En aquest programa de Ràdio Desvern, Ton Gasull, un fotògraf santjustenc, comparteix detalls sobre la seva primera exposició fotogràfica individual a l'Ateneu de Sant Just, titulada "Els maniquins ens miren, visió personal". Gasull explica que la seva obra presenta retrats de maniquís d'aparadors, la majoria de Barcelona, realitzats principalment de nit per evitar reflexos. A més, comenta sobre el seu procés creatiu, que inclou la selecció i transformació d'imatges en blanc i negre, amb la intenció de provocar inquietud en el públic. La inauguració de l'exposició tindrà lloc el 30 de setembre i estarà oberta fins l'11 d'octubre
Ràdio d'Esbert, emissora municipal de Sant Just, ofereix cada matí, de 10 a 1, "La Rambla", un magazín presentat per Núria García Alibau. El programa inclou notícies locals, actualitat, seccions sobre cuina, psicologia, i més, així com convidats especials i tertúlies. També es fa èmfasi en la promoció de la llengua catalana a través de diverses iniciatives i recursos
Clàssic de la setmana: A Face in the Crowd (1957) Context i valor d’Elia Kazan • Panorama ràpid de la filmografia de Kazan: de Pànic en les Calles i Un tramvia anomenat Desig a L’est de l’Edèn, Baby Doll, Río Salvaje, Esplendor en la gespa, Amèrica, Amèrica, The Arrangement, The Visitors i The Last Tycoon. • Debat sobre la seva ombra biogràfica: el macarthisme i la delació, amb el guionista Budd Schulberg també implicat. • Idea clau: tot i la polèmica, la seva obra manté gran solidesa artística i direcció d’actors. Repartiment i equip • Protagonista: Andy Griffith (debut fulgurant, registre ampli d’afabilitat a despotisme). • Coprotagonista: Patricia Neal — paper fort i complex, inusual per l’època, que evoluciona cap a una dona empoderada. • Secundaris: Walter Matthau (Mel Miller), Anthony Franciosa, Rip Torn, Burl Ives i el debut de Lee Remick. • Música: Tom Glazer; muntatge: Gene Milford; so: Don Olsen. • Nota: es recomana veure-la en VO per apreciar el treball de so i interpretacions. Sinopsi i arcs dramàtics • Marcia (Patricia Neal), productora de ràdio local, descobreix un vagabund carismàtic amb guitarra, Lonesome Rhodes, i el du a antena. • L’ascens mediàtic és meteòric: de la ràdio provincial a la televisió nacional, amb influència comercial (píndola “Vitajex”) i política. • El to passa de comèdia humana a drama fosc i tràgic, seguint l’arc clàssic d’ascens i caiguda del protagonista. • Personatges clau: l’“home del carrer” convertit en mànager; Mel Miller (Matthau) com a contrapunt moral i mirada crítica; Marcia com a “creadora” que s’enfronta al seu propi “Frankenstein”. Temes clau i vigència • Media i poder: "La televisió és el millor instrument de control de masses" "Des dels egipcis, les masses han de ser dominades per una mà forta, per una èlit" • 1957 anticipa l’era de l’influencer, la prescripció i la política d’eslògans i glamour — "Ara la política no vol grans debats; vol grans eslògans, línies impactants i glamour" • Construcció d’imatge: gos en comptes de gat, sobrenoms, somriure permanent en antena, gestos teatrals cap al públic. • Gènere i poder: la por del mascle a la dona intel·lectualment potent; trajecte de Marcia cap a l’autonomia. • Actualització: de la TV incipient a les “pantalles” (xarxes, mòbils, plataformes) i els late shows com a altaveus de tendència. Valoració • Interpretacions excel·lents i direcció d’actors de primer nivell; ritme i so molt treballats. • Un Kazan “més que notable”; el film roman plenament vigent per la seva lectura crítica de la manipulació mediàtica i política. Actualitat i indústria Filmoteca de Catalunya: relleu i funcions • Relleu a la direcció: després de 12 anys, Esteve Rimbau es jubila; entra Pablo La Parra Pérez. • Elogi de la tasca programadora i de difusió (taules, presentacions, acompanyament del cinema mut, etc.). • Recordatori de serveis: programació mensual, VOSE en català, xarxes (Instagram/Facebook), pilar per a cinèfils i recuperació de clàssics. • Centre de Restauració a Terrassa: es plantegen preguntes i reptes sobre funcions i criteris de restauració. Venècia 81 i Pedro Almodóvar • La habitación del lado guanya el Lleó d’Or (primera llarga en anglès d’Almodóvar; rodatge majoritari a Europa). • Discurs amb defensa de l’eutanàsia; ovació de 17 minuts. • Protagonistes: Tilda Swinton i Julianne Moore; estil visual de la darrera etapa (color i contrast a l’estil Hopper). • Apunt crític: un flashback inicial potser excessiu; en conjunt, treball interpretatiu i direcció molt potents. In memoriam • Es recorden pèrdues recents: Teresa Gimpera, Shelley Duvall, Gena Rowlands, Alain Delon. • Focus: Teresa Gimpera — més de 200 films; fita a Fata Morgana, L’esperit de la rusc i treballs amb l’Escola de Barcelona. • Queden filmografies pendents per repassar (Delon, Duvall, Rowlands) en futurs programes. Participants i crèdits • Conducció: Pep Bermengol. • Col·laboradors: Anastasi i Lluna Hernández (retorn i benvinguda). • Emissora: Ràdio Taspers 98.1 — Cinema sense condicions. Recomanació final • Veure A Face in the Crowd en versió original (disponible a Filmin) per gaudir de la riquesa de so i matisos interpretatius.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
El text consisteix en una sèrie de salutacions repetides "Bona nit", que es repeteixen nombroses vegades sense cap altra interacció o contingut addicional
Avui, 24 de setembre, se celebren diverses activitats a Sant Just, incloent el retorn del musical "Els Miserables" a l'Ateneu, una excursió al Ripollès organitzada per l'associació Sees, i la primera edició de l'Oktoberfest local. També es duran a terme obres de reurbanització al carrer Ateneu i s'aproven noves activitats culturals i de restauració a la localitat
En Gerard i l'Òscar, membres de l'International Club Sant Just d'Esvern, presenten la primera Oktoberfest que se celebrarà a Sant Just. La festa, inspirada en la tradició alemanya, busca reunir la comunitat local i internacional, oferint un espai per gaudir de la cultura alemanya mitjançant música, dansa, activitats per a nens, i una oferta gastronòmica amb cervesa. Esta festa no només se centra en la beguda, sinó que promou la interacció entre cultures i la diversió familiar. Els convidats expliquen la importància de l'activitat i com s'ha organitzat amb el suport de les entitats locals i internacionals
L'esmorzar és clau per començar el dia amb energia i recuperar-se de la nit. És fonamental tenir un esmorzar equilibrat que inclogui proteïnes, carbohidrats i greixos saludables. També s'aborda la importància dels objectius smart en l'alimentació, que ajuden a definir amb claredat els propòsits d'una manera específica, mesurable, assolible, rellevant i amb un límit de temps
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Aquest programa de ràdio informa sobre les novetats de Sant Just, incloent la sol·licitud de paradetes per la jornada de Sant Just al carrer, una visita guiada al refugi antiaeri, xerrades sobre drets humans, i l'obertura d'un nou restaurant amb cuina basca i catalana. A més, es destaca el col·lectiu Meraki d'artesans i artesanes, i les activitats programades per la setmana a la ciutat, així com les accions de sensibilització sobre l'Alzheimer
En aquesta entrevista, Toni Valero, propietari del restaurant Racó del Nord a Sant Just, comparteix detalls sobre l'obertura del seu establiment, que ofereix una fusió de cuina catalana i basca. Va obrir les seves portes el 5 de maig i des de llavors ha estat rebent bones crítiques gràcies al seu variat menú i els abundants esmorzars de forquilla. Toni explica l'origen del projecte, la seva connexió amb Sant Just, i els plats més destacats que ofereix el restaurant
Avui parlem amb Toni Valero, propietari del Racó del Nord, un nou restaurant situat al carrer nord de Sant Just. Amb data d'obertura el 5 de maig, el Toni ens explica les ofertes del restaurant, que combinen la cuina catalana i basca, l'esmorzar a la forquilla i els plats per emportar. A més, destaca l'evolució del negoci en els últims mesos i com han rebut la seva proposta gastronòmica a la comunitat
Resum general del programa Un programa temàtic travessat per les C: convivència, compartir, compromís i càncer, amb una mirada crítica sobre la cooperació, una explicació clara de l’acció humanitària i el dret d’asil, i un focus inspirador en l’acompanyament psicosocial del càncer a través de l’arquitectura i la comunitat. Bloc 1 — De la lletra C al càncer i el món de les ONG Marc inicial: El locutor introdueix la idea de treballar conceptes amb C (convivència, compartir, compromís) i els relaciona amb el càncer. Convidat: Joan Rebentós i Rovira, sociòleg i comunicador, amb trajectòria a Oxfam Intermón, ACNUR i director de Càlida. Trajectòria vital: De màrqueting a màrqueting social a partir de la lectura de Kotler. Entrada a ONG combinant sociologia i comunicació; mirada crítica i realista sobre l’impacte. Bloc 2 — Cooperació vs acció humanitària (Oxfam i la crítica constructiva) Aprenentatges a Oxfam: Professionals altament qualificats i incidència política per a canvis estructurals. Crítica a la cooperació: pot ser desendreçada i, si no incorpora la participació local, pot generar efectes perversos. Exemple clau (Etiòpia): Pous d’aigua poc utilitzats per raons culturals i socials (espai de relació entre dones). Necessitat d’analitzar contextos i codissenyar amb comunitats. Distinció fonamental: Acció humanitària: alleuja emergències i “salva vides”. Cooperació: ha de ser transformadora, però cal evitar les sobrepromeses. Bloc 3 — ACNUR: dret d’asil, protecció i operacions Què és ACNUR: Agència de l’ONU (no ONG) amb mandat de protecció internacional a refugiats i impuls del dret d’asil (Convenció de Ginebra 1951). Operativa: Paraigua legal i coordinació multiactor: ACNUR (protecció), PMA (alimentació), ONG executores via licitació. El 80% de més de 100 milions de desplaçats forçosos són acollits en països en desenvolupament, sovint veïns del conflicte. Refugiats vs migrants: A la frontera, qui demostra persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) pot accedir a l’asil; si no, és tractat com a migrant econòmic. Bloc 4 — Càlida (xarxa Maggie’s): arquitectura que cuida i suport integral Origen: Maggies’s Centres (Regne Unit), impulsats per Maggie Keswick i Charles Jencks; espais annexos a hospitals amb dissenys d’arquitectes de prestigi. Càlida Sant Pau (Barcelona): Arquitectura de la Benedetta Tagliabue; espai gratuït, obert a qualsevol persona amb càncer i els seus cuidadors. Model psicosocial: suport emocional (psiconcologia), pràctic-corporal (infermeria), social (treball social) i activitats (nutrició, exercici, fisioteràpia, etc.). Evidència: millor ajust emocional i informació milloren l’adherència als tractaments. Llenguatge: evitar la retòrica bèl·lica (lluita, guerra). Respecte a la manera singular de viure el procés. Bloc 5 — Debats, cròniques i memòries ONG i Estat: Quan el tercer sector cobreix buits públics? Conjunció necessària: el sistema atén els més vulnerables; les entitats aporten flexibilitat i especialització. Bòsnia i Hercegovina (crònica de viatge): Mostar, pont i ciutat turística amb ferides obertes; educació segregada (Two schools under one roof); desigualtats territorials. Senyals d’esperança: creixement de partits multietnis en alguns territoris. Cementiris de Barcelona: De sepultures dins temples i places a cementiris extramurs (Poble Nou, Montjuïc, Collserola). Rituales i canvis: del dol domèstic a tanatoris; sostenibilitat actual (crematoris, urnes biodegradables) i normativa sobre cendres. Bloc 6 — Governança i sostenibilitat de Càlida Finançament: fundació privada amb suport inicial de patrons (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nou Símptomes), donants particulars, empreses, fundacions i subvencions. Equip: 8 persones en nòmina (5 assistencials), voluntariat de suport i especialistes; col·laboracions amb altres entitats (ex. banc de perruques PICAM). Idees clau destacades Acció humanitària salva vides; cooperació pretén transformar estructures, però ha d’evitar sobrepromeses. Participació local i lectura cultural del context són imprescindibles per a l’eficàcia de projectes al Sud global. Arquitectura i comunitat poden millorar el benestar durant el càncer; atenció integral i gratuïta és clau. Bòsnia: la pau institucional no sempre garanteix convivència; l’educació segregada perpetua relats enfrontats. Memòria urbana: dels fossars parroquials als tanatoris; la ciutat transforma com vivim i recordem la mort. Cites rellevants (en essència) L’acció humanitària és un deure moral quan algú s’ofega; no es pot mirar cap a una altra banda. Parlar del càncer sense bèl·lics i amb respecte per la manera singular de viure’l.
