Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

49-60 de 488
  • Veus Parròquia del 25/6/2025 — Veus de la parròquia: Assemblea Laical «Som Missió», Horitzó Sant Feliu 2035 i nomenament del bisbe Daniel Palau — cants, Sagrat Cor (100 anys) i final de temporada

    Visió general Punts clau • Assemblea Laical «Som Missió» del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat: objectius, participació i resultats. • Presentació de l’«Horitzó Sant Feliu 2035», un full de ruta sinodal per a l’atenció pastoral, l’evangelització i l’organització diocesana. • Nomenament de Mn. Daniel Palau Valero com a bisbe de la diòcesi de Lleida, amb paraules d’agraïment i valoració del bisbe Javier. • Conclusions del laïcat de Sant Just: propostes sobre participació, dones, formació, acollida i vida comunitària. • Dimensió celebrativa: himnes i cants (Jubileu, Magnificat, lletanies, «Que la Pau ens acompanyi», «Poble de Déu»). • Vida parroquial: 100 anys de la imatge del Sagrat Cor i millores a la Capella del Santíssim (aportacions i restauració artística). «Som Missió» — lema de l’Assemblea Laical «Ens fas molta falta, Dani; ja et trobem a faltar.» — bisbe Javier Temes principals Assemblea Laical «Som Missió»: què és i per a què serveix • Espai diocesà per visibilitzar i vitalitzar la participació dels laics en la vida de l’Església (sinodalitat real, corresponsabilitat). • Trobada celebrada el dia 21 al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat) amb unes 200 persones. • Finalitats: discerniment comunitari, impuls missioner del laïcat i construcció d’una Església més viva, participativa i missionera. «Horitzó Sant Feliu 2035»: eixos i metodologia • Full de ruta per dissenyar sinodalment un model d’: - Atenció pastoral - Evangelització - Organització i estructura (amb recursos humans i materials disponibles/probables a 10 anys) • Metodologia en esquema circular i obert, que es nodreix d’aportacions locals, arxiprestrals i diocesanes. Conclusions i propostes del laïcat de Sant Just • Església menys clerical i més participativa. • Formació compromesa, sense adoctrinament. • Participació de les dones en tots els àmbits eclesials. • Celibat opcional (a l’estil d’altres confessions cristianes, com l’anglicana). • Respecte i acollida a la diversitat de formes de vida de la societat. • Homilies compartides i més participació comunitària en la preparació litúrgica. • Acollida a nouvinguts mitjançant el coneixement de la història, costums i llengua de Sant Just i de la parròquia. • Caminar junts: lectura comunitària de la Paraula, grups de lectura de l’Evangeli i aprofundiment bíblic. «Infoneu-nos una esperança nova, Senyor.» — lletanies de l’esperança Dinàmica celebrativa i cants • Himne del Jubileu («Flama viva, esperança nostra…»), • Magnificat (cant de Taizé), • Lletanies de l’esperança (respostes comunitàries), • Monició de Pentecosta: crida a deixar-se guiar pels dons de l’Esperit, • Cant: «Que la Pau ens acompanyi» i «Poble de Déu, poble en marxa». Altres notícies i vida diocesana Nomenament del bisbe Daniel Palau (Lleida) • Perfil: doctor en Teologia, llicenciat en Història de l’Art i Filosofia, ordenat sacerdot el 2003 (Catedral de Barcelona), amb experiència a Sant Just (vicari i formador de monitors). • Valoració del bisbe Javier: moment important per a la diòcesi; agraïment per la disponibilitat i generositat en acceptar el servei episcopal en temps difícils. Efemèrides i patrimoni • 27 de juny: Missa pel Centenari de la imatge del Sagrat Cor (c. Sagrat Cor, Sant Just). • Capella del Santíssim (Sagrari) renovada: aportacions d’uns 15.000 € i feina tècnica del Sr. Torres; descoberta de dibuixos de gran qualitat sota capes anteriors. • Joan Torres Ferrer: nou secretari general i canceller del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Cronograma de la jornada (Assemblea, dia 21) • 09.00 — Arribada participants. • 09.30 — Pregària jubilar (església del Parc Sanitari). • 10.15 — Refrigeri. • 10.30 — Assemblea (auditori) + descans. • 11.50 — Presentació de l’Horitzó Sant Feliu 2035 (bisbe Javier) i cloenda (13.30 aprox.). • Dinar comunitari a la parròquia de Sant Josep Obrer. Tancament • El programa s’acomiada de la temporada i anuncia el retorn al setembre a les antenes de Ràdio d’Esvern. • En antena sonen cortinetes i falques de tancament, amb «Fins demà!» i «Bona nit» reiterats.

  • Veus Parròquia del 18/6/2025 — Veus de la Parròquia: Concentració per la Pau, Corpus Christi i Centenari del Sagrat Cor; Campaments d’estiu, Peregrinació a Roma i Sopar de Fi de Curs

    Resum general Programa especial de "Veus de la Parròquia" centrat en la vida comunitària i litúrgica de Sant Just Desvern. S’hi destaquen: crida a la pau, celebració del Corpus Christi, commemoració del Sagrat Cor amb una gran festa popular, i el calendari d’activitats d’estiu per a joves i famílies (campaments, peregrinació a Roma pel Jubileu i colònies infantils), a més del sopar de final de curs. "Alçar la veu per la pau" i no ser indiferents davant la injustícia. Temes principals 1) Crida i concentració per la pau • Convocada pel grup Justícia i Pau amb Òmnium Cultural (19 de juny, 19:30, pl. Mn. Cinto Verdaguer). • Objectiu: expressar el rebuig a la guerra i a les vulneracions dels drets humans. • Referència als conflictes a Gaza/Israel i escalades amb Iran; crida a alliberar els ostatges i a respostes no desproporcionades. 2) Corpus Christi: l’Eucaristia al centre • Festa traslladada al diumenge; a la parròquia, adoració especial a les 12:00 i misses habituals. • Èmfasi en la presència real de Jesús a l’Eucaristia; el Sagrari com a signe del “tresor més gran”. "El tresor més gran que té l’Església és l’Eucaristia." 3) Sagrat Cor de Jesús: commemoració i festa popular • Record de la devoció històrica (Santa Margarida Maria Alacoque, jesuïtes) i arrelament local. • Història de la imatge al carrer: iniciativa de Gaspar Modulell Jané; destrucció en temps de guerra i reposició el 1944; mirada al centenari de la col·locació (1925–2025). • Celebració oberta: Missa a les 19:00 davant la imatge (c. Sagrat Cor) presidida pel bisbe Xavier, ofrena floral, placa commemorativa i sopar de germanor (fideuà) cap a 20:30. Tiquets (10 €) fins al 23 de juny a tres comerços locals. "Això és un moment històric... jo vaig estar-hi." 4) Espai musical • Cançó del grup Bona Nova per disposar el cor a l’adoració i a l’amor de Crist: "Que el teu Esperit Sant m’inundi... Enamora’m més de tu, Senyor." 5) Sopar de final de curs (3 de juliol) • A la plaça de l’Església, després de missa (cap a 20:30), obert a tots els col·laboradors: Càritas, catequesi, Justícia i Pau, neteja, pastoral familiar, etc. • Format compartit (cada grup porta plats, molts casolans i elaborats). Finalitat: fer comunitat i conèixer-se millor. 6) Activitats d’estiu per a joves • Campaments LifeTeen (dos torns de 6 dies, per ESO i 1r-2n batxillerat): ambient cuidat, encontre amb Jesús i convivència amb joves de diverses diòcesis; grups locals de 8 i 14 inscrits, catequistes i mossèn acompanyen. • Pelegrinació a Torí i Roma pel Jubileu Jove (amb la Diòcesi de Sant Feliu, ~80 joves): parada a Torí (Don Bosco, Salesians, Pare Cotolengo, Sàbana Santa), Roma el cap de setmana 2–3 d’agost; viatge en autocar per afavorir l’esperit de peregrinació. "No només fer ambient i cants, sinó viure un veritable encontre amb el Senyor." • Colònies infantils (Molins de Rei): per a nens de 1r de primària a 1r d’ESO, 24–27 de juny a La Conreria (prop de Badalona); proposta lúdica i formativa molt recomanable. Dates i horaris clau • Concentració per la pau: 19 de juny, 19:30, pl. Mn. Cinto Verdaguer (davant l’Ajuntament). • Corpus Christi: diumenge 22, adoració a les 12:00 i misses habituals. • Sagrat Cor (festa local): Missa 19:00 al c. Sagrat Cor; ofrena i fideuà 20:30 aprox.; tiquets (10 €) fins 23 de juny a: La Xabata (c. Reial), Cistelleria Vallard (c. Bonavista) i Farmàcia Marta Calduc (c. Miquel Rebarter). • Sopar final de curs: 3 de juliol, després de missa, plaça de l’Església. • Campaments LifeTeen: dos torns de dilluns a dissabte (dates pròpies de cada grup). • Pelegrinació a Roma (Jubileu Jove): sortida a partir del 27; gran trobada 2–3 d’agost. • Colònies infantils: 24–27 de juny, La Conreria. Tancament • Invitació a viure un estiu de creixement interior, més vida comunitària i encontre amb el Senyor, també quan es visita una altra parròquia durant les vacances.

  • Veus Parròquia del 11/6/2025 — Escola inclusiva i salut mental a l’aula: principis, guia 2024, espais, agrupaments, rutines i vincles

    Tesi central • Episodi centrat en la salut mental a l’aula i l’escola inclusiva, amb eines pràctiques per a docents i centres. • Es destaquen la Guia (set. 2024) de la Generalitat sobre regulació/desregulacions, i els eixos espai, agrupaments, temps i anticipació, rutines i vincles com a factors clau de prevenció i benestar. Objectius de l’episodi • Clarificar què implica “tenir bona salut mental” en infància i adolescència. • Identificar principis transversals per a l’abordatge a l’escola. • Normalitzar el discurs emocional i trencar l’estigma amb un llenguatge adequat. • Donar pautes de detecció precoç i vies de suport. Context i marc • Referència al documental de 3Cat “30 Minuts” sobre escola inclusiva i recursos per aprofundir-hi. • Marc normatiu: canvi legal (aprox. 2017) que impulsa la inclusió a les escoles a Catalunya; hi ha sensibilitat però sovint manca de recursos per desplegar-la plenament. “Educació elemental ha de ser gratuïta i obligatòria.” Principis clau de la salut mental a l’escola • Ètica de cuidar: acollida, hospitalitat i acompanyament com a guia de pràctiques educatives. • Prevenció: augmentar factors de protecció i reduir factors de risc. • Transversalitat: les intervencions han d’integrar-se en tots els àmbits i activitats de l’escola, no només en tasques aïllades. Elements de prevenció i suport (Guia Generalitat, set. 2024) 1) Espai i condicions sensorials • Disseny d’espais: mobiliari, il·luminació i acústica per prevenir agitació; atenció a hipersensibilitats al soroll. • Espai de descans dins o fora de l’aula per a moments de saturació, amb objectes de confort; cal normalitzar-ho i fomentar el respecte del grup. 2) Agrupaments i suports • Grup estable per afavorir regulació emocional i convivència. • Traspàs d’informació acurat entre tutors/cicles. • Grups reduïts i suport d’educació especial o altres mestres quan calgui. 3) Temps i anticipació • L’anticipació redueix ansietat: explicar què, com i on es farà, i quant durarà. • Detectar moments crítics (dies de pluja, voltants de Nadal, final de curs i calor) i adaptar activitats i espais. • Horaris clars (amb pictogrames quan convingui), també a casa; repàs diari per donar seguretat. 4) Gestió dels canvis • Els canvis s’han d’anticipar, raonar i, si cal, oferir alternatives per evitar desregulacions. 5) Rutines i contenció • Les rutines (d’escola i d’aula) faciliten la comprensió de l’entorn, redueixen l’ansietat i protegeixen del descontrol i l’agitació. 6) Vincles i pertinença • Vincles sòlids amb l’adult de referència (tutor/a) reforcen autoestima, seguretat i autorregulació; especialment rellevants en necessitats educatives especials. Normalitzar la salut mental a l’aula • Parlar d’emocions des de ben petits: totes les emocions són vàlides i s’han d’acceptar i empatitzar. • Els docents poden modelar (p. ex., “avui estic cansat/preocupat”) per legitimar el que senten els infants. • Accés a suport extern (psicòlegs, psiquiatres) sense estigma; fomentar el “deixa’t ajudar”. Llenguatge i desestigmatització “No hi ha malalts mentals; hi ha persones a qui se’ls ha diagnosticat una malaltia mental.” • Evitar etiquetes i parlar en positiu: p. ex., destacar que un infant és ordenat i com això beneficia el grup, en comptes de patologitzar. • Evitar qualificar com a “violència”; descriure l’estat (“avui estàs molt nerviós”) i aplicar desescalada: sortir a airejar-se, espai tranquil (pati, biblioteca), parlar en privat, demanar suport. Detecció precoç: tres pautes clau • Observar: actitud i comportament, relació amb companys/família, i canvis significatius. • Preguntar: parlar obertament de com està i com se sent. • Escoltar: temps sense interrupcions, sense jutjar ni censurar, validant neguits i cercant estratègies de millora. Famílies i associacions: una aliança necessària • Implicar famílies i entitats especialitzades (p. ex., per dificultats d’oïda/sordesa) que aporten materials, objectius i itineraris d’inserció laboral per completar el camí d’inclusió escola → societat. Conclusions • Una inclusió efectiva requereix enfoc sistèmic, recursos i coordinació entre escola, salut i família. • Quan l’escola cuida espais, agrupaments, temps, rutines i vincles, milloren el benestar, la convivència i l’equitat per a tot l’alumnat.

  • Veus Parròquia del 4/6/2025 — Església sinodal i camí cap al Jubileu 2025: la veu dels laics, el paper de les parròquies i la formació per a una Església en sortida

    Panorama del programa • Espai: Paraula Viscuda (Grup Nostra Dona) amb Montserrat Giró. • Convidat: Jesús García Valera (Justícia i Pau, Consell Pastoral de Sant Just, representant al Consell Arxiprestal del Bisbat de Sant Feliu). • Tema central: Església sinodal i Jubileu 2025 com a crida a ser testimonis d’esperança, amb èmfasi en la veu dels laics, el rol de les parròquies i la formació. El sínode com a llegat de Francesc: escolta i corresponsabilitat • La sinodalitat ha obert un procés d’escolta real dels laics i de sanació de relacions dins l’Església. • Procés participatiu: des de grups parroquials → document parroquial → arxiprestat → bisbat → Conferència Episcopal → Roma. Per primera vegada, la veu de base s’articula globalment. • Objectiu: “tombar la piràmide”, fer transversal la governança i incorporar els signes dels temps. "El lideratge està basat en el servei i no tant en el poder." Resum del document final del Sínode (2a sessió): 5 eixos clau 1) Cor de la sinodalitat: una Església en camí • Experiència de conversió personal i comunitària. • Discerniment i escolta mútua constants; imatge pasqual com a símbol de transformació. • Diferents velocitats d’implementació i reticències a superar. 2) Discerniment i presa de decisions • Escolta activa de tot el Poble de Déu (amb atenció als més desfavorits). • Transparència en la governança eclesial per combatre la desafecció. • Cooperació entre autoritat i Poble de Déu; lideratge com a servei. 3) Missió en un món canviant • Església acollidora que obre espais per a qui busca transcendència. • Evangelització adaptada: llenguatges i formes actualitzats. • Presència pública: Església en sortida, diàleg amb àmbits socials i culturals, en coherència amb la doctrina social. "No tancar-se cap a dins: volem una Església en sortida." 4) La parròquia com a espai clau • Repensar la configuració parroquial (mobilitat, sensibilitats diverses). • Diversitat i inclusió: pastoral flexible per edats, orígens i carismes. • Comunitats de proximitat: facilitar el camí sinodal. • Missió i compromís social: presència en cultura i política, acompanyament espiritual. 5) Reptes i camins • Diversitat d’interpretacions segons contextos: adaptar la sinodalitat a la realitat local. • Formació integral per al discerniment: bíblica, teològica i metodològica. Vivència i formació: de la teoria a la pràctica comunitària • Centralitat del baptisme: consciència de pertinença i corresponsabilitat laïcal. • L’Evangeli com a eix: no només escoltat, sinó preparat, treballat i viscut en comunitat. • Metodologia sinodal: parlar i escoltar, treball en grup, lectures pausades i compartides per aprofundir el sentit. "Allò que treballem personalment i en grup arriba més a fons que el que només escoltem." Conclusions • Posar l’Esperit al centre, amb unitat, acollida i servei. • Continuar el camí sinodal cap al Jubileu 2025, integrant diverses veus i llegint els signes dels temps. • Compromís sostingut: parròquies actives, formació constant i presència social que mostri el bé que l’Església fa.

  • Veus Parròquia del 28/5/2025 — De Nicea a Sant Just: ecumenisme, nou bisbe de Lleida i centenari del Sagrat Cor

    Resum general Episodi informatiu i històric de "Veus de la parròquia" que recorre des del Concili de Nicea (325) fins a la vida local de Sant Just Desvern: ecumenisme actual, nomenament del nou bisbe de Lleida (Dani Palau) i el centenari del Sagrat Cor al barri homònim. "Jesús com a Déu verdader, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare" Temes principals Concili de Nicea (325): context, decisions i llegat • Context i convocatòria: l’emperador Constantí convoca un concili per afrontar divisions teològiques i disciplinàries i reforçar la unitat de l’Església i de l’Imperi. • Caràcter ecumènic: participació d’uns 300 bisbes, majoritàriament d’Orient, i representants d’Occident; logística i avituallament garantits per l’Imperi. • Definicions clau: redacció del Credo de Nicea que afirma la plena divinitat de Jesucrist. - "Engendrat, no pas creat"; consubstancialitat amb el Pare. • Unificació litúrgica: data de Pasqua fixada el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. • Església i Estat: precedent de col·laboració i influència imperial en assumptes eclesiàstics; 20 cànons disciplinaris (usura, penitència, pràctiques dominicals) i reconeixement de seus primàries (Roma, Alexandria, Antioquia; honor a Jerusalem). • Llegat: consolidació del cristianisme com a força cultural i social; persistència de debats doctrinals en concilis posteriors; revitalització contemporània del diàleg ecumènic. "Amb aquest senyal guanyaràs" (record de la visió constantiniana) Ecumenisme avui: pregària conjunta a la Sagrada Família • La Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya organitza una pregària ecumènica a la Sagrada Família (Barcelona): catòlics, ortodoxos i protestants resen el Credo de Nicea. • Participació plural: arquebisbat i bisbats catalans, patriarcats ortodoxos, esglésies anglicana, baptista, evangèlica, luterana, copta, armènia i d’altres, amb pregàries i cants compartits. Nomenament episcopal de Dani Palau (Bisbe de Lleida) • El nou Papa fa nomenaments episcopals, entre ells Dani Palau (format pastoralment a la parròquia), fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. • Reacció comunitària: alegria i orgull per la trajectòria; també enyor per no poder tenir-lo com a rector a Sant Just. • Calendari: ordinació episcopal prevista a la Catedral de Lleida el 19 de juliol; invitació a acompanyar-lo. Comunitat i acompanyament: “Cafè i xocolata amb fe” i “El cafè de les tres” • Espais per socialitzar després de missa i, nou projecte de Càritas (“El cafè de les tres”) per combatre la soledat no desitjada. • Dimarts de 15:00 a 17:00, a La Capsa (c/ Bonavista 113): sense inscripció, obert a tothom; ambient acollidor amb infusió/cafè, tertúlia i relacions veïnals. Centenari del Sagrat Cor a Sant Just: història, memòria i celebracions • Conferència del P. Enric Puiggrós, SJ sobre una encíclica dedicada al Cor de Jesucrist; posada en valor del barri del Sagrat Cor i la seva imatge. • Retorn i restauració: la imatge del Sagrat Cor torna a l’altar major (neteja i restauració gràcies a Concepció Martí), amb iconografia d’abraçada oberta. • Història parroquial dels altars: des del s. XIX, trasllats, destrucció el 1936, reposició i donatius de famílies locals; administració econòmica i pràctiques devocionals (missa del primer divendres, mes de juny dedicat al Sagrat Cor). • Cultura popular: record de les plaquetes del Sagrat Cor a les portes de les cases (“Bendeciré las casas en que la imagen de mi corazón sea expuesta y honrada”). • Acte central: 27 de juny, 19:00, missa a la placeta del Sagrat Cor (dipòsit d’aigua), presidida pel bisbe Xavier Gómez i concelebrada pel P. Puiggrós; ofrena floral, consagració i sopar de germanor. "Amb escassíssima assistència" — nota històrica sobre la participació antiga a la missa del primer divendres, contrastant amb l’impuls actual. Dades pràctiques i crides a la participació • 27 de juny, 19:00 — Missa del centenari del Sagrat Cor (placeta del Sagrat Cor) + ofrena i sopar. • Dimarts, 15:00–17:00 — El cafè de les tres (La Capsa, c/ Bonavista 113), obert a tothom. • 19 de juliol — Ordinació episcopal de Dani Palau a la Catedral de Lleida. • Proposta d’estiu: visitar santuaris, esglésies i catedrals en any de jubileu a les diòcesis del país.

  • Veus Parròquia del 21/5/2025 — Centenari del Sagrat Cor a Sant Just: devoció, encíclica i sinodalitat amb el pare Enric Puiggrós + “Glòria” de Vivaldi

    Panorama general Programa miscel·lani amb diverses cortinetes i indicatius, però amb un nucli clar: “Veus de la Parròquia” dedica l’emissió a la pietat dels santjustencs i al centenari de la imatge del Sagrat Cor (cedida per la família Modulell) a la plaça del Sagrat Cor, a Sant Just. El cos central és un extens extracte de la xerrada del pare Enric Puiggrós, SJ, sobre la devoció al Sagrat Cor, llegida a la llum d’una encíclica recent i del camí sinodal de l’Església. Tema central: la devoció al Sagrat Cor a Sant Just Context local: 100 anys de la col·locació de la imatge del Sagrat Cor a Sant Just; la parròquia ha organitzat actes de culte i reflexió. Eix teològic-pastoral: el Sagrat Cor com a símbol de l’amor de Déu que transforma, fonament de la corresponsabilitat i l’horitzontalitat eclesial propugnades pel papa Francesc en una Església sinodal. Conferència del pare Enric Puiggrós, SJ Marc i objectiu de la xerrada Tres voltes de lectura: • Primer, un recorregut pels 5 capítols de l’encíclica sobre el Sagrat Cor. • Segon, lectura actualitzada dins l’obra i el magisteri del papa Francesc. • Tercer, clau eclesial-sinodal: comunitats corresponsables arrelades en l’amor rebut de Déu. “És l’amor que rebem primàriament de Déu el que ens permet viure a l’Església des d’aquesta corresponsabilitat.” Resum dels 5 capítols de l’encíclica Capítol 1 — El cor, principi unificador de la persona i de la realitat • El cor com a nucli existencial i simbolisme que aglutina la realitat. • Fonament bíblic i espiritual: l’amor del Pare, la misericòrdia (fill pròdig), i el do del Fill a favor del món. Capítol 2 — L’origen de l’amor en Déu Trinitari • Déu crea i contempla la creació com a “molt bona”: font d’amor. • Amor no reduït a sentiment: és donació radical que arriba fins a la creu, però culmina en la ressurrecció. “No hi ha un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.” Capítol 3 — L’amor es fa història • Unitat entre el Jesús històric i el Crist ressuscitat. • L’amor s’encarna i es concreta en el temps i lloc: viure l’“ara i aquí” com a oportunitat de Déu. Capítol 4 — Història de la devoció al Sagrat Cor i el paper dels jesuïtes • De la ferida del costat (sang i aigua) a la imatge del cor que batega per a tothom. • Relació amb l’Eucaristia (el pa que sacia la fam i la sang que sacia la set). • Els jesuïtes han promogut especialment aquesta devoció. Capítol 5 — Contemplació que es torna missió • De l’adoració a l’acció: testimoniar l’amor de Déu amb obres més que amb paraules. “Contemplem aquell que estimem i seguim aquell que contemplem.” “L’amor s’ha de posar abans en les obres que en les paraules.” Clau actual a l’obra del papa Francesc Paraula clau 1: Primerejar (Evangelii Gaudium) • Déu porta la iniciativa; nosaltres responem educant la mirada cap als marges i les necessitats reals de l’altre. “No pensis ni per un moment que tu faràs sortir el sol.” • Estimar és partir del que l’altre necessita, no de l’autoafirmació moral. Paraula clau 2: Encarnar-se • La fe té sentit si es fa història i camí: del temps cronològic (cronos) al temps de Déu (kairós). • Déu actua assumint els límits humans; la finitud no s’evadeix, es habita amb esperança. Tancament i blocs musicals Introducció musical i escolta de la “Glòria” d’Antonio Vivaldi (seleccions), com a expressió litúrgica de la joia i la lloança. Fragment posterior d’una cançó en francès (“J’en ai marre”) i promo d’un altre espai radiofònic (Carave), indicant que l’emissió conté també cortinetes i promocions fora del nucli temàtic. Idees clau El Sagrat Cor: símbol d’un amor que unifica, es dona fins al límit i es fa història concreta. Sinodalitat: comunitats corresponsables nascudes de l’amor rebut gratuïtament. Missió: la contemplació condueix a obres i testimoni en la vida quotidiana. Primerejar i encarnar-se: dues paraules-acció per viure l’Evangeli avui, mirant els marges i transformant el cronos en kairós.

  • Veus Parròquia del 14/5/2025 — Veus de la Parròquia: Adoració del Santíssim, Pastoral de la Salut i Centenari del Sagrat Cor; Pasqua del Malalt, Hora Santa i Unció dels Malalts

    Resum general Programa informatiu de la parròquia a Ràdio Desvern amb un recorregut per les principals activitats de les properes setmanes. Es destaquen la adoració del Santíssim, la Jornada de Pastoral de la Salut, la conferència sobre l’encíclica “Ens va estimar” en el marc del centenari del Sagrat Cor a Sant Just Desvern, la Pasqua del Malalt, l’Hora Santa per la Vida, la Unció dels Malalts i la festa del Corpus Christi. "Música sense etiquetes ni dates de caducitat" i una parròquia amb agenda viva: pregària, formació i fraternitat. Adoració del Santíssim (dijous) Horari: • Dijous, de 17:30 a 20:00; a les 20:00, Santa Missa. Què és? Exposició del Santíssim Sagrament (l’Eucaristia consagrada) a la custòdia, habitualment reservada al sagrari. Pregària: silenci, adoració i reverència davant del Senyor present. Oberta a tothom: es pot passar una estona encara que no es faci una hora completa. "El Santíssim? Doncs és el nostre Senyor que el tenim allà guardadet... i el posem en exposició d'una forma molt més reverent." Jornada de Pastoral de la Salut (CaixaForum Barcelona) Data i horari: • Dissabte 17 (10:00–13:30). Activitat gratuïta (aforament ja complet). Eixos temàtics: • Eutanàsia i llenguatge de la dignitat. • Atenció perinatal i acompanyament a famílies davant de bebès que poden viure poc (abans o després de néixer). • Què diem quan diem dignitat? Difusió: es preveu publicar les ponències en vídeo (canals d’internet/YouTube). "Provocar la mort no és una cosa digna, ni és una mort digna." Conferència: l’encíclica “Ens va estimar” i el centenari del Sagrat Cor Ponència: Mossèn Enric Puiggrós, SJ (Provincial dels jesuïtes), diumenge 18, 12:00, a la parròquia (entre les misses de les 11 i la 1). Tema: l’última encíclica sobre el Cor de Jesús: l’amor humà i diví del Cor de Crist i la seva actualitat. Context local: Cent anys de la imatge del Sagrat Cor a Sant Just Desvern; es vincula la història local amb la devoció universal. Materials: text disponible en paper (70–80 pàgines) i també descàrrega per internet. Espai musical Grup: Bona Nova • Veu: Carla Costa. Cant de pregària i adoració per disposar el cor a l’escolta i la intimitat amb el Senyor. Pasqua del Malalt (Bisbat de Sant Feliu) Quan: cap de setmana del 24 (VI Diumenge de Pasqua). On: Centre Assistencial de Salut Mental Benito Menni (Sant Boi de Llobregat). Programa: Missa presidida pel Bisbe, acollida, pica‑pica, part festiva/musical i activitat amb educadors socials de Sant Joan de Déu. Participants: persones malaltes, voluntariat i equips d’hospitals/centres del Bisbat. Informació: webs del Bisbat i de la parròquia i al canal d’Instagram (“Parròquia Sant Just d’Esvern”). Hora Santa per la Vida Quan: Diumenge 25, 12:00–13:00 (aprox.). Què la fa diferent? Pregària guiada amb exposició del Santíssim: cants, lectures de l’Evangeli de la Vida, silenci, Paraula de Déu, pregàries i benedicció. Intencions: defensa i promoció de la vida davant de violències, guerres, avortament i eutanàsia. Unció dels Malalts (sagrament) Celebració comunitària: Dissabte 1 de juny, 11:00, dins la Missa. Per a qui? • Persones amb malaltia important o abans d’una intervenció. • Gent gran (especialment 80+), encara que estiguin relativament bé. • No és només per al “trànsit final” (ja no es parla d’extremaunció). Com es viu? Pregària, imposició de mans i unció amb oli al front i a les mans. Preparació: cal avisar prèviament la parròquia; si escau, rebre el sagrament de la reconciliació. Cafè amb Fe Quan: el mateix 1 de juny, en acabar la celebració, entre les misses de les 11 i la 1. Objectiu: fer comunitat i companyia; trobada senzilla on cadascú pot aportar pastissos i compartir el cafè. Corpus Christi i cloenda Corpus: Diumenge 22 de juny – Hora Santa especial amb motiu de la festa. Proper programa: preparació de la Solemnitat del Sagrat Cor. Punts clau Adoració setmanal: dijous 17:30–20:00 + Missa 20:00. Formació: conferència sobre l’encíclica “Ens va estimar” (Sagrat Cor) amb el Provincial dels jesuïtes. Pastoral de la salut: mirada integral a la dignitat i a l’acompanyament (perinatal i final de vida). Celebracions: Pasqua del Malalt, Hora Santa per la Vida, Unció dels Malalts, Corpus Christi.

  • Veus Parròquia del 7/5/2025 — Homenatge a Jesús Castro: Justícia i Pau a Sant Just — drets humans, comunitat i esperança

    Visió general Programa especial d’homenatge a Jesús Castro, fundador i president de Justícia i Pau de Sant Just. El capítol combina memòria biogràfica, història del grup, accions solidàries i testimonis personals, amb interludis musicals de cançons estimades pel protagonista. "No hi ha força més gran que creure que idees i propostes que inicialment semblaven utòpiques es poden fer realitat si es tiren endavant amb convicció i entre tots." Perfil i arrels de Jesús Castro Compromís local i associatiu • Arribada a Sant Just (1967), casament amb mossèn Ramon i naixement del fill (1968). • Impuls a l’“escola catalana” de l’Ateneu: reivindicació del català i participació al patronat. • Participació a les primeres associacions de veïns dels anys 70: el poble “parla” i organitza les seves necessitats. • Crida de mossèn Ramon Grané per relançar l’escoltisme: Jesús declina liderar per la família, però ofereix suport constant. Espiritualitat i escoltisme • Cristianisme obert inspirat pel Vaticà II: “seguir Jesús de cara enfora”. • Vida de grup i formació en l’escoltisme, amb la promesa: "Sempre a punt, tant com puc, i res sense acabar de fer." Naixement de Justícia i Pau (Sant Just) Connexió prèvia i visió • Des de mitjans dels 80, connexió amb Justícia i Pau Barcelona (Joan Gomis, Arcadi Oliveres, Armadans…), amb la meta de drets humans i dignitat per a tothom. Guerra dels Balcans i fundació local • Inicis a principis dels 90 arran de la guerra dels Balcans i el setge de Sarajevo. • Vigílies setmanals a les 19h: Adagio d’Albinoni, lectura de manifest i minuts de silenci. • Es consolida un grup divers, respectuós i perseverant, amb Jesús com a impulsor i primer president. Accions i impacte al municipi Primeres iniciatives • Gran recollida d’aliments per a Kosovo coordinada per Jesús (escoles, mercat, parròquia) — èxit que impulsa noves accions. • 1a Jornada de Justícia i Pau a Sant Just: “Violència en infants i joves” — amb ponents i edició d’un llibret de conclusions. Campanyes i activitats sostingudes • Signatures per a la condonació del deute extern (festes de tardor i mercat de Nadal). • Defensa de beques menjador (cartes incansables a Ajuntament i Consell Comarcal). • Sopar de la fam i concerts solidaris. • Cicle de conferències (Arcadi Oliveres, Quim Amor, Maria Anguera Periques, Fisas, Narcís Prat, Mar Companys, Josep Maria Fernández Varea — armes nuclears, Carles Descalci). • Temes recents: salut mental com a eix anual. La petjada humana i el lideratge de Jesús Testimonis del grup • Ester: el coneix en un curs de francès; el grup és acollidor i treballador. Jesús anima a assumir responsabilitats, valora la feina i cuida el vessant humà (família, temps i escolta). • Jesús (membre): veu en Jesús un visionari pragmàtic; les seves “utopies” són horitzons d’esperança que sovint fa realitat. Visió del desenvolupament compartit amb els més desfavorits. • Pilar: Jesús combina atenció al detall amb transformació estructural. Sap veure el potencial de cadascú i encarna el missatge de l’Evangeli en clau de justícia i pau. Trets clau del seu tarannà • Onestetat, senzillesa i coherència. • Respecte, acollida i tolerància en la diversitat. • Lluita incansable per la pau i els drets humans. • Capacitat d’organitzar, connectar i impulsar iniciatives col·lectives. Interludis musicals d’homenatge • Leonard Cohen — “Hallelujah” (peça estimada per Jesús). • Lluís Llach — “Mar a mar” (cançó emblemàtica catalana). • Raimon — “Al vent” (himne reivindicatiu de llibertat i recerca de pau). Manifest final i full de ruta Compromisos i aliances • Continuar el treball activista per la pau, la justícia social, els drets humans i la protecció de la natura. • Fer-ho sense protagonismes, en equip, i donant veu a cada persona. • Col·laboració amb Ajuntament, parròquia, Càritas, Mans Unides i altres entitats locals i externes. Properes accions • Concert solidari el 28 de maig, a les escoles, per recollir aliments per a Càritas de Sant Just. Esperança activa • Mantenir viva la mirada d’esperança de Jesús: les utopies es construeixen amb convicció i treball col·lectiu. "Cada gra de sorra compta i l’esforç conjunt pot produir canvis importants en el món."

  • Veus Parròquia del 30/4/2025 — Misericòrdia, Pobreses i Sinodalitat: el llegat del Papa Francesc — de Lampedusa a Laudato Si

    Context i objectiu de l'episodi • Episodi dedicat a aprofundir en el llegat i l’estil del Papa Francesc, posant èmfasi en una església oberta, la centralitat de la misericòrdia i el compromís amb les pobreses i la pau. "Una església en sortida" que escolta, acull i camina amb tothom. Eixos del llegat de Francesc 1) L’Evangeli com a camí, no com a dogma • Visió d’església oberta al món: crida a connectar l’Evangeli amb les realitats concretes del segle XXI i a viure el compromís quotidià. • Misericòrdia com a essència: superar el judici i l’exclusió; obrir portes i cors. "L’Evangeli és per tots… No és un dogma. És un camí." • Aplicació personal: mirada més compassiva i menys crítica; escolta activa de l’altre, fins i tot quan hi ha desacord. 2) Pobreses (en plural) i acollida • No només pobresa econòmica: marginalitats, migracions, manca d’habitatge i vulneració de drets humans. • Gestos i simbologia: primer viatge a Lampedusa; parròquies com a espais d’acollida dinàmica. "Les parròquies han de ser hospitals de campanya." 3) Ecologia integral i interdependència (Laudato Si) • L’ecologia és també social i econòmica: el dany ambiental afecta milions, força desplaçaments i alimenta noves pobreses. • Tot està connectat: crida a la responsabilitat personal i col·lectiva en una realitat globalitzada. 4) Alegria de l’Evangeli i comunitat • L’Evangeli com a pauta de vida actual i accessible, que impulsa a portar i rebre en comunitat. • La comunitat no és només eclesial: és el poble i el teixit social on es viu la fe. Estil de lideratge: proximitat, humilitat i coherència • Senzillesa i trencament de protocols: residència a Santa Marta, vida austera, gestos espontanis i propers. • A prop del poble: visita a presons, dinar amb persones vulnerables; sobrietat en les cerimònies i voluntat de centrar-se en l’essencial. • Humanitat quotidiana: humor, tango, futbol i proximitat. Reformes, tensions i camins oberts • Crítiques d’alguns sectors conservadors; expectatives de canvi sobre dones i ministeris i el celibat. Més enllà de definicions doctrinals, Francesc ha fet nomenaments de dones i laics per desclericalitzar. "El clericalisme és un càncer a l’església." • Rebuig de la rigidesa: "Una església trista és una trista església." Sinodalitat: el poble que camina plegat • Sinodalitat = caminar junts: corresponsabilitat de tot el poble de Déu, amb especial èmfasi en el bateig com a base d’igualtat i missió compartida. • Procés obert arreu del món: escolta universal (de dins i de fora), treball en grups diversos i retorn a les diòcesis per discernir en comunitat. Abusos, poder i conversió institucional • Evolució de postura davant casos d’abusos: centralitat de la veu de les víctimes i decisió d’anar a fons en la transformació de dinàmiques de poder i d’ocultació. • Denúncia del poder econòmic i del poder sobre les consciències; aposta per una església transparent i responsable. Pau, guerres i capitalisme d’armament • Condemna del capitalisme d’armament i de la lògica consumista que sacrifica vides. • Crida a la pau davant els conflictes (Ucraïna, Gaza i guerres africanes) i a prioritzar la dignitat humana. En síntesi • Un llegat centrat en la misericòrdia, la proximitat i la justícia social. • Una església missionera, sinodal i en sortida, arrelada en l’Evangeli com a camí compartit per transformar el món.

  • Veus Parròquia del 23/4/2025 — Sant Jordi, roses i llibres; el veler Bel-espoir per la pau; Montserrat mil·lenari; novetats diocesanes i poesia

    Panorama general Programa especial de "Veus de la Parròquia" emès per la Diada de Sant Jordi. El locutor ofereix un recorregut històric i cultural sobre Sant Jordi i les seves tradicions, presenta la Creu de Sant Jordi, destaca una iniciativa marítima per la pau al Mediterrani amb el veler Bel-espoir, avança la celebració mil·lenària de Montserrat amb la sortida excepcional de la imatge de la Mare de Déu, comparteix una notícia de l’actualitat diocesana i clou amb poesia i una peça musical. Sant Jordi: història, culte i llegat Vida, martiri i primer culte • La tradició situa Sant Jordi nascut a Diàspolis (Lydda), fill d’un oficial romà, i tribú a la guàrdia de Dioclecià. • Davant la persecució del 303, es nega a actuar contra els cristians, és torturat i decapitat; Constantí construeix una església sobre la seva tomba. • Canonitzat pel papa Gelasi I el 494; el culte s’estén per l’Orient cristià amb esglésies des del segle IV. De l’Orient a Occident: croades i figura cavalleresca • Els croats del 1098 troben la devoció viva també entre musulmans, que veneren una figura afí, Khidr ("el cavaller verd"). • A l’edat mitjana apareix com a patró dels cavallers, muntat sobre cavall blanc i ajudant miraculosa en batalles. A Catalunya: patronatge i oficialitzacions • Devoció present des del segle VIII; el 1096 Pere I d’Aragó el proclama patró de la cavalleria. • La Generalitat (1454) el fa patró i el 23 d’abril esdevé festa solemne; Roma el proclama oficialment patró de Catalunya el 1667. Caràcter cívic i identitari • Avui, la diada té un to cívic i cultural més que litúrgic, i és una de les festes més participatives dels Països Catalans. • Sant Jordi és patró o molt venerat a molts territoris d’Europa i la Mediterrània. "És un sant –potser l’únic– proclamat patró per estaments civils abans que per l’Església." Nom, camp i saviesa popular • Georgios vol dir "camperol"; Sant Jordi és protector del camp, especialment dels cereals. • Refranyer: • "Per Sant Jordi, espiga l’hort" • "Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat". Relíquies • Relíquies atribuïdes a Alcoi, Conques, Gènova, Venècia, Roma… i una petita relíquia del crani a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tradicions de la diada: la rosa i el llibre La rosa • Origen vinculat a la Fira dels Enamorats (segle XV) i a la Fira de les Roses (referenciada el 1840, Palau de la Generalitat). • Interpretació llegendària: de la sang del drac en brolla un roser; Sant Jordi n’ofereix una rosa a la princesa. • De gest aristocràtic a tradició popular i primaveral (apogeu de floració a finals d’abril). El llibre • El Dia del Llibre s’instaura el 1926 (7 d’octubre, naixement de Cervantes) per iniciativa de Vicent Clavel; el 1930 passa al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Shakespeare i Cervantes. • A Catalunya, la rosa i el llibre conflueixen i la diada esdevé festa cultural; ni tan sols la Guerra Civil la va aturar del tot. • El 1996, la UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre. La Creu de Sant Jordi • Condecoració creada el 1981 per la Generalitat per distingir serveis destacats a Catalunya en l’àmbit cívic i cultural. • S’atorga habitualment el 23 d’abril. • Guardonats de Sant Just esmentats: Antoni Malaret i Amigó (1991), Josep Manuel Corrales i Requesens (2009), Clara Segura i Crespo (2024) i l’Ateneu (2018). El veler Bel-espoir: nau escola per la pau al Mediterrani • Contrast amb la cobertura mediàtica del Juan Sebastián Elcano i la princesa Leonor; es reivindica visibilitat per aquest projecte educatiu i intercultural. • L’arcidiòcesi de Marsella organitza una travessia en 8 etapes i 8 mesos amb joves de diverses nacionalitats, cultures i religions; sortida de Barcelona (3 de març), arribada a Marsella (26 d’octubre). • Objectiu: convertir el Mediterrani en espai de vida i pau, no un "cementiri" de migrants. "El Mediterrani no pot seguir sent un cementiri, sinó que ha de ser una escola de vida i de pau." — Alexis Leprou, vicari episcopal de Marsella "El Bel-espoir és com una llavor d’esperança llançada al mar." — Cardenal Omella • Vida a bord: tasques de marineria, neteja i cuina, espais de formació i reflexió; cada etapa elabora un capítol del llibre blanc; trobades amb joves locals a cada port. Montserrat: mil·lenari i sortida excepcional de la Mare de Déu Sortida del Cambril (27 d’abril) • En el marc del mil·lenari del monestir, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat sortirà del Cambril, un fet molt excepcional (precedents: 1997, 1947 i durant la Guerra Civil). • Trasllat en baiard de 1916 restaurat; processó fins a la plaça de Santa Maria amb Escolania i comunitat benedictina; missa solemne. Programa i logística • 26 d’abril: Missa de Vetlla, ofrena de llànties votives, espectacle de drons, i sardanes (Cobla Ciutat de Granollers). • 27 d’abril: processó, missa solemne, corals vinculades a Montserrat, catifes de flors fetes per Catifaires i voluntaris; sardanes i OSV en concert. • Recomanació de reserva prèvia i accés amb cremallera o aeri; s’esperen prop de 15.000 persones i cobertura mediàtica en directe. • 1 de maig: clausura amb l’òpera Parsifal de Wagner, obra amb forta connexió simbòlica amb Montserrat. Actualitat diocesana de Sant Feliu • El bisbe Xavier Gómez nomena Manel Duasso Izquierdo com a nou secretari particular de la diòcesi; relleu de Joan Pere Polidó, que continuarà com a secretari general i altres responsabilitats. • Comentari personal del locutor, amb to proper i agraït per la tasca realitzada. Poesia final i música de tancament • Lectura de la poesia de Pilar Prat de Saba Portavella, dedicada a Sant Just i Sant Pastor: exaltació del culte, la bellesa local i la memòria comunitària. • Peça musical de comiat: "I Don’t Know Much".

  • Veus Parròquia del 16/4/2025 — La Crucifixió blanca de Chagall: Quaresma, diàleg jueu-cristià i esperança davant la guerra i la banalitat del mal

    Resum general Un programa especial de Veus de la Parròquia on el bisbe Xavier Gómez guia un recés de Quaresma a través de l’art, centrant-se en la pintura “La crucifixió blanca” (1938) de Marc Chagall. A partir d’una lectura espiritual i històrica de l’obra, el bisbe connecta el sofriment del segle XX amb els reptes actuals (guerres, migracions, violències) i proposa una resposta cristiana: tornar a Jesús, custodiar la interioritat i viure una esperança profètica que es concretin en fraternitat i compromís. "Convido a cada cristià... a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist... perquè ningú queda exclòs de l’alegria comunicada pel Senyor." — Papa Francesc, Evangelii Gaudium (4-5) Temes principals Crida quaresmal: tornar a Jesucrist, custodiar i reparar la interioritat, vèncer la “tristesa individualista” i renovar l’alegria de l’Evangeli. Art i contemplació: l’art sagrat com a llenguatge viu per sintonitzar amb la Paraula; l’obra com a pregària i espai d’encontre amb Déu. Marc Chagall i “La crucifixió blanca”: context de 1938 (Guerra Civil a Espanya, Kristallnacht), intersecció simbòlica jueva-cristiana, i el blanc com a signe de llum, innocència i esperança. Diàleg jueu-cristià: Jesús, profeta i servidor, situat per Chagall enmig de símbols jueus (menorà, tefilín), fent de pont entre tradicions i contraposant-se a segles de segregació. Banalitat del mal i salvació: denúncia de la violència i de la seva banalitat, i afirmació de la victòria de l’amor des de la creu com a llum que il·lumina la història. Reptes actuals: guerres, migracions, murs, crisis, espoli del planeta, persecucions; crida a comunitats com a ecosistemes de bondat i a una vida consagrada profètica. Comparativa artística: contrast amb el “Guernica” de Picasso — a Chagall, a més de denúncia, hi ha afirmació d’esperança. Punts clau de l’obra Llum i títol: la llum única que baixa “des del sí del Pare” sobre el Crist explica la “blancor” de la crucifixió; el blanc com a innocència, martiri, puresa, pau i incertesa. Simbologia jueva: al voltant del Crist, presència de menorà i tefilín, figures de la diàspora i el jueu errant (bossa a la mà), sinagogues en flames — conjunt que integra memòria, sofriment i esperança. Escenes laterals: revolucionaris i foc (esquerra), profanació nazi d’una sinagoga (dreta), barca d’exiliats — al·legoria de desplaçaments i fronteres d’ahir i d’avui. Figures memorables: el jueu amb la Torà, el identificat amb “Ich bin Jude” — rètols que, en la composició de Chagall, desactiven la humiliació i desenmascaren la banalitat del mal. Precedent: el quadro “Solitud/Soledat” (1933) anticipa el to melancòlic i profètic davant l’ascens del nazisme. Aplicacions espirituals i pastorals Vida interior i comunitat: cultivar la mística d’ulls oberts per discernir els signes dels temps i sostenir alternatives d’esperança. Profecia i saviesa: la vida consagrada “o és profètica o no és”; tota comunitat cristiana, lloc de memòria i de fraternitat operativa. Compromís: denunciar el mal, protegir vulnerables, acollir desplaçats, i articular valors i virtuts en un “art de viure” cristià. Cites destacades “El que l’arbre té de florit viu d’allò que té soterrat: les arrels.” “La bellesa que salva el món és la que emana del Crucificat, del Vivent.” Conclusió Una lectura espiritual de Chagall que relliga memòria i futur. Davant la violència i la foscor, el bisbe proposa una resposta pasqual: tornar a Jesús, deixar-se il·luminar per la creu, i convertir-se en sentinelles d’esperança que facin de la comunitat cristiana un pont de llum entre cultures i un refugi per als que pateixen.

  • Veus Parròquia del 9/4/2025 — Veus de la Parròquia: Vida parroquial, Setmana Santa 2025 i Pasqua — Sopar solidari, Via Crucis beneït, sortida a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor

    Visió general Episodi informatiu i devocional de «Veus de la Parròquia» conduït per Xavier Sorabia. Es fa balanç de la vida parroquial recent (sopar solidari de Mans Unides, enfoc en Palestina i la presència franciscana a Terra Santa), s’anuncien amb detall els actes de Setmana Santa 2025 i les celebracions de Pasqua, i es presenten activitats de maig (sortida a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor de Jesús). "Realment, el gran tresor de l'Església és la Sagrada Comunió a l'Eucaristia." Vida parroquial Sopar solidari (Mans Unides) i Terra Santa • Resposta molt positiva al sopar del 15 de març, preparat també pels nens de catequesi. • Recolzament a tres projectes (Índia, Haití i, especialment, Palestina), amb sensibilització sobre la situació a Terra Santa. • Intervenció d’un frare franciscà amb experiència a la Custòdia de Terra Santa: testimoni sobre el context de guerra i la necessitat de reconstrucció. Renovació litúrgica: Via Crucis • Beneïda la nova sèrie de 14 estacions del Via Crucis a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor. • Devoció de Quaresma: Via Crucis cada divendres; el Divendres Sant es farà pels carrers entorn de la parròquia. Setmana Santa 2025 (horaris i celebracions) Diumenge de Rams • Benedicció festiva a la plaça Verdaguer (12.30 h), seguida de missa a la 13.00 h. • Benedicció senzilla abans de la missa de les 11.00 h; record de l’entrada de Jesús a Jerusalem i lectura de la Passió. • Altres misses: 9.30 h (Germanetes dels Ancians Desemparats). Dilluns Sant — Celebració penitencial • Litúrgia de la Paraula, cants i examen de consciència, amb sacerdots convidats per facilitar la confessió. • Invitació especial a qui fa temps que no es confessa, per viure el do del perdó i la pau. Dimecres Sant — Missa Crismal (Catedral de Sant Feliu) • Celebració amb el bisbe i els preveres: benedicció dels sants olis (crisma, catecúmens i malalts). • Missa oberta a tothom; expressa la unitat i la comunió diocesana. Dijous Sant — Missa del Sant Sopar (20.00 h) • Memòria de la institució de l’Eucaristia i del rentament dels peus (gest de servei). "Feu això, que és el meu memorial." • Reserva del Santíssim i estona d’adoració a la capella. Tridu Pasqual Divendres Sant • 9.00 h: Ofici de Lectures i Laudes. • 17.00 h: Celebració de la Passió (Evangelii de sant Joan, pregària universal, adoració de la creu, comunió amb formes del dia anterior). • 18.30 h: Via Crucis pels voltants de la parròquia amb el cos de portants. • 19.30 h: projecció del film «Corazón de Padre» (Sant Josep) als locals parroquials. Dissabte Sant — Vetlla Pasqual (20.30 h) • Vigília més solenne de l’any: benedicció del foc, ciri pasqual, litúrgia de la llum i de la Paraula. • Benedicció de l’aigua i sagraments de la iniciació: bateig, primera comunió i confirmació de Miquel Sales. Diumenge de Pasqua • Misses a les 11.00 h (català) i a la 13.00 h (castellà), amb ornamentació floral i ambient festiu. • Recordatori d’horaris alternatius a les Germanetes (litúrgia en castellà). Setmana de Pasqua i activitats de maig Octava de Pasqua i Caramelles • La Pasqua s’estén litúrgicament com una octava: «Avui ha ressuscitat el Senyor.» • Caramelles a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, 12.00 h (entre missa i missa), amb el grup local de Sant Just. 1 de maig — Sortida dels portants de Sant Cris • Destí: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (obra modernista de Jujol); missa i dinar; a la tarda, visita a Valls. • Inscripcions fins ~23–24 d’abril; preu aproximat: 40 € (transport + dinar); activitat oberta a tothom. 18 de maig — Conferència sobre el Sagrat Cor • Ponent: Enric Puiggròs, SJ (Provincial dels jesuïtes a Espanya, vinculat a Sant Just). • Tema: nova encíclica del papa Francesc sobre el Sagrat Cor de Jesús; emmarcada en el centenari de la imatge del Sagrat Cor a la parròquia. Punts clau • Solidaritat i consciència: suport a projectes de Mans Unides, focus en Palestina i testimoni franciscà sobre Terra Santa. • Renovació devocional: beneïda la nova sèrie del Via Crucis. • Detall d’horaris per viure el Tridu i la Vetlla Pasqual (amb bateig d’adult). • Continuïtat pasqual: octava, Caramelles, sortida patrimonial a Montferri i conferència sobre el Sagrat Cor.