Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

25-36 de 481
  • 28'

    Veus Parròquia del 21/1/2026 — Salm 145 i Espai Poètic a Veus Parròquia

    Reflexió Espiritual i el Salm 145 L'episodi de Veus Parròquia a Ràdio Desvern se centra en la formació humana i cristiana, destacant la importància de la lloança a través dels salms. En aquesta ocasió, s'analitza el Salm 145, definit com el Salm de les Benaurances. Punts Clau del Salm 145 • Justícia Social: El text emfatitza que el Senyor fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam i deslliura els presos. • Crítica al Poder Terrenal: Es fa un advertiment de no confiar en els homes poderosos, ja que són mortals i els seus plans s'esvaeixen, a diferència de la fidelitat eterna de Déu. • Empara als Vulnerables: Es menciona explícitament la protecció cap a les vídues, els orfes i els forasters. "Tu i jo, si felicitem a un pobre i no fem res per ell, som uns cínics." Espai Poètic i Cloenda La secció final del programa utilitza la poesia com a mitjà per apropar l'oient a la transcendència i la llar espiritual. Obres Recitades • "Esperanza de l'Hombre" de Pedro Belloso: Una peça que parla sobre la llum de l'esperança que neix en la humanitat. • "En éxodo con esperanza" de Pere Casaldàliga: Un sonet que explora la recerca de Déu en la quotidianitat i la llibertat espiritual. El programa conclou amb la participació de Lluís Segura i Pere Oliver, amb el suport tècnic de Carles Rius, seguit d'una selecció musical de comiat.

  • Veus Parròquia del 14/1/2026

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 28'

    Veus Parròquia del 7/1/2026 — Els Drets Humans a Sant Just: Salut i Vivenda

    La Fragilitat dels Drets Humans En aquesta edició del programa Veus Parròquia, en col·laboració amb el grup de Justícia i Pau i Ràdio Desvern, la Pilar Sánchez i la Teresa Cots analitzen la situació actual dels drets fonamentals a l'Estat espanyol i a nivell local. Tot i el reconeixement legal, es denuncia que drets com la salut i la vivenda pateixen una vulnerabilitat extrema a la pràctica. La Crisi del Sistema Sanitari El dret a la salut, recollit a la Constitució, s'enfronta a una realitat de precarietat des de les retallades educatives i la pandèmia: • Manca de finançament: El sistema públic, especialment l'atenció primària, no s'ha recuperat dels ajustos econòmics. • Salut Mental: Es destaca com la "germaneta pobra" de la sanitat, amb llistes d'espera crítiques especialment per al jovent. • Sobreesforç d'especialistes: Es reconeix la tasca dels professionals, però es reclama més dotació per evitar diagnòstics tardans. El Problema de l'Accés a la Vivenda Es critica que la vivenda s'ha convertit en un bé d'inversió en lloc d'un dret humà. Es posa l'accent en: • Dificultats per al jovent: L'accés a una llar digna és pràcticament impossible per a les noves generacions. • Incompliment legal: Malgrat la nova Llei d'Habitatge de 2023, s'esmenten casos flagrants com el desnonament recent a Badalona durant l'hivern. • Funció social: Es recorda que la propietat privada hauria d'estar supeditada a l'interès general. L'Impacte dels Hàbits i el Consum Global El programa reflexiona sobre com les nostres decisions quotidianes afecten la societat i el medi ambient: • Ús de plàstics: La contaminació dels mars i rius acaba afectant la cadena alimentària i la nostra salut física. • Model de consum: Es qüestiona el consumisme desenfrenat de les festes de Nadal i la comoditat d'usar serveis que precaritzen els treballadors. • Responsabilitat individual: > "Hem de tenir una mirada crítica sobre el que es considera normal, però que en realitat està basat en la injustícia." El Paper de les Entitats i el Futur S'anima a la ciutadania a mobilitzar-se a través del vot conscient i de la participació en entitats com Sant Just Solidari. Es conclou amb una crida al jovent per "agafar la batuta" i empoderar-se per defensar un futur més just i sostenible.

  • 30'

    Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

    Context i presentació del programa Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista. Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat Què és el Gènesi? • El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe: • De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. • Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes. • Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví. • S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència. Recordatori de Sara i Agar com a precedents Sara, mare del poble • Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu. Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència. • Agar es converteix en una mena de teòloga: • Pren consciència del que ha succeït. • Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca. Qui és Rebeca dins el Gènesi? Identitat i lloc en la genealogia • Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada. • El Gènesi la descriu així: • Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram. • És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures: • D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva. El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu. • Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.). La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca: «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida. Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força. • Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble. • Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu. Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre: «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell. • Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu. • D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant. Preferències i tensions familiars • El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família: • Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. El gran gir: la benedicció robada Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu: • Ella també se sap cridada. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble. L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble. Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys. • Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe: • Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan. • El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina. Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac. • Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història. Tancament: connexió amb el Nadal i la migració Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present: • Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal. • Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement: • Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida. Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic. • El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final: • «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita. • Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.

  • 28'

    Veus Parròquia del 10/12/2025 — Advent, Puríssima i plantes del Nadal

    Introducció i ambient de Nadal El programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: carrers il·luminats, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina records personals, història religiosa i costums populars per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya. L’Advent i els calendaris Calendaris d’Advent: de la fe al consum • Record d’antics calendaris d’Advent de paper, procedents d’Alemanya, amb 24 finestretes i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús). • Ús escolar: la senyoreta Cinteta obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants. • A casa, el mateix calendari es reutilitzava diversos anys, tancant i tornant a obrir les finestretes. • Evolució moderna: aparició dels calendaris amb xocolata i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes. "Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom." Què és l’Advent? • Advent és el primer període de l’any litúrgic cristià, que no comença l’1 de gener, sinó quatre setmanes abans de Nadal. • Durada: de 22 a 28 dies, incloent sempre quatre diumenges immediatament previs al 24 de desembre. • És un temps de preparació espiritual per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la segona vinguda de Jesucrist. • Característiques espirituals: - Pregària i reflexió - Penediment i perdó - Alegria per l’arribada del Salvador • Diferències confessionals: - Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències en desús. - Església ortodoxa: Advent de 40 dies exactes, del 28 de novembre al 6 de gener, amb abstinències estrictes i, en alguns casos, dejuni. • Etimologia: adventus (llatí) vol dir vinguda/arribada, i marca formalment l’inici de l’any litúrgic. Símbols d’Advent: corona i espelmes La corona d’Advent • No és una tradició mediterrània, però fa anys que s’ha incorporat a esglésies i llars. • Estructura: - Corona de branques de pi o d’avet - Quatre espelmes, que s’encenen progressivament • Colors de les espelmes: - Blanques o vermelles - O bé seguint els colors litúrgics: blanc, vermell, verd i morat. • Ritme: cada diumenge d’Advent s’encén una espelma; el quart diumenge totes quatre estan enceses. • Significat simbòlic de les quatre espelmes: - Amor - Pau - Tolerància - Fe Origen i significat de la corona • Arrelada en una tradició pagana europea: encendre foc i espelmes a l’hivern per “cridar el sol”, demanant el seu retorn amb llum i escalfor. • Els primers missioners cristians aprofiten aquesta tradició i la reinterpreten per ensenyar la fe catòlica. • Popularització: - A Alemanya, sobretot després de la Primera Guerra Mundial. - Progressiva expansió a altres països europeus. • Costums a Alemanya: - El primer diumenge d’Advent, algunes famílies porten la corona a l’església perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es reuneix per encendre l’espelma corresponent. • Forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, i representa l’amor etern de Déu, que no s’acaba mai. • Decoracions addicionals: - Pomes vermelles que evoquen els fruits del jardí de l’Edèn, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor. La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal. La Festa de la Puríssima a Sant Just Significat litúrgic • La Puríssima o Immaculada Concepció de Maria se celebra el 8 de desembre. • Commemora que Maria va néixer sense pecat original, és a dir, pura, immaculada. • Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el 1854, quan el papa Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció. • A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de 1644, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes. • El 1908 passa a ser festa de precepte per a tot el món catòlic. Festa de les noies i costums locals • La Puríssima era coneguda també com la “Festa de les Noies”: - La celebraven sobretot adolescents i noies solteres. - Ha quedat actualment diluïda dins del pont de la Constitució. • Costum de “estrenar roba”: - Era el dia en què les noies estrenaven abric o vestit nou, que portarien tot l’hivern. Celebracions parroquials segons mossèn Antonino • Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just. • Estructura de la jornada de la Puríssima: - 8:00 h: Missa amb comunió general, cants de motets i sermó. - Predicador convidat de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - Vigília: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - 10:00 h: Ofici solemne cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - Tarda (15:30 h aprox.): • Res del rosari • Trissagi de Maria cantat per les noies del cor parroquial • Cant de la Salve • Besamans a la imatge de la Immaculada. Les Filles de Maria • Existia a la parròquia l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, entitat femenina molt estesa a Catalunya. • Origen: sorgida entre 1870 i 1880 de la Congregació Mariana dels jesuïtes, com a associació pia de jurisdicció episcopal. • Membres: - Hi entraven les noies després de la primera comunió. - Ho deixaven en casar-se, passant a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. • Distintiu: - Una medalleta d’alumini amb cinta blau cel penjada al coll durant les misses. • Paper en la festa de la Puríssima: - Cantar motets - Ornamentar l’altar de la Puríssima - Recollir diners - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria. • Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de Filles de Maria; la seva germana ja no. Projectes i devoció: altar, mantell i imatge • El 1928, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un ric parament d’altar per a la festa. • El frontal d’altar es va estrenar solemnement el 1929. • Antigament, la Puríssima tenia altar propi a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la pica baptismal. • La locutora explica un record familiar: la seva àvia, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a brodar el mantell de la Puríssima: - El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia floretes als cantons. • Fotografia històrica: - La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10, en una foto de principis del segle XX de “Pampra Brull” amb les nenes que l’havien brodat. • Trista pèrdua: el mantell i probablement la imatge que el portava van desaparèixer a l’incendi revolucionari de 1936, com tants altres elements del temple. La imatge actual de la Puríssima • Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la capella del Santíssim. • És descrita com la imatge més bonica i de més qualitat de l’església: - Talla de fusta d’estil barroc - Ben proporcionada i de bona factura artística. • Origen: donada generosament el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any. Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona • Referència als mercats de Nadal d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment. • En els anys 70, el referent local era la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, coneguda popularment com la “Fira de Nadal”. • Abans, als pobles i ciutats petites no hi havia fires de Nadal; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”. El “bosc” a la ciutat • Als anys 70, hi havia moltes parades de plantes i elements vegetals per a la decoració nadalenca. • Avui n’hi ha moltes menys per raons ecològiques: - Collserola és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, s’arrasaria el bosc. • Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia “perfum de bosc”, l’olor d’avets i demés plantes. • Diferència de context: - La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de ciutat, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre. • Tradició que es manté: encara avui la família va cap a Corbera a buscar molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola, perquè a Collserola ja no es pot collir. • Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa poms que porta a la tomba de l’avi al cementiri, com a record de les sortides al bosc. Transformació de la fira • Actualment, a la Fira de Santa Llúcia: - Menys parades de planta natural i avets. - Més ornamentació de plàstic, sovint fabricada a la Xina. • Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser no saben què és el Nadal però elaboren tota aquesta decoració. Simbologia de les plantes de Nadal Classificació tradicional de la fira • Una tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia organitza els productes en quatre grans sectors: - Figures de pessebre - Verd (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes • Dins l’apartat “verd” hi trobem: - Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre) La Fira com a “Fira del paisatge” • El periodista Eugeni Xammar (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com: "La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta." • Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part indispensable de la decoració de Nadal. Per què plantes en ple hivern? • El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, temps de letargia vegetal per fred i poques hores de llum. • La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb antics cultes a la natura i als boscos propis dels pobles europeus precristians. • Exemples de significat: - Ram de vesc: demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les societats rurals que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar. L’arbre de Nadal L’abet com a símbol • A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb arbres de Nadal, sovint un gran avet en un espai central. • Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que: - Alguns s’han de tallar per aclarir el bosc - D’altres provenen de cultius específics per a aquest ús • A les llars, es col·loquen arbres més petits i es decoren amb llums i boles. • L’arbre de Nadal per excel·lència és l’abet, conífera de fulla perenne i verd intens. • Simbolisme: - Resistència al fred (no perd la fulla a l’hivern) - Eternitat (verd permanent) Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’entroncar el cel amb la terra, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any. El tió de Nadal Arrelament i evolució • El tió és un element típicament català, vinculat al bosc i al foc. • Segons Joan Amades, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies: - Al Borda (Bordà): tros de suro - En altres indrets, roure o pi - A Mallorca té altres variants • Al voltant del tió s’hi col·loquen branquetes aromàtiques (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per perfumar la casa. Del tronc real al tió “comercial” • Antigament, el tió era un tronc real destinat a la llar de foc, sense cara ni potes. • Els infants buscaven un tronc amb forats perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”. • Es nodria el tió amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal. • El dia de Nadal, el tió “cagava” torrons i neules, no “qualsevol bestiesa” com ara. • Crítica actual: - S’ha banalitzat el costum. - Ara es venen tions amb cara pintada i potes, allunyant-se de l’arrel tradicional. • Precisió lingüística important per a la locutora: No s’ha de dir “caga tió”, sinó “fem cagar el tió”. El vesc: planta de la sort • Els rams de vesc de la sort combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i boletes blanques de vesc. • Regalar un ram de vesc vol dir desitjar sort a qui el rep. Característiques botàniques • El vesc és una planta paràsita: - No arrela a terra - Creix enganxada a les branques d’arbres (pomeres, avets, pins…) • No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i xucla la saba dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la fotosíntesi. • El fruit és una baia blanca, de la mida d’un pèsol. Mites i usos simbòlics • Per la seva peculiaritat i possibles valors medicinals, els druides celtes la converteixen en planta sagrada. • Referència cultural: el druida Panoramix (Astèrix i Obèlix) la recull amb una dalla d’or per conservar-ne les propietats. • Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren herba de la bona sort: - Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar. • “Bona sort” en context rural vol dir: - Salut per a la família - Collites abundants - Bestiar sa El grèvol i l’arbocer El grèvol • Boix grèvol o grèvol: - Arbust (ara protegit a Catalunya) que pot arribar fins a 15 metres d’alçada en altres zones. - Fulles dures, perennes, punxants, d’un verd intens. - Habitual als sotaboscos de fagedes. • Atractiu principal: les baies vermelles, molt vistoses a l’hivern. • Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de Sòria o Aragó, on la planta no està igualment protegida. • Tradició celta: com el vesc, se li atribueix bona sort i prosperitat. • Funció ecològica: les baies són un recurs alimentari per a animals del bosc en plena hivernada. El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç) • Planta típica del bosc mediterrani que pot arribar a mida d’un avet petit. • Particularitat: presenta alhora flors i fruits: - Flors: petites campanetes blanques. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, taronja quan són verds i vermells quan són madurs. • Això fa que l’arbre mostri al mateix temps: - Les flors que seran fruits l’any vinent - Els fruits que van ser flors l’any anterior • Serveix també d’aliment per a la fauna del bosc. • Els fruits són comestibles per a humans i se’n pot fer melmelada, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum. Cloenda • L’episodi tanca amb una evocació sensorial: “oloreta de bosc”, record del moment de fer el pessebre i preparació del Nadal. • La locutora desitja bones festes, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a tornar a escoltar el programa el dissabte següent. • Es reforça així la idea d’un Nadal que combina fe, memòria històrica, tradició popular i natura, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.

  • 27'

    Veus Parròquia del 3/12/2025 — Preguem amb els salms: exili, pàtria i esperança

    Context i estructura del programa Veus Parròquia és un espai de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Aquest episodi se centra sobretot en la pregària amb els salms, acompanyada de música i de la lectura de textos poètics d’inspiració espiritual. 1. Salm 136: exili a Babilònia i fidelitat a Jerusalem Lectura i comentari bíblic • El programa s’obre situant-nos davant del Salm 136 (135), «Vora els rius de Babilònia», presentat amb el títol de «Fidelitat». • Es recorda el context històric: l’exili del poble d’Israel a Babilònia. El salm expressa: - L’enyorança de Jerusalem - El dol per la deportació - La decisió de no oblidar la pàtria ni la fe, malgrat viure en terra estrangera • El salmista afirma que estima més les ruïnes de Jerusalem que la glòria de Babilònia, segur que Jerusalem serà reconstruïda i Babilònia desapareixerà. «Com podríem cantar càntics del Senyor en una terra estrangera?» Tema de la fidelitat • S’estableix un paral·lelisme amb l’actualitat: avui també hi ha qui abandona l’Església o la comunitat de manera brusca, «fent bategar la porta», per qualsevol pretext. • El salm es presenta com un cant de fidelitat irrevocable: - A la pàtria geogràfica (Jerusalem) - A la pàtria espiritual (la fe, el poble de Déu) 2. Versió musicada del Salm 136 Cançó de Xavier Morlans • S’escolta una versió musicada del salm amb la coneguda tornada: «Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar…» • La cançó repeteix els versos centrals del salm, reforçant-ne el missatge: - La memòria de Jerusalem - La impossibilitat de cantar els cants del Senyor lluny de la terra promesa • La música subratlla el to d’enyor, promesa i compromís amb la pròpia identitat i fe. 3. Del salm a la «pàtria espiritual»: Joan Maragall Introducció al «Cant espiritual» • A partir de la frase «Si mai t’oblidava, Jerusalem», es fa un pas cap a la idea de «pàtria també espiritual». • Es presenta el «Cant espiritual» de Joan Maragall, llegit per Pere Oliver. Inicialment hi ha una confusió amb el nom de l’autor (Joan de Segala), ràpidament corregida a Joan Maragall. Idees clau del «Cant espiritual» • Maragall parteix de la bellesa del món present: «Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?» • Temes principals: - Desig de vida i por a la mort - Pàtria terrenal com a avantsala d’una possible pàtria celestial - Tensió entre viure intensament el temps present i el desig d’eternitat • El poema es pregunta si l’afany de fer eterns els moments no és ja una forma de mort, i reflexiona sobre: - El sentit de l’existència - La relació entre el món visible i Déu - El misteri de la vida eterna «Sí, amb la mort, una major naixença.» • El text connecta amb el salm: així com els deportats enyoren Jerusalem, Maragall enyora i deseja una plenitud definitiva, sense menysprear el món present, que considera també pàtria estimada. 4. Poesia contemporània: Claudio Rodríguez Presentació del poeta • Després del bloc bíblic i maragallià, el programa introdueix Claudio Rodríguez, poeta espanyol de la generació dels 50. • Dades destacades: - Nascut el 1934 i mort a Madrid el 1999 - Procedència humil - Signatura poètica o manera de viure: «manía andariega» - S’inspira en Castella i Lleó i Castella-la Manxa - Admirador de Miguel Hernández Lectura de «Presagio» • Es llegeix el poema «Presagio», que recorre: - Paisatges castellans: catedrals, pobles, ermites - Ambients plens de pols i silenci: «rincones de polvo», «cornisas», «viejas catedrales» • El final del poema presenta una imatge sorpresa i oberta a la transcendència: En una petita ermita de poble, hi ha un noi estirat, quasi nu… «¿Y si fuera o fuese Jesús recién nacido?» • El poema suggereix una presència de Déu en allò humil i quotidià, en línia amb el fil espiritual de tot el programa. 5. Tancament del programa Comiat i crèdits • Es tanca el segment principal del programa Veus Parròquia amb: - Anunci de la repetició del programa el dissabte a dos quarts de dotze del matí - Presentació de l’equip: - Lluís Segura - Pere Oliver - Carles Hernández Rius (part tècnica) • El programa es clou amb la fórmula de comiat «Fins demà!». 6. Espais publicitaris i continuïtat de ràdio Falques de Ràdio Desvern i entitats locals • Després del programa, s’escolten diverses falques de continuïtat i anuncis de la graella de Ràdio Desvern: - Identificació de l’emissora com la ràdio de Sant Just, freqüència 98.1 FM - Anunci d’un espai de trobada de Càritas Sant Just: «Cafè de les 3» al carrer Bonavista, 113 - Campanya «En Bici Sense Edat», per combatre la soledat de la gent gran amb sortides en bicicleta pel municipi i crida a fer-se voluntari (informació a justsolidari.cat i enbicisenseedat.cat) Música i fragments diversos • A continuació, la ràdio emet fragments musicals en anglès i català (per exemple, una estrofa de «Stay With Me» i altres cançons) i breus intervencions de veu. • Aquests trams ja no formen part del contingut del programa Veus Parròquia, sinó de la programació general de Ràdio Desvern, amb diversos temes musicals i missatges de comiat ( «Bona nit», «Fins demà!»). Fil conductor de l’episodi • Tot i la diversitat de textos (salm bíblic, poema de Joan Maragall, poema de Claudio Rodríguez), el fil conductor és l’experiència espiritual de la pàtria, l’enyor i l’esperança: - Pàtria històrica i religiosa (Jerusalem a l’exili) - Pàtria existencial i espiritual (el món, la vida, el desig d’eternitat en Maragall) - Presència de Déu en allò senzill (l’infant a l’ermita, en Rodríguez) • El programa combina pregària, música i literatura per convidar l’oient a contemplar el misteri de Déu en la història, en la bellesa del món i en la vida quotidiana.

  • 29'

    Veus Parròquia del 26/11/2025 — Advent, vida i solidaritat a la parròquia

    Context i fil conductor de l’episodi Programa Veus Parròquia a Ràdio Desvern, conduït per mossèn Xavier i Rodrigo Martínez. L’episodi gira entorn de tres eixos principals: • Preparació espiritual del temps d’Advent i del Nadal • Defensa i promoció de la vida humana (de l’inici a la fi) • Compromís social i solidari a través de Càritas i activitats parroquials 1. Trobada de joves LifeTeen a la Sagrada Família 1.1. Celebració dels 40 anys de LifeTeen • Es comenta una gran trobada de més de 700 joves (13–18 anys) celebrada el 15 de novembre a Barcelona, per commemorar els 40 anys de LifeTeen, mètode d’evangelització per adolescents nascut als EUA. • LifeTeen porta 11–12 anys implantat a Catalunya i se subratlla que és un sistema molt adaptat al jove d’avui. LifeTeen ajuda els joves a trobar «l’amor i la presència del Senyor» i a viure una experiència interna d’encontre amb Crist. 1.2. Adoració a la Sagrada Família • A la tarda hi ha una segona fase: adoració a la Sagrada Família presidida pel cardenal Omella. • Hi assisteixen més de 1.500 persones, ja no només joves, sinó també pares, amics i joves adults que han rebut i enfortit la fe gràcies a LifeTeen. • Es destaca el valor de dinàmiques atractives i de presentar tota la riquesa de la fe catòlica d’una manera propera a la realitat juvenil. 2. Nou grup parroquial “Amigues amb la fe” 2.1. Naixement i objectius del grup • A la parròquia s’ha creat el grup “Amigues amb la fe”, adreçat a dones adultes. • S’han fet ja dues trobades: una a l’octubre i una al novembre, amb més de 20 participants. • A la primera reunió van elaborar un índex de temes que volen anar tractant al llarg del curs. 2.2. Teologia del cos i imatge personal • El primer tema treballat: la importància del cos i la manera com una persona es veu a si mateixa. • Es vincula amb la teologia del cos, ressaltant: • El valor del cos des de la fe • La problemàtica de la mala percepció corporal, tant en una mateixa com en filles o persones properes. S’utilitza un mètode de cas (per exemple, el cas d’una dona de 55 anys, “Lola”) per fer-ho menys teòric i més visual i identificable. 2.3. Funcionament pràctic • Les sessions són un dimecres al vespre, cap al 18 de desembre, a les 20.00 h, amb una durada prevista d’una hora aproximadament. • Es remarca que no volen restar temps a la vida familiar i que el grup és molt autogestionat per les mateixes participants. 3. Festa de Crist Rei, Santa Cecília i finançament de plaques solars 3.1. Celebració litúrgica i concert d’orgue • El diumenge s’ha celebrat la Festa de Crist Rei, i s’ha enllaçat amb Santa Cecília, patrona dels músics. • El concert d’orgue va anar a càrrec de l’organista Santi Vila-Rubla, amb entrada lliure i sistema de “taquilla inversa”. 3.2. Projecte de plaques fotovoltaiques • Els donatius del concert es destinen a sufragar unes plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la parròquia. • Queda pendent de pagar un pressupost extraordinari de 6.500 €. • Algunes persones ja han fet aportacions, però encara falta una quantitat important. 3.3. Significat de la festa de Crist Rei • Es reflexiona sobre la reialesa de Crist: • Crist vol regnar a l’univers, però sobretot en el cor de cada persona. • El seu regnat no és per imposició ni violència, sinó per acollida lliure. • A la pregària del Pare Nostre es demana “vingui a nosaltres el vostre Regne”; això implica corresponsabilitat: No només som «servents», sinó cooperadors del Regne de Déu en les nostres paraules, accions i vida quotidiana. 4. Hora Santa per la Vida i debat sobre avortament i eutanàsia 4.1. Hora Santa mensual per la Vida • El 30 de novembre es farà l’Hora Santa per la Vida, que se celebra cada mes. • Intenció principal: demanar respecte, protecció i promoció de la vida humana en qualsevol etapa. 4.2. Crítica a l’avortament i a l’eutanàsia • S’al·ludeix a les tragèdies contemporànies: • Avortament, especialment estès a Occident. • Eutanàsia i “provocació de la mort” de gent gran o vulnerable. Es remarca que la solució no és «acabar amb la persona que pateix», sinó alleujar el patiment i acompanyar el malalt. • Es distingeix entre: • Ajudar a morir bé (cura pal·liativa, suport familiar, evitar el dolor) • i provocar la mort, considerada èticament inadmissible. 4.3. Exemples de Mònaco i Andorra • Es comenta una decisió del príncep Albert de Mònaco, que ha aturat una ampliació de la llei d’avortament malgrat el suport del parlament. • Es presenta com un gest valent i coherent amb la defensa de la vida. • Es compara amb Andorra, on hi ha pressions per legalitzar o ampliar l’avortament: • Es recorda el paper del copríncep episcopal (bisbe d’Urgell) i la complicada compatibilitat entre aquest càrrec i l’aprovació d’una llei que permeti l’avortament. • S’expressa el desig que no s’arribi a obrir la porta a aquesta legislació. 5. Advent i preparació del Nadal 5.1. Inici de l’Advent • Aquest diumenge s’inicia el temps d’Advent, que • Comprèn quatre diumenges. • Serveix per preparar el Nadal i l’arribada de Jesucrist, el Salvador. «Una festa important no es prepara en dos dies, sinó en quasi quatre setmanes.» 5.2. Consumisme i calendaris d’Advent • Es constata que molts ajuntaments (inclòs el local) encenen les llums de Nadal amb molta antelació, sovint per interessos comercials. • Es proposen calendaris d’Advent que incloguin: • No només xocolata o caramels pels infants, • sinó també petites accions diàries de millora personal i servei als altres. • Objectiu: que el Nadal no es redueixi al 24–25 de desembre, sinó que tot l’Advent sigui un camí progressiu per viure’l amb més profunditat i alegria. 5.3. Moment musical • S’emet una cançó del grup Bona Nova, amb un missatge repetit: «Encén una llum, deixa-la brillar, la llum de Jesús… Davant la necessitat, encén una llum i el món brillarà.» • La lletra reforça la idea de ser llum per als altres i d’anunciar l’Evangeli de la pau. 6. Recollida d’aliments per Càritas parroquial 6.1. Campanya als supermercats • Els dies 29 i 30 es fa una recollida d’aliments per Càritas parroquial de Sant Just, a les portes dels principals supermercats del municipi. • Horaris: • Divendres tarda, • Dissabte, • i en algun establiment també diumenge al matí. • Es distingeix entre: • El Gran Recapte d’Aliments del Banc d’Aliments de Catalunya (ja fet i destinat en general a gent necessitada). • I aquesta recollida específica de la parròquia, destinada a famílies de Sant Just. 6.2. Crida a voluntaris i donants • Es convida a voluntaris per estar unes hores informant a l’entrada dels supermercats, repartint bosses i animant a col·laborar. • Es recorda que també es pot ajudar omplint una mica més el carret de la compra i donant part del menjar a Càritas. 7. Conferència de Justícia i Pau sobre venda d’armes a Israel 7.1. Context del conflicte a Gaza • El 4 de desembre hi haurà una conferència organitzada per Justícia i Pau sobre la venda d’armes a Israel. • Contextualització del conflicte: • Inici el 7 d’octubre amb un atac de Hamas a zones properes a Israel: més de 1.200 morts i prop de 300 ostatges. • Resposta militar d’Israel, amb xifres palestines que parlen de desenes de milers de morts. 7.2. Principi de proporcionalitat i responsabilitat en el comerç d’armes • Es reconeix el dret d’un estat a defensar-se, però es remarca la necessitat de proporcionalitat en la resposta, d’acord amb criteris també defensats pel papa Francesc. • La conferència se centrarà en: • Els contractes d’Espanya amb Israel per venda i fabricació d’armes. • Projectes d’investigació, producció i col·laboració militar (per exemple, components de tancs produïts en diversos països). L’objectiu no és prendre partit per cap dels bàndols, sinó informar i sensibilitzar sobre les responsabilitats en la fabricació i tràfic d’armes. 8. Festa de la Immaculada i significat teològic 8.1. Misses del dia 8 de desembre • El 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, enguany cau en dilluns. • Horaris de missa a la parròquia: • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. • Les Germans dels Nens Desemparats celebren missa a 2/4 de 10 (9.30 h). • Es recomana no perdre de vista el sentit religiós de la festa enmig de tants dies festius i activitats. 8.2. Què vol dir “Immaculada Concepció”? • Es recorda que el que se celebra no és el naixement, sinó la concepció de Maria. • Doctrina clau: • Des del primer instant de la seva existència, Maria va ser preservada de tot pecat, fins i tot del pecat original. • Maria no va pecar personalment i va ser preparada per ser Mare de Jesús. Basat en el text bíblic de l’Anunciació, on l’Arcàngel Gabriel l’anomena «plena de gràcia», entès com a plenitud de gràcia des de sempre. 9. 30 anys de l’Encíclica Evangelium Vitae 9.1. Importància de l’Encíclica • Es commemoren els 30 anys d’Evangelium Vitae, encíclica de sant Joan Pau II publicada el 1995. • Es recorda què és una encíclica: un document magisterial de gran pes doctrinal, que sistematitza ensenyaments amb profunditat. • Temes centrals de Evangelium Vitae: • El do de la vida i el seu vincle íntim amb l’Evangeli. • La condemna de l’avortament i de l’eutanàsia. • Les múltiples formes en què la vida és menystinguda o atacada (guerres, violències, injustícies). 9.2. Jornada diocesana a Sant Feliu de Llobregat • A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat es prepara una jornada dedicada a Evangelium Vitae, amb diverses ponències: • Jordi Segura, professor de psicologia (Blanquerna, actualment emèrit): testimoni d’una família nombrosa i de com han viscut l’“Evangeli de la vida” al si de la família. • Oriol Jara, escriptor i guionista de TV3: explicarà el seu aprofundiment en la fe i el compromís de parlar obertament del que creu veritable i bo. • Javier Bulnes, psicòloga: intervenció sobre com acompanyar una dona que es planteja l’avortament, evitant enfocaments que puguin fer més mal. S’insisteix que moltes dones no volen realment avortar, sinó que són víctimes de pressions del seu entorn i context. • Es destaca la necessitat de tenir una mirada molt àmplia i delicada, ja que hi intervenen molts factors emocionals, socials i econòmics. 10. Concert de Nadal del Gospel Just Cor a benefici de Càritas 10.1. Concert solidari del 20 de desembre • El 20 de desembre se celebrarà el concert tradicional de Nadal del Gospel Just Cor, cor de gospel de Sant Just. • Estructura del dia: • El cor canta primer a la missa de les 19.00 h a la parròquia. • Tot seguit ofereix un concert d’una hora aproximada o una mica més. • Repertori: • Temes habituals de gospel. • Possibles estrenes de cançons noves. 10.2. Finalitat benèfica i realitat social • El concert funciona també amb taquilla inversa, i els beneficis es destinen a Càritas parroquial. • Situació d’atenció social actual: • Es mantenen al voltant de 80 persones ateses, repartides en unes 35 famílies. • En algun moment s’havia arribat a 100 persones, i tot i lleugeres millores, la necessitat continua sent alta. Es subratlla la importància que la mateixa comunitat de Sant Just ajudi els veïns en dificultat. 11. Misses de Nadal i tancament del programa 11.1. Horaris de les misses de Nadal • 24 de desembre (Vigília de Nadal): • 18.00 h: missa especialment pensada per a famílies i infants. • 20.00 h: missa oberta a tothom, alternativa horària segons els plans familiars. • 25 de desembre (Nadal): • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. 11.2. Comiat i bons desitjos • El programa s’acomiada agraint la tasca tècnica de Carles i la plataforma de Ràdio Desvern. • Com que probablement ja no hi haurà més emissions fins l’any vinent, es desitja a tothom: Bones festes i bon any nou, amb el desig d’un Nadal viscut amb fe, alegria i solidaritat.

  • 29'

    Veus Parròquia del 19/11/2025 — Drets dels infants: igualtat, protecció i educació

    Context del programa Veus Parròquia inicia la temporada 2025-2026 a Ràdio Desvern amb un cicle dedicat als drets humans, centrant aquest primer programa en el dret dels infants a la dignitat i a la igualtat. Les conductores són la Teresa Cots i la Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau de Sant Just. Marc general dels drets dels infants Evolució històrica • Declaració de Ginebra (1924), impulsada per Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children: primer text específic sobre la protecció dels infants. • Declaració de Nacions Unides (1959): recull 10 principis sobre la infància, però no és vinculant jurídicament. • Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989, en vigor el 1990): esdevé llei internacional sobre la infància; inicialment signada per 20 països. "Els drets dels infants són innats, irrenunciables, inalienables, imprescindibles... i esdevenen obligatoris." Les ponents recorden que, tot i aquest marc legal, en molts països encara no es compleixen aquests drets, i fins i tot en societats com la nostra queda molt camí per recórrer. Drets i deures: un binomi inseparable • Els infants han de conèixer els seus drets, però també han d’entendre que tenir drets implica tenir deures i responsabilitats. • Els adults (família, escola, institucions) són responsables de garantir l’entorn i les condicions perquè els infants puguin exercir drets i complir deures, i creixin com a persones responsables. Dret a la igualtat i a la no discriminació Igualtat dins la família i en el dia a dia • El dret a la igualtat implica que tots els infants han de ser reconeguts com a iguals davant la llei i en la vida quotidiana. • A la família, la igualtat es tradueix en: - Repartiment coherent i just de les tasques de la llar, adaptades a l’edat i a les capacitats de cada infant. - Fomentar que infants i joves assumeixin responsabilitats a casa i a l’escola per aprendre valors de cooperació, esforç i respecte. • Es remarca que la família és el primer espai de transmissió de valors, que marcaran tota la vida de l’infant. Infància migrada i identitat • Es qüestiona fins a quin punt els infants migrants reben el mateix tracte real que els infants nascuts al país. • No n’hi ha prou amb garantir escolarització i necessitats bàsiques; cal que siguin considerats subjectes de drets, amb el mateix respecte i oportunitats. • Es defensa el dret a un nom i a una nacionalitat, entès com a dret a una identitat reconeguda: - Tractar tothom pel seu nom. - Respectar història, cultura i tradicions de cada infant i de la seva família. • En una societat amb infants procedents de múltiples orígens (xinesos, romanesos, ucraïnesos, llatins, musulmans...), es posa èmfasi en: - Conviure i respectar la diversitat cultural. - Exigir a les institucions més recursos per a la integració real, perquè la igualtat no es quedi només en una declaració teòrica. Dret a la protecció i al desenvolupament integral Activitats de lleure i esperit crític • Els infants tenen dret a una protecció especial que garanteixi un creixement mental, social, sa i lliure. • El lleure educatiu (cau, esplai, extraescolars) és clau perquè: - Coneguin realitats diferents de la llar. - Desenvolupin esperit crític davant missatges externs (mitjans, xarxes, modes). “L’esperit crític és bàsic perquè no siguin simples reproductors d’idees o patrons imposats.” • Escola, família i lleure han de treballar plegats per formar infants que pensen per ells mateixos i filtren la informació segons el seu criteri personal. Dret a l’alimentació, l’habitatge i la salut Alimentació adequada i implicació dels infants • Dret a una alimentació correcta i variada: - Oferir l’oportunitat de provar aliments diversos encara que al principi no agradin. - Fomentar que els infants participin en la preparació del menjar a casa o a l’escola (panellets, pastissos, etc.). Habitatge i responsabilitat domèstica • A la llar, el dret a un habitatge digne comporta deures com: - Mantenir la casa neta i endreçada. - Aprendre a fer el llit i assumir petites tasques. • Es recomana no renyar excessivament si al principi no ho fan bé: és un procés d’aprenentatge. Atenció mèdica i hàbits saludables • Dret a una bona atenció mèdica i al seguiment de les pautes del metge o metgessa (activitat física, dieta adequada, tractament de malalties específiques com celiaquia, obesitat, etc.). • Es posa l’accent en: - Reduir temps de pantalles (mòbil, ordinador, tauletes). - Evitar consum de drogues i substàncies nocives des de la infància i l’adolescència. L’educació no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a gestionar la vida quotidiana: alimentar-se bé, cuidar la salut i responsabilitzar-se de la llar. Dret a una educació adaptada i inclusiva Diversitat funcional i respecte a les diferències • Es reivindica el dret a una educació i atenció especial per a infants amb diversitat funcional, entenent que: - Totes les persones són diferents. - L’educació s’ha d’adaptar a les característiques individuals. • Deures dels infants i joves: - Respectar les diferències dels companys i companyes. - Veure la diversitat com una oportunitat per aprendre i créixer com a persona. • Objectiu final: que tothom trobi el seu lloc a la societat. Bullying i empatia • Es vincula aquest dret amb el problema del bullying (assetjament escolar): - El bullying és fruit de la no acceptació de la diversitat. - Sovint qui fa bullying és també una persona molt vulnerable que aboca la seva ràbia sobre algú percebut com a més feble. • Es remarca la gravetat extrema d’aquest fenomen: - Companys que ho veuen i callen per por que els passi el mateix. - Conseqüències molt greus, inclosos casos de suïcidi d’infants assetjats. • Es defensa: - La necessitat que els infants siguin valents i ho expliquin a professorat i família. - El dret a ser protegit per família i escola davant situacions d’injustícia i crueltat. “No parlar-ne i no comunicar-ho fa que el patiment s’allargui i es faci insuportable.” Dret a l’afecte, la comprensió i l’escolta Importància de l’empatia i l’atenció emocional • Dret dels infants a rebre comprensió i afecte per part de la família i de la societat. • Deures associats: - Infants i joves han de saber escoltar els altres. - Cal actuar sempre, si és possible, des de l’empatia. • Es recorda que: - Les persones tenen sentiments i emocions que s’han de tenir en compte abans de dir o fer res. - Les accions fetes amb afecte i cura donen resultats més positius. “Mostrar afecte als altres mai està de més i fa el camí més agradable a tothom.” Falta d’escolta en el dia a dia familiar • Es critica l’ús excessiu del mòbil i la televisió pels adults: - Pares que passegen amb criatures però no interaccionen amb elles. - Ignorar un infant es considera una forma de maltractament, perquè el fa sentir invisible. • Proposta d’hàbits positius: - Al vespre, parlar en família, per exemple durant el sopar, sense tele, compartint problemes i emocions. - No menystenir els problemes dels infants, perquè per ells poden ser molt importants encara que als adults els semblin petits. • Es destaca que els infants repeteixen els models que han vist a casa, i això marcarà com tractaran les persones a la seva futura família. “Escoltar és una saviesa: saber escoltar és una forma profunda de cuidar.” Dret a l’educació, al joc i a la diversió Escola i família: rols diferents i complementaris • L’educació gratuïta i l’obligatorietat escolar fins als 16 anys són un dret bàsic. • Es diferencia clarament: - A l’escola: s’aprenen matèries i coneixements. - A casa: s’aprèn la “bona educació”, valors i actituds (respecte, llenguatge, tracte a mestres i adults). • Es lamenta la pèrdua de respecte cap al professorat i, de vegades, també dels infants cap als pares. Es defensa un equilibri: ni educació basada en la por (física o verbal) ni permissivitat absoluta. • Es planteja la necessitat d’“escoles de pares” per ajudar les famílies a educar millor. Dret al joc i a la diversió • El joc és part essencial de la infància: - Dret a jugar, passar-s’ho bé i fer-ho en diversos espais (escola, carrer, casa). - Dret a aprofitar la gran varietat de jocs i joguines que ofereix el dia a dia. • Es vincula el joc amb el desenvolupament integral: social, emocional i cognitiu. Dret a la protecció en situacions de perill Accés a ajuda i recursos • Dret a rebre atenció i ajuda preferent en cas de perill. • Deures i responsabilitats associades: - Conèixer persones i institucions a qui adreçar-se en cas de risc. - Els adults han d’ajudar els infants a arribar a aquests recursos i guiar-los en el procés. • Es denuncia que molta gent no sap on adreçar-se per desconeixement o dificultats en el funcionament de les institucions. Dret a la protecció contra l’abandonament i l’explotació laboral Infància i treball • Dret a ser protegit contra l’abandonament i l’explotació en el treball. • Es remarca que: - Els infants han de ser infants: jugar, anar a l’escola, ser estimats i educats. - És deure dels adults impedir treball infantil i abandonament. • Tot i que en el nostre entorn aquests casos són menys freqüents, es recorda que en molts països l’explotació infantil continua sent una realitat massiva. Consum, responsabilitat i primer món • Es denuncia la contradicció del primer món, que compra productes (bambes, roba, etc.) fabricats en països on possiblement hi ha infants explotats. • A més del component ètic, es recorda que aquests productes tenen un alt cost ambiental. “Abans de comprar, cal ser més conscients del que hi ha al darrere del producte: drets vulnerats i dany ambiental.” Conclusions i missatge final Síntesi del programa • Els infants han de conèixer els seus drets i els seus deures: - Drets com a base de la seva dignitat i desenvolupament. - Deures i responsabilitats com a part inseparable de viure en comunitat. • Perquè aquests drets siguin reals cal que: - Es reconeixin socialment i jurídicament. - Es reflecteixin en les actituds quotidianes de famílies, escoles, institucions i conjunt de la societat. “Hem d’intentar entre tots que aquests drets dels infants es facin realitat; són imprescindibles i necessaris per al bon desenvolupament dels infants i per la dignitat de l’ésser humà.” Cita final d’UNICEF La Pilar tanca el programa amb una cita recollida per UNICEF del Pla d’Acció de la Cimera Mundial a favor de la Infància: "No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen. D'aquí depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana." Les conductores s’acomiaden anunciant la continuïtat del cicle sobre drets humans en futurs programes de Veus Parròquia a Ràdio Desvern.

  • 28'

    Veus Parròquia del 12/11/2025 — Sara i Agar: camins de fe, exili i maternitat

    Context i objectius Paraula Viscuda del 12 de novembre. Conversa entre Montserrat Giró i Marta Ruiz Balada (grup de dones de la parròquia) dins del treball col·lectiu sobre el llibre “20 dones de l’Antic Testament”. • Recordatori de l’episodi anterior sobre Eva: projecte de Déu amb homes i dones en igualtat. "Mireu a Abraham, el vostre pare, i a Sara, la que us posa al món" (profeta Isaïes) Sara i Agar: fil narratiu i lectura teològica Crida, migració i Egipte • Abram i Sarai surten d’Aran cap a Canaan per crida divina; una gran fam els empeny a baixar a Egipte buscant el Nil fèrtil. • En un context d’inseguretat per a nòmades i dones, adopten l’estratègia de presentar-se com a germans per protegir el clan: el faraó pren Sarai al palau. • Sarai fa un sacrifici extrem per la supervivència col·lectiva; Abram és afavorit amb béns, però el relat subratlla el cost humà i moral. • Retornen a Canaan; la tradició silencia detalls sobre l’alliberament de Sarai. Esterilitat, Agar i el conflicte domèstic • Davant l’esterilitat, Sarai segueix el costum de l’època i ofereix la seva esclava Agar a Abram perquè hi hagi descendència. • Agar queda embarassada; canvia l’equilibri: apareixen menyspreu, gelosia i maltractament. Abram s’hi desentén (“fes el que vulguis amb ella”). • Agar fugirà al desert. Agar al desert: dignitat, escolta i promesa • És la primera dona bíblica a qui s’apareix un àngel; Déu la respecta i l’anomena pel nom. "D’on vens? On vas?" • Promesa de descendència incontable i del fill Ismael (“el Senyor ha escoltat”). Agar reconeix la divinitat com «el que veu» i torna, restituïda en la paraula i la dignitat malgrat l’ordre patriarcal. Isaac i les dues descendències • En la vellesa, s’anuncia i es confirma el naixement d’Isaac (del verb “riure”): fe i promesa més enllà del que sembla possible. • Després, Sara expulsa Agar i Ismael per protegir el futur d’Isaac: separació simbòlica de israelites i ismaelites. • Lectura actual: totes dues dones són fortes, prenen decisions difícils i encarnen missions complementàries en la història de salvació. Idees clau que emergiren • Supervivència del poble vs. dignitat individual: tensions ètiques reals. • Migració forçada, vulnerabilitat i risc per a les dones en contextos de poder asimètric. • Agar recupera veu i agència: de l’esclavitud al reconeixement espiritual. • Espiritualitat del desert: Déu escolta el clam dels vulnerables. • Ambivalència de Sara: pragmatisme, ferida íntima i protecció del fill. • Dues línies de memòria (Israel/Ismael) que perduren i interpel·len el present. Proper episodi i tancament • Avanç: aprofundiment en el destí i missatge de cada dona (Sara i Agar) i la seva continuïtat vital. • Reemissió: dissabte a dos quarts de dotze a Ràdio d’Esvern. Agraïments al tècnic i al grup.

  • Veus Parròquia del 5/11/2025

    Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

  • 27'

    Veus Parròquia del 29/10/2025 — Salm 23, Bon Pastor i cant de Xavier Morlans

    Visió general de l’episodi Programa de caràcter religiós i formatiu emès per Ràdio Desvern, amb un fil conductor centrat en el Salm 23 (el Bon Pastor), una breu reflexió pastoral sobre l’amor que no falla, la cançó espiritual de Xavier Morlans i un tancament litúrgic amb el Magnificat. L’emissió inclou també un anunci de Càritas Sant Just i una peça musical final en anglès dins la continuïtat de l’emissora. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res" Contingut principal Salm del Bon Pastor (cant i recitació) • Cant del Salm 23: interpretació del “El Senyor és el meu pastor” amb repeticions que subratllen la confiança i la protecció divina. • Reflexió breu: sobre la incomprensió i el desig humà de ser estimats incondicionalment; es destaca que només en el Bon Pastor hi ha plena seguretat d’aquest amor. • Recitació del Salm 22/23 (Pere Oliver): versió íntegra, amb imatges clau de la tradició bíblica: - Prats deliciosos i aigües de repòs com a símbols de pau - Vara i bastó com a guiatge i consol - Taula davant els adversaris i copa que vessa com a abundància i protecció "La teva vara i el teu bastó m’asserenen i em conforten" Cançó de Xavier Morlans • Presentació del capellà i comunicador Xavier Morlans i cançó temàtica: El cant és el vaixell. • Temes i imatges principals del cant: - El cant com a “vaixell” que porta un tresor d’esperança i amor - Referència evangèlica a caminar sobre l’aigua com a signe de fe - El manament de Jesús: "Que us estimeu com jo he estimat" • Missatge central: la fe compartida i l’amor actiu com a camí comunitari. Magnificat i comiat • Interpretació del Magnificat i tancament del programa amb agraïments i crèdits de l’equip. • Tò litúrgic i comunitari, amb invitació a seguir el camí de la fe i l’esperança. Anuncis i continuïtat d’emissió Càritas Sant Just – Cafè de les 3 • Espai de trobada per conversar i compartir. • Detalls: dimarts fins a les 17 h, carrer Bonavista, 113. Identificació de Ràdio Desvern i peça musical final • Indicatius de la Ràdio Desvern i salutacions. • Peça musical en anglès dins la continuïtat nocturna de l’emissora. Punts clau • Confiança i consol: el Salm 23 reforça la imatge de Déu com a guia que acompanya en valls tenebroses. • Amor incondicional: la reflexió subratlla la recerca d’un amor que no es cansa i que troba plenitud en el Bon Pastor. • Fe i comunitat: el cant de Morlans vincula esperança, amor i camí compartit. • Tancament litúrgic: el Magnificat dona to d’acció de gràcies i benedicció final.

  • 29'

    Veus Parròquia del 22/10/2025 — Joves Alive, Càritas, Pau i Romeria a Montserrat

    Resum general Programa amb focus parroquial i social: grup de joves Alive i el perdó, servei de Càritas i Gran Recapte, batejos vinculats a la Llar de Maria, manifestació per la pau a Sant Just, Hora Santa per la Vida, pregària pels difunts (Tots Sants) i Romeria a Montserrat. Inclou també un espai musical amb el grup Bona Nova i recordatori d’horaris de missa i catequesi. Destaquem • Alive (joves): testimoni sobre el perdó i invitació oberta a nous participants cada divendres a les 21:00. • Càritas: 30-32 voluntaris, prop de 100 persones ateses amb aliments; iniciatives d’acollida i reforç; Gran Recapte (28-30 novembre). • Llar de Maria i batejos: celebració de 5 infants; suport ampli a mares en dificultat. • Pau: convocada una manifestació a Sant Just (25 d’octubre, 12:00); crida a la pregària i a la sensibilització davant guerres i crisis oblidades. • Hora Santa: dijous, de 16:30 a 20:00; i Hora Santa per la Vida el diumenge 26 d’octubre (entre misses d’11:00 i 13:00). • Difunts i Tots Sants: pregària al Cementiri de Sant Just l’1 de novembre a les 16:30. • Romeria a Montserrat: joves 8-9 de novembre; grup parroquial amb sortida divendres tarda, 2 nits; inscripcions fins a l’1 de novembre. "No perquè l’altre s’ho mereixi, sinó també hi ha tot un gest molt important de gratuïtat." "Cal resar per la pau... i fer gestos de solidaritat." Temes principals 1) Grup de joves Alive: viure el perdó (testimoni de Gloria Gil) • El grup Alive (a partir de 18 anys) es reuneix els divendres 21:00 a la parròquia; catequistes: Olga i Belén. • Testimoni sobre com perdonar com a decisió conscient: allibera la rancúnia, trenca els desitjos de pseudojustícia i aporta pau interior. • Dimensió cristiana del perdó: model de Jesucrist, petició del Pare Nostre i camí que integra cap i cor, sovint amb temps i procés de sanació. • Activitat social del grup: trobades i, ocasionalment, sopars compartits. 2) Càritas parroquial: atenció, acollida i Gran Recapte • 30-32 voluntaris, bona implicació; reunió recent per coordinar accions. • Ajudes d’aliments a prop de 100 persones; la demanda no baixa. • Iniciatives: “cafè de l’estrès” (espai d’acollida i relacions cada dimarts), classes de català i col·laboració amb instituts i joves en campanyes. • Gran Recapte parroquial: 28-30 de novembre a Sant Just. Crida a sumar-hi productes extra al carro i deixar-los als punts habilitats amb voluntariat. 3) Llar de Maria i batejos • Suport a mares en embaràs difícil (pressió per avortar, soledat, precarietat...). Perfils molt variats, acollida sense requisits religiosos. • 5 infants batejats (en total 6 criatures a la celebració, una germana gran). La parròquia ofereix dues convocatòries l’any per batejar; altres famílies ho fan a les seves parròquies. • Al voltant de 20 mares ateses actualment; promoció del dret a la vida i xarxes de suport. 4) Hora Santa setmanal i catequesi • Adoració del Santíssim cada dijous de 16:30 a 20:00; es convida a fer-ne més difusió i assistència. • Catequesi d’infants (primera comunió i post-comunió) i grup d’adolescents en marxa. 5) Manifestació per la pau (Sant Just) • Convocada amb Sant Just Solidari: dissabte 25 d’octubre, 12:00, del Parador fins al c/ Bonavista. • Continuïtat d’actes per la pau promoguts per la parròquia i el grup de Justícia i Pau. Enfocament ampli: Gaza, però també Congo, Sudan, Nigèria, Síria, Líban, Líbia i altres conflictes. • Crida a resar per la pau i a gestos cívics de sensibilització. 6) Moment musical: grup Bona Nova • Espai de música i pregària amb lletres orientades a la renovació interior: “renova’m, canvia’m”, “enamora’m”. 7) Hora Santa per la Vida (26 d’octubre) • Diumenge 26/10, entre la missa d’11:00 i la d’13:00: pregària per la vida des de la concepció fins a la mort natural. • Reflexió pública: proposta de constitucionalitzar l’avortament i dades oficials recents (aprox. 106.000 a Espanya; 21.700 a Catalunya, +500). Crida a ajudes reals a les gestants i a acollida des de la parròquia. 8) Pregària pels difunts i Tots Sants • 1 de novembre (Tots Sants): festa de joia pels qui són al Cel. • 2 de novembre (Fidels Difunts): pregària especial; a Sant Just, l’acte al Cementiri serà l’1 de novembre a les 16:30, amb participació de la coral. 9) Romeria a Montserrat • Joves: sortida dissabte 8 de novembre, retorn diumenge. • Grup parroquial: sortida divendres (16:30), 2 nits; oraris per a oficis, xerrades i pregària nocturna a les 22:00 al santuari. • Inscripcions fins a l’1 de novembre (places de celdes limitades). Joves <25: contactar la parròquia. 10) Horaris de missa • Entre setmana: 19:00. • Diumenge: 11:00 (català) i 13:00 (castellà).