Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8545-8568 de 30511
  • Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials

    Resum general Programa a dues veus amb Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau) sobre la retirada de serveis bancaris (caixers i oficines) i el seu impacte a Sant Just, especialment en la gent gran i els comerços locals. Debaten la lògica de beneficis de la banca, la possibilitat d’una banca pública i les inversions en economia especulativa i armes. A la segona part, tracten les dificultats d’accés a la sanitat pública (CAP): telèfons que no es contesten, bretxa digital, protecció de dades i un cas pràctic viscut durant la Covid. Temes principals • Desaparició de caixers i tancament d’oficines: efectes en 400 municipis sense servei directe i en barris de Sant Just. • Bretxa digital i necessitat d’atenció presencial per a la gent gran. • Model de negoci bancari: retall de despeses, més beneficis, poder de l’IBEX35 i manca d’obligacions de servei efectives. • Debat sobre banca pública (exemples europeus) i intent de l’ICF de convertir-se en banca pública; resistències del sector privat. • Inversions controvertides: banca espanyola i economia especulativa i d’armes. • Tracte a la clientela: vendes agressives, comissions, i pèrdua d’intimitat a les oficines. • Accés a la sanitat (CAP): telèfons sense resposta, La Meva Salut, protecció de dades i manca de personal. Detalls clau Banca i serveis financers • S’han retirat caixers i tancat oficines; moltes persones (sobretot grans o amb mobilitat reduïda) han de desplaçar-se. • Justícia i Pau ha adreçat un escrit als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP). Problemes: qui paga l’espai i necessitat d’assistència al caixer per a persones no digitals. • Atenció cara a cara: es reivindica un espai amb personal per resoldre gestions que un caixer o una app no cobreixen. Model de negoci i banca pública • Tancar sucursals i caixers = menys despeses i més beneficis per a accionistes (minoria), consolidant un poder que dificulta canvis. • Crítica al gir cap a l’economia especulativa i la pèrdua del rol de crèdit productiu a empreses. • A Europa (Alemanya, Itàlia, països nòrdics) i Suïssa es cita presència de banca pública que fa competència a la privada; a Catalunya, proposta de transformar l’ICF en banca pública per PIMEs i autònoms; el sector privat s’hi oposa. Inversions i ètica • Denúncia que la banca espanyola inverteix en armes (fàbriques a Espanya, EUA i Europa) amb diners dels dipòsits. Experiència local i clientela gran • Mobilitat i tecnologia: pujades/baixades del poble, aparcament difícil i ús limitat del mòbil per part de la gent gran. • Vendes agressives de productes innecessaris; horaris restrictius per a ingressos/canvi de comerços; fi de l’obra social de les antigues caixes. • Oficines reformades però amb poca intimitat: converses que s’escolten, filtres a l’entrada, sensació de “bar” més que d’oficina. • Comissions i càrrecs que cal reclamar activament; es demana respecte i transparència. Salut i atenció primària (CAP) • Es lloa el tracte presencial; però el telèfon no es respon i la bretxa digital deixa fora persones sense La Meva Salut o internet. • La protecció de dades impedeix a voluntaris fer gestions en nom de persones grans; cal trobar circuits segurs d’ajuda. • Cas de Covid: una setmana sense trucada promesa; atenció arriba només després d’una queixa. Es reclama més agilitat (baixes, renovacions, consultes per telèfon) i s’assenyala manca de personal. Cites destacades "Eliminar caixers i tancar sucursals vol dir menys despeses pels bancs i més benefici a final d’any." "La gent gran no està per rebre una formació digital; necessita una oficina amb algú cara a cara." "El telèfon del CAP no sona mai... si no tens internet i estàs malalt, com ho fas perquè t’atengui un metge?" Conclusions • Cal restablir accessibilitat bancària (caixers amb suport humà i oficines que preservin la intimitat). • Explorar banca pública com a palanca de competència i servei a l’economia productiva. • Millorar l’accessibilitat al CAP: telèfons operatius, via digital inclusiva i més recursos humans per reduir colls d’ampolla.

  • Entrevistes de la Justa del 30/3/2022 — Iron Everesting: el repte solidari d’Ivan Ruzo per al Projecte ALPHA - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 30/3/2022 — Iron Everesting: el repte solidari d’Ivan Ruzo per al Projecte ALPHA

    Resum general Entrevista amb Ivan Ruzo, triatleta amateur i entrenador, que presenta el seu repte solidari Iron Everesting per recaudar fons i visibilitat per al Projecte ALPHA (malalties minoritàries musculars). "Nunca dejes de moverte" Què és l’Iron Everesting? Concepte híbrid: unir un Ironman (3,8 km de natació + 180 km de bici + marató) amb un Everesting ciclista (acumular 8.848 m de desnivell positiu pujant i baixant un mateix port). Objectiu: completar-ho en un sol dia, a ritme controlat i sense perseguir marca. Llocs en estudi: Banyoles (Estany + pujada a Rocacorba) o Coll de Pal (Bagà). Planificació de l’inici: començar a les 5:15 h per acabar la natació amb l’alba (cap a les 6:20–6:30 h) amb suport de canoa i llums. Estimacions de temps: Natació: ~1 h 15’. Bici amb Everesting: 12–13 h (optimitzant avituallaments i logística respecte al seu anterior Everesting de 14 h). Marató final: ritme suau (no competitiu); total previst 17–18 h de repte. "És impreparable." (sobre l’ultradistància: el que val és el bagatge acumulat i la gestió mental) Finalitat solidària (Projecte ALPHA) Causa: nens amb malalties minoritàries degeneratives musculars sense cura, que necessiten fisioteràpia i activitat (la pandèmia va suposar reculades). Rol d’Ivan: ambaixador des de 2019; aprofita la visibilitat esportiva per recaudar fons i difondre la causa. Precedent: Everesting anterior amb 3 triatletes més i 8.000 € recaptats; 11 h d’streaming amb Sergi Grimau com a speaker. Preparació i calendari Perfil: 42 anys, 18 Ironmans completats, entrenador de triatló; amateur amb gran experiència en llarga i ultradistància. Proves prèvies: Ironman Lanzarote (21 de maig) com a test de forma. Pedals de Foc (MTB, ~210 km i +6.000 m), 15 dies abans del repte, com a darrer entrenament específic de volum. Recuperació: La bici és no impacte: recuperació millor que córrer. Una marató a ritme alt pot deixar-lo setmanes tocat; per això la marató de l’Iron Everesting serà a ritme molt suau. Estratègia de port: seleccionar el tram més pendent (~4,2 km) de Rocacorba per maximitzar desnivell i evitar fer 240 km (objectiu: 180–190 km amb +8.848 m). Logística i permisos Permisos per nedar a l’Estany de Banyoles de matinada. Suport: equip d’avituallament per evitar parades llargues a cada pujada/baixada. Data prevista: 16 o 17 de juliol (segons logística i disponibilitat de l’equip). Patrocinadors i recaptació Empreses que ja s’hi han compromès (mín. 500 € cadascuna, total inicial 2.000 €): SAM (productes químics) Arboretum (exteriorisme) ISB (rodaments ceràmics per bici) Merchandising: samarretes i gorres per sumar aportacions. Crida a la col·laboració: donatius i difusió a través de Projecte ALPHA (alfa.org). Motivació i sostenibilitat personal Motivació intrínseca i component mental clau: gestionar ritme i energia al llarg de moltes hores. Vida personal i límits: pare de dos nens, autònom; progressivament reduint intensitat i ajustant el volum amb seny. Com seguir el repte Instagram: Ivan Ruzo Twitter: "ratlla azul finisher" (tot junt) Projecte ALPHA: alfa.org

  • La Justa del 30/3/2022 — Sant Just al dia: cursos juvenils i avís de contaminació; crida del DRAC i debat sobre colles de foc; portades amb Ucraïna, Copa Amèrica i rebaixa de la llum; i una previsió de fred i glaçades - episode art
    La Justa
    2h 38min

    La Justa del 30/3/2022 — Sant Just al dia: cursos juvenils i avís de contaminació; crida del DRAC i debat sobre colles de foc; portades amb Ucraïna, Copa Amèrica i rebaixa de la llum; i una previsió de fred i glaçades

    Resum general Programa magazine amb enfoc local i connexions d’actualitat. Després d’una introducció amb sumari i alguna pausa, el nucli del tram recollit inclou: notícies de Sant Just d’Esvern, repàs de portades (guerra d’Ucraïna, llum i Copa Amèrica a Barcelona) i una previsió del temps molt detallada amb fred intens, vent de mestral i risc de glaçades el cap de setmana. Temes principals Notícies locals (Sant Just d’Esvern) • Casal de Joves: inici del tercer trimestre amb cursos junior (guitarra, còmic, acrobàcies aèries) i sènior (ioga, fitness/ball, pilates). Preus i inscripcions online. • Contaminació per PM10: avís preventiu per intrusió de pols africana; recomanacions de mobilitat sostenible (a peu/bici/transport públic) i d’eficiència energètica a la llar. • DRAC de Sant Just: crida de voluntariat per a portadors/encenedors i batucada (contacte: 671 63 73 97 i [email protected]). S’espera recuperar les cremades després de la pandèmia. • Debat colles de foc: impacte de la pandèmia, dificultats per reactivar-se i opcions per a Festa Major 2022 (risc de poca afluència si es programa el diumenge final; importància de recuperar el format nocturn i participatiu del corre-foc). Portades dels diaris • Guerra a Ucraïna: “primers signes de distensió” a les converses d’Istanbul; Kiev planteja no entrar a l’OTAN; Moscou promet reduir l’activitat militar al front nord. • Economia/energia: el govern espanyol anuncia rebaixa mitjana de 6 € al rebut de la llum sense esperar el permís de Brussel·les; més impostos a beneficis extraordinaris elèctrics; carburants en focus. • Barcelona 2024: la Copa de l’Amèrica de Vela reforça la unitat institucional; s’estima un impacte econòmic >1.000 M€. • Altres: salut mental adolescent a Barcelona, mesures anti-màfies i protecció de refugiades, cas Joan Carles I, i Camp Nou ple per al clàssic femení. Previsió del temps (Meteo Sant Just) • Pluja de març: a Sant Just s’acumulen >50 l/m² al mes (majoritàriament ruixats febles); al Pirineu, molta neu que reforça reserves. • Avui-dijous: núvols i plugims intermitents; tarda amb clarianes; dijous molt variable: pluja puntual, sol i ruixats dispersos. • Divendres-diumenge: entra aire àrtic i vent de mestral ⇒ ambient gèlid. Divendres màx. 8–9 ºC; mínimes 4–5 ºC. Dissabte assolellat i molt fred. • Risc de glaçada: nit de dissabte a diumenge, 0–1 ºC a Sant Just (menys a l’interior), amb risc per a arbres fruiters i conreus. • Diumenge: matí amb sol i núvols; possible ruixat a la tarda en ambient molt fred (màx. ~8 ºC). • Tendència: inici de setmana estable i fresca; possible primavera “real” cap al 8–10 d’abril amb >20 ºC. Frases destacades "Ambient gèlid, de ple hivern" (sobre el cap de setmana) "Si el cor us batega a ritme de tabal, és la vostra oportunitat" (crida del DRAC)

  • Just Blues del 29/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 29/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 29/3/2022 — Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 29/3/2022 — Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma

    Tema central: Vampyr (1932) de Carl Theodor Dreyer Per què és una obra única • Ambient oníric i gòtic: boira, llac, cementiri, campanar, moll, la figura amb dalla… una iconografia de terror que Dreyer converteix en pura atmosfera. • La “causa absent”: el relat persegueix una causa que mai es mostra clarament. El misteri no es resol i la pel·lícula comença i acaba amb incògnites. • Fals protagonista: Allan Gray és un conductor passiu. Fins i tot si “s’esborra” del final, la major part del que passa s’aguanta igual; el seu paper és, sobretot, d’observador que llegeix el llibre de vampirisme que ens informa de les regles del fet vampíric. • Lectura de somni: repeticions, cicles, portes que s’obren i tanquen sense explicació, ombres autònomes, desdoblaments… tot condueix a la pregunta: i si tot plegat és un somni? "La vida es sueño y los sueños, sueños son" (Calderón) — un eco que plana sobre el film. Fonts i influències • Avantguardes i surrealisme (Buñuel, Cocteau): fa servir codis surrealistes sense ser-ne estrictament una pel·lícula surrealista. • Expressionisme alemany: impregna la posada en escena i la llum; però Dreyer fa el seu propi vampir, sense reproduir Nosferatu. • De Carmilla a Dràcula: Dreyer admet haver llegit Carmilla (Le Fanu), però els ponents hi veuen més elements de Bram Stoker (hostal, doctor-«Renfield», llibre diegètic que explica el vampirisme) i ecos de Nosferatu i el Dracula de Browning. Producció, recepció i restauració • Context parisenc i el baró Nicolas de Gunzburg: el mecenes finança el film a condició d’interpretar el protagonista; Dreyer aprofita la seva inexpressivitat per fer-lo fluctuar dins la boira del relat. • Fracàs inicial: a Berlín i Viena el film és rebut amb rebuig; Dreyer pateix un llarg parèntesi (torna al periodisme) fins a Dies Irae (1943). • Censura a Berlín: talls a l’agonia del metge al molí i a l’estacada al cor. • Còpies perdudes i remasterització (1998): negatius desapareguts; reconstrucció híbrida (alemanya i francesa) que accentua l’ambigüitat. Llenguatge i forma cinematogràfica • El·lipsi interna en el mateix pla i muntatge altern: panoràmiques que salten en el temps dins un sol moviment de càmera; alternança d’accions que no busquen resolució clàssica (distinció amb el «paral·lel» de Griffith). • Càmera flotant, sobreimpressions, ombres deslligades: una sintaxi que desestabilitza i construeix terror per transgressió (ombres independents, desdoblaments del protagonista). • Dinàmica visual versus teatre posterior: a diferència d’Ordet, Vampyr és plena de travelings i moviments; tot i ser rodada com a muta, manté interpretacions «de cinema mut» i un disseny sonor/musical (Wolfgang Zeller) que potencia l’estranyesa. • Fotografia de Rudolph Maté: llum difusa amb gasa davant l’objectiu, efecte fantasmagòric; referents pictòrics: Fuseli (El malson), Hammershøi (interiors), Millet (La mort del llenyataire). Temes, enigmes i icones • Ambigüitat radical: mà que deslliga la Giselle, medalló en detall sense payoff clar, el barquer que els acull cap a la llum… Vius o morts? • Simbolisme de pas: el riu com a límit vida/mort, la dalla com a emblema, la possible funció del medalló com a “moneda” per al barquer. • Absència d’iconografia religiosa (sorprenent en Dreyer): una creu projectada per la lluna era al guió, però no a la còpia definitiva. "És impossible imitar-la" — la taula coincideix que la seva força és intransferible: gaudir-la, no explicar-la. Oscars 2022: comentaris i polèmiques Resultats destacats i debats • Òscar espanyol: El limpiaparabrisas (Alberto Mielgo), millor curt d’animació. • Coda (guió i millor pel·lícula): debat sobre el guió “original” sent un remake; alternativa: Belfast, Dune (potència industrial i concepció), The Power of the Dog (direcció per a Jane Campion, valorada tot i divisió d’opinions), Drive My Car (Òscar internacional, «cantadíssim» pels ponents). • Jessica Chastain: reconeixement també llegit com a «era el seu moment». El sistema de premis sota lupa • Centralitat nord-americana: percepció d’uns premis molt orientats a la indústria i al gust domèstic; comparacions amb festivals europeus. • Campanyes i influència: passis, trucades, publicitat i «l’ambient» pesen; situació semblant als Goya. • Screeners i seguretat: de l’enviament físic a canals d’streaming protegits (marques d’aigua, bloquejos) per evitar còpies. Recomanacions finals París, Districte 13 (Cannes) • Retrat millennial: precarietats laborals i una mirada contemporània de l’amor. Aria Ferma [al programa: «Aria Cerma»] (Venècia) • Drama carcerari tancat amb un duel actoral de Toni Servillo i Silvio Orlando; tensió entre interior/exterior i els seus límits morals.

  • Entrevistes de la Justa del 29/3/2022 — Nou rumb a l’Ateneu de Sant Lluís: nova Junta, ambició de futur i col·laboració amb l’Ajuntament - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 29/3/2022 — Nou rumb a l’Ateneu de Sant Lluís: nova Junta, ambició de futur i col·laboració amb l’Ajuntament

    Resum de la conversa Context i presentació Miquel Lobrador i Dalmau és el nou president de l’Ateneu de Sant Lluís des del 12 de març, rellevant una Junta anterior de 10 anys de servei. La candidatura es va gestar en 40 dies amb prop de 40 persones implicades, en un procés emocionant i molt col·laboratiu. Estructura de la nova Junta i col·laboracions Han definit tres nivells de col·laboració: Membres de la Junta: implicació directa en la governança. Col·laboradors de proximitat: molt propers al projecte però amb limitacions de temps; s’hi compta de manera recurrent. Col·laboradors esporàdics/consultors: persones amb expertesa específica per a suport puntual. Ja s’han fet primeres trobades i s’ha planificat un projecte per als pròxims 3 mesos, amb la lògica finestra dels 100 dies de gràcia. Reunió intensa de 4 hores amb un ordre del dia de 40 punts i definició de 4 àrees de treball. Objectius i ambició L’anterior Junta deixa un escenari molt ben endreçat, amb infraestructures a punt: un “pont de plata” per arrencar nous projectes. Voluntat molt ambiciosa de fer créixer l’Ateneu en activitats i impacte. "Ens agradaria que la història digués de nosaltres que ho vàrem aconseguir perquè no sabíem que era impossible." Joventut i dones: relleu generacional i igualtat Prioritat per incorporar dones i gent jove a l’Ateneu. Aspiració que en un futur proper hi pugui haver una presidenta. S’incorporen perfils joves com Lluc Tost (vocal) i Ramon (34 anys, empresari en comunicacions), considerats claus per atreure noves generacions. Reflexió sobre el relleu generacional: és difícil perquè la societat sovint es troba còmoda quan altres gestionen; cal impulsar el pas endavant i la corresponsabilitat. Dedicació i organització del temps Diferenciació entre jubilats i no jubilats per optimitzar disponibilitats. Dedicació actual: mínim 2 hores diàries a l’Ateneu, més feina a casa; molta tasca setmanal i pressió positiva del grup que treballa en el dia a dia. Sala Municipal: repte i oportunitat La reforma tecnològica de la Sala Municipal obre la porta a programació diversa i de major qualitat. Objectiu: explorar un conveni amb l’Ajuntament per participar profundament en la gestió i operativa de la sala. La polivalència és alhora complexitat i gran oportunitat per fer-la atractiva a moltes activitats. Ja hi ha portes obertes per seguir parlant. Trajectòria personal de Miquel Lobrador Carrera professional amb viatges constants; Sant Just havia estat ciutat dormitori fins a la jubilació. Implicació cívica prèvia: president local de Convergència durant 6 anys i regidor una legislatura. Fa 3 anys va deixar la política en primera línia i es va vincular a l’Ateneu a través de l’Orfeó Enric Morera com a baix. Destaca l’acollida excel·lent a l’Orfeó i l’objectiu de transmetre l’entusiasme a totes les seccions. Mantindrà tant el cantar com una tasca organitzativa a l’Orfeó. Equip clau i rols Dues vicepresidències femenines: Marta Malaret i Elisenda Coder. Marta Malaret (amb Lluís Terres) lidera la gestió d’activitats del dia a dia, una responsabilitat central en aquest moment. Tancament L’emissora ofereix espai obert per actualitzacions regulars. Agraïments i compromís de seguir informant sobre l’evolució del projecte.

  • Entrevistes de la Justa del 29/3/2022 — Informe mercat habitatge 2021: segona mà en alça, lloguer tensionat, preus a Barcelona, efecte post-Covid i comparativa Sant Just–Sant Cugat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 29/3/2022 — Informe mercat habitatge 2021: segona mà en alça, lloguer tensionat, preus a Barcelona, efecte post-Covid i comparativa Sant Just–Sant Cugat

    Idees clau de l’episodi • Any 2021 molt actiu en compravenda, especialment en segona mà; l’obra nova no creix per manca de nous desenvolupaments. • Lloguer tensionat: activitat alta però l’oferta cau perquè molts petits propietaris venen arran de la regulació i la incertesa. • Preus a Barcelona (segona mà): per sobre de 4.000 €/m² de mitjana, amb grans forquilles per barri (~3.000–3.600 fins a ~7.100 €/m²). • Preferències post-Covid: cases amb jardí/piscina i pisos amb molta llum i terrasses; desplaçament cap a Sant Just, Esplugues i Sant Cugat. • No hi ha risc de bombolla com el 2008; el repte és l’accessibilitat per l’inflació i la manca d’oferta. • Sant Just: segueix la tònica metropolitana; Mas Lluí pràcticament esgotat; poca oferta de lloguer. • Perfil d’inquilí: <40 anys, cerca flexibilitat; puja el pes d’estrangers residents amb sous per sobre la mitjana. • Alt standing: activitat alta i sostinguda postconfinament. • Sant Just vs Sant Cugat: mercats similars en tipologia i connexions; Sant Cugat més gran, amb més teixit empresarial i desenvolupament més recent. Panorama general 2021 Compravenda • Segona mà: creixement notable d’operacions. • Obra nova: continguda per falta d’oferta nova (projectes en fase final sense relleu). Lloguer • Activitat alta, però oferta decreixent per la desincentivació dels petits propietaris (normativa i estigmatització). "Cada cop tenim menys oferta disponible per la gent que vol anar de lloguer." Sant Just Desvern en focus • Mercat de segona mà molt actiu; obra nova concentrada a Mas Lluí, avui gairebé tot venut. • Lloguer molt limitat per la retirada de petits propietaris, desincentivats per la regulació. Perspectives immediates (crisi energètica i regulació) • La crisi energètica i la guerra eleven subministraments i condicionen la capacitat de pagament. • El Tribunal Constitucional anul·la la regulació de rendes: podria impulsar preus, però cal seny pels costos energètics. "S'ha de trobar un punt d'equilibri." Bombolla? No. Accessibilitat? El gran repte • Risc de bombolla baix: avui el finançament és prudent (anàlisi de risc estricte), tot i tipus atractius. • Accessibilitat complicada: IPC/inflació alta i menys estalvi redueixen oportunitats. • Solució de fons: més oferta (pública i privada, amb incentius al privat per agilitat). Preus i preferències de compra (Barcelona 2021) • Segona mà a >4.000 €/m², amb fortes diferències per barri (~3.000–3.600 fins ~7.100 €/m²). • Producte més valorat: cases amb jardí/piscina i pisos amb llum i terrasses amples. • Efecte post-Covid: interès sostingut per espais oberts; desplaçament cap a Sant Just, Esplugues i Sant Cugat. "Terrasses, llum i espai eren el que traccionava el mercat." Teletreball i localització • Després del rebot postconfinament, l’interès per anar molt lluny de Barcelona perd impuls amb el retorn a la presencialitat. Lloguer: perfil d’inquilí i estrangers residents • <40 anys: primer accés a l’habitatge per flexibilitat. • Més dificultat per estalviar, la compra es retarda. • Estrangers residents (empreses internacionals i teletreballadors): pes creixent i més capacitat d’accés per sous superiors; el lloguer és més natural en el context europeu. Segment d’alt standing • Activitat alta i sostinguda des de 2H 2020 i 2021; demanda enfocada a cases amb jardí/piscina. • Crisi dual: part de la població amb més capacitat ha impulsat moviments en aquest segment. Què atrau de Sant Just? • Comunitats amb serveis (piscina, zones comunes) difícils de trobar a Barcelona. • Proximitat a Collserola (natura, esport) i vida tranquil·la amb serveis i escoles a tocar de la ciutat. Sant Just vs Sant Cugat • Paral·lelismes: tipologia d’immobles, bones connexions amb BCN i entorns verds, escoles (internacionals) de prestigi. • Diferències: Sant Cugat és més gran, amb teixit empresarial potent i desenvolupament més recent; sovint és la primera opció de sortida de BCN. Petits propietaris vs grans tenidors • Al voltant del 95% del parc de lloguer és de petits propietaris (estalvi i complement de renda/pensió). • La normativa ha posat al mateix sac grans i petits, estigmatitzant aquests darrers i reduint oferta. "El 95% dels habitatges en lloguer són de petits propietaris." On trobar l’informe • Disponible a la web de MAT Immobiliari, amb totes les edicions publicades.

  • La Justa del 29/3/2022 — Sant Just avui: notícies i premsa, #MeteoSantJust, mercat immobiliari 2021 (Homedes Guifré), nou president de l’Ateneu, economia i podologia - episode art
    La Justa
    2h 49min

    La Justa del 29/3/2022 — Sant Just avui: notícies i premsa, #MeteoSantJust, mercat immobiliari 2021 (Homedes Guifré), nou president de l’Ateneu, economia i podologia

    Panorama general El programa s’obre amb música de Tom Odell per “cridar” l’estiu malgrat ser primavera. Emissió en directe de l’Ajusta (dimarts, 29 de març), amb una durada fins a la 13:00. Hi ha una incidència d’hora al principi que el/la locutor/a corregeix ràpidament: "Són les deu i dotze" Primera hora: Notícies, premsa i meteo Continguts previstos • Repàs informatiu local: actualitat que “ens toca” a Sant Just i es comenta des de l’emissora municipal. • Portades dels diaris: revisió dels principals rotatius que arriben a Ràdio d’Esvern. • Previsió del temps: amb Carles Rius sota l’etiqueta #MeteoSantJust, amb informació complementària a xarxes socials. Segona hora: Informe del mercat immobiliari 2021 • Conversa amb Homedes Guifré (Mati Mobiliari) sobre l’informe de mercat 2021. • Es tractarà què detalla l’informe, dades del sector immobiliari i aspectes destacats de 2021. També s’esmenten les publicacions trimestrals que complementen l’informe anual. Entrevista institucional: nou president de l’Ateneu Sant Just • Miquel Obrador i Dalmau, nomenat el 12 de març, és el nou president de l’Ateneu Sant Just. • L’assemblea va comptar amb 103 socis i sòcies per efectuar el canvi de Junta. • La Junta sortint, presidida per Albert Macià, tanca més de 10 anys de trajecte. Tercera hora: Economia i Salut (Podologia) • Economia amb Rafael Osorio: actualització setmanal de l’actualitat econòmica. • Podologia amb Teresa Montero: espai de salut; es dona la ubicació de la seva clínica a la Plaça Maragall, 2. Notes i incidències d’emissió • Es detecta una confusió horària inicial (rellotge desajustat), que s’aclareix tot seguit. • A partir del segon ~246, la transcripció entra en un bucle de “Bona nit” sense contingut nou; tot indica un error de transcripció/captura. • Per aquest motiu, els temes principals encara no comencen dins la transcripció aportada: els temps que es detallen a continuació corresponen a quan s’anuncien al sumari, no pas a l’inici real de cada bloc temàtic a l’àudio complet.

  • M de Música del 28/3/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 28/3/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.