En aquesta entrevista, Marina Sarmiento parla de la seva experiència al Club de Patinatge Artístic de Sant Just. Parla de la seva dedicació a aquest esport, les hores d'entrenament i les diferents modalitats de patinatge. També parla de l'impacte de la pandèmia i el suport dels entrenadors. Marina també comparteix els seus objectius futurs i com el club ha crescut en els últims anys
Resum Conversa amb l’escriptora Carme Besoles (Sant Just) arran de la publicació de “Quien sabe nada de nadie”, un recull de 17 relats. El fil conductor és la limitació de la comunicació humana i la part intransferible —la nostra vida secreta— que cadascú porta dins. Idees clau Fil conductor: el que no sabem dels altres i allò que no manifestem del tot, fins i tot amb els més propers. Varietat temàtica: ironia, canvi climàtic, tecnologia, relacions veïnals, drogadicció, memòria històrica. Lectura com a regal: la lectura obre horitzons i aporta plaer, reflexió i companyia a baix cost. Procés creatiu: textos escrits al llarg d’anys i polits el 2020-2021; no és un llibre de pandèmia, però aquesta n’ha facilitat la revisió. Llengua literària: el recull és en castellà (biografia bilingüe: mare castellana, pare català); possible versió catalana del relat “Bord”. Disponibilitat: a la llibreria Cal Llibreter de Sant Just (preu indicatiu: 14 €). Relats destacats i temes Por fin, Intemperie, Los hijos: en clau d’ironia i exageració de situacions humanes. El que alcanzó los lagos: canvi climàtic i inquietud davant una natura que es torna amenaçadora. Urgències: tecnologia i usos inqüestionats; un adolescent amb el mòbil enganxat a l’orella. La camiseta amarilla: fantasia al voltant de les samarretes de manifestacions; sense contingut polític. Obsessió: fascinació d’un veí per una veïna que es complica. Barlovento: drogadicció tractada literàriament. El doble: homenatge a un amic mort de la sida; recreació sorprenent des d’un punt real. Bord: memòria històrica (República i postguerra), situat al Guinardó; dedicat al pare. També hi ha peces molt curtes i altres que semblen mininovel·les —situacions que podrien créixer en una novel·la. Procés de creació i llengua Escriptura sostinguda en el temps (compaginada amb la docència en llengua i literatura) i reelaboració recent. La pandèmia va servir per polir i compilar, no per originar el llibre. Castellà com a llengua literària per trajecte vital i formatiu; possibilitat de reescriure/traduir “Bord” al català. Missatge i reflexió La comunicació té límits: hi ha una vida secreta que no compartim del tot. Besoles cita la idea de les quatre vides: pública, personal, íntima i la secreta. "Somos parte de un inmenso calidoscopio." El món i les persones són un calidoscopi: mirades múltiples d’una mateixa realitat humana. La lectura com a regal: “la lectura és sempre un regal” que dona plaer, pensament i univers per una inversió modesta. On trobar-lo Llibreria Cal Llibreter (Sant Just, c. Bonavista). Invitació a comprar-lo, llegir-lo i compartir-lo per fomentar la lectura i la vida cultural local.
Panorama general Programa matinal amb enfoc 8M i mirada local de Sant Just. Es combinen notícies municipals, butlletins d’actualitat, una previsió del temps destacada per un possible episodi de llevant amb pluja abundant, i entrevistes culturals: l’escriptora Carme Bassoles, el col·laborador Pep Quintana (memòria d’Els Segadors), l’espai d’art amb Glòria Conesa i el taller d’escriptura per a dones amb Mònica Lilian Cano. "Somos parte de un inmenso calidoscopio" — lema del punt de llibre de Carme Bassoles Temes principals i punts clau Notícies locals (primera hora) • Educació: obertes les preinscripcions a infantil, primària i ESO a Sant Just (tràmit online a preinscripcio.gencat.cat). • Solidaritat amb Ucraïna: la Fundació Solidança recull roba d’abric, mantes i sacs (punt proper: nau de Sant Joan d’Espí). Missatge de rebuig a la guerra i defensa del diàleg democràtic. • Cultura i inclusió: Verkami de la dissenyadora Mireia Bellbé per al llibre “Trans” (sis veus del col·lectiu, premiat als ADG Laus). Objectiu 5.700 € (ja molt a prop) i excedent per a l’associació Trans Baix Power. Previsió del temps (Carles Rius) • Situació dinàmica: nuvolositat i temperatures per sota del que tocaria (13–14 °C màx.) dimecres–divendres. • Divendres nit-dissabte: entrada frontal; dissabte gris i amb pluja (entre dècimes i fins a 5–10 l/m² segons models). • Diumenge tarda–dijous: possible depressió de llevant. Si s’alinea bé, la costa central (Sant Just) podria sumar 50–75 l/m² en diversos dies. Escenari molt condicionat per la posició del centre: podria ploure molt… o gens. • Dades locals: acumulat anual a Sant Just ~25,2 l/m²; necessitat d’aigua molt alta. Entrevista: Carme Bassoles — “Quien sabe nada de nadie” • Llibre amb 17 relats de temàtica aparentment diversa però units per un fil conductor: la limitació de la comunicació humana i la vida secreta que tots preservem. • Pistes de contingut: - El que alcanzó los lagos (canvi climàtic); - Urgències (ús i abús tecnològic, un mòbil “enganxat” literalment); - Barlovento (drogadicció juvenil); - Obsesión (veïnatge i límits); - La camiseta amarilla (mirada fantasiosa sobre manifestacions i identitat); - “Bord” (final del llibre): història d’arrel autobiogràfica ambientada al Guinardó, sobre un anarquista en temps de la República i la postguerra, dedicat al seu pare. • Llengua literària: castellà (llengua materna), amb la idea que “Bord” pugui tenir versió en català. • Objectiu lector: regalar plaer i reflexió. Lectura com a via d’horitzó i univers personal. Memòria local: Pep Quintana i l’enregistrament d’“Els Segadors” (1976) • Record a Pere Vidal, veí discret de Sant Just i promotor (Hispavox) del primer enregistrament postfranquista d’“Els Segadors” amb l’Orfeó Enric Morera. • Com es va superar la censura: presentant-la com a cançó tradicional i, en una anècdota notable, enregistrant la lletra amb “ara és hora, catalans” en comptes de “segadors”. • Gravació: sala gran de l’Ateneu, arranjament coral a 4 veus de Josep Viader (versió avui de referència). • Difusió i simbolisme: gran èxit de vendes; lliurament d’exemplars a Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau; peça clau fins a l’oficialització de l’himne (1993). Art i 8M amb Glòria Conesa • Març, mes de la dona als museus: Picasso, Frederic Marès, MUHBA, El Born… programes amb visites guiades, cinefòrums i taules rodones. • Línies temàtiques: desmuntatge de tòpics, representacions de la dona a la història de l’art (abundància de nus femenins vs presències masculines), i feminisme en pràctiques museístiques. • Debat viu: experiències personals sobre bretxa salarial, codis de vestimenta, conciliació i quotes; avenços i reptes pendents. Taller d’escriptura creativa per a dones (Mònica Lilian Cano) — Premi Delta • Sis sessions (dijous, 18:00–20:00, Can Ginestar). Places exhaurides (16 participants). • Objectius: tècnica, experimentació, expressió biogràfica i literària, i lectura compartida per desenvolupar la veu pròpia. • Vocació de continuïtat: el taller serveix com a trampolí per a projectes (relats, biografies, novel·la) i per enfortir la relació amb la paraula en el present. Altres punts d’actualitat (butlletins) • Catalunya Ràdio: guerra d’Ucraïna (acollida de refugiats, energia, amenaces russes), panorama covid, cultura (Sónar 2022), i esports (Champions: Real Madrid–PSG; Barça–Galatasaray a l’Europa League). • Butlletins locals (11:08 i 12:07): resum de l’entrevista a Bassoles, recordatoris de preinscripcions, campanya Solidança per Ucraïna i el Verkami “Trans”.
Resum general Amb la música de Nino Rota com a obertura, l’episodi se centra en el 50è aniversari d’El Padrí i la seva nova remasterització. El programa combina anàlisi cinematogràfica (narrativa, muntatge, fotografia i actuacions), context industrial (versions, remuntatges i edicions), crònica de producció (la tortuosa gestació i el càsting), i un bloc tècnic detallat amb l’Anastasi sobre processos de restauració/remasterització de so i imatge. Temes principals Remasterització i versions: Història de re-estrenes i remasteritzacions (30è, 2006/2007, pack de les tres parts) i variants com l’El Padrino Épico lineal per a TV. “Miracle” de producció: Copa i anar-hi — Coppola quasi acomiadat, novel·la de Puzo comprada abans d’estar acabada, deutes de joc de Puzo, recerca de director (Leone, Penn, Brooks…) i càsting polèmic (Brando, Pacino). Perspectiva i moral interna: El relat des de dins de la família; Vito com a figura d’“honor” que rebutja la droga però accepta altres negocis; absència de víctimes civils en pantalla. Arc de Michael Corleone: De protegit a líder implacable després de l’atac al pare; el film posa Michael com a centre dramàtic. Llenguatge i muntatge operístic: Inici magistral (pla en negre i zoom), estructura de cerimònies (boda–bateig), muntatge creuat del bateig amb la matança — un autèntic “curs de cinema”. Fotografia de Gordon Willis: Contrastos radicalment caravaggistes (interiors foscos vs exteriors cremats), textures i llum de Sicília; la icònica escena del cap de cavall. Recepció i universalitat: Pel·lícula “popular” i clàssica alhora, amb capes de lectura profundes (família, fidelitats i traïcions) — universal. Qüestió Sinatra–Fontane: Parallels entre Johnny Fontane i Frank Sinatra; pressions i ecos de la màfia real; director que evoca Elia Kazan. Bloc tècnic amb Anastasi: Diferències entre restaurar i remasteritzar; degradació de materials fotoquímiques i digitals; pas del so mono a 5.1 i Dolby Atmos (Walter Murch); escaneig del negatiu de 35mm; criteris d’optimització sense desvirtuar l’obra. Punts destacats (amb negreta) “Remasteritzar” vs “restaurar”: No és el mateix recuperar cinema mut que cinema “recent” (50 anys). Els processos i els objectius canvien. So actualitzat: Del mono original a versions 5.1 i Atmos amb so envoltant i “object-based audio”. Imatge digital: Millora del rang dinàmic percebut (detall en ombres i negres), mantenint la textura i intencions de Willis. Coppola clàssic i operístic: Narració de classicisme conscient, influències europees (Visconti) i ecos en altres obres (Cotton Club, Padrí III). Producció de risc: Pressions d’estudi, dubtes constants, però resultat “rodó”. Moments i cites Sobre la moral de Vito: “La droga, no.” • Permet prostitució, armes i joc, però marca una línia vermella a la droga, construint un codi intern que humanitza el personatge. Sobre la unitat del film: “Hi ha una escena bàsica del Padrino… una escena que dura 175 minuts.” • Defensa que el film és una peça perfectament cohesionada. Sobre l’atracció universal: “És la força d’una família, de fidelitats i traïcions… és universal.” Conclusions El Padrí continua essent una obra mestra viva, capaç de dialogar amb públic popular i especialitzat alhora. La nova edició remasteritzada aporta so i imatge optimitzats dins del respecte a l’obra original. El cas serveix per subratllar la importància de preservar el patrimoni cinematogràfic — i les oportunitats (i costos) que obren les tecnologies digitals. El debat sobre versions i remuntatges il·lustra la tensió entre comerç i canònic, però també l’afany d’afinar una obra sense “remodelar-la”.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
En aquesta entrevista, les advocades de dona i empresa, Clara Micolau i Desiré Trilé, expliquen el servei gratuït d'assessorament legal que ofereixen a les dones que pateixen o han patit violència de gènere. També parlen de la importància de la prevenció i l'empoderament de les dones en aquests casos. Destaquen que durant la pandèmia de la Covid-19 hi ha hagut un augment significatiu de casos de violència domèstica
En aquesta entrevista, Belén Ascensio, veïna de Sant Just, explica el procés de creació de la Casa de les Dones a Sant Just. Parla de les reunions participatives, els diferents perfils de dones que hi participen i els debats sobre els usos i disseny de l'espai. També destaca la importància de la visibilitat i la voluntat de formar part del grup. Finalment, comenta els reptes futurs i la importància del suport de l'Ajuntament en aquesta iniciativa
Context i objectiu En una entrevista radiofònica amb la Montse (Casal de Joves), es presenta la programació especial vinculada al 8M i al 25è aniversari del Casal de Joves, amb una mostra de tallers i un homenatge a dones que han marcat la vida del centre. "Amb clau femenina, una mica reivindicativa" Mostra de tallers — Divendres 11 de març, 18:00, Sala Utopia Masterclass de bailoteo: classe oberta d’estils urbans amb professor/a a l’escenari i coreografies per seguir. Mostra de circ: tres grups de teles acrobàtiques presenten el treball fet des de l’octubre. Teatre social: creació pròpia del grup, vinculada al Dia de la Dona. Punts destacats: - Enfocament feminista i reivindicatiu en selecció musical i posada en escena. - Activitat oberta i participativa per celebrar i visibilitzar el talent. Homenatge a dones del Casal (25 anys) Reconeixement a dones amb una presència significativa al Casal: petites lectures d’agraïment, obsequi sorpresa i possibilitat que algunes facin intervencions o números breus. Noms esmentats: Marseca Cervi, Mònica Parra, Berta Martí, Olga Álvarez, Joana Riva, Montse Garcia, i altres monitores i participants històriques. Participació i gènere Als cursos, hi ha un 80% llarg de dones; els homes hi són minoritaris. Programació segons demanda: moltes propostes sorgeixen de grups de noies (p. ex. bailoteo, circ). Hi ha casos mixtos com pilates. Es valoren les propostes amb criteri educatiu i comunitari: "No és un saló recreatiu" (sobre la proposta de posar un billar). El Casal promou un espai lliure de sexismes i d’igualtat. Teixit comunitari i relleu generacional Antic grup d’Espai de Vida (noies) es va dissoldre per canvis vitals, però noves generacions volen recuperar l’esperit i trobades. 25è aniversari: accions previstes Pancarta del 25è aniversari amb logo guanyador d’un concurs (dissenyat per una jove de 14 anys). Dinar/sopar a l’abril amb entitats, persones que han participat al Casal, antics treballadors i representants municipals. Projecte de memòria: recollida de testimonis al voltant de la pregunta "Què feies fa 25 anys?" per recordar què va significar l’obertura del Casal en les seves vides i al poble. Recuperació d’activitats postpandèmia Carnestoltes: primera festa amb ambient prepandèmic; bona assistència i sense incidències. Tardes urbanes: reobertura d’espais perquè els joves s’expressin i canalitzin inquietuds. Crida final Tothom convidat el divendres 11 de març, 18:00, Sala Utopia per gaudir de la mostra i celebrar l’homenatge a les dones del Casal.
Visió general de l’episodi Programa especial del 8 de març dedicat íntegrament a les dones: música amb veus femenines, informatiu local i lectura de la declaració institucional del 8M de la Generalitat, repàs històric dels orígens del 8M, agenda d’activitats feministes a Sant Just, destacat cultural amb Eva Baltasar (Mamut), avís ciutadà per una desaparició i portades dels diaris amb focus 8M, guerra a Ucraïna i preus de l’energia. "El feminisme és per a tothom" i "El feminisme és llibertat" Eix central: 8M i declaració institucional La lectura de la declaració institucional subratlla els eixos del moviment feminista i els reptes pendents. • Desigualtats persistents: feminització de la pobresa, segregació laboral, sous més baixos i precarietat. • Patriarcat i violències: estereotips, cosificació, pressió estètica, misogínia i sobre-representació masculina en el lideratge i els mitjans. • Interseccionalitat: gènere que interactua amb classisme, racisme, cis-heteronormativitat, capacitisme i edatisme, generant subordinacions agreujades. • Dos canvis clau: implicació activa dels homes (rebutjar comportaments masclistes i assumir corresponsabilitat en cures) i resposta institucional a l’alçada (polítiques públiques feministes, transversals i amb pressupost). • Transformació feminista: posar la vida al centre, redistribuir el treball remunerat i no remunerat, garantir el dret al propi cos i blindar drets davant onades antigènere. "Ho volem ara" — reclam d’efectivitat i urgència en els drets de les dones. Informatiu local: per què el 8 de març? Repàs àgil dels orígens del 8M i la seva institucionalització. • Arrels obreres i socialistes als EUA i Europa; impuls de Clara Zetkin (Conferència de Copenhaguen, 1910; primer 8M massiu el 1911). • Multiplicitat d’episodis (vaga de Triangle, revolució russa, sufragi) fins a la fixació del 8 de març i el reconeixement oficial de l’ONU (1977). • Idea central: no un únic origen, sinó un procés històric ampli i plural. Agenda feminista a Sant Just Panoràmica d’activitats municipals en clau 8M. • Lectura del manifest (12 h, plaça de l’Ajuntament). • Taller virtual “Sexualitat en femení” (Zoom, 19 h). • Mostra de tallers i homenatge a les dones del Casal de Joves (25 anys) — divendres 11. • Procés participat sobre el futur espai feminista (Can Freixes) — dissabte 12; i ioga a l’aire lliure — diumenge 13. • Taller de perspectiva de gènere per a gent gran — dimecres 16. • Taller literari i teatre feminista “Marianita” a càrrec de Sisteria Teatre (al Casal de Joves). Cultura: “Mamut” d’Eva Baltasar Presentació de “Mamut” a Sant Just (tanca la trilogia iniciada amb “Permafrost” i “Boulder”). • Temes: maternitat, aïllament i supervivència, vida fora de la ciutat, contacte amb la natura, reconstrucció vital. • Protagonista: dona lesbiana que abandona la ciutat i s’enfronta a una vida autosuficient en un mas aïllat. Avís ciutadà Crida d’emergència per la desaparició de la veïna Adelina Pintos Meriño, possiblement desorientada per demència senil. • Contacte: Policia Local 93 473 10 92 o 93 480 48 48. Fotografia al Twitter de l’emissora. Portades del dia (premsa) Diari Ara • 8M amb focus en dones en guerra a Ucraïna; xoc energètic i Joan Carles I a Abu Dhabi. La Vanguardia • 8M: reptes de recosir el feminisme post-pandèmia. • Ofensiva russa (Odessa, Mikolàiv), refugiats i negociacions estancades. • Preu de la llum en rècord; rei emèrit fixa residència a Abu Dhabi. El Periódico • Portada 8M (8 gegant amb fotos de dones): igualtat o no hi ha futur. • Conciliació: testimonis; drama bèl·lic a Ucraïna; llum disparada i espera d’acció de la UE. Música i to del programa Selecció musical 8M amb veus femenines: Alessia Cara, Lizzo, Joina, Rosalía i Taylor Swift. Ambient celebratiu i reivindicatiu, amb espais d’humor i proximitat amb l’audiència. Cloenda Convocatòria a la lectura del manifest al migdia i reflexió sobre la importància de les dones a la ràdio i a la comunitat local.
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
