Veus Parròquia
Veus Parròquia
Programa

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Dissabte · 11:30 - 12:00 ·Dimecres · 19:30 - 20:00 ·482 episodis
RSS

episodis

361-372 de 481

  • Veus Parròquia del 18/3/2015 — Evangeli, Òscar Romero i agenda de la parròquia

    Panorama general Programa de «Veus de la Parròquia» amb una lectura de l’Evangeli (Joan 12,20-33), un ampli bloc de Notícies d’Església (amb focus en els 35 anys de l’assassinat de Mons. Òscar Romero i una agenda parroquial molt completa), la secció Fe i Actualitat amb reflexions de Quaresma (Montserrat) i el Ressó de la Paraula del bisbe Agustí Cortés sobre la humanitat resplendent de Crist a la llum de Santa Teresa. Cloenda amb pregàries de Michel Quoist i de la Mare Teresa de Calcuta. Temes principals Lectura de l’Evangeli (Jo 12,20-33) • El gra de blat: morir per donar fruit; crida al seguiment de Jesús i promesa d’honor del Pare. • Glorificació i veu del cel: «Pare, glorifica el teu nom»; anunci del judici del món i de l’atracció universal de Crist enaltit (la Creu). Notícies d’Església i agenda • Òscar Romero (35è aniversari): record de l’assassinat (1980), perfil profètic i evangèlic, i reconeixement com a màrtir que impulsa la beatificació. Accent en l’opció preferencial pels pobres i la denúncia dels extremismes. • Pregària de Taizé i xerrada (Nostra Dona): «Teresa Cepeda y Ahumada, ser mujer en tiempos recios». • Via Crucis: dates al Monestir de Montsió (Esplugues) i residència Ntra. Sra. de Lourdes. • iParty (iMisión): trobada col·laborativa d’evangelització digital (no un congrés formal); projecte premiat als Premis Bravo 2014. • Exercicis de Setmana Santa: Casa de Betània (1–5 d’abril), predica P. Miquel Coll SJ. • Cap església sense Bíblia: invitació a l’entronització de la Paraula i nova edició bíblica gran de l’Associació Bíblica de Catalunya. • Musical «Si Teresa de Jesús tornés avui»: funcions i equip creatiu; gira prevista a Àvila. Fe i Actualitat (Quaresma – Montserrat) • Conversió real i humil: mitjans al servei del fi (no el revés), confessió sincera i acollida del perdó de Déu. • Llibertat i responsabilitat: Déu ofereix, no imposa; alerta contra l’autocomplaença i el fariseisme. • Solidaritat: veure la Quaresma com a camí de tota la humanitat cap al destí volgut per Déu. Ressó de la Paraula (Bisbe Agustí Cortés) • «Jesucrist, llum i bellesa»: contemplació de la humanitat de Crist on ja resplendeix la seva glòria camí de la Creu. • Santa Teresa de Jesús: defensa el camí segur de la humanitat de Crist contra espiritualismes desencarnats; la seva «conversió» davant un Crist sofrent. • Resposta humana a l’amor: l’oració, els sagraments, el servei, l’alegria i les llàgrimes compartides: la «meravellosa normalitat» cristiana. Pregàries finals • Michel Quoist: presència nua davant Déu, portant-hi també la «multitud» dels altres. • Mare Teresa de Calcuta: pregària per un infant malalt i per la unitat de l’Església. Cites destacades «Si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol; però si mor, dona molt de fruit.» «Em costa acceptar una mort violenta… però… estava disposat a donar la vida.» (Mns. Òscar Romero) «Com jo i el Pare som una sola cosa… l’Església hauria de ser igualment una cosa.»

  • Veus Parròquia del 11/3/2015 — Reptes del Papa Francesc: reformes, sínode i cúria

    Context i convidats Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat als reptes del Papa Francesc. Convidat principal: Vicenç Lozano (corresponsal a Roma de TV3). També hi participa Ima Periques. Idees clau del capítol De Bergoglio a Francesc: la necessitat de canvi • El col·legi cardenalici, després d’escàndols i divisió, veu en Bergoglio una opció de transformació. • Referències al pes de Ratzinger i Martini als conclaves previs i a la curta però decisiva intervenció de Bergoglio a les congregacions prèvies. Transparència informativa • S’obre una etapa menys opaca al Vaticà, amb millores a la comunicació sota el P. Lombardi. Full de ruta: Evangeli i Vaticà II • Francesc no presenta un «programa» tancat: la base és l’Evangeli i l’«esperit» del Concili Vaticà II (més col·legialitat i veu de l’Església de base). • Estil pastoral: humilitat i proximitat. Primer missatge: > "Pregueu per mi". I una consigna inaugural: > "Vull una església pobra per als pobres". Dona i Església • El sacerdoci femení no és dogma, sinó tradició; procés lent. No hi haurà «dones cardenals» a curt termini. • Més presència femenina en càrrecs (dicasteris, àrees econòmiques) i reconeixement del paper clau de la dona a l’Església. Reformes concretes i pastorals • Economia/IOR: neteja de ~3.000 comptes sense relació eclesial (tràfic, màfia) per sanear la banca vaticana. • Sínode de la família: orientat a la pràctica pastoral (no canvis doctrinals): Reinserció dels divorciats tornats a casar als sagraments (especialment la comunió). Acollida i reconeixement de parelles homosexuals i la seva realitat familiar. > "Qui sóc jo per jutjar?" • Les propostes guanyen però sense assolir els 2/3; s’obre un any més de discerniment i debat. Celibat sacerdotal • No és dogma; tema «a l’agenda». Podria ser una sorpresa futura si es concreta alguna flexibilització. Reforma de la Cúria i resistències • La Cúria Romana és objecte de reforma (G8→G9, racionalització de dicasteris). Francesc denuncia els «15 pecats» (arrogància, burocràcia...). • Hi ha resistències, però el Papa és tossut, dialogant i constructor de consensos. Lideratge, seguretat i continuïtat • Francesc combina proximitat (abraça, s’atura amb malalts) amb risc controlat per seguretat. • Nomenaments de cardenals alineats amb la reforma per assegurar continuïtat del rumb. Anècdota i projecció pública • Grafiti del «Superman Francesc» a Roma: malgrat ser elogiós, el Papa demana esborrar-lo per humilitat. • Lideratge ètic i moral global més enllà del món catòlic (reconeixements internacionals). Tancament • Missatge d’esperança i imatge del vaixell que lentament surt del port: la reforma és pausada però sostinguda cap a l’adaptació al segle XXI. Cites destacades "Vull una església pobra per als pobres" "Pregueu per mi" "Qui sóc jo per jutjar?" (Sobre la Cúria) "la lepra de l’Església" [atribució informada, no textual] Conceptes clau Evangeli, Concili Vaticà II, col·legialitat, Cúria Romana, IOR (banca vaticana), Sínode de la família, Vatileaks, pastoral vs doctrina.

  • Veus Parròquia del 4/3/2015 — Cohabitatge sènior, 6 hores laborals, aigua i religió

    Resum general Programa magazine amb debat social que aborda quatre eixos: cohabitatge sènior com a alternativa a residències, models laborals més flexibles (6 hores, 3-4 dies), gestió i preus de l’aigua (global i a Catalunya) i canvis a la religió a l’escola. El to és crític amb el centralisme, les desigualtats i les prioritats tecnològiques davant necessitats bàsiques. "Benvinguda a totes aquestes noves alternatives" (sobre cohabitatge sènior) "Ara es consumeixen 150 litres per persona i dia... però l’aigua és més cara" (sobre consum i preus) Temes principals Cohabitatge sènior i alternatives a residències • Idees clau: Startup Joiners proposa compartir pis entre gent gran per reduir costos, evitar la soledat i permetre serveis compartits (neteja, assistència). • Context: pensions ajustades i cost alt de residències; convivència com a via per mantenir autonomia i vida activa. • Punt de vista: el centre de dia “ajuda però no soluciona”; calen models mixtos i suport públic a la conciliació familiar. Jornada i organització del treball • Proves de 6 hores diàries (cas de Suècia) i setmanes de 3-4 dies agrupant hores contractuals. • Exemple: una ciutat d’Iowa reporta +35% de productivitat amb 3 dies setmanals per a funcionaris. • Missatge: cal repartir el treball al llarg de la vida i adaptar-lo a salut i productivitat, no a presencialisme. Governança i desigualtat • Crítica al centralisme i al desconneximent de l’administració estatal de la realitat perifèrica. • Falta de perfil tècnic i competència lingüística d’alguns dirigents. • Denúncia de l’empobriment i la desaparició de la classe mitjana en un capitalisme salvatge sense contrapesos socials. Tecnologia vs necessitats bàsiques al Sud global • Contradicció assenyalada: impulsar internet al tercer món (MWC) sense garantir aigua potable, sanitat, educació i seguretat alimentària. • Recordatori: explotacions com el coltan mostren el cost humà de la tecnologia. Aigua: dret, negoci i factura • Dada dura: moren diàriament 20.000 persones per manca d’aigua o per aigües contaminades. • Exemples positius: projectes de sanejament (Cuba, Buenos Aires, Santiago de Xile). • Riscos: privatització i captura de fonts naturals (cas Patagònia amb drets concedits a una empresa estrangera). • Catalunya: tot i reduir consum (de ~300 a ~150 l/persona/dia), la factura puja pels cànons i peatges; es demana debat parlamentari i transparència tarifària. Llei Wert i religió a l’escola • Canvi clau: la religió passa de “assignatura Maria” a avaluable (compta a la mitjana). • Manté opcionalitat: centres poden oferir ètica o història de les religions; en escoles religioses pot haver-hi pregària, però als instituts públics no és l’objecte. • Enfoc docent: sovint es treballa ètica i cultura religiosa comparada (cristianes, islàmica, budista, animistes) amb docents titulats. Punts destacats • Cohabitatge sènior: més companyia, menys despesa, possibilitat d’assistència compartida. • Models laborals: evidències de millora de productivitat reduint dies/hores. • Aigua: cal prioritzar sanejament i dret humà vs. mercantilització; revisar estructura de preus a Catalunya. • Educació: la religió avaluable reobre el debat, però no implica catequesi obligatòria als centres públics.

  • Veus Parròquia del 25/2/2015 — Atahualpa Yupanqui i el payador perseguit: memòria, dignitat i fe (amb Víctor Murillo i Pere Oliver) + Evangeli de la Transfiguració

    Panorama general Aquest episodi de "Veus de la Parròquia" se centra en la cançó "Coplas del Payador Perseguido" d’Atahualpa Yupanqui (popularitzada per Jorge Cafrune), a partir d’una conversa amb Víctor Murillo (via telèfon) i Pere Oliver, amb Montse Giró i el/la locutor/a del programa. El tram final inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B). Temes principals Anàlisi literària i musical de "Coplas del Payador Perseguido": llenguatge, metàfores i imatges. Arrels, identitat i dignitat: el record dels orígens i el compromís amb el poble i la classe treballadora. Context històric: repressió a l’Argentina i a l’Espanya tardofranquista; el paper del trobador/payador per dir l’indicible. Vivència personal de Víctor Murillo: com la cançó l’ha acompanyat i “recol·locat” vitalment. Dimensió espiritual i comunitària: de la poesia popular a la lectura bíblica de la Transfiguració. Context i participants Programa: Veus de la Parròquia – secció "Paraula viscuda". Participants: Montse Giró, el/la locutor/a, Pere Oliver (rapsoda i convidat a l’estudi), Víctor Murillo (telèfon), Carlos (tècnic). La cançó i l’autor Payador: trobador popular de l’Argentina, veu del camp i del poble. Atahualpa Yupanqui: figura clau del folklore argentí; cançó icònica que combina poesia, memòria i denúncia. Jorge Cafrune: interpretació referencial en directe que marca el to ètic i estètic de l’obra. Per què aquesta cançó? (Víctor Murillo) Memòria d’adolescència: primera escolta en una sortida juvenil a Aiguafreda. Funció vital: "em recol·loca" quan es despista del seu origen proletari i del compromís amb el poble. • "Yo vengo de muy abajo y muy arriba no estoy... porque estoy en mi elemento y abajo por lo que soy". Lectura i anàlisi d’estrofes Hospitalitat i comunitat "Con su permiso voy a entrar aunque no soy convidado... Voy a cantar a mi modo después que haya churrasqueado" - Imatge d’obertura comunitària: l’asado com a festa de tots; cant compartit, no elitista. Perseverança i convicció "...pero siempre ha sido así, galopeador contra el viento" - Metàfora de resistència: seguir malgrat el vent en contra; coherència d’idees i de vida. Dignitat i llibertat interior "Vuelo porque no me arrastro... sin escuchar la soncera de que vuela la gallina" - Rebuig de la soncera (xerrameca/banalitat) i afirmació de la pròpia dignitat. Humilitat i pertinença popular "Yo no soy zorzal... Yo soy pájaro corsario que no conoce el piso" - Sense vanitat ornamental; llibertat de vol i identitat no domesticada. Poble i treball "La arena es un puñadito, pero hay montañas de arena" - Construcció col·lectiva: el petit esforç suma; metàfora de poder popular. Clau social i històrica Trobador contemporani: Yupanqui com a transmissor de la veu del poble. Censura i codis: dir l’essencial amb llenguatge poètic en contextos de repressió (Argentina i Espanya tardofranquista). Records i referents Aiguafreda i fogueres nocturnes; influència de Quilapayún i escena llatinoamericana. Memòria de comunitats i figures eclesials compromeses. Pobresa i responsabilitat "Que vi tanta pobreza que yo pensé con tristeza: Dios por aquí y no pasó" - Lectura no com a retret a Déu, sinó com a interpel·lació al compromís humà i social. Versos finals i llegat "Aunque me quiten la vida... han de vivir mis canciones en el alma de los demás" - La cançó com a bé comú, que perviu més enllà de l’autor. "Para mí todo el rumbo es bueno... Yo sé dormir al sereno" - Lliçó d’austeritat i llibertat: viure amb poc, arrelat a la terra i a la gent. Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B) Relat: Jesús porta Pere, Jaume i Joan a la muntanya; vestits fulgurants; apareixen Moisès i Elies; la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo". Clau espiritual: moment de llum i revelació que enforteix la fe abans del camí de la Passió. Idees clau La poesia popular pot dir el que molts callen i reforçar identitats col·lectives. Arrels i humilitat com a brúixola vital. Fe i cultura es troben en la paraula que eleva, consola i compromet.

  • Veus Parròquia del 18/2/2015 — Quaresma: Evangeli, Càritas i nous cardenals

    Panorama general Programa dedicat a la Quaresma i a l’actualitat eclesial: des de la lectura de l’Evangeli i una profunda reflexió de Mn. Joaquim Rius sobre el sentit del temps quaresmal, fins a notícies i agenda (solidaritat amb Càritas, formació i actes), una crònica sobre els nous cardenals i reformes al Vaticà, i espais d’espiritualitat amb una glossa d’Enric Puig Jofre i una pregària de la Mare Teresa de Calcuta. Eixos principals • Quaresma amb profunditat: conversió integral, evitar el fariseisme, viure l’oració, el dejuni i l’almoina amb discreció i compassió efectiva. • Compromís i servei: crida concreta a donar suport al rebost de Càritas de Sant Just. • Actualitat de l’Església universal: 20 nous cardenals (majoria no europeus) i reformes per a la transparència i la descentralització. • Agenda i formació: cicle de conferències quaresmals sobre el Sínode de la Família, recés per a joves, xerrada sobre discapacitat intel·lectual i evangeli, i ritu de l’elecció dels catecúmens. • Espiritualitat viva: glossa sobre la pregària d’una mare i invocació confiada per al treball diari. Evangeli i sentit de la Quaresma Lectura de l’Evangeli (Mc 1,12-15) • Jesús és conduït per l’Esperit al desert i proclama: “Ha arribat l’hora... Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.” Reflexió de Mn. Joaquim Rius (Dimecres de Cendra) • La Quaresma no és només pràctiques pietoses o costums: és conversió real i vida evangèlica encarnada. • La penitència és esforç sostingut per assolir una vida més lliure i disponible a l’Esperit: superar defectes, capricis, manies i desídies. • Objectiu: una amistat més profunda amb Jesucrist que es noti en la quotidianitat. "Penitència vol dir esforç... cal cultivar-ho, revisar-ho i posar mitjans pràctics durant aquests 40 dies." Notícies, serveis i agenda Càritas parroquial (rebost d’aliments) • Gestió del banc d’aliments de Sant Just; excedents de la UE insuficients; es demanen aportacions d’aliments o donatius. • Cost mensual per completar lots: 300–350 € (segons famílies ateses). Formació i institucions • Nova Facultat Antoni Gaudí (Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes), vinculada a la Santa Seu i integrada a l’EEES; activitat acadèmica en marxa. Activitats i celebracions • Recés de Quaresma per a joves (22 feb, 17–20 h) amb Montse Puiggrós. • Xerrada: discapacitat intel·lectual des de l’Evangeli (20 feb, 21 h), Dr. Germán López Cortacans. Crida a comunitats fraternes que superin la indiferència. "No són ‘los renglones torcidos de Dios’. Són fills de doble amor." • Ritu de l’elecció dels catecúmens (21 feb, 20 h) a la Catedral de Sant Feliu (Sant Llorenç), presidit pel bisbe Agustí. • Cicle de conferències quaresmals (Basílica Puríssima Concepció, Barcelona) sobre el Sínode de la Família: • Dr. Giovanni Maria Vian (22 feb) • Mons. Vincenzo Paglia (1 mar) • Card. Lluís M. Sistach (8 mar) • Format: conferència, miniconcert d’orgue i Eucaristia. • Escoltisme: procés d’unificació de Minyons, Acció Escolta i Escoltes Catalans. Vaticà i govern de l’Església • 20 nous cardenals (15 electors, 5 emèrits) amb majoria fora d’Europa: pluralitat ètnica i cultural del catolicisme. • El Papa Francesc exhorta a caritat, magnanimitat i a no tolerar injustícies. • Reformes en curs: prevenció de la pederàstia, transparència financera (Card. George Pell), descentralització i probable fusió de dicasteris. • A la cerimònia hi assisteix Benet XVI, saludat afectuosament; bon estat i presència dempeus en bona part del ritu. Espiritualitat: glossa i pregàries Glossa d’Enric Puig Jofre: la pregària de la mare • Una mare de 85 anys regala al fill una pregària composta per un monjo: invitació a trobar Jesús en la vida quotidiana, fins i tot en el dubte. "Coratge, sóc jo, no tingueu por." "Els meus ulls han vist el Salvador... llum que es reveli a les nacions." Pregària pel treball diari (Mare Teresa de Calcuta) • Demana habilitat, claredat, gentilesa, sinceritat i força per alleujar el sofriment; confiança senzilla, com la d’un infant.

  • Veus Parròquia del 11/2/2015 — Com comunica l’Església avui: xarxes, valors i fe

    Context i focus Programa “Veus de la parròquia” dedicat a la comunicació: com ens afecten les noves tecnologies, com educar en valors davant la saturació informativa i com comunica l’Església avui. Es contrasta la comunicació externa (mitjans, xarxes, llenguatge) amb la comunicació interna o espiritual (silenci, pregària, introspecció). Temes principals • Les tecnologies són eines neutres: poden ampliar vincles i informació, però també fomentar addiccions, superficialitat i desinformació. • Plaer vs alegria: citant el Papa Francesc, es distingeix entre satisfaccions immediates i alegria autèntica, que es cultiva des de dins. • Educació crítica i valors: cal formar criteri per discernir informació, amb pares i educadors com a agents clau. • Jesús com a gran comunicador: llenguatge planer, paràboles, autoritat moral, ús del silenci i del context; franquesa davant la hipocresia. • Reptes de l’Església avui: més acollida humil, llenguatge actual, coherència i exemple; menys paternalisme i carrincloneria; connexió amb la realitat i la ciència. • Comunicació amb Déu: recuperar silenci i pregària per parlar amb Ell i fonamentar la comunicació cap enfora. Desenvolupament del debat Eines digitals: oportunitats i riscos • Tota tecnologia és un mitjà; el seu impacte depèn de l’ús i de l’ètica personal. • Exemples positius: mantenir lligams a distància i retrobar comunitats (p. ex., amistats familiars via Facebook que generen alegria íntima). • Riscos: addicció, trivialitat i fake news que degraden el debat públic. “La societat tecnològica ha lograt multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar alegria.” — Papa Francesc Saturació informativa i educació en criteri • Vivim en una societat que satura de dades al mateix nivell, cosa que porta a superficialitat moral. • Cal educació per pensar críticament i valorar fonts; responsabilitat dels mitjans en veracitat i qualitat. • La vida familiar es veu erosionada quan pantalles i televisió substitueixen el diàleg a taula. Jesucrist, model de comunicació • Parlava amb llenguatge planer i paràboles; arribava a multituds i “amb autoritat”. • Comunicava també amb el silenci (p. ex., amb l’adúltera) i preparava missatges amb pregària. • Buscava contextos simbòlics (muntanya) i exercia franquesa davant la hipocresia, encara que fos incòmode. L’Església avui: què falta i què sobra • Falta: acollida humil i autèntica, presència al “món real”, llenguatge actual, pedagogia pràctica dels valors; coherència i menys parafernàlia. • Sobra: paternalisme, fariseisme i hipocresia; excés de formalismes i dogmes que allunyen del nucli evangèlic. • Força de l’exemple: figures com Maria Victòria Molins o Casaldàliga convençen més que molts sermons. • Repte institucional: una “organització elefantina” que costa de moure i d’actualitzar-se en ciència i cultura. Comunicació vertical: silenci i pregària • Recuperar silenci, meditació i pregària per “empapar-se” de Déu i parlar-ne amb veracitat. “Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb Ell.” — José Antonio Pagola Rigor i cultura • Alerta sobre la mediocritat cultural (Ramon Folch): sense coneixement profund, és difícil comunicar bé la fe i els valors. Conclusions • Tecnologia amb criteri: sí a les xarxes, però amb educació i virtuts que guiïn l’ús. • Comunicació eclesial renovada: llenguatge clar, proximitat, coherència i testimoni. • Arrel espiritual: el silenci i la pregària fonamenten la comunicació que transforma.

  • Veus Parròquia del 4/2/2015 — Solidaritat juvenil a Sant Just, “presó permanent revisable”, Mans Unides a Mauritània i la reforma fiscal del lleure

    Resum de l’episodi Programa “Veus de la parròquia – Finestra de Justícia i Pau” centrat en quatre eixos: una iniciativa juvenil solidària a Sant Just, el debat sobre la presó permanent revisable, la campanya de Mans Unides per combatre la pobresa (projecte a Mauritània) i l’impacte de la nova reforma fiscal en el teixit associatiu de lleure. Punts clau • Impuls juvenil i comunitari: estudiants organitzen una taula rodona solidària amb ONGs locals per debatre respostes a la pobresa i la injustícia. • Debat penal i drets: crítica a la presó permanent revisable per ser, de facto, una cadena perpètua que dificulta la reinserció i vulnera la finalitat rehabilitadora de la pena. • Solidaritat internacional: Mans Unides impulsa un projecte a Mauritània per a la seguretat alimentària i el desenvolupament comunitari, amb seguiment i transparència. • Pressió fiscal sobre el lleure: alarma per la reforma fiscal que equipara associacions a empreses (obligacions comptables, IVA, impost de societats, tràmits telemàtics), amb risc per al teixit associatiu. “Una majoria absoluta és una dictadura.” “Torna la cadena perpètua… ‘presó permanent revisable’.” “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” Temes principals 1) Taula rodona solidària organitzada per joves (Institut) al Casal de Joves • Data i lloc: Dimarts 24 de febrer, 18:00–18:30, Casal de Joves. • Format: “Tarda solidària” amb Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Càritas, Solidança, Creu Roja, Mans Unides, entre d’altres. • Objectiu: com actuen les ONGs davant la pobresa i la injustícia; fomentar la participació ciutadana. • Activitat final: berenar solidari. • Missatge de fons: reforçar el compromís cívic i minimitzar l’egoisme social. – Idees clau: - Protagonisme juvenil i aprenentatge en comunitat. - Importància d’“aprendre fent” i de donar suport institucional i veïnal a iniciatives nascudes dels joves. 2) Debat sobre la “presó permanent revisable” i el sentit de la pena • Crítica al concepte de presó permanent revisable com a retorn encobert de la cadena perpètua. • Dubtes sobre la revisabilitat real: criteris, terminis i garanties. • Recordatori del propòsit de la pena: rehabilitació i reinserció, no l’aïllament perpetu. • Pregunta oberta: paper de la doctrina social de l’Església davant la mesura. • Context polític: aprovació en el marc de la reforma del Codi Penal i ús oportunista del clima d’alarma pel jihadisme. • Crítica a les majories absolutes i a l’anada i tornada de lleis segons el color polític, amb costos socials i econòmics. – Punts destacats: - Risc de penes indeterminades que poden convertir-se en privacions de llibertat de per vida. - Crida a polítiques de consens i continuïtat legislativa quan una norma funciona. 3) Mans Unides: “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” (projecte a Mauritània) • Àmbit: Montgell (sud de Mauritània), 35 comunitats rurals empobrides. • Objectiu: desenvolupament integral i seguretat alimentària amb enfocament comunitari i sostenible. • Beneficiaris directes: 2.745 persones. • Pressupost: 82.008 €. • Responsable local: Benoit Bolanj (Càritas Mauritana). • Finançament: gairebé 90% de la societat civil; 10% institucions públiques. • Transparència: seguiment anual, memòries i feedback fotogràfic de les obres i resultats. • Dinamització local: consolidació de Mans Unides Baix Llobregat i col·laboració amb instituts per sensibilització. – Conceptes clau: - Enfortiment d’estructures comunitàries i capacitats locals. - Importància de la rendició de comptes i de veure l’impacte real de les aportacions. 4) Reforma fiscal i impacte en el teixit associatiu de lleure • La reforma equipara entitats de lleure a empreses exigint: - Comptabilitat formal, pla de comptes, declaracions com el model 347. - Tràmits com IVA (21% en cultura), impost de societats (model 200), i altes a Seguretat Social fins i tot per col·laboracions mínimes. - Gestió telemàtica obligatòria. • Efectes temuts: càrrega burocràtica i econòmica que pot ofegar associacions petites i voluntàries. • Crítiques de fons: - Mesura per augmentar recaptació en lloc d’impulsar economia productiva (crèdit, emprenedoria). - Pretext de combatre l’economia submergida, mentre grans empreses de l’IBEX 35 optimitzen impostos a l’estranger. - Possible “maquillatge” de dades d’atur donant d’alta microfeines associatives. – Missatge final: la norma és antinatural per al teixit associatiu i “neix morta” si no s’ajusta a la realitat del voluntariat. To i conducció • Conversa constructiva, amb to crític però propositiu. • Defensa del bé comú, la participació cívica i la coherència entre lleis i finalitats socials.

  • Veus Parròquia del 28/1/2015 — “El juego de lo posible”: ciència i esperança

    Panorama general Conversa de “Paraula Viscuda” amb la veterinària i veïna Sònia Moreno sobre el llibre “El juego de lo posible” de François Jacob. Es tracten temes com la relació entre mite i ciència, el bricolatge de l’evolució, el temps i el futur en biologia, i una mirada crítica i ètica sobre la pràctica científica. També es dedica espai a la xarxa de dones emprenedores de Sant Just, la lectura de l’Evangeli i els crèdits del programa. Convidada i context comunitari Sònia Moreno, veterinària al Centre Veterinari de Sant Just des de fa 11 anys, molt arrelada al barri. Participa a una xarxa de dones emprenedores amb l’objectiu de fer xarxa local, donar protagonisme als serveis i comerç de proximitat i retenir talent al poble. El llibre: presentació i estructura Obra de François Jacob (premi Nobel): pont entre coneixement científic i saviesa de vida. Estructura en tres parts: • Mite i ciència • Bricolatge de l’evolució • El temps/futur La Sònia el va llegir amb 20 i escaig anys: li va semblar fascinant; en rellegir-lo, el troba dens i amb llenguatge tècnic, però encara molt valuós per com vincula ciència i filosofia. "La regla del juego en la ciencia es no hacer trampas, ni con las ideas ni con los hechos..." — Un principi ètic clau subratllat per la convidada Mite i ciència: ètica i riscos Idea central: la ciència requereix integritat; fer trampes condueix a l’autodestrucció del propòsit científic. Debat sobre pressió econòmica, interessos i potencial falsejament de dades (exemples mediàtics, farmacèutiques). Crida a la responsabilitat: la recerca ha de servir el bé comú, no només l’interès econòmic. Bricolatge de l’evolució: adaptar, no crear de zero La natura “reutilitza” i modifica peces existents (ADN, òrgans) per adaptar-se: no hi ha disseny perfecte, sinó solucions funcionals. Contraposició amb l’enginyeria, que planifica i disposa de materials i màquines ad hoc. Pararel·lisme amb el reciclatge creatiu: donar nova vida a allò existent pot ser més significatiu i sostenible que comprar nou. Recordatori: l’evolució està lluny de la perfecció; les espècies poden desaparèixer (humans inclosos si no cuidem el planeta). "La bombilla eléctrica no deriva de la bujía... En cambio, la evolución está lejos de la perfección." Temps, cervell i futur Els sistemes genètic i immunològic registren passat d’espècie i d’individu; la vida també s’orienta al futur. El sistema nerviós evoluciona de coordinar cèl·lules a registrar experiències i, finalment, a imaginar/inventar el futur. Intel·ligència: més enllà de l’IQ Crítica a reduir la intel·ligència a un número (IQ). Proposta: intel·ligència com a capacitat d’adaptació i flexibilitat. Connexió amb la felicitat i l’equilibri entre cognició i intel·ligència emocional; importància del caràcter i la individualitat. Evangeli del dia Lectura de Mc 1,21-28: Jesús ensenya amb autoritat i allibera un home d’un esperit maligne; sorpresa de la gent i difusió de la seva fama. Tancament i crèdits Missatge final del llibre: la humanitat necessita somnis i realitats; l’esperança dona sentit a la vida i impulsa a transformar el present. "Los tiempos del miedo se han terminado, ahora comienzan los tiempos de esperanza." Agraïment a Àlex Solana per la nova sintonia del programa. Recomanació del llibre: sí, especialment per a qui gaudeix de ciència i filosofia, amb la nota que és dens i tècnic.

  • Veus Parròquia del 21/1/2015 — Unitat cristiana, renovació i homenatge a Castells

    Panorama general de l’episodi Espai informatiu i espiritual de la parròquia dels Sants Just i Pastor. L’audició combina lectura bíblica, notícies d’Església, reflexió d’actualitat, un homenatge al Dr. Paulino Castells, pregàries de la Mare Teresa de Calcuta i una glosa final. Lectura de l’Evangeli (Mc 1,14-20) "Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova." • Tema central: crida i seguiment. Jesús crida Simó, Andreu, Jaume i Joan; ells responen amb decisió immediata. • Missatge clau: la conversió i la disponibilitat a deixar-ho tot per seguir el camí de l’Evangeli. Notícies d’Església Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25 de gener) • Objectiu: pregar no per la conversió “dels altres”, sinó per una sinceritat compartida i una fe viscuda segons l’Evangeli. • Context 2025: materials preparats amb la mirada posada en la violència i intolerància al Brasil envers minories i religions afro-brasilers. • Crítica del papa Francesc a la mundanitat espiritual i les disputes entre cristians: "Dins el poble de Déu i en les distintes comunitats, quantes guerres!... per enveges i gelosia també entre cristians!" • Crida a deixar-se conduir per l’Esperit Sant i no per interessos, estructures o prejudicis. Agenda parroquial i diocesana • Concert d’orgue: Jonathan Carbó amb l’Escola Gregoriana de Catalunya (diumenge 25, 19.00 h; aportació 10 €). • Celebració patronal dels diaques (Província eclesiàstica de Barcelona): Eucaristia a la catedral de Sant Llorenç, Sant Feliu (21 de gener, 20.00 h) i sopar de germanor amb reconeixements. • Trobada diocesana de joves: “L’esperança, un riu que sempre avança” (24 de gener, 16.00–22.30 h, parròquia de Sant Antoni Abat, Vilanova i la Geltrú). Adreçada a joves a partir de 1r d’ESO vinculats a parròquies, esplais, agrupaments, catequesi o escoles. Homenatge al Dr. Paulino Castells • Necrològica: metge, pedagog i comunicador (especialista en infància i adolescència), autor d’una trentena de llibres; traspassat el 5 de gener. • Llegat: orientacions clares a famílies des de la fe cristiana i un gran sentit humà. • Lectura d’un fragment de “Crecer con padres separados” sobre la importància dels avis després d’una separació: "...después de toda separación es muy deseable que los hijos tengan contacto con adultos de cada sexo... Muy a menudo son los abuelos los que asumen estos papeles de padres sustitutivos." Fe i actualitat Andrea Riccardi: renovació eclesial i reptes globals • Diagnosi: “mercat de les religions” amb nous productes d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia; cal una Església més càlida i comunitària, i menys rígida. • Alertes: perill d’islam totalitari (amb debat intern dins el món musulmà) i falsos profetes que prometen solucions totals. • Recomanació: evitar guetos mentals i no reduir-se a “partit dels valors tradicionals”; la tradició cristiana és vida i esperança. • Clau del Vaticà II i del present: "Sin el Concilio Vaticano II, la Iglesia habría naufragado." • Sobre el papa Francesc: busca una gran aliança amb el poble i promou una renovació profunda; tot i així, troba oposició dins la cúria i en sectors catòlics. El viatge del papa Francesc a Filipines • Moment multitudinari a Manila: fins a 6 milions de fidels. • Gestos i paraules: humilitat davant la pregunta d’una nena; crida a “aprendre a plorar”. "Els qui tenen els problemes més o menys resolts no saben plorar." Reconeixement acadèmic a Francesc Torralba • Ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors (aula magna FTC); assistència de cardenals i bisbes. Valoració molt positiva de la seva tasca com a teòleg i comunicador. 30 anys d’“Arrels cristianes de Catalunya” • Context: aniversari de la carta pastoral (1985), escrita per Joan Carrera, sobre l’actitud de l’Església davant la realitat del país. • Taula rodona al Palau Robert: Jaume Aymar, Enric Vendrell, Francesc Rosaura, Joan Rigol i Salvador Cardús; cloenda de Joana Ortega. • Temes: vigència del text, paper dels mitjans de comunicació, paral·lelismes 1985–2015 (transformació política i crisi). Pregàries de la Mare Teresa de Calcuta • El temps: agraïment a Déu en la bonança i la tempesta. • Els ultratjats: petició d’amor, tendresa i cor net; consol i dignitat per als perseguitats. • Hospitalitat: benedicció per a qui acull pobres i viatgers; memòria de Mt 25. • Pau: "Dona'ns la pau, oh Senyor, i fes que les armes siguin inútils en aquest món meravellós." Glosa final: “Jo et batejo” (Enric Puig Jofre, SJ) • Testimoni d’un jove sense antecedents religiosos que troba la fe en una escola cristiana i a través de l’amistat. • La resposta eclesial al seu desig de rebre els sagraments de la iniciació: “Jo et batejo”.

  • Veus Parròquia del 14/1/2015 — Dret a l’Evangeli: alegria, servei i olor d’ovella

    Resum de l’episodi Tesi central “Tothom té dret a rebre l’Evangeli” no és només difusió de doctrines, sinó el dret a rebre alegria, esperança i sentit. L’episodi explora com viure i anunciar l’Evangeli de manera pròxima, humil i compromesa amb la realitat. "És vital que l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom... sense demores, sense fàstic i sense por." Eixos principals • Evangelitzar amb l’exemple: la fe es transmet amb gestos quotidians d’ajuda, companyia i cura dels qui se senten sols. • Involucrar-se (paraula clau del Papa): participar en espais on es construeixen justícia, pau i benestar, des de la família fins a associacions del poble. • Fer “olor d’ovella”: sortir de la zona de confort, barrejar-se amb la gent, acostar-se a la pobresa i servir amb humilitat. • Menys preceptes, més Amor i Gràcia: el missatge resulta atractiu quan posa al centre l’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium), l’amor als altres i la confiança en la gràcia i el perdó, més que no pas en un llistat de normes. • Joves i llenguatge: cal trobar formes noves i properes per acostar el missatge a la gent jove, reforçant valors i espais de continuïtat després de la comunió. • Sense fàstic i sense por: autenticitat per no amagar la fe; cadascú des de la pròpia sensibilitat (sense imposar, però tampoc amagant-se). • Parròquia al carrer: presència a festes populars (Sant Jordi, tardor), Càritas i grups de postcomunió per crear continuïtat i servei. • Compromís cívic: sumar-se a iniciatives locals (Consell de Dones, Sant Just Solidari, medi ambient, voluntariat amb gent gran o discapacitat) que alineen valors evangèlics. • La ràdio com a altaveu: difon el to propositiu i inclusiu del Papa Francesc, escoltat també per persones no creients. Cites destacades "Fer olor d’ovella": ser poble i ramat de Déu, a tocar de la vida real. "Els preceptes donats per Crist són poquíssims" (record de Sant Tomàs): l’amor i el servei com a centre. "Sense demores, sense fàstic i sense por": coratge, proximitat i constància. Valoració final Un capítol que articula el missatge del Papa Francesc en clau pastoral i social: alegria que es fa servei, fe que es fa carrer, i Església que es fa poble. A Sant Just, això es concreta en presència comunitària, voluntariat i impuls juvenil.

  • Veus Parròquia del 7/1/2015 — Esclavitud moderna i dignitat del treball: globalització, justícia econòmica, consum responsable i polítiques socials locals

    Visió general Un episodi de “Finestra de Justícia i Pau” que articula una reflexió profunda sobre la dignitat del treball i l’esclavitud moderna a partir del missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de la Pau. El diàleg connecta història, economia i ètica: des de l’abolició formal de l’esclavitud fins a la globalització actual, on el treball es tracta sovint com una mercaderia. S’hi afegeixen crítiques a l’economia especulativa, una defensa del comerç just i la crida a la responsabilitat del consumidor. En clau local, s’analitzen retallades (llars d’infants), prioritats de despesa pública i ajuts municipals a famílies sense ingressos. "La llei de l'oferta i la demanda no es pot aplicar a les persones." Missatge del papa Francesc: treball, dignitat i esclavitud moderna Idea clau: Hem canviat el nom, però persisteixen formes d’esclavitud: treball infantil, tràfic de persones, explotació sexual, extracció d’òrgans. Condicions que esclavitzen: • Impedir l’educació i l’accés a un treball digne • Pobresa extrema i vulnerabilitat de les persones immigrants Crida ètica: Recordar que el treballador és persona, no número ni input productiu. Cohesió social: immigrants i gent gran Respecte intergeneracional: es denuncia la solitud creixent de la gent gran i l’individualisme social. Intercanvi d’experiències: la relació jove-avi enriqueix i corregeix la visió presentista. De l’abolició a la globalització: què ha canviat (i què no)? Revolució Industrial: • Jornades de 16 hores, treball infantil, salaris de misèria • Naixement dels sindicats i lluita pels drets laborals Globalització (segle XXI): • El treball es tracta com una mercaderia (preu = oferta/demanda) • Predomini de l’economia especulativa sobre la productiva • Pèrdua d’ètica financera: casos de preferents i socialització de deutes bancaris • Retallades en sanitat, educació i serveis socials; baixada de rendes del treball "Hem canviat l’època i els termes, però la base és la mateixa." Despersonalització del treball i dels serveis Empresa: lògiques productivistes que ignoren ritmes i límits humans. Sanitat: el pacient passa de "Pepito" a número d’història. Recordatori: la tecnologia és un mitjà; el caliu humà és irrenunciable. Lliçons de la Gran Depressió i el paper de l’Estat Referència a Keynes i al New Deal: • Inversió pública massiva per crear ocupació real • Coordinació amb la banca per mobilitzar crèdit Resultat: reactivació basada en economia productiva i obra pública Justícia econòmica i comerç just Salaris i preus justos: No es pot pagar el cafè, cacau, sucre, cotó o arròs per sota del cost real. Repartiment desigual: El capital capta avui una quota de renda global més alta a costa del treball. Risc sistèmic: Sense economia productiva, patirem desabastiment i encarit dels béns bàsics. Consum responsable i horitzó temporal del capital Consum com a acte moral: • Rebutjar productes fabricats amb explotació o treball infantil • Exigir traçabilitat i garanties de justícia en la cadena de subministrament Curtterminisme vs. llarg termini: El benefici immediat erosiona el bé comú; cal incentivar el valor sostingut i real. Corrupció, el “déu dels diners” i governança Arrel dels abusos: l’ambició i el culte al diners. Guerres i economia: rere molts conflictes hi ha interessos comercials. Bon govern: • Competència tècnica dels responsables públics • Domini d’idiomes en entorns globals • Prioritari: recuperar els diners robats, no només empresonar "Tenim el déu del diner, que és el pitjor." Actualitat social i local Retallada llars d’infants 2015: supressió d’uns 45 M€ de finançament autonòmic; es demana prioritzar infància i Llei de Dependència per sobre d’un museu militar. Sant Just Desvern: l’Ajuntament habilita 80.000 € per ajudes mensuals a famílies sense ingressos mentre no arriben altres prestacions. Menjadors socials: fort augment d’usuaris; crítica a declaracions que atribueixen l’ús a la "manca d’habilitats per cuinar"; es reclama humanitat i realisme polític. Tancament Agraïments als participants i crida a continuar abordant temes punyents amb mirada humana i social.

  • Veus Parròquia del 31/12/2014 — Top 30 desembre: #18–#1 amb Guetta i novetat Take That

    Resum general Aquest episodi recull un tram del Top 30 de Ràdio d’Esvern corresponent al mes de desembre. El presentador fa el compte enrere des del número 18 fins al número 1, amb una novetat destacada de Take That i un tancament on David Guetta (feat. Sam Martin) lidera amb “Dangerous”. "I la primera posició... és la música de David Guetta i la veu de Sam Martin... ‘Dangerous’." Punts clau • #18 — OneRepublic: “Love Runs Out” manté posició, amb fragments de la cançó a l’aire. • #17 — Shift K3Y: “I Know” puja amb empenta (de la 22 a la 17), presentació amb lletra destacada. • #16 — The Script: “Superheroes” baixa de la 7 a la 16, reflectint una caiguda notable aquest mes. • Novetat — Take That: “These Days” (versió Stuart Price): retorn d’un grup clàssic amb producció moderna. • #15 — Jessie J, Ariana Grande, Nicki Minaj: “Bang Bang” entra fort a la 15a posició. • DJ Cassidy feat. R. Kelly: “Make The World Go Round” es manté a la mateixa posició (sense número explícit al tall). • #1 — David Guetta feat. Sam Martin: “Dangerous”: corona la llista i tanca el programa. Temes principals Compte enrere de la llista • Evolució d’alguns temes clau: pujades (Shift K3Y), baixades (The Script) i manteniments (OneRepublic, DJ Cassidy). Novetats i tendències • Retorn de Take That amb These Days, destacant la producció de Stuart Price. Notes de producció • Hi ha nombroses intervencions breus (“Fins demà!”, “Bona nit”, “Gràcies”) que funcionen com a cortinetes o separadors. Les seccions temporals de sota apunten a l’inici real de cada tema i no a aquests separadors. Resum per cançó Del 18 al 15 • #18 — OneRepublic: “Love Runs Out” — Manté posició; es fa sonar el torn central de la cançó. • #17 — Shift K3Y: “I Know” — Pujada notable des del #22, amb èmfasi en l’energia del single. • #16 — The Script: “Superheroes” — Retrocedeix (de #7 a #16), indicador de canvi en preferències. • Novetat — Take That: “These Days” (Stuart Price) — Reentrada clàssica amb touch dance-pop contemporani. • #15 — Jessie J, Ariana Grande, Nicki Minaj: “Bang Bang” — Entrada forta i col·laboració de gran impacte pop. Tancament • DJ Cassidy feat. R. Kelly — “Make The World Go Round” — Estabilitat a la llista. • #1 — David Guetta feat. Sam Martin: “Dangerous” — Single dance-pop que corona el rànquing de desembre.