Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·489 episodis
RSS

episodis

241-252 de 488
  • Veus Parròquia del 12/12/2018 — Del Nadal al Corredor Mediterrani: comerç just i de proximitat, el missatge de pau del Papa Francesc i l’ètica pública

    Resum general Episodi coral amb tres eixos principals: la vida nadalenca i solidària del poble, una reflexió ètica i política a partir del missatge de pau del Papa Francesc, i el debat sobre el corredor mediterrani com a infraestructura clau per a la competitivitat i l’ocupació. 1) Nadal, comerç i vida comunitària • Arrenca amb ambient festiu i agenda plena: mercat de Nadal amb parades de comerç local i artesania, food trucks i activitats familiars. • Presència del comerç just: Justícia i Pau, La Forte de la Sonrisa, Acció Solidària i Logística i Sant Just Solidari hi participen amb productes i un espectacle divulgatiu (“La botigueta”, Teatre de la Tanaka) sobre comerç just i malbaratament alimentari. • Agenda cultural i religiosa: concerts (Coral Harmonia, cor Lopom de Flos, Orfeó), Pastorets, festa de Cap d’Any; missa familiar de Nadal i Missa del Gall; Pessebre Vivent i arribada dels Reis. • Campanyes solidàries: recollida d’aliments (escoles i Càritas) i de joguines (“Cap infant sense joguina”) amb suport de botigues locals (Escrivà, Cal Lliureté, Janine Patchwork, Campallar). • Defensa del comerç de proximitat: es reivindiquen la confiança, la comoditat i el servei personalitzat davant del “nou monstre comercial”. Crida a demanar productes a les botigues del poble abans de buscar fora. 2) Ètica pública i el missatge del Papa Francesc • Eix vertebrador: “La bona política està al servei de la pau”. La responsabilitat política és de tots; cal protegir drets, fomentar el diàleg entre generacions i cultures, i respectar la paraula donada. “No hi ha pau si no hi ha confiança mútua, i la confiança té com a primera condició el respecte per la paraula donada.” • Responsabilitat ciutadana en el vot: triar opcions que garanteixin habitatge, feina digna, serveis i cura de la gent gran i de qui està sol; demanar concrecions als programes. • Ètica de la veritat: denúncia de la mentida política, exigència de coherència (“dir avui una cosa i demà una altra” trenca la confiança) i d’assumir errors. • Corrupció i rendició de comptes: el pitjor descrèdit d’un govern és no admetre males pràctiques ni demanar perdó; es citen codis ètics i reaccions més rigoroses al nord d’Europa. • Marc de drets: recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans com a “apoi” de la ciutadania davant del poder. Crida a la humilitat i a “parar i reflexionar” per millorar pràctiques i adaptar-se als canvis. 3) El corredor mediterrani: competitivitat i cohesió • Definició: eix ferroviari perifèric Huelva–Portbou connectat amb França, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega; clau per a la circulació de mercaderies ràpida, de qualitat i amb costos menors. • Impacte econòmic: +3-5 punts de PIB anual i milers de llocs de treball en construcció, logística i indústria; augment d’ingressos de l’Estat i autonomies. • Estalvis i exportació: reducció de costos i temps, millor eficiència energètica; impuls a ports mediterranis per a fluxos Europa–Àsia/Àfrica. Exemples: ceràmica de Castelló; cítrics i mandarina a Huelva; alvocat (l’“or verd”) i moble a Múrcia; Ford Almofases al País Valencià. • Connectivitat transversal i sinergies: ciutats dins d’uns 100 km de l’eix (Girona, Vallès, Manresa, Igualada, Lleida, Valls, Alzira, Xixona, Múrcia, etc.) es beneficien amb costos logístics menors i cadenes de subministrament més àgils. • Crítica al model radial i a inversions improductives (AVE) fetes sense càlcul de retorn de la inversió; es reclama planificació intel·ligent, criteris de rendibilitat i mirada no centralista. 4) Tancament • Desig de bones festes, de “fer poble” i d’un 2019 amb governs que planifiquin amb visió global, ètica i eficàcia.

  • Veus Parròquia del 5/12/2018 — Pèrdua d’innocència, nazisme i esperança: “El vell que jugava a matar indis” i l’Evangeli d’Advent a Veus de la Parròquia

    Panorama general Un episodi de “Veus de la parròquia” (secció “Paraula viscuda”) amb la Montserrat Giró i l’Arianna “Ari” Bravo i Bosch, veïna de Sant Just. L’espai comença amb la presentació personal de l’Ari i entra de ple en el llibre juvenil “El vell que jugava a matar indis”, una lectura que, segons l’Ari, li va fer perdre la innocència i entendre que “no tothom és qui sembla ser”. “No era por, era que em va fer perdre la innocència.” A partir del gir fosc de la trama —el passat nazi d’un personatge clau— s’obren reflexions sobre adolescència, manipulació, responsabilitat, i sobre la maldat i la bondat al món d’avui. El tram final del programa inclou la lectura i comentari de l’Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C), centrant-se en la figura de Joan Baptista i en el missatge d’esperança i conversió. Participants i context Montserrat Giró (Montse): co-conductora de la secció, guia la conversa literària i espiritual. Arianna “Ari” Bravo i Bosch: convidada; comparteix la seva experiència personal amb el llibre i reflexions vitals. Context local: Sant Just; espai mensual “Paraula viscuda” dins “Veus de la parròquia”. Tema central: “El vell que jugava a matar indis” (ambientat a Mallorca) Sinopsi comentada sense espòilers majors • Personatges clau: un vell hoste d’hotel (Valero), Lluc (nen de 10 anys), Hanna (adolescent alemanya) i altres joves que s’hi involucren. • Tò d’entrada juvenil i d’aventures que va enfosquint-se cap a la intriga i el thriller moral. • Eixos temàtics: aparences vs realitat, manipulació d’innocents, responsabilitat en l’adolescència, memòria històrica i conseqüències del nazisme. El gir que trasbalsa • El passat del senyor Valero connecta amb el nazisme i amb experiments mèdics inhumans, fet que porta l’Ari a una presa de consciència històrica que no havia aprofundit a classe. “Els nazis havien realitzat experiments utilitzant persones com a conillets d’índies…” • L’Ari descriu el llibre com un punt d’inflexió: de la por a la lucidesa crítica sobre la capacitat humana per al bé i per al mal. Adolescència, manipulació i responsabilitat Què passa al lector jove? • Identificació amb el Lluc: estiu, vacances, innocència i set de protagonisme. • Manipulació subtil d’adults que empoderen l’infant per guanyar la seva confiança. • El “xoc de realitat” és pedagògic: aprendre a desconfiar sanament, contrastar i no idealitzar figures d’autoritat. Del nazisme al present: el mal avui i la resposta Preguntes incòmodes, criteri i bondat • La conversa deriva cap a l’actualitat: guerres, migracions, desigualtats i el paper amplificador dels mitjans. • Missatge central: cal pensament crític i no callar davant discursos d’odi o derroteres autoritàries. “Hem de ser crítics… si sentim alguna cosa, frenar-ho; no callar.” • Tot i el pes del mal, s’insisteix que la bondat sosté el progrés i la convivència. Personatges i arcs que donen esperança • Hanna (alemanya) representa una mirada ètica sobre la memòria i la responsabilitat col·lectiva. • Lluc creix i torna al joc amb amics: resiliència i continuïtat de la infància després de la prova. • Hi ha un fil romàntic adolescent que aporta llum i equilibri emocional. “Som ànimes bessones… créixer i assumir responsabilitats farà por, però bé, també hi ha persones com tu…” Recomanació i valor educatiu Per a qui és el llibre? • Recomanat per a 12–14 anys (i també rellegible en l’edat adulta per captar matisos històrics i morals). • Porta a investigar: Holocaust, caçanazis, expoli i traçabilitat del mal després de la guerra. • Estil: àgil, fresc, accessible; comença com aventura juvenil i deriva en intriga amb pes històric. Tram final: Evangeli del II Diumenge d’Advent (cicle C) Lectura i clau teològica (Lluc; Joan Baptista) • Temes: conversió, perdó, camí preparat pel Senyor. “Obriu una ruta al Senyor… i tothom veurà la salvació de Déu.” • Aplicació: esperança activa — escollir el bé, reparar, no caure a la fossa del desànim; la bondat com a contrapès real a la maldat. Idees clau en punts No tothom és qui sembla: educar l’ull crític des de jove. Adolescència vulnerable a la manipulació: cal acompanyament adult i criteri. Memòria històrica: el nazisme com a advertiment que interpel·la el present. Bondat i responsabilitat: parlar, aturar discursos d’odi, fer el bé tangible. Esperança (Advent): preparar camins on el bé pugui prosperar.

  • Veus Parròquia del 28/11/2018 — Advent i vigilància: Ramon Llull, Càritas (inserció laboral), perdó pels abusos i immatriculacions, Setmana de la Bíblia, beatificacions i nous acòlits

    Visió global del programa Un episodi ric i variat que combina lectura i comentari evangèlic d’Advent, actualitat eclesial i social (Ramon Llull, projecte d’inserció laboral de Càritas), un bloc de "Fe i Actualitat" sobre abusos i immatriculacions, la Setmana de la Bíblia, i cròniques eclesials sobre beatificacions i nous acòlits. Es tanca amb tuits del papa Francesc i els crèdits del programa. Lectura i comentari de l’Evangeli (Advent) Lectura (Lc; Primer Diumenge d’Advent) • Temes centrals: senyals còsmiques, vigilància, pregària constant, i l’esperança de l’alliberament. "Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta... Velleu i pregueu en tot moment." Comentari homilètic • Crida a escoltar la Paraula amb l’“orella del cor” i a viure atents i vigilants. • Evitar l’embriaguesa, l’excés i les preocupacions que endureixen el cor. • L’espera del Messies ressuscitat dona llum i sentit als esforços i a la lluita quotidiana. • Tot el que fem amb amor és el nostre granet de sorra en el camí de veritat i vida. Notícies d’Església Santoral i Ramon Llull • Santoral de la setmana (Beat Ramon Llull, Sant Mansuet, Santa Il·luminada, Sant Andreu, Sant Eloi, Santa Viviana). • Record del Llibre d’amic e amat (Ramon Llull, 1283): - Amor com a fervor i audàcia; l’essència i l’ésser que s’acosten. - La senzillesa no és ignorància: implica intel·ligència i desig d’aprendre. • Lectura espiritual: els evangelis i els clàssics sempre donen novetat a qui llegeix amb cor obert. Càritas: projecte d’inserció laboral “Brins d’Oportunitats” • Objectiu: donar feina i acompanyar persones en risc d’exclusió social. • Serveis actuals: neteja i petit transport; previsió d’ampliar a atenció domiciliària i projectes d’economia circular i medi ambient. • Itinerari laboral: selecció (motivació, capacitats, superació), formació tutelada (hàbits laborals i competències del sector), i avaluació de qualitat del servei. • Aptituds clau: punctualitat, professionalitat, adaptabilitat, cura de la imatge i serietat; seguiment constant per personal de Càritas. • Opinió editorial: el projecte mostra el rostre veritable de Càritas i la seva tasca de promoció de les persones. Fe i Actualitat Abusos i perdó solemne • Resum d’un article a La Vanguardia (Carlos Novo): perdó solemne de l’Església catòlica a les víctimes de pederàstia. • El cardenal Ricardo Blázquez agraeix la valentia de les denúncies i qualifica els abusos de “lacra” i obstacle per a la missió de l’Església. "La immensa majoria de sacerdots porten una vida servicial i sacrificada que hem d’agrair." Immatriculacions i la idea de "riquesa" de l’Església • Es desmenteix la simplificació que “repartint els tresors” s’acabaria la fam. • Els temples són béns de culte i cultura oberts a tothom; els donatius sostenen el manteniment comunitari. • Transparència: publicació regular dels comptes i col·lectes parroquials. • Exemples de desacralitzacions per a usos socials (espais culturals, acollida, serveis). • Referències: webs de Càritas, Justícia i Pau, Conferència Episcopal i del Vaticà. Dades de col·lectes (exemples mencionats) • Campanya Omun: 556,96 € (any passat) → 624,01 € (enguany) • Primer de mes: 410,91 € (octubre passat) → 427,83 € (aquest mes) • Germanor: 671,83 € (any passat) → 708,02 € (enguany) Setmana de la Bíblia • Invitació a conèixer, llegir, estudiar i preguntar a la Paraula de Déu amb esperit madur i crític. • Superar el tòpic antic que la Bíblia “no es podia llegir”; avui es proclama en llengua vernacla i hi ha edicions crítiques fiables. • Finalitat: fer-ne pregària personal i comunitària, i llum per a la vida amb valors que dignifiquen i promouen el bé comú. "La Bíblia és el llibre que Déu ens posa a les mans perquè el coneguem més a Ell i perquè orienti una vida plena d’esperança." Beatificacions a la Sagrada Família • Beatificació (10 de novembre) de 16 màrtirs de l’Arxidiòcesi de Barcelona (1936–1937): 13 religiosos/eses (diverses congregacions) i 3 laics. • Presidència: cardenal Angelo Vecchio (causes dels sants); concelebració amb Joan Josep Omella i altres bisbes; presència de nunci, president de la CEE i cardenals. • Missatge: testimoni de fidelitat, amor i entrega amb actualitat eclesial; festa el 6 de novembre. Un pas més cap al presbiterat: nous acòlits • El 6 de novembre: 7 nous acòlits al Seminari Conciliar de Barcelona (Sergio Adán, Jordi Avilés, Santiago Salier, Alfonso de Alarcón, Joan Francesc Cortés, Samuel Gutiérrez, Pau Manent). • El ministeri: servei a l’altar, especialment a la Missa, i participació en el culte públic. • Exhortació del bisbe Antoni Badell: ser instruments dòcils de la gràcia; viure amb convicció i alegria. "Viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església." Tuits del papa Francesc • "Quan sóc misericordiós, sóc un autèntic fill del Pare." • Davant les ferides eclesials, aferrar-se a la creu de Crist: el mal es contraresta amb amor. Crèdits i avanç • Locutors: Pere Uribe i Joana Algarra. Agraïment a Carles (música i so). • Properes emissions: dimecres i repetició dissabte. • Avanç: promo del programa musical "Cara B".

  • Veus Parròquia del 21/11/2018 — Judaisme: de l’«Hevenu Shalom Aleichem» a la Torà — d’Abraham a la diàspora, el Messies i el diàleg interreligiós a Catalunya

    Context i convidat • Programa: Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) • Convidat: Jorge “Jordi” Burman, educador de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), que celebra 100 anys d’història. • Fil conductor: judaisme, tradició i modernitat, amb èmfasi en identitat, escriptures, història i convivència interreligiosa. “Hevenu Shalom Aleichem” i el sentit de Shalom • Cançó-emblema: «Hevenu Shalom Aleichem». • Missatge clau: Shalom = pau, però també salutació i comiat; és una necessitat vital, no només una fórmula. «Portem la pau a vosaltres» — sentit central del cant. Orígens hebreus i naixement del monoteisme • Deuteronomi («Un arameu errant…») i Abraham. • Abraham neix a Ur-Kasdim (Mesopotàmia), i impulsa una mentalitat monoteista que inspira el judaisme, el cristianisme i l’islam. • Etimologia i idea: hebreu pot al·ludir a «l’altra riba» (Eber), símbol d’un pensament que travessa i transforma. • Monoteisme com a forma de vida: tots som fills d’un creador i, per tant, germans dins la creació. Noms i identitats: hebreu, israelita, jueu, israelià • Hebreu: denominació primerenca del poble. • Israel: nom donat a Jacob («camí cap a Déu»); d’aquí, «fills d’Israel» i les dotze tribus. • Jueu/judaisme: s’estén com a terme després de la destrucció del Temple (segle I dC). • Israelita (avui): pot referir-se al marc bíblic o bé a ciutadania de l’Estat d’Israel; en context local, «comunitat israelita» respon a la tradició bíblica i a una comunitat catalana de religió hebrea. • Distinció clau: israelià = ciutadà d’Israel (sigui la seva fe la que sigui); jueu = pertinença religiosa/cultural. Escriptures: Torà, Pentateuc, Talmud i profetes Torà com a ensenyança viva • Torà prové d’«ensenyança»: no és només Llei, és guia per a totes les generacions. • Lectures que s’aprofundeixen amb el temps (p. ex., creació en «sis dies» i ritmes de treball/descans; comprensions modernes com el Big Bang). Pentateuc vs resta de llibres i Torà oral • El Pentateuc (els cinc llibres) és per a la tradició jueva dictat diví a Moisès. • La resta (Josuè, Reis, etc.) són llibres inspirats però redactats per autors humans. • La Torà oral —transmesa fins a l’exili de Babilònia— es recull al Talmud (Mishnà en hebreu i arameu). Profetes: lucidesa ètica i social • No són endevins, sinó visions ètiques i socials (amb inspiració divina): adverteixen contra hedonisme, egoisme i materialisme. • Impopulars perquè diuen la veritat incòmoda: sense retorn a l’espiritualitat, arriba la ruïna. Itinerari històric: Canaan, Egipte, diàspora Patriarques i Canaan • Abraham s’estableix a Canaan i conviu amb altres pobles amb la tenda oberta als quatre costats: universalitat del monoteisme. Egipte, esclavitud i Pesah • Migració a Egipte per fam; esclavitud sota faraó. • Pesah (Pessa’h): sortir d’Egipte replanteja avui què és esclavitud (consum, materialisme, egoisme) i què és llibertat (dignitat humana). Retorn, imperis i diàspora • Retorn i vida a la terra sota Josuè; després invasions: babilònics, grecs, romans. • Any 70 dC: destrucció del Segon Temple i gran diàspora (testimoni a l’Arc de Titus). Persecucions i modernitat • A Europa: xenofòbia, racisme, deïcidi; en canvi, millor convivència en contextos islàmics. • Revolució Francesa (1789): ciutadania, llibertat i igualtat obren el camí a la lliure pràctica religiosa. • A Catalunya: exercici lliure de la religió i pertinença cívica al país. Jesucrist i el Messies: convergències i divergències • Lectura cristiana: l’Antic Testament anuncia un Alliberador/Messies identificat en Jesús. • Lectura jueva: Jesús, rabí jueu (hebreu i arameu), humanista i allunyat del poder material romà; centra l’ètica en la Torà. «Estima el teu proïsme com a tu mateix» — eix de la Torà, portat fins a les darreres conseqüències. • Diferència central: el judaisme encara espera el Messies; proposta de Jordi Burman: viure com si el Messies ja fos aquí, practicant la justícia i la pau ara. Era mesiànica (apunts clàssics) • Possibles crisis globals (guerres o civilització), anuncis de pau i fins i tot resurrecció. • Clau simbòlica: si la humanitat fa un Shabbat complert (reposar i comprendre), s’acosta el Mashíaj. Diàleg interreligiós a Catalunya: de la teoria a la convivència • Valoració positiva del trasllat de festivitats i símbols compartits: tot el que promou el bé comú és benvingut. • Estructures de país: Direcció/Oficina d’Afers Religiosos (Generalitat/Ajuntament) i xarxes com GTER, AUDIR. • De diàleg a convivència: catòlics, protestants, musulmans, budistes, jueus, bahà’ís, sikhs, poble gitano, Hare Krishna, Brahma Kumaris… treballant plegats. • Pràctiques: visites a presons, explicació de festivitats (Pesah, Diumenge de Rams, etc.) i el seu sentit vital; visites escolars a centres de culte. «Aquí ja no hi ha diàleg: convivim tots junts.» • Missatge comú a l’alumnat: segueix el teu camí (Jesús, Muhammad, tradició hebrea…) i arribarem al mateix: dignitat, pau i sentit. Pauses i talls externs • Pausa musical a la part final. • Tall d’un segment esportiu extern (Barça, mercat d’hivern) i identificació d’emissora — no forma part del nucli de contingut. Idees clau • Shalom com a pau i necessitat vital. • Monoteisme com a ètica relacional i universal. • Torà: ensenyança viva; Talmud: memòria de la Torà oral. • Profetes: crítica ètica davant el materialisme. • Pesah: de l’esclavitud moderna a la llibertat amb dignitat humana. • Messies: esperar-lo actuant — fer present la justícia i la pau. • Convivència interreligiosa a Catalunya: model de pluralisme i cooperació cívica.

  • Veus Parròquia del 14/11/2018 — Reduir residus i economia circular vs. obsolescència programada; i el Corredor Mediterrani com a clau logística i econòmica

    Panorama general de l’episodi Dos blocs principals marquen el programa: Medi ambient i residus: focus en la tercera R (reduir), diagnosi de la brossa domèstica, hàbits de consum, responsabilitats compartides i crítica a l’obsolescència programada, amb exemples de reutilització i reparació. Corredor Mediterrani: importància geoestratègica, requisits d’infraestructura ferroviària i ports, i impacte econòmic i social esperat. També hi ha un breu repàs d’activitats locals (Shopping Night, sopar del Barri Sud, nou tòtem municipal) i el tancament amb anuncis del proper programa. Tema 1 — Medi ambient: les 3R amb èmfasi en reduir Context i objectiu del bloc Es reobre la carpeta mediambiental amb les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar), centrant-se avui en reduir. S’aporten dades i exemples per conscienciar i proposar canvis d’hàbits senzills. Dades i diagnosi del problema La societat produeix molts productes i envasos innecessaris, especialment d’un sol ús. Exemple viral: cebes plastificades en safata i film al supermercat — sobreembalatge que no cal. Composició tipus de la brossa domèstica (a pes): • Orgànica: 38% • Paper i cartró: 21% • Vidre: 8% • Plàstics: 16% • Metalls: 5% • Altres: 12% A Catalunya es generen aprox. 1 kg i 62 g per habitant i dia de deixalles. Molt d’això prové d’envasos i embolcalls d’un sol ús. El contenidor gris: el punt feble A Sant Just, el gran problema és el contenidor gris (rebuig): s’hi llença de tot per mala separació. Si es fes bé la tria, el rebuig hauria de ser minoritàri (entorn del 12%). Hàbits de compra que marquen la diferència Del tàper a la safata: abans es portaven tàpers per comprar llagums, olives, carn o peix; ara prima el producte preenvasat al súper. Alternatives que funcionen: • Botigues a granel / a pes (llagums, fruits secs, olives). • Ús de bosses de paper i envasos de vidre. • Recuperar el tàper propi i la compra de proximitat. Barrera actual: molts supermercats no faciliten la compra sense envàs. Residus perillosos i opcions quotidianes Els residus perillosos (tot i ser pocs en volum) incrementen la toxicitat de la brossa. Per a entrepans i esmorzars: • Millor embolcalls reutilitzables o carmanyoles. • Evitar el film i el paper d’alumini quan no cal; si s’usa alumini, fer-ho correctament (cara brillant cap al menjar, com a consell practicat al programa). Responsabilitats compartides i obsolescència programada Actors clau: • Consumidors: canviar hàbits de consum i separar correctament. • Fabricants: dissenyar productes duradors, reutilitzables i reciclables al final de vida; evitar l’obsolescència programada. • Comerciants: oferir productes respectuosos amb l’entorn i facilitar la reducció d’envasos. • Administracions: promocionar mesures i campanyes que facin possible comprar i viure generant menys residus. Crítica a l’obsolescència programada: productes pensats per durar poc, forçant el recanvi i generant més residus. Reutilització i reparació: economia circular en acció Cas pràctic (ex. Solidança/RAEE): • De cada 10 rentadores que arriben, una part es repara i es posa en servei; la resta es desmunta per a peces i reciclatge. • Problema recurrent: manca de recanvis i canvis tecnològics massa ràpids que dificulten la reparació. Energia i matèries primes: són limitades; cal transició cap a renovables i una economia circular que prioritzi qualitat i servei per damunt de quantitat. Idea-força final del bloc mediambiental "Amb les nostres actituds i decisions econòmiques i socials podem incidir perquè fabricants, comerciants i administracions garanteixin una gestió respectuosa amb el medi ambient, basada en la reducció i la recuperació de materials, i no en l’abocament o la incineració." — Al proper programa: propostes concretes per reduir residus en la compra del dia a dia. Tema 2 — Corredor Mediterrani: clau logística i de competitivitat Context geoestratègic El Mediterrani s’ha convertit en un eix de gravetat del transport entre Europa i Àsia, reduint temps i costos. El corredor connectaria ports i zones productives des de Huelva–Almeria–Múrcia–València–Catalunya fins a Europa (fins i tot països escandinaus). Què cal construir i adaptar Ample europeu a la via (no l’iberic), amb traçat perimetral a la península. Terminals ferroviàries amb vies d’almenys 1 km per a trens de mercaderies llargs. Electrificació i subministrament energètic eficient: el tren és molt més eficient que el camió dièsel per tona-km. Impacte esperat Agroalimentari: producte fresc als mercats europeus en 1 dia, guanyant en qualitat i preu. Indústria i comerç exterior: menor cost logístic cap a Europa i Àsia, més competitivitat. Economia: s’apunta un augment anual del PIB (estimació comentada al programa entre 30 i 50 milions d’euros/any) i creació de llocs de treball durant la construcció i operació, amb possibilitat d’invertir el retorn en polítiques socials (pensions, salaris mínims, sanitat, etc.). Activitats locals i tancament S’ha celebrat el Shopping Night i el sopar del Barri Sud amb bona participació, malgrat la pluja; presentat un nou tòtem i eslògan municipal per a activitats. Tancament i recordatori dels horaris de reemissió del programa.

  • 28'

    Veus Parròquia del 7/11/2018 — Bolaño i 2666: feminicidis a Ciudad Juárez, l’espiral del mal i el paper del periodisme

    Visió general del podcast Programa de conversa literària on es presenta l’Imanol López i s’aprofundeix en 2666 de Roberto Bolaño, amb especial atenció a la secció "La parte de los crímenes" i als feminicidis de Ciudad Juárez (ficcionalitzada com a Santa Teresa). El diàleg combina lectura de fragments, context històric i literari, i una reflexió sobre el mal com a fenomen social endèmic, la indiferència institucional i el rol del periodisme. Sobre l’obra i l’autor 2666 és una novel·la coral i monumental (5 parts) que Bolaño volia publicar per separat per garantir futur econòmic als seus fills. L’obra traça una espiral narrativa cap a un nucli de violència; no tanca del tot trames per remarcar l’angoixa i la complexitat del mal. Bolaño ficcionalitza espais i identitats: Santa Teresa per Ciudad Juárez i Arturo Belano com a alter ego. Referents i arquitectura literària Influències i dialegs: A la recerca del temps perdut (Proust), Marquès de Sade, i la subversió de la novel·la negra (sense resolució clara, sense “culpable final”). Paisatge com a tensió estètica i ètica: bellesa poètica de postes de sol vs. horror de la violència. "La parte de los crímenes": feminicidis a Ciudad Juárez Descripció metòdica i implacable de centenars de crims (1993–1997), que transmet l’efecte d’inèrcia social i insensibilització col·lectiva. Factors clau: • Indiferència i negligència policial; recurs a un “boc expiatori” (Klaus Haas) mentre els crims continuen. • Maquiladores i colònies: explotació laboral i vulnerabilitat de dones joves en espais precaris. • Narcotràfic, corrupció i impunitat; insinuació de “snuff movies” com a mercantilització extrema del mal. "Estoy hablando de las mujeres bárbaramente asesinadas en Santa Teresa... Hablo de Santa Teresa." El mal com a eix del segle XX L’obra connecta Juárez amb altres escenaris del segle XX: Tercer Reich, guerres i totalitarismes, mostrant el mal com a estructura transversal. El resultat és una cartografia moral on el lector suporta el buit de la no-resolució i la frustració d’un món que “ho passa com pot”. Periodisme i responsabilitat pública La novel·la apunta que, malgrat advocats i detectius, els periodistes poden destapar la veritat, però també denuncia la seva “discreció” comprada. "Los periodistas también... en ellos, la discreción equivale a dinero. La discreción es dinero." Fragments destacats Cas paradigmàtic d’una noia de 16 anys desapareguda i trobada morta: es retrata la culpabilització de la víctima i la frivolitat davant el cadàver (més interès per una planta que per la vida perduda). Conclusions del convidat 2666 impacta per la seva forma en espiral que condueix a un nucli dolorós: la violència com a fenomen endèmic que societats completes normalitzen. Vincle amb l’actualitat: caravanes migratòries fugen de fam i violència endèmica; el relat de Bolaño continua interpel·lant el present. Idees clau • Indiferència social i institucional com a motor de la impunitat. • Explotació econòmica (maquiladores) i masclisme estructural. • Periodisme: potencial i límits sota pressió econòmica. • Bellesa i horror conviuen per intensificar l’efecte moral de l’obra.

  • Veus Parròquia del 31/10/2018 — Tots Sants i Fidels Difunts, beatificació de 16 màrtirs i «Acompanyem els joves»: Evangeli, benhaurances i agenda diocesana

    Visió general del programa Avui, a Veus de la Parròquia (31 d’octubre), els locutors introdueixen la festivitat de Tots Sants i la commemoració dels Fidels Difunts, amb la lectura de l’Evangeli del pròxim diumenge (Mc 12,28-34), reflexió espiritual i una secció ampla de notícies i agenda eclesial: beatificació de 16 màrtirs a la Sagrada Família, publicació del calendari litúrgic 2019, ordenació presbiteral a Sant Feliu, formació per a animadors de litúrgia, visita del president de Càritas Espanyola, la carta dominical del cardenal Omella sobre els joves, piulades del Papa Francesc i una jornada sobre l’esperança a Sant Joan de Déu. Evangeli i reflexió espiritual Lectura: Mc 12,28-34 — el manament més gran • Un mestre de la Llei pregunta a Jesús quin és el primer manament. • Jesús respon amb el Shemà i el mandat de l’amor: estimar Déu amb tot el cor, enteniment i forces, i el proïsme com a un mateix. • Jesús reconeix la saviesa del mestre: «No ets pas lluny del Regne de Déu». Comentari i pistes de vida cristiana • Missatge central: Déu parla en veu dolça i exigent; cal escoltar amb l’“orella del cor”. • Camí de seguiment inspirat en Sant Benet: - Atenció amorosa a Déu i disponibilitat. - Consciència de la pròpia pobresa i acceptació del combat espiritual. - Pregària confiada, acompanyament prudent i recerca del bé. - Fidelitat als manaments, agraïment i alegria. - Relacions fonamentades en la caritat. • Idea força: no anteposar res a Crist; estimar Déu porta naturalment a estimar els altres. Notícies d’Església Solemnitat de Tots Sants (1 de novembre) • Jesú ens proposa l’estil de les benhaurances com a font de joia i vida plena: senzillesa, humilitat, pau, justícia i renúncia als honors. «Feliços els pobres en l’esperit… Feliços els humils… Feliços els qui treballen per la pau…» • Celebrar els sants és alegria i estímul per no deixar-nos enganyar per propostes del món. Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre) • Lectura del text de Mn. Joaquim Rius: memòria agraïda dels difunts i esperança en la vida eterna fonamentada en l’Evangeli. • Pràctiques de record: visita als cementiris, flors i, sobretot, pregària d’intercessió. • Missatge clau: la fi no és la tomba; en l’Esperit no hi ha temps; la vida amb Déu és per sempre. Fe i actualitat — Agenda i cròniques Beatificació de 16 màrtirs (Sagrada Família, Barcelona) • Dissabte 10 de novembre a les 11 h; presideix el cardenal Àngelo Becciu. • Vetlla de pregària: divendres 9 (Santa Maria del Mar). • Missa d’acció de gràcies: diumenge 11 (Catedral de Barcelona). • Inscripcions: telèfon, correu i web oficial disponibles. Calendari litúrgic 2019 • Editat pel Centre de Pastoral Litúrgica per a les diòcesis de Catalunya. • Inclou indicacions per a la missa i la Litúrgia de les Hores i un breu calendari amb lectures bíbliques diàries. Ordenació presbiteral a Sant Feliu de Llobregat • Mons. Agustí Cortés ordena Mn. Mario Pardo a la Catedral de Sant Llorenç. • El nou prevere inicia servei com a vicari a Sant Joan Baptista (Sant Joan Despí). 9a Jornada d’animadors de litúrgia • Dissabte 10 de novembre, 10–13 h, Casa de l’Església (Sant Feliu). • Temàtica: Litúrgia de les Hores — pregària de l’Església (Mn. Javier Parés). Visita de Manuel Bretón (Càritas Espanyola) • Reunió amb el bisbe, treballadors i Consell de Càritas diocesana. • Visites a projectes socials (Olivella, Gelida, Brins a Viladecans). • Objectiu: conèixer i impulsar l’acció caritativa al territori. Carta dominical del cardenal Joan Josep Omella — «Acompanyem els joves» • Cloenda del Sínode sobre joves, fe i discerniment vocacional i mirada cap a la JMJ Panamà. • Crida a implicar tota l’Església en la pastoral juvenil: testimoni, pregària i recursos. • Preguntes clau: - Què oferim als joves avui? - Com els fem arribar la crida de Jesús? • Idea central: Els joves són alegria, esperança i focus de la missió. «No tingueu por de Crist ni de la seva Església… Jesucrist s’ofereix a la nostra llibertat…» (resonant també amb el missatge missioner del Papa) Twitter del Papa Francesc — Idees clau • L’Eucaristia és el cor bategant de l’Església i regenera l’amor. • La família és bressol de vida i finestra cap al misteri de Déu. • Necessitem una revolució d’amor que comenci en nosaltres i a casa. • Les riqueses són per fer el bé als altres. Jornada «Eixamplar l’esperança» — Parc Sanitari SJD (Sant Boi) • Dimecres 14 de novembre, 9–13 h, Auditori del Parc Sanitari. • Formació per a agents sanitaris i pastoral de la salut sobre el paper de l’esperança en processos d’ajuda. • Àmbits: salut mental, TCA, drogodependències, cronicitat i final de vida. • Informació i inscripcions: pssjd.org i telèfon del centre. Cloenda • Recordatori de la reemissió del programa i comiat dels locutors. • Identificació final de l’emissora i música.

  • 30'

    Veus Parròquia del 20/6/2018 — Jesús històric, jueu i revolucionari: fonts, evangelis, Sant Pau, diàleg interreligiós i missatge social

    Context i convidats • Programa de la parròquia “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, conduït per l’Alina i la Montserrat Giró (Montse), amb el convidat Antoni Fumador i García (enginyer industrial, emprenedor i activista cívic/cultural). Per què parlar de Jesús? Enfocament i diàleg interreligiós • L’Antoni tria Jesús perquè, des d’un punt de vista estrictament històric (no només de fe), és «la figura més important d’Occident, i potser del món». • Defensa una lectura comparada de religions: ha llegit el Corà i destaca la compassió a l’islam. Condemna els fanatismes presents en totes les religions. • Objectiu: una ètica de vida (honestedat, moral, recerca del bé) que condueixi a trobar el Creador. Historicitat i fonts sobre Jesús Ha existit Jesús? • Plantejament central: és més fàcil creure que Jesús va existir que imaginar una fabulació tan extensa sense base. • Limitacions: no hi ha restes arqueològiques directes; les fonts són indirectes (segones o terceres mans). Flavi Josep (Flavio Josefo) • Cita clau d’un autor jueu del segle I (Antiguitats, anys 90): parla d’un tal Jesús, dit el Crist, executat per Pilat. Prova extrabíblica propera als fets. Els evangelis: datació i autoria • Evangelis canònics redactats aproximadament entre l’any 70 i 110-120 dC. • Autoria col·lectiva/tradicional: redactors de les escoles de Marc, Mateu i Lluc; Joan és posterior. • Divergències de detalls (noms/nombre d’apòstols) i forta simbologia (per ex. els “dotze” com a eco de les 12 tribus d’Israel). Jesús, jueu al 100% i la separació inicial Identitat jueva de Jesús • Enfatitza que Jesús és plenament jueu (circumcidat, observant de la Llei); apunt iconogràfic: en representacions antigues de la crucifixió apareix nu (l’escarn romà), i més tard se’l cobreix. Primeres comunitats i el conflicte amb Sant Pau • Tres línies posteriors a la mort de Jesús; a Jerusalem (Jaume i Pere) exigien als gentils fer-se jueus (circumcisió) per seguir Jesús. • Pau s’hi enfronta i obre la porta als gentils sense imposar la circumcisió; la destrucció de Jerusalem (70 dC) desarticula el cristianisme jueu local i afavoreix l’expansió paulina. • A la diàspora, sinagogues i registres civils controlaven qui assistia als ritus; els jueus tenien exempcions (pagament d’impostos en comptes de servei militar), contextualitzant la convivència amb Roma. Bíblia vs Evangelis i nucli del missatge • Distingir Bíblia (Antic Testament) i Evangelis (Nou Testament). L’Església tendeix a fer proselitisme, però cal no barrejar. • Jesús respecta la Llei, però la re-centra en l’amor: «oblideu-vos del legalisme i estimeu els altres com a vosaltres mateixos». Teologia de la fe segons Sant Pau • Pau formula la fe com a «circumcisió espiritual» que salva per la creu de Crist (sense imposar rituals jueus als gentils). • Estratègia d’expansió: facilitar l’entrada de nous creients sense barreres d’accés — clau per a la universalització del cristianisme. Missatge social i ètic de Jesús Revolució no violenta • Jesús és un revolucionari social: igualtat de rics i pobres, defensa de les dones i dels febles. • No violència com a via: interpel·lació ètica que desarma l’agressor («si tinc raó, per què em pegues?») i frena el càstig («Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra»). • Paràboles d’enorme força moral: camí per trobar la seva persona a través de les obres i l’exemple. Caràcter i episodis clau • Autoritat amb saviesa, sense imposició: expulsió dels mercaders del temple com a gest profètic d’“higiene moral”. • Bodes de Canà: «Dona, encara no ha arribat la meva hora»; Maria força el “kairos” i fa actuar Jesús — paper decisiu de la dona en l’inici del signe. • Recordatori històric de corrents com els gnòstics (coneixement) i distinció d’“agnòstic” (que l’Antoni rebutja per a ell mateix). Lectura de l’Evangeli (Marc 4, 35-41): Jesús calma la tempesta • Context: travessia al llac; tempesta sobtada; Jesús dorm a popa. • Gest clau: Jesús renya el vent i el mar — «Calla i estigues quieta» — i s’imposa la bonança. • Pregunta que ressona: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» • Missatge pastoral final: No tingueu por. La fe com a confiança que porta pau interior i suport mutu. Idees clau • Historicitat: fonts indirectes però sòlides (Flavi Josep, tradicions primerenques). • Jesús jueu: el cristianisme neix dins el judaisme; la separació és progressiva. • Pau i la universalització: fe per damunt de ritus d’entrada; expansió al món gentil. • Ètica de Jesús: amor al proïsme, dignitat de la dona, opció pels febles, pacifisme actiu. • Diàleg interreligiós: respecte a l’islam i denúncia del fanatisme a tot arreu. «Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.» «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» «No tingueu por.»

  • 30'

    Veus Parròquia del 13/6/2018 — Paràboles del Regne, litúrgia del diumenge, Càritas i Corpus, vacances amb sentit, Sant Antoni de Pàdua i tuits del Papa

    Introducció Programa Veus de la parròquia (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM), emès el 13 de juny (festivitat de Sant Antoni de Pàdua), conduït per Joan Algarra i Pere Oliver, amb Carles Hernández Rius a la part tècnica. Episodi amb eix en: paràboles del Regne i temps litúrgic, compromís social de Càritas, vida comunitària i vacances amb sentit, oració i política, semblança de Sant Antoni, i tuits del Papa Francesc. Lectura i comentari de l’Evangeli (Mc 4,26–34) Idees clau • Paràbola de la llavor que creix i del gra de mostassa: el Regne de Déu creix de manera humil, silenciosa i persistent. • Aplicacions: donar temps al temps, humilitat i paciència; el bé arrela i madura sense soroll; la pregària i la confiança en l’amor de Déu sostenen el creixement interior. • Paradoxa cristiana: pugem quan baixem en petitesa i humilitat; reconèixer la ignorància obre a l’aprenentatge. "Les bones persones creixen com els arbres, ben arrelades a les virtuts, amb els braços oberts al vent de la fraternitat." Notícies d’Església: el diumenge, la litúrgia i la missa • Origen de “diumenge”: del llatí Die Dominico (dia del Senyor). Constantí el decreta dia de repòs (321); a l’Estat espanyol s’oficialitza com a festiu (1904). • Temps de durant l’any: períodes entre Nadal–Cendra i després de Pentecosta fins a la fi de l’any litúrgic. • La litúrgia (d’arrel romana) té en la missa el seu centre: posada en escena del misteri de la salvació (passió i resurrecció de Jesucrist). A l’Església catòlica, l’Eucaristia és presència real; en algunes esglésies de la Reforma, la comunió té caràcter simbòlic. • Què és una paràbola: del llatí “comparació”; recurs moral i pedagògic present a Plató (caverna) i a l’Escriptura (bon samarità, fill pròdig). Càritas i la diada del Corpus Missatge central • Crida a una solidaritat sostinguda més enllà d’un sol dia: les necessitats s’estenen durant tot l’any. • Situació social: atur o sous baixos, dificultats d’habitatge i pobresa energètica; famílies amb infants sense el necessari per alimentar-se. • Metodologia Càritas: no “solucions regalades”, sinó camins compartits perquè les persones assoleixin allò a què tenen dret; coordinació amb Serveis Socials municipals. • Responsabilitat comunitària: revisar si la generositat aportada correspon a les possibilitats de cadascú; agraïment al voluntariat del rebost de Sant Just i als projectes diocesans. "Estimeu-vos com jo us he estimat" (manament de Jesús, fonament de l’acció social cristiana). Final de curs i vacances amb sentit • Evitar el consumisme: les vacances com a oportunitat de creixement personal, cultural i espiritual. • Propostes: lectura i aprofundiment en la fe, natura, projectes humanitaris, vida de grup, pregària personal i en família. "No hi ha vacances en la fe: el temps lliure és oportú per aprofundir, agrair i cuidar la creació i les persones." Fe i Actualitat, agenda i avisos • Lectures recomanades: bisbe Agustí (oració i política: pregar amb els salms per regenerar la vida pública) i Francesc Torralba (raons de creure i camins de plenitud). • Agenda diocesana: trobada de delegats (21 de juny); celebració dels 800 anys de l’obra mercedària (culmina amb eucaristia solemne el 24 de setembre). • Recursos: web del Bisbat de Sant Feliu (bisbatsanfeliu.cat) i arxiu de programes a radiodesvern.com. • Avisos parroquials: concert de l’escola Malgama Jovni Singers a l’església; no hi haurà missa de vespre el divendres ni el dissabte indicats. Sant Antoni de Pàdua: semblança i tradicions • Bio essencial: nascut a Lisboa (1195), agustí i després franciscà; gran predicador i mestre de teologia; coneix Francesc d’Assís; mor a Pàdua (1231); canonització el 1232. • Devoció popular: festes de nuvis (Sant Antoni de la Florida, Madrid), auques i aleluies; invocat per la vida de parella i trobada d’espòs. Tuits del Papa Francesc • Santetat quotidiana: pobresa de cor, mansuetud, misericòrdia i fam i set de justícia. "No hi ha santedat sense pregària" • Dignitat dels infants i denúncia de la cultura d’usar i llençar; l’Església es manté jove per la vitalitat de l’Evangeli. Tancament • Recordatori d’horaris de reemissió i escolta en línia; comiat als oients.

  • Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges

    Resum general Converses a “Veus de la parròquia” amb Rosaura de Jesús (germaneta de Jesús), que repassa la seva vocació, el treball als marges, el vincle amb el món penitenciari i l’actualitat de l’espiritualitat de Carles de Foucault —amb arrels en el desert i el diàleg amb l’islam—, així com llocs emblemàtics de la fraternitat i crides actuals. Vocació i formació • Crida no planificada: Rosaura no volia ser monja, però en conèixer les germanetes i l’espiritualitat del germà Carles, hi va trobar allò que cercava. • Itinerari formatiu: Treball al camp a Extremadura, postulantat en un barri marginal del País Basc, i noviciat a Touggourt (Algèria), on s’arrela el carisma en context islàmic. • Opció de retorn: Discerniment per tornar a Espanya per la seva sensibilitat cap a l’emarginació i les presons. Treball als marges i presons • Presència en barris populars i feines amb condicions difícils. Contacte directe amb pobresa i emergència social. • Inquietud penitenciària de joventut: crisi davant el manament d’“estimar els enemics” en context universitari; això la porta a un compromís permanent amb persones preses. • Itinerari carcerari ampli: coneixement de presons del País Basc, Andalusia, Madrid, Ocaña (Toledo), Alacant, Melilla…; a Catalunya, coneix la Model i Brians. • Pregària a les portes: quan no pot entrar, practica una comunió interior amb qui és dins. “Metge” d’una altra manera • Tot i no exercir oficialment la medicina, Rosaura viu la vocació de curar a través de l’acompanyament i l’accés a recursos (per ex., portar persones al psiquiatre que no hi anirien soles). “És que tot el que tu toques, el cures.” • Evita etiquetes que posin barreres; busca la igualtat i la proximitat. Experiència a Suïssa com a detinguda • El 1992, a una presó de dones a prop de Berna (Suïssa), la fraternitat té un pacte que permet viure com a detingudes (no com a voluntàries) per compartir la condició. Rosaura hi passa tres mesos, d’on en surt un diari valuós. Foucault i la germaneta Magdalena: trets comuns • Amor per l’islam, esperit aventurer, i un absolut de Déu que empeny a la radicalitat evangèlica. La germaneta Magdalena, fundadora, encarna i desplega el carisma intuït per Carles de Foucault. Govern i naixement de la fraternitat a Ceuta • Com a responsable regional (Espanya-Portugal), Rosaura acompanya un procés de reagrupament i reconciliació entre països. • A petició del bisbe de Càdiz (i Ceuta), s’obre una fraternitat a Ceuta, impuls europeu malgrat la manca de vocacions; el projecte es consolida després d’avaluació. Arrels a l’islam i estil d’evangelització • El carisma neix a Algèria i s’obre al món. L’evangelització es fa per presència, amistat i bondat, no per proselitisme. • Clau fou aprendre el respecte i no voler convertir, sinó fer visible l’Evangeli a través de la vida —l’apostolat de l’amistat. “Que quan la gent us vegi viure, us pregunti per què ho feu.” Llocs emblemàtics de la fraternitat • Le Tubet (El Tubet/Tibé, prop d’Ais de Provença): casa gran de formació i acollida; lloc de pas de moltes germanes i famílies. • Tre Fontane (Roma): casa general nascuda humilment en barracons cedits pels trapencs, en el recinte on la tradició situa la decapitació de sant Pau. • El Goléa (Sàhara algerià): oasis on hi ha la tomba de Carles de Foucault; comunitats actuals (per ex., germanes de Madagascar) en cuiden la memòria perquè no es perdi en la sorra del desert. Joventut i crida avui • Els joves queden impactats per la senzillesa i proximitat del carisma, però fa por el compromís estable en una vida amb poca estructura i seguretat. • També hi ha camins laicals inspirats en el carisma. Rosaura veu que encara som en etapa fundacional: poques vocacions, però reals; la descoberta de Déu no és cosa de minories, el vot religiós potser sí. Cloenda: oració d’abandó • Es resa la coneguda oració d’abandó, inspirada en una meditació de Carles de Foucault i composta per un germà de la branca masculina. “Pare, m’abandono a tu… fes de mi el que tu vulguis… poso la meva vida a les teves mans…”

  • Veus Parròquia del 30/5/2018 — Gaza i Rohingya, Refugiats i Festa de la Pau: Premis Català de l’Any i crida a l’acció des de Sant Just

    Resum general Programa de Justícia i Pau amb un recorregut per diversos focus de vulneració de drets humans i respostes ciutadanes. Les idees clau: Gaza: context del bloqueig i proposta concreta d’alleujament mitjançant l’ampliació de la zona de pesca fins a 30 milles segons el dret internacional. Premis Català de l’Any: reconeixement a Josep Maria Pou i, especialment, a Oriol Mitjà, metge que ha impulsat un tractament eficaç contra el pian a Papua Nova Guinea. Rohingya: denúncia de l’expulsió i persecució a Myanmar i l’alt risc d’inundacions als campaments de Bangladesh per l’arribada del monsó. Crida a l’acció: invitació a enviar cartes a ambaixades i consolats (Myanmar i Israel) per demanar mesures humanitàries i de respecte als drets. Refugiats: comunicat de Justícia i Pau Sant Just al consistori, denúncia de l’incompliment espanyol en l’acollida pactada a la UE i agraïment a Open Arms. Festa de la Pau: crònica local dedicada als drets dels infants, malgrat incidències meteorològiques. "És molt trist que hi hagi aquests esclats de violència que... fan que el futur es compliqui d’una manera terrible." Temes principals Conflicte a Gaza: dades, bloqueig i proposta Gaza: alta densitat (1,8 M en 365 km²), control aeri, marítim i de serveis per part d’Israel. Impacte recent: 60 morts i prop de 2.000 ferits palestins esmentats. Proposta clau: ampliar la franja de pesca de 8 a 30 milles conforme al dret internacional marítim per millorar l’alimentació i l’economia local. Premis Català de l’Any: el cas d’Oriol Mitjà Guardonats: Josep Maria Pou i Oriol Mitjà (2017). Mitjà: especialista en malalties infeccioses; lidera, des de 2010 a Papua Nova Guinea, un tractament eficaç contra el pian (azitromicina) i una tasca de camp sostinguda. Reconeixements: Fundació Maurer (2012), Fundació Princesa de Girona (Recerca), i documental "On acaben els camins" (Canal 33). Crisi dels Rohingya i risc de monsó Persecució i expulsió de la minoria Rohingya (musulmana) de Myanmar cap a Bangladesh. Campaments superpoblats a la plana costanera del Golf de Bengala i vulnerables a inundacions per l’arribada del monsó. ONU i premis Nobel (incloent Desmond Tutu) insten Aung San Suu Kyi i el govern de Myanmar a actuar. Crida a l’acció i pressió ciutadana Enviar cartes a l’ambaixada/consulat de Myanmar demanant protecció efectiva per als Rohingya. Enviar cartes al consolat d’Israel per ampliar la zona de pesca de Gaza a 30 milles. Refugiats: responsabilitats i suport Comunicació formal de Justícia i Pau Sant Just a l’Ajuntament: denúncia de la situació insostenible als camps i demanda d’impuls polític local. Incompliment d’Espanya: compromís d’acollir 30.000 i només 1.300–1.400 efectivament acollits; es demanen queixes institucionals (Síndic, Defensor del Poble, Govern espanyol). Open Arms: agraïment per la tasca de salvament malgrat impediments i requisits. Reflexió de fons: guerres alimentades pel comerç d’armes de les grans potències com a causa de l’èxode. Festa de la Pau: drets dels infants Edició centrada en els drets dels infants (11–13 de maig): teatre "Amic meu" basat en contes escrits per infants de camps de refugiats de Grècia. Canvi d’emplaçament per pluja però continuïtat de les activitats als equipaments municipals, amb el cau i l’esplai ben implicats. Reconeguda la tasca de presentació de Roger Cònsul. Punts destacats Mesures concretes proposades: ampliar pesca a Gaza; pressió diplomàtica per Rohingya; queixa institucional per l’acollida de refugiats. Connexió local-global: del plenari municipal a la crisi mediterrània i asiàtica. Protagonistes positius: Oriol Mitjà i Open Arms com a referents d’acció i esperança.

  • 30'

    Veus Parròquia del 23/5/2018 — Els llams de la maleïda: Aneto 1916, seguretat a la muntanya, canvi climàtic i l’herència de mossèn Jaume Oliveres

    Introducció Programa “Paraula viscuda” a Ràdio d’Esbert, amb Montserrat Giró, Lina i el convidat Pere Aceiton, que comparteix la lectura que l’ha marcat: el llibre “Els llams de la maleïda”. El llibre i l’autor Títol: “Els llams de la maleïda” Autor: mossèn Jaume Oliveres, pioner de l’excursionisme català Temes centrals: tragèdia a l’Aneto (1916), seguretat en alta muntanya, respecte i humilitat davant la natura Estil: llenguatge poètic i precís, amb descripcions vívides del paisatge i de la tempesta La tragèdia de l’Aneto (1916) Context i ascensió • Inauguració del refugi de la Renclusa; dos alpinistes alemanys animen Oliveres a pujar a l’Aneto, amb el guia Josep Salló. • Ruta: portillons → glacera (antigament amb esquerdes latents) → pas de Mahoma → cim; matí esplèndid i parada per esmorzar. Canvi sobtat i drama • S’acosta un núvol; comencen senyals elèctrics: sorolls metàl·lics a les roques (com alta tensió). • Irrompen llamps i trons; el grup inicia la retirada pel pas de Mahoma; es separen i dos integrants queden enrere. • Oliveres torna enrere en un acte d’heroisme i troba un panorama tràgic; ajuda a retornar el supervivent al refugi. “La muntanya no traïciona, ets tu que no has sabut escoltar.” Aprenentatges clau i seguretat Escoltar la natura: interpretar senyals premonitoris (electricitat a l’ambient, remor a les pedres, canvis de vent i núvols). Prudència i renúncia: saber retirar-se no és covardia; la muntanya hi serà demà. Humilitat: som una part molt petita de la natura; cal respecte i mesura. Canvi climàtic i imprudències Retrocesos brutals de les glaceres (exemple: Aneto) per l’impacte humà. Imprudències freqüents: anar a alta muntanya com si fos “la Rambla”, sense equipament ni preparació (ex.: Pedraforca). Estil literari i bellesa del relat Oliveres combina crònica i poesia, amb imatges poderoses del cel, el vent, la calamarsa i les roques en tempesta. El llenguatge reforça el contrast entre la bellesa alpina i la violència sobtada del temps. L’herència excursionista: Travessa Montseny–Montserrat Oliveres llança el repte: fer Montseny→Montserrat en < 24 h. Des de 1972, centres excursionistes l’organitzen; avui molts la completen en ~17 h amb bon equip i preparació. Valors humans destacats • Perseverança i fortalesa (física i moral) de l’autor. • Amistat i lleialtat amb el guia Josep Salló i la seva família; el dol posterior. • Resiliència: Oliveres marxa a Veneçuela en missions i supera, amb el temps, la culpa i el trauma. Consells pràctics (alta muntanya) Preparació física, mental i tècnica; formació en centres excursionistes. Equip imprescindible: calçat tècnic, capes d’abric, impermeable, guants, gorra, menjar i aigua, frontal, botiquí, mapa/GPX, aïllament tèrmic. Evitar anar amb bambes, camiseta i pantaló curt a l’alta muntanya. Vigilar la meteo i els senyals d’electricitat atmosfèrica; si cal, renunciar i tornar. Cloenda Invitació a llegir el llibre per la seva aportació pedagògica en seguretat. Avís litúrgic: lectura de l’Evangeli de Sant Mateu diumenge (després de Pentecosta). Anunci final d’activitats i festa (percussió, ioga, cuina...).