Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

25-36 de 488
  • 29'

    Veus Parròquia del 11/3/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 4/3/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 25/2/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 29'

    Veus Parròquia del 18/2/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 11/2/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 4/2/2026 — Veus Parròquia: Història de Lia i Raquel

    Introducció i context del programa En aquest nou episodi de l'espai Paraula Viscuda dins del programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern, la Dolors Cardona Pera i la Montserrat Giró i Selma exploren el llibre 20 dones de l'Antic Testament. La conversa se centra en les figures de Lia i Raquel, contextualitzant les seves vides dins d'una societat fortament patriarcal d'ara fa 4.000 anys. El paper de les matriarques Les conductores destaquen que, tot i el context de l'època, aquestes dones no eren figures passives, sinó que se les considera les matriarques que van col·laborar activament en la història de la salvació: • Societat patriarcal: Les decisions vitals de les dones solien dependre del patriarca (pare o marit). • Matriarcat: Malgrat el domini masculí, Lia i Raquel mostren una gran intel·ligència i capacitat de moviment per assegurar la continuïtat del poble. La història de Jacob, Lia i Raquel El relat se situa en el viatge de Jacob cap a Aran per fugir del seu germà Esaú. Allà es troba amb el seu oncle Labán i s'enamora de la seva filla petita, Raquel. L'engany de Labán i la rivalitat entre germanes • L'enamorament: Jacob s'enamora de Raquel en un acte insòlit a la Bíblia on apareix un petó. • L'engany: Labán obliga Jacob a treballar set anys per Raquel, però la nit de bodes li lliura la Lia (la de la mirada apagada) al·legant que la gran s'ha de casar primer. • La polígàmia: Per obtenir finalment Raquel, Jacob ha de treballar set anys més, trobant-se amb dues esposes i les seves respectives esclaves. "Lia, la dels ulls apagats, l'esposa de l'engany, serà tanmateix una dona lluitadora, disposada a fer-se un espai i obrir-se al seu propi camí." Descendència i les dotze tribus d'Israel El conflicte entre la fecunditat de Lia i l'esterilitat inicial de Raquel articula bona part del relat: • Dignitat a través dels fills: Lia se sent valorada i beneïda per Déu en donar fills a Jacob, mentre Raquel pateix per la seva esterilitat. • Ritus i esclaves: Per augmentar la descendència, ambdues recorren a les seves esclaves, realitzant rituals de reconeixement de la maternitat. • El llegat: Entre les dues dones i les esclaves s'originen els dotze fills que formaran les dotze tribus d'Israel. Evolució i reflexió final El programa conclou amb una reflexió sobre com ha evolucionat la consciència sobre el cos de la dona i la seva llibertat des d'aquells temps fins a l'actualitat. Es destaca la valentia de les dones que han lluitat per passar de ser objectes de conveniència a persones lliures amb drets propis.

  • Veus Parròquia del 28/1/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 21/1/2026 — Salm 145 i Espai Poètic a Veus Parròquia

    Reflexió Espiritual i el Salm 145 L'episodi de Veus Parròquia a Ràdio Desvern se centra en la formació humana i cristiana, destacant la importància de la lloança a través dels salms. En aquesta ocasió, s'analitza el Salm 145, definit com el Salm de les Benaurances. Punts Clau del Salm 145 • Justícia Social: El text emfatitza que el Senyor fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam i deslliura els presos. • Crítica al Poder Terrenal: Es fa un advertiment de no confiar en els homes poderosos, ja que són mortals i els seus plans s'esvaeixen, a diferència de la fidelitat eterna de Déu. • Empara als Vulnerables: Es menciona explícitament la protecció cap a les vídues, els orfes i els forasters. "Tu i jo, si felicitem a un pobre i no fem res per ell, som uns cínics." Espai Poètic i Cloenda La secció final del programa utilitza la poesia com a mitjà per apropar l'oient a la transcendència i la llar espiritual. Obres Recitades • "Esperanza de l'Hombre" de Pedro Belloso: Una peça que parla sobre la llum de l'esperança que neix en la humanitat. • "En éxodo con esperanza" de Pere Casaldàliga: Un sonet que explora la recerca de Déu en la quotidianitat i la llibertat espiritual. El programa conclou amb la participació de Lluís Segura i Pere Oliver, amb el suport tècnic de Carles Rius, seguit d'una selecció musical de comiat.

  • Veus Parròquia del 14/1/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 7/1/2026 — Els Drets Humans a Sant Just: Salut i Vivenda

    La Fragilitat dels Drets Humans En aquesta edició del programa Veus Parròquia, en col·laboració amb el grup de Justícia i Pau i Ràdio Desvern, la Pilar Sánchez i la Teresa Cots analitzen la situació actual dels drets fonamentals a l'Estat espanyol i a nivell local. Tot i el reconeixement legal, es denuncia que drets com la salut i la vivenda pateixen una vulnerabilitat extrema a la pràctica. La Crisi del Sistema Sanitari El dret a la salut, recollit a la Constitució, s'enfronta a una realitat de precarietat des de les retallades educatives i la pandèmia: • Manca de finançament: El sistema públic, especialment l'atenció primària, no s'ha recuperat dels ajustos econòmics. • Salut Mental: Es destaca com la "germaneta pobra" de la sanitat, amb llistes d'espera crítiques especialment per al jovent. • Sobreesforç d'especialistes: Es reconeix la tasca dels professionals, però es reclama més dotació per evitar diagnòstics tardans. El Problema de l'Accés a la Vivenda Es critica que la vivenda s'ha convertit en un bé d'inversió en lloc d'un dret humà. Es posa l'accent en: • Dificultats per al jovent: L'accés a una llar digna és pràcticament impossible per a les noves generacions. • Incompliment legal: Malgrat la nova Llei d'Habitatge de 2023, s'esmenten casos flagrants com el desnonament recent a Badalona durant l'hivern. • Funció social: Es recorda que la propietat privada hauria d'estar supeditada a l'interès general. L'Impacte dels Hàbits i el Consum Global El programa reflexiona sobre com les nostres decisions quotidianes afecten la societat i el medi ambient: • Ús de plàstics: La contaminació dels mars i rius acaba afectant la cadena alimentària i la nostra salut física. • Model de consum: Es qüestiona el consumisme desenfrenat de les festes de Nadal i la comoditat d'usar serveis que precaritzen els treballadors. • Responsabilitat individual: > "Hem de tenir una mirada crítica sobre el que es considera normal, però que en realitat està basat en la injustícia." El Paper de les Entitats i el Futur S'anima a la ciutadania a mobilitzar-se a través del vot conscient i de la participació en entitats com Sant Just Solidari. Es conclou amb una crida al jovent per "agafar la batuta" i empoderar-se per defensar un futur més just i sostenible.

  • 30'

    Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

    Context i presentació del programa Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista. Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat Què és el Gènesi? • El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe: • De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. • Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes. • Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví. • S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència. Recordatori de Sara i Agar com a precedents Sara, mare del poble • Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu. Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència. • Agar es converteix en una mena de teòloga: • Pren consciència del que ha succeït. • Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca. Qui és Rebeca dins el Gènesi? Identitat i lloc en la genealogia • Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada. • El Gènesi la descriu així: • Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram. • És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures: • D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva. El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu. • Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.). La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca: «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida. Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força. • Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble. • Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu. Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre: «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell. • Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu. • D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant. Preferències i tensions familiars • El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família: • Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. El gran gir: la benedicció robada Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu: • Ella també se sap cridada. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble. L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble. Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys. • Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe: • Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan. • El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina. Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac. • Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història. Tancament: connexió amb el Nadal i la migració Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present: • Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal. • Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement: • Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida. Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic. • El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final: • «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita. • Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.

  • 28'

    Veus Parròquia del 10/12/2025 — Advent, Puríssima i plantes del Nadal

    Introducció i ambient de Nadal El programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: carrers il·luminats, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina records personals, història religiosa i costums populars per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya. L’Advent i els calendaris Calendaris d’Advent: de la fe al consum • Record d’antics calendaris d’Advent de paper, procedents d’Alemanya, amb 24 finestretes i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús). • Ús escolar: la senyoreta Cinteta obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants. • A casa, el mateix calendari es reutilitzava diversos anys, tancant i tornant a obrir les finestretes. • Evolució moderna: aparició dels calendaris amb xocolata i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes. "Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom." Què és l’Advent? • Advent és el primer període de l’any litúrgic cristià, que no comença l’1 de gener, sinó quatre setmanes abans de Nadal. • Durada: de 22 a 28 dies, incloent sempre quatre diumenges immediatament previs al 24 de desembre. • És un temps de preparació espiritual per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la segona vinguda de Jesucrist. • Característiques espirituals: - Pregària i reflexió - Penediment i perdó - Alegria per l’arribada del Salvador • Diferències confessionals: - Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències en desús. - Església ortodoxa: Advent de 40 dies exactes, del 28 de novembre al 6 de gener, amb abstinències estrictes i, en alguns casos, dejuni. • Etimologia: adventus (llatí) vol dir vinguda/arribada, i marca formalment l’inici de l’any litúrgic. Símbols d’Advent: corona i espelmes La corona d’Advent • No és una tradició mediterrània, però fa anys que s’ha incorporat a esglésies i llars. • Estructura: - Corona de branques de pi o d’avet - Quatre espelmes, que s’encenen progressivament • Colors de les espelmes: - Blanques o vermelles - O bé seguint els colors litúrgics: blanc, vermell, verd i morat. • Ritme: cada diumenge d’Advent s’encén una espelma; el quart diumenge totes quatre estan enceses. • Significat simbòlic de les quatre espelmes: - Amor - Pau - Tolerància - Fe Origen i significat de la corona • Arrelada en una tradició pagana europea: encendre foc i espelmes a l’hivern per “cridar el sol”, demanant el seu retorn amb llum i escalfor. • Els primers missioners cristians aprofiten aquesta tradició i la reinterpreten per ensenyar la fe catòlica. • Popularització: - A Alemanya, sobretot després de la Primera Guerra Mundial. - Progressiva expansió a altres països europeus. • Costums a Alemanya: - El primer diumenge d’Advent, algunes famílies porten la corona a l’església perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es reuneix per encendre l’espelma corresponent. • Forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, i representa l’amor etern de Déu, que no s’acaba mai. • Decoracions addicionals: - Pomes vermelles que evoquen els fruits del jardí de l’Edèn, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor. La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal. La Festa de la Puríssima a Sant Just Significat litúrgic • La Puríssima o Immaculada Concepció de Maria se celebra el 8 de desembre. • Commemora que Maria va néixer sense pecat original, és a dir, pura, immaculada. • Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el 1854, quan el papa Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció. • A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de 1644, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes. • El 1908 passa a ser festa de precepte per a tot el món catòlic. Festa de les noies i costums locals • La Puríssima era coneguda també com la “Festa de les Noies”: - La celebraven sobretot adolescents i noies solteres. - Ha quedat actualment diluïda dins del pont de la Constitució. • Costum de “estrenar roba”: - Era el dia en què les noies estrenaven abric o vestit nou, que portarien tot l’hivern. Celebracions parroquials segons mossèn Antonino • Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just. • Estructura de la jornada de la Puríssima: - 8:00 h: Missa amb comunió general, cants de motets i sermó. - Predicador convidat de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - Vigília: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - 10:00 h: Ofici solemne cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - Tarda (15:30 h aprox.): • Res del rosari • Trissagi de Maria cantat per les noies del cor parroquial • Cant de la Salve • Besamans a la imatge de la Immaculada. Les Filles de Maria • Existia a la parròquia l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, entitat femenina molt estesa a Catalunya. • Origen: sorgida entre 1870 i 1880 de la Congregació Mariana dels jesuïtes, com a associació pia de jurisdicció episcopal. • Membres: - Hi entraven les noies després de la primera comunió. - Ho deixaven en casar-se, passant a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. • Distintiu: - Una medalleta d’alumini amb cinta blau cel penjada al coll durant les misses. • Paper en la festa de la Puríssima: - Cantar motets - Ornamentar l’altar de la Puríssima - Recollir diners - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria. • Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de Filles de Maria; la seva germana ja no. Projectes i devoció: altar, mantell i imatge • El 1928, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un ric parament d’altar per a la festa. • El frontal d’altar es va estrenar solemnement el 1929. • Antigament, la Puríssima tenia altar propi a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la pica baptismal. • La locutora explica un record familiar: la seva àvia, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a brodar el mantell de la Puríssima: - El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia floretes als cantons. • Fotografia històrica: - La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10, en una foto de principis del segle XX de “Pampra Brull” amb les nenes que l’havien brodat. • Trista pèrdua: el mantell i probablement la imatge que el portava van desaparèixer a l’incendi revolucionari de 1936, com tants altres elements del temple. La imatge actual de la Puríssima • Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la capella del Santíssim. • És descrita com la imatge més bonica i de més qualitat de l’església: - Talla de fusta d’estil barroc - Ben proporcionada i de bona factura artística. • Origen: donada generosament el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any. Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona • Referència als mercats de Nadal d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment. • En els anys 70, el referent local era la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, coneguda popularment com la “Fira de Nadal”. • Abans, als pobles i ciutats petites no hi havia fires de Nadal; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”. El “bosc” a la ciutat • Als anys 70, hi havia moltes parades de plantes i elements vegetals per a la decoració nadalenca. • Avui n’hi ha moltes menys per raons ecològiques: - Collserola és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, s’arrasaria el bosc. • Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia “perfum de bosc”, l’olor d’avets i demés plantes. • Diferència de context: - La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de ciutat, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre. • Tradició que es manté: encara avui la família va cap a Corbera a buscar molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola, perquè a Collserola ja no es pot collir. • Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa poms que porta a la tomba de l’avi al cementiri, com a record de les sortides al bosc. Transformació de la fira • Actualment, a la Fira de Santa Llúcia: - Menys parades de planta natural i avets. - Més ornamentació de plàstic, sovint fabricada a la Xina. • Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser no saben què és el Nadal però elaboren tota aquesta decoració. Simbologia de les plantes de Nadal Classificació tradicional de la fira • Una tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia organitza els productes en quatre grans sectors: - Figures de pessebre - Verd (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes • Dins l’apartat “verd” hi trobem: - Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre) La Fira com a “Fira del paisatge” • El periodista Eugeni Xammar (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com: "La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta." • Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part indispensable de la decoració de Nadal. Per què plantes en ple hivern? • El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, temps de letargia vegetal per fred i poques hores de llum. • La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb antics cultes a la natura i als boscos propis dels pobles europeus precristians. • Exemples de significat: - Ram de vesc: demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les societats rurals que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar. L’arbre de Nadal L’abet com a símbol • A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb arbres de Nadal, sovint un gran avet en un espai central. • Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que: - Alguns s’han de tallar per aclarir el bosc - D’altres provenen de cultius específics per a aquest ús • A les llars, es col·loquen arbres més petits i es decoren amb llums i boles. • L’arbre de Nadal per excel·lència és l’abet, conífera de fulla perenne i verd intens. • Simbolisme: - Resistència al fred (no perd la fulla a l’hivern) - Eternitat (verd permanent) Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’entroncar el cel amb la terra, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any. El tió de Nadal Arrelament i evolució • El tió és un element típicament català, vinculat al bosc i al foc. • Segons Joan Amades, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies: - Al Borda (Bordà): tros de suro - En altres indrets, roure o pi - A Mallorca té altres variants • Al voltant del tió s’hi col·loquen branquetes aromàtiques (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per perfumar la casa. Del tronc real al tió “comercial” • Antigament, el tió era un tronc real destinat a la llar de foc, sense cara ni potes. • Els infants buscaven un tronc amb forats perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”. • Es nodria el tió amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal. • El dia de Nadal, el tió “cagava” torrons i neules, no “qualsevol bestiesa” com ara. • Crítica actual: - S’ha banalitzat el costum. - Ara es venen tions amb cara pintada i potes, allunyant-se de l’arrel tradicional. • Precisió lingüística important per a la locutora: No s’ha de dir “caga tió”, sinó “fem cagar el tió”. El vesc: planta de la sort • Els rams de vesc de la sort combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i boletes blanques de vesc. • Regalar un ram de vesc vol dir desitjar sort a qui el rep. Característiques botàniques • El vesc és una planta paràsita: - No arrela a terra - Creix enganxada a les branques d’arbres (pomeres, avets, pins…) • No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i xucla la saba dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la fotosíntesi. • El fruit és una baia blanca, de la mida d’un pèsol. Mites i usos simbòlics • Per la seva peculiaritat i possibles valors medicinals, els druides celtes la converteixen en planta sagrada. • Referència cultural: el druida Panoramix (Astèrix i Obèlix) la recull amb una dalla d’or per conservar-ne les propietats. • Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren herba de la bona sort: - Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar. • “Bona sort” en context rural vol dir: - Salut per a la família - Collites abundants - Bestiar sa El grèvol i l’arbocer El grèvol • Boix grèvol o grèvol: - Arbust (ara protegit a Catalunya) que pot arribar fins a 15 metres d’alçada en altres zones. - Fulles dures, perennes, punxants, d’un verd intens. - Habitual als sotaboscos de fagedes. • Atractiu principal: les baies vermelles, molt vistoses a l’hivern. • Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de Sòria o Aragó, on la planta no està igualment protegida. • Tradició celta: com el vesc, se li atribueix bona sort i prosperitat. • Funció ecològica: les baies són un recurs alimentari per a animals del bosc en plena hivernada. El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç) • Planta típica del bosc mediterrani que pot arribar a mida d’un avet petit. • Particularitat: presenta alhora flors i fruits: - Flors: petites campanetes blanques. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, taronja quan són verds i vermells quan són madurs. • Això fa que l’arbre mostri al mateix temps: - Les flors que seran fruits l’any vinent - Els fruits que van ser flors l’any anterior • Serveix també d’aliment per a la fauna del bosc. • Els fruits són comestibles per a humans i se’n pot fer melmelada, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum. Cloenda • L’episodi tanca amb una evocació sensorial: “oloreta de bosc”, record del moment de fer el pessebre i preparació del Nadal. • La locutora desitja bones festes, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a tornar a escoltar el programa el dissabte següent. • Es reforça així la idea d’un Nadal que combina fe, memòria històrica, tradició popular i natura, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.