Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8761-8784 de 30511
  • La Justa del 3/3/2022 — Notícies locals, poesia i biomedicina amb Elga Simón, “Emocions infantils” d’Oxana Acosta, cinema amb Carla Simón i novetats a les xarxes (amb obertura musical d’Ana Mena i Two Door Cinema Club) - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 3/3/2022 — Notícies locals, poesia i biomedicina amb Elga Simón, “Emocions infantils” d’Oxana Acosta, cinema amb Carla Simón i novetats a les xarxes (amb obertura musical d’Ana Mena i Two Door Cinema Club)

    Panorama general Programa magazine de matí amb obertura musical i un sumari molt clar del que s’oferirà al llarg de les tres hores: notícies locals, cultura i cinema, i novetats digitals. L’àudio facilitat, però, conté principalment la presentació inicial i un llarg tram d’indicatius i un bucle de “Bona nit”, sense arribar a incloure les entrevistes anunciades. "Avui anem plens d’entrevistes" Obertura musical i arrencada Tema destacat: Música ligera d’Ana Mena. Context temporal: dijous, 3 de març de 2022, a les 10:09. To del programa: dinàmic i de proximitat, amb èmfasi en l’actualitat local i la cultura. Sumari del programa (contingut anunciat) 1) Notícies locals (10:00–11:00) • Repàs de les tres notícies d’actualitat municipal. • Amb Lua López, també es revisen les portades dels diaris. 2) Cultura — Poesia i ciència amb Elga Simón • Presentació d’un nou aparador a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. • Elga Simón és poeta i investigadora en biomedicina; estudia el metabolisme de les cèl·lules. • En la seva obra, explora el volum dels poemes, la seva dimensió física i la idea última que representen. "Explorar el volum dels poemes, la seva part més física, i la idea última que per a ella representen" 3) Exposició — “Emocions infantils” d’Oxana Acosta • Inauguració al Celler de Can Ginestà (19:30). • Prop d’una trentena de retrats d’infants d’arreu del món en pintura. • Informació ampliada a radiodesvern.com. 4) Cinema — Trajectòria de Carla Simón i ‘El Carràs’ • Secció amb Carme Nabot dedicada a la trajectòria professional de Carla Simón. • Focus en l’Ós d’Or a la Berlinale per El Carràs, i repàs que arrenca a Estiu 1993. • Si hi ha temps, comentari de la pel·lícula El Triunfo. 5) Xarxes socials — Novetats • Tancament amb Vanessa Montserrat: repàs de novetats a les xarxes socials i tendències recents. Música i indicatius en antena Identificació de l’emissora: Ràdio Desvern 98.1. Presentació d’un tema de Two Door Cinema Club (referenciat com “Sun”). Incidència tècnica (bucle) L’àudio entra en un bucle de “Bona nit” durant un tram molt prolongat, sense contingut editorial addicional perceptible. Notes clau El gruix de les entrevistes anunciades no apareix en el tall transcrit, per la qual cosa no es poden marcar temps d’inici reals d’aquests blocs. Les seccions temporitzades que segueixen apunten només a contingut efectivament present en l’àudio proporcionat, evitant marcar com a “inici de tema” allò que és només sumari.

  • Empanada Cultural del 2/3/2022 — Rituals per a la vida moderna: Drive My Car, Murakami, creativitat i mindfulness (amb Ari) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 2/3/2022 — Rituals per a la vida moderna: Drive My Car, Murakami, creativitat i mindfulness (amb Ari)

    Panorama general Programa centrat en els rituals com a eina per viure i crear millor: des d’una obertura satírica sobre gales i costums fins a una secció de cinema dedicada a Drive My Car de Hamaguchi (i la seva genealogia Beatles → Murakami → cinema), i una conversa amb l’Ariadna (Ari) sobre el llibre Rituales para la vida moderna, un “receptari” de rituals pràctics basats en mindfulness i objectes simbòlics. "Drive My Car no és només pel·lícula: abans va ser relat, i abans cançó." Obertura satírica i fil conductor El ritual de cada any (gales, premis i política) • Sátira culinària d’una “marmita” amb ingredients de gala: números musicals, referències a C. Tangana, discursos, percentatges de català, tocs “internacionals”, promó d’Almodóvar i banderes. • Crítica als rituals ràncios i al “renaixement de l’ultradreta” com a costum que retorna periòdicament. • Idea clau: els rituals poden consolidar inèrcies o obrir espais de sentit; el programa aposta per la segona opció. Tema del dia: Rituals per viure i crear Ritual com a tecnologia vital • El programa proposa mirar el ritual com allò que t’ajuda a lidiar amb la vida: traumes, virtuts, processos creatius. • Metàfora de la cuina: receptes i pucheros com a rituals de preparació que ordenen el temps i donen sentit a l’acció. Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi) Fitxa i context • Pel·lícula: Drive My Car (2021; estrena local 2022). Música d’Eiko Ishibashi. Premis: Millor guió i FIPRESCI a Cannes. Durada: 179 min (crèdits als 40 min: un pròleg que dialoga amb altres relats de Hombres sin mujeres). • Director: Ryusuke Hamaguchi (també autor de La ruleta de la fortuna y la fantasía, premiada a la Berlinale). De la cançó al relat i al film • Origen creatiu en capes: Beatles → Murakami → Hamaguchi. • Relat font: “Drive My Car” dins de Hombres sin mujeres (2014), amb ecos d’altres dos relats (“Sherezade” i “Kino”) que el film integra per expandir personatges i temes. Sinopsi sense spoilers • Protagonista: Kafuku, director de teatre que prepara Tio Vània de Txékhov en un festival internacional. • Li imposen una xofer, Misaki. El cotxe (Saab 900) es converteix en espai de intimitat en trànsit, on es cou un diàleg profund (amb la veu en off d’un cassette que forma part del ritual creatiu del protagonista). Temes clau (capas, llengua, temps) • Capes de llengua i temps: repartiment multilingüe (japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana). El muntatge i el ritme descronologitzen la vivència del trauma. • Soledat, pèrdua, perdó, catarsi: el ritual de crear (assaig, escolta, repetició) com a camí de sanació per a qui crea i qui mira. • Nota crítica: el doblatge al castellà desactiva el joc de llengües que és central en el film. Una imatge icònica (el ritual del cigarrillo) • Escena nocturna: dos cigarrets en paral·lel pel sostre solar del Saab, fumant en silenci. Simbolitza connexió i invocació (com una espelma o encens): un ritual mínim que condensa el procés de cura compartida. La trastienda Murakami • Anecdota: Hamaguchi proposa l’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dóna llum verda. A la première no hi assisteix; veu el film en un cinema local i admet que li ha agradat molt. Dues maneres d’estar al món que dialoguen sense conèixer-se. Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Ari, coautora) Autores i origen del projecte • Coautores: Ariadna (Ari), Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Marsé Salón Parés. Il·lustracions: Noemí. Edició i equip amb disseny/maquetació/correcció. • Gènesi: trobada inicial a Mallorca per sembrar el projecte amb un ritual d’iniciació; desenvolupament a distància (una coautora des de Colòmbia). Format: un “receptari” de rituals • Llibre dissenyat com a recetari: aperitius, plats principals i postres. Metàfora culinària per fer amable i accionable el ritual. • 4 “ingredients” transversals: intenció, paraula, emoció i acció. Mètode: mindfulness + objecte simbòlic • Base metodològica en mindfulness (atenció plena) aplicada al ritual. • Diferencial clau: ús d’un objecte simbòlic per ancorar el sentit i facilitar la creativitat i la presència. Tipus de rituals • Micro-rituals (5’): per ansietat puntual, enfocament/intenció, autoestima, creativitat o tranquil·litat mental (fets a qualsevol lloc: metro, carrer, autobús…). • Rituals-cerimònia (20–30’ o més): intencionalitat, preparació d’espai, compartits o íntims (p. ex. duel, despedida, canvis de cicle). Idea-força • Recuperar el sentit simbòlic del quotidià en una cultura que sovint el banalitza. El ritual posa mirada i temps al devenir, com en la cerimònia del te o el codi del bushidō: el camí és part del resultat. Idees destacades • Ritual = estructura i significat per sostenir processos vitals i creatius. • El multilingüisme i la capa sonora de Drive My Car són part del seu ritual estètic: doblar-la dilueix el seu cor. • Un receptari de rituals fa practicable el simbòlic: de la intenció a l’acció, passant per la paraula i l’emoció. • El cotxe (espai íntim en moviment) com a metàfora del trànsit vital i del ritual de cura. Frases per emmarcar "La cura passa per l’art, per la creativitat. Passa pel ritual." "El que sembra un pensament, cull una acció… i el que sembra un caràcter, cull un destí."

  • Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística

    Resum general Programa especial amb el grup Justícia i Pau (Jesús Castro i Dolors Cardona) sobre la guerra d’Ucraïna, les respostes ciutadanes i eclesials a Catalunya, la solidaritat local a Sant Just Desvern, i reflexions de fons sobre la pau, els refugiats, la indústria armamentística i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). "Les vostres guerres i les nostres morts" — Comunicat d’Aturem la Guerra "Ens toca tornar a dir no a la guerra" Punts clau: Crida explícita a la pau i a la mobilització: adhesió a la plataforma Aturem la Guerra i actes de pregària interreligiosa. Solidaritat local coordinada: Ajuntament de Sant Just i entitats preparen ajudes (recollida d’aliments i medicaments, informació a la ciutadania). Visió global de la pau: altres conflictes (Iraq, Iran, Síria), guerres a l’Àfrica i refugiats climàtics al Sahel. Crítica a la indústria armamentística i al desequilibri entre despesa militar i necessitats socials. Debat a Espanya sobre l’enviament d’armes a Ucraïna i discrepàncies polítiques internes. Esperança i referents: Arcadi Oliveres, Gandhi, Martin Luther King, Desmond Tutu; crida a ser constructors de la pau. Protestes a Rússia malgrat la censura i el risc de presó. ODS i dret a l’alimentació: el planeta té recursos, el repte és la distribució. Temes principals Ucraïna i la crida a la pau: mobilitzacions i pregàries interreligioses a Barcelona. Sant Just en acció: coordinació municipal, convocatòries, xarxa d’ajuda i experiència prèvia en crisis (Bòsnia, Kosovo). Refugiats i acollida: denúncia de refugiats de primera i de segona; atenció als infants i hospitals. Armes i economia de guerra: benefici dels fabricants d’armament; debat sobre l’enviament d’armes i la despesa militar a Espanya. Esperança i responsabilitat: referents pacifistes, ODS, i compromís personal i col·lectiu. Accions i convocatòries • Plataforma Aturem la Guerra: acte de suport al poble d’Ucraïna (avui, 18:30) amb moltes entitats adherides. • Pregàries: avui (11:00–14:00) a l’Església de Sant Pau; demà (19:00) a Santa Maria del Mar (pregària interreligiosa: catòlica, protestant, ortodoxa). • Sant Just Desvern: minut de silenci a la Plaça de la Vila; seguiment de convocatòries per canals municipals; trobada a les 20:00 per organitzar ajudes (aliments, medicaments). Reflexions clau Pau en clau global • La guerra d’Ucraïna té impacte europeu i mundial. • Persistència de conflictes a Iraq, Iran, Síria i Àfrica, amb desplaçaments massius. • Refugiats climàtics al Sahel per sequera i manca d’aliments. Refugiats i acollida • Europa reacciona bé amb Ucraïna, però es denuncia un tracte desigual: “refugiats de primera i de segona”. • Prioritat humanitària: infants, nadons i hospitals en zones atacades. Armes, política i economia • Beneficiaris de guerra: fàbriques i comerç d’armament i els seus finançadors. • A Espanya, debat per l’enviament de material ofensiu a Ucraïna i la despesa militar en contrast amb la pobresa interna. Figures i esperança • Arcadi Oliveres: pedagogia de la pau i missatge de “construir la pau” des de cada persona i comunitat. • Gandhi, Martin Luther King i Desmond Tutu: referents de no-violència i dignitat. Rússia: protestes i censura • Valentia de manifestants russos contra la guerra, amb risc real de presó. • Censura i manipulació informativa; repressió de l’oposició. ODS i responsabilitat personal • El món té recursos per erradicar la fam; el problema és la distribució i l’egoisme. • Compromís amb els ODS i la convivència: escoltar, donar-se, cooperar i guanyar espais de pau.

  • #39 - Entrevistes de La Rambla del 2/3/2022 — TRANS: Un llibre sobre les vivències de la transició de gènere - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    22'

    #39 - Entrevistes de La Rambla del 2/3/2022 — TRANS: Un llibre sobre les vivències de la transició de gènere

    Entrevista amb Mireia Vallvé, dissenyadora gràfica, autora del llibre TRANS, guanyador dels Premis Laus 2021 a la categoria Aporten de Valor Afegit. Acompanyada de Rosa Maria Maristan, presidenta de l'associació TRANS, Baix Power i Roses de Sant Feliu. Parlen sobre el projecte TRANS, en què es recullen les històries de sis persones que han viscut la transició de gènere. També parlen de la visibilitat i els drets del col·lectiu trans. Presenten el Verkami per finançar la publicació del llibre

  • Entrevistes de la Justa del 2/3/2022 — Mons: El món propi — L’exposició que teixeix ponts entre art contemporani i educació a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 2/3/2022 — Mons: El món propi — L’exposició que teixeix ponts entre art contemporani i educació a Sant Just

    Resum de l’entrevista Context i objectiu En aquesta segona hora del programa, es presenta la primera mostra del cicle anual d’art contemporani Mons a la Sala Marcart (darrere del mercat municipal): “El món propi”, una exposició amb sis artistes, oberta fins al 24 d’abril. La conversa amb Quim Déu (comissari, amb Laura Baringó) se centra en com integrar el teixit pedagògic i cultural de Sant Just Desvern al voltant de l’exposició a través de visites, tallers i projectes amb centres educatius. Punts clau Integració educativa i cultural: connexió activa entre l’exposició i escoles, FP i universitat. Mediació inclusiva: visites comentades adaptades a primària i a grups d’adults/formació. Producció de l’alumnat: creacions dels alumnes exposades en un còrner dins la mostra. Deselitització de l’art: voluntat de trencar prejudicis i equiparar el valor de les creacions. Projecció territorial: objectiu de posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani malgrat reptes de mobilitat. Integració amb el teixit educatiu Escola Montseny (primària): quatre grups van fer una visita guiada amb dinàmica oberta, prioritzant la mirada lliure dels infants i un debat posterior per compartir impressions. Escola Antoni Algueró (FP – Gràfica Publicitària): visita comentada i conversa sobre el disseny d’exposicions, la curadoria i els reptes de producció; preparen una intervenció pròpia al còrner. Universitat de Barcelona (Belles Arts): gràcies a l’artista Miquel Planes (professor i doctor), es va articular un triangle de debat entre alumnat, comissaris i artista per discutir processos, narratives i logística expositiva. Reaccions dels infants i mediació La visita amb primària va ser espontània i divertida, amb opinions sinceres i lliures de prejudicis. "Els infants no tenen tants prejudicis com els adults." Obres que van cridar l’atenció: - Performance del gos amb creus vermelles al terra i fotografies del recorregut. - Vídeo de la videoartista Sara Rebamur al zoològic amb cimis, que va generar fascinació. - Fotografies de Bel Capllong amb màscares que els nens identificaven com "monstres", obrint un debat sobre la percepció de la vellessa vs joventut i els seus efectes. Produccions i exposició al còrner Després de la visita, a l’alumnat de primària se li van proporcionar suports de cartró per crear el seu “món propi”. Aquestes peces s’exposen, amb cartelles identificatives, en un còrner dissenyat per a la interacció amb el teixit social del poble. A continuació, el còrner acollirà la proposta lliure de l’Escola Antoni Algueró (prevista a finals de març), ja en clau de disseny expositiu professional. Convivència d’obres i deselitització Les produccions educatives conviuran amb peces d’artistes com Patrícia Dauder, Nadot, Bel Capllong o Armena Dila. L’objectiu és desenmascarar la figura de l’artista com a ésser especial i posar en valor totes les creacions segons el significat que la comunitat els atorga. "Hem volgut desenmascarar la idea de l’artista com a persona especial." Reptes i aspiracions Es vol incorporar Sant Just al circuit d’art contemporani, atraient públic de fora. Hi ha reptes com la mobilitat en transport públic i una certa inèrcia de no sortir de Barcelona, però es reivindica la proximitat i alternatives com la bicicleta. "Posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani." Properes passes El programa seguirà donant veu als artistes i activitats vinculades a la mostra. Es preveu una nova conversa amb Patrícia Dauder i l’actualització de les accions educatives i instal·lacions al còrner. Mentrestant, “El món propi” continua oberta fins al 24 d’abril.

  • La Justa del 2/3/2022 — 38 anys de Ràdio Desvern, Ucraïna a les portades, art ‘Mons’ i Magritte, meteo de març i dites de Carnaval - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 2/3/2022 — 38 anys de Ràdio Desvern, Ucraïna a les portades, art ‘Mons’ i Magritte, meteo de març i dites de Carnaval

    Resum general En un programa especial marcat pel 38è aniversari de Ràdio d’Esvern, La Justa combina actualitat local, connexions informatives, cultura, meteorologia i llengua. Destaquem • Aniversari de l’emissora: repàs a la trajectòria i al paper de la ràdio local, amb memòria viva i reconeixement als col·laboradors. • Actualitat: concentració per la pau a Sant Just, noves exposicions i repàs de portades dominades per la guerra a Ucraïna. • Meteo: arribada de fronts, canvi de tendència i descens notable de temperatures el cap de setmana, amb neu a cotes baixes al Pirineu. • Cultura: entrevista sobre el cicle d’art contemporani Mons. El món propi i ruta pedagògica amb escoles i universitat; visita comentada a Magritte a CaixaForum. • Llengua: etimologia de Carnaval/Carnestoltes i refranys i dites clàssiques del calendari festiu. Primera hora: notícies locals i portades Notícies de Sant Just • Ràdio d’Esvern fa 38 anys: record dels inicis (1984), legalització i evolució tècnica; reafirmació com a referent d’informació local i comarcal. • Concentració per la pau a la plaça Verdaguer per condemnar la invasió d’Ucraïna. • Cultura: al Celler de Can Ginestà, inauguració d’“Emocions infantils” d’Oksana Acosta (27 retrats hiperrealistes d’infants i emocions). Portades dels diaris (context internacional i economia) • Guerra a Ucraïna: ofensiva russa i impacte humanitari; suport europeu i impacte energètic (gas i petroli a l’alça). • Política espanyola: crisi al PP i relleu intern. • COVID: final de les quarantenes pels contactes estrets (també no vacunats). Meteo: fronts, neu i fred • Canvi de patró a partir d’avui amb fronteres successives (dimecres, dijous-divendres i dissabte-diumenge). • Cota de neu: avui ~1.600 m; dijous/divendres ~900 m; cap de setmana ~500 m (possible nevada maca al Pirineu i enfarinades en serralades com el Montseny). • Descens tèrmic marcat el cap de setmana: màximes a Sant Just ~10–12 °C; més fred dilluns/dimarts si el cel s’obre. • Aigua benvinguda: s’esperen 5–10 l/m² (o fins a 15 l/m²) en conjunt, útils per pal·liar la sequera. Segona hora: art i memòria de ràdio Mons. El món propi (Sala Marc Art) – Quim Déu • Cicle anual d’art contemporani amb sis artistes i un eix pedagògic fort. • Col·laboracions amb: - Escola Montseny (primària): visites comentades i creacions dels infants exposades al “còrner” de la mostra. - Institut Antoni Algueró (FP, Gràfica Publicitària): projecte expositiu propi al còrner (disseny i muntatge). - UB – Belles Arts: visita d’alumnes i diàleg amb artista (Miquel Planes) i comissaris sobre processos i muntatge. • Objectiu: trencar elitismes i integrar el teixit cultural i escolar del municipi a l’exposició. Memòria viva de la ràdio – Pep Quintana • Viatge pels antics emplaçaments i evolució tècnica de l’emissora. • Reconeixement al teixit associatiu i a la xarxa de col·laboradors (prop d’un centenar, només a La Justa prop de 40 persones setmanals). • Anècdotes (quan es fumava a l’estudi), digitalització de fons i recuperació de programes a la carta. “Omplir una hora de ràdio no és fàcil; el compromís setmanal de tants anys mereix una gran felicitació.” Connexions informatives • Catalunya Ràdio: situació a Khàrkiv/Kíev, refugiats (ACNUR), efectes al gas i al petroli, debat a Espanya sobre enviament d’armes a Ucraïna, tanca de Melilla, vaga al sector educatiu, i delictes d’odi. • Butlletins locals: reforç de les notícies d’“Emocions infantils”, 8M (assemblea oberta “Preparem juntes el 8M”) i la concentració per la pau. Tercera hora: Magritte al CaixaForum – Glòria Conesa • Exposició “La màquina Magritte” (fons Thyssen): unes 70 pintures, amb vídeos/films domèstics. • Claus del llenguatge de René Magritte: - Figures sovint sense rostre, bombins, jocs de percepció, objectes descontextualitzats. - La icònica pipa: > “Això no és una pipa” — perquè és una pintura, no l’objecte. • Consells de visita: millor visita guiada i temps per a vídeos; possible planificació en dos dies. • Vincles catalans: pas per Cadaqués, relació amb Dalí i Miró, i l’ecosistema cultural (Quatre Gats, Cercle Artístic). Llengua: Carnaval i Carnestoltes – Oriol Lluc Etimologia i calendari • “Carnaval” (it. s. XV): de llatí “carne” + “levare” (treure), al·lusió a no menjar carn durant la quaresma. • “Carnestoltes”: del llatí “tollere” (treure) — primer diumenge “abans de treure la carn”. Dites i refranys • > “Per Carnaval tot s’hi val” — llicència festiva abans de la contenció quaresmal. • > “Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà” — diverteix-te ara i redimeix-te després. • Meteorologia: > “Carnaval gelat, espiga granada” i > “Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades”. Disfresses i aparences • “Anar fet un carnestoltes”: malconjuntat o estrafolari. • “Llop amb pell de xai” (faula d’Esop): alerta amb les falses aparences; l’engany pot girar-se en contra. • “Aunque la mona se vista de seda, mona se queda”: avui s’usa per aparença/bellesa; origen moral (Esop) i ús misògin posterior (Erasme) que es rebutja. Tancament • Cloenda musical i nova felicitació a tota la comunitat de Ràdio d’Esvern pels 38 anys, amb el desig de molts més.

  • Just Blues del 1/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 1/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros

    Pel·lícula de la setmana: A quemarropa (Point Blank, 1967) Tesi central del programa Lectura principal: la pel·lícula s’interpreta com un gran somni/agonia final de Walker (Lee Marvin) després de ser tirotejat a Alcatraz; el film esdevé un noir metafísic i oníric sobre la venjança, la traïció i el desig. Walker com a fantasma/autòmat: actua amb fredor extrema, gairebé sense emoció ni diàleg; és imperterrit i indestructible, cosa que reforça la hipòtesi espectral. Ambigüitat autoral: John Boorman juga a dues bandes. En públic havia dit: > "What you see is what you get" però en xerrades acadèmiques admet que el film és un somni dins el cap d’un moribund. Escenes i detalls que apunten al somni Diàlegs clau: "Allò cert és que has mort a Alcatraz" (dita per Chris/Angie Dickinson a Walker) "La comèdia s’ha acabat" (consciència interna que talla la fantasia) Escena del llit buit: Walker descarrega cinc trets al llit amb llençol blanc: buit, forats al drap, idea de "point blanc" com a "punt buit". Coreografia del billar: girs successius on les identitats es barregen (Chris → Lynn → Mal Reese → Walker): visualització del flux mental cíclic. Nom i memòria: Walker no recorda cognoms bàsics (ni el de Chris ni el seu), incoherència pròpia d’un somni. El gat sobre el llit blanc: porta d’habitació, llit impecable amb un gat blanc que miola i marxa; tall a sala buida: trencament de la continuïtat temps-espai. Flashbacks cíclics: el muntatge intercala records en espiral, rimes visuals i accions paral·leles que retornen com en un somni. Estètica i posada en escena Minimalisme i geometria freda: enquadraments simètrics, espais angulosos i arquitectura impersonal; el diàleg es redueix a l’"imprescindible". Vestuari com a cuirassa: vestits impecables que operen com armadures; fredor emocional i visual. Disseny sonor: trepitj amplificat de Lee Marvin com a motiu inquietant que anuncia presència/obsessió. Final críptic i interpretacions Walker no baixa a recollir els diners; Fairfax manipula des de l’ombra amb un franctirador. Últim pla en panoràmica que puja i gira fins a mostrar Alcatraz, tancant el cercle amb el pla inicial: Interpretació 1: Walker no pot baixar perquè ja és mort (círcle oníric complet). Interpretació 2: el grau s’ha assolit (venjança/itinerari iniciàtic) i els diners ja no importen. Mite artúric i Jung Boorman, admirador de Jung i del cicle artúric, infon una lectura mítica: Triangle Walker–Lynn–Mal Reese com a Artur–Ginebra–Lancelot. El viatge iniciàtic per reconnectar amb l’inconscient col·lectiu: el somni com a trànsit cap a la saviesa o l’anihilació. El "rèptil" (passió/mal) que pertorba l’ordre; eco de la serp bíblica i del caos que reclama retorn a Camelot. Context, influències i producció Lee Marvin (trauma de guerra al Pacífic, culpabilitat del supervivent) aporta duresa i deshumanització funcional al personatge. Final Cut insòlit: Marvin dona a Boorman control de muntatge final en el seu 2n llarg (1967), fet molt poc habitual a Hollywood. Afinitats i deixanties: Soderbergh (admirador confés) i ecos estètics que arriben a Tarantino. Conclusió A quemarropa és un noir elevat a categoria metafísica: un estat mental sobre la venjança i la identitat, concebut amb forma austerament moderna i una ambivalència que el manté vigent. Cartellera i comentaris Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson) Virtuts: recreació 70s (35mm, lents d’època), banda sonora evocadora; episodis brillants (Bradley Cooper com a John Peters). Però... Excés d’endogàmia cultural (referències molt USA/hollywoodianes). Narració a salts sense ponts (situacions "pim pam" sense explicar-se). Romance feble i to dispers. Valoració global: correcta però no excel·lent. Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli, Balzac) Molt recomanable: gran recreació històrica, interpretacions sòlides i diagnòstic demolidor del periodisme i la corruptibilitat pública. Adapta tres parts de la Comèdia Humana; cinema amb gruix intel·lectual i artístic. Tros (Pau Calpe Rufat) Tríler rural a les Garrigues (camp de Lleida), amb Pep Cruz i Roger Casamajor. Herències, rancor i violència soterrada en un poble petit: opera prima digna amb possible reconeixement als Gaudí.

  • #38 - Entrevistes de La Rambla del 1/3/2022 — Malaltia de Covid Persistent: testimoni i crida a la visibilització i la recerca - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    29'

    #38 - Entrevistes de La Rambla del 1/3/2022 — Malaltia de Covid Persistent: testimoni i crida a la visibilització i la recerca

    En aquesta entrevista, Mònica Condemines, una pacient de Covid Persistent, explica la seva experiència amb la malaltia i la necessitat de visibilitzar-la i investigar-la. Destaca la importància d'una millor formació dels professionals de salut, la creació de més unitats especialitzades i l'ajuda a les persones afectades. També posa de manifest la importància de persistir i buscar el suport necessari per afrontar el dia a dia amb aquesta malaltia

  • Entrevistes de la Justa del 1/3/2022 — Dakar 2022 amb un equip 100% femení: preparació, Side-by-Side, finançament i referents amb Mercè Martí - episode art
    Entrevistes de la Justa
    32'

    Entrevistes de la Justa del 1/3/2022 — Dakar 2022 amb un equip 100% femení: preparació, Side-by-Side, finançament i referents amb Mercè Martí

    Resum del podcast Protagonista: Mercè Martí, pilot i aventurera, explica la seva participació al Dakar 2022 amb un equip íntegrament femení i comparteix aprenentatges sobre preparació, tecnologia, finançament i visibilitat de les dones al motor i a les professions tècniques. "Un equip de dones és tan vàlid com un equip d'homes." Projecte i equip 100% femení • Origen del projecte: inspirat per la trajectòria esportiva de Mercè i el repte de crear una estructura completament femenina (pilota, copilot, mecàniques, coordinació i team manager) amb FN Speed. • Objectiu clau: donar visibilitat i referents; demostrar competitivitat real en el rally més dur del món. • Resultat esportiu: 33a posició final malgrat un accident a les últimes etapes; repercussió mediàtica molt positiva. Preparació, participació i resultats • Entrenaments i curses prèvies: Baja Aragón, Rally Zuera i sessions a Dubai; planificació de més entrenaments (Marroc/Dubai) per al 2023. • Reptes: totes eren rookies al Dakar; dificultat per trobar dues mecàniques qualificades; gestió del descans, menjar i ritmes d’etapes llargues. • Reacció de l’organització (ASO): acollida molt bona i suport comunicatiu. Vehicle i categoria • Cotxe tipus side by side (buggy) Can-Am de 200 CV: fiable, segur i molt divertit de conduir; categoria emergent i amb gran creixement al Dakar. • Dades de participació: entre els 20 primers de la categoria, 5 dones; presència de pilotes saudites, símptoma d’avenç en un país on fa pocs anys les dones no podien conduir. Viure el Dakar: intensitat i gestió • Al desert, la competició és molt intensa: cal centrar-se en navegació, ritme i evitar errors/accidents; la bellesa del paisatge es valora sobretot a posteriori. • Dia a dia: el binomi pilot–copilot competeix i no trenca el cotxe; a l’arribada, l’staff desmunta i revisa el vehicle; la ruta es rep 2 minuts abans de sortir; imprescindible rutina i descans. Finançament i plans per a 2023 • Els projectes surten amb finançament i patrocinadors; la singularitat i la repercussió del projecte faciliten tancar suports. • Pla 2023: tornar al Dakar amb equip 100% femení, preparar un calendari d’entrenaments i dues curses prèvies, i fins i tot anar més enllà amb noves idees de format. Impacte i referents • Allau de missatges d’agraïment: el projecte ha inspirat moltes noies a considerar rols com mecànica, copilot o enginyera. • Importància de la visibilitat perquè la igualtat sigui real: mostrar projectes, èxits i fracassos crea referents i normalitza presències femenines en STEM i motorsport. "La vida és per viure-la al màxim i ser conductors del nostre propi destí." Parallels amb l’aviació i el perfil de Mercè • Competir és similar en esperit: entrenar, ser ràpid, no equivocar-se. Diferència clau: l’aviació és quadriculada (zero improvisació), mentre que al Dakar hi ha marge per improvisar i resoldre. • Trajectòria: pionera a l’aviació (primeres voltes al món, rècords) i esportista polivalent; ADN aventurer marcat per la família i estudis als EUA. Missatge final • Determinació, passió i constància: amb ganes i un pla, les coses acaben sortint. • Crida a empoderar-se i perseguir els somnis, especialment després de la pandèmia.