Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

49-60 de 481

  • Veus Parròquia del 7/5/2025 — Homenatge a Jesús Castro: Justícia i Pau a Sant Just — drets humans, comunitat i esperança

    Visió general Programa especial d’homenatge a Jesús Castro, fundador i president de Justícia i Pau de Sant Just. El capítol combina memòria biogràfica, història del grup, accions solidàries i testimonis personals, amb interludis musicals de cançons estimades pel protagonista. "No hi ha força més gran que creure que idees i propostes que inicialment semblaven utòpiques es poden fer realitat si es tiren endavant amb convicció i entre tots." Perfil i arrels de Jesús Castro Compromís local i associatiu • Arribada a Sant Just (1967), casament amb mossèn Ramon i naixement del fill (1968). • Impuls a l’“escola catalana” de l’Ateneu: reivindicació del català i participació al patronat. • Participació a les primeres associacions de veïns dels anys 70: el poble “parla” i organitza les seves necessitats. • Crida de mossèn Ramon Grané per relançar l’escoltisme: Jesús declina liderar per la família, però ofereix suport constant. Espiritualitat i escoltisme • Cristianisme obert inspirat pel Vaticà II: “seguir Jesús de cara enfora”. • Vida de grup i formació en l’escoltisme, amb la promesa: "Sempre a punt, tant com puc, i res sense acabar de fer." Naixement de Justícia i Pau (Sant Just) Connexió prèvia i visió • Des de mitjans dels 80, connexió amb Justícia i Pau Barcelona (Joan Gomis, Arcadi Oliveres, Armadans…), amb la meta de drets humans i dignitat per a tothom. Guerra dels Balcans i fundació local • Inicis a principis dels 90 arran de la guerra dels Balcans i el setge de Sarajevo. • Vigílies setmanals a les 19h: Adagio d’Albinoni, lectura de manifest i minuts de silenci. • Es consolida un grup divers, respectuós i perseverant, amb Jesús com a impulsor i primer president. Accions i impacte al municipi Primeres iniciatives • Gran recollida d’aliments per a Kosovo coordinada per Jesús (escoles, mercat, parròquia) — èxit que impulsa noves accions. • 1a Jornada de Justícia i Pau a Sant Just: “Violència en infants i joves” — amb ponents i edició d’un llibret de conclusions. Campanyes i activitats sostingudes • Signatures per a la condonació del deute extern (festes de tardor i mercat de Nadal). • Defensa de beques menjador (cartes incansables a Ajuntament i Consell Comarcal). • Sopar de la fam i concerts solidaris. • Cicle de conferències (Arcadi Oliveres, Quim Amor, Maria Anguera Periques, Fisas, Narcís Prat, Mar Companys, Josep Maria Fernández Varea — armes nuclears, Carles Descalci). • Temes recents: salut mental com a eix anual. La petjada humana i el lideratge de Jesús Testimonis del grup • Ester: el coneix en un curs de francès; el grup és acollidor i treballador. Jesús anima a assumir responsabilitats, valora la feina i cuida el vessant humà (família, temps i escolta). • Jesús (membre): veu en Jesús un visionari pragmàtic; les seves “utopies” són horitzons d’esperança que sovint fa realitat. Visió del desenvolupament compartit amb els més desfavorits. • Pilar: Jesús combina atenció al detall amb transformació estructural. Sap veure el potencial de cadascú i encarna el missatge de l’Evangeli en clau de justícia i pau. Trets clau del seu tarannà • Onestetat, senzillesa i coherència. • Respecte, acollida i tolerància en la diversitat. • Lluita incansable per la pau i els drets humans. • Capacitat d’organitzar, connectar i impulsar iniciatives col·lectives. Interludis musicals d’homenatge • Leonard Cohen — “Hallelujah” (peça estimada per Jesús). • Lluís Llach — “Mar a mar” (cançó emblemàtica catalana). • Raimon — “Al vent” (himne reivindicatiu de llibertat i recerca de pau). Manifest final i full de ruta Compromisos i aliances • Continuar el treball activista per la pau, la justícia social, els drets humans i la protecció de la natura. • Fer-ho sense protagonismes, en equip, i donant veu a cada persona. • Col·laboració amb Ajuntament, parròquia, Càritas, Mans Unides i altres entitats locals i externes. Properes accions • Concert solidari el 28 de maig, a les escoles, per recollir aliments per a Càritas de Sant Just. Esperança activa • Mantenir viva la mirada d’esperança de Jesús: les utopies es construeixen amb convicció i treball col·lectiu. "Cada gra de sorra compta i l’esforç conjunt pot produir canvis importants en el món."

  • Veus Parròquia del 30/4/2025 — Misericòrdia, Pobreses i Sinodalitat: el llegat del Papa Francesc — de Lampedusa a Laudato Si

    Context i objectiu de l'episodi • Episodi dedicat a aprofundir en el llegat i l’estil del Papa Francesc, posant èmfasi en una església oberta, la centralitat de la misericòrdia i el compromís amb les pobreses i la pau. "Una església en sortida" que escolta, acull i camina amb tothom. Eixos del llegat de Francesc 1) L’Evangeli com a camí, no com a dogma • Visió d’església oberta al món: crida a connectar l’Evangeli amb les realitats concretes del segle XXI i a viure el compromís quotidià. • Misericòrdia com a essència: superar el judici i l’exclusió; obrir portes i cors. "L’Evangeli és per tots… No és un dogma. És un camí." • Aplicació personal: mirada més compassiva i menys crítica; escolta activa de l’altre, fins i tot quan hi ha desacord. 2) Pobreses (en plural) i acollida • No només pobresa econòmica: marginalitats, migracions, manca d’habitatge i vulneració de drets humans. • Gestos i simbologia: primer viatge a Lampedusa; parròquies com a espais d’acollida dinàmica. "Les parròquies han de ser hospitals de campanya." 3) Ecologia integral i interdependència (Laudato Si) • L’ecologia és també social i econòmica: el dany ambiental afecta milions, força desplaçaments i alimenta noves pobreses. • Tot està connectat: crida a la responsabilitat personal i col·lectiva en una realitat globalitzada. 4) Alegria de l’Evangeli i comunitat • L’Evangeli com a pauta de vida actual i accessible, que impulsa a portar i rebre en comunitat. • La comunitat no és només eclesial: és el poble i el teixit social on es viu la fe. Estil de lideratge: proximitat, humilitat i coherència • Senzillesa i trencament de protocols: residència a Santa Marta, vida austera, gestos espontanis i propers. • A prop del poble: visita a presons, dinar amb persones vulnerables; sobrietat en les cerimònies i voluntat de centrar-se en l’essencial. • Humanitat quotidiana: humor, tango, futbol i proximitat. Reformes, tensions i camins oberts • Crítiques d’alguns sectors conservadors; expectatives de canvi sobre dones i ministeris i el celibat. Més enllà de definicions doctrinals, Francesc ha fet nomenaments de dones i laics per desclericalitzar. "El clericalisme és un càncer a l’església." • Rebuig de la rigidesa: "Una església trista és una trista església." Sinodalitat: el poble que camina plegat • Sinodalitat = caminar junts: corresponsabilitat de tot el poble de Déu, amb especial èmfasi en el bateig com a base d’igualtat i missió compartida. • Procés obert arreu del món: escolta universal (de dins i de fora), treball en grups diversos i retorn a les diòcesis per discernir en comunitat. Abusos, poder i conversió institucional • Evolució de postura davant casos d’abusos: centralitat de la veu de les víctimes i decisió d’anar a fons en la transformació de dinàmiques de poder i d’ocultació. • Denúncia del poder econòmic i del poder sobre les consciències; aposta per una església transparent i responsable. Pau, guerres i capitalisme d’armament • Condemna del capitalisme d’armament i de la lògica consumista que sacrifica vides. • Crida a la pau davant els conflictes (Ucraïna, Gaza i guerres africanes) i a prioritzar la dignitat humana. En síntesi • Un llegat centrat en la misericòrdia, la proximitat i la justícia social. • Una església missionera, sinodal i en sortida, arrelada en l’Evangeli com a camí compartit per transformar el món.

  • Veus Parròquia del 23/4/2025 — Sant Jordi, roses i llibres; el veler Bel-espoir per la pau; Montserrat mil·lenari; novetats diocesanes i poesia

    Panorama general Programa especial de "Veus de la Parròquia" emès per la Diada de Sant Jordi. El locutor ofereix un recorregut històric i cultural sobre Sant Jordi i les seves tradicions, presenta la Creu de Sant Jordi, destaca una iniciativa marítima per la pau al Mediterrani amb el veler Bel-espoir, avança la celebració mil·lenària de Montserrat amb la sortida excepcional de la imatge de la Mare de Déu, comparteix una notícia de l’actualitat diocesana i clou amb poesia i una peça musical. Sant Jordi: història, culte i llegat Vida, martiri i primer culte • La tradició situa Sant Jordi nascut a Diàspolis (Lydda), fill d’un oficial romà, i tribú a la guàrdia de Dioclecià. • Davant la persecució del 303, es nega a actuar contra els cristians, és torturat i decapitat; Constantí construeix una església sobre la seva tomba. • Canonitzat pel papa Gelasi I el 494; el culte s’estén per l’Orient cristià amb esglésies des del segle IV. De l’Orient a Occident: croades i figura cavalleresca • Els croats del 1098 troben la devoció viva també entre musulmans, que veneren una figura afí, Khidr ("el cavaller verd"). • A l’edat mitjana apareix com a patró dels cavallers, muntat sobre cavall blanc i ajudant miraculosa en batalles. A Catalunya: patronatge i oficialitzacions • Devoció present des del segle VIII; el 1096 Pere I d’Aragó el proclama patró de la cavalleria. • La Generalitat (1454) el fa patró i el 23 d’abril esdevé festa solemne; Roma el proclama oficialment patró de Catalunya el 1667. Caràcter cívic i identitari • Avui, la diada té un to cívic i cultural més que litúrgic, i és una de les festes més participatives dels Països Catalans. • Sant Jordi és patró o molt venerat a molts territoris d’Europa i la Mediterrània. "És un sant –potser l’únic– proclamat patró per estaments civils abans que per l’Església." Nom, camp i saviesa popular • Georgios vol dir "camperol"; Sant Jordi és protector del camp, especialment dels cereals. • Refranyer: • "Per Sant Jordi, espiga l’hort" • "Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat". Relíquies • Relíquies atribuïdes a Alcoi, Conques, Gènova, Venècia, Roma… i una petita relíquia del crani a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tradicions de la diada: la rosa i el llibre La rosa • Origen vinculat a la Fira dels Enamorats (segle XV) i a la Fira de les Roses (referenciada el 1840, Palau de la Generalitat). • Interpretació llegendària: de la sang del drac en brolla un roser; Sant Jordi n’ofereix una rosa a la princesa. • De gest aristocràtic a tradició popular i primaveral (apogeu de floració a finals d’abril). El llibre • El Dia del Llibre s’instaura el 1926 (7 d’octubre, naixement de Cervantes) per iniciativa de Vicent Clavel; el 1930 passa al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Shakespeare i Cervantes. • A Catalunya, la rosa i el llibre conflueixen i la diada esdevé festa cultural; ni tan sols la Guerra Civil la va aturar del tot. • El 1996, la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre. La Creu de Sant Jordi • Condecoració creada el 1981 per la Generalitat per distingir serveis destacats a Catalunya en l’àmbit cívic i cultural. • S’atorga habitualment el 23 d’abril. • Guardonats de Sant Just esmentats: Antoni Malaret i Amigó (1991), Josep Manuel Corrales i Requesens (2009), Clara Segura i Crespo (2024) i l’Ateneu (2018). El veler Bel-espoir: nau escola per la pau al Mediterrani • Contrast amb la cobertura mediàtica del Juan Sebastián Elcano i la princesa Leonor; es reivindica visibilitat per aquest projecte educatiu i intercultural. • L’arcidiòcesi de Marsella organitza una travessia en 8 etapes i 8 mesos amb joves de diverses nacionalitats, cultures i religions; sortida de Barcelona (3 de març), arribada a Marsella (26 d’octubre). • Objectiu: convertir el Mediterrani en espai de vida i pau, no un "cementiri" de migrants. "El Mediterrani no pot seguir sent un cementiri, sinó que ha de ser una escola de vida i de pau." — Alexis Leprou, vicari episcopal de Marsella "El Bel-espoir és com una llavor d’esperança llançada al mar." — Cardenal Omella • Vida a bord: tasques de marineria, neteja i cuina, espais de formació i reflexió; cada etapa elabora un capítol del llibre blanc; trobades amb joves locals a cada port. Montserrat: mil·lenari i sortida excepcional de la Mare de Déu Sortida del Cambril (27 d’abril) • En el marc del mil·lenari del monestir, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat sortirà del Cambril, un fet molt excepcional (precedents: 1997, 1947 i durant la Guerra Civil). • Trasllat en baiard de 1916 restaurat; processó fins a la plaça de Santa Maria amb Escolania i comunitat benedictina; missa solemne. Programa i logística • 26 d’abril: Missa de Vetlla, ofrena de llànties votives, espectacle de drons, i sardanes (Cobla Ciutat de Granollers). • 27 d’abril: processó, missa solemne, corals vinculades a Montserrat, catifes de flors fetes per Catifaires i voluntaris; sardanes i OSV en concert. • Recomanació de reserva prèvia i accés amb cremallera o aeri; s’esperen prop de 15.000 persones i cobertura mediàtica en directe. • 1 de maig: clausura amb l’òpera Parsifal de Wagner, obra amb forta connexió simbòlica amb Montserrat. Actualitat diocesana de Sant Feliu • El bisbe Xavier Gómez nomena Manel Duasso Izquierdo com a nou secretari particular de la diòcesi; relleu de Joan Pere Polidó, que continuarà com a secretari general i altres responsabilitats. • Comentari personal del locutor, amb to proper i agraït per la tasca realitzada. Poesia final i música de tancament • Lectura de la poesia de Pilar Prat de Saba Portavella, dedicada a Sant Just i Sant Pastor: exaltació del culte, la bellesa local i la memòria comunitària. • Peça musical de comiat: "I Don’t Know Much".

  • Veus Parròquia del 16/4/2025 — La Crucifixió blanca de Chagall: Quaresma, diàleg jueu-cristià i esperança davant la guerra i la banalitat del mal

    Resum general Un programa especial de Veus de la Parròquia on el bisbe Xavier Gómez guia un recés de Quaresma a través de l’art, centrant-se en la pintura “La crucifixió blanca” (1938) de Marc Chagall. A partir d’una lectura espiritual i històrica de l’obra, el bisbe connecta el sofriment del segle XX amb els reptes actuals (guerres, migracions, violències) i proposa una resposta cristiana: tornar a Jesús, custodiar la interioritat i viure una esperança profètica que es concretin en fraternitat i compromís. "Convido a cada cristià... a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist... perquè ningú queda exclòs de l’alegria comunicada pel Senyor." — Papa Francesc, Evangelii Gaudium (4-5) Temes principals Crida quaresmal: tornar a Jesucrist, custodiar i reparar la interioritat, vèncer la “tristesa individualista” i renovar l’alegria de l’Evangeli. Art i contemplació: l’art sagrat com a llenguatge viu per sintonitzar amb la Paraula; l’obra com a pregària i espai d’encontre amb Déu. Marc Chagall i “La crucifixió blanca”: context de 1938 (Guerra Civil a Espanya, Kristallnacht), intersecció simbòlica jueva-cristiana, i el blanc com a signe de llum, innocència i esperança. Diàleg jueu-cristià: Jesús, profeta i servidor, situat per Chagall enmig de símbols jueus (menorà, tefilín), fent de pont entre tradicions i contraposant-se a segles de segregació. Banalitat del mal i salvació: denúncia de la violència i de la seva banalitat, i afirmació de la victòria de l’amor des de la creu com a llum que il·lumina la història. Reptes actuals: guerres, migracions, murs, crisis, espoli del planeta, persecucions; crida a comunitats com a ecosistemes de bondat i a una vida consagrada profètica. Comparativa artística: contrast amb el “Guernica” de Picasso — a Chagall, a més de denúncia, hi ha afirmació d’esperança. Punts clau de l’obra Llum i títol: la llum única que baixa “des del sí del Pare” sobre el Crist explica la “blancor” de la crucifixió; el blanc com a innocència, martiri, puresa, pau i incertesa. Simbologia jueva: al voltant del Crist, presència de menorà i tefilín, figures de la diàspora i el jueu errant (bossa a la mà), sinagogues en flames — conjunt que integra memòria, sofriment i esperança. Escenes laterals: revolucionaris i foc (esquerra), profanació nazi d’una sinagoga (dreta), barca d’exiliats — al·legoria de desplaçaments i fronteres d’ahir i d’avui. Figures memorables: el jueu amb la Torà, el identificat amb “Ich bin Jude” — rètols que, en la composició de Chagall, desactiven la humiliació i desenmascaren la banalitat del mal. Precedent: el quadro “Solitud/Soledat” (1933) anticipa el to melancòlic i profètic davant l’ascens del nazisme. Aplicacions espirituals i pastorals Vida interior i comunitat: cultivar la mística d’ulls oberts per discernir els signes dels temps i sostenir alternatives d’esperança. Profecia i saviesa: la vida consagrada “o és profètica o no és”; tota comunitat cristiana, lloc de memòria i de fraternitat operativa. Compromís: denunciar el mal, protegir vulnerables, acollir desplaçats, i articular valors i virtuts en un “art de viure” cristià. Cites destacades “El que l’arbre té de florit viu d’allò que té soterrat: les arrels.” “La bellesa que salva el món és la que emana del Crucificat, del Vivent.” Conclusió Una lectura espiritual de Chagall que relliga memòria i futur. Davant la violència i la foscor, el bisbe proposa una resposta pasqual: tornar a Jesús, deixar-se il·luminar per la creu, i convertir-se en sentinelles d’esperança que facin de la comunitat cristiana un pont de llum entre cultures i un refugi per als que pateixen.

  • Veus Parròquia del 9/4/2025 — Veus de la Parròquia: Vida parroquial, Setmana Santa 2025 i Pasqua — Sopar solidari, Via Crucis beneït, sortida a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor

    Visió general Episodi informatiu i devocional de «Veus de la Parròquia» conduït per Xavier Sorabia. Es fa balanç de la vida parroquial recent (sopar solidari de Mans Unides, enfoc en Palestina i la presència franciscana a Terra Santa), s’anuncien amb detall els actes de Setmana Santa 2025 i les celebracions de Pasqua, i es presenten activitats de maig (sortida a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor de Jesús). "Realment, el gran tresor de l'Església és la Sagrada Comunió a l'Eucaristia." Vida parroquial Sopar solidari (Mans Unides) i Terra Santa • Resposta molt positiva al sopar del 15 de març, preparat també pels nens de catequesi. • Recolzament a tres projectes (Índia, Haití i, especialment, Palestina), amb sensibilització sobre la situació a Terra Santa. • Intervenció d’un frare franciscà amb experiència a la Custòdia de Terra Santa: testimoni sobre el context de guerra i la necessitat de reconstrucció. Renovació litúrgica: Via Crucis • Beneïda la nova sèrie de 14 estacions del Via Crucis a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. • Devoció de Quaresma: Via Crucis cada divendres; el Divendres Sant es farà pels carrers entorn de la parròquia. Setmana Santa 2025 (horaris i celebracions) Diumenge de Rams • Benedicció festiva a la plaça Verdaguer (12.30 h), seguida de missa a la 13.00 h. • Benedicció senzilla abans de la missa de les 11.00 h; record de l’entrada de Jesús a Jerusalem i lectura de la Passió. • Altres misses: 9.30 h (Germanetes dels Ancians Desemparats). Dilluns Sant — Celebració penitencial • Litúrgia de la Paraula, cants i examen de consciència, amb sacerdots convidats per facilitar la confessió. • Invitació especial a qui fa temps que no es confessa, per viure el do del perdó i la pau. Dimecres Sant — Missa Crismal (Catedral de Sant Feliu) • Celebració amb el bisbe i els preveres: benedicció dels sants olis (crisma, catecúmens i malalts). • Missa oberta a tothom; expressa la unitat i la comunió diocesana. Dijous Sant — Missa del Sant Sopar (20.00 h) • Memòria de la institució de l’Eucaristia i del rentament dels peus (gest de servei). "Feu això, que és el meu memorial." • Reserva del Santíssim i estona d’adoració a la capella. Tridu Pasqual Divendres Sant • 9.00 h: Ofici de Lectures i Laudes. • 17.00 h: Celebració de la Passió (Evangelii de sant Joan, pregària universal, adoració de la creu, comunió amb formes del dia anterior). • 18.30 h: Via Crucis pels voltants de la parròquia amb el cos de portants. • 19.30 h: projecció del film «Corazón de Padre» (Sant Josep) als locals parroquials. Dissabte Sant — Vetlla Pasqual (20.30 h) • Vigília més solenne de l’any: benedicció del foc, ciri pasqual, litúrgia de la llum i de la Paraula. • Benedicció de l’aigua i sagraments de la iniciació: bateig, primera comunió i confirmació de Miquel Sales. Diumenge de Pasqua • Misses a les 11.00 h (català) i a la 13.00 h (castellà), amb ornamentació floral i ambient festiu. • Recordatori d’horaris alternatius a les Germanetes (litúrgia en castellà). Setmana de Pasqua i activitats de maig Octava de Pasqua i Caramelles • La Pasqua s’estén litúrgicament com una octava: «Avui ha ressuscitat el Senyor.» • Caramelles a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, 12.00 h (entre missa i missa), amb el grup local de Sant Just. 1 de maig — Sortida dels portants de Sant Cris • Destí: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (obra modernista de Jujol); missa i dinar; a la tarda, visita a Valls. • Inscripcions fins ~23–24 d’abril; preu aproximat: 40 € (transport + dinar); activitat oberta a tothom. 18 de maig — Conferència sobre el Sagrat Cor • Ponent: Enric Puiggròs, SJ (Provincial dels jesuïtes a Espanya, vinculat a Sant Just). • Tema: nova encíclica del papa Francesc sobre el Sagrat Cor de Jesús; emmarcada en el centenari de la imatge del Sagrat Cor a la parròquia. Punts clau • Solidaritat i consciència: suport a projectes de Mans Unides, focus en Palestina i testimoni franciscà sobre Terra Santa. • Renovació devocional: beneïda la nova sèrie del Via Crucis. • Detall d’horaris per viure el Tridu i la Vetlla Pasqual (amb bateig d’adult). • Continuïtat pasqual: octava, Caramelles, sortida patrimonial a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor.

  • Veus Parròquia del 2/4/2025 — Salut mental en guerra i desplaçaments forçats: Ucraïna, Síndrome d’Ulisses i resposta de l’OMS (amb Justícia i Pau)

    Context i participants • Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) amb el grup Justícia i Pau. • Intervenen: Ester Martra i Pilar Sánchez. Conducció de Núria. "És el primer programa amb l’absència del president de l’entitat, en Jesús Castro" — anunci d’un homenatge en el proper programa (7 de maig). Tema central: Salut mental en situacions d’emergència Impacte directe en combatents (cas Ucraïna) • Ferides invisibles: estrès posttraumàtic, flashbacks, col·lapse emocional en soldats, retorn precipitat al front després de 3 setmanes d’ingrés. • Testimonis: flashbacks per detonacions, sorolls que reactiven el trauma, percepció que “tot l’exèrcit està malalt d’estrès posttraumàtic”. "La salut és la base de la pau i la recuperació. Reconstruir els sistemes de salut significa restaurar l’esperança." Impacte social ampliat i marc conceptual • L’OMS estima que prop d’una tercera part d’Ucraïna necessita ajut psicològic. • Definició d’OMS de salut mental: benestar per gestionar tensions, treballar productivament i contribuir a la comunitat. Sense salut mental, es trenca la capacitat d’afrontar la vida quotidiana. Dany al sistema sanitari i conseqüències • >2.300 atacs registrats contra centres sanitaris (amb casos greus com la clínica infantil d’Odessa). Risc constant per a professionals i interrupció de serveis. • Carga dual: augment de trastorns mentals i empitjorament de malalties no transmissibles (MNT). Les MNT representen 84% de morts i empitjora l’accés per bombardejos i cost de medicaments. • Dada crítica: cap a 100.000 amputacions (2024) — la rehabilitació física i psicològica serà essencial. Resposta i reforç de sistemes (OMS i autoritats) Línies d’acció • Construcció d’un sistema de salut resilient: enfortir atenció primària, ampliar salut mental i rehabilitació, abordar MNT, vacunacions, tuberculosi, control d’infeccions i resistència antimicrobiana. • Clíniques modulars en zones afectades i formació per pal·liar l’escassetat de professionals (infermeria i altres perfils). Barreres i desigualtats • 1 de cada 4 persones reporta menys accés sanitari; major desigualtat a primera línia (població vulnerable: gent gran i persones amb discapacitat). Desplaçaments forçats i Síndrome d’Ulisses Efectes en persones refugiades (cas extrapolable) • 5 milions de desplaçats ucraïnesos poden patir estrès crònic i múltiple per ruptura abrupta del seu món (llar, família, amistats, feina i rutines). • Símptomes comuns: angoixa, insomni, malsons; el trauma no “s’esborra” en arribar a un país d’acollida. Abordatge prioritari • Primer, cobrir necessitats bàsiques: allotjament, aliments, atenció mèdica. • Després, escolta, acompanyament i reconstrucció de confiança amb enfocament en persones i entitats que ajuden; no tothom reacciona igual — la resiliència varia. Col·lectius vulnerables • Infants: maduració interrompuda; nerviosisme, plor continuat, dificultats per dormir — pares/mares també afectats. • Adolescents: útils tallers grupals (ex. Creu Roja) per crear vincles i processar l’experiència. Altres regions en conflicte (Mediterrània Oriental) • Conflictes a Palestina, Egipte, Líbia, Líban, Jordània, Síria, Afganistan i antecedents als Balcans. • 70 milions de desplaçats a la regió; quasi la meitat es queden a països veïns — gran pressió sobre comunitats d’acollida. • Accés limitat a professionals de salut mental i medicació; interrupció de sistemes sanitaris. • OMS: com a mínim 1 de cada 5 persones en emergències pateix depressió, ansietat, TEPT, trastorn bipolar o esquizofrènia. Testimoni audiovisual i reflexió social • Documental: “Mina i la ràdio dels presos” (Noruega). Història d’un ex-pres que va de voluntari a Ucraïna i mor posteriorment. • Reflexió: els soldats (voluntaris o no) sovint provenen de contextos vulnerables; víctimes del sistema i dels jocs de poder, tot i ser qui “dispara”. La guerra arrabassa joves que haurien de construir el futur. Conclusions i crida a l’acció Curt/mitjà termini • Acabar els conflictes armats amb intervenció dels països afectats i institucions internacionals. Llarg termini • Educació i difusió dels Drets Humans (Declaració Universal, 1948) a tots els nivells educatius. • Impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) com a pla d’acció per persones, planeta, prosperitat i pau. Proper programa • 7 de maig: programa especial d’homenatge a Jesús Castro, històric president de Justícia i Pau, per reconèixer el seu llegat i el relleu del grup.

  • Veus Parròquia del 26/3/2025 — Les dones a la tomba buida: gratuïtat, fidelitat i resurrecció a Marc 16,1-8; de Galilea a la igualtat a l’Església

    Resum de l’episodi Programa especial de Veus de la Parròquia (Paraula Viscuda) conduït per la Dolors Cardona i la Marta Martí, amb l’absència estimada de la Montserrat Giró. L’episodi llegeix i comenta Marc 16,1-8 —el relat de les dones a la tomba buida— i en desenvolupa la lectura teològica i pastoral a partir del capítol “Les dones a l’Evangeli de Marc” del teòleg mallorquí Teodor Suau. Eix central: el pas de la gratuïtat i la fidelitat de les dones a l’“experiència de la resurrecció”, i la seva missió de portar la Bona Nova cap a Galilea (retorn a l’origen i a la missió). Tò de fons: reconeixement de la dignitat i la igualtat de la dona com a deixeble, i invitació a viure l’Evangeli avui amb pau, acolliment i l’“art d’estimar”. Temes clau • Dones com a primeres testimonis i deixebles: Maria Magdalena, Maria (mare de Jaume) i Salomé com a portadores del primer anunci. • De la gratuïtat a la resurrecció: la fidelitat que assumeix risc es transforma en experiència pasqual i missió. • Galilea com a lloc teològic: retorn al començament per relançar la missió entre els pobres i exclosos. • Crítica de la religió instrumentalitzada i vindicació de la tendresa i la intuïció com a camins de veritat evangèlica (Suau). • Igualtat i dignitat de la dona a l’Església avui; camí comunitari per fer-la efectiva. Lectura bíblica (Marc 16,1-8) • Les dones van a ungir Jesús “molt de matí”, preocupades per la pedra, però la troben apartada. • Un “jove vestit de blanc” les tranquil·litza: “Ha ressuscitat… va davant vostre a Galilea.” • Responen amb esglai i silenci inicial, però reben el mandat de missió. “No us espanteu… Ha ressuscitat. No és aquí… Aneu a dir als deixebles i a Pere: va davant vostre a Galilea; allà el veureu.” Clau teològica i pastoral Gratuïtat i fidelitat • La gratuïtat és l’amor i servei que no calcula, dut “al límit” malgrat la por i el risc. • La fidelitat de les dones les fa primeres deixebles i portadores del missatge pasqual. De la servitud al servei • Camí d’alliberament: del servilisme al servei evangèlic, que empodera i dignifica. Galilea com a símbol de missió • Tornar a Galilea = tornar a l’origen de la Bona Nova per reprendre la missió entre els vulnerables. Les dones a l’Evangeli de Marc (segons Teodor Suau) Unció i reconeixement messiànic • El gest d’ungir amb olis aromàtics evoca dignitat i reconeixement de Jesús com a Messies. • Record de la dona que ungiu Jesús amb nard car: amor que trenca normes per anticipar la Passió. Categoria teològica del deixeble • Marc eleva les dones com a imatge paradigmàtica del deixeble: busquen Jesús en la vida quotidiana, assumeixen risc i actuen per amor, amb constància i paciència. Reptes i actualitat Crítica a l’ús de la religió • Denúncia de la religió posada al servei del poder que oculta les causes reals de la injustícia. Intuïció i tendresa • La intuïció que pensa “amb les entranyes” i la tendresa com a criteri evangèlic que supera ideologies. Igualtat a l’Església • Crida a reconèixer la igualtat i la dignitat de les dones en la comunitat eclesial, avançant amb veu i camí compartit. “És el pas de la servitud al servei.” Aplicació vital: l’art d’estimar • Jesús proposa un camí de felicitat per a tothom (benaurances), vigent avui: ser persones de pau, acolliment i amor gratuït. • “L’art d’estimar” té per formes més preuades la gratuïtat i la fidelitat. Tancament • Recomanació del llibre “Les dones a l’Evangeli de Marc” (Teodor Suau) per aprofundir-hi avui. • Comiat amb invitació a cercar la felicitat en comunitat seguint Jesús; música final (lletra en castellà) i crèdits.

  • Veus Parròquia del 19/3/2025 — Sant Josep: iconografia a la Sagrada Família i santuaris; Passions a Montserrat; i el fenomen «El dios de nuestros padres»

    Panorama general Un episodi especial en motiu de la festa de Sant Josep que recorre tres grans eixos: La presència de Sant Josep a la Sagrada Família (iconografia i efemèrides clau) La tradició de les Passions de Setmana Santa a Catalunya i l’inici conjunt a Montserrat El debat cultural al voltant de la Bíblia arran de l’èxit del llibre «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo "Sant Josep no entra en Quaresma" "Gaudí va "gaudinitzar" l’estil gòtic" Sant Josep i la Sagrada Família Iconografia a la façana del Naixement (Gaudí) Portalades i virtuts teologals: esquerra (Esperança — Maria), centre (Caritat — Jesús), dreta (Fe — Josep). Representacions de Sant Josep: fins a 10 referències clares, incloses 8 escultures i el monograma «J» dins una estrella de 7 puntes amb la vara florida i gotims de raïm. Escenes destacades: Presentació del Nen al Temple (Josep i Maria reben la benedicció al Nen) Jesús entre els doctors (Josep i Maria el retroben sorpresos) Sant Josep amb el Nen i un colom ferit (eines de fuster a la peanya) Fugida a Egipte (Josep guia la somera) Esposalles de Josep i Maria Josep conduint la barca de l’Església sota el pinacle de Montserrat Escena central del Naixement (Josep dret mirant el Nen entre bou i mula) Coronació de Maria (Josep com a humil espectador) Arbre genealògic de Jesús: columna amb els patriarques fins a «Josep(h)» en català antic, protegida per reixa. Interior del Temple: escultura de Sant Josep (travertí, 8 m) de Ramon Coello; presència també prevista a la façana de la Glòria. Efemèrides i memòria històrica 19 de març de 1882 — col·locació de la primera pedra del Temple, impulsada per l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (presidida per Josep Maria Bocavella). Inauguracions i commemoracions: 1885: capella central de la cripta (ja amb Gaudí al capdavant) 2010: consagració de la basílica per Benet XVI 1947, 1958, 1982 (centenari): misses solemnes, patronat d’honor (Jordi Pujol, Narcís Serra, abats de Montserrat i Poblet), simposis, tallers, encuny de medalles, segell, i presentació de grups escultòrics (com l’Adoració dels Reis) Parròquia i santuaris de Sant Josep Parròquia local: dues imatges de Sant Josep. Imatge de 1939, molt dolça: serra a una mà (ofici de fuster) i el Nen a coll amb tendresa (recol·locada a l’altar major el 2004). Una imatge d’Olot al Santíssim (donació). Records de destruccions el 1936 i re-dedicacions (any jubilar 1921). A Catalunya: Parròquia de Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts), «els Josepets» (Gràcia), temples a Badalona i Mataró, capella de Sant Josep i Santa Mònica a la Rambla (avui culte ucraïnès). Santuari de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona, barri de la Salut): obra de Francesc Berenguer (col·laborador de Gaudí), títol de Real Santuario (Alfons XIII), coronació canònica de la imatge (2021). Vistes i jardí destacables; representat als vitralls de la Sagrada Família. Altres: A Espanya: santuari a Talavera de la Reina (Toledo, 2024). Al món: Oratori de Sant Josep (Mont-real, patró del Canadà), el més gran dedicat a Sant Josep; inici el 1904 com a oratori del beat André Basset, ara amb aforament de fins a 10.000 persones i uns 2 milions de visitants l’any. Passions de Setmana Santa a Catalunya Una tradició viva: 22 representacions de la Passió arreu del país (Esparreguera, Olesa de Montserrat, i l’únic autosacramental dins d’una església a Sant Vicenç dels Horts). Inici conjunt a Montserrat (1–2 de març), en el mil·lenari del monestir, coordinat per la Federació Catalana de Passions: Desfilada d’armats i manaies Espectacle coral a la plaça amb escenes emblemàtiques de cada Passió (gratuït i obert) Concert de la Passió de la Bisbal d’Empordà i presentació de la temporada 2025 Representació especial a la basílica (invitació): Carrer de l’Amargura, Crucifixió, Davallament i Enterrament (Passió d’Ulldecona, de tradició medieval) Recursos: vídeo de 27 minuts al YouTube de l’Abadia de Montserrat. Objectiu: posar en valor la diversitat lingüística, cultural i artística, reforçar la memòria, la identitat i els valors que vertebren el territori. La Bíblia avui: cultura, llibres i debat públic Context: societats cada cop més laiques; costum dels Nous Testaments a hotels de països anglosaxons i altres (a Jordània amb el Nou Testament i l’Alcorà). Fenomen editorial: «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo (Corriere della Sera), llibre més venut a Itàlia el 2024 i èxit al teatre amb Moni Ovadia. Cazzullo ofereix una narrativa apassionada i no confessional de la Bíblia com a gran relat d’identitat italiana i europea. No defuig temes durs: esclavitud, poligàmia, guerra, matances, incests. Ha obert un debat laic; el cardenal Gianfranco Ravasi va assenyalar que la Bíblia ha «entrat» en l’espai laic. Educació i polèmica: proposta del ministre Josep Ibaditarra d’incloure la Bíblia a primària; debat intens entre conservadors i progressistes. Cloenda Felicitació a tots els Joseps i Josefines, amb la dita popular: "De Joseps, Joans i Ases, n’hi ha per totes les cases" Informació del proper programa i tancament d’emissió.

  • Veus Parròquia del 12/3/2025 — Catequesi avui: dones al capdavant, famílies implicades i l’auge de la catequesi d’adults al Bisbat de Sant Feliu (amb Isabel Campmany)

    Context i convidada En aquest episodi de Veus de la parròquia (Ràdio Desvern), conversem amb Isabel Campmany, delegada de catequesi del Bisbat de Sant Feliu. Campmany comparteix la seva trajectòria i, sobretot, una mirada actual sobre la catequesi: el pas de la doctrina memorística a una experiència d’amistat amb Jesús, el paper clau de les famílies, la manca de catequistes i l’auge de la catequesi d’adults. Temes clau de l’episodi De la doctrina a l’experiència: es prioritza viure i testimoniar la fe per sobre de memoritzar continguts. Predomini femení: entorn del 98% de catequistes són dones; es destaca la seva disponibilitat, cura i flexibilitat. Projecte comú (SIC): es proposa un mètode interdiocesà adaptat al context català i balear, amb autonomia parroquial per adoptar-lo. Manca de catequistes i canvi social: costa trobar compromisos permanents; hi ha menys infants i joves actius, però més adults que s’hi acosten. Repte principal: arribar als pares: molts no s’han allunyat de l’Església perquè mai no hi han estat; cal acollida i propostes planeres. Formació i trobades: enviament diocesà a inici de curs i formacions (pedagògiques, necessitats educatives especials, etc.). Governança i laïcat: valor d’una delegada laica que aporta la perspectiva familiar i de vida quotidiana; trobades amb bisbe i vicari; llibertat i confiança. Testimoni per damunt de l’adoctrinament: el catequista és testimoni abans que model de conducta; la fe es comunica per atracció. Metodologia i organització El projecte del SIC i l’autonomia parroquial • El Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) impulsa un projecte comú per a Catalunya i les Illes. • Les parròquies, sota decisió del rector, poden adoptar-lo o seguir altres materials; la diòcesi ofereix formació i recursos. Estructura diocesana i lideratge • A Catalunya hi ha 10 diòcesis; cada bisbat compta amb un delegat/da (catequesi o nova evangelització) integrat al SIC. • Campmany va ser nomenada el 2013 (Bisbe Agustí); el nou bisbe prorroga càrrecs (continuïtat i discerniment). Reptes i tendències • Manca de catequistes: la cultura del “compromís puntual” dificulta els rols setmanals sostinguts. • Canvi demogràfic: baixen infants/joves en catequesi; pugen adults que demanen sagraments d’iniciació cristiana. • Temps de missió: cal acollir i oferir experiència de l’Evangeli a qui no en té referents previs. "Si algú no ha tastat mai la xocolata, no la troba a faltar." El paper dels pares i mares Sessions familiars i missa • El projecte actual integra infants i pares: sessions quinzenals o mensuals que culminen amb missa familiar. • No es tracta d’adoctrinar, sinó de parar l’orella i fer escolta activa, comprendre què saben i què demanen. Testimoni vs. teoria • El catequista és testimoni de fe, no un simple transmissor de dades. La fe es transmet per vida viscuda. "El catequista sempre arriba tard, perquè Déu ja hi era primer." • Sense la col·laboració dels pares, la feina amb els infants queda coixa: cal continuïtat després de la primera comunió (postcomunió, confirmació, grups de joves). Formació i trobades • Enviament diocesà a inici de curs fet pel bisbe. • Formació pedagògica per implantar el projecte, i programes per atendre necessitats educatives especials. • Voluntat d’obrir formació al laïcat compromès més enllà dels catequistes (projecte “en cocció”). Missatge final • Primacia de Déu: és Déu qui pren la iniciativa; la nostra tasca és acollir i ajudar a descobrir la seva presència a la vida. • L’Església, pare i mare, està cridada a una acollida real, alegre i esperançada, que atrau i transforma.

  • Veus Parròquia del 5/3/2025 — Dimecres de Cendra i inici de Quaresma: Cafè en Fe (9/3), Sopar Solidari Mans Unides (15/3), Dia del Seminari (19/3), Jornada per la Vida (25/3) i Centenari del Sagrat Cor (5/4 i 27/6) — amb benvinguda a la nova mare superiora i crida per la pau ...

    Resum general Avui, dimecres de cendra, el programa inaugura la Quaresma amb una crida a la penitència i conversió i presenta l’agenda parroquial de març i inicis d’abril. Es dona la benvinguda a sor Montserrat, nova responsable de les Germanetes de Sant Joan de Déu a la residència d’avis de Sant Just, s’expliquen els signe de la cendra, el dejuni i el Via Crucis setmanal, i s’anuncien activitats: el Cafè en Fe (9/3), el Sopar Solidari de Mans Unides (15/3), el Dia del Seminari (19/3) i la Jornada per la Vida (25/3). També s’avança el centenari de la imatge del Sagrat Cor amb una sortida al Tibidabo (5/4) i la festa principal (27/6). Hi ha un moment de reflexió per la pau a Gaza i un interludi musical amb el grup Bona Nova. "Penitència i conversió." "La casa de Natzaret va ser com el seminari de Jesús." "Tu, per tenir menys salut, tens menys dret a viure?" Temes principals Benvinguda a la nova mare superiora: Arriba a Sant Just sor Montserrat (Germanetes de Sant Joan de Déu), amb llarga experiència de servei als ancians. Recordatori dels 60 anys de la comunitat al municipi i invitació a donar suport a la seva tasca. Dimecres de Cendra i Quaresma: Significat de la cendra (humilitat, brevetat de la vida) i imposició a missa. Crida a la pregària discreta, dejuni i obres de caritat; propostes d’abstinències (carn els divendres, tabac, xocolata, mòbil...) Via Crucis parroquial cada divendres a les 19:15 per reviure la passió i combatre el victimisme. Marc de l’Any Jubilar 2025: viure com a Pelegrins d’Esperança. Conversió i testimoni: Invitació a la confessió i relat d’una família que ha redescobert la fe arran de la malaltia del pare; alerta contra la procrastinació espiritual ("demà, demà..."). Cafè en Fe (9 de març): Trobada mensual oberta a tothom per socialitzar la comunitat, conversar amb el mossèn i proposar iniciatives; to amable i participatiu (portes un pastís? Millor!). Crida per la pau a Gaza: Condemna de propostes d’expulsió massiva i defensa del dret humanitari; referència al comunicat dels patriarques i líders cristians de Palestina i invitació a resar per la pau. Sopar Solidari (15 de març) — Mans Unides: En suport a tres projectes (Índia, Palestina —hospital maternoinfantil— i Haití), coordinats amb el bisbat de Sant Feliu. Objectiu estimat: 300.000 € (uns 100.000 € per projecte), recollits entre ~100-110 parròquies i donatius. Eixos: salut, desenvolupament rural i apoderament de dones. Mans Unides: ~550 projectes a 51 països (2023), 54 M€. Sopar auster i obert a aportacions encara que s’estigui de dejuni. Dia del Seminari (19 de març, Sant Josep): Sant Josep com a custodi i patró dels seminaris. Situació crítica de vocacions (només un seminarista al bisbat) i crida a resar i a famílies cristianes que sostinguin les vocacions. Jornada per la Vida (25 de març): Festa de l’Encarnació i defensa de la vida humana des de la concepció fins a la mort natural. Rebuig de avortament, eutanàsia, violència i eugenèsia; dignitat de les persones amb discapacitat. Centenari del Sagrat Cor de Jesús (Sant Just): Preparació amb visita al temple del Tibidabo (5/4) i festa principal (27/6); descoberta de l’espiritualitat del Sagrat Cor. Dates clau i horaris • Dimecres de Cendra: Missa vespertina amb imposició de cendra (20:00 aprox.) • Cada divendres de Quaresma: Via Crucis (19:15) • Diumenge 9 de març: Cafè en Fe (12:00, després de la missa d’11) • Dissabte 15 de març: Sopar Solidari (Mans Unides) • Dimecres 19 de març: Dia del Seminari (Sant Josep) • Dilluns 25 de març: Jornada per la Vida (Encarnació) • Dissabte 5 d’abril: Sortida al Tibidabo (centenari Sagrat Cor) • Divendres 27 de juny: Festa del Sagrat Cor (centenari a Sant Just) Idees força Quaresma: temps per posar Déu al centre i créixer en llibertat davant les addiccions. Comunitat: espais de trobada que cosen vincles (Cafè en Fe) i solidaritat efectiva (Mans Unides). Vocacions: la família cristiana és viver de vocacions; cal pregària i suport. Vida: dignitat inalienable en totes les etapes i condicions. Pau: compromís amb el dret humanitari i la concòrdia.

  • Veus Parròquia del 26/2/2025 — Salut mental i comunitat: resiliència, neurodiversitat i fi de l’estigma (programes innovadors, vincles i cura)

    Context i objectiu del programa Espai de Veus de la Parròquia dedicat a la salut mental amb la Pilar (Justícia i Pau, Sant Just). L’episodi aborda com canviar la mirada sobre la salut mental i com enfortir la resiliència individual i col·lectiva, destacant el paper dels vincles, la comunitat i l’acompanyament. Drets i sistema: deure públic i manca de recursos La salut mental és un dret: article 43 de la Constitució i tractats de drets humans. No és un favor, és exigible. Problema estructural: la salut mental és “la germaneta pobra” del sistema. • Pocs recursos humans i econòmics. • S’esmenta discriminació salarial a infermeria en l’àmbit de salut mental. Programes innovadors que responen a noves necessitats Conferència amb la Fundació Pere Clavé: xarxa d’hospitals i psicoteràpia amb programes adaptats. Adolescents amb addicció a pantalles/videojocs o reclusió a casa: equips terapèutics es desplacen al domicili per crear vincle i iniciar el procés de recuperació. Estigma i canvi de mirada Vulnerabilitat: acceptar-la com a condició humana “Naixem i morim molt febles i la vulnerabilitat no ens abandona mai.” — Han Kang Trencar l’estigma: sortir de la dicotomia “els que estan bé” vs “els malalts”. Tots som vulnerables en graus i moments diferents. Normalitzar el patiment i la diferència, sense deixar d’atendre i incloure: la diversitat és riquesa, no defecte. Neurodiversitat i llenguatge inclusiu Passar d’etiquetes rígides a marcs inclusius: parlar de neurodivergències enlloc d’encasellar (“autista”, “dislèxia”, etc.). A les aules i en societat, inclusió i adaptacions, no exclusió. Etiquetes, control i hipernormalitat Les etiquetes donen una falsa sensació de control i alimenten l’estigma. Crítica a la “normalitat” social: consumisme i dependència del mòbil com a conductes assumides que també poden ser disfuncionals. Mecanismes de defensa i mirada clínica humanista “Per complexa que sigui la situació emocional d’una persona, sempre queda una part sana amb la qual es pot treballar per guarir la part ferida.” — Jordi Font (psiquiatre) El símptoma sovint és una defensa adaptativa davant emocions intolerables. Analogia amb el sistema immunitari: reaccions molestes però protectores. Cal una mirada que integri i no negui: reconeixement, consciència i integració en lloc de tapar i distreure. Resiliència: claus i factors de protecció Referent: Boris Cyrulnik (Les ànimes ferides). Definició: adaptació positiva en context d’adversitat. Més enllà de “tornar al de sempre”: els humans podem créixer després del trauma (com els anticossos després d’una malaltia). Vincles segurs i entorn Vincles segurs primerencs = major capacitat de resiliència. Amb acompanyament terapèutic i suport social, persones amb vincles deficitaris també poden desenvolupar resiliència. Donar sentit i llibertat interior “L’última de les llibertats és la capacitat d’escollir la nostra resposta.” — Viktor Frankl Construir un relat amb sentit empodera i facilita estratègies internes de regulació i afrontament. Sensibilitat, vincles i ajuda La sensibilitat pot implicar més afectació, però també més capacitat de resposta: tendència a cercar vincles saludables que reparen. Perfils més “resistents” poden tendir a aïllar-se i tardar més a demanar ajuda. Suport social i migracions: Síndrome d’Ulisses L’arrelament cultural i la solidaritat del grup milloren l’adaptació. Síndrome d’Ulisses (Dr. Txotegui): patiment extrem per estrès migratori crònic; el suport comunitari és clau. Art com a via de reparació L’activitat artística pot remodelar la memòria traumàtica i transformar el rol de víctima cap a subjecte actiu de la pròpia recuperació. Acompanyament i xarxa comunitària: la societat de la cura Mentre falten recursos institucionals, cal xarxa veïnal i comunitària: suport mutu, pertinença i escolta sense judici. Referent filosòfic: J. M. Esquirol i la societat de la cura. Pràctiques concretes: “El cafè de les tres” (Càritas) Espai mensual obert per a persones en solitud o dificultat, per ser escoltades i compartir. Funcions clau de l’acompanyament: • Escolta neutral • Paciència • Confiança • Respecte a ritmes i límits • Intenció de disponibilitat. La comunicació no verbal i la confiança transmesa afavoreixen l’autoestima i l’autoeficàcia (neurones mirall). Conclusions clau Fi de l’estigma i canvi de mirada: vulnerabilitat compartida, diversitat com a valor i inclusió efectiva. Relacions que curen: vincles, comunitat i cura amorosa tenen un impacte directe en la salut mental. Exigir drets i recursos: reforçar serveis, dignificar els professionals i ampliar programes innovadors.

  • Veus Parròquia del 19/2/2025 — Marc 12 i la vídua que ho dóna tot: llibertat vs llei, dones a l'Església, pobresa/exclusió, comunitat i esperança

    Context i fils conductors • El programa posa el focus en l’Evangeli segons Marc com a font d’una bona notícia: Jesús aporta una nova manera d’entendre Déu —no el “Déu-llei”, sinó l’Abba (Pare)— i crida a la llibertat i a l’alliberament de tota persona. • Es denuncien interpretacions religioses que opressen i exclouen (especialment dones, pobres, malalts), ressaltant que l’Evangeli impulsa la llibertat de pensar i d’actuar pel bé comú. "L’Evangeli el que ens porta és la llibertat, la llibertat de pensar i d’actuar... pel bé comú." Lectura i exegesi de Mc 12,41-44 (la vídua pobra) Lectura del text • Jesús observa les ofrenes al temple: els rics donen del que els sobra, mentre que una vídua hi aboca dues monedes de coure —“tot el que tenia per viure”. "Us asseguro que aquesta vídua pobra ha tirat al tresor més que tots els altres... Ella ha donat tot el que tenia per viure." Clau d’interpretació • La vídua fa una donació total i discreta, un gest públic però sense ostentació: confiança radical en Déu i coherència interior. • El relat s’insereix en la part final del ministeri de Jesús per exposar condicions del seguiment: actituds, prioritats i mirada cap als exclosos. • Es desmunta la lògica del poder i l’ostentació: el valor de l’ofrena no és quantitatiu, sinó existencial i ètic. Dones, Església i lectura contextual Del Vaticà II a les teologies de les dones • A partir del Vaticà II, moltes dones van re-llegir l’Evangeli amb les seves pròpies paraules i contextos: Amèrica del Nord (discurs simbòlic), Amèrica Llatina (pobresa i exclusió) i realitats africanes menys visibles. • Clau pastoral: “llegir els signes dels temps” —i entendre que no són iguals a tot arreu. Igualtat i comunitat • Crida a una Església comunitària i en pla d’igualtat, on dones i homes decideixin i actuïn colze a colze, no per concessió sinó per dignitat baptismal i compromís social. • El treball comunitari és necessari per superar la sensació d’impotència davant problemàtiques estructurals. Pobresa, exclusió i llenguatge • Es distingeix entre pobresa (cada cop més estesa) i exclusió (mecanismes que aparten de recursos i drets), reclamant una resposta comunitària. • Revisió del llenguatge: dir “pobra” pot desposseir de força i dignitat; el text revela la riquesa interior i la fortalesa de la vídua. • Es reivindica l’empoderament (poder interior) i el suport mutu com a dinamitzadors de canvis reals. Clau espiritual i crida a l’acció • La vídua és model de confiança i esperança activa: un gest senzill però total, que confronta l’autosuficiència i la caritat ostentosa. • Contextualitzar l’Evangeli avui implica “llegir entre línies” la realitat social, política i econòmica i actuar amb esperança que camina —no passiva— i amb comunitat. "Pelegrinar vol dir fer camí; i normalment els pelegrinatges no es fan en solitari." Idees clau • Abba vs Déu-llei: de la norma que oprimeix a la relació de confiança. • Donació total: qualitat ètica del gest per sobre de la quantitat. • Dones i igualtat: participació real, no delegada, en l’Església i la societat. • Comunitat: mediació imprescindible per transformar la realitat. • Esperança: no esperar, sinó caminar; esperança que organitza i sosté.