
Just Blues del 18/4/2023
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
30502 episodis disponibles

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama general Episodi centrat majoritàriament en el clàssic de 1961 L'any passat a Marienbad d'Alain Resnais, amb una anàlisi profunda del seu llenguatge oníric, la memòria i el simbolisme. A la segona part, reflexió crítica sobre el boom de les sèries i defensa d’obrir el focus cap a documentals de qualitat. Es tanca amb una crítica de 20.000 especies de abejas, la recomanació d’Empire of Light i l’agenda del BCN Film Fest. Clàssic de la setmana: L'any passat a Marienbad (1961) Argument mínim i to • Un home, X, assegura a A que l’any anterior es van prometre fugir junts; ella diu no recordar-ho. M (marit o figura de control) és una presència inquietant. • To global: fantasmagòric, oníric i cíclic, amb repeticions de diàlegs, moviments, objectes i l’ús constant de miralls. "El que estem assistint és a un festival de fantasmes" (interpretació d’un dels col·laboradors) Interpretacions principals • Fantasmes: cerimònia de fantasmes que repeteixen fragments d’una realitat pretèrita sense saber que són morts. • Somni: somni de l’amant; la cronologia i la lògica fluctuen com en un somni (morts i “retorns”, vestuari no fiable com a marcador temporal). • Memòria: memòria el·líptica/espiral, subjectiva i enganyosa, tema central en el cinema de Resnais. Espais i ambientació • Rodatge en palaus bavaresos prop de Munic (jardins de Schleissheim; corredors inquietants a Nymphenburg). Aparença “molt francesa” en un marc alemany. • L’arquitectura i els jardins funcionen com a personatges simbòlics (baranes, estàtues) amb funció dramàtica. Llenguatge visual i influències • Estètica amb empremta del surrealisme: De Chirico, Magritte, Cocteau; també ecos de cinema mut i de Piero della Francesca (composicions “congelades” i ombres projectades). • Atmosfera de thriller metafísic: tètrica, tenebrosa, inquietant. Recursos tècnics destacats • Format en widescreen amb sistema anamòrfic francès “Dinamic” i solucions òptiques per recuperar la profunditat de camp (lents addicionals, inspiració wellesiana). • Jocs de pla seqüència coreografiat davant de miralls per ocultar equips i llums; efectes de multiplicació temporal amb miralls (tres plans simultanis del mateix personatge). • Voluntat de textura de cinema mut (petició a Kodak per a una emulsió específica; no assolida, però el film n’hi respira l’estètica). So i muntatge • Ús de decalatge sonor: el pla visual i el paisatge sonor avancen en capes que es solapen, creant una experiència densament polièdrica. • Interpretació monotonal i hieràtica; doblatge a la francesa reforça el to “oneiric/robòtic”. Voice-over d’X domina el relat. Símbols i motius • El joc del Nim (“joc Marienbad”): M sempre guanya – símbol de control/poder i, en clau possible, sexual. • Miralls, estàtues, corredors: objectes com a eixos de subjectivitat i portals entre plans temporals/mentals. Context i recepció (1961) • Any de grans títols: Viridiana, West Side Story, Jules et Jim, La notte, El buscavides, etc. • Presentat a Venècia (Lleó d’Or) després de renunciar a Canes (exigien doblar l’accent italià d’X; equip s’hi va negar). Primeres projeccions: riures inicials i silenci fascinat després. Llegat i influències • Cites i influències: Kubrick (The Shining), Antonioni (Blow-Up), Wong Kar-wai (In the Mood for Love), Godard (Alphaville), Fassbinder (Effi Briest), De Palma, Greenaway, entre d’altres. • Pel·lícula de culte i referència perpètua del cinema modern; visionat recomanat (còpia restaurada a Filmin). Sèries vs documentals: criteri i recomanacions Reflexió crítica sobre sèries • Sensació de saturació i de “poca cosa al darrere” en moltes sèries; proposta: ser més selectius i criteriosos. • Alternativa estimulant: documentals de plataformes (especialment el canal europeu Arte) i documentals d’art. Recomanacions • Arte: trilogia documental sobre la reconstrucció de Notre Dame – rigor i fascinació tècnica. • Sèries: Irma Vep (HBO) com a porta d’entrada cinèfila; i The White Lotus (dues temporades) per la seva densitat sense palla – “cada capítol pesa com un llargmetratge curt”. Crítiques i recomanacions d’estrena 20.000 especies de abejas (Estíbaliz Urresola) • Opinió del programa: molt crítica amb el guió i el missatge, amb lectura ideològica marcada i personatges masculins residuals. • Elements positius assenyalats: Patricia López Arnaiz i el so. • Tema: identitat de gènere en infància; es comenta la figura de la reina/treballadores/zàngans com a metàfora. Empire of Light (Sam Mendes) • Recomanació: drama humà + carta d’amor al cinema en la costa sud britànica, època Thatcher (racisme, atur, declivi de les sales clàssiques). • Olivia Colman excelsa; història inspirada en experiències familiars de Mendes; posada en escena fluida i cinemàtica. Agenda BCN Film Fest (20–28 d’abril) • Entrades a 3,90 €, presència de Vim Vendors i altres convidats; projeccions als Cinemes Verdi i estrenes estatals/europees.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

El programa repassa les activitats de Setmana Santa al Casal de Joves i presenta les novetats del trimestre, incloent els intercanvis, la pel·lícula del festival Americana i el festival fest-truc. També es parla de l'actualitat cultural amb la música i el ioga

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text proporciona informació sobre les activitats i notícies de Sant Just d'Esvern, incloent actualitzacions sobre l'Hockey Club, el concurs internacional de fotografia, jornades de portes obertes a escoles bressol, tallers infantils, i la cursa de muntanya "La mitja d'Esvern". També es detallen esdeveniments culturals i conferències programades a la localitat

Resum executiu Programa matinal amb estructura en tres hores: obertura i sumari; primera hora d’actualitat i portades; actualització meteorològica; segona hora amb entrevista a Rosa Maria Manuel Piqué (Esvern Comerç) i bloc de nutrició; tercera hora d’economia amb Rafa Redondo i tancament amb podologia amb Teresa Montero. "Comencem el matinal, com sempre, fent un sumari del que parlarem a la jornada d'avui." Nota important: les marques de temps són aproximades perquè la transcripció només mostra el sumari inicial i salutacions reiterades. Les seccions s’han col·locat al punt on, habitualment, comença el contingut real indicat al sumari. Temes principals Actualitat i portades amb Mariona Sales Repàs de les principals portades dels diaris i temes d’agenda del dia El temps amb Carles Rius Previsió meteorològica per a la jornada Entrevista del dia a Rosa Maria Manuel Piqué Presidenta de l’Associació d’Esvern Comerç; focus en comerç local Nutrició amb Elvira Sánchez Dieta vegana i vegetariana Alimentació i esport (si el temps ho permet) Economia amb Rafa Redondo Lectura de mercats, indicadors i actualitat econòmica Podologia amb Teresa Montero Salut del peu, prevenció i consells pràctics Cites destacades "Engegarem la segona hora amb l'entrevista del dia a Rosa Maria Manuel Piqué." "Parlarem de la dieta vegana i vegetariana i també de l'alimentació i l'esport, si tenim temps." Notes de producció i temps Obertura + sumari entre el segon 108 i 150 Les seccions editorials s’assignen per franges habituals: primera hora (actualitat/meteorològica), segona hora (entrevista + nutrició) i tercera hora (economia + podologia) Temps aproximats per a cada bloc per facilitar la navegació encara que la transcripció no aporti el contingut complet

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

En aquest programa de la Rambla es presenta la quarta edició de la Mitja d'Esvern, que inclou tres distàncies: mitja marató, cursa curta i intermitja. Marc Carbonell, organizador de la cursa, explica les característiques de cada recorregut, la seva logística i la importància de l'esdeveniment per a la comunitat. A la segona part del programa, Josep Lluís Gil, director de la revista La Vall d'Avers, comparteix els continguts de l'edició d'abril, destacant articles sobre la bona aigua, l'Àmbol Sant Just i l'actualitat del debat electoral

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el 14è concurs de coneixements sobre la rehabilitació del patrimoni històric local. Jordi Selma serà el proper convidat del cicle de debats Debat 2-20. El Baix Llobregat passa al nivell 1 del Pla Alfa, mentre que es desactiva el Pla Ventcat a Catalunya. A més, es destaca la importància de l'acció ciutadana en la gestió de plagues

Idees clau Campanya municipal de primavera: desinsectació del clavegueram a finals d’abril i principis de maig per frenar la proliferació de paneroles amb l’arribada de les altes temperatures. Dues vies d’actuació: acció reactiva (resposta immediata a queixes veïnals) i preventiva (tractaments programats al clavegueram). Plagues prioritàries: paneroles i rosegadors; el principal refugi és la xarxa de clavegueram municipal. Corresponsabilitat ciutadana: avisar l’Ajuntament si es detecten plagues i aplicar bones pràctiques de residus a l’espai públic i a casa. Contacte: per espai públic, Servei de Salut Pública de l’Ajuntament (93 480 4800); per àmbit privat, Oquímica via web (loquimica.es). Contingut principal de l’entrevista Què fa l’Oquímica i servei a Sant Just • Empresa de salut i sanitat ambiental, especialitzada en control de plagues per a administracions públiques. • Servei a Sant Just: actuacions en edificis municipals, parcs i jardins, i especialment a la xarxa de clavegueram, per mantenir la salubritat per sota de llindars acceptables. "Mantenir aquestes poblacions [...] perjudicials per a la salubritat de l’espai públic a ratlla." Plagues principals i funcionament d’avisos • Plagues d’interès: paneroles i rosegadors. • El clavegueram és el gran reservori on es concentren aquestes poblacions. • Funcionament: davant d’una detecció, el veïnat ha de notificar l’Ajuntament; aquest deriva el cas a Oquímica, que envia un tècnic per actuar a la zona. "És molt important que els ciutadans ens traslladin qualsevol cosa que vegin." Campanya de primavera (abril–maig): desinsectació del clavegueram • Tractaments preventius aprofitant la primavera, quan pugen les temperatures, per protegir el clavegueram de cara a l’estiu. • Objectiu: reduir la proliferació de paneroles a l’interior del sistema i minimitzar molèsties al veïnat. • Cobertura: recorregut pels barris i carrers, aixecant tapes i aplicant el tractament al clavegueram. Col·laboració ciutadana: avisos i bones pràctiques Àmbit privat i comunitats • Molts problemes s’originen al clavegueram privat dels edificis; sovint les paneroles entren per baixants interiors. • Recomanació: que les comunitats de propietaris contractin serveis interns de control de plagues per complementar l’acció municipal. "Entre la seva acció i la nostra, al final és una acció molt més integral." Gestió de residus al carrer • No deixar bosses fora dels contenidors: és aliment disponible per a paneroles i rosegadors. • Dipositar la brossa dins del contenidor corresponent per reduir recursos a les plagues. Hàbits intradomiciliaris • No llençar restes de menjar per l’aigüera o altres desguassos; que només hi passin aigua i sabó. • Fer separació de residus a casa i baixar-los al contenidor corresponent. "Això va tot al sistema de sanejament, per tant al clavegueram, i allà queda a disposició de les poblacions..." Com contactar • Espai públic: Servei de Salut Pública de l’Ajuntament: 93 480 4800 (deriva a Oquímica per a actuació). • Àmbit privat: Oquímica (Catalunya, oficina a la Zona Franca de Barcelona): web loquimica.es i telèfon d’oficina per consultes i serveis. Interludi musical i tancament Peça musical/relat (to íntim) • Lletres sobre records compartits, fotos enganxades amb cinta (altac), i la convivència amb la pena. "En el fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc." Cloenda • Seqüència final minimalista amb la repetició de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

Visió general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" al llarg de tot l'àudio. Característiques clau • Un únic motiu verbal: "Bona nit" es repeteix sense variacions de contingut. • Absència de canvis temàtics, entrevistes o notícies. No hi ha diàleg, narració ni segments diferenciats. • Patró temporal estable: una salutació aproximadament cada 30 segons, des de l'inici fins al final. • Pot percebre’s com una peça minimalista o un mantra sonor que crea ritme i repòs. Temes principals • Salutació nocturna ("Bona nit") com a únic element lingüístic. • Repetició rítmica i sensació de continuïtat. • Bucle constant sense transicions. Cites destacades "Bona nit" Estructura i temps • No hi ha seccions temàtiques diferenciades. El mateix motiu s'estén del 0s al 10.736s (2:58:56), mantenint-se homogeni durant tot l'episodi. Conclusions • Contingut monolític i reiteratiu: cap variació, cap tema afegit. • Útil com a fons sonor repetitiu o com a experiència de minimalisme sonor.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general del programa Episodi coral que combina una entrevista vital i artística a David Cano (Brigitte d’Amour) amb seccions d’història i efemèrides. El fil conductor és el transformisme com a art, activisme i eina de visibilitat, entreteixit amb la resiliència personal, la cultura del cuplet i una mirada lúcida sobre mort, memòria i límits de l’humor. "La meva obligació és fer feliç a la gent i donar veu als que no en tenen." Punts clau Transformisme i activisme: Brigitte defensa un transformisme de proximitat ("de dia"), amb mirada social, pedagògica i intergeneracional (taller LGTBI per a gent gran). Biografia i resiliència: Infància dura, expulsió de casa d’adolescent i una trajectòria de supervivència fins construir família i xarxa (parella, amics, padrí) i carrera artística. Cultura i arrel: Reivindicació del cuplet català ("Remena, nena") i la tradició escènica del Paral·lel; Brigitte, estètica anys 40–50, humor fi i respecte al públic. Mort i rituals: Fascinació sana pel ritual funerari i crítica a la negació social de la mort; la consciència de finalitat com a motor de vida. Debat obert: Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; percepcions socials canviants i límits de l’humor en temps de xarxes. Projectes i agenda: Producció pròpia d’espectacles (estrena al Casino de l’Aliança) i participació en cinema (en rodatge a l’Argentina). Temes principals de l’entrevista a David Cano / Brigitte d’Amour 1) Alter ego i llibertat creativa • La Brigitte com a via per fer allò que David no faria, amb humor, sensibilitat i activisme. • Transformisme entès com a autoexpressió, comèdia i denúncia de desigualtats. 2) Infància, ruptura i supervivència • Relat cru i honest d’una infància sense afecte i amb maltractament; expulsió de casa d’adolescent. • Barcelona, Càritas i xarxa comunitària fins trobar amics i un padrí de vida (Santi). • Gratitud i missió: ajudar qui ho necessita, sense perdre els peus a terra (teranyina afectiva amb el marit, Pere: “ell és terra, jo sóc aire”). 3) Carrer, oficis i taules d’escena • Feines variades (venda de llibres i carn) i habilitat comercial amb empatia i memòria. • De la casualitat neix la Brigitte, després consolidada a BTV (8 anys) i col·laboracions a TV3 i ràdios. 4) Transformisme, llenguatge i història • Distincions clares entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag queen. • Recorregut històric (del teatre clàssic a Fregoli; del cross-dressing utilitari a casos actuals) i taller LGTBI per desfer confusions. 5) Cultura popular: el cuplet • Reivindicació del cuplet català i de figures com Guillermina Motta (arrel de la seva vocació). • Brigitte estrena “Jo soc Brigitte” (Òscar Constantí) i manté l’ADN del Paral·lel. 6) Mort, ritual i humor amb respecte • La mort com a part de la vida i rituals (tanatori, cementiris) com a espai cultural i d’aprenentatge. • Límits de l’humor: línia fina entre sàtira i ferir; importància del context i l’escolta. Altres seccions del programa Història i memòria (Joan Mateu) • La màfia siciliana i l’Operació Husky (WWII): pacte tàcit aliats–màfia (Lucky Luciano) i el desembarcament a Sicília. • Napoleó i Josefina: amor i política, propaganda i divorci d’estat per assegurar hereu. • Efemèrides del 14 d’abril i memòria històrica: homenatge al general republicà Antonio Escobar; reflexions sobre independentisme i tergiversacions. Agenda destacada de Brigitte d’Amour • 22 d’abril – Reobertura d’El Molino: actuació a les 21.00. • 13 de maig – Memorial de la Sida (Jardins d’Aclimatació, Montjuïc): cuplet amb convidades de luxe. • 30 de juny – Pregó a l’Espluga de Francolí (Orgull LGTBI en l’àmbit rural). • 14 de setembre – Estrena espectacle al Casino de l’Aliança del Poblenou. Idees força Visibilitat i normalització del transformisme en horari diürn i amb respecte. Cultura i memòria com a eines de cohesió i justícia. Humor sí, però amb responsabilitat empàtica i consciència del context.

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta tertúlia es debat sobre diversos temes d'actualitat, incloent l'humor en els mitjans de comunicació, la gestió de la sequera i les condicions de les piscines, així com la importància de compartir les tasques domèstiques en les relacions de parella. A més, es menciona l'impacte de l'obra de teatre i la situació actual de l'escola Bressol de Sant Just

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.