En aquesta entrevista, Isabel Dardé, portaveu del PSC de Sant Just Desvern, aborda els recents canvis a l'equip de govern, els pressupostos i ordenances fiscals del 2025, així com les polítiques en matèria d'habitatge i feminisme al municipi. Dardé destaca la importància de mantenir serveis públics de qualitat i la necessitat de defensar la llengua catalana com a part de la identitat del territori. També parla dels canvis en la gestió del complex esportiu de la Bonaigua
En aquest programa de Ràdio d'Esbert, es discuteixen les notícies locals de Sant Just, incloent els esdeveniments recents i les celebracions de la revista Vall d'Avers. També s'analitzen les eleccions als Estats Units on Donald Trump ha obtingut una victòria contundent, posant en relleu la seva influència política. A més, s'exposen les opinions sobre el futbol, amb un focus particular en el FC Barcelona, que travessa un bon moment
Visió general Tema central • Estudi del grup Nostra Dona sobre les dones a l’Evangeli de Marc, amb focus a Mc 15,40-41 i 47: Maria Magdalena, Maria (mare de Jaume el Menor i de Josep) i Salomé al peu de la creu. • Relectura bíblica a partir del llibre de Teodor Suau, “Les dones de Marc”: recuperar la dignitat de les dones i el paper protagonista que Jesús els reconeix. • Contrapunt teològic i pastoral: del Déu Llei al Déu Amor, interpretat a la llum de les Benhaurances i la pràctica de Jesús. • Debat sobre patriarcat ahir i avui, el diàleg amb la societat actual, el feminisme i nous rols masculins més empàtics. • Metodologia de lectura compartida de l’Evangeli: discerniment comunitari, impacte vital i compromís social. • Vigència del missatge de Jesús: solidaritat, servei i construcció de comunitat. Punts clau • “Donar nom a la dona és donar-li dignitat”: Marc passa de dones anònimes a figures amb nom propi, visibilitzant-les com a testimonis clau de la Passió. • Les dones s’hi acosten amb valentia i confiança, sovint transgredint normes socials restrictives; Jesús respon amb un cor tendre i misericordiós. • Del patriarcat estructural a la corresponsabilitat: creix l’aliança entre dones i homes en igualtat i sensibilitat compartida. • De la Llei a l’Amor: la Llei ordena la convivència, però Jesús en fa la lectura plena a través de l’Evangeli i les Benhaurances. • Les dones al peu de la creu són les primeres evangelistes: veuen, preserven la memòria i transmeten el que han viscut. • La lectura en grup fa emergir comunió, llibertat interpretativa i compromís davant els reptes actuals. Dones a Mc 15:40-41.47 • Marc identifica tres dones i remarca que seguien i servien Jesús des de Galilea fins a Jerusalem. • La seva presència fidel “des de lluny”—malgrat l’exclusió social—les converteix en testimonis fonamentals de la mort i sepultura de Jesús. • Aquest reconeixement de servei i seguiment reconfigura la relació afecte → fidelitat → missió. De la Llei al Déu Amor • L’Antic Testament i la Llei van ordenar la convivència; Jesús n’ofereix la clau interpretativa: Déu Pare, proper, misericordiós. • Les Benhaurances obren un camí de responsabilitat envers el proïsme, que funda una ètica del servei i la pau. • Crítica constructiva a l’Església: avenços reals, però cal més participació de les dones per viure l’Evangeli amb plenitud. Patriarcat i actualitat • El patriarcat continua impregnant espais socials i religiosos; el moviment feminista guanya veu i consciència. • Homes i dones troben punts de trobada: rols més flexibles, sensibilitat compartida, corresponsabilitat familiar i comunitària. • El missatge de Jesús és revolucionari perquè interpel·la estructures i estils de vida; demana empatia, justícia i servei. Metodologia i impacte comunitari • Lectura comunitària de l’Evangeli: cada membre aporta la seva veu; s’hi genera discerniment i comunió. • Impacte vital: reforç de la dignitat, el servei i la llibertat interior per actuar en la societat. • El grup Nostra Dona trasllada el que aprèn a la comunitat (xerrades a escoles i espais locals) per fer créixer la consciència i el compromís. Frases destacades "Donar nom a la dona és donar-li dignitat." "Estem parlant de les primeres evangelistes." "El missatge de Jesús és un missatge de pau, de llibertat i de no tenir por." Conclusions • Les dones en Marc emergeixen com a subjectes plens de la història de salvació: servien, seguien i testimonien. • La lectura de l’Evangeli en clau de Déu Amor impulsa igualtat, solidaritat i servei com a eixos de la vida cristiana. • La comunitat—amb dones i homes—està cridada a fer memòria, discernir i comprometre’s amb els qui més pateixen.
Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Avui hem patlat de l'obra "Viva", que s'estrena al Teatre Aquitània, explora la història de dues cuidadores d'una àvia sense família, que perden la seva feina i decideixen continuar fent com si res hagués passat. A mesura que avança la trama, es reflexiona sobre la solidaritat inesperada entre les dues dones i les complicades dinàmiques laborals i socials que les envolten. Amb un to humorístic, l'obra aborda temes com la realitat dels treballadors grans i la importància de visibilitzar les persones de la tercera edat
La Diputació de Barcelona destina 189.000 euros a Sant Just per reforçar la seva autonomia local, amb fons que es desemborsaran en dos anys. A més, aquest cap de setmana es duran a terme diversos esdeveniments com un concert del duo Pelimat, un itinerari literari sobre la Barcelona de la Inquisició, i una assemblea per mobilitzar-se contra l'augment del preu dels lloguers
En un espai d'Entrevistes de La Rambla emès a Ràdio Desvern, s'ha posat el focus en la crítica situació de l'habitatge i els preparatius per a la propera manifestació del 23 de novembre. S'ha subratllat la urgència de deixar d'entendre el sostre com una mercaderia per passar a garantir-lo com un dret fonamental. A través de la creació de comitès locals, els joves i la classe treballadora s'estan organitzant per combatre l'especulació immobiliària, que obliga moltes persones a marxar dels seus pobles. S'ha debatut l'ús de mesures de pressió com la vaga de lloguers i s'ha analitzat com les actuals regulacions, tot i ser un pas, resulten insuficients davant les pràctiques abusives d'alguns propietaris que aprofiten buits legals. La mobilització es presenta com un punt d'inflexió crucial per forçar un canvi de rumb en el model socioeconòmic vigent.
La convidada Júlia Hernández, membre del Casal Popular La Sala de Sant Just, explica els preparatius per la manifestació del 23 de novembre a Barcelona, que busca visibilitzar l'emergència habitacional i la necessitat d'abaixar els lloguers. A més, fa una crida a la participació en l'assemblea oberta d'avui, on es treballarà per organitzar la mobilització
Resum general del programa Introducció i actualitat: la pluja i la tragèdia al País Valencià • El programa s’obre amb una musicació/recitació de Raimon, “El meu país, la pluja”, com a marc simbòlic d’una tragèdia per inundacions al País Valencià. • Reflexió crítica sobre incompetències institucionals i la politització del desastre, amb èmfasi en la solidaritat ciutadana com a resposta immediata més efectiva. • Debat sobre la necessitat de planificació urbana i memòria del territori: “l’aigua té memòria” i torna als seus llits naturals si se’n desvien. “La societat no aprèn... l’aigua té memòria.” El film de la setmana: “La Luna” (Bernardo Bertolucci, 1979) Presentació i escena preludi • Tall musical d’Ennio Morricone i anàlisi del preludi: la Lluna, la nit i la relació mare-fill com a codis d’entrada temàtics. • Importància de la lluna com a mòbil del desig i element femení que travessa el film. Experiència personal i impacte temàtic • Mirada autobiogràfica d’un dels ponents: visió de La Luna a Roma (1979) i perplexitat per l’abordatge frontal del tabú de l’incest (mare-fill). • Escena al cinema amb “Niagara” (Marilyn Monroe) i el sostre que s’obre a la lluna: imatge icònica que inspira més tard un espot. • Eco temàtic en “Mater amatissima” (1980): incest com a element dramàtic en context diferent. Lectura psicoanalítica i simbòlica • Bertolucci integra psicoanàlisi freudiana (somni fundacional i record imaginari del coit parental) en el relat. • L’escena de la terrassa: joc amb la mel (plaer/adhesió), el peix (símbol fàl·lic) i la troca (cordó umbilical / vincle mòrbid). “Freud diu que el nen no necessita veure el coit dels pares; li és suficient —i inevitable— imaginar-ho.” Política, història i cites cinèfiles • Reacció de Bertolucci a la censura i a les crítiques (després de “L’ultimo tango”, “Il conformista”, “Novecento”) i inserció d’un subtext polític (eurocomunisme, Gramsci, Berlinguer) i del doble pare (adoptiu/biològic). • La heroïna com a recurs d’un adolescent desorientat, no com a simple “patologia social”. • Teixit d’homenatges a Godard, Truffaut, Pasolini: escena del cinema (Godard), el barri de la droga amb travelling a la paret (Truffaut/El conformista), aparició de Franco Citti, jukebox amb “Saturday Night Fever” i ambigüitat sexual del protagonista (eco de Tadzio a “Morte a Venezia”). Forma, repartiment i recepció • La pel·lícula s’inscriu al centre de l’obra de Bertolucci: aposta onírica i poètica abans que naturalista. • Fotografia de Vittorio Storaro: bellesa formal que, segons els ponents, de vegades pesa sobre la intimitat del relat. • Repartiment i curiositats: Jill Clayburgh, Renato Salvatori, Alida Valli, Tomás Milián (pare biològic, arc emocional intens), Franco Citti, cameo de Roberto Benigni i el pare adoptiu interpretat per Fred Gwynne (icònic de “The Munsters”). • Versions i censura; disponible una versió completa a Filmin. Aula de cinema: muntatge, posada en escena i llenguatge Muntatge analític vs pla seqüència • Muntatge analític: fragmentació en plans i punts de vista; exigeix anàlisi de l’acció. • Pla seqüència: continuïtat temporal sense tall; “muntatge sintètic” dins la posta en escena. Recursos formals i rol del muntador • Exemple intern de la pel·lícula: festa d’aniversari i descens per l’escala resolts sense tall, amb muntatge intern i fluïdesa espacial. • El muntador com a director d’orquestra: passa de l’anàlisi (guió i material) a la síntesi (construcció rítmica i narrativa). • El “primer pla” condiciona el sistema de valors de plans posteriors. • Llenguatge cinematogràfic com a sintaxi pròpia (no teatre filmat): gramàtica i transgressions conscients. • Selecció de preses i el “moment màgic” interpretatiu: no sempre apareix; quan ho fa, defineix la presa bona. — Idees clau • Tragèdia i memòria del territori: la pluja com a detonant i com a metàfora. • La Luna articula desig, maternitat, incest i identitat a través de la psicoanàlisi i d’un dispositiu simbòlic (lluna, mel, cordó, peix). • Teixit de cites cinèfiles i eco polític dins una forma onírica més que realista. • Aula de cinema: diferències entre muntatge analític i pla seqüència, i el paper central del muntador en la construcció del llenguatge fílmic.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En l'edició d'avui del Refugi, es repassen notícies rellevants com les eleccions als Estats Units, la tornada del Fòrum Gastronòmic de Barcelona amb un enfocament en la sostenibilitat i la tradició culinària, i la presentació de "Esrec, el petit musical" al Teatre Equitània, amb aquells que l'integren. Així mateix, es destaca la importància de l'acceptació personal a través de l'art
En aquest programa de Ràdio d'Esvern s'explora la situació actual dels adolescents a Sant Just d'Esvern, amb un enfocament en la intervenció socioeducativa a càrrec de l'Helena Sempera, educadora social de l'Ajuntament. La conversa aborda les diferències entre educadores socials i treballadors socials, els recursos i programes disponibles per als adolescents, així com la necessitat de suport emocional i psicològic. Helena destaca la importància de crear polítiques públiques adaptades a les diverses necessitats de les famílies i adolescents del municipi
En la darrera edició dels Sant Just Notícies, s'han presentat les següents notícies rellevants: 137 cars s'han inscrit per participar a la 47a cursa de cars de coixinets, s'organitzarà una conferència sobre la història de Taiwan amb José Manuel Rúa, i queden obertes les inscripcions per a les Quartes Jornades Feministes a Sant Just. A més, es realitzaran tallers d'escriptura de microrelats amb Paula Vidal a l'Ateneu
En aquesta entrevista, l'escriptora Paula Vidal parla sobre la seva recent novel·la "Inverse en Blanc", publicada fa uns mesos. Comenta el procés de creació del llibre, les presentacions que ha realitzat i les seves impressions sobre la recepció del públic. A més, comparteix la seva experiència impartint tallers d'escriptura i un club de lectura, així com els seus futurs projectes literaris, incloent una nova novel·la que publicarà l'any vinent
La Biblioteca Joan Margarit de Sant Just ofereix una ampla gamma d'activitats per adults i nens durant el mes de novembre, incloent clubs de lectura, tallers, conferències i audicions musicals. També es posa en marxa un cicle titulat "Música a fons" que inclou diverses audicions comentades per professionals de la música, així com sessions de tècniques d'escriptura i clubs de lectura centrats en autors reconeguts
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
