Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8593-8616 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 24/3/2022 — Acolliment de famílies ucraïneses a Sant Just: testimoni d’Amaia Zulidada - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 24/3/2022 — Acolliment de famílies ucraïneses a Sant Just: testimoni d’Amaia Zulidada

    Resum de la conversa Context i protagonista Amaia Zulidada, ucraïnesa resident aquí des de fa 28 anys, acull 11 persones (família i amics) a casa seva a Sant Just. L’objectiu és oferir refugi, estabilitat emocional i rutines normals per alleujar l’estrès de la guerra. "Estem molt feliços de poder fer aquesta ajuda... fer-los una rutina més normal per combatire l'estrès de la guerra." Històries d’arribada i dificultats del viatge Cada família ha viscut travesses complexes i doloroses: Una cosina era a prop de la frontera de vacances; tot i així, la sortida va ser llarga i angoixant. El seu marit, d’origen rus però resident a Ucraïna des de fa 30 anys, decideix quedar-se a defensar el país. Altres van fugir via Romania, amb hores de cua i rutes insegures. Una família va sortir de Kiev durant els bombardejos, amb un nen de 13 anys vivint l’angoixa contínua. En molts casos, dies d’espera a la frontera i trajectes amb campaments i cases d’acollida. "Han passat dies i hores a la frontera, a la cua, a l’espera." Estat emocional i adaptació En arribar, el contrast és molt radical: aquí no hi ha bombes ni sirenes. Els nens deixen de tremolar amb sorolls forts i comencen a dormir millor. Conviuen amb alts i baixos emocionals —entre llàgrimes i rialles— pendents de notícies dels que s’han quedat. Importància de ser junts, riure una estona, abraçar-se. "Són columpis emocionals molt forts... És un dol molt gran." Tràmits i burocràcia Tot i el gran suport institucional i ciutadà, els procediments estan saturats (cites fins al juliol en alguns casos). Diferències entre vies: via centres d’acollida i ONGs com la Creu Roja vs. acollida particular (més autogestió). Les institucions locals (Ajuntament) fan un esforç extra per facilitar empadronament, documentació i suport. "La voluntat i l’ajuda de la gent... és impressionant." Escolarització i idiomes El Departament d’Ensenyament ha actuat amb rapidesa: escolarització en una setmana encara sense papers complets, amb beques menjador. Reptes legals quan les famílies arriben incompletes (pares que no poden signar), però es flexibilitza el procés. A nivell d’idiomes: Molts tenen anglès bàsic; l’educació a Ucraïna té bon nivell lingüístic. Amaia és filòloga i destaca l’alta capacitat d’adaptació fonètica de l’ucraïnès. Accés a programes en línia per aprendre idiomes, inclòs castellà. "Tinc una plena fe que s’espavilaran tots molt ràpidament." Xarxa de suport i com ajudar A curt termini, més famílies arribaran; s’estan gestionant vivendes amb amics i xarxes particulars per no saturar les ONGs. Vies d’ajuda per a la ciutadania: Donacions a ONGs i centres d’acollida. Aportacions directes (roba, menjar) a botigues i punts locals que redistribueixen a famílies a Barcelona i rodalia. Qualsevol petita ajuda és molt necessària i valuosa. "Qualsevol petita ajuda és molt gran." Identitat i resiliència ucraïnesa Poble pacífic però ferm quan cal defensar la terra; amb història complexa i fort sentit de solidaritat i patriotisme. Imatge simbòlica: camp (groc) i cel (blau) de la bandera. "La nostra bandera és el color del camp i el color del cel." Punts clau Acolliment familiar com a resposta immediata i humana davant la guerra. Burocràcia tensionada, però amb gran implicació institucional. Escolarització i suport educatiu àgils per a infants i adolescents. Impacte emocional profund i necessitat de contenció i normalitat. Comunitat mobilitzada i múltiples formes d’ajudar.

  • La Justa del 24/3/2022 — Feminicidis als mitjans, CineBaix i Botigues al carrer; guerra a Ucraïna, crisi del transport i la meteo del cap de setmana - episode art
    La Justa
    2h 46min

    La Justa del 24/3/2022 — Feminicidis als mitjans, CineBaix i Botigues al carrer; guerra a Ucraïna, crisi del transport i la meteo del cap de setmana

    Panorama general de l’episodi Programa de magazine local amb música, notícies de Sant Just, repàs de premsa, previsió del temps i un butlletí d’actualitat i esports. Els punts clau: Notícies locals: posicionament de l’Observatori de les Dones sobre el tractament dels feminicidis, inici del Festival de Cinema Llatinoamericà de CineBaix i activitat comercial Botigues al carrer. Premsa del dia: guerra a Ucraïna, crisi del transport i energia, planta de bateries de SEAT, i l’adéu d’Ashleigh Barty. Meteo Sant Just: núvols fins dissabte, possible ruixat dissabte tarda, i diumenge-dilluns assolellats amb 17–18 °C; mínimes a 5–6 °C. Recordatori del Dia Meteorològic Mundial i impacte del canvi climàtic. Actualitat i esports: mobilitzacions del transport, abastiment als supermercats, negociació educativa, prova d’ICBM de Corea del Nord, concurs Maria Canals, i agenda esportiva (Volta a Catalunya, Copa femenina de bàsquet, hoquei, futbol sala, waterpolo). "Vamos a trasladar el detalle... de forma que... hoy vamos a llegar a un acuerdo" — Maria Jesús Montero (Hisenda), sobre la crisi del transport. Notícies locals (Sant Just) Tractament dels feminicidis als mitjans L’Observatori de les Dones als Mitjans (32 municipis, quasi 3 milions d’habitants; Sant Just hi és) presenta una declaració de rebuig a pràctiques mediàtiques en la cobertura de feminicidis. Crítica a informatius de Telecinco i Antena 3 per vulneracions del dret a la intimitat, victimització secundària, estigmatització i protecció de menors. • Objectiu: instar mesures proactives contra pràctiques nocives. Declaració completa a la web de la ràdio. Festival de Cinema Llatinoamericà (CineBaix) Nova edició (24–28 de març) amb pluralitat de gèneres: documental (invasió de Panamà), distopia, thriller, i filmacions dels Andes sobre la història xilena. Obertura amb “Llegaron de noche” d’Imanol Uribe (secció oficial Málaga). Sessions: avui 19:30 h i dilluns 28 a les 17:00 h. • Entrades a taquilla i programació al web de CineBaix. Comerç local: Botigues al carrer Dissabte 26 de març, Esvern Comerç i Empresa treu 20 botigues a l’exterior del seu propi local (no és una fira concentrada). • Horari comercial de matí; llistat de botigues a la notícia de Ràdio d’Esvern. Repàs de portades Diari Ara OTAN reforçarà Ucraïna davant armes nuclears i químiques; més batallons a l’est d’Europa. Xina assenyalada per suport polític a Moscou i desinformació. Rússia exigeix pagar el gas en rubles. Catalunya perd el cànon de residus propi per un impost estatal (impacte inferior). SEAT invertirà 3.000 M€ per electrificar Martorell (planta de bateries a Sagunt). Vaga de transportistes: tancaments i reclam de mesures urgents. La Vanguardia Crisi del transport accelera la negociació del govern espanyol; Brussel·les proposa limitar el preu del gas. Guerra a Ucraïna: l’exèrcit rus s’encalla un mes després de l’inici. Altres: Via Laietana, llei de residus, conflicte educatiu, Roger Pera i Ashleigh Barty (retirada amb 25 anys). El Periódico El govern avança la reunió per frenar la vaga del transport i garantir abastiments. “Un mes de crims de guerra” a Ucraïna, amb milers de morts i crisi global. Planta de bateries (SEAT), cas Triacom/3%, i diccionari Motomami (Rosalía). Previsió del temps (Carles Rius, Sant Just) Evolució • Dijous–divendres: molts núvols; gotes molt puntuals. Algunes clarianes a migdia. • Dissabte: continua el gregal (NE); a la tarda pot caure algun ruixat (4–7 pm), feble (fins a 1–2 l/m²). • Diumenge–dilluns: sol protagonista, temperatures 17–18 °C; ambient més primaveral. • Mínimes: baixen amb cel serè (6 °C la nit de ds-dg, 5 °C dg-dl): més contrast tèrmic. • Setmana vinent: dimarts ençà, primavera clàssica amb alternança de sol i possibles precipitacions. Context Recordatori del Dia Meteorològic Mundial (23 de març). Impacte del canvi climàtic en episodis extrems (pluges sobtades a Castelló, períodes de sequera). Actualitat i societat Transport: marxa a peu a Barcelona (Via Laietana tallada); pressió per un acord a Madrid. "He llegado un momento en que no puedo pagar ni las nóminas... o tendré que cerrar mi empresa" — transportista. Govern: ajudes directes de 500 M€; compromís de no aixecar-se de la taula. Abastiment: supermercats alerten de manca d’oli de gira-sol i sucre per la logística. Educació: segona trobada amb sindicats per evitar noves vagues; promesa d’“acord històric”. Corea del Nord: prova d’ICBM (6.200 km d’altura, 1.000 km en 71’), la més important des de 2017. Cultura: piano al carrer pel concurs Maria Canals; la pianista Laura Andrés demana títol per una peça del seu proper disc. Esports Ciclisme: Volta a Catalunya (4a etapa de muntanya, líder: Ben O’Connor; perseguidors: Ayuso i Quintana). Bàsquet: arrenca la Copa Femenina (València). El Cadí La Seu afronta els quarts amb ambició. Hoquei patins femení: Manlleu–Sardanyola (accés a Final Four; si passen, també el Palau de Plegamans). Futbol sala: Barça líder amb +8; victòria 6–1 vs Xota. Waterpolo: Atlètic Barceloneta 14–7 Terrassa (play-off quarts). Música emesa • Ramon Mirabet — “Midnight Summer” (àlbum: Begin Again). • Stay Homas — “Here to Play”. • “T’he trobat a faltar” (cançó en català, emissió completa). Avanç de continguts (sumari anunciats al programa) Conversa amb Eduard Casanova sobre “Drags and Jusquid”. Secció amb Pep Quintana. Cinema amb Carme Nebot: El Triunfo i el món de ser actor, amb referència a Esperant Godot. Xarxes socials amb Vanessa Munt Serrat: novetats i claus setmanals.

  • Empanada Cultural del 23/3/2022 — Bona nit en bucle: peça minimalista de salutació nocturna i repetició temporal - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 23/3/2022 — Bona nit en bucle: peça minimalista de salutació nocturna i repetició temporal

    Visió general Episodi completament minimalista on s’escolta la salutació "Bona nit" repetida de manera rítmica aproximadament cada 30 segons al llarg de tot l’àudio (prop d’una hora). No hi ha temes diferenciats, convidats ni transicions; només el patró vocal i el silenci que l’envolta. Objectiu i to possible • Minimalisme sonor i repetició com a proposta estètica o experimental. • To calmat, potser amb vocació meditativa o ASMR. • Enfoc en la percepció del temps i la consciència de l’escolta. Temes principals • Repetició i ritme temporal: la mateixa frase es reitera a intervals regulars (~30 s), creant un loop sostingut. • Silenci com a espai: els intervals de silenci donen forma, respir i contrast a la salutació. • Percepció i atenció: el contingut convida a escoltar matisos (respiració, tempo, ambient) i a com canvia la percepció amb la repetició. Estructura temporal • Durada aproximada: 3.597 s (~59:57). • Patró: "Bona nit" a t = 0, 30, 60, …, 3.597. • Absència de seccions temàtiques: no es detecten noves idees, notícies o entrevistes; és una peça contínua sense canvis de tema. Cites destacades "Bona nit" Conclusió Peça experimental centrada en la repetició i el pas del temps. Ideal per a qui busca una experiència sonora contemplativa o una textura auditiva mínima sense contingut informatiu tradicional.

  • Veus Parròquia del 23/3/2022 — De la discapacitat a les capacitats: família, emocions i inclusió cultural amb Josefina Domènech + Evangeli del Fill Pròdig - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 23/3/2022 — De la discapacitat a les capacitats: família, emocions i inclusió cultural amb Josefina Domènech + Evangeli del Fill Pròdig

    Panorama general Converses a Paraula Viscuda (Ràdio d'Esbert) amb Montserrat Giró i Lina, i la convidada Josefina Domènech Palau. L’episodi gira al voltant de la discapacitat intel·lectual, el paper de les famílies, la feina d’una fundació vinculada a RMV i el llibre «Què li passa al teu germà?». També es parla d’inclusió cultural amb Apropa Cultura, del canvi de mirada social —de «discapacitat» a capacitats— i es tanca amb la lectura i comentari de l’Evangeli del Fill Pròdig. Temes principals Fundació i missió: ajudar entitats i famílies en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, prioritzant el suport i la coordinació en lloc de crear noves estructures. Llibre «Què li passa al teu germà?»: eina pràctica per a pares i germans, per comprendre emocions i situacions quotidianes. Emocions a la família: gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya; com equilibrar l’atenció entre germans i evitar la sobreprotecció. Inclusió i societat: evolució del tracte social, Jocs Paralímpics, història d’aïllament, pressió competitiva i tecnològica a l’escola. Projectes culturals: experiències amb Apropa Cultura (auditoris, assajos, tallers d’instruments) per promoure la participació i l’autoestima. Drets i llenguatge: de «discapacitat» a capacitats; Convenció de l’ONU i classificació administrativa vs integració real. Evangeli del Fill Pròdig: el pare misericordiós com a model d’acceptació i acollida. Detalls clau El llibre «Què li passa al teu germà?» • Objectiu: orientar pares i germans per explicar què és una discapacitat i gestionar la vida quotidiana. • Autoria i sensibilitat: il·lustracions de Miquel Gallardo (pare d’una filla amb autisme; recentment traspassat) i guia psicològica d’Àngels Ponce. • Contingut: definicions entenedores, situacions reals i capítols sobre emocions (gelosia, enuig/ràbia, culpa, vergonya), amb un to afectiu i pràctic. "No sempre és fàcil donar una resposta o explicar als altres què és una discapacitat." Emocions i dinàmica familiar • Primera fase habitual: xoc i ràbia («Per què a mi?») i camí cap a l’acceptació i la cerca de solucions. • Paper dels experts: els psicòlegs com a referents; i, en paral·lel, el valor del suport emocional (abraçades, pautes positives). • Equilibri entre germans: evitar que l’atenció al fill amb discapacitat desatengui la resta; treballar la culpa i la gelosia. • Sobreprotecció: l’instint de protegir pot limitar l’autonomia; cal donar «espais de llibertat» a mida. • La vergonya social: sentiment vinculat a la mirada dels altres; la societat ha millorat molt en acceptació, tot i reptes pendents. Fundació i actuacions de suport • Filosofia: no crear noves escoles o centres, sinó empoderar entitats que ja hi treballen. • Realitat del sector: directores demanant ajuts per cobrir programes no finançats; cal suma d’esforços. • Grups de famílies (cas SAF): reunions amb pares de nens amb Síndrome d’Alcoholisme Fetal (adopcions a Rússia), amb formació pràctica i espais per compartir. Inclusió, societat i cultura • Canvi de mirada: de l’aïllament del passat a la integració actual (exemple: Jocs Paralímpics). • Escola i competitivitat: la societat tecnològica i competitiva pot superar alguns infants; cal educar en valors i diversitat. • Apropa Cultura: sortides a l’Auditori, assistir a assajos, tocar instruments; finançament de transport quan cal. Impacte: autoestima, participació i descoberta de capacitats artístiques. • Llenguatge i drets: reivindicar el terme capacitats; Convenció de l’ONU pels drets de les persones amb discapacitat; la classificació pot ser necessària per a estadística/gestió, però socialment cal normalitzar i incloure. • Reptes reals a l’aula: el mimetisme en escoles especials pot reforçar conductes; la integració és un camí gradual que demana recursos i alegria. Espiritualitat: l’Evangeli del Fill Pròdig • Lectura del text i subratllat del pare misericordiós com a eix: acollida incondicional del fill. "Perquè aquell fill meu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l’han retrobat." • Paralllelisme amb el tema central del programa: acceptar el fill diferent i estimar-lo amb la mateixa intensitat, sense comparacions.

  • Entrevistes de la Justa del 23/3/2022 — Salut mental i vaga estudiantil, habitatge a Mas Lluí, festes i participació (Can Freixas), energia i residus, i posicions sobre Sàhara i Ucraïna - episode art
    Entrevistes de la Justa
    24'

    Entrevistes de la Justa del 23/3/2022 — Salut mental i vaga estudiantil, habitatge a Mas Lluí, festes i participació (Can Freixas), energia i residus, i posicions sobre Sàhara i Ucraïna

    Panorama general Entrevista amb Aleix Abadia (CUP Sant Just) centrada en temes locals i socials: salut mental i jovent, vaga estudiantil i educació en català, habitatge assequible a Mas Lluí, model de festes i participació, Can Freixas, microtalls elèctrics i sobirania energètica, residus i contenidors amb xip, i posicions sobre el Sàhara Occidental i la guerra d’Ucraïna. Temes principals Salut mental i campanya d’Arran • Acte d’Arran “Ho volem tot”, amb mirada de la salut mental com a problema col·lectiu i social, no només individual. • Factors materials (habitatge digne, treball digne) com a base per a una bona salut mental, i crítica a les repercussions del capitalisme. • Bona assistència de jovent; Arran mobilitza el jovent en temes com l’antifeixisme i la salut mental. Homenatge a Joan Margarit i vaga estudiantil • Esment de l’acte d’homenatge a Joan Margarit a Sant Just (Aleix no hi assisteix per motius acadèmics). • Connexió amb la vaga estudiantil per una educació pública, de qualitat i en català; rebuig a la sentència del 25% de castellà a les aules. "La llibertat és quan comença l'alba d'un dia de vaga general" — Joan Margarit • Recordatori de la lluita estudiantil (reducció del 30% de taxes) i de la repressió soferta. Habitatge a Mas Lluí (IMSOL) • Pas majoritari cap al lloguer (positiu), però crítica als topalls d’ingressos per accedir-hi: mínim 19.000€ i màxim 37.000€ anuals bruts. • La CUP demana reduir el mínim cap a l’entorn del salari mínim i rebaixar el màxim; alerta que amb els topalls actuals exclous qui més ho necessita. • Reflexió sobre la falta de sobirania en habitatge amb promotors privats i necessitat d’adaptar el producte a les necessitats socials. Festa Major i participació • Possible canvi d’ubicació a la Bonaigua i separació de les barraques del nucli de festa: risc de perdre caliu i ingressos per a entitats. • Reclam de més direcció i protagonisme de les entitats en la programació; proposta de recuperar la Festa de la Tardor liderada per les entitats. • Demanda de no repetir la militarització i actuacions policials de l’any passat. Can Freixas i processos participatius • Suport a la proposta del Casal Popular La Sala d’obrir un procés participatiu sobre els usos de la masia. • Crítica a processos participatius previs (p. ex. Plaça de la Pau) per externalització i baixa implicació del jovent. • Recepta de la CUP: processos vinculants i empesos des de la base (teixit associatiu) per crear cohesió i vida comunitària. Microtalls elèctrics a Mas Lluí i model energètic • Microtalls recurrents a Mas Lluí (i de vegades Walden). Aleix admet manca d’informació tècnica i obre a parlar amb veïns. • Proposta estratègica: descentralitzar la producció (p. ex. plaques solars municipals) per avançar en sobirania energètica i reduir pèrdues de transport (solució de mitjà-llarg termini). Residus i contenidors amb xip • Implementació de contenidors intel·ligents amb xip (pilot a Miranda-Canigó; extensió a La Plana, Vellsollets, Torreblanca i tot el municipi). • Crítica per manca de procés participatiu en un canvi que afecta les rutines; proposta de decidir el model per barris (p. ex. porta a porta on funcioni). • Inconvenients detectats: problemes d’obertura amb targetes, i impacte viari (canvis de sentit i aparcament) per adaptació dels camions. • Proposta de crear un Síndic de Greuges local per centralitzar queixes i evitar clientelisme. Ple municipal, Sàhara Occidental i Ucraïna • Possibles preguntes al PSC local pel gir del PSOE sobre el Sàhara (aposta per autonomia dins el Marroc), que la CUP considera vulneració del dret d’autodeterminació. • Sobre Ucraïna: la CUP no s’adhereix al manifest de condemna municipal per no acceptar esmenes (context de 8 anys de guerra, coherència anti-blocs militars). • Posició: no a la guerra, crítica a l’OTAN, coherència amb no enviar armes, i acollida de refugiats d’Ucraïna i d’altres conflictes; denúncia del tracte desigual i racisme. Idees clau • La salut mental es defensa com a qüestió social i col·lectiva amb base material (habitatge/feina). • En habitatge social, els criteris d’accés són clau per no excloure les rendes més baixes. • Les festes i equipaments (Can Freixas) han d’estar codissenyats amb les entitats i ser vinculants per generar participació real. • En energia, cal descentralització i aposta municipal per producció pròpia. • En residus, el model i el ritme d’implantació necessiten consens veïnal i atenció a impactes col·laterals. • En política internacional, la CUP defensa coherència anti-guerra i drets d’autodeterminació. Cites destacades "La llibertat és quan comença l'alba d'un dia de vaga general" — Joan Margarit "No tenim una vareta màgica" — sobre com augmentar la participació "Crear un síndic de greuges al poble" — proposta per gestionar queixes de manera neutral Conclusió Una conversa centrada en necessitats materials i democràcia local: habitatge, participació, energia i gestió de residus, amb una mirada crítica i propositiva de la CUP. En l’àmbit internacional, es reivindica una postura coherent de no a la guerra i de defensa dels drets dels pobles.

  • La Justa del 23/3/2022 — Sant Just: ajuts de mobilitat i incubadora social; vaga d’educació; portades sobre crisi d’abastiment i guerra d’Ucraïna - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 23/3/2022 — Sant Just: ajuts de mobilitat i incubadora social; vaga d’educació; portades sobre crisi d’abastiment i guerra d’Ucraïna

    Introducció i sumari del programa • Benvinguda a «La Justa» (matinal de Ràdio d’Esvern) amb obertura musical i un breu avanç del dia. • Es presenta la graella del matí (anunciada): notícies i portades, previsió del temps, política local, secció d’història, visita al KBr Mapfre i possible seguiment de la vaga d’educació. Bloc de notícies locals (Sant Just Desvern) Ajuts per al foment del transport públic i la mobilitat sostenible • 57 joves beneficiaris (edat mitjana: 21 anys). • Dues línies: 47 targetes de transport públic (per a estudiants fora del municipi) i 10 subvencions per mobilitat sostenible (9 patinets elèctrics i 1 bicicleta). • Requisits: empadronament a Sant Just, ingressos familiars < 45.000 €. • L’Ajuntament contactarà per comunicar la concessió i la recollida de targetes. Incubadora social ESSC Baix Llobregat • Crida a idees i projectes d’empresa amb impacte social (fase inicial). • Programa en tres blocs: formació, mentoria i presentació. • Inscripcions obertes fins a l’1 d’abril de 2022; dedicació mínima de 3 h/setmana (abril–juny). • Adreçat a residents del Baix Llobregat o projectes que s’hi vulguin establir; orientat a l’economia social. Vaga d’educació i model lingüístic • Motiu: rebuig a la sentència del TSJC que obliga el 25% de classes en castellà i defensa del model d’immersió lingüística. • > "Amb el lema, la seva sentència a la nostra lluita" • Crida a tot el sector (infantil–universitat; pública i concertada). • El conseller Cambray demana continuar amb el model propi i assumeix la resposta; sindicats reclamen mesures per blindar-lo. Pauses musicals i espots • Espot del programa «Voluntariat per la Llengua» (VxL): "Perquè quan parles, fas màgia" • Cançons destacades: «Jo mai mai» (Joan Dausà) i «Jolene» (Dolly Parton). Repàs de portades Diari Ara i altres titulars inicials • Educació prepara un decret “sense quotes” a consensuar amb la comunitat educativa. • Vaga de transportistes: alerta de col·lapse al sector alimentari; marques com Danone, San Miguel o Heineken avisen d’aturades. • Reportatge: parella catalana viatja a Ucraïna per una nena nascuda per gestació subrogada. • Motor: Elon Musk inaugura la primera fàbrica de Tesla a Europa (Alemanya). • Cultura: els vikings també com a comerciants i emprenedors. La Vanguardia • Crisi energètica i d’abastiment: perill de desproveïment als supermercats; reclam d’accions al Govern; Sánchez espera a Europa abans de mesures. • Comentari al programa sobre la psicologia del pànic i compres compulsives. • Ucraïna: Rússia amagaria baixes fins a 10.000; resistència ucraïnesa i setges (p. ex., Mariúpol). • Algèria anuncia resposta global al gir d’Espanya sobre el Sàhara Occidental. • Esports: el Barça capgira una eliminatòria de Champions (1–3). • Societat: educació “sense percentatges” per defugir la sentència del castellà. • Mobilitat: petició legal per aturar multes de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. El Periódico • La vaga de transportistes ja es nota als supermercats; amenaça sectors clau. • Ucraïna: 100 bombes/dia a Mariúpol; Zelenski obert a parlar de Donbass i Crimea; l’ONU adverteix Rússia. • Energia: el Govern busca abaixar la llum; demana esforços a elèctriques, sense nou impost. • Sàhara: dues reunions amb els EUA haurien precedit el gir d’Espanya. • Successos: feminicidi a Barcelona (Sant Martí); la víctima anava a declarar. • Ciència/Cultura: CosmoCaixa dedica una gran exposició al Sol. Tancament • Acomiadament i recordatori de seguir l’actualitat a radiodesvern.com i xarxes socials.

  • Just Blues del 22/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 22/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 22/3/2022 — L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 22/3/2022 — L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston

    Resum general Clàssic de la setmana: L’Avventura (1960) de Michelangelo Antonioni • Fitxa i context: trilogia de la incomunicació (La notte, L’eclisse), blanc i negre d’Aldo Scavarda, música de Giovanni Fusco, localitzacions a Sicília, repartiment amb Lea Massari, Monica Vitti i Gabriele Ferzetti. • Modernitat vs postmodernitat: es debat si el film “obre” el cinema modern; el programa defensa que s’acosta més a la postmodernitat per l’ambigüitat, la fragmentació i els temps morts. Es contraposa a l’energia d’Orson Welles. • Espai com a personatge: l’arquitectura i els paisatges desolats —amb ecos de Giorgio de Chirico— interpel·len els personatges i els ofeguen. La illa volcànica es torna amenaçadora quan desapareix l’Anna. • Desaparició i ambigüitat: la desaparició d’Anna (Lea Massari) no es resol —centre del misteri— i pressiona la relació entre Sandro i Clàudia. S’esmenta que Antonioni hauria rodat (o projectat) una escena d’ofec descartada, i es comparen aquests recursos amb Blow-Up i amb el gir de Psycho (1960). • Temes: buidor existencial, orfandat de valors, classe burgesa privilegiada i avorrida, empremta de la Segona Guerra Mundial i pes de la religió catòlica a Itàlia. • Personatges: Sandro és dibuixat com un vividor egoista; Clàudia (Vitti) comunica afecte i fragilitat amb gestualitat precisa; les dones pateixen una mirada masclista de l’entorn. • Estètica i forma: ús de temps morts, composicions rigoroses, horitzons impecables, muntatge invisible (Eraldo da Roma). Doblatiu italià molt present (influència històrica de Mussolini en la política de doblatge); la veu ronca de Vitti destaca. • Fotografia i material: blanc i negre Dupont (contrast i gamma de grisos molt rics) per assolir una nitidesa que s’aguanta dècades després. Antonioni confessava que el color (a Deserto rosso) li exigia “pintar el paisatge” per no trair el sentit. • Escenes i detalls memorables: la processó felliniana; Sandro embrutant una aquarel·la; la multitud d’homes que “violen visualment” Clàudia; la furgoneta Telefunken i una cançó de Mina; la “majorata” escriptora-prostituta i el bitllet recollit amb el peu —detall d’erotisme i de classe. "Jo no faig cinema sobre la incomunicació. Jo, en tot cas, mostro la incomunicació." "Un piccolo ricordo" • Pla final: dues figures minúscules i vulnerables davant un paisatge immens —la insignificança de l’individu—, clau per a la lectura existencial. Antonioni: trajectòria i recerca formal • Deixeble del neorealisme, però evoluciona cap a una estètica de la percepció i el misteri (Blow-Up). • Experiments de vídeo i color a El misteri d’Oberwald i Deserto rosso; darrera etapa amb Wim Wenders (Al di là delle nuvole). • Pintor tardà: la composició i el color evidencien un ull plàstic. Cultura i context • Existencialisme (Moravia, Nietzsche, Camus): buidor, dolor i opacitat del món; postmodernitat com a acceptació de la incertesa. • Censura: paral·lelismes amb Saura i l’Escola de Barcelona (lectures “entre línies”). • Herències i ecos: Picnic at Hanging Rock (1975) de Peter Weir comparteix la lògica de la desaparició irresolta. Brain Film Festival i Carme Elias • Crònica del Brain Film Festival (Barcelona), amb premi honorífic a Carme Elias, qui fa pública la seva diagnosi d’Alzheimer. El programa expressa suport i estima, i recorda la recerca en curs. • Referència a la pel·lícula Las consecuencias (Claudia Pinto), rodada abans de l’erupció a La Palma; paper final d’Elias i moment premonitori. "El volcán siempre avisa... los pájaros desaparecen... cuando los humanos nos enteramos, ya es demasiado tarde." Ofici televisiu: “Quién sabe dónde” i el ritme de la realitat • Testimoni d’Anastasi sobre la seva etapa a TVE: velocitat, improvisació, treball amb equips nous, i el contrast amb la publicitat (temps i control). • Muntatge a contrarellotge, rodatges arreu (Almeria, Mèxic, Boston), viure a Madrid i aprendre l’ofici “a foc ràpid”. Anècdota: “Un Nadal a Boston” • Cas real de desaparició: després de 50 anys, el marit es reconstrueix i truca, però imposa veto per no veure la dona. Impacte emocional de l’equip en ple Nadal nord-americà. Tancament • Recomanació d’(re)veure L’Avventura per la seva força visual i misteri inesgotable. Recordatori de l’impacte d’Antonioni en la forma de mirar i filmar el buit i l’espai.