30503 episodis disponibles
Un diàleg en què diverses persones es saluden amb "Bona nit" repetidament, creant una atmosfera de cortesia però sense contingut addicional
Resum general En el darrer programa de la Mireia a “La Justa”, l’entrevistadora es converteix en entrevistada per repassar una etapa intensa a la ràdio i el salt cap a nous projectes. Després, bloc d’actualitat amb el col·laborador Joel Reguant sobre temes candents: la inimputabilitat dels menors en el cas de Badalona, una sentència del Suprem sobre permisos parentals de mares solteres, el ciberatac a l’Hospital Clínic i la polèmica dels cartells que fan mofa de l’Alzheimer. "Els menors de 14 anys no són responsables penalment." "No s’entrarà en el xantatge: no es pagarà el rescat." Temes principals Entrevista de comiat a la Mireia Trajectòria i evolució professional Orígens a la casa: agenda cultural (cap a 2009), programa “Tot un Món de Moda” (2012). Retorn i consolidació amb “La Plaça Mireia” (2017–2021), amb la pandèmia pel mig. Repte de substituir Jordi Domènech a les tardes: gestió de la pressió i del teixit de col·laboradors. Salt als matins amb “La Justa” per incorporar més política local i xitxa periodística. La professionalització de les xarxes de la ràdio La Mireia assumeix, de manera estructurada, les xarxes (Twitter, Facebook i sobretot Instagram), convertint-les en referent informatiu local. Creixement i impacte: gairebé 2.500 seguidors; vídeos amb milers de reproduccions (Carnestoltes, Festa Major, Reis). Servei públic en temps real: avisos d’incendis, incidències i cobertura de carrer. L’altra cara del micròfon Feina invisible i exigent: edició de vídeos al mòbil, tall d’enllaços, cobertura en directe; fins i tot formigueig als dits per l’ús intensiu del mòbil. Aprenentatges: control de la taula de so, gestió d’entrevistes dures i silencis, valor dels col·laboradors. Vincles personals: amistats i experiències vitals significatives nascuts a la ràdio. I ara què? Diversificació: continuar vinculada a xarxes i projectes municipals. Recuperar una vessant més artística i altres propostes personals. Compromís de no allunyar-se del poble ni de la comunicació local. Bloc d’actualitat política amb Joel Reguant Cas Badalona: violació grupal a una nena d’11 anys i inimputabilitat Context: denúncia al desembre i investigació en curs; alguns implicats serien menors de 14 anys. Concepte clau: inimputabilitat — menors de 14 anys no poden ser responsables penalment; majors de 14 anys, sota llei de menors. Dades preocupants: s’apunta que cada 3 dies un menor de 14 anys comet una agressió sexual. Debat obert: possible reforma legislativa versus garanties i drets; necessitat d’atenció psicològica a víctima, família i reeducació d’agressors. Sentència del Suprem (8M): mares solteres i permisos parentals Decisió: una mare soltera no pot acumular les dues baixes (de dos progenitors). Dilema: dret del progenitor vs. interès superior del menor. Anàlisi jurídica pendent de la sentència completa. Ciberatac a l’Hospital Clínic Rescat exigit: 4,5 M$; robatori d’uns 4 TB de dades. Generalitat i hospital mantenen el “no es paga”. Risc de dades mèdiques i de recerca; impacte en serveis (reprogramacions, sistemes caiguts). Missatge clau: reforçar ciberseguretat i actualitzar el dret penal tecnològic a l’impacte real sobre serveis essencials. Cartells que fan mofa de l’Alzheimer (Maragall) Rebuig unànime: missatge “vomitiu” que estigmatitza malalts i instrumentalitza la malaltia. Investigació: possible identificació amb càmeres; eventuals delictes d’injúries o sancions. Punts clau destacats Valor dels col·laboradors i la necessitat de “cuidar-los” en una ràdio local. Inimputabilitat com a eix del debat penal amb menors de 14 anys. Ciberatacs als serveis essencials: més enllà del xantatge, un problema de salut pública i dret. Ètica i respecte en la comunicació política: línies vermelles sobre la malaltia.
Context i to general • Últim programa de la Mireia al capdavant de La Justa a Ràdio d’Esvern, amb un ambient emotiu, música i molts agraïments. "La mina dona molt, però també s'ho cobra" "25 dissabte, 18 diumenge" (previsió de temperatures) Notícies locals i agenda del municipi Titulars destacats • Mossos d’Esquadra: Interior destina 5 nous agents a la comissaria d’Esplugues (que dona servei a Sant Just), ampliant la plantilla fins a 96 efectius, la xifra més alta en 10 anys. • Festa Major 2023: Últim dia per respondre el formulari i proposar grups i activitats (especialment per joves de 12-16 anys), amb criteris de pressupost, disponibilitat, paritat i diversitat. • Espai de joc (La Vagoneta): Obres del 13 al 23 de març; trasllat a l’Escola Bressol Marrecs; tancat els divendres 10, 17 (lliure disposició) i 24 de març. Repàs de premsa i actualitat Temes principals • Tragèdia a les mines de Súria: tres joves geòlegs moren per un despreniment a 900 m (impacte social i institucional; minuts de silenci al migdia). • Violència sexual entre menors: dades que alarmen (cada 3 dies un menor de 14 cometria una agressió sexual). El cas de Badalona reobre el debat sobre la imputabilitat penal (<14 anys són inimputables). • Pensions: Esbossada reforma que conviuria el còmput de 25 anys amb un model de 29 descomptant els 2 pitjors, amb vist-i-plau de Brussel·les i sindicats (a falta de lletra petita). • Economia verda a la UE: flexibilitat d’ajuts per evitar fugues cap als EUA; sectors com panells solars i bateries, beneficiats. • Internacional: tiroteig a Hamburg (centre de Jehovà), seguiment informatiu. • Societat: "goscidici" (croquetes amb agulles per fer mal a gossos), alarma i condemna. • Cultura i esports: entrevistada Cate Blanchett; Barça al Camp Nou a finals de 2024; victòria de les futbolistes franceses (destitució de la seleccionadora Corinne Diacre). Previsió del temps (Carles Rius) Cap de setmana molt marcat pel vent i contrast tèrmic • Vent de ponent fort fins dissabte migdia-tarda (cops >50-60 km/h), donant sensació de més frescor malgrat temperatura alta. • Temperatures: rècords recents; avui 23 °C; dissabte fins a 25 °C (sud de Catalunya, 28-30 °C). Diumenge, gir a marinada i màximes de 17-18 °C. • Setmana vinent: normalització o descens per sota de la mitjana dimarts-dimecres; possible altra ventada de NW dimarts; pluja escassa (només alguna gota puntual). Actualitat política (Joel Reguant) Eixos del debat • Cas Badalona (nena d’11 anys): agressió grupal amb implicació de menors; explicació jurídica sobre inimputabilitat (<14 anys) i necessitat d’atenció psicològica integral per a víctima, família i agressors; eventual debat de reforma legal. • Hospital Clínic (ciberatac): rescat exigit de 4,5 M$; robatori d’uns 4 TB de dades; Generalitat reitera que no pagarà; preocupació per possibles publicacions i l’impacte en serveis essencials. • Cartells sobre Alzheimer (Maragall): condemna i investigació; possible injúria; recerca d’autors amb videovigilància; rebuig social a fer mofa d’una malaltia. Butlletins informatius (11 h i 12 h) 11 h • Confirmació del rescat del Clínic; Súria (dol oficial i investigació); pensions (model 29 amb 2 pitjors exclosos); pressupostos a Catalunya; xarxa d’immigració il·legal (Vall d’Aran); Rodalies normalitzada; esport (tennis, snowboard, bàsquet). 12 h • Pedro Sánchez defensa la reforma de pensions i situa Barcelona com a capital de supercomputació (MareNostrum 5, 200 bilions d’operacions/s i 300 llocs de feina altament qualificats); ERO a Ford Almussafes (1.100 treballadors); desarticulació de clan de marihuana a Girona; preocupació per atacs a subsaharians a Tunísia; Bob Dylan torna al Liceu (23 i 24 de juny); agenda esportiva. Astrologia (Aranxa Limón) Març, un mes clau • Lluna plena a Verge (7/3) + entrada de Saturn a Peixos per 3 anys: maduració, límits i responsabilitat aplicats a temes peixians (emocions, límits difusos, somnis). • Mars–Neptú (15-18/3): dispersió, confusió; evitar decisions precipitades purament emocionals. • Mart surt d’ombra (16/3): reactivació clara de l’acció; Venus a Taure (17/3) i Mercuri a Àries (19/3), tots dos tocant Plutó abans d’entrar (afloren veritats i temes de poder; després, pragmatisme i claredat mental). Psicologia (David Fernández, SIS) Salut holística i coherència • Clau: coherència entre el que penses, sents, dius i fas; no cal agradar a tothom, però cal agradar-se a un mateix. • Cos–ment–energia: el cos reflecteix el malestar (pells, estómac, energia); l’abordatge 360º és més eficaç. Comiat de la Mireia • Agraïment a oients, col·laboradors i equip; recordatori de podcasts (La Justa i La Plaça Mireia) a radiodesvern.com; la Justa tindrà relleu femení. "Sense l'altra banda de les ones… això no tindria sentit"
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Tema central Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals: Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica. Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa. "La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi. Secció 1 — Còmics Simon Hanselman: univers, personatges i to Peces clau Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires. To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim. Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible. "Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman. Biografia i context Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”. Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia. Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral. Publicacions i edició A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades). Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022). Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats). Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”). Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes. Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient). On llegir/veure i complements Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra. Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle. Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia. Secció 2 — Cinema The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh) Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora. Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau. "I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film. Titulació i folklore "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent. Espai i posada en escena Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges. Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn). Interpretacions, to i premis Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges). To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent. Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...). Lectures i capes Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial. Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució. Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida. Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple. Agenda i recomanacions Còmic GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica. Cinema The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh. Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari. The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani. Idees força (destil·lació) El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes. Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat. Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
L'actualitat de Sant Just Desvern
Paquita i Paco expliquen la seva experiència de 20 anys al Bar al Mercat de Sant Just, parlant de la seva oferta de menús, el dia a dia de la parada, la influència de la pandèmia en el seu negoci i la relació amb la clientela. També es comenten els canvis en l'espai i la importància de jugar amb els infants a través del joc simbòlic
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Mireia Redondo anuncia el final de la seva etapa radiofònica, convidant els oients a recuperar els podcasts i a sintonitzar la freqüència de 98.1 FM. Tanquen el programa amb la cançó "Thunderclouds" de Sia, Diplo i Lambrit, desitjant un bon dijous als seus oients
Context i objectiu En aquest episodi, l’Ua López (Lua) presenta i comenta amb els participants el taller de fotografia participativa adreçat a l’associació de gent gran del municipi. El projecte neix del seu màster d’antropologia i explora la fotografia com a eina d’empoderament, expressió i creació cultural per part de la gent gran. Participants i dinàmica • Veus a l’estudi: l’Ua (conductora del taller), la presidenta Palmira Badell i els participants Joan Sánchez, Maite Castells, Maria Lluïsa Allántal, Claudio Zirikian i Joana Clavero, amb la conducció del locutor/a de Ràdio d’Esvern. • Metodologia del taller: combinació de bases tècniques (composició, color, llum) i treball d’idees abstractes (sentiments, pas del temps, família), amb exercicis setmanals i espais de debat. Temes principals 1) Origen i propòsit del taller • Taller iniciat al gener, amb 10 persones, en col·laboració amb l’associació de gent gran (difusió impulsada inicialment per Pep Quintana). • Objectiu clau: fotografia com a eina d’expressió i empoderament de la gent gran, invertint rols culturals (no només consumir, sinó també crear i mostrar). "Què passa si és la gent gran que diu: mireu què he fet…" • Horitzó de tancament: final de març i proposta d’exposició final en espais municipals. 2) Aprenentatges tècnics i creatius • Bases tècniques amb el mòbil: enfoc, enquadrament (regla de terços i graella), ús de la llum i del color. • Jugar amb la llum: llums de casa, espelmes, llanternes per crear retrats expressius. • De la foto “bonica” a la foto que expressa: sentiments, pas del temps, família, desig d’aprendre. "La fotografia no és només fer la foto i marxar; és expressar i donar sentiments." 3) Impacte personal i comunitari • Millora de la confiança, la paciència i el vincle amb la tecnologia (mòbil). • Compartir amb família i amistats: recuperar vitalitat, crear ponts intergeneracionals (ex. grup de WhatsApp per compartir fotos). • Efecte terapèutic i de memòria (gestió d’àlbums durant la pandèmia, records familiars). "Em veuen amb una vitalitat que se m’estava apagant…" 4) Visita a l’Agrupació Fotogràfica i pas per l’estudi • Sessió pràctica amb el fotògraf Víctor Murillo: càmera reflex “pesant”, flaixos, fons negre, visió immediata a l’ordinador. • Descoberta del potencial del mòbil: distància focal curta i bona resposta en condicions adverses, ideal per a fotografia espontània. 5) Metodologia participativa i confiança • Treball en parelles/grups, intercanvi d’habilitats i rols complementaris. • Dels temes tangibles (color, composició) als conceptes abstractes (família, pas del temps, desig d’aprendre): la por inicial dona pas a explicacions profundes i debats rics. • Exemples: fotos al tramvia per evocar memòries; metàfores visualitzades amb elements de casa; incògnites i emocions davant el tema “família”. 6) Continuïtat i comunitat • Desig col·lectiu de continuïtat del taller (fins i tot amb quota) i d’enxarxar amb l’Agrupació Fotogràfica. • Crida de l’associació: no quedar-se a casa; participar, aprendre i contribuir. • Informació pràctica: atenció els dimarts al Mil·lenari; quota anual molt assequible. Moments destacats i cites • Descoberta del poder del mòbil: "He descobert que el mòbil és una eina meravellosa per fer fotografies." • Aprendre a mirar abans de disparar: "Jo he après a no precipitar-me… m’ho miro més i tinc més paciència." • De la tècnica a l’emoció: "Com fotografiar un sentiment? Al final, amb ella ho hem après." • Vocació d’exposar i compartir: "La fotografia té un valor que moltes altres coses no tenen." Properes passes • Preparació de l’exposició final amb suport municipal. • Mantenir la pràctica: calçotada i sortides com a oportunitats per aplicar tècniques (composició, llum, color). • Possible continuació del taller i connexió amb l’Agrupació Fotogràfica per donar-li sostenibilitat.
Resum general El magazín arrenca amb ambient musical i to proper, i entra ràpidament en actualitat i serveis. Les peces clau del dia són el gran focus mediàtic de l’8M, l’homenatge dels Lakers a Pau Gasol, una previsió del temps amb "muntanya russa" tèrmica, i els butlletins amb l’última hora de Súria i d’internacional. A nivell local, destaquen la integació Ambici–Bicing i l’arribada dels Premis VOC a Sant Just. "El 8M torna a conquerir el carrer" (titular destacat a les portades) "No t’ho pensis. Davant l’ictus, truca ràpid al 112" (campanya institucional) Temes principals tractats Portades del dia (8M i més): • L’8 de març omple carrers i reflecteix la divisió política en la resposta institucional. • Pau Gasol, amb llàgrimes, veu com pengen la seva samarreta als Lakers. • UE reimposa regles fiscals (objectiu de dèficit del 3% al 2026). • Debat social: denúncia per maltractament a pagesos que van llençar conills vius. • Radiografia del delicte sexual múltiple: el 25% dels agressors en grup són menors; creix l’impacte del porno online. Peça destacada esportiva-social: • La Federació Catalana de Gimnàstica dona suport a 27 gimnastes refugiats ucraïnesos (llicències i competicions) i en recull testimonis en un curt documental a YouTube. Previsió del temps (cap de setmana): • Entrada de vents de ponent molt rescalfats i secs (cops de 50–60 km/h), amb temperatures inusitadament altes dissabte: 24–25 ºC a Sant Just i fins a 27–30 ºC en zones càlides de Catalunya. • Diumenge baixa uns 6 ºC (primavera més normalitzada) i dilluns torna a pujar; tendència a normalitzar-se cap a dimecres. Butlletí general (última hora i internacional): • Súria: moren 3 treballadors en un despreniment a 900 m de profunditat a la mina; operatiu de rescat en marxa. • Catalunya trenca rècord d’atracció d’inversió estrangera (6.400 M€ i 19.500 llocs de treball, 2022 – fDi Markets/FT). • Ciberatac a l’Hospital Clínic: grup RansomHouse exigeix rescat; el Govern rebutja pagar. • França: el Senat aprova retardar la jubilació als 64 anys; sindicats i estudiants mantenen mobilitzacions. • Transnístria: intent d’atemptat frustrat contra el líder prorrús (acusacions als serveis ucraïnesos, sense proves). • Turisme: Tossa de Mar entra al Top-20 de European Best Destinations. • Esports: eliminació del PSG a la Champions (Bayern), el Milan torna a quarts; triomfs del Joventut i Baxi Manresa; a l’NBA, victòria dels Cavs; hoquei patins i tennis a Indian Wells. Notícies de Sant Just: • Mobilitat: nova estació de transferència Ambici–Bicing a Palau Reial; s’ofereix abonament compartit i connexió directa amb metro. • Cultura: arriben els Premis VOC (Òmnium Cultural) a Sant Just (sessions Arrelant i Cossos en Moviment, entrada gratuïta amb reserva a boc.cat). • Salut comunitària: cicle “Parlem de Medicina” a Can Ginestar amb sessió sobre osteoporosi (què és, factors, prevenció i tractament). Detalls destacats per subsecció Portades i focus informatiu Diari Ara, La Vanguardia i El Periódico obren amb 8M: multitudinàries protestes, debat polític i agenda feminista. Pau Gasol entra a l’“Olimp” dels Lakers amb la samarreta retirada; gran càrrega emotiva i orgull català. Actualitat política i judicial: Operació Catalunya/Villarejo, bretxa digital i mesures de banca per a majors de 65. Previsió meteorològica Clau sinòptica: anomalia de vents de ponent que rescalfen fort l’ambient. Dissabte: dia de primavera-estiu amb vent sec i fort, domini del sol i màximes extraordinàries. Diumenge: descens tèrmic moderat; dilluns torna a pujar; normalització progressiva a mitja setmana. Butlletins i internacional Súria: emergència minera amb 3 víctimes mortals; activació de bombers i helicòpter medicalitzat. Clínic: el Govern manté la línia vermella de no negociar amb ciberdelinqüents. França: reforma de pensions avança; protesta social es manté al carrer. Sant Just Desvern Ambici–Bicing: integració real i abonament combinat; en marxa Palau Reial i proper Collblanc. VOC 2023: 10 curtmetratges en dues sessions temàtiques, amb pausa-aperitiu; aposta per l’audiovisual en català. Parlem de Medicina: sessió didàctica sobre osteoporosi, especialment rellevant en dones postmenopausa. Notes i cites Salut pública: "Davant l’ictus, truca ràpid al 112" — recordatori de símptomes d’alarma: pèrdua de força unilateral, alteracions de la parla o simetria facial. Termes clau: vents de ponent, anomalia tèrmica, abreviatures fiscals UE (3% dèficit), retirada de samarreta, operació policial, ciberrescat, osteoporosi.
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Resum general Capítol especial 8M centrat en la dona africana dins la sèrie sobre la mirada al continent africà de Justícia i Pau (Sant Just). Es combina context geopolític i econòmic amb una mirada social i de gènere que posa en valor la resiliència, capacitat d’organització i lideratge de les dones africanes, alhora que s’assenyalen desigualtats estructurals encara vigents. Context inicial • Marc del programa i del 8 de març: motivació per parlar d’Àfrica en femení, inspirada en exposicions locals sobre dones i infància en context de conflicte i migració. • Recordatori del projecte radiofònic: sèrie de 9 capítols per conèixer la realitat africana i impulsar projectes de desenvolupament que vagin a l’arrel. "Sense igualtat de gènere no hi ha desenvolupament" Mirada femenina: reptes i violències • Pobresa en femení i sistema patriarcal: la dona com a subjecte més vulnerable en molts països; persistència de matrimonis infantils (es cita la xifra de 13 milions de nenes). • Refugi i desplaçament: guerres i violències obliguen moltes dones a marxar soles amb fills, amb vulneració de drets a les fronteres i als camps de refugiats. Malgrat tot, es reorganitzen i refan comunitats. Palanques de canvi • Educació i salut: millores respecte als anys 70; baixen mortalitats infantil i materna; més accés escolar per a nenes en diversos països. • Economia i microcrèdits: l’apoderament econòmic funciona millor quan els recursos arriben via ONGs i programes locals (formació + equipament + crèdits justos). El deute extern i interessos elevats generen dependència quan venen d’organismes internacionals. • Drets i representació: cal reconeixement ple de drets ciutadans i presència de dones als òrgans de decisió per canviar lleis i polítiques amb mirada femenina. "La dona africana és la base de l’economia familiar" Exemples i casos • Senegal i altres: xarxes de dones juristes modernitzen marcs legals. • RD del Congo: activisme porta a porta en context de violències greus contra les dones. • Salut comunitària: paper clau de les dones en prevenció i cures (paludisme, sida, tuberculosi), combinant sabers tradicionals i medicina moderna. • Participació local: a Gàmbia i Moçambic, dones articulen diagnosi i solucions per necessitats bàsiques del territori. • Kènia (Cagondo): programa "Top Plus" amb formació econòmica i microcrèdits (Fundació Iglesias Basiana) per crear petits negocis. • Xarxes transnacionals: la Fundació Dones per Àfrica reuneix líders africanes (Madrid, 2022) per compartir estratègies i combatre visions paternalistes d’Occident. Dades i fites • Segons el Banc Africà de Desenvolupament: les dones africanes concentren gran part del treball agrícola, posseeixen una tercera part de les empreses i arriben a ser fins al 70% de la força laboral en alguns països. • Representació política: Ruanda (60% dones al Parlament), Namíbia (igualtat i no discriminació a la Constitució), Tanzània i altres països amb presidentes o càrrecs femenins destacats. • Lideratge global: Ngozi Okonjo‑Iweala (Nigèria) és des de 2021 la primera directora general de l’OMC. Conclusions • Cal atacar les arrels de la desigualtat (pobresa, patriarcat, deute injust) i apostar per educació, salut, economia inclusiva i drets. • L’apoderament femení accelera el desenvolupament i millora el benestar comunitari. • Àfrica és un continent jove i geopolíticament clau; protegir els drets de les dones i potenciar el seu lideratge és essencial per a un futur just i sostenible.
L'actualitat de Sant Just Desvern
En el programa especial del 8 de març, Dia de la Dona, es destaca la importància del feminisme en la música actual. S'exploren les novetats d'artistes com Miley Cyrus, Shakira, Aitana i Julieta, que aborden temes de superació, amor i empoderament femení en les seves lletres. A més, s'analitza la creixent visibilitat de les artistes emergents a Catalunya, com Queralt Laoz
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Resum Missatge central: Compromís municipalista per enfortir les polítiques locals feministes, garantir els drets de les dones i avançar cap a la igualtat real en tots els àmbits de la vida. Context i propòsit Jornada del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, com a crida global a la defensa dels drets i la lluita feminista. Solidaritat amb dones en contextos de vulneració sistemàtica de drets (Iran, Afganistan, Iemen). Claus del missatge Reafirmació feminista: Continuar alçant la veu fins que la llibertat i la igualtat real siguin efectives per a totes les dones. Herència i marc internacional: Referència a la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing com a punt d’inflexió per incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques públiques, especialment a escala local. Rol dels governs locals: Els ajuntaments, com a administració més propera, juguen un paper estratègic en la igualtat de gènere, consolidant regidories d’igualtat i treballant amb xarxes de dones i entitats. Transformació estructural: Revisar les estructures que reprodueixen desigualtats, situar la vida al centre i empoderar les dones en la presa de decisions. Compromís present i futur: Desplegar polítiques feministes integrals i transversals per millorar l’impacte, la cohesió i l’equilibri territorial. Àmbits prioritaris: Política, ciència, salut, esports, treball, cures, canvi tecnològic i educació a l’era digital. Alineament internacional: Objectius d’igualtat de gènere i empoderament de totes les dones i nenes, d’acord amb el lema de les Nacions Unides per al 8M. Objectiu final: Construir municipis feministes que erradiquin desigualtats socials i econòmiques i garanteixin la protecció de drets de dones i nenes. Cites rellevants "alcem de nou la nostra veu a favor dels drets de les dones" "fins que totes les dones siguem lliures i la igualtat real estigui assolida" "posar la vida al centre"
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona, reconeixent la llarga lluita pels drets de les dones. A Sant Just d'Esvern, diverses activitats i reivindicacions s'han organitzat, incloent parlaments, mostres de tallers, obres de teatre i actes a les places. A més, l'Ajuntament ofereix serveis de neteja gratuïts per a propietaris amb grafits no desitjats. La història de la commemoració d'aquest dia, així com els esdeveniments programats, ressalten la importància de la igualtat de gènere en la societat actual
Resum de continguts Què són els VOC i per què importen VOC (Versió Original en Català): mostra i premis impulsats per Òmnium Cultural per promoure l’audiovisual en català. Objectiu clau: visibilitzar curtmetratges (de ficció i documental) i estimular la producció en llengua catalana. "La idea fonamental és la de seguir promocionant i d'alguna manera estimular també la producció d'avenços audiovisuals en català." Edició i seu a Sant Just Setena edició dels VOC i setè any consecutiu a Sant Just Desvern. Lloc: Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. Format local: sessió única el dissabte 11 de març, a les 17:00. "Aquest dissabte a les 5 de la tarda ens veurem... a la sala del cinquantenari de l'Ateneu." Estructura de les projeccions (Sant Just) Es projectaran les sessions 2 i 3 (la 1 no es projecta a Sant Just). Cada bloc: 70-75 minuts aprox. (més curt que altres anys per fer-ho més àgil). Descans al mig amb refrigeri. Contingut: 10 curts en total (5 per sessió), amb durades d’entre 1 minut i 30 minuts. Refrigeri i experiència social Durant el descans: vermut ofert pel Celler de Can Mata. Moment per comentar el visionat i fer trobada amb veïnat i aficionats. Novetats destacades 2023 Internacionalització: projeccions també a ciutats de fora dels Països Catalans a través de casals catalans (p. ex. Montreal, Vancouver, Quito, Madrid, Nova York, Roma, Luxemburg, Tromsø, Londres, Praga, Lausanne, Caracas, i a l’Argentina). Subtítols per arribar a més públic: en castellà, anglès i francès. Jurat Jove: nou premi específic atorgat per joves vinculats al cinema (estudiants, productors novells...). Premis i sistema de vots Categories: Documental i Ficció. Jurats i guardons: Jurat professional: 4.000 € per al millor documental i 4.000 € per a la millor ficció. Premi del públic: 1.000 € per a documental i 1.000 € per a ficció. Premi Jove: subscripció a Filmin + publicació del treball a Filmin. Participació del públic: votació digital posterior a la projecció. Filmin: com veure tota la mostra Col·laboració amb Filmin (des de l’edició anterior): es pot veure tota la mostra en línia. A Sant Just es projecten les sessions 2 i 3; la sessió 1 es pot recuperar a Filmin (cal ser subscriptor/a). "No hi ha escapatòria per evitar veure aquests curtmetratges." Entrades i reserva (gratuïtes) Entrada gratuïta, però cal reserva prèvia a: boc.cat. Tria: seu Sant Just i dia 11. Rebràs una entrada amb codi QR per accedir-hi. Posteriorment, rebràs per correu un enllaç per votar (pot tardar unes hores; no arriba immediatament). "Entrada gratuïta, però cal reservar-la a voc.cat." Assistència prevista Expectativa d’uns 50 espectadors (xifra consolidada i amb tendència a créixer). Punts clau en un cop d’ull Quan i on: Dissabte 11 de març, 17:00 h, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari). Què veuràs: 10 curtmetratges (doc i ficció), sessions 2 i 3, amb descans i vermut. Novetats: Jurat Jove, subtítols multilingües, expansió internacional. Com participar: Reserva a boc.cat i vota digitalment després. Online: Sessions disponibles a Filmin (la sessió 1 només online per a Sant Just).
Context Conversa radiofònica del 8 de març amb dues veus creatives de Sant Just: Xita Camps (il·lustradora) i Palmira Badell (autora dels apunts) arran del seu llibre il·lustrat “Dibuixant Sant Just” (Bien Edicions, amb Enric Viladot a l’editorial). "El llibre és la meva mirada sobre Sant Just" — Xita Camps El llibre Títol: “Dibuixant Sant Just” Format i estil: Passeig il·lustrat pel municipi, amb mirada personal de l’autora. Identitat gràfica: Tota la maquetació i les lletres fetes a mà per Xita (excepte el discurs de l’alcalde, en tipografia). Mapes d’obertura i tancament: dibuixats expressament per situar els llocs — un “índex visual”. "De l’afició a l’ofici" — sobre el pas de dibuixar al carrer a editar i maquetar el llibre Procés creatiu i edició Gènesi: Xita s’incorpora als Urban Sketchers; penja dibuixos de Sant Just a Instagram; l’Enric Viladot proposa fer-ne un llibre. Durada: Un any intens (amb 3 mesos finals a contrarellotge). Hi ha peces de fins fa 5 anys. Flux de treball: Dibuix in situ amb llapis/llibreta (fil conductor: una passejada pel poble). Digitalització i maquetació a càrrec de la pròpia Xita (dissenyadora gràfica). Palmira redacta apunts breus per donar context, dades i anècdotes. Criteri editorial: Coherència del recorregut; alguns dibuixos es van descartar per fer respirar el llibre i donar lluïment als seleccionats. Contingut i rigor Apunts de Palmira: dades curioses (p. ex. carrer més llarg: Bonavista), noms de campanes, mesures antigues (lliures, unces), etc. Verificació històrica: suport de Jordi Amigó i Josefina Modalell per contrastar dates i noms. Perspectiva de gènere: es recupera el nom de la propietària de Can Sagrera (sovint invisibilitzat en cròniques anteriors). "Tothom pot dibuixar... dibuixeu, i si no el voleu ensenyar, no l’ensenyeu" — Xita Camps Comunitat Urban Sketchers Filosofia: grup obert i intergeneracional; aprenentatge col·lectiu i intercanvi constant. Accés: No cal nivell previ; un simple llapis i paper ja serveixen. Pràctica compartida: es posen els dibuixos a terra, es comenten i es millora plegats. Disponibilitat i presentació On trobar-lo: Llibreria l’Escrivà i llibreries de Barcelona (la primera remesa es va exhaurir i s’ha reposat). Presentació pública: 29 de març, 19:00 h, a Les Escoles (a l’aire lliure, amb l’Enric Viladot i col·loqui sobre Urban Sketching i el llibre). Suport institucional Ajuntament de Sant Just: compra d’exemplars per a obsequis institucionals i per presentar el municipi a visites i convidats. Treballs anteriors i complicitats Tàndem creatiu: Aquest és el segon llibre conjunt. Abans: “El Just i la Colla” (i projectes com “l’Oca de l’Ateneu”). Complicitat local: aparició de l’emissora i de la presentadora al llibre; complicitat amb comerços i veïnat (símbol de memòria col·lectiva).