episodis

Panorama general Programa magazine “Seixanta i més” de Ràdio Desvern amb una edició molt variada: consells per a l’al·lèrgia al pol·len, tertúlia sobre higiene i estrès, història literària de Barcelona (escribes i Jocs Florals), llegendes urbanes de l’Eixample, focus en malalties rares i recerca, música (Mocedades), impacte ambiental de la ramaderia i proposta de viatges per a la gent gran (Colònia Vidal i excursió a Cadaqués). "La primavera és l’estació del color i de la vida..." — Recomanacions de la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica Temes principals Al·lèrgies de primavera: guia pràctica per reduir el pol·len a la llar Cortines: evitar teixits clàssics; optar per screen (PVC + fibra de vidre) i netejar amb drap humit. Finestres: no obrir-les a primera hora ni al capvespre (pics de pol·len). Catifes: triar fibra sintètica, mantenir-les molt netes o retirar-les; deixar el calçat al replà. Mascotes: evitar que dormin o juguin on descansen persones al·lèrgiques; el pèl pot impregnar pol·len. Aire condicionat: utilitzar-lo com a filtre d’aire i canviar filtres sovint. Plantes d’interior: fulles sempre netejes per reduir pols i pol·len. Hàbits personals: dutxar-se i canviar-se la roba en arribar a casa; ulleres de sol a l’exterior. Neteja: millor aspiradora que escombra; treure el pols amb drap humit. Roba: rentar a 45 °C; canviar la roba de llit setmanalment (o més). Exterior de la llar: no tallar la gespa personalment; a la terrassa, fregar en lloc d’escombrar. Assecat: prioritzar assecadora per evitar que el pol·len s’adhereixi a la roba. Recursos: consultar nivells a SEAIC polenes per estació, data i zona; demanar informació a la farmàcia. Debat: higiene i estrès en les al·lèrgies Es comenta, amb to col·loquial, que l’excés d’higiene pot afectar la barrera immunològica de la pell. L’estrès també pot exacerbar reaccions cutànies i respiratòries. Barcelona literària: de l’ofici d’escrivent als Jocs Florals Els antics escribes i copistes a les Rambles feien cartes, peticions i testaments per a analfabets. Abans del bolígraf, s’escrivia amb plomes d’au i talla-plomes per retallar-ne la punta. Context històric (s. XIV): humanisme i pas del romànic al gòtic. Lluís d’Averçó i el seu diccionari de rimes Torcimany impulsaren un certamen poètic. El 20 de febrer de 1393, el comte-rei Joan I decreta els Jocs Florals; finançament finalment avalat per Martí l’Humà malgrat els dubtes del Consell de Cent. Llegendes urbanes de l’Eixample: “La mala cosa” i “El Cruixidor” “La mala cosa”: gegant negre que segueix vianants fins a l’alba. “El Cruixidor”: espectre en forma de gos vaporós negre, mutable en forma i mida, que fa cruixir d’ossos; presagi de mort l’endemà. Variants catalanes: malesperit, oulet, treba. Malalties rares: definició, xifres i reptes Definició europea: ≤1/2.000 habitants; 5.000–7.000 malalties diferents. Fins a 80% base genètica; inici sovint infantil. Impacte: alta càrrega familiar, social i sanitària; diagnòstic difícil i pocs tractaments. Orphan drugs: poca rendibilitat frena la indústria; crida a donacions i recerca pública (p. ex. Marató de TV3). Debat sobre patents i accés (exemples: malària, SIDA). Música: Mocedades – “Amor de hombre” Versió coral-pop del preludi de la sarsuela La leyenda del beso. Veganisme i canvi climàtic: l’impacte de la ramaderia La ramaderia és responsable d’aprox. 18% de les emissions de GEH (informe FAO 2006, Livestock’s Long Shadow). Emissions i externalitats: NH3 (amoniac), N2O (òxid nitrós), CH4 (metà dels rumiants), porins i risc per a aigües. Proposta: reduir/renunciar a productes d’origen animal per millorar salut i sostenibilitat. Continuarà en un proper programa. Reportatge i agenda sènior: Colònia Vidal i excursió a Cadaqués Visita a la Colònia Vidal (Puig-reig, al Llobregat): fàbrica tèxtil, habitatges, biblioteca, teatre; fins a 300 telers. Condicions històriques: jornades de 12 h, treball infantil des dels 10 anys, sense jubilació; alhora, certa seguretat alimentària i escola bàsica. Notes de gènere: discriminació en la formació (nenes només alfabetització bàsica). Excursió anunciada: Cadaqués (20 de juny); inscripcions al Mil·lenari el 13 de juny (11:00–12:30). Ruta fins a Cap de Creus; cost accessible. Tancament Agradiments a l’equip i als oients; recordatori d’emissions i sintonia de Ràdio Desvern 98.1.

Resum general Un nou magazín de "60 i més" a Ràdio Desvern que combina viatge i patrimoni, memòria mediàtica, vida urbana, misteri, salut, nutrició, tecnologia i drets socials. Des d’un homenatge a José María Íñigo, passant per una ruta apassionada pel Rosselló i la Costa Vermella, fins a curiositats de la història del taxi a Barcelona, els misteris de la Sagrada Família i l’actualitat sobre Facebook i les seves oficines a la ciutat. També hi ha espai per a reflexions humanes (cuidar els pares), salut i qualitat de l’aire, germinats a la dieta, l’urbanisme dels Jardinets de Salvador Espriu i un apunt clau sobre drets de les dones a l’Aràbia Saudita. Temes principals • Homenatge a José María Íñigo: figura clau de la ràdio i la televisió, referent d’estil i bon fer. • Viatge pel Rosselló: geografia, història (Tractat dels Pirineus), paisatge, Colliure, Cervera, Banyuls, Perpinyà i patrimoni. • Història del taxi a Barcelona: dels primers taxis de 1906 a la regulació, la Guerra Civil i la renovació amb SEAT. • Misteris de la Sagrada Família: cripta, simbologia de la tomba de Gaudí i les “llums blavenques” del temple. • Salut i medi ambient: impacte del canvi climàtic i la contaminació de l’aire en la salut pública. • Nutrició: beneficis dels germinats —enzims, vitamines i antioxidants— i com incorporar-los. • Tecnologia i ciutat: Facebook lloga vuit plantes a la Torre Glòries per a equips contra les fake news. • Espai públic: present i memòria dels Jardinets de Salvador Espriu al Passeig de Gràcia. • Drets de les dones a l’Aràbia Saudita: fi de la prohibició de conduir i els reptes que persisteixen. Detall dels continguts Homenatge a José María Íñigo • Recordatori de la seva trajectòria en ràdio i TV (grans entrevistes, programes com Directísimo i Esta noche fiesta) i el seu paper com a comentarista d’Eurovisió. "Hem perdut un referent. Sempre recordarem el teu immens bigoti, el teu somriure..." • Perfil humà: 75 anys, però "molt jove d’esperit"; model per als amants dels mitjans. Viatjant per Catalunya: la plana del Rosselló • Doble paisatge: plana (Perpinyà) i muntanya (Albera, Aspres, Corberes). Agricultura: perseguers, vinya, pomeres; sistemes d’aigua i hortes. • Costa: de barcarès a Argelers (planera) i la Costa Vermella (rocosa) de Colliure a Cervera; història del Tractat dels Pirineus (1659). • Patrimoni i pobles: Colliure (joia gastronòmica: anxoves), Banyuls (Maillol), Castell de Salses, Perpinyà (catedral de Sant Joan, el Castellet, Palau dels Reis de Mallorca) i el títol de "fidelíssima". • Lletres i paisatge: visió poètica de Raimon Portell sobre la Costa Vermella. "Déu estava treballant en el Rosselló... tollava el diamant del Canigó..." Agenda cultural • Ballada poètico-musical a Esplugues (Casal Robert Brillas) amb Soledat Gascó, Jordi Odina i Josep Maria Baquer. Obsequi: rosa i copa de cava. Història del taxi a Barcelona • 1906: primers taxis de gasolina; convivència amb carruatges fins després de la I Guerra Mundial. • 1907: matriculació; 1924: 60 parades i codi de circulació (franja groga distintiva). • Guerra Civil: col·lectivització (CNT), manca de combustible i suspensió del servei. • 1939: servei restringit per autoritats; torn dels vehicles de tracció animal. • 1955: SEAT impulsa la renovació; regulació metropolitana (fins 1988) i consolidació com a emblema dels carrers. Misteris de la Sagrada Família i la tomba de Gaudí • Cripta i simbologia de la làpida de Gaudí: creu occitana, templers, estel de les vuit beatituds, referència al seu signe zodiacal. • Mort de Gaudí (1926) i rumors de les llums blavenques al temple, sobretot postguerra: llums misterioses pels campanars. "Allà a la Sagrada Família hi passen coses admirables" (Joan Maragall) Música • “Dansa àrab” de El trencanous, amb l’Orquestra Filharmònica Eslovaca. Reflexió: quan els fills han de cuidar els pares • Mirada empàtica i agraïda a la cura dels pares, sense ressentiment. "Aquest mes em toca a mi cuidar els meus pares. Quina sort!" Salut i medi ambient: contaminació de l’aire i canvi climàtic • El canvi climàtic intensifica contaminants i riscos sanitaris. Grups vulnerables: nens, embarassades, gent gran, malalts crònics. • Dades a Espanya: >35% respira aire per sobre dels límits; unes 33.000 morts prematures/any. • Causes de mortalitat atribuïbles: accidents cerebrovasculars, cardiopaties isquèmiques, MPOC, càncer de pulmó i infeccions respiratòries infantils. • Mesures: mobilitat activa i transport públic, tot i les dificultats d’exposició en vies transitades. Nutrició: la vitalitat dels germinats • Els germinats concentren enzims, vitamines (A, B, C, D, E) i antioxidants; faciliten digestió i metabolització. • Consum en cru (amanides, formatge fresc). Exemples: alfals, soja, créixens, rave, gira-sol, mostassa. Barcelona i tecnologia: Facebook a la Torre Glòries • Lloguer de vuit plantes (5.000 m²) al Poblenou per a uns 500 empleats enfocats a detectar fake news. • Impacte laboral i simbòlic per a l’ecosistema tecnològic barceloní. Espai públic: Jardinets de Salvador Espriu • Història i remodelacions dels jardinets al Passeig de Gràcia (Rubió i Tudurí; 1929). Mobiliari, estany, monòlit a Pompeu Fabra. • Arbrat: una sica i plàtans que defineixen ombra i confort urbà. "Els cotxes passen i els nostres arbres es mantenen ferms en el seu lloc. Pensem-ho." Drets de les dones a l’Aràbia Saudita • A partir del juny: fi de la prohibició de conduir; saló de l’automòbil per a dones a Jiddah. • Persistència de restriccions sota la xaria (viatges, tràmits legals, compte bancari). Crida a la perseverança i al progrés efectiu.

Panorama general del programa Seixanta i més arriba amb un mosaic de temes: agenda local de Sant Just, gastronomia (angules), història del transport (Gran Metro de Barcelona), crònica negra (Enriqueta Martí), paisatge i patrimoni (Vall de Cabó), una pausa de música clàssica (Verdi, Aida), biografia científica (Joan Oró) i un bloc de ciència i salut sobre el cor que es completa amb alimentació de temporada. No diguem blat si no és al sac i ben lligat Presentació i obertura Equip a l’estudi: Joana, Alina (Lina), Montse i Carles (so). Es menciona l’absència del Joan Maria. Breu apunt esportiu: felicitacions al Barça pel doblet i la ratxa d’imbatibilitat (35 partits) amb to prudent. Agenda local: Sant Just Desvern Festa del Comerç i Fira Tapa Data clau: 6 de maig, al Parc Joan Maragall. Cloenda del circuit gastronòmic Quinta Tapa; mostra basada en productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Cultura i família: música, espectacles i activitats infantils. La Primavera Sant Just Dins la campanya municipal: Festa de l’Esport (8 maig), Festa de la Pau (12 maig), Jogueteca Ambiental del Mil·lenari (dissabtes) i activitat al parc (18 maig). Comerç local: concurs d’aparadors, obsequis de plantes a clients fins exhaurir existències. Gastronomia: les angules Cicle vital i pesca Naixen al Mar dels Sargassos; etapa de larva leptocèfala que arriba a Europa en ~3 anys. Com a angula (transparent), remunta rius entre novembre i febrer. L’adulta és l’anguila (>35 cm). Al Delta de l’Ebre: de peix carronyaire rebutjat a delicatessen revaloritzada; regulació de pesca des de 1999. Cuina, preu i cultura gastronòmica Preferència popular per l’angula a l’estil basc; aliment calòric (~40% greix). Preu molt elevat i fascinació per veure-les vives (evitar confusions amb imitacions en pot). Història i mobilitat: el Gran Metro de Barcelona Construcció i contratemps Plans canviants, vaga general (1923) arran de l’assassinat del Noi del Sucre i filtracions d’aigua que obliguen a bombes extractores. Inauguració del tram Catalunya–Lesseps (1924); la segona línia no es completa fins 1934. Anècdotes i recepció social Irregularitats mecàniques batejades com jaimitades. Solució insòlita al sobreescalfament de coixinets: oli de ricí; rumor al barri que el metro causava problemes intestinals. Adopció lenta del servei i guerra de preus amb transports de superfície. Crònica negra/folklore: Enriqueta Martí, la vampira del carrer Ponent Any 1912: desaparició d’una nena (Teresina) prop de la Sala La Paloma. Escorcoll al domicili: aparença humil amb sales elegants, vestits, perruques i objectes impropis de la seva condició; es rescaten dues nenes. Escampa la rumorologia: segrestadora i traficant de menors, prostíbul infantil elitista, troballa de restes i potingues atribuïdes a rituals. Un cas entre crònica policial i llegenda urbana que marca la memòria popular del Raval. Natura i patrimoni: Vall de Cabó (Alt Urgell) Paisatge i rutes Vall ampla i lluminosa, flanquejada per serres d’Ares, Prada i Boumort; poblament al fons de vall. Ruta megalítica: dòlmens (Serrat de les Cobertrades, Colmera, Malpàs, l’Oliva, Pedra Cabana, l’Espluga del Molí de Fabà), excavats cap a 1915. Mirador d’Ares; recomanable accés a peu. Cérvols baixen sovint del Boumort. Història i art romànic Llinatge Caboet: domini de valls i vinculació a Andorra; enllaços amb Castellbò i Foix. Esglésies romàniques amb orientació a ponent (excepcional): Sant Cerni de Cabó, Sant Bartomeu de Favà, Sant Iscla de Senyús. Santa Fe: santuari amb tradició de tocar la campana i llegendes locals; aparició de Mossèn Cinto Verdaguer (1887) i menció de fòssils anomenats castanyes de mar. Música clàssica Escolta de Verdi — Aida (Acte II, Marxa Triomfal) a càrrec de l’Orquestra i Cor del Teatre alla Scala, direcció de Claudio Abbado. Biografia: Joan Oró Lleida, 1923 – 2004. Bioquímic i biofísic. Carrera als EUA (Baylor, Houston), col·laborador clau de la NASA als programes Apollo i Viking. Visió escèptica i empírica sobre vida a Mart; defensa que la ciència prova, no creu. Impulsor d’integrar ciència i política pública a Catalunya (energia, medi ambient, indústria). Advertiments primerencs sobre destrucció ecològica i creixement demogràfic. Ciència i salut: el cor i els vasos sanguinis Riscos principals Xarxa de 100.000 km de vasos; la principal causa de mortalitat global és cardiovascular. Aterosclerosi: plaques d’ateroma (greixos, sucres, cèl·lules, minerals) que endureixen i esten les artèries, facilitant trombosi. Conseqüències: infart (coronàries) i ictus (cervell), sovint sense símptomes previs. Prevenció Control de factors de risc, estil de vida actiu i alimentació cardiosaludable. Alimentació de temporada: la cistella de primavera Verdures i fruites destacades Verdures: all tendre, api, bròquil, ceba tendra, col, coliflor, espinacs, bledes, pèsols, mongeta verda, enciam, porro… Fruites: maduixa, kiwi, llimona, nespre, albercoc, cirera, pruna, préssec, nectarina, figaflor (bacora), alvocat… Nutrients clau i beneficis Vitamina A i carotens: pell, visió i defenses; protecció primeres exposicions solars. Vitamines del grup B: sistema nerviós, concentració i símptomes d’astènia primaveral. Licopè (fruites vermelles): potent antioxidant anti-oxidació dels teixits. Consell pràctic Prioritzar fruita i verdura per davant de cosmètica; la cosmètica, com a complement. Toc d’humor: la pastanaga com a aliada de la vista i un bronzejat sa amb mesura. Cloenda Reemissió dissabte i comiat amb el recordatori de menjar fruita i verdura i cuidar el cor.

Introducció Programa “Seixanta i més” amb l’equip habitual i to proper. L’episodi combina actualitat local, salut, medi ambient, història, cultura i recomanacions d’oci, amb moments de música i llegendes. Actualitat i context de la setmana Sant Jordi: ambient festiu a Sant Just, roses a dojo i temps favorable. Barça, “rei de copes”: quarta copa consecutiva i 30 títols de Copa; celebració dels gols, amb menció especial a l’últim d’Iniesta. "Resumint, gaudim dels bons moments i oblidem els dolents." Serveis i novetats a Sant Just Ajudes socials IBI 2017 • Convocatòria oberta d’ajuts a l’IBI per a famílies empadronades amb pocs ingressos i en risc d’exclusió. • Informació i model de sol·licitud a la seu electrònica municipal i atenció presencial en horaris establerts. Projecte APS: joves que ensenyen tecnologia a la gent gran • Aprenentatge i Servei Comunitari: alumnat de 4t d’ESO forma gent gran en tràmits digitals (cita prèvia, certificats, xarxes socials i apps). Mobilitat: nou carril bici Esplugues–Barcelona • Connexió de Sant Just amb l’Av. Diagonal, zona universitària i línies L3 i L9 del metro, mitjançant passarel·la segregada per a vianants i bicicletes. • En paral·lel, millora de connexions locals (Rambla de Sant Just–pont d’Esplugues) per Real i Laureà Miró. • Nota crítica veïnal sobre el TRAM i possibles obres duplicades. Projecte Conecta 2018 • Pràctiques formatives de 10 joves en set empreses del municipi per impulsar la diversificació curricular i la inserció. Desfibril·ladors (DEA) públics i resposta a l’aturada cardíaca • Sant Just compta amb 10 DEA (policia, casa de la vila, protecció civil, mercat, camp de futbol, equipaments...). • Els DEA són segurs i automàtics: només descarreguen si cal. • Guia essencial d’actuació: - Reconèixer col·lapse sense resposta i sense respiració. - Avisar 112 i buscar el DEA més proper. - Aplicar el DEA i seguir les instruccions de veu. • Recordatori crític: el temps és vital (−10% d’èxit per minut; danys neuronals des del 4t minut). Medi ambient: processionària del pi a Collserola • Explicació del cicle biològic (ous a l’estiu, bosses a l’hivern, “processó” al final d’hivern) i riscos d’al·lèrgies a persones i animals. • Gestió: seguiment amb trampes de feromones i tractaments fitosanitaris dirigits als primers estadis larvaris (matèria activa: alpha-cipermetrina), centrats en zones d’ús públic. • Factors d’augment: pocs depredadors (p. ex. cucut) i canvi climàtic. "Quan l’oruga ja baixa en processó, el tractament perd eficàcia perquè deixa de menjar." Història: els primers passos del metro de Barcelona • El “trenet de la Mina Grott” (1908): un recorregut lúdic i pioner amb 80 bombetes de colors a través del túnel cap a Vallvidrera. • Naixement de dues societats (anys 1920): Ferrocarril Metropolitano de Barcelona i Gran Metropolitano de Barcelona, que impulsarien línies clau amb participació municipal i banca. • Continuarà en futurs programes. Cultura i tradició: llegendes a la Lluna • “Espectres a la Lluna”: poema i relat moral sobre l’home castigat a deambular per la superfície lunar per un crim, convertit en expressió proverbial. "Que la lluna se m’emporti si és que el dic no és veritat." Música • Selecció per a orquestra simfònica: Lluís Cobos dirigeix la Simfònica de Moscou en obres de Txaikovski i Rimsky-Korsakov. Salut: alimenta bé el teu cor • El cor com a símbol vital des de l’antiguitat; avui, la dieta és clau per prevenir malalties cardiovasculars. • Estrès i cor: risc afegit per males pautes d’alimentació i sedentarisme. • Consells: - Planificar menús i menjar amb calma. - Reduir productes excitats i ultraprocessats; apostar per dieta equilibrada. • Testimoni personal sobre emocions i futbol i la seva influència en arítmies. Crònica de proximitat: Museu Terracotta (La Bisbal d’Empordà) • Visita al Museu Terracotta ubicat en una antiga fàbrica, amb xemeneies de 40 m i forn de llenya conservat. • Procés de la terracota: argiles locals, treball al torn, cocció entre 1.000–1.080 ºC i enginyeria de tiratge del fum. • Història industrial: auge exportador (carrilet Girona–Palamós) i reconversió als anys 50 cap als souvenirs amb l’arribada del turisme. Natura urbana: jardins de Rubió i Tudurí (Pedralbes) • Jardí d’autor que dialoga amb la vegetació existent, remodelat el 1992, amb 126 exemplars de 18 espècies. • Espai per als cinc sentits: senders, praderies, zones infantils i bancs per a la lectura; una joia serena a tocar de Sant Just. Cloenda Agraïment als oients i anunci de nous temes pel proper dimecres, mantenint l’ànim de proximitat i servei públic del programa.

Panorama del programa • Episodi variat amb salut i benestar de primavera, història del transport de Barcelona, llegenda negra del Corralet, biografia científica del Dr. Francesc Durán i Reynals, curiositats alimentàries (ous i germinats), tecnologia de seguretat viària eCall, una peça musical de La Viuda Alegre i un viatge literari a Ciutadella (Menorca). "La primavera, la sang altera" Salut: astènia primaveral i com combatre-la Símptomes i causes • Cansament, baixa energia, poca gana, dificultat per concentrar-se i dormir. • L’augment d’hores de llum altera la secreció de melatonina, afectant el ritme circadiari. Recomanacions clau • Respectar el son, fer exercici moderat i dieta equilibrada. • Considerar suplements quan calgui (consell del farmacèutic): ginseng, espirulina, gelea reial i, en alguns casos, melatonina per reequilibrar el son. • L’activitat física augmenta les endorfines (hormones de la felicitat), alleujant símptomes i dolor. Alimentació i hidratació • Vegetals de temporada i sucs naturals (beure’ls immediatament per evitar oxidació). • Peix blau (omega-3) per a defenses. • Beure molta aigua per mantenir la hidratació i regular tensió arterial, temperatura i digestió. Història del transport a Barcelona: autobusos vs. tramvies (1905–1920s) • La companyia La Catalana vol substituir els antics rippers per autobusos de dos pisos (gasolina) després de veure l’èxit dels tramvies electrificats. • 1906: inauguració del primer servei d’autobusos (bitllet 5 cèntims més barat que el tramvia; meitat de preu abans de les 7 h). • Fort boicot del marquès de Foronda (tramvies elèctrics de Barcelona) amb denúncies per soroll, velocitat i suposats accidents. Problemes tècnics (poca potència) i pressions acaben amb la retirada (1908). • 1920: els tramvies no donen l’abast; tornen els autobusos i, amb el temps, es fa la complementarietat tramvia–autobús i preu unificat. • Records personals dels tramvies elèctrics “d’abans” i debat actual sobre el retorn del tramvia. "La guerra pel control de les quatre rodes" Llegendes i història negra: Els fantasmes del Corralet • Antic fossar de beneficència i dipòsit de dissecció (Acadèmia de Medicina) als Jardins del Dr. Fleming. • Imatge tètrica: cossos amortallats, parets decorades amb calaveres i ossos, el Carro de la Bassa recollint difunts a trenc d’alba. • “Allogerir” tombes de nit per fer lloc a nous enterraments; fogueres amb taüts i mortalles. • Llegendari episodi dels tres infants: caixes buides i el Sant Crist “retornat” misteriosament; fe popular vs. sospita de robatori de cadàvers per a dissecció. "Quan un objecte és sostret d’un cementiri, les ànimes en pena persegueixen el culpable fins que el torna" Biografia científica: Dr. Francesc Durán i Reynals • Barcelona, 1899; formació mèdica i primer interès en biologia (anafilaxi). • Estades a l’Institut Pasteur (París) i a la Fundació Rockefeller (NY, 1926–1938/39); professor de microbiologia a Yale. • Dos grans aportacions: factor de difusió i teoria vírica del càncer (existència i comportament de virus oncològics) quan encara eren invisibles (abans del microscopi electrònic). • Inicial escepticisme; confirmació i revaloració a partir dels anys 60. Mort el 1958. • La seva esposa, Maria Lluïsa Ayala, científica destacada; explica motius del poc reconeixement a casa: poca autopromoció, context polític, enveja i desconeixement. • Reconeixements: doctor honoris causa (Hahnemann/Hammond MC, Filadèlfia), premis de l’Associació Americana contra el Càncer i la Fundació Ant-Foller Memorial, membre de l’IEC (1947). L’Hospital Duran i Reynals (Bellvitge) porta el seu nom. Curiositats alimentàries: codis dels ous i frescor Codi de cria (primer dígit) • 0: ecològic; 1: camperol a l’aire lliure; 2: a terra dins nau; 3: gàbia. Traçabilitat • Lletres del país (ES) + codis de província, municipi i granja. Frescor i valor nutritiu • Clara amb zona densa i fluida; rovell ferm; càmera d’aire mínima = més fresc. • Composició: clara (88% aigua, proteïnes com l’albúmina); rovell (aigua + proteïnes, lípids i greixos). • Pes: S (<53 g), M (53–63 g), L (63–73 g), XL (>73 g). Majoritàriament ous de gallina (92%). Nutrició: el poder dels germinats • Obtinguts per germinació de llavors/llagums amb calor, humitat i oxigen. • Aporten enzims, afavoreixen digestió, regeneren la sang, enforteixen el sistema immunitari, són depuratius i energètics. • Tipus: col, porro, ravenet, alfals, soja, bròcoli… Millor en cru (la cocció n’altera nutrients). Tecnologia i seguretat viària: eCall • Dispositiu obligatori als vehicles nous a Europa (des de l’1 d’abril de 2018) per trucada d’emergència automàtica via 112. • Activació per sensor de l’airbag o manual (botó). Envia ubicació i dades del vehicle via Galileo. • Impacte: accelerar atenció en accidents, sobretot a zones rurals (on es concentra el 55% de morts); objectiu: reduir temps d’atenció 50% rural i 40% urbana. Música • Fragment de l’opereta La Viuda Alegre (Franz Lehár), amb Paloma San Basilio i Plácido Domingo, i l’Orquestra Simfònica de Miami. Viatge: Ciutadella (Menorca) • Ciutat de palaus, catedral gòtica i marès, ritme pausat i aroma mediterrània. • Festes de Sant Joan (23–24 juny), cavalls i tradició viva; Ses Voltes com a espai comercial; Plaça del Born i palaus. • Traça urbana marcada per la Contramurada (després de 1868) i història de conquesta catalana (1287) sobre la Menorca islàmica. • Gastronomia: pebres torrats, coca amb arengada, tomàtiga, gató d’albercoc, sobrassada amb mel, formatge vell… Tancament • Comiat amb desig de bona setmana i Sant Jordi: llibres i roses.

Visió general Programa magazín amb una tria molt variada: agenda cultural, patrimoni urbà i natura, història i llegendes de Barcelona, art romànic pirinenc, racó musical amb Verdi, convivència amb mascotes, benestar a la primavera, debat sobre el tramvia de la Diagonal i seguretat viària. Un format coral on es combinen divulgació, opinió i consells pràctics. Agenda i ciutat Carrer Petritxol: granges i exposicions a Can Parés • Recomanació d’aturada dolça al carrer Petritxol (xocolata amb xurros, suïssos, croissants) o un bon entrepà de pernilet per als menys llaminers. • Visites a la Galeria Can Parés: - Marcos Palatzí (figura humana) a l’Espai 1. - Jordi Sardà (paisatges campestres) a l’Espai 2. • Mostra sorpresa de Francesc Artigau i Miquel Vilà: “diari satíric” fins al 15 de maig. Les exposicions figuratives, fins a l’1 de maig. Primavera i Parc de les Corts: història, disseny i convivència • Del passat industrial (bòbiles a Can Mas Cians) a parc urbà: un canvi “insòlit” segons Ignasi Viladevall. • Dades clau: - Disseny de Carme Fiol; inauguració el 1988. - Organitzat en plataformes amb zona infantil (aurons i pollancres), espais de descans i canal/estany que estructura el parc. - Vegetació perenne al voltant del canal: 10 espècies que mantenen el verd tot l’any. - Records del passat: dos arcs de totxo a cada extrem del canal. • Repte: manteniment complicat per superpoblació i falta de respecte d’alguns usuaris; crida al veïnat perquè el cuidi com a “pulmó” del barri. “És dolç tenir les hores dedicades a la contemplació.” — J. M. de Sagarra “Els humans necessitem creure que tot passa a fi de bé pel millor dels mons possibles.” — G. K. Chesterton Barcelona: història i llegendes Del tren de Sarrià al “metro” i una nit de tisores • El Ferrocarril de Barcelona–Sarrià (1863, vapor): primer tren urbà de l’Estat i segon del món (Londres, 6 mesos abans). • 1925: greu accident amb 26 morts i 87 ferits. • 1929 (Exposició Internacional): col·locació soterrada i anècdota de darrera hora — les andanes eren massa amples i es retallen “tota la nit” per a l’estrena. Folklore urbà: “Ca la Plana Geps” i la veu del mur • “Ca la Plana Geps” (c. Robadors, 7): llegenda d’en Pere Geperudet i un “ungüent” miraculós fet amb nassos humans per aplanar gepes — sàtira negra del Raval antic. • “Una veu a la paret” (Hospital de la Santa Creu/Acadèmia de Medicina): mite del mestre Cerballó que, desesperat per una paret que queia, hi hauria emparat la seva dona com a “pilar humà”. “Cerballó, cerballó…” — el suposat lament que, segons la tradició, encara ressona a la pedra. Patrimoni i música L’art romànic als Pirineus: mapa d’una identitat • El romànic dibuixa la frontera entre Catalunya Vella i Catalunya Nova; valls pirinenques (Garona, Noguera, Segre, Valira, Llobregat, Ter, Fluvià, Tec i Tet) com a eixos principals. • Llocs i imatges: - Beget: harmonia del conjunt de Sant Cristòfol. - Serrabona: tribuna de marbre, columnes i llum misteriosa. - Sant Martí del Canigó: espiritualitat i fotografia “de postal”. - Vall de Boí: gran concentració d’imatgeria; murals i decoració que apunten que el romànic no era tan auster. • Mestres llombards (segle XI): arquets cecs, petits carreus i absis semicirculars difonen l’estil per tot el territori. Música per gaudir: Verdi a La Scala • Escolta del “Cor de gitanos” d’Il trovatore de Giuseppe Verdi. • Interpretació: Cor i Orquestra del Teatre de La Scala de Milà, direcció de Claudio Abbado. • Clau: cor popular i emotiu, amb rerefons de llibertat — línia que Verdi ja marca amb el “Va, pensiero” (Nabucco). Vida quotidiana i salut Mascotes: un membre més de la família • Beneficis per a la canalla: més sociabilitat i empatia, millor sistema immunitari i més activitat física. • Responsabilitats: alimentació, higiene, passejos i jocs, visites veterinàries i respecte. • Triar bé segons edat i temps disponible: - Gossos i gats: vincles forts i llarga convivència. - Petits mamífers (hàmsters, conills): menys espai, interacció moderada. - Peixos, rèptils, ocells: educatius, però amb menys joc. Primavera i benestar: energia de “fusta” i depuració suau • Segons la saviesa oriental, a la primavera emergeix l’“energia de fusta”: impuls creatiu i ascendent. • Consells: - Ajustar horaris i fer més moviment suau (estiraments, passeig). - Depuració progressiva (evitar dietes dràstiques), reduir càrregues de l’hivern (toxines i greixos). - Escoltar el cos i la natura; atendre al·lèrgies amb calma i criteri. Ciutat i seguretat Tramvia a la Diagonal: entre la política i l’evidència tècnica • Es reprèn el debat d’unir els dos trams per la Diagonal: pros i contres i polarització política. • Proposta: comissió d’experts (enginyeria, urbanisme) i decisió assistida per supercomputació (MareNostrum) i intel·ligència artificial per recomanar l’opció òptima. “Si funciona, de retruc haurem trobat la taula filosofal per salvar el país de tants incompetents.” Sinistralitat viària: dades i deures pendents • 2017 tanca amb 1.200 morts en 1.067 sinistres; pugen els accidents greus. • Factors principals: - No ús del cinturó (especialment darrere). - Distraccions (mòbil), velocitat, cansament, alcohol i drogues. • Propostes (Illidio Villasante, Stop Accidents): - Més sancions i reforma del Codi Penal en delictes de trànsit. - Educació viària obligatòria als centres. - Inversió en manteniment viari i accions específiques a les autonomies amb pitjors xifres. Cloenda Comiat cordial i invitació a continuar gaudint de la ciutat — i d’un clàssic al carrer Petritxol. Un programa que combina memòria, cultura, música i civisme amb to proper i divulgatiu.

Resum general del programa Programa magazine de Ràdio Desvern amb temes culturals, històrics, científics i de salut. Es destaca l’homenatge a Paco Camarasa (difusor de la novel·la negra), una ruta per la natura al Parc Natural del Cadí-Moixeró, curiositats i llegendes de Barcelona (primer ferrocarril i el soldat sacríleg), biografies de Marie i Irène Curie, una peça de Txaikovski, un bloc extens de salut ocular (glaucoma, retinopatia i síndrome visual informàtica), un reportatge sobre cotxes autònoms i un apunt d’història sobre l’origen del nom “Costa Brava”. "Amic, que aquestes paraules siguin un record de la teva gran vàlua personal" — record a Paco Camarasa Punts clau Cultura i memòria: tribut a Paco Camarasa, comissari de la Setmana Negra i divulgador del gènere; llegendes urbanes de Barcelona. Natura i territori: descripció del Cadí-Moixeró, el Pedraforca i la seva fauna pirinenca (isards, rapinyaires, gall fer) i la flora d’alta muntanya. Ciència i dones pioneres: trajectòries i descobertes de Marie Curie i Irène Joliot-Curie sobre la radioactivitat. Salut ocular: prevenció i tractaments del glaucoma, seguiment en retinopatia diabètica i hàbits per la síndrome visual informàtica (regla 20-20-20, ergonomia, llàgrimes artificials). Tecnologia i ciutat: impacte dels cotxes autònoms en la mobilitat, l’espai públic i l’urbanisme (menys aparcaments, trànsit més fluid, vehicles elèctrics). Història i toponímia: origen del nom Costa Brava atribuït a Ferran Agulló. Homenatge a Paco Camarasa Figura central de la novel·la negra a Catalunya, comissari 12 anys de la Setmana Negra de Barcelona, medalla d’or al mèrit cultural. Tasca de divulgació en conferències i clubs de lectura (Biblioteca Joan Margarit, Sant Just). Record personal i afectuós del seu llegat cultural i proximitat amb els lectors. Viatjant per Catalunya: Parc Natural del Cadí-Moixeró El parc natural més gran de Catalunya: penya-segats calcàris, boscos centenaris (faigs i avets), i el símbol del Pedraforca. Fauna: isards, àguila daurada, falcó pelegrí, trencalòs, gall fer, cabirol, marta, gat fer. Condicions d’alta muntanya: clima dur hivernal, torb i vespres gèlids on canta el mussol pirinenc. Pràctiques: des de passejades fins a escalada en gel; menció d’agressions històriques (mines, central tèrmica) i la importància de la protecció del parc. "Amb la seva airosa estampa, el Pedraforca ha esdevingut un símbol pels muntanyencs catalans" Barcelona: curiositats i llegendes El primer ferrocarril Barcelona–Mataró • Impulsor: Miquel Viada (emprenedor mataroní). • Inauguració: 28/10/1848; capacitat per a uns 400 passatgers. • Resistències socials i anècdotes populars sobre el “dimoni” i greixar màquines amb “greix de nens” (mites de l’època davant la tecnologia). Llegenda del soldat sacríleg (carrer Robador) • Fantasma d’un soldat de la Tercera Guerra Carlina que va robar una custòdia. • L’ànima en pena demana restituir l’objecte sagrat per poder descansar. • Explicaria el renom d’una casa com a “casa de l’ànima en pena” i el luxe inusual de la custòdia a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Biografies: Marie Curie i Irène Joliot-Curie Marie Curie: estudis a la Sorbona; investigacions sobre radioactivitat; descobriment de poloni i radi amb Pierre Curie; Premi Nobel de Física (amb Becquerel i Pierre) i Nobel de Química (aïllament del radi pur). Irène Joliot-Curie: col·laboració amb Frédéric Joliot; radioactivitat artificial; Premi Nobel de Química (1935). Impacte científic i social; trajectòries marcades per la recerca i el servei (radiologia en guerra). "Marie Curie… l’única persona fins al 1961 en obtenir dos Premis Nobel" Música Audició de Txaikovski: Vals de la Serenata per a cordes, Op. 48, interpretat per l’English Strings Orchestra (William Broughton). Salut ocular: glaucoma, retinopatia i síndrome visual informàtica Glaucoma: malaltia silenciosa del nervi òptic per pressió intraocular elevada; recomanat cribratge anual a partir dels 50; tractament amb gotes i/làser/quirúrgic si es detecta a temps. Retinopatia diabètica: importància de control metabolic i injeccions intraoculars; consulta immediata a oftalmologia en diagnosticar-se diabetis. Síndrome visual informàtica (SVI) per ús intensiu de pantalles: • Símptomes: sequedat, llagrimeig, visió borrosa/doble, fotofòbia, cefalea, mareig, dolor cervical. • Higiene visual: regla 20-20-20, augmentar el parpelleig, ajustar ergonomia (alçada i inclinació del monitor, brillantor, evitar reflexos), ambient agradable sense corrents d’aire, revisions periòdiques i ús de llàgrimes artificials. • Educació visual per a joves: evitar distàncies massa curtes amb mòbils/tabletes per prevenir miopia o astigmatisme. Tecnologia i ciutat: cotxes autònoms Trànsit més fluid, menys parades i menys distància entre vehicles gràcies a la interconnexió; potencial reducció d’embussos i parquímetres/semàfors menys rellevants. Menys vehicles totals per propietat compartida i nous serveis personalitzables; vehicles elèctrics menys sorollosos i contaminants. Alliberament d’espai d’aparcaments a ciutats i impacte al mercat immobiliari; facilitació de residència fora de metròpolis. Debat sobre seguretat arran d’accidents puntuals versus la sinistralitat actual amb conductors humans. Apunt d’història: la Costa Brava Denominació atribuïda a Ferran Agulló i Vidal a principis del segle XX; difusió recollida per Josep Pla. Àmbit: comarques de la Selva, Baix Empordà i Alt Empordà; identitat sobretot turística més que comarca natural.

Panorama del programa • Espai magazine amb actualitat, curiositats, música i història conduït per la taula de redacció de 60 i més. Intervencions clau • Veu editorial crítica sobre pensions i compliment constitucional. • Viatge cultural per la Segarra, amb focus en castells i Cervera. • Curiositats històriques dels tramvies i el Tibidabo a Barcelona. • Relat d’esoterisme barceloní: la Casa de les Ànimes. • Biografia de Georges Sand (Aurora Dupin): escriptora, feminista i activista. • Música: Bob Dylan, The Carpenters i Maria Callas. • Servei públic: reflexió sobre la “cita prèvia” i un bon exemple al CAP de Sant Just. • Mobilitat: nou límit de 80 km/h a carreteres secundàries i multes. Editorial: pensions, Article 50 i poder adquisitiu • Es critica l’augment del 0,25% de les pensions i el “no hi ha diners” del govern. • Es contraposa el discurs de creixement econòmic amb la pèrdua de poder adquisitiu de la gent gran. • Es qualifica d’“xantatge” condicionar increments de mínimes i viduïtat a l’aprovació de pressupostos. • Es reclama el compliment de la Constitució. "Els pensionistes han de mantenir sempre el poder adquisitiu des que es van jubilar" — referència a l’article 50. • Crida a noves manifestacions i a atendre les persones més febles del país. Meteo i agenda local Neu tardana i primavera • “Any de neu, any de bé”: nevada tardana (fins a 12 cm) a cotes altes; esperances de millora d’aqüífers i fonts. Comunitat de Sant Just Desvern • Aclariment: la Coral Harmonia és la de l’Associació de Gent Gran de Sant Just. • Invitació a cantar i xerrada de salut (treballadora social Mireia Soler Boada) al Mil·lenari. Viatjant per Catalunya: La Segarra • Retrat líric d’una terra de frontera mil·lenària, amb castells, torres i fossats. • Continuïtat històrica: poblat ibèric, municipi romà i medievo defensiu. • Focus en Cervera: corts de 1359 (institució de la Generalitat) i única universitat del país durant més d’un segle (post 1714); monumentalitat inesperada. • Itinerari per Talavera, Pallerols, Montfarr, Civit, l’Alta Segarra; notes d’arquitectura: pedra dura “escardelenca” i caràcter constructiu. • Patrimoni romànic poc conegut (Cellers, Palagalls, Allor, Guspí, Pallerols) i places porxades (La Sentiu/Sanaüja) d’empremta medieval. • Gastronomia i paisatge: elaboració ecològica coherent amb l’entorn rural; “colors calents i perfums aspres”. Curiositats: tramvies i el Tibidabo (Barcelona) • Origen del tramvia al s. XIX: de les vagonetes mineres a l’rail d’Alphonse Loubat (ferro i acer). • Barcelona: projecte 1864; inauguració de tramvia de cavalls el 26/05/1872 (Passeig de Gràcia). • Tramvia de vapor (1877) i posterior tramvia elèctric (1895): modernitat i velocitat “vertiginosa” per l’època. • Tibidabo: Dr. Salvador Andreu crea (1898) la societat; Avinguda del Tibidabo (1901) i primer funicular d’Espanya (1901); Tramvia Blau per accedir-hi. • Recordatori de Gaudí i el tramvia; debat sobre el retorn del tramvia i el soroll/contaminació acústica. Esoterisme barceloní: la Casa de les Ànimes • Llegenda urbana d’un casalot al camí de Montjuïc (c. de la Cera): espectres, finestres negres i misterioses fumarades. • Personatge de la crònica negra: una pagesa dita “les Recollons”, vinculada als fets de 1835. • Desenllaç tràgic i aparicions nocturnes: fantasmes que suraven un instant a l’aire abans de desaparèixer. Biografia il·lustre: Georges Sand (Aurora Dupin) • Escriptora, feminista i activista del s. XIX; prolificitat (llibres i articles) i vida intel·lectual intensa. • Infantesa adversa; educació clàssica i filosòfica; equitació i vestimenta masculina com a opció pràctica i simbòlica. • Matrimonis i amors: separació pionera amb jurisprudència sobre béns propis; relacions amb Alfred de Musset i Frédéric Chopin (estada a Valldemossa), i Alexandre Manceau. • Compromís polític: 1848, comitè revolucionari, defensa de la república i dels drets de la dona; interès pel socialisme (Pierre Leroux). • Obra i llegat: autobiografia “Histoire de ma vie”; mort el 1876; figura clau de la modernitat literària i el feminisme. Música Cançons • Bob Dylan — “Blowin’ in the Wind”: record generacional i missatge atemporal. • The Carpenters — “Yesterday Once More”: nostàlgia i melodies que “encara brillen”. Òpera • Maria Callas — “O mio babbino caro” (Puccini, Gianni Schicchi): veu inconfusible, dramatisme i musicalitat sense rival; Orquestra del Teatro alla Scala, dir. Victor de Sabata. Servei públic: la “cita prèvia” • Crítica a la deshumanització: contestadors que demanen codis, DNI i imposen hores poc flexibles; dificultats per canviar cita i per atendre sense cita fins i tot amb mostradors buits. • Proposta: quan s’implanta un sistema, cal seguiment i criteri per assegurar l’eficàcia i el bon servei. • Bon exemple: CAP de Sant Just (extraccions de sang). Cita amb opció de canvi, revisió de documents, número i atenció fluïda. Eficiència i satisfacció del pacient. Mobilitat i seguretat viària • Canvi normatiu: a les carreteres secundàries de doble sentit, el límit baixa de 90 a 80 km/h. • Avisa sobre multes i amenaces de retirada de carnet; debat sobre proporcionalitat i efecte real. Idees clau • Pensions i compliment de l’Article 50: dignitat i poder adquisitiu. • Patrimoni i identitat: La Segarra com a territori de frontera amb riquesa medieval i romànica. • Mobilitat urbana: evolució del tramvia i accessos al Tibidabo; debat contemporani. • Memòria i llegenda: la Casa de les Ànimes dins l’imaginari barceloní. • Dones i cultura: Georges Sand com a icona de llibertat creativa i social. • Servei públic: la “cita prèvia” ha de servir les persones, no a l’inrevés.

Resum general Programa variat de "Seixanta i més" amb un to proper i divulgatiu que alterna actualitat, història, misteri, cultura, salut i motor. Obre amb un sentit homenatge al petit Gabriel ("pesecito"), continua amb episodis de la Barcelona obrera i convulsa, un tram de cases encantades al Raval, una biografia extensa de Joana d’Arc, i un bloc gastronòmic sobre el pollastre pota blava i la carxofa del Prat. La part cultural inclou Albèniz i la Suite Ibèria, seguida del vegetarianisme ètic de Leonardo da Vinci, un repàs del sistema immunitari i tanca amb novetats del Saló de l’Automòbil de Ginebra 2018 i una conversa distesa sobre drons. Temes principals Dol i condemna de la violència: record emotiu del cas del petit Gabriel, crida a evitar el morbo i respecte per la investigació. Barcelona obrera i anarquista: la "modista que fabricava bombes", els Sindicats Lliures vs CNT, i el clima de violència a inicis del segle XX. Mobilitat històrica: dels carruatges de tracció animal a l’arribada de l’electricitat, locomotores, telèfon i fonògraf; primeres passes del transport públic a Barcelona. Misteri al Raval: llegenda de la Casa de l’Ave Maria, exorcismes i l’"Illa Negra" dels anys 70. Biografia de Joana d’Arc: context de la Guerra dels Cent Anys, alliberament d’Orleans i coronació de Carles VII, captura i judici eclesiàstic, execució i posterior canonització (1920). Gastronomia del Prat: qualitat i IGP del pota blava, virtuts de la carxofa del Prat i notes de tast. Cultura musical: Isaac Albèniz i la Suite Ibèria (Màlaga) com a retrat sonor del paisatge. Leonardo da Vinci vegetarià: aforismes ètics i hàbits de vida saludable. Salut i defenses: funcionament del sistema immunitari (limfòcits B i T, fagòcits, complement) i hàbits clau: dormir, dieta, activitat física i estrès baix. Motor i futur de la mobilitat: Saló de Ginebra 2018, tendència a híbrids i elèctrics, reptes del liti, cost dels vehicles, i prototip Pop.Up Next (Audi–Italdesign–Airbus) de mobilitat horitzontal/vertical. Drons de consum: anècdotes d’ús, pèrdues, relleu de l’aeromodelisme, i riscos pràctics. Moments i idees clau Condemna del morbo mediàtic i empatia amb la família de Gabriel; record afectuós: "Adiós, pecesito..." Violència social a la Barcelona d’entreguerres: del taller de confecció a fàbrica d’explosius, i episodis de venjança extrema. Joana d’Arc: un any de vida pública amb impacte decisiu; de la mística de les veus a la realpolitik dels consellers reials; el procés per heretgia inclou el debat sobre vestimenta masculina i ortodòxia; darrera paraula atribuïda: "Jesús" Productes del Prat: el pota blava destaca per textura i sabor intens; la carxofa del delta, més dolça i tendra per sòl i clima. Futur del cotxe: calen >500 km d’autonomia, xarxa d’electrolineres, solució al coll d’ampolla del liti i baixada de preus per consolidar l’elèctric. Conceptes clau Sindicats Lliures i CNT: antagonisme sindical a principis del segle XX. Casa de l’Ave Maria: llegenda urbana d’exorcismes al Raval. Immunoglobulines (anticossos): protecció humoral de la sang. Limfòcits T (destructors, col·laboradors, reguladors): resposta cel·lular. Sistema complement: cascada de proteïnes defensives. IGP: Indicació Geogràfica Protegida, segell europeu de qualitat. Pop.Up Next: concepte de vehicle modular terrestre–aeri. Valoració general Un programa ecològic i humanista en el fons: defensa de la vida i la dignitat (Gabriel, animals a través de Leonardo), estima pel patrimoni històric i cultural (Barcelona, Albèniz, Joana d’Arc), aposta per mobilitat més neta, i invitació a cuidar la salut amb hàbits senzills. Ritme àgil, combinant narrativa, divulgació i tertúlia amb punts d’humor i proximitat.

Editorial: Dia de la Dona i crida a l’equitat • Reflexió sobre el 8 de març: d’“Dia de la Dona Treballadora” a Dia de la Dona per reconèixer que totes les dones treballen en major o menor mesura. • Recordatori històric: la commemoració s’associa a dones mortes en un incendi en una fàbrica als EUA mentre reivindicaven horaris i salaris humans. • Tesi principal: cal equitat real (50%-50%) entre dones i homes; persisteixen sous inferiors, tasques més feixugues i una conciliació que recau sobretot en les mares. • Vaga del 8M: reconeixement del dret de vaga i anhel d’avenços concrets encara que siguin minsos. "No és això, amics, no és això... el paper de la dona respecte a l’home hauria de ser del 50%." Poesia i veu femenina: Soledat Gasco Sextina “Tots els colors de la dona” • Forma poètica: sextina que juga amb mots com dona, vida, disfressa, agonia, atrapada, idees. • Eixos: la dona com a porta a la vida, força creativa atrapada en ritmes ancestrals i lluita contra idees que la confinen. "Una dona és la porta a la vida... és la vida canviant-se de disfressa." Poema “Crida ben fort” • Invitació a trencar cadenes personals i socials amb la veu i el pensament com a instruments d’alliberament. "Crida ben fort... No han de lligar-te els pensaments, fes-los instrument per vèncer." Història social: la vaga de La Canadenca (1919) • Arrencada per la CNT per readmissions i contra acomiadaments a la “Canadenca”; va esdevenir vaga general a Barcelona. • Mesures governamentals: estat de guerra, militarització i detencions; negociació i acord amb llibertat de vaguistes, readmissions, augments salarials i, clau, jornada de 8 hores. • Desenllaç: Espanya esdevingué el primer país europeu a establir la jornada laboral de 8 hores. Llegendes urbanes: Goliards a Sant Pau del Camp • Context: el Pati del Botxí i la fauna marginal medieval a l’entorn del monestir. • Els goliards: estudiants satírics en llatí, vinculats per la rumorologia al vici i al diable; relacionats amb els versos de Carmina Burana. • Llegenda: sacrilegi amb una hòstia, càstig amb la llengua estirada i condemna a vagar com a espectres. Salut i benestar: la pell de nit i la cosmètica natural • La nit és sinònim de descans per al cos, però d’hiperactivitat cel·lular per a la epidermis. • Recomanacions: respectar 8 hores de son i aplicar cremes naturals a la nit per reparar danys (estrès, contaminació, sol, canvis de temperatura). Nutrició d’hivern: verdures poc freqüents i com preparar-les Card (cardoon) • Riquesa: ferro, calci, propietats hepatoprotectores i diürètiques; millora el trànsit intestinal. • Preparació: rentar bé, retirar fibres, consumir cru o cuit; blanquejar 10’ i acabar al forn o gratinat; evitar que ennegreixi amb llimona. Grelos • Brots tendres del nap, amb més vitamina A i folat que el bulb; conservar en bossa tancada a la nevera. • Per suavitzar l’amargor: escaldar uns minuts. Plat tradicional: lacón con grelos. Apunts i anècdotes culinàries • Salses tipus beixamel lleugera per al card; varietats regionals (Saragossa, Tolosa, València, Castelló). Esport i energia: barretes per la neu • Per a esports de neu: barretes de carbohidrats com a suport calòric puntual, amb diferents sabors i textures. Cal seguir sempre la meteo i avisos de pistes. Cultura: Lita Cabellut i l’exposició a Barcelona • Biografia: nascuda el 1961 (Sariñena), infància difícil, adopció a Barcelona, formació als Països Baixos (Gerrit Rietveld Academie). • Obra: grans formats, tècnica contemporània del fresc, retrat fotorealista d’impacte. Reconeixement internacional. • Exposició: a la Fundació Vila Casas (Barcelona), ocasió única per veure obra ja en col·leccions privades. Territori i patrimoni: Collserola, Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda • Itinerari històric per Vallvidrera, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat. • Fets destacats: esglésies medievals, senyories i vendes reials, remodelacions gòtiques, convents cistercencs, i masies dels segles XVI–XVII. Actualitat social: pensions i poder adquisitiu • Reivindicació: les pensions són un dret, no una almoina. Cal mantenir el poder adquisitiu amb l’IPC i deflactar l’IRPF per no perdre renda real. • Crítica: gestió pública i prioritats pressupostàries; necessitat d’organització i pressió cívica per assolir canvis. Música • Secció “Música per gaudir”: presentació i audició de la vanera “Canta y no llores” de la sarsuela Don Gil de Alcalá (Teresa Berganza, Lina Huarte; dir. Ataúlfo Argenta).

Visió general de l’episodi Podcast coral amb to divulgatiu i proper. Es combinen homenatges culturals, actualitat de consum i mobilitat, història social de Barcelona, una història popular de misteri, música clàssica, salut i nutrició, economia global i turisme de proximitat. El fil conductor són comentaris àgils i exemples pràctics. Punts clau • Homenatge a Forges (Antonio Fraguas): record del seu humor fi, crític i tendrament irònic que convidava a la reflexió. • Multes i punts del carnet: una sentència pionera obliga a retornar punts si la multa va ser mal notificada. • Barcelona 1888 i moviment obrer: Exposició Universal, inflació de preus, naixement de UGT i primer congrés del PSOE; consolidació de CNT i FAI i la idea de “sindicat únic”. Context del bar anarquista “El nervi de la tranquil·litat” i de la companyia elèctrica La Canadenca. • Relat de misteri: “El Mirall Màgic” del carrer Rosers, entre superstició i crònica urbana, amb el frare Gerundio com a testimoni incrèdul. • Música: Danses polovtsianes de l’òpera “El príncep Igor” d’Alexander Borodin. • Salut — Magnesi: símptomes de dèficit (cansament, rampes, insomni) i importància de proporcions amb calci. • Salut — Diabetis: educació diabetològica per a una vida normalitzada; dieta fraccionada en 5 àpats, hidratació amb aigua, exercici regular i autocontrol (glucosa, TA i colesterol), cura de ulls i peus, i mai suspendre medicació per compte propi. • Economia — Xina: protagonisme a MWC (Hospitalet), pes global de Huawei i Alibaba, mercat de cotxes i adquisicions (ex. Volvo), inversions en Mercedes i clubs esportius. • Turisme — Camí dels Bons Homes: tram pirinenc entre Cerdanya i Berguedà, pas per la Portella Blanca d’Andorra, massís del Cadí i Pedraforca, fins a Bagà i el Santuari de Queralt (“Balcó de Catalunya”). Destacats i cites Multes i punts: què diu la jurisprudència? "Si la multa no està ben tramitada, es retornen els diners de la sanció i, alhora, es retornen els punts sustrets al conductor." • S’estableix un precedent jurídic que podria permetre a milers de conductors recuperar punts cada any per defectes de notificació. • Recomanació: revisar l’expedient, buscar assessorament (p. ex., AEA) i recórrer si s’escau. Barcelona 1888 i el moviment obrer • L’Exposició Universal va accelerar arribada d’obrers i inflació. • Naixement de UGT a Barcelona (1888) i primer congrés del PSOE a la ciutat. • CNT (1911) impulsa el model de sindicat únic; la FAI (1926) vetlla pel contingut àcrata de la CNT. • Paisatge social: bar “El nervi de la tranquil·litat” al Paral·lel com a fòrum d’idees; la Barcelona Traction – La Canadenca com a pol industrial en l’auge del moviment obrer. Salut: magnesi i diabetis • Magnesi: dèficit lleu pot causar cansament, contraccions i insomni; cal cuidar el balanç amb calci. • Diabetis: - Alimentació: fraccionar en 5 àpats, limitar hidrats d’absorció ràpida, ajustar ingesta a l’exercici. - Hidratació: prioritzar aigua (evitar refrescos, encara que zero o light, excepte esportistes en moments concrets). - Autocontrol: glucèmies abans/després d’exercici, TA i colesterol regulars. - Salut ocular i peus: revisions oftalmològiques i podològiques periòdiques. - Tractament: no interrompre medicació; insulina (tipus 1) i combinacions orals/insulina (tipus 2) sota control mèdic. Economia global: la Xina, de “tot a 100” a top 5 tecnològic • Huawei ja és top 3 en smartphones; Alibaba s’acosta a Amazon en e-commerce. • Mercat automobilístic més gran del món; compres i participacions en marques europees (ex. Volvo i Mercedes). • A Espanya, capital xinès en RCD Espanyol i adquisicions en distribució. Viatges: Camí dels Bons Homes • Ruta històrica càtara pel Pirineu: Porta – Portella Blanca (2.519 m) – Cadí – Pedraforca – Bagà – Queralt. • Valor paisatgístic i espiritual, amb ermites romàniques i pobles com Gòsol i Gisclareny. Termes i conceptes clau • Notificació defectuosa, jurisprudència, sindicat únic, àcrata, autocontrol, hipo/hiperglucèmia, transhumància, polovtsianes.

Resum general Episodi coral on el programa combina tradició i patrimoni amb industrialització, cultura i oci contemporani: de la defensa de la festa dels Tres Toms i els seus animals a la història de la xocolata a Barcelona, el relat de La Canadenca i l’electrificació, un misteri urbà de 1908, una pausa musical, la travessa històrica del Camí dels Bons Homes, un homenatge a la biblioteca Joan Margarit, la biografia de Santiago Rusiñol i, de propina, una guia ràpida d’esports de risc. Festa dels Tres Toms i debat sobre l’animalisme Context: presentació de la festa dels Tres Toms de Molins de Rei i lectura d’un manifest no signat que defensa la tradició. Tesi del manifest: els qui conviuen amb els animals al món rural els cuiden i estimen, i els carros que semblen carregats són sovint un “truc” escènic (carros buits per dins) per preservar la màgia de la festa. Crítica: es qüestiona un animalisme urbà que “humanitza” els animals i desconeix la seva naturalesa i la cultura pagesa. Dada clau: un cavall de tir pot arrossegar aproximadament el doble del seu pes; sovint els carros van amb dos o més animals. "Arribaria el dia en què caldria demostrar que les fulles dels arbres són verdes." (atribuït a Chesterton) • Idea central: Preservar la tradició rebutjant tant la violència innecessària contra els animals com la seva humanització, i mostrar-la al jovent perquè perduri. Pioners de la xocolata a Barcelona Des de l’artesania al vapor Pista històrica: una làpida a Sant Just i Pastor amb una rajola de xocolata recorda Josep Rosés i Malla (c. 1781) com a figura rellevant. Ofici i gremis: el gremi de droguers monopolitza la fabricació als s. XVII–XVIII; neix el conflicte entre els de la pedra (qualitat) i els mecànics (producció i higiene), fins a constituir el gremi dels moliners. Tecnologia: del molí de 4 cavalls a la força del vapor, Barcelona esdevé pionera de la fabricació mecànica; la indústria s’expandeix i l’aprofiten també francesos i suïssos. • Clau: la xocolata passa de procés manual precolombí a indústria moderna, amb examen d’ofici, requisits socials i gran prestigi econòmic del col·lectiu xocolater. La Canadenca: l’arribada de la llum i el seu llegat Emprenedoria, guerra i patrimoni Inicis: electricitat a Barcelona des de 1882; el 1883 s’obre la primera central elèctrica d’Espanya (c. Mata). Insuficient per al creixement. La Canadenca: Pearson (canadenc, experiència al Niàgara, Mèxic i Brasil) i Emili Montanyà impulsen la Barcelona Traction, Light and Power; volen controlar producció, distribució i consum. Compren tramvies i companyies (1912). Xoc històric: la Primera Guerra Mundial talla finançament i subministraments; Pearson mor en un naufragi després d’un atac submarí. Montanyà sosté el servei; neutralitat espanyola dóna aire temporal. Desenllaç: als 40, FECSA adquireix els actius en una operació qualificada d’estafa del franquisme. La central del Paral·lel tanca als 60, però queden les Tres Xemeneies com a símbol del passat industrial. • Missatge: valor del patrimoni industrial i la memòria de les grans obres d’infraestructura que van transformar el país. La Casa dels Sorolls (1908) Misteri urbà a la Ronda de Sant Antoni, 9: multituds nocturnes, “cops de bombo” i versions que van de l’ànima en pena a les bromes i conspiracions polítiques (Solidaritat Catalana). Epíleg satíric: versos de L’Esquella de la Torratxa retraten amb humor l’episodi fins a la intervenció de la policia. "Pom, pom, pom... entra en joc la policia i cessen els sorolls per fi. Tómatelo como quieras." Música per gaudir: Fandango de Doña Francisquita Peça de la sarsuela d’Amadeu Vives, interpretada per l’Orquestra Simfònica de RTVE (dir. García Asensio). • Un clàssic líric com a respir musical del programa. Camí dels Bons Homes: ruta càtara pirinenca Història, exili i senderisme Context: segles XIII–XIV, la Inquisició persegueix els càtars (bons homes i bones dones). Els camins de transhumància esdevenen via d’exili cap al sud del Pirineu. Ruta: sender GR-107 entre Montsegur i la Cerdanya (variants per l’Arièja). Llocs clau: Pla dels Cremats (memorial), gorges de la Frau, coll de Pimorent, Portella Blanca d’Andorra, Hospitalet, valls boscoses i nuclis occitans. Llegendes: el Sant Greal associat als càtars, cerques modernes (incloent-hi els nazis) al voltant de Montserrat. • Una travessa de memòria històrica i coneixença mútua entre occitans i catalans, amb valor natural i cultural. Biblioteca Joan Margarit (Can Ginestar) Equipament municipal cèntric, modern i molt utilitzat per totes les edats; integra biblioteca, sales i jardí per a tallers, exposicions i activitats. Identitat: honor al poeta i arquitecte Joan Margarit; símbol del nivell cultural del municipi. "El saber i el llegir ens farà lliures." — Santa Teresa de Jesús • Espai clau per a la vida cultural i la cohesió veïnal. Biografia de Santiago Rusiñol Pintura, modernisme i Cau Ferrat Vocació: contrari al destí industrial familiar, es forma amb Tomàs Moragas; vida entre Barcelona i París (realisme, vida urbana), amistats amb Ramon Casas i ecos de Toulouse-Lautrec. Sitges i modernisme: llum i paisatge com a motor creatiu; crea el Cau Ferrat, col·lecció d’arts (incloent-hi El Greco) i epicentre modernista. Darrers anys: passió pels jardins (Aranjuez); mor el 1931 mentre pinta. Anècdotes vitals que reflecteixen una personalitat lliure i provocadora. • Figura central del modernisme català: pintor, escriptor i dinamitzador cultural. Esports de risc: adrenalina amb criteri Clau: buscar l’equilibri entre benefici i risc, amb bon material, formació i seguretat. Modalitats: ràfting i aigües braves; salt de pont; parapent; escalada lliure (cas extrem d’Alex Honnold a El Capitan, en free solo); paracaigudisme i BASE jump. • Recomanació: triar empreses serioses, conèixer el propi nivell físic i tècnic, i respectar el medi. Cloenda Comiat amb horaris de reemissió i breu falca final local.