
Fabricants de Cançons del 2/4/2025
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
30472 episodis disponibles

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Context i participants • Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) amb el grup Justícia i Pau. • Intervenen: Ester Martra i Pilar Sánchez. Conducció de Núria. "És el primer programa amb l’absència del president de l’entitat, en Jesús Castro" — anunci d’un homenatge en el proper programa (7 de maig). Tema central: Salut mental en situacions d’emergència Impacte directe en combatents (cas Ucraïna) • Ferides invisibles: estrès posttraumàtic, flashbacks, col·lapse emocional en soldats, retorn precipitat al front després de 3 setmanes d’ingrés. • Testimonis: flashbacks per detonacions, sorolls que reactiven el trauma, percepció que “tot l’exèrcit està malalt d’estrès posttraumàtic”. "La salut és la base de la pau i la recuperació. Reconstruir els sistemes de salut significa restaurar l’esperança." Impacte social ampliat i marc conceptual • L’OMS estima que prop d’una tercera part d’Ucraïna necessita ajut psicològic. • Definició d’OMS de salut mental: benestar per gestionar tensions, treballar productivament i contribuir a la comunitat. Sense salut mental, es trenca la capacitat d’afrontar la vida quotidiana. Dany al sistema sanitari i conseqüències • >2.300 atacs registrats contra centres sanitaris (amb casos greus com la clínica infantil d’Odessa). Risc constant per a professionals i interrupció de serveis. • Carga dual: augment de trastorns mentals i empitjorament de malalties no transmissibles (MNT). Les MNT representen 84% de morts i empitjora l’accés per bombardejos i cost de medicaments. • Dada crítica: cap a 100.000 amputacions (2024) — la rehabilitació física i psicològica serà essencial. Resposta i reforç de sistemes (OMS i autoritats) Línies d’acció • Construcció d’un sistema de salut resilient: enfortir atenció primària, ampliar salut mental i rehabilitació, abordar MNT, vacunacions, tuberculosi, control d’infeccions i resistència antimicrobiana. • Clíniques modulars en zones afectades i formació per pal·liar l’escassetat de professionals (infermeria i altres perfils). Barreres i desigualtats • 1 de cada 4 persones reporta menys accés sanitari; major desigualtat a primera línia (població vulnerable: gent gran i persones amb discapacitat). Desplaçaments forçats i Síndrome d’Ulisses Efectes en persones refugiades (cas extrapolable) • 5 milions de desplaçats ucraïnesos poden patir estrès crònic i múltiple per ruptura abrupta del seu món (llar, família, amistats, feina i rutines). • Símptomes comuns: angoixa, insomni, malsons; el trauma no “s’esborra” en arribar a un país d’acollida. Abordatge prioritari • Primer, cobrir necessitats bàsiques: allotjament, aliments, atenció mèdica. • Després, escolta, acompanyament i reconstrucció de confiança amb enfocament en persones i entitats que ajuden; no tothom reacciona igual — la resiliència varia. Col·lectius vulnerables • Infants: maduració interrompuda; nerviosisme, plor continuat, dificultats per dormir — pares/mares també afectats. • Adolescents: útils tallers grupals (ex. Creu Roja) per crear vincles i processar l’experiència. Altres regions en conflicte (Mediterrània Oriental) • Conflictes a Palestina, Egipte, Líbia, Líban, Jordània, Síria, Afganistan i antecedents als Balcans. • 70 milions de desplaçats a la regió; quasi la meitat es queden a països veïns — gran pressió sobre comunitats d’acollida. • Accés limitat a professionals de salut mental i medicació; interrupció de sistemes sanitaris. • OMS: com a mínim 1 de cada 5 persones en emergències pateix depressió, ansietat, TEPT, trastorn bipolar o esquizofrènia. Testimoni audiovisual i reflexió social • Documental: “Mina i la ràdio dels presos” (Noruega). Història d’un ex-pres que va de voluntari a Ucraïna i mor posteriorment. • Reflexió: els soldats (voluntaris o no) sovint provenen de contextos vulnerables; víctimes del sistema i dels jocs de poder, tot i ser qui “dispara”. La guerra arrabassa joves que haurien de construir el futur. Conclusions i crida a l’acció Curt/mitjà termini • Acabar els conflictes armats amb intervenció dels països afectats i institucions internacionals. Llarg termini • Educació i difusió dels Drets Humans (Declaració Universal, 1948) a tots els nivells educatius. • Impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) com a pla d’acció per persones, planeta, prosperitat i pau. Proper programa • 7 de maig: programa especial d’homenatge a Jesús Castro, històric president de Justícia i Pau, per reconèixer el seu llegat i el relleu del grup.

En aquest podcast, Daniel Martínez guia als oients a través d’un programa carregat d’emocions i diversitat de continguts. Es comença amb el comiat d’en Rubén Pérez, destacant la seva aportació i els missatges d’amistat i suport. Segueix un espai d’actualitat amb notícies de cinema, cultura i esdeveniments municipals, que dona pas a 'La Càpsula' on la música omple l’ambient. L’espai "Un autor al refugi" acull fragments de l’obra de Javier Castillo, mentre "El refugi del cinèfil" ret homenatge als clàssics com Els Goonies. Finalment, es desenvolupa una entrevista extensa amb Santiago Tarín sobre la seva nova novel·la "Los Crímenes de los Pasos Perdidos", abans de tancar amb anuncis i un comiat carregat d’emoció.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Resum del Podcast: Aquest podcast recull diversos temes clau per a Sant Just, començant amb l'homenatge al supervivent Francisco Casares i la seva Stolperstein, passant per una conferència sobre la Serra de Malacara i la presentació d'un nou protocol d'actuació en cas de feminicidi. També s'aborden les polítiques municipals, incloent la revisió del preu de l'aigua, novetats en habitatge i un pla d'acollida per persones migrants. A més, es presenta el projecte de la botiga Il·lusionat amb tecnologia 3D i es comparteix el testimoni de la Covid persistent via l'experiència de Mònica Condemines, per acabar amb una àmplia agenda d’activitats locals i un tancament informatiu.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Isabel Darder, portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just Desvern, per repassar els principals temes del ple municipal de març. Darder fa referència a l'aprovació que es va fer de la revisió de preus del complex La Bonaigua, una mesura defensada només pels socialistes i comuns; comenta que es van establir noves subvencions per a esportistes d’èlit i escoles de dansa, que fins ara quedaven fora de les ajudes a entitats. Explica que al ple també es va parlar de l’adjudicació d’habitatge protegit per a la gent gran al Mil·lenari, remarcant que les bases compleixen la normativa europea. Isabel Darder ha exposat el nou pla d’acollida de persones migrants, adaptat a les realitats viscudes recentment al municipi, i la creació d’un protocol per fer front a possibles feminicidis, amb la coordinació de diversos serveis públics com els Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Ha parlat de la moció sobre el servei de Rodalies, en què el PSC es va abstenir, i es va llegir la declaració sobre persones desaparegudes sense causa aparent, en referència al cas de la santjustenca Adelina Pintos, desapareguda al març del 2022. Finalment, Darder ha reivindicat el valor del treball social, ha valorat la nova app bitPAYT per obrir contenidors i ha condemnat les pintades i cartells on hi posa "Antifa" apareguts al local del PSC de Sant Just.

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Context i obertura musical Don Giovanni com a pont cap a Babette • El programa s’obre amb un duet de Don Giovanni (Mozart) per connectar música i cinema, i introduir el treball musicogràfic de Per Nørgård a El festí de Babette. El festí de Babette — anàlisi completa Origen, guió i equip • Basada en la novel·la curta homònima de Karen Blixen (Isak Dinesen), excel·lentment adaptada i dirigida per Gabriel Axel (1987, 103’). • Música de Per Nørgård; muntatge de Finn Henriksen; producció Nordisk Film i Just Betzer; distribució MGM/Filmex. • Relació d’autoria: Blixen també és l’origen de Memòries d’Àfrica (Pollack, 1985), contrastant però connectada biogràficament. Repartiment clau • Babette: Stéphane Audran (col·laboradora recurrent de Claude Chabrol). • General Lorens Löwenhielm: Jarl Kulle. • Germanes: Birgitte Federspiel (Martine) i Bodil Kjer (Filippa). • Achille Papin (baríton): Jean‑Philippe Lafont. • Aparició breu: Vivi Andersson. Sinopsi i context • París, 1871: la Comuna destrueix la vida de Babette (perd marit i fill) i ella fuig a Jutlàndia (Dinamarca). • Serveix gratuïtament durant 14 anys dues germanes pietistes, filles d’un pastor difunt. • Li toquen 10.000 francs a la loteria; decideix dedicar-los a un sopar francès per a 12 comensals (centenari del pastor). • Equivalència comentada: el cost seria avui ~150.000 $ per a 12 persones. El menú i els maridatges (l’hedonisme com a relat) • Plats: sopa de tortuga, blinis Demidoff (caviar), guatlles al sarcòfag, amanida, formatges, babà al rom i fruita fresca. • Begudes: xerès amontillado amb la sopa; Veuve Clicquot 1860 amb els blinis; Clos de Vougeot 1845 amb guatlles i formatges; xampany, marc de xampany, cafè i aigua. Temes i simbolisme (gràcia, redempció, comunitat) • Generositat radical: Babette converteix la fortuna en art efímer per als altres; el plaer com a camí de reconciliació. • Religió i gràcia: 12 comensals amb ecos del Sant Sopar; el banquet esdevé un sacrament laic de gràcia il·limitada. • Transformació: la comunitat estricta es relaxa i es perdona a través del menjar, la música i la convivència. • Babette com a “àngel”: pacifica, no imposa, educa amb l’exemple. "La gràcia... no imposa condicions... ens acull a tots... i proclama l’amnistia general." — discurs del general Subtrames romàntiques i destí • Papin i Filippa: atracció sublimada per doctrina i vocació; l’art com a via de transcendència. • El general i Martina: enamorament contingut; retrobament final i consciència que «en aquest món, tot és possible». "He estat amb vostè tots els dies de la meva vida... en aquest món, tot és possible." Estètica i influències • Signatura nòrdica: ecos de Dreyer i Bergman en la sobrietat visual i el treball d’actors. • Muntatge altern de cuina/taula, gran realisme sensorial (foc, textures, tastos), primers plans riquíssims en reaccions. Guardons, recepció i on veure-la • Òscar 1987 a millor pel·lícula de parla no anglesa; menció a Cannes; BAFTA (millor film no anglès) i nominacions; nominació als César. • Axel és percebut com a “one‑hit wonder” per l’embranzida única d’aquest film. • Disponible a Filmin (nota 8,3) i també a YouTube (qualitat variable). Frases que defineixen la pel·lícula "Un artista mai no és pobre." "En aquest món, tot és possible." Mini masterclass: la Rule of Six de Walter Murch (muntatge) • 1) Emoció (≈51%): cada tall ha de ser fidel a l’emoció del moment; l’escala de pla i la música poden amplificar-la. • 2) Història (≈23%): el tall ha de fer avançar la narració; evitar seccions que “s’aturen”. • 3) Ritme (≈10%): cadència justa; ni allargar ni fragmentar en excés. • 4) Eye‑trace (≈7%): orientar la mirada de l’espectador; evitar salts bruscos de focus visual entre plans. • 5) Pla bidimensional / gramàtica (≈5%): respectar el ràcord visual i —molt important— el ràcord interpretatiu. • 6) Continuïtat tridimensional (espai‑temps) (≈4%): coherència de distàncies, temps d’acció i desplaçaments; unitat de temps versemblant. • Notes pràctiques: la respiració dels actors afecta la fluïdesa; la gramàtica clàssica facilita la lectura; els percentatges són orientatius, però l’“emoció + història” governen. Avanç de continguts i cloenda Filmoteca de Catalunya — entrevista • La setmana vinent: conversa amb Pablo LaParra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya — línies estratègiques, continuïtats i possibles novetats (subjectes a pressupost). • Tancament amb recordatori i invitació a revisar la pel·lícula i el relat original (edicions en català i castellà).

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Resum del Podcast Aquest episodi del Refugi aborda diversos temes actuals i locals. Es discuteixen notícies internacionals, com el terratrèmol a Myanmar i les observacions del telescopi James Webb, seguint amb un reportatge sobre la detenció d’un taxista implicat en el robatori de targetes bancàries. A continuació, es posa en relleu la nova botiga "Il·lusionat", que ofereix productes personalitzats amb tecnologia 3D, i es promocionen activitats locals com la caminada popular, la sessió de zumba i l’efemèrida del Dia Internacional de les Bromes i la Diversió al Treball. Més endavant, gaudirem d’un espai musical amb la cançó "Dead Or" i un anunci sobre bicicletes 100% elèctriques per a un transport més sostenible, per acabar amb una entrevista i fragments literaris amb Mercedes Ron. Finalment, el programa es tanca amb un llarg adéu format per reiterades expressions de "Bona nit".

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Resum del Podcast Aquest episodi ofereix una visió integral de les notícies i esdeveniments a Sant Just, des de la promoció de l'activitat física amb caminades i sessions de zumba, passant per conferències culturals sobre bruixeria i la presentació del llibre "1964", fins a entrevistes en profunditat amb emprenedors innovadors i creadors com Vinícius Mota i Silvana Vogt. També es dedica un ampli espai al teatre amb la renovació de "El Peix Daurat" i al foment de la cultura en català a través dels tertuliers i tallers literaris. Finalment, s'exposa una agenda completa d'activitats locals que inclou expositions, xerrades, mercats i altres iniciatives culturals i socials.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Vinícius Motta, propietari d'Il·lusiona’t, un nou establiment de Sant Just especialitzat en la creació de productes personalitzats mitjançant tecnologies com la impressió 3D, el tall i el gravat làser o la sublimació. Vinicius explica com va passar de tenir una impressora 3D a casa a muntar una botiga al costat de casa seva, amb l’objectiu de combinar la seva passió pel disseny gràfic amb la fabricació d’objectes únics i a mida. El propietari del nou comerç destaca les ofertes que hi ha a Il·lusiona't: productes decoratius, regals per a infants i records personalitzats, destacant per la seva aposta per la creativitat, l’exclusivitat i l'encantament. Diu que la botiga vol ser molt més que un espai de compra, oferint una experiència sensorial completa amb música, aromes i atenció personalitzada. Vinícius Motta, d’origen brasiler i recent arribat a Catalunya, també expressa la seva il·lusió per integrar-se al poble i fer créixer un projecte que inclou tallers educatius i activitats familiars.

Aquest podcast llarg de Ràdio Desvern abasta una variada agenda d'actualitat local i internacional a Sant Just. Es presenta una previsió del temps detallada, una entrevista amb en Vinícius Mota sobre el seu nou projecte comercial Il·lusionat i un debat econòmic i polític sobre aranzels, petroli i sancions internacionals. A més, s’anuncien esdeveniments comunitaris com la Caminada Popular i la sessió de Zumba per promoure l'activitat física, i es dedica un espai de recomanació literària que destaca títols rellevants com el llibre 1964: Cuando la cultura se convirtió en espectáculo i altres obres que combinen cultura i tradició. Aquest programa, que també inclou seccions sobre salut i beneficis de l'exercici, reflecteix la riquesa informativa i el compromís amb la vida activa i cultural de la comunitat de Sant Just.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Aquest episodi d'El Refugi és un mosaic de temes variats i dinàmics: Actualitat i Notícies: Es donen notícies des de l'espai fins a l'actualitat local i municipal, incloent entrevistes i informacions internacionals. Càpsula Musical: S'ofereix un espai musical amb càpsules innovadores que celebren moment de festa i record del passat. Cuina i Alimentació Fotoprotectora: L'Anna Pobeda introdueix temes de cuina amb un focus en la dieta que protegeix la pell davant l'exposició solar, presentant consells pràctics i curiositats. Viatges i Cultura Andorrana: Es parla de turisme, esports d'hivern, gastronomia i botigues d'Andorra, mostrant la riquesa cultural i les atraccions del País. Música Tecno i Hyperproduccions: S'hi revisita l'estil tecno clàssic i la seva influència en la cultura rave, amb una conversa desenfadada i nostàlgica sobre el so d'una època daurada. Entrenament i Teràpia amb Cavalls: La Gemma Gené aporta una visió professional sobre les tècniques d'entrenament personal i la utilitat terapèutica dels cavalls, explorant conceptes des del conductisme a la neurociència.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Resum de la conversa Context Secció «La Salut al Dia» a Ràdio d’Esvern amb la Dra. Mariona Violant (medicina de l’esport), aprofitant el Dia Mundial de l’Activitat Física (6 d’abril) per promoure el moviment i reduir el sedentarisme. Punts clau Moure’s és essencial: Som éssers dissenyats per al moviment; la industrialització i la digitalització fomenten la sedestació continuada. Equitat, no igualtat: La prescripció d’activitat s’adapta a cada persona; no hi ha una xifra universal per a tothom. 10.000 passes? Mite: Va ser una campanya publicitària; cal individualitzar objectius. Beneficis globals: Millora de la salut cardiovascular, metabòlica, musculoesquelètica i mental. Definicions clau Activitat física: Qualsevol moviment amb despesa energètica (caminar, tasques domèstiques). Exercici físic: Activitat planificada amb finalitat concreta (classe dirigida, marxa nòrdica). Esport: Activitat sota normativa i reglamentació. «Cal recordar la importància del moviment: no només esport, també el dia a dia.» Recomanacions per edats Infants i adolescents (fins a 18 anys): com a mínim 60 minuts diaris d’activitat física (a banda de l’educació física escolar). Com més, millor. Adults (≥18 anys): Mínim 150 minuts/setmana d’activitat suau-moderada. Ideal ≥300 minuts/setmana suau-moderada o ~60 minuts/setmana vigorosa. Incloure treball de força de manera regular. Escola, família i oci A l’escola hi ha 2 hores d’educació física; es proposa avançar cap a 3. Fora de l’horari lectiu: potenciar extraescolars actives i oci familiar actiu (caps de setmana), i reduir pantalles en adolescents. Força muscular i dones Treballar la força és clau i no implica necessàriament hipertròfia. Es pot fer amb pes corporal, gomes, pes lliure; no cal màquina. El múscul actua com a òrgan endocrí (allibera substàncies beneficioses per múltiples òrgans). «El múscul s’alimenta d’exercici físic.» Malalties cròniques: exercici com a teràpia L’exercici és una eina terapèutica no farmacològica (complementa, no substitueix, el tractament indicat). Evidència sòlida en rehabilitació cardiovascular, oncologia (inclosa la prehabilitació abans de cirurgia), hipertensió, diabetis tipus 2, sobrepès/obesitat. En diabetis tipus 2: el moviment facilita que els carbohidrats alimentin el múscul i no s’emmagatzemin inadequadament. Artrosi i dolor articular En artrosi (maluc, genoll): reforçar el múscul que estabilitza l’articulació: Millora l’eficiència del moviment. Redueix el dolor i la necessitat d’analgèsics. Adherència: com sostenir l’hàbit Adherència = integrar l’activitat a la rutina (com rentar-se les dents). Claus per mantenir-la: Plaer i preferències: triar activitats que agraden i s’adapten a la vida real. Entorn social: classes en grup, caminades amb amics/família. Objectius realistes i progressius. Sedentarisme i pauses actives Evitar llargues estones asseguts. Cada 60–120 minuts, fer snacks de moviment (1–2 minuts): Posar-se de peu per atendre trucades o escriure. Pujar/bajar escales (p. ex., anar al lavabo a un altre pis). Activitats en medi aquàtic Aquagym i natació són bones opcions si agraden i s’hi pot adherir la persona. No hi ha «l’activitat més completa» universal; la millor és la que faràs de manera sostinguda i és segura per a la teva condició. Salut mental L’exercici allibera substàncies amb receptors cerebrals relacionats amb benestar i plaer. «Després d’una cursa o caminada, el cansament agradable porta una rialla diferent al patiment.» Missatge final 6 d’abril: Dia Mundial de l’Activitat Física — lema: «És temps de moure’s». Catalunya i Sant Just Desvern s’hi adhereixen amb activitats promogudes també des del CAP de Sant Just. «Mou-te com puguis, el que t’agradi, i fes-ho regularment: el cos i la ment t’ho agrairan.»