Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

241-252 de 481
  • 30'

    Veus Parròquia del 20/6/2018 — Jesús històric, jueu i revolucionari: fonts, evangelis, Sant Pau, diàleg interreligiós i missatge social

    Context i convidats • Programa de la parròquia “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, conduït per l’Alina i la Montserrat Giró (Montse), amb el convidat Antoni Fumador i García (enginyer industrial, emprenedor i activista cívic/cultural). Per què parlar de Jesús? Enfocament i diàleg interreligiós • L’Antoni tria Jesús perquè, des d’un punt de vista estrictament històric (no només de fe), és «la figura més important d’Occident, i potser del món». • Defensa una lectura comparada de religions: ha llegit el Corà i destaca la compassió a l’islam. Condemna els fanatismes presents en totes les religions. • Objectiu: una ètica de vida (honestedat, moral, recerca del bé) que condueixi a trobar el Creador. Historicitat i fonts sobre Jesús Ha existit Jesús? • Plantejament central: és més fàcil creure que Jesús va existir que imaginar una fabulació tan extensa sense base. • Limitacions: no hi ha restes arqueològiques directes; les fonts són indirectes (segones o terceres mans). Flavi Josep (Flavio Josefo) • Cita clau d’un autor jueu del segle I (Antiguitats, anys 90): parla d’un tal Jesús, dit el Crist, executat per Pilat. Prova extrabíblica propera als fets. Els evangelis: datació i autoria • Evangelis canònics redactats aproximadament entre l’any 70 i 110-120 dC. • Autoria col·lectiva/tradicional: redactors de les escoles de Marc, Mateu i Lluc; Joan és posterior. • Divergències de detalls (noms/nombre d’apòstols) i forta simbologia (per ex. els “dotze” com a eco de les 12 tribus d’Israel). Jesús, jueu al 100% i la separació inicial Identitat jueva de Jesús • Enfatitza que Jesús és plenament jueu (circumcidat, observant de la Llei); apunt iconogràfic: en representacions antigues de la crucifixió apareix nu (l’escarn romà), i més tard se’l cobreix. Primeres comunitats i el conflicte amb Sant Pau • Tres línies posteriors a la mort de Jesús; a Jerusalem (Jaume i Pere) exigien als gentils fer-se jueus (circumcisió) per seguir Jesús. • Pau s’hi enfronta i obre la porta als gentils sense imposar la circumcisió; la destrucció de Jerusalem (70 dC) desarticula el cristianisme jueu local i afavoreix l’expansió paulina. • A la diàspora, sinagogues i registres civils controlaven qui assistia als ritus; els jueus tenien exempcions (pagament d’impostos en comptes de servei militar), contextualitzant la convivència amb Roma. Bíblia vs Evangelis i nucli del missatge • Distingir Bíblia (Antic Testament) i Evangelis (Nou Testament). L’Església tendeix a fer proselitisme, però cal no barrejar. • Jesús respecta la Llei, però la re-centra en l’amor: «oblideu-vos del legalisme i estimeu els altres com a vosaltres mateixos». Teologia de la fe segons Sant Pau • Pau formula la fe com a «circumcisió espiritual» que salva per la creu de Crist (sense imposar rituals jueus als gentils). • Estratègia d’expansió: facilitar l’entrada de nous creients sense barreres d’accés — clau per a la universalització del cristianisme. Missatge social i ètic de Jesús Revolució no violenta • Jesús és un revolucionari social: igualtat de rics i pobres, defensa de les dones i dels febles. • No violència com a via: interpel·lació ètica que desarma l’agressor («si tinc raó, per què em pegues?») i frena el càstig («Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra»). • Paràboles d’enorme força moral: camí per trobar la seva persona a través de les obres i l’exemple. Caràcter i episodis clau • Autoritat amb saviesa, sense imposició: expulsió dels mercaders del temple com a gest profètic d’“higiene moral”. • Bodes de Canà: «Dona, encara no ha arribat la meva hora»; Maria força el “kairos” i fa actuar Jesús — paper decisiu de la dona en l’inici del signe. • Recordatori històric de corrents com els gnòstics (coneixement) i distinció d’“agnòstic” (que l’Antoni rebutja per a ell mateix). Lectura de l’Evangeli (Marc 4, 35-41): Jesús calma la tempesta • Context: travessia al llac; tempesta sobtada; Jesús dorm a popa. • Gest clau: Jesús renya el vent i el mar — «Calla i estigues quieta» — i s’imposa la bonança. • Pregunta que ressona: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» • Missatge pastoral final: No tingueu por. La fe com a confiança que porta pau interior i suport mutu. Idees clau • Historicitat: fonts indirectes però sòlides (Flavi Josep, tradicions primerenques). • Jesús jueu: el cristianisme neix dins el judaisme; la separació és progressiva. • Pau i la universalització: fe per damunt de ritus d’entrada; expansió al món gentil. • Ètica de Jesús: amor al proïsme, dignitat de la dona, opció pels febles, pacifisme actiu. • Diàleg interreligiós: respecte a l’islam i denúncia del fanatisme a tot arreu. «Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.» «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» «No tingueu por.»

  • 30'

    Veus Parròquia del 13/6/2018 — Paràboles del Regne, litúrgia del diumenge, Càritas i Corpus, vacances amb sentit, Sant Antoni de Pàdua i tuits del Papa

    Introducció Programa Veus de la parròquia (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM), emès el 13 de juny (festivitat de Sant Antoni de Pàdua), conduït per Joan Algarra i Pere Oliver, amb Carles Hernández Rius a la part tècnica. Episodi amb eix en: paràboles del Regne i temps litúrgic, compromís social de Càritas, vida comunitària i vacances amb sentit, oració i política, semblança de Sant Antoni, i tuits del Papa Francesc. Lectura i comentari de l’Evangeli (Mc 4,26–34) Idees clau • Paràbola de la llavor que creix i del gra de mostassa: el Regne de Déu creix de manera humil, silenciosa i persistent. • Aplicacions: donar temps al temps, humilitat i paciència; el bé arrela i madura sense soroll; la pregària i la confiança en l’amor de Déu sostenen el creixement interior. • Paradoxa cristiana: pugem quan baixem en petitesa i humilitat; reconèixer la ignorància obre a l’aprenentatge. "Les bones persones creixen com els arbres, ben arrelades a les virtuts, amb els braços oberts al vent de la fraternitat." Notícies d’Església: el diumenge, la litúrgia i la missa • Origen de “diumenge”: del llatí Die Dominico (dia del Senyor). Constantí el decreta dia de repòs (321); a l’Estat espanyol s’oficialitza com a festiu (1904). • Temps de durant l’any: períodes entre Nadal–Cendra i després de Pentecosta fins a la fi de l’any litúrgic. • La litúrgia (d’arrel romana) té en la missa el seu centre: posada en escena del misteri de la salvació (passió i resurrecció de Jesucrist). A l’Església catòlica, l’Eucaristia és presència real; en algunes esglésies de la Reforma, la comunió té caràcter simbòlic. • Què és una paràbola: del llatí “comparació”; recurs moral i pedagògic present a Plató (caverna) i a l’Escriptura (bon samarità, fill pròdig). Càritas i la diada del Corpus Missatge central • Crida a una solidaritat sostinguda més enllà d’un sol dia: les necessitats s’estenen durant tot l’any. • Situació social: atur o sous baixos, dificultats d’habitatge i pobresa energètica; famílies amb infants sense el necessari per alimentar-se. • Metodologia Càritas: no “solucions regalades”, sinó camins compartits perquè les persones assoleixin allò a què tenen dret; coordinació amb Serveis Socials municipals. • Responsabilitat comunitària: revisar si la generositat aportada correspon a les possibilitats de cadascú; agraïment al voluntariat del rebost de Sant Just i als projectes diocesans. "Estimeu-vos com jo us he estimat" (manament de Jesús, fonament de l’acció social cristiana). Final de curs i vacances amb sentit • Evitar el consumisme: les vacances com a oportunitat de creixement personal, cultural i espiritual. • Propostes: lectura i aprofundiment en la fe, natura, projectes humanitaris, vida de grup, pregària personal i en família. "No hi ha vacances en la fe: el temps lliure és oportú per aprofundir, agrair i cuidar la creació i les persones." Fe i Actualitat, agenda i avisos • Lectures recomanades: bisbe Agustí (oració i política: pregar amb els salms per regenerar la vida pública) i Francesc Torralba (raons de creure i camins de plenitud). • Agenda diocesana: trobada de delegats (21 de juny); celebració dels 800 anys de l’obra mercedària (culmina amb eucaristia solemne el 24 de setembre). • Recursos: web del Bisbat de Sant Feliu (bisbatsanfeliu.cat) i arxiu de programes a radiodesvern.com. • Avisos parroquials: concert de l’escola Malgama Jovni Singers a l’església; no hi haurà missa de vespre el divendres ni el dissabte indicats. Sant Antoni de Pàdua: semblança i tradicions • Bio essencial: nascut a Lisboa (1195), agustí i després franciscà; gran predicador i mestre de teologia; coneix Francesc d’Assís; mor a Pàdua (1231); canonització el 1232. • Devoció popular: festes de nuvis (Sant Antoni de la Florida, Madrid), auques i aleluies; invocat per la vida de parella i trobada d’espòs. Tuits del Papa Francesc • Santetat quotidiana: pobresa de cor, mansuetud, misericòrdia i fam i set de justícia. "No hi ha santedat sense pregària" • Dignitat dels infants i denúncia de la cultura d’usar i llençar; l’Església es manté jove per la vitalitat de l’Evangeli. Tancament • Recordatori d’horaris de reemissió i escolta en línia; comiat als oients.

  • Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges

    Resum general Converses a “Veus de la parròquia” amb Rosaura de Jesús (germaneta de Jesús), que repassa la seva vocació, el treball als marges, el vincle amb el món penitenciari i l’actualitat de l’espiritualitat de Carles de Foucault —amb arrels en el desert i el diàleg amb l’islam—, així com llocs emblemàtics de la fraternitat i crides actuals. Vocació i formació • Crida no planificada: Rosaura no volia ser monja, però en conèixer les germanetes i l’espiritualitat del germà Carles, hi va trobar allò que cercava. • Itinerari formatiu: Treball al camp a Extremadura, postulantat en un barri marginal del País Basc, i noviciat a Touggourt (Algèria), on s’arrela el carisma en context islàmic. • Opció de retorn: Discerniment per tornar a Espanya per la seva sensibilitat cap a l’emarginació i les presons. Treball als marges i presons • Presència en barris populars i feines amb condicions difícils. Contacte directe amb pobresa i emergència social. • Inquietud penitenciària de joventut: crisi davant el manament d’“estimar els enemics” en context universitari; això la porta a un compromís permanent amb persones preses. • Itinerari carcerari ampli: coneixement de presons del País Basc, Andalusia, Madrid, Ocaña (Toledo), Alacant, Melilla…; a Catalunya, coneix la Model i Brians. • Pregària a les portes: quan no pot entrar, practica una comunió interior amb qui és dins. “Metge” d’una altra manera • Tot i no exercir oficialment la medicina, Rosaura viu la vocació de curar a través de l’acompanyament i l’accés a recursos (per ex., portar persones al psiquiatre que no hi anirien soles). “És que tot el que tu toques, el cures.” • Evita etiquetes que posin barreres; busca la igualtat i la proximitat. Experiència a Suïssa com a detinguda • El 1992, a una presó de dones a prop de Berna (Suïssa), la fraternitat té un pacte que permet viure com a detingudes (no com a voluntàries) per compartir la condició. Rosaura hi passa tres mesos, d’on en surt un diari valuós. Foucault i la germaneta Magdalena: trets comuns • Amor per l’islam, esperit aventurer, i un absolut de Déu que empeny a la radicalitat evangèlica. La germaneta Magdalena, fundadora, encarna i desplega el carisma intuït per Carles de Foucault. Govern i naixement de la fraternitat a Ceuta • Com a responsable regional (Espanya-Portugal), Rosaura acompanya un procés de reagrupament i reconciliació entre països. • A petició del bisbe de Càdiz (i Ceuta), s’obre una fraternitat a Ceuta, impuls europeu malgrat la manca de vocacions; el projecte es consolida després d’avaluació. Arrels a l’islam i estil d’evangelització • El carisma neix a Algèria i s’obre al món. L’evangelització es fa per presència, amistat i bondat, no per proselitisme. • Clau fou aprendre el respecte i no voler convertir, sinó fer visible l’Evangeli a través de la vida —l’apostolat de l’amistat. “Que quan la gent us vegi viure, us pregunti per què ho feu.” Llocs emblemàtics de la fraternitat • Le Tubet (El Tubet/Tibé, prop d’Ais de Provença): casa gran de formació i acollida; lloc de pas de moltes germanes i famílies. • Tre Fontane (Roma): casa general nascuda humilment en barracons cedits pels trapencs, en el recinte on la tradició situa la decapitació de sant Pau. • El Goléa (Sàhara algerià): oasis on hi ha la tomba de Carles de Foucault; comunitats actuals (per ex., germanes de Madagascar) en cuiden la memòria perquè no es perdi en la sorra del desert. Joventut i crida avui • Els joves queden impactats per la senzillesa i proximitat del carisma, però fa por el compromís estable en una vida amb poca estructura i seguretat. • També hi ha camins laicals inspirats en el carisma. Rosaura veu que encara som en etapa fundacional: poques vocacions, però reals; la descoberta de Déu no és cosa de minories, el vot religiós potser sí. Cloenda: oració d’abandó • Es resa la coneguda oració d’abandó, inspirada en una meditació de Carles de Foucault i composta per un germà de la branca masculina. “Pare, m’abandono a tu… fes de mi el que tu vulguis… poso la meva vida a les teves mans…”

  • Veus Parròquia del 30/5/2018 — Gaza i Rohingya, Refugiats i Festa de la Pau: Premis Català de l’Any i crida a l’acció des de Sant Just

    Resum general Programa de Justícia i Pau amb un recorregut per diversos focus de vulneració de drets humans i respostes ciutadanes. Les idees clau: Gaza: context del bloqueig i proposta concreta d’alleujament mitjançant l’ampliació de la zona de pesca fins a 30 milles segons el dret internacional. Premis Català de l’Any: reconeixement a Josep Maria Pou i, especialment, a Oriol Mitjà, metge que ha impulsat un tractament eficaç contra el pian a Papua Nova Guinea. Rohingya: denúncia de l’expulsió i persecució a Myanmar i l’alt risc d’inundacions als campaments de Bangladesh per l’arribada del monsó. Crida a l’acció: invitació a enviar cartes a ambaixades i consolats (Myanmar i Israel) per demanar mesures humanitàries i de respecte als drets. Refugiats: comunicat de Justícia i Pau Sant Just al consistori, denúncia de l’incompliment espanyol en l’acollida pactada a la UE i agraïment a Open Arms. Festa de la Pau: crònica local dedicada als drets dels infants, malgrat incidències meteorològiques. "És molt trist que hi hagi aquests esclats de violència que... fan que el futur es compliqui d’una manera terrible." Temes principals Conflicte a Gaza: dades, bloqueig i proposta Gaza: alta densitat (1,8 M en 365 km²), control aeri, marítim i de serveis per part d’Israel. Impacte recent: 60 morts i prop de 2.000 ferits palestins esmentats. Proposta clau: ampliar la franja de pesca de 8 a 30 milles conforme al dret internacional marítim per millorar l’alimentació i l’economia local. Premis Català de l’Any: el cas d’Oriol Mitjà Guardonats: Josep Maria Pou i Oriol Mitjà (2017). Mitjà: especialista en malalties infeccioses; lidera, des de 2010 a Papua Nova Guinea, un tractament eficaç contra el pian (azitromicina) i una tasca de camp sostinguda. Reconeixements: Fundació Maurer (2012), Fundació Princesa de Girona (Recerca), i documental "On acaben els camins" (Canal 33). Crisi dels Rohingya i risc de monsó Persecució i expulsió de la minoria Rohingya (musulmana) de Myanmar cap a Bangladesh. Campaments superpoblats a la plana costanera del Golf de Bengala i vulnerables a inundacions per l’arribada del monsó. ONU i premis Nobel (incloent Desmond Tutu) insten Aung San Suu Kyi i el govern de Myanmar a actuar. Crida a l’acció i pressió ciutadana Enviar cartes a l’ambaixada/consulat de Myanmar demanant protecció efectiva per als Rohingya. Enviar cartes al consolat d’Israel per ampliar la zona de pesca de Gaza a 30 milles. Refugiats: responsabilitats i suport Comunicació formal de Justícia i Pau Sant Just a l’Ajuntament: denúncia de la situació insostenible als camps i demanda d’impuls polític local. Incompliment d’Espanya: compromís d’acollir 30.000 i només 1.300–1.400 efectivament acollits; es demanen queixes institucionals (Síndic, Defensor del Poble, Govern espanyol). Open Arms: agraïment per la tasca de salvament malgrat impediments i requisits. Reflexió de fons: guerres alimentades pel comerç d’armes de les grans potències com a causa de l’èxode. Festa de la Pau: drets dels infants Edició centrada en els drets dels infants (11–13 de maig): teatre "Amic meu" basat en contes escrits per infants de camps de refugiats de Grècia. Canvi d’emplaçament per pluja però continuïtat de les activitats als equipaments municipals, amb el cau i l’esplai ben implicats. Reconeguda la tasca de presentació de Roger Cònsul. Punts destacats Mesures concretes proposades: ampliar pesca a Gaza; pressió diplomàtica per Rohingya; queixa institucional per l’acollida de refugiats. Connexió local-global: del plenari municipal a la crisi mediterrània i asiàtica. Protagonistes positius: Oriol Mitjà i Open Arms com a referents d’acció i esperança.

  • 30'

    Veus Parròquia del 23/5/2018 — Els llams de la maleïda: Aneto 1916, seguretat a la muntanya, canvi climàtic i l’herència de mossèn Jaume Oliveres

    Introducció Programa “Paraula viscuda” a Ràdio d’Esbert, amb Montserrat Giró, Lina i el convidat Pere Aceiton, que comparteix la lectura que l’ha marcat: el llibre “Els llams de la maleïda”. El llibre i l’autor Títol: “Els llams de la maleïda” Autor: mossèn Jaume Oliveres, pioner de l’excursionisme català Temes centrals: tragèdia a l’Aneto (1916), seguretat en alta muntanya, respecte i humilitat davant la natura Estil: llenguatge poètic i precís, amb descripcions vívides del paisatge i de la tempesta La tragèdia de l’Aneto (1916) Context i ascensió • Inauguració del refugi de la Renclusa; dos alpinistes alemanys animen Oliveres a pujar a l’Aneto, amb el guia Josep Salló. • Ruta: portillons → glacera (antigament amb esquerdes latents) → pas de Mahoma → cim; matí esplèndid i parada per esmorzar. Canvi sobtat i drama • S’acosta un núvol; comencen senyals elèctrics: sorolls metàl·lics a les roques (com alta tensió). • Irrompen llamps i trons; el grup inicia la retirada pel pas de Mahoma; es separen i dos integrants queden enrere. • Oliveres torna enrere en un acte d’heroisme i troba un panorama tràgic; ajuda a retornar el supervivent al refugi. “La muntanya no traïciona, ets tu que no has sabut escoltar.” Aprenentatges clau i seguretat Escoltar la natura: interpretar senyals premonitoris (electricitat a l’ambient, remor a les pedres, canvis de vent i núvols). Prudència i renúncia: saber retirar-se no és covardia; la muntanya hi serà demà. Humilitat: som una part molt petita de la natura; cal respecte i mesura. Canvi climàtic i imprudències Retrocesos brutals de les glaceres (exemple: Aneto) per l’impacte humà. Imprudències freqüents: anar a alta muntanya com si fos “la Rambla”, sense equipament ni preparació (ex.: Pedraforca). Estil literari i bellesa del relat Oliveres combina crònica i poesia, amb imatges poderoses del cel, el vent, la calamarsa i les roques en tempesta. El llenguatge reforça el contrast entre la bellesa alpina i la violència sobtada del temps. L’herència excursionista: Travessa Montseny–Montserrat Oliveres llança el repte: fer Montseny→Montserrat en < 24 h. Des de 1972, centres excursionistes l’organitzen; avui molts la completen en ~17 h amb bon equip i preparació. Valors humans destacats • Perseverança i fortalesa (física i moral) de l’autor. • Amistat i lleialtat amb el guia Josep Salló i la seva família; el dol posterior. • Resiliència: Oliveres marxa a Veneçuela en missions i supera, amb el temps, la culpa i el trauma. Consells pràctics (alta muntanya) Preparació física, mental i tècnica; formació en centres excursionistes. Equip imprescindible: calçat tècnic, capes d’abric, impermeable, guants, gorra, menjar i aigua, frontal, botiquí, mapa/GPX, aïllament tèrmic. Evitar anar amb bambes, camiseta i pantaló curt a l’alta muntanya. Vigilar la meteo i els senyals d’electricitat atmosfèrica; si cal, renunciar i tornar. Cloenda Invitació a llegir el llibre per la seva aportació pedagògica en seguretat. Avís litúrgic: lectura de l’Evangeli de Sant Mateu diumenge (després de Pentecosta). Anunci final d’activitats i festa (percussió, ioga, cuina...).

  • Veus Parròquia del 16/5/2018 — Veus de la Parròquia: Pentecosta i Esperit Sant — Evangeli de Joan, Pasqua del Malalt, missió de les parròquies, veritat als mitjans, persecució cristiana i santuari del Sant Crist de Piera

    Resum general del programa Programa centrat en la Solemnitat de la Pentecosta i l’acció de l’Esperit Sant en la vida cristiana, amb lectura de l’Evangeli segons sant Joan (20,19-31), reflexions pastorals de mossèn Joaquim Rius sobre la Pasqua del Malalt i la Pasqua Granada, i un bloc de Fe i actualitat amb paraules del papa Francesc sobre la missió de les parròquies, la responsabilitat dels laics i la veritat als mitjans en temps de fake news. També s’informa sobre la proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera i s’ofereix una agenda diocesana. • Tema central: Pentecosta com a do permanent de l’Esperit Sant que renova la vida i la comunitat. • Focus pastoral: acompanyament espiritual dels malalts i valor dels sagraments. • Actualitat eclesial: parròquies integradores, compromís laïcal, veritat als mitjans, i persecució de cristians al món. • Patrimoni i devoció: Proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera. • Agenda: cinefòrum pastoral, reconeixements acadèmics, campanya solidària “Ajuda’ls a créixer” (Fundació Pere Tarrés), curs de literatura i celebracions litúrgiques. Evangeli i catequesi Lectura de l’Evangeli (Jn 20,19-31) "Pau a vosaltres"; "Rebeu l’Esperit Sant"; "Feliços els que creuran sense haver vist" • Jesús ressuscitat es fa present, comunica la pau i dóna l’Esperit als deixebles. • Episodi de Tomàs: del dubte a la confessió de fe — "Senyor meu i Déu meu". Comentari i clau de Pentecosta • Ningú pot proclamar Jesús com a Senyor sense l’Esperit Sant. • L’Esperit és “aigua viva” que renaix i sosté una humanitat nova en la comunió i l’amor. • Record d’Ac 2: vent impetuós i llengües de foc — signe d’una Església en sortida i plural. Notícies d’Església Què és la Pentecosta • Origen jueu: Festa de les Setmanes (Collita), al cap de 50 dies de Pasqua; commemoració de la Llei al Sinaí. • En el cristianisme: do de l’Esperit Sant, plenament vigent en catòlics, jueus i diverses esglésies protestants (especialment la pentecostal). Pasqua del Malalt: crida a l’acompanyament espiritual "És en vida i conscient quan ho necessitava més" • Crida de mossèn Joaquim Rius a garantir als malalts que ho desitgin la cura espiritual i els sagraments. • Necessitat de notificar la parròquia i vèncer pors familiars: el sacerdot no és per espantar, sinó per confortar amb la pregària i el sagrament dels malalts. • Objectiu: atendre la dimensió espiritual inherent a tota persona i dignificar el procés de la malaltia. Conscients de l’Esperit Sant: Pasqua Granada • Unitats del misteri pasqual: Resurrecció i Pentecosta comparteixen l’obra de Jesús i el do de l’Esperit. • L’Esperit guia a la veritat plena i fa lliures; fa viva en nosaltres la presència de Jesús i la comunió eclesial. • Vida cristiana: deixar-nos guiar per l’Esperit per transformar el món i vèncer l’“esperit de mort”. Fe i actualitat Parròquies i laïcat, segons el papa Francesc • Parròquies integradores d’edats i cultures; acollida als immigrants i enfortiment de la comunitat. • Paper clau dels laics en parròquia, diòcesi i en la família, empresa, cultura i art. • Ús missional de mitjans i xarxes; aprofitar espais culturals i lúdics per evangelitzar i acompanyar. • Diàleg obert amb agnòstics, ateus i altres religions, cercant pau i enteniment. Comunicacions socials: veritat vs. fake news "Construir la pau dient sempre la veritat" • Denúncia de fake news, eufemismes i postveritats; vigència del vuitè manament. • Fer servir els mitjans per diàleg sincer, donar veu als sense veu i promoure solidaritat. Persecució de cristians i esperança • Record dels atemptats a esglésies d’Indonèsia (2018) i pregària pels perseguits per la fe. "No tingueu por... en el vostre treball no esteu pas sols" • La Pasqua obre a la vida eterna; el martiri és una realitat present. Sants del dia • Sant Honorat (patró dels forners), Sant Isidre Llaurador (patró de la pagesia), Sant Pasqual Baylon (franciscà, patró d’associacions i congregacions). Patrimoni i devoció Proclamació del Santuari del Sant Crist de Piera • L’antic temple romànic (s. XII) és proclamat Santuari en la diada del Sant Crist de Piera. • Celebració presidida pel bisbe Agustí Cortés i concelebrada per diversos sacerdots. • Objectiu: ser “llar” que expressi la tendresa de Crist crucificat i promoure la devoció i el patrimoni viu de la comunitat. Agenda i convocatòries • Cinefòrum Pastoral de la Salut: projecció de “Coses que importen”. • Reconeixement “En Manuel Munier 2018” a la Comunitat de Sant Egidi i conferència del Dr. Albert Llorca. • Campanya solidària Fundació Pere Tarrés: “Ajuda’ls a créixer — Cap infant sense colònies”. • Curs “Literatura i Cristianisme”: sessió sobre José Jiménez Lozano. • Festa de Santa Rafaela Maria: celebració de l’Eucaristia. Cloenda • Agradiments als oients i recordatori de la reemissió del programa. "Fins aleshores, molt bona nit a tothom — o bon dia si ens escolteu el dissabte"

  • Veus Parròquia del 9/5/2018 — Bona nit en bucle: 30 minuts de salutació repetida (sense altres temes)

    Resum general Contingut extremadament minimalista: l’episodi consisteix únicament en la frase “Bona nit” repetida aproximadament cada 30 segons durant prop de 30 minuts. Què s’escolta • Una sola línia: “Bona nit”, sense variacions, comentaris addicionals ni canvis de tema. • Durada aproximada: 1.800 segons (~30 minuts), amb aparicions regulars als segons 0, 30, 60, …, 1799. • No s’identifiquen presentacions, entrevistes, notícies, anàlisi o tancaments amb contingut nou. "Bona nit" Temes principals • Salutació repetida: única idea present a tot l’episodi, sense desenvolupament temàtic. Moments clau i estructura • 0s–1.799s — Bucle de “Bona nit”: repetició de la mateixa frase en intervals d’uns 30 segons; no comencen nous temes. Nota Si esperaves un episodi amb diversos temes, la transcripció facilitada només conté la salutació repetida. Comparteix una transcripció més completa si cal un resum temàtic detallat.

  • Veus Parròquia del 2/5/2018 — Finances ètiques vs banca tradicional; “Campeones” i inclusió; pensions i Corredor Mediterrani; impost digital i concert solidari a Sant Just

    Benvinguda i tertúlia • Presentació del programa i salutacions entre els participants. • Conversa distesa sobre el pont del 1r de Maig i plans personals. Cinema i inclusió: “Campeones” Punt clau: La pel·lícula “Campeones” és destacada com a recomanació familiar i com a exemple d’inclusió social i de valors. • La sala va acabar amb aplaudiments, fet poc habitual, evidenciant l’impacte emocional. • Es connecta el film amb experiències locals (voluntariat als Special Olympics a Sant Just). • Missatge principal: competir per passar-ho bé més que per guanyar o perdre; un valor extrapolable a la vida real. "Les finances han de ser orientades al bé comú i a la justícia social" (recordant la línia ètica que també inspira la recomanació cultural). Debat: finances ètiques i banca tradicional Punt clau: Taula rodona sobre l’ètica financera amb entitats i acadèmia, i la compatibilitat (i tensions) entre sistema financer i justícia. Participants del debat esmentats • Carme Anzótegui (ESADE), Àngel Pes (CaixaBank), Jordi Ibáñez (Fundació Fiare), Dolors Uller (Justícia i Pau), moderació de Josep Miralles (Cristianisme i Justícia). Idees principals • L’ètica vs la pràctica financera: com alinear el sistema financer amb el bé comú. • Crítica a pràctiques com preferents, hipoteques mal concedides o inversions en armament. • CaixaBank apareix a llistes de banca amb inversions en armament; es reconeixen iniciatives socials de la Fundació, però es demana coherència de conjunt. • Valor de la banca ètica (Triodos, Fiare) i el seu efecte multiplicador en benestar, amb exemples com el finançament del film “Campeones”. • Projectes alineats amb bé públic: protecció de l’aigua com a bé comú, horts socials, reactivació de masies per a ocupació local. "Com fem que les inversions siguin ètiques i generin bé comú?" — cal influir la banca tradicional amb bones pràctiques, no fer-la desaparèixer. Salaris i pensions: hipòtesi d’augment i el Corredor Mediterrani Punt clau: Proposta local de treball per a un augment lineal del 15% de salaris i pensions en tres anys, vinculant-ho a la posada en marxa del Corredor Mediterrani. Elements de la proposta • Escenari: +5% anual durant tres anys per a tota la població. • Finançament i impuls: accelerar el Corredor Mediterrani per provocar efecte tractor econòmic (en clau quasi keynesiana d’injecció i multiplicació de demanda i producció). • Avaluació d’impactes: - Sobre l’Administració (ingressos addicionals estimats: fins a 50.000 M€/any en conjunt), - Sobre empreses (especialment PIME) i la seva capacitat per absorbir l’increment de costos laborals i de seguretat social, - Sobre actors clau (IBEX 35, partits polítics, col·legis professionals) i riscos (històrics vs pràctics) del Corredor. • Condició d’èxit: coordinar tots els actors polítics i socials per lligar el pla. "En èpoques de crisi, cal injectar diners per activar consum i producció" — referència a Keynes com a marc conceptual. Impost digital i pensions: Amazon, Apple, Google Punt clau: Discussió sobre un nou impost digital a grans tecnològiques per ajudar a finançar pensions, i crítica a la lectura de la Comissió Europea sobre el nivell de vida dels pensionistes. • La CE assenyala que els pensionistes a Espanya han mantingut nivell de vida durant la crisi; al programa es rebutja aquesta afirmació com desconnectada de la realitat (llars sostingudes amb pensions, precarietat, pèrdua de poder adquisitiu). • L’impost digital podria recaptar uns 5.000 M€ anuals a Europa (Espanya, aprox. 500 M€). Cal veure reacció d’empreses i implementació efectiva. • Es denuncia la insuficiència d’augment mínim de pensions (0,25%) i els seus efectes fiscals (canvi de llindars d’IRPF per a alguns pensionistes). Concert solidari (2a ed.) a Sant Just: suport al Rebost de Càritas Punt clau: Gran resposta ciutadana en el concert solidari impulsat per Justícia i Pau i Tallers de Música; 150 kg d’aliments per al Rebost de Càritas. • 2017 (1a ed.): recaptats +400 € per a Open Arms. • 2018 (2a ed.): enfoc local — aportació d’aliments (oli, llegums, arròs…) en lloc d’entrada econòmica; assistència de 60–70 persones. • Agraïment a Tallers de Música i a Oleguer Masjuan com a motors de l’activitat. • Es subratlla la realitat de desigualtats dins d’un municipi percebut com de renda alta: sentit de fer que l’ajuda es quedi al poble. Agenda i cloenda • Anunci de la Setmana Solidària i Festa de la Pau (9, 11 i 12 de maig): drets i infants. • Presentació teatral del llibre Amic meu (testimonis infantils sobre refugi i desplaçament) al Casal de Joves, amb piscolabis obert. • Entitats implicades: Justícia i Pau, Sant Jusolidari, Amics de la plaça de la Pau, el Cau i l’Esplai.

  • Veus Parròquia del 25/4/2018 — Àngels i esperança en la vida quotidiana: experiències, senyals, pregària que escolta i l’Evangeli del cep i els sarments

    Resum general Aquest episodi gira al voltant dels àngels com a missatgers i acompanyants espirituals en la vida diària. A partir de la vivència i la sensibilitat d’Olívia Comini Bautista, el programa explora com els àngels poden guiar, consolar i donar esperança, i com la pregària no és només demanar, sinó sobretot escoltar i agriar. Es comparteixen experiències personals (una trobada inesperada al metro, un accident d’infantesa amb una percepció de llum i calma) que il·lustren senyals i moments d’acompanyament. Alhora, s’aborda la transmissió de la dimensió espiritual a les noves generacions, la soledat en temps digitals, i la idea que cadascú pot ser també àngel per a algú. El tancament inclou l’Evangeli segons sant Joan (el cep i els sarments), que reforça la imatge d’estar units a la font de la vida per donar fruit. «Els àngels ens aporten alegria, pau i confiança, però sobretot l’esperança que mai caminarem sols.» «Només hem de demanar-los que ens ajudin i ens acompanyin… la connexió és per sempre.» Temes principals 1) Què és un àngel i com actua • Un àngel significa «enviat» o «missatger»; com a germans majors, ens ajuden a conèixer la voluntat de Déu i a recórrer el camí de vida. • Són esperits incorpòreus amb intel·lecte i lliure voluntat; custodien la vida humana des de la infància fins a la mort (àngel de la guarda). • Es fan presents en les petites coses: somriures, ajudes, paraules oportunes, i també a través de persones-àngel que apareixen quan més cal. 2) Relació personal, pregària i escolta • Perquè ajudin, cal demanar-ho; respecten la nostra llibertat. • La pregària no és només demanar: és escoltar i agrair. Així s’afina la sensibilitat per percebre senyals i orientació. • La confiança és clau: si un pla no surt, pot ser que no era el camí; sovint s’obre una alternativa millor. 3) Experiències i senyals • Anècdota del metro: un desconegut regala un CD de música celta amb un missatge de consol sobre l’àvia recentment traspassada —un senyal que porta pau. • Accident d’infantesa: experiència de llum i serenitat amb un missatge de «encara no és l’hora», que reforça la idea de guia i de sentit. • Les «casualitats» són percebudes com a indicacions: portes que es tanquen obren d’altres més adients. 4) Transmissió de l’espiritualitat i món actual • Preocupa que es perdi la transmissió d’aquesta sensibilitat als infants; alhora, es confia que la llavor sembrada germina al seu temps. • Jovent i xarxes socials: més connectats i, sovint, més sols; la espiritualitat es pot retrobar en formes variades: natura, comunitat, art, litúrgia, relacions. 5) Litúrgia i símbols • La litúrgia parla d’ànimes acollides pels àngels en el pas final, i l’Evangeli de Joan (cep i sarments) recorda la importància de romandre units a la font per donar fruit. «Saber escoltar i saber ser agraïts» — actitud bàsica per percebre la guia. Idees clau • No estem sols: hi ha un acompanyament subtil però real. • Demanar, escoltar i agrair: la triada essencial de la pregària. • Senyals quotidians: petites llums que orienten el camí. • Ser àngel per als altres: la compassió i el suport són canals de llum. • Esperança com a motor: allò que manté viva l’ànima, fins i tot en el dolor. Conceptes i termes • Àngel, àngel de la guarda, senyal, pregària com a escolta, providència, esperança, llum, cep i sarments.

  • 28'

    Veus Parròquia del 18/4/2018 — Pasqua, Bon Pastor i Esperança: Sant Jordi, Civilitat i Persecució dels Cristians — Agenda Diocesana i Tuits del Papa

    Resum general Programa especial en temps de Pasqua amb la lectura de l’Evangeli del «Bon Pastor», una crida a viure la joia pasqual, i un bloc ric de notícies i reflexions: l’esperança segons Francesc Torralba, la civilitat com a virtut cívica, el sentit cristià i cultural de Sant Jordi, i l’actual persecució dels cristians a partir del llibre de Pilar Rahola. Es completa amb l’agenda diocesana, uns apunts d’anàlisi sobre do, gràcia i gratuïtat, i una selecció de tuits del papa Francesc. "Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles." "Hi haurà un sol ramat i un sol pastor." — Evangeli i espiritualitat de Pasqua Evangeli del Bon Pastor (Jn 10) — Lectura i nucli del missatge • Jesús s’autodefineix com el Bon Pastor que dona la vida i la «recobra» lliurement. • Contrasta el pastor amb el mercenari que abandona el ramat davant el perill. • Missatge d’unitat: «un sol ramat i un sol pastor»; coneixement mutu entre el Pastor i les ovelles com el del Pare i el Fill. • Èmfasi en la llibertat i el poder de lliurar i reprendre la vida —manament rebut del Pare. Crida a la joia pasqual i a la fraternitat • Temps per assaborir internament la fe i el do de la vida; record de la invitació del cardenal Omella a viure la joia de ser cridats i estimats. • Lletania de «Som feliços…» que subratlla: - Crida a la vida i a la fe - Amor primer de Déu i el nostre retorn d’amor - El dolor com a camí de ressurrecció - El perdó dels pecats - El nostre nom al Regne i el Regne dins nostre - La germanor universal i la missió de ser testimonis de la seva joia • Invitació a transmetre pau, a viure amb humilitat i esperança la Pasqua, cercant comunió i vida eterna en cos i ànima. — Notícies i reflexions Esperança contra el desànim (Francesc Torralba) • L’esperança s’orienta sempre a un bé futur, personal o comunitari; no és ingenuïtat, és maduresa. • Transmetre esperança és comunicar futur realista, netejant l’horitzó de falsos miratges. • Va lligada a l’esforç compartit i a la llibertat humana, i neix de la consciència de la nostra fragilitat. • Sense esperança no hi ha transformació: - Injustícia → justícia - Opressió → llibertat - Desigualtat → igualtat - Odi → amor, por → serenor • En la matriu de l’esperança hi ha germen de rebel·lia davant el mal i voluntat de canvi. Civilitat: viure amb els altres • La civilitat és una categoria ètica i virtut cívica oposada a la barbàrie: resoldre diferències per la paraula i l’acord. • Es mostra en petits detalls: silenci i respecte als veïns, reciclatge, cura de la neteja i dels espais públics. • Saber distingir públic/privat, preservar la privacitat aliena i cuidar la cosa pública. • En societats plurals i diverses, cal una ciutadania multicultural basada en cordialitat i amistat civil. Sant Jordi: fe, cultura i amor • Diada del 23 d’abril: dia del llibre i de les roses, símbols de cultura i amor; reivindicació de la cultura catalana. • Orígens: martiri de Sant Jordi (303) i patró de Catalunya des de 1456; tradició de regalar roses des del segle XV i llibres des dels anys 1930. • Llegenda: de la sang del drac vençut neix un roser que floreix cada abril. • Arrels culturals: missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i paral·lels antics a la Roma de la deessa Flora. Fe i actualitat: persecució dels cristians (P. Rahola) • Presentació del llibre «Sós cristians» de Pilar Rahola: defensa dels drets humans davant la persecució actual dels cristians. • Casos destacats: assiris a l’Iraq, coptes a Egipte, catòlics a Corea del Nord. • Crida a la pregària i a la proximitat amb els germans perseguits; reconeixement de la universalitat de la fe i la diversitat d’esglésies cristianes. — Agenda diocesana • 20 anys de l’ordenació episcopal de Mons. Agustí Cortés (18/04/1998, Eivissa); primer bisbe de Sant Feliu de Llobregat (2004). • Trobada de voluntaris de pastoral penitenciària (21/04, Casa de l’Església, Sant Feliu): - Pregària inicial i paraules del bisbe Agustí - Funcionament del centre (Teresa Capell, Brians II) - Paper del voluntariat (Raquel Robelo) - Testimonis de voluntaris i un prevere • 25a trobada d’escolans/es (21/04, Seminari Conciliar de Barcelona): - Lema: «Caminant cap al tresor» - Gran gimcana, eucaristia i dinar de germanor (portat per cadascú) - Inscripcions i informació al Seminari Menor BCN. — Apunts per a l’anàlisi: do, gràcia i gratuïtat (Pasqua) • El sepulcre buit obre un camí cap al coneixement i convicció plens de la ressurrecció: tot és do i gratuïtat. • Jesús es mostra als deixebles, els obre l’enteniment a les Escriptures i transforma l’esglai en fe certa. • Creure en la ressurrecció és mirar la realitat amb ulls nous, cercant els «sepulcres buits» que reclamen vida, misericòrdia i bé comú. • Crida a ser testimonis actius de la Vida que el Ressuscitat ens dona. — Tuits del papa Francesc • «Qui confessa amb humilitat i sinceritat rep el perdó i retroba la comunió amb Déu i amb els germans.» • «El missatge de Jesús és incòmode: desafia el poder mundà i provoca les consciències.» • Oferir un do de gràcies a Jesús: dedicar temps a una persona difícil i ajudar sense interès. • Tots cridats a la joia de la trobada amb Jesús, vencent egoisme i comoditat. — Cloenda • Acomiadament dels locutors i recordatori de la reemissió. Invitació a romandre en la pau i el goig del temps pasqual.

  • Veus Parròquia del 11/4/2018 — Bona nit en bucle: 30 minuts de salutacions repetides i ambient sonor

    Visió general Aquest episodi consisteix exclusivament en la frase "Bona nit" repetida a intervals constants d’uns 30 segons al llarg de prop de 30 minuts. No hi ha introducció temàtica, debat, entrevistes ni tancament: és una peça minimalista i repetitiva. Què és rellevant • No s’identifiquen temes diversos: només la salutació "Bona nit" reiterada. • Possibles interpretacions: prova d’àudio, placeholder del feed, peça d’ambient/ASMR o marca sonora de programa. • Patró temporal estable: repeticions als segons 0, 30, 60, 89, 119, ... fins a 1799, amb petites variacions d’interval aparentment no significatives. Temes principals • Salutació en bucle: reiteració de la mateixa frase com a element central i únic. • Experiment/ambient: ús de repetició com a recurs sonor i rítmic. • Absència de contingut editorial: cap secció informativa, entrevista o notícia. Punts clau • Contingut monolític: la peça no evoluciona ni introdueix nous conceptes. • Ritme marcat: el cicle de ~30 s pot funcionar com a metrònom o balisa sonora. • Lectura funcional: probablement serveix com a test de publicació, ident de canal o pista per a relaxació. Estructura i ritme • Inici immediat amb "Bona nit" al segon 0. • Repeticions regulars aproximadament cada 30 segons fins al final. • Cap transició ni segment nou: el patró es manté uniforme durant tot l’episodi. Cita destacada "Bona nit" Nota sobre les seccions Atès que el contingut real comença des del segon 0 i es manté idèntic fins al final, no es creen subseccions temàtiques. La secció única cobreix tot l’episodi perquè no hi ha un tram d’introducció editorial separat del contingut, ni canvis de tema que justifiquin talls addicionals.

  • Veus Parròquia del 4/4/2018 — Islam a «Veus de la Parròquia»: trajectòries de Nàdia i Mateu, creences (Corà i Sunna), pràctiques (oració, Ramadà, Meca), matrimoni/divorci i poligàmia, halal, radicalització i diàleg interreligiós

    Context i objectiu del programa • «Veus de la Parròquia» dedica una sèrie a conèixer l’Islam en començar el 2018. En aquest tercer episodi, el programa s’apropa a la fe musulmana a través de dues veus joves i properes: Nàdia (marroquina de Fes) i Mateu (convertit a l’Islam), que viuen a Sant Just i rodalies. "El respecte és la base de la religió musulmana... Islam vol dir pau." Qui parla i des d’on • Conducció: Lluís; acompanyament: Immaculada Periques (Imma) i Carles. • Convidats: Nàdia (musulmana, marroquina, àrab; creient, no sempre estrictament practicant) i Mateu (abans catòlic; es converteix a l’Islam per casar-se amb Nàdia). Identitat i creences bàsiques • Distinció entre ètnia i religió: Nàdia és àrab i musulmana. • El Corà és per als musulmans la paraula d’Al·là revelada a Mahoma a través de l’àngel; és immutabla i no s’hi pot afegir ni treure res. "El Corán no se toca, no se puede añadir ni quitar." • La Sunna recull les pràctiques i tradicions del Profeta; explica diferències culturals i d’escoles en qüestions com el dol, l’hijab o les ablucions. Vida en parella i experiència personal • Matrimonis mixtos: una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; un home musulmà pot casar-se amb dones de religions monoteistes (jueva o cristiana). • A Mateu el captiva de l’Islam el respecte en la parella i entre persones. • Experiència al Marroc: acollida càlida i sensació de família; contrasta ritmes de vida i context cultural. Pràctiques religioses Oració i Ramadà • L’Islam prescriu cinc oracions diàries. • El Ramadà és més «portable» en un país musulmà pel context social (horaris, ambient), però Nàdia el practica també a Catalunya. Pelegrinatge a la Meca (Hajj) • El Hajj és un somni espiritual; per logística i afluència hi ha quotes i sortejos per països gestionats per les autoritats (Aràbia Saudita i governs nacionals). Normes alimentàries i alcohol • Prohibició del porc, de la sang, i de la carn d’animals morts no sacrificats correctament; s’exigeix degollament i dessagnat (halal). • Alcohol: està no permès; es comenta la confusió de versicles com “no pregueu beguts”, però la norma general és d’abstinència. Família, divorci i poligàmia • El divorci encara pot ser estigmatitzat en algunes famílies, si bé la realitat canvia. • Al Marroc hi ha reformes legals que restringeixen la poligàmia (cal consentiment de la primera esposa i capacitat econòmica per ser just amb totes). • Justificació esmentada: protegir els drets dels fills dins de relacions legítimes. Expansió, integració i tendències • De l’expansió històrica (segle VII) a la presència actual a Europa i Àsia. • A Catalunya, la pràctica es manté i evoluciona cap a la moderació i la integració; procés lent però sostingut. Extremisme i percepcions públiques • Es rebutja l’associació automàtica entre Islam i terrorisme. • Causes esmentades de la radicalització: factors polítics, pobresa, manca d’educació, manipulació d’adolescents i persones vulnerables; hi ha excepcions (ex. Ripoll). • Recordatori: també hi ha violència no religiosa en altres contextos. Diàleg interreligiós i missatge de fons • El Profeta és presentat com a exemple de tolerància: no fer mal a nens ni dones, respectar qui resa a les seves esglésies. • Llibertat de creure: “si vols creure, creu; si no, no creguis”. "Islam ve de As-salam: la pau." Cloenda • Avanç del proper programa: Charles de Foucauld i la seva descoberta del cristianisme a través del món islàmic. • Tancament amb agraïments i una falca promocional d’un altre espai radiofònic.