Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2024 — Empresariat ètic i competitivitat global: sinterització a AMIS, Xina i FP, serendipia, energia nuclear i IA; i la història del correu
Panorama general de l’episodi Conversa àmplia i molt dinàmica amb César Molins i Bartra —enginyer nuclear i empresari— sobre com ser empresari sense fracassar, la força de l’ètica empresarial, l’ofici industrial de la sinterització a AMIS, l’impacte de la globalització i la gestió del talent a Xina, EUA i Europa. A més, reflexiona sobre la serendipia en innovació, defensa l’energia nuclear com a peça clau del mix energètic, i ofereix una visió optimista i pragmàtica de la IA. El programa es completa amb miscel·lànies històriques, una història del correu a Barcelona (Capella Marcús, Tassis), efemèrides i un tancament sobre mètodes de treball als EUA. Empresariat i ètica Idees clau Treball i exigència com a base de l’èxit; risc inherent al fet d’emprendre; competència global. Excel·lència multidimensional: finances prudents, tecnologia (fins i tot en restauració), i sobretot, persones. Mida empresarial: més capacitat d’atracció, recerca i “tracció” en créixer (de 200 a 1.200+ persones al seu grup). Ètica com a avantatge competitiu: clau per atraure i retenir talent i per a la sostenibilitat del projecte. “Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt… I això és fonamental.” “L’ètica és una força molt gran.” AMIS i la sinterització AMIS fabrica peces mecàniques d’alta precisió via sinterització (compactació de pols metàl·lica i cocció al forn) per a sectors com l’automoció. Diferències clau amb la fundició: Sinterització: millor precisió i geometries fines; possibilitat d’aliatges i combinacions metal·ceràmiques; lleu pèrdua de densitat compensada amb aliatges. Fundició: motlles de sorra amb menys precisió; peces completament denses però amb limitacions geomètriques. Globalització i talent (Xina–EUA–Europa) La millora en transport i connectivitat va obrir la competència mundial: cal “espavilar-se molt bé” i cohesionar equips amb ètica i propòsit. Mercat laboral: EUA: salaris molt alts, manca de tècnics FP (VOTEC) i dificultats per reindustrialitzar. Catalunya/Europa: millor que EUA en FP, però encara escassetat. Xina: Cultura del treball i ecosistema de formació tècnica massiu i modern (escoles d’FP i enginyeria amb milers d’estudiants, tallers de CNC de primer nivell). Exemple d’FP local: naus escola amb línies de formació des de màquina tradicional fins a CNC avançat. “La Xina no es menjaria el món si nosaltres tinguéssim ganes de treballar com ells.” Negociar i operar a la Xina: governança i incentius Experiències pràctiques: Protecció a la integritat empresarial: autoritats que actuen amb fermesa davant frau intern. Urbanisme industrial: prohibició d’especular amb sòl; cessió per 50 anys renovables si es fa “bona feina”. Ocupació del sòl flexible a canvi d’alçada útil; incentius fiscals (IBI compensat amb impostos productius) per produir més que posseir. Reflexió oberta: eficàcia vs ètica democràtica en models de governança. Serendipia i innovació Definició de serendipia: troballa valuosa mentre se’n buscava una altra; requereix sagacitat, no només sort. Exemples citats: penicil·lina, viagra. Cas familiar: coixinets autolubricats sinteritzats per a ventiladors — innovació sorgida de casualitats ben aprofitades. “La sort m’agrada que m’enxampi treballant.” Trajectòria nuclear i educació als EUA Formació: Enginyeria Industrial (Barcelona), màster i doctorat en Enginyeria Nuclear (Universitat de Florida), recerca a Oak Ridge National Laboratory. Beques i mecenatge (Fulbright i filantropia) i model acadèmic americà: Doctorat com a “Philosophy Doctor” amb major/minor, idiomes i crèdits fora del camp (p.ex. submarinisme). Relació intensa professor–estudiant, horaris extensos i cultura de recerca oberta. Energia nuclear: defensa com a opció neta i ecològica per cobrir la creixent necessitat d’energia (estalviar és necessari però insuficient). Intel·ligència Artificial (IA) Visió optimista: la IA serà un gran ajut i multiplicador de productivitat, no un substitut total. Lliçó històrica: com amb els telers i internet, la tecnologia transforma però també obre noves feines i millora qualitat i costos. “La IA ens ajudarà a fer les coses millor i més ràpid; no és el final de la feina humana.” Miscel·lànies i efemèrides Històries sota el paraigua de la serendipia i la memòria: Caiguda des de 6.700 m d’Avan I. Magée (1943) i evolució als seients ejectables. Segrest de Juan Manuel Fangio (1958) a l’Havana. Execució de Salvador Puig Antich (1974) i la figura del botxí. Forts esclavistes a Ghana i la “porta del no retorn”. Editorials breus d’actualitat: assistència al Congrés (ELA), sentència Alves, crítica a la judicialització política. Història del correu a Barcelona Capella Marcús (c. Carders) com a node originari; confraria dels troters (correus a cavall) i funció mutualista. Evolució de suports (del pergamí al paper de Xàtiva) i de la logística (hostals, rutes). Famílies Tassis (Thurn und Taxis) i monopolis postals; centralitat europea fins als Borbons. Desinfecció de cartes en pandèmies (avanç per al proper programa). Mètodes de treball als EUA (tancament) Flexibilitat, exigència i alta densitat de talent (Oak Ridge amb orquestra i arts); contrastos culturals no eximeixen d’excel·lència. Idees força Treball intens, ètica i equip són el nucli de la competitivitat. La sinterització permet precisió i innovació d’aliatges amb impacte industrial massiu. La formació tècnica (FP) i la cultura del treball són avantatges decisius (cas Xina). La serendipia premia l’esforç i l’obertura mental. L’energia nuclear serà clau en un sistema energètic que ha de créixer. La IA és una palanca, no un substitut; el repte és aprofitar-la treballant millor.
