Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8809-8832 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 24/2/2022 — Miquel Planes a “El món propi” (cicle Mons): escultura, paisatge i processos — de ‘Mondragó’ a la docència i a la gran peça urbana a Barcelona - episode art
    Entrevistes de la Justa
    38'

    Entrevistes de la Justa del 24/2/2022 — Miquel Planes a “El món propi” (cicle Mons): escultura, paisatge i processos — de ‘Mondragó’ a la docència i a la gran peça urbana a Barcelona

    Context i convidat • Programa des de Sant Just Desvern (Espai Mercat), dins el cicle “Mons”. Primera mostra: “El món propi”, comissariada per Laura Baringó i Quim Déu. • Convidat: Miquel Planes, artista i catedràtic d’escultura a la UB, que participa amb tres escultures i dues obres sobre teixit. "L’artista està bé." (sobre com prefereix definir-se, sense etiquetes restrictives) Pràctica artística i elecció de l’escultura Necessitat expressiva i materialitat • L’elecció de l’escultura neix d’una necessitat d’expressió i d’atracció per la matèria i la corporietat. • Subratlla la lentitud del procés i la baixa improvisació en escultura; per mantenir el pols creatiu recorre a dibuix/obra sobre teixit i fotografia. "El problema de l’escultura és que té un procés d’execució lent… hi ha poca improvisació." Món propi: paisatge, forma i lectura oberta El com per damunt del què • Tema central: paisatges viscuts (origen mallorquí), també observats amb imatges aèries, que transformen la mirada. • Li interessa més com ho explica (sensualitat dels matisos i detalls constructius) que no pas el tema en si. • Obra geomètrica, compacta, que convida a l’observació propera i al tacte. "Hi ha múltiples lectures i cada espectador té la seva." ‘Mondragó’: títol, sèries i idea de frontera • ‘Mondragó’ remet a cales de Mallorca, no a Mondragón. La sèrie explora fronteres, interior/exterior i elements paral·lels que no es toquen però concorden en un grup sòlid. • Dificultat de titular: sovint opta per sèries i referents d’espais; una peça de la sèrie és a la Fundació Vila Casas (ferro). Trajectòria i influències Exposicions i viatge • Ha exposat a Luxemburg, Marroc, Holanda, França, Suècia, Xina, Corea… La recepció varia segons context cultural. • Influències puntuals (p. ex. desert a la Xina: colors de la terra, formes, idea d’espai) es filtren pel seu sedàs personal. Referents • Afecció per artistes del Minimal Art i Land Art (EUA, anys 60-70) i per creadors materials (forma i material) com Júlio González. També cita Morandi (dibuixos que el fan pensar) i noms propers com Susana Solano, Jaume Plensa, Xavier Corberó. Procés creatiu real i bloquejos • No sempre hi ha inspiració: hi ha blancs i rutines (endreçar l’estudi, escombrar) per activar-se. • Defensa sortir de la zona de confort: cada repte comporta aprenentatge, encara amb risc d’errar. "Si sempre fas la mateixa operació la faries perfecta, però no aprendries res." (metàfora mèdica) Tècnica i producció: del taller a la indústria • Escultures grans en ferro: parts es encarreguen a metal·lístes (maquinària cara), amb disseny previ (paper/ordinador/maqueta) i acabats al seu taller. • Limitacions materials: doblegar o oxidar sovint és irrevocable; cal decidir amb tensió fins veure la peça muntada. • Nova peça urbana a Diagonal x Pg. de Gràcia (Barcelona) en alumini: producció amb empresa tècnica, gestió de pesos (1–2 t), costos (preu de l’alumini disparat) i calendari. Muntatge previst cap al 14 de març i visible per Sant Jordi. "Un tribunal és com una pistola: no saps qui va carregada…" (sobre l’atzar en decisions col·lectives; extrapolable a processos i jurats) Docència a la UB i generacions • Com a docent, aporta experiència pràctica i realisme de projecte (requisits, recorregut professional). • Xoc generacional: ell ensenya sobretot segles XX a joves del segles XXI; el COVID ha empobrit el contacte social universitari (bar, converses), clau per aprendre. Jurat del Premi Pintura Tat Vila (2022) • Valorar és difícil i mai del tot objectiu; cal obertura i contrast amb altres membres del tribunal. Hi ha component d’atzar i no desmereix qui no guanya. Vida en parella artística • La seva parella és pintora; independència absoluta en llenguatge i tècnica, però gustos estètics sovint compartits. Tancament i invitació • Exposició a Sant Just (Espai Mercat) fins al 24 d’abril. Invitació a veure i tocar les obres, traient-les de l’estudi per obrir la lectura al públic.

  • La Justa del 24/2/2022 — Carnestoltes a Sant Just, controls d’alcohol i drogues, donació de sang i portades: crisi del PP i guerra a Ucraïna - episode art
    La Justa
    2h 45min

    La Justa del 24/2/2022 — Carnestoltes a Sant Just, controls d’alcohol i drogues, donació de sang i portades: crisi del PP i guerra a Ucraïna

    Resum general Programa informatiu amb focus local i mirada a l’actualitat estatal i internacional. L’episodi combina notícies de Sant Just d’Esvern (Carnestoltes 2022, campanya de control d’alcohol i drogues, i dades de donació de sang) amb un repàs de portades centrades en la crisi del PP i l’inici dels bombardejos de Rússia a Ucraïna. Entre segments, s’alternen falques musicals i missatges de servei comunitari. "L’única taxa d’alcohol segura és la del 0%." Destaquem • Carnestoltes 2022 a Sant Just (24–27 feb): agenda completa d’actes familiars i juvenils. • Control d’alcohol i drogues: operatius aleatoris de la Policia Local arreu del municipi per conscienciar i sancionar conductes de risc. • Donació de sang: 56 donacions (4 de primer cop) que poden beneficiar fins a 168 pacients. • Portades: relleu de Casado cap a Feijóo; estat d’emergència a Ucraïna i mobilització de reservistes; altres titulars culturals i econòmics (Primavera Sound, gigafactoria de bateries, incendis extrems). • Música i falques: obertura amb Swedish House Mafia x The Weeknd, temes de Glass Animals, Rigoberta Bandini i Sia; missatge de voluntariat de Bici i Sense Edat. Primera hora: Notícies locals Carnestoltes 2022 a Sant Just (24–27 feb) • Dijous 24 (17.00, Jardí dels Pins): festa AFA de l’EBM Marrex, amb música, pintura de cara, photocall i berenar; sorteig de vals per a qui vagi disfressat. • Divendres 25 (16.30, Centre Social El Mil·lenari): festa amb bingo popular i Rei Carnestoltes confeccionat amb material reutilitzat. • Dissabte 26 (16.30, Parc Joan Maragall): concurs de disfresses amb pregó del Rei Carnestoltes, xocolatada, ball i animació. Inscripció individual in situ. • Dissabte nit (23.00, Casal de Joves): festa de carnaval organitzada per l’AEiG Martin Luther King. Entrada gratuïta. • Diumenge 27 (18.00, Casal de Joves): xirigotes amb Xirigota de Barcelona i Xirigota de Plaça Macaell (Esplugues). Inscripció prèvia a santjust.cat. "Pots consultar el programa complet del Carnaval 2022 a santjust.cat." Campanya de control d’alcohol i drogues • Del 24 de febrer al 2 de març: la Policia Local se suma a la campanya coordinada de vigilància d’alcohol i drogues. • Controls aleatoris en qualsevol punt i franja horària. • Recordatoris clau: - 0% és l’única taxa d’alcohol segura. - Conduir amb alcohol/drogues comporta sancions administratives i penals. - La negativa a fer la prova és delicte. Donació de sang: xifres i impacte • Jornada al Casal de Joves (Sala Utopia): 69 persones ateses; 56 donacions; 4 primers donants. • La sang es separa en glòbuls vermells, plasma i plaquetes; una donació pot ajudar 3 pacients → impacte potencial de 168 beneficiaris. • Informació i test d’aptitud: donarsang.gencat.cat Repàs de portades i context Crisi al Partit Popular (PP) • Casado s’acomiada i el partit prepara l’aterratge de Feijóo. • Caiguda de popularitat i imatge entre votants; ambient de "funeral polític" a l’hemicicle. • Origen de la crisi: polèmica entorn del germà d’Ayuso i contractes de mascaretes. Guerra a Ucraïna: estat d’emergència i mobilització • Bombardejos des de la matinada; estat d’emergència i mobilització de 36.000 reservistes (homes de 18 a 60 anys). • Cimera d’urgència de la UE i fracàs del diàleg prèviament escenificat. Altres titulars • Cultura: Primavera Sound 2023 es farà a Barcelona i Madrid. • Indústria: el grup Volkswagen s’inclina per una ubicació per a la gigafactoria de bateries (decisió lligada a ajuts). • Medi ambient: l’ONU alerta d’incendis forestals extrems més freqüents i fora de temporada. • Fiscalitat: debat sobre reforma d’impostos (patrimoni, rendes acumulades, herències). • Barcelona: fons europeus per a les superilles (26 M€). Música i falques Temes destacats • Obertura: Swedish House Mafia x The Weeknd – Moth To A Flame (tema de benvinguda del programa). • Pauses: Glass Animals – Heat Waves; Rigoberta Bandini – Ay mamá; Sia – One Plus One. Servei comunitari • Bici i Sense Edat: crida a voluntariat per acompanyar gent gran en sortides en tricicle. "Et necessiten. I tu a ells, també." Observacions de producció • El programa arrenca uns minuts tard per l’allargament de l’informatiu de Catalunya Ràdio. • Al tram final hi ha una cortineta/comiat en bucle ("Fins demà" i "Bona nit") sense contingut editorial nou.

  • Empanada Cultural del 23/2/2022 — Empanada Cultural: rituals per a la vida moderna, Drive My Car (Hamaguchi) i sàtira dels Goya - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 23/2/2022 — Empanada Cultural: rituals per a la vida moderna, Drive My Car (Hamaguchi) i sàtira dels Goya

    Panorama general Aquest episodi gira al voltant d’un eix temàtic clar: els rituals com a manera de viure, crear i sanar. Des d’una obertura satírica amb una “recepta” dels Goya fins a una anàlisi cinematogràfica profunda de Drive My Car i la presentació del llibre Rituales para la vida moderna, el programa enllaça cuina, cinema i vida quotidiana com a rituals. "La cura passa per l’art" — idea central que travessa la secció de cinema i el llibre Obertura: sàtira, receptes i costums Sketch culinari que barreja Goya, Oscars, promo i banderes com si fossin ingredients. To crític amb el ritual mediàtic anual i amb el "ranci" de sempre. Punzella a la tradició i menció al renaixement de l’extrema dreta com a “ritual” cíclic. Es presenta Ariadna (Ari), la “veu” del programa i convidada especial. Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi) Context i credencials 2021 d’or per a Hamaguchi: La ruleta de la fortuna y la fantasía (Gran Premi del Jurat a la Berlinale) i Drive My Car (Millor guió i FIPRESCI a Cannes). Incís local: menció a Alcarràs (Carla Simón) i projecció internacional del cinema català. De Beatles a Murakami: l’origen del títol i l’adaptació Evolució creativa en cadena: cançó dels Beatles (1965) → relat de Haruki Murakami (“Drive My Car”, al volum Hombres sin mujeres, 2014) → pel·lícula (2021). La pel·lícula no només adapta el relat títol, sinó que incorpora motius de “Sherezade” i “Kino” per crear una arquitectura narrativa de 179 minuts que expandeix un text d’uns 40 pàgines. Tema clau: el temps com a experiència no lineal i la superposició de capes (llenguatge, memòria, trauma). Sinopsi (sense espòilers) i temes Protagonista: Kafuku, director de teatre que arriba a un festival per muntar Tio Vània (Txékhov) i és obligat a acceptar una xofer, Misaki. En el trajecte, el cotxe és espai d’intimitat en trànsit; la veu en cassette (ritual d’assaig) i els diàlegs teixeixen dol, pèrdua i necessitat de perdó. Eix temàtic: soledat, llenguatge (parlat i de signes), trauma i catarsi via creació. Multilingüisme, doblatge i poètica La pel·lícula és coral i multilingüe: japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana. Crítica al doblatge: en aquesta obra, el multilingüisme és estructural, no merament decoratiu. Imatges i símbols memorables El SAAB 900 (protagonista cromàtic: groc al relat, vermell al film per qüestions de producció) com a extensió del personatge. El pla nocturn dels dos cigarrets trets pel sostre del cotxe: dues flames verticals en paral·lel, com espelmes/incens que connecten terra i cel; metàfora del ritual i de la connexió entre Kafuku i Misaki. “Moment neu” i ritual de tancament amb flors i cigarreta: la cura simbòlica del passat. Anècdota Murakami–Hamaguchi Hamaguchi envia la proposta d’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dona llum verda. Murakami no assisteix a la ‘première’, però admet en entrevista que el film li ha agradat molt. Dues solituds creatives que dialoguen sense veure’s. "Un missatge és, en el fons, una crida de socors: ‘save my soul’" — eco godardià que ressona en la lectura simbòlica del film Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Mercè Salom Parés, Ariadna) Què és i qui l’escriu Quatre coautores amb perfils complementaris (psiquiatria, mindfulness, veu/paraula, artteràpia, xamanisme/tantra) que rescaten el rol de les “bruixetes/àvies sàvies” en clau actual. Llibre concebut com un receptari: aperitius, plats principals i postres. Procés creatiu i estructura Aquelarre-creatiu a Mallorca: inici vivencial, recollida d’elements naturals i ritual d’iniciació; després treball a distància amb equip (il·lustració, maquetació, correcció, editorial). Nucli metodològic en 4 pilars: intenció • paraula • emoció • acció. Mindfulness, joc i objecte simbòlic Enfocament de mindfulness aplicat al ritual: conscient, lúdic i creatiu. Clau diferencial: incorporar un objecte simbòlic que condensi el sentit i activi la vivència. Exemples pràctics Micro-rituals (5 minuts, a qualsevol lloc): ansietat, atenció/intenció, autoestima, creativitat, calma mental. Rituals majors: acompanyar duel, comiats, canvis de cicle; sessions de 20–30 minuts, espai preparat i, si cal, compartits. "El que sembra un pensament, cull una acció; el que sembra una acció, cull un hàbit; el que sembra un hàbit, cull un caràcter; i el que sembra un caràcter, cull un destí." Idees clau que queden Ritual = forma conscient d’habitar el temps: en la creació, en el dol i en la vida diària. El cotxe a Drive My Car és un santuari mòbil: intimitat, escolta i preparació (el cassette com a ritual). El multilingüisme és part del missatge: llenguatges verbals i de signes articulen comunitat i soledat. El receptari de rituals fa accessibles pràctiques simbòliques útils i adaptables a la vida contemporània. Art i cura: la creació i la lectura performen catarsi tant per a qui crea com per a qui rep.

  • Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc

    Context i convidats Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) Conducció: Lina i Montserrat Giró Convidada: Berta Quintana (santjustenca, rapsoda, voluntària de Càritas) Obra comentada: La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (tema central: nens robats i adopcions irregulars) El llibre i els seus temes Eix narratiu: la vida de la Victòria, criada en una família estimada, descobreix que podria haver estat robada en néixer. Conflicte moral: pares adoptants entre la ignorància volguda i l’engany d’una xarxa que mercadejava amb nadons. Nus temàtic: reflexió sobre la veritat, els silencis familiars i el dret a la identitat. "Cada família té els seus silencis." Fragments clau (lectures i comentaris) Confessió del pare Moment d’alt impacte: la confessió de Saúl Estrada a la filla: "Em dic Saúl Estrada i la meva dona i jo vam pagar diners per tenir una filla... en 1974." Punts crítics: Assumpció de culpa: reconeix que van ser còmplices d’un delicte. Ambivalència moral: l’afecte real envers la filla coexisteix amb l’origen il·lícit. La Victòria i el cop emocional La "bufetada" més gran no és la veritat sola, sinó la contradicció entre una infantesa feliç i l’origen possiblement robatori. El vincle fraternal (Joel i Rai) actua com a pilar; el llibre subratlla els germans com a suport essencial. Context històric i legal Postguerra i franquisme: dones empresonades a qui retiraven els fills; manca de garanties i d’inscripció correcta. Xarxes implicades: metges, infermeres, comares, intermediaris i algunes religioses, configurant una trama estesa. Canvi legal: cap a 1999, obligació que consti el nom de la mare als registres (abans, buits legals i opacitat). Impacte personal de la convidada La Berta explica que el llibre la va trasbalsar i la va portar a seguir reportatges i testimonis. Reflexió íntima com a mare: la por de no confondre el nadó i la consciència que ella mateixa podria haver estat víctima d’una mala praxi. Debat ètic i social Asimetria social: infants arrabassats a famílies humils i venuts a famílies amb recursos. Coneixement dels adoptants: Alguns, possiblement enganyats. D’altres, amb indicis suficients per sospitar. Idea clau: s’ha jugat amb els sentiments (mares, adoptants i fills) per sostenir un negoci. Rellevància actual i tecnologia (ADN) Bancs d’ADN: nou recurs per reconnectar famílies tot i la dificultat dels casos antics. Testimonis colpidors: àvies que demanen veure el net i circuits de fotografies d’un mateix nadó presentat a diverses famílies. Avui, els controls hospitalaris dificulten una trama així, però persisteixen altres formes de tràfic (alerta ètica). El paper de la família i els silencis Resolució a la novel·la: la confessió del pare queda a casa; es remarca la idea dels silencis familiars. Fraternitat: el llibre destaca el suport entre germans i la família com a nucli de resistència emocional. Títol: "La dona de la seva vida" remet a la mare (Maria) com a pilar afectiu del pare i de la família. Lectura i comentari de l’Evangeli (Lluc) Passatge: la paràbola de l’estella i la biga, i el criteri del fruit per conèixer l’arbre. Connexió amb el tema del programa: Autocrítica abans de jutjar. La bondat o maldat que s’expressa a través dels fruits (actes), aplicable a persones i institucions. Conclusions Idees força: La veritat sobre l’origen és un dret; la família i els valors rebuts poden sostenir el cop de la veritat. Cal memòria i ètica per evitar la repetició de trames que deshumanitzen. Les eines com l’ADN aporten esperança en la reparació. Recomanació: lectura amena i potent que conjuga intriga familiar, denúncia social i humanitat.

  • Entrevistes de la Justa del 23/2/2022 — Càncer infantil i esperança: la història de l'Ània, les 8.000 estrelles, el tumor silenciat i la recerca Vall d'Hebron-UPC (amb el repte de tornar a esquiar a la Molina) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 23/2/2022 — Càncer infantil i esperança: la història de l'Ània, les 8.000 estrelles, el tumor silenciat i la recerca Vall d'Hebron-UPC (amb el repte de tornar a esquiar a la Molina)

    Context i objectiu de l’episodi Entrevista especial del programa 100 de Ràdio d’Esvern a Joana Cervera, mare de l’Ània, per explicar una història de lluita contra el càncer infantil, la força de la comunitat educativa i noves iniciatives de recerca i solidaritat. "El càncer infantil és com una goma d’esborrar... Tu m’esborres i jo em reescric." La història de l’Ània: del diagnòstic a la resiliència Símptomes i diagnòstic • juny de 2020 (desconfinament): dificultats de coordinació i tremolor a la mà (no podia traçar línies rectes). • S’obre una cursa de 19 mesos: diagnòstic de tumor cerebral situat al cerebel i tronc encefàlic (àrees d’emocions, equilibri i coordinació). • Operació molt complexa de 9-9,5 hores i implant d’una vàlvula cerebral. Seqüeles i metàfores que impulsen • Seqüeles inicials: dificultats de parla, psicomotricitat, equilibri i coordinació (part recuperada amb rehabilitació). • Metàfora central: goma d’esborrar vs. llapis — la malaltia esborra habilitats; l’Ània les reescriu. • Moment clau: dos dies després d’una gran operació, diu «vull caminar» i ho fa amb ajuda dels pares. • Eix motivacional familiar: metàfora d’ascendir un 8.000 amb campaments base, retrocessos i primer cim assolit. "Ània, el que tenim per davant és pujar un 8.000, i el farem junts." Tractament i situació actual Quimioteràpia i estat del tumor • Final de 85 setmanes de quimioteràpia. • Estat actual: tumor silenciat (objectiu: mantenir-lo adormit). • Seguiment: ressonàncies cada 3 mesos durant un any per vigilar que no es desperti. • El tumor és de creixement lent (fins als 14-15 anys). Què implica «silenciat» per a l’Ània • Manté algunes seqüeles (coordinació, equilibri, parla millorada), però sense activitat tumoral aparent. • Rehabilitació intensiva en diversos centres setmanalment. Comunicació, equips i suport psicològic Comunicació honesta amb l’Ània • La neurocirurgiana Dra. Poca parla directament amb l’Ània amb tendresa i veritat, demanant-li confiança i valentia. "Has de confiar en mi. Demà faré tot el possible per treure’l, però has de ser valenta." Equip sanitari i salut mental • Acompanyament excel·lent de Vall d’Hebron (Oncologia Pediàtrica), que no s’ha aturat durant la pandèmia. • Necessitat de suport psicològic des del minut zero per gestionar la incertesa, la por i l’aïllament; tota la família hi participa. Pandèmia: continuïtat mèdica vs. impacte social • L’atenció oncològica pediàtrica va funcionar sense interrupcions. • Impacte major en el suport social i escolarització: l’Ània no ha pogut anar a l’escola durant dos anys per la immunosupressió i les restriccions. Escola i comunitat: les 8.000 estrelles Del detall a un projecte educatiu • De decorar la sala d’oncologia com a teràpia motora i emocional (per l’atàxia de la mà dreta) a mobilitzar l’escola Frederic Mistral. • L’escola transforma la decoració en un projecte educatiu: vídeo sobre l’Ània i una companya (amb tumor cerebral) i repte d’omplir l’hospital d’estrelles. • Resultat: 8.000 estrelles en dos dies; treball d’empatia, emocions i diversitat; nens compartint experiències familiars de malaltia. Impacte a l’Ània • Reconeixement i agraïment dels companys: moment màgic i reforç de sentit de propòsit i superació. Continuïtat educativa i adaptacions familiars Escola en remot i atenció domiciliària • Connexió diària via webcam a l’aula quan l’Ània es troba bé; docent d’atenció domiciliària (8 h/setmana) per seguir el ritme del grup. • Prioritat: vincle social i sentir-se part del grup per mantenir la normalitat. Vida laboral i prestacions • La mare deixa de treballar per cures; ús de la prestació CUME (reducció de jornada per cures de menors amb malalties greus). • Rehabilitacions i tractaments múltiples cada setmana. Gestió emocional i lliçons de vida • Tria vital: viure durant l’adversitat i buscar «punts màgics» cada dia. • L’Ània inspira amb optimisme, resiliència i ganes d’aprendre i jugar; la família aprèn una nova mirada sobre la vida. Somnis i visibilització Tornar a esquiar: el repte de la Molina • Passió per l’esquí: es prepara una cursa solidària a la Molina; l’Ània tornarà a baixar pistes i fer les seves corbes preferides amb molts nens. Ressò mediàtic amb propòsit • Difusió a InfoK i TV3 (inclòs espot de Nadal): objectiu de visibilitzar el càncer infantil, trencar tabús i ajudar altres famílies. • Desmuntant estereotips: nens amb càncer també són alegres, somiadors, lluitadors i volen jugar. "Lluny del que tothom s’imagina, aquests nens són somiadors, lluitadors i alegres." • Aprendre a no gastar energia en el «per què?» quan no hi ha resposta; enfocament en el que sí es pot fer. Recerca i futur: Encén un estel • Nova iniciativa Encén un estel: portar les 8.000 estrelles a una web on la ciutadania pot «encendre» estrelles i constel·lacions (valentia, lluita, superació, resiliència). • Fons destinats a una línia pionera de recerca sobre tumors cerebrals pediàtrics entre Hospital Vall d’Hebron i UPC. • El cervell és el «gran desconegut»: cal impulsar la recerca per millorar diagnòstic, tractaments i seqüeles. Idees clau • Resiliència: de la goma d’esborrar al llapis; de la UCI al primer cim. • Tumor silenciat: objectiu d’adormir el tumor i vigilar-lo amb ressonàncies periòdiques. • Comunitat educativa: 8.000 estrelles que activen empatia, consciència i suport. • Suport integral: equip mèdic, psicologia i xarxa social com a pilars. • Recerca: «Encén un estel» per transformar solidaritat en coneixement científic.

  • La Justa del 23/2/2022 — Programa 100: Notícies de Sant Just, portades (Ucraïna i crisi al PP), Meteosanjust, entrevista sobre càncer infantil (Encén un estel), rutes per centres de fotografia a Barcelona i frases fetes sobre “acabar malament” - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 23/2/2022 — Programa 100: Notícies de Sant Just, portades (Ucraïna i crisi al PP), Meteosanjust, entrevista sobre càncer infantil (Encén un estel), rutes per centres de fotografia a Barcelona i frases fetes sobre “acabar malament”

    Introducció i celebració del programa 100 Avui s’assoleix el programa número 100 del magazín. Gràcies als oients i repàs del sumari del dia. Hora informativa de Sant Just d’Esvern Ple municipal (febrer) Torna a ser presencial amb aforament limitat (21 places) i emissió al YouTube municipal. Punts destacats: Conveni Ajuntament – Dona i Empresa per a informació i assessorament legal gratuït a dones maltractades. Permís menstrual: flexibilitat horària retribuïda i recuperable (10 h/mes) per dolors de menstruació i climateri. Mocions: defensa del cànon de residus (ERC); millora de la il·luminació (regidor no adscrit); declaració de Sant Just com a municipi republicà i antimonàrquic (CUP-Amunt, ERC i regidora no adscrita). Carnestoltes Festa de l’Escola Bressol Municipal Marrex (AFA Marrex): activitats familiars, fotocol i sorteig a Instagram per a la millor disfressa (vals de 10 € a “Aquest Llibreter”). Expectativa pel concurs municipal de disfresses sense rua i possible inscripció in situ. Xerrada sobre canvi climàtic Organitza Justícia i Pau amb suport de la parròquia, Òmnium local i Ajuntament. Ponent: Narcís Prat (UB). Títol: El canvi climàtic al llarg de la història (Can Ginestà, Sala Isidor Cònsul). Portades dels diaris Diari Ara Ucraïna: Occident respon amb sancions a la intervenció russa al Donbass; l’OTAN apunta a un possible atac a gran escala. Crisi al PP: Casado es resisteix a dimitir; cau García Egea; s’anuncia congrés extraordinari. Cultura: mort del dibuixant Miguel Gallardo. La Vanguardia Crisi al PP: el partit dona Casado per amortitzat i impulsa Feijóo; la Fiscalia Anticorrupció obre diligències a Ayuso. Ucraïna: Kíiv es prepara per l’entrada de tropes russes; Alemanya suspèn Nord Stream 2. Debat sobre immunitat (tercera dosi vs immunitat natural) i altres temes d’opinió. El Periódico Casado cedeix i accepta congrés extraordinari; Feijóo s’obre a liderar. MWC: reobertura d’hotels i bones perspectives d’ocupació. Sancions a Rússia; incendi a l’Empordà; deduccions per a autònoms en plans de pensions; homenatge a Miguel Gallardo. Previsió meteorològica (Meteosanjust) Situació general: Estabilitat amb núvols a més i lleugera baixada de temperatures. Avui: sol al matí, 15–16 ºC de màxima, mala visibilitat puntual al Baix Llobregat. Dijous: variable, núvols en augment al vespre. Divendres: petit front desgastat, núvols i alguna gota de nit (divendres a dissabte), ambient més fresc (12–13 ºC). Dissabte: sol a mig matí, ambient més fred (13–14 ºC). Diumenge i setmana vinent: torna l’anticicló, màximes 17–18 ºC, mínimes 6–8 ºC. Sense canvis importants ni pluja significativa a curt termini. "Continuem amb un hivern molt avorrit... esperem que la primavera porti la pluja endarrerida." — Carles Rius Butlletins informatius (Catalunya Ràdio) General PP – Casado: escenifica el comiat polític al Congrés; prevista reunió amb barons i executiva per tancar la sortida. Ucraïna: estat d’emergència i mobilització de reservistes; sancions de la UE i EUA a Rússia. Covid: descens d’ingressos hospitalaris però frenada en la millora d’indicadors. Transport: vagues parcials a TMB i FGC durant el MWC. Trànsit: increment de trànsit a AP-7/AP-2 després de l’alliberament de peatges; reclamat pla de xoc de manteniment i controls. Cultura: l’editorial Navona es rellança; Primavera Sound tindrà edició a Barcelona i Madrid; Rigoberta Bandini al Palau de la Música. Economia: inflació rècord a la zona euro (5,1%). Lloguers: +13% a Barcelona (2015–2020). Esports: el Barça viatja a Nàpols (Europa League); resultats de Champions; Uni Girona (Eurolliga femenina); waterpolo; tennis (Badosa, Nadal, Medvedev...). Sant Just (butlletins locals) Recordatoris de: Club Llegir Teatre (Biblioteca Joan Margarit), festa Carnestoltes AFA Marrex, ple municipal i condicions d’assistència/streaming. Entrevista: Joana Cervera — càncer infantil i “Encén un estel” La història de l’Ània Diagnòstic (2020): tumor cerebral (cerebel i tronc encefàlic). Operació de 9 hores i implant de vàlvula. Procés de 19 mesos: pèrdues funcionals i rehabilitació progressiva. Metàfora familiar: “pujar un 8.000” amb els pares com a “xerpes”. Després de 85 setmanes de quimioteràpia: tumor “silenciat” (adormit). Seqüeles en coordinació/equilibri i parla (en millora). Controls trimestrals. “Tu m’esborres i jo em reescric.” — Ània “Has de confiar en mi.” — Dra. Poca (neurocirurgiana), explicant la intervenció a l’Ània Acompanyament i escola Suport psicològic per a tota la família; restriccions addicionals per pandèmia. L’escola Frederic Mistral manté el vincle: webcam a l’aula i atenció domiciliària; projecte d’estrelles que omple Vall d’Hebron amb 8.000 estels i treballa valors (empatia, emocions, diversitat). Projectes i recerca “Encén un estel”: web solidària amb estrelles i constel·lacions per recaptar fons per a una línia pionera de recerca en tumors cerebrals (Vall d’Hebron + UPC). Cursa d’esquí a la Molina dedicada al càncer infantil: l’Ània torna a posar-se els esquís. Rutes per centres de fotografia a Barcelona (amb Glòria Conesa) Barcelona, 2a capital mundial de la fotografia (després de París): gran ecosistema d’exposicions i arxius. Centres referents: Foto Colectania, KBR (Fundació MAPFRE), La Virreina, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Espai de Fotografia Francesca a la Roca, FotoNostrum (exposició Steve McCurry), entre altres. Esdeveniments: World Press Photo (CCCB/Museu), mostres al MNAC i altres equipaments. Debat: Compra de fotografia: durabilitat de còpies en paper vs pintura a l’oli; auge de llibres d’autor. Fotoperiodisme: icones (nena de Vietnam, execució a Saigon), risc i precarietat del sector. Frases fetes: “acabar i acabar malament” (Oriol Lluc) Sortida de cavall, sortida d’animal: error d’inici (origen al joc de la botifarra). Anar pel pedregar: va malament (camí ple de pedres). Anar maldades: desavinences, especialment en relacions personals. Anar a mal borràs: tendència negativa (borràs = teixit vast de cànem). Fer la fi del cagalàstics: acabar mal i amb ridícul (recollit en auques; ús satíric, ex. post-Franco). Acabar com el rosari de l’aurora: final desastrós (diverses teories populars sobre baralles en processons nocturnes). Anar-se’n a Norris: col·loquial per a “sense solució clara” (etimologia incerta). Escac i mat: del persa “el rei no té escapatòria” — final definitiu.

  • Just Blues del 22/2/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 22/2/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 22/2/2022 — Danzad, Danzad, Malditos: capitalisme i espectacle; 10 anys de la Filmoteca; “Reborn” de Bigas Luna; Mort al Nil (Branagh) i grans remakes (West Side Story, Macbeth); teatre al cinema i Drive My Car - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 22/2/2022 — Danzad, Danzad, Malditos: capitalisme i espectacle; 10 anys de la Filmoteca; “Reborn” de Bigas Luna; Mort al Nil (Branagh) i grans remakes (West Side Story, Macbeth); teatre al cinema i Drive My Car

    Panorama general Podcast coral amb to crític i cinèfil que combina: • Anàlisi profunda de “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?) de Sydney Pollack • Reflexió social sobre el capitalisme-espectacle i els reality shows • Agenda i memòria: 10 anys de la Filmoteca al Raval, arxius fílmics i preservació • Estrena recuperada: “Reborn” (Bigas Luna), remasteritzada i en 35 mm • Crítiques comparades: “Mort al Nil” (Branagh) vs. la versió clàssica de John Guillermin • Remakes i versions canòniques: “West Side Story” (Spielberg), “Macbeth” (Coen/Polanski/Welles) • Teatre al cinema: Vania on 42nd Street (Louis Malle) i Looking for Richard (Al Pacino) • Tancament amb l’elogiosa menció a Drive My Car (Hamaguchi) “Destrucció de la persona” — expressió clau per avaluar la crueltat de l’espectacle en el film i en la televisió contemporània. Pel·lícula de la setmana: “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?) Context i autoria • Basada en la novel·la (1935) de Horace McCoy, escrita en plena Gran Depressió; Pollack l’adapta el 1969. • Projecte disputat: Pollack va dirigir-la en part per ser el menys car per al productor; hi van sonar Friedkin i altres. • El film es localitza en el món dels maratons de ball a Santa Mònica: la sala del moll es reconstrueix en estudi. Temes i lectura crítica • Visió ferotge del capitalisme: l’espectacle explota la vulnerabilitat amb regles inhumanes (10’ de descans/2 h, costos carregats als guanyadors). • Espectacularització del patiment: el públic “vol veure caure” — un eco de certs reality shows actuals. • Nihilisme i desolació: personatges trencats (embarassada corrent, mariner exhaust, etc.). “Pobres idiotes” — diu Rocky, el presentador, un manipulador cínic i alhora pres del seu propi menyspreu. Interpretacions i premis • Jane Fonda: treball antològic, físic i emocional, fruit també d’un moment personal difícil (bulímia, crisi matrimonial). • Gig Young (Rocky): Òscar al millor actor de repartiment; compon un mestre de cerimònies tan carismàtic com corrosiu. • Any durs als Òscars: Hepburn i Streisand empaten; Fonda mereixia molt més reconeixement, segons els tertulians. Llenguatge cinematogràfic • Muntatge amb crescendos tensos a les “carreres”; ús d’slow motion i un “montage” visible que remet a Peckinpah. • Fotografia (Philip Lathrop): to sèpia/terra obtingut per balanç de color, que acompanya la malenconia del relat. • Posada en escena sòlida i “convencional” (vs. un Cassavetes més tallant), però d’una eficàcia exemplar. Vigència avui • La pel·lícula ressona més ara que el 1969: precarietat, crisi econòmica i programas brossa que prioritzen l’audiència per sobre de la dignitat. • Disponible a Filmin; recomanació explícita de recuperació. Estructura narrativa i “flash-forward” Com s’usa al film i altres exemples • El film introdueix flash-forwards que anticipen el desenllaç i es van revelant amb força dramàtica. • Exemple modern: Incidencias (José Corbacho i Juan Cruz) — ús intel·ligent del recurs amb entrevistes posteriors com a “futur” narratiu. 10 anys de la Filmoteca de Catalunya (Raval) Actes i eixos • Presentacions institucionals amb Esteve Riambau i projecció d’un curt relacionat amb Albert Serra (que signa també el cartell). • Documental: Film, the Living Record of Our Memory (114’) — panoràmica global sobre cinemateques i preservació (78 països, 5 continents). Projecció destacada: “Reborn” (Bigas Luna) • Sessió especial amb còpia 35 mm remasteritzada; presentació per Anastasi Rinos i Pere Cuixart. • Film desubicat en el seu moment (temàtica religiosa), ara recuperat; anècdota d’una còpia de videoclub gairebé “reliquiari”. • Testimoni personal de muntatge a Santa Mònica: una experiència vital que “toca el cel” professional. Crítica comparada: “Mort al Nil” (Kenneth Branagh) vs. John Guillermin (1978) A favor del clàssic • La del 1978 (Guillermin) és superior en planificació i claredat del misteri; repartiment icònic (Ustinov, Bette Davis, Mia Farrow, Niven, Maggie Smith). Retrets a la versió moderna • Personatge de Poirot desnaturalitzat (massa viril i d’acció), incoherències de càmera i muntatge que ofusquen pistes clau. • Ambientació i producció lluïdes, però ineficaç com a film de misteri. Remakes i clàssics revisitats “West Side Story” (Spielberg) • No “calia”, però el resultat és d’alt nivell i els actors estan a l’alçada del clàssic de Wise. “Macbeth” • Joel Coen ofereix una versió molt personal i potent que conviu amb dues fites canòniques: Polanski i Orson Welles. Teatre al cinema: autenticitat i procés Dos referents • Vania on 42nd Street (Louis Malle): assaig filmat d’Oncle Vània — cinema de carn i veritat que transforma l’espectador. • Looking for Richard (Al Pacino): aproximació viva a Ricard III, passarel·la entre escenari i pantalla. Cloenda i recomanació • La millor pel·lícula de 2021 per als tertulians: Drive My Car (Hamaguchi), que incorpora assajos de Tio Vània i explora dol i identitat. • Obertura del programa amb denúncia cultural: suport als professionals de “La Cartellera” (BTV) i rebuig al tancament del programa. “Fer una bona obra no és fàcil: moltes grans creacions neixen del dolor i l’exigència.”