viver pinta les teles laterals; als 60 s’hi col·loca un Sant Sopar innovador amb Jesús dret, servint. Proposta d’estiu (1): Jubileu perpetu a Caravaca de la Cruz (Múrcia) • Santuari de la Vera Creu amb reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist; tradició d’un miracle d’àngels que porten la creu per a la missa. • Jubileu perpetu concedit per Sant Joan Pau II: es celebra cada 7 anys (primer any jubilar: 2003). Camins de pelegrinatge en 4-5 etapes (a peu, cavall o bicicleta) i credencial amb segells. • Només cinc ciutats tenen aquest privilegi: Jerusalem, Roma, Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz. Proposta d’estiu (2): Rutes d’esglésies de Sant Just i Sant Pastor a Occitània i França Catedral de Narbona • Conjunt gòtic d’alta qualitat (nau altíssima, claustre pendent i façana discreta). Primer altar a Sant Just i Sant Pastor (any 890); tradicions medievals sobre relíquies. Iconografia present en bustos, vidrieres i l’orga. Altres temples propers • Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer): petit temple romànic (s. XII) al massís del Canigó, accés a peu, Monument històric. • Sorjat (Arièja): església romànica reedificada (1672), sostre esfondrat el 1960, en restauració; Monument històric. • Camurac i Guixà (Conflent, avui desaparegut) i Oindeville (Borgonya): església del s. IX sobre restes galo-romanes, amb elements romànics i gòtics; Monument històric (1929). Basílica de Sant-Just i Sant-Pastor de Valcabrer (Alta Garona) • Un dels millors exemples del romànic pirinenc (segles IX–XI), construïda amb pedres de la ciutat romana de Lugdunum Convenarum; necròpolis amb troballes arqueològiques. • Dues figures naïf de Sant Just i Sant Pastor, campanar quadrat i petit claustre; dedicació als "màrtirs espanyols". Patrimoni de la Humanitat (1998). Cloenda • Desig de bon estiu i advertiment sobre la calor. • Recordatori de la reemissió: dissabtes, 11:30 h.