Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8857-8880 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 18/2/2022 — Concurs “Dit i Fet”, cursos i matrícula de català, Voluntariat per la Llengua, Sant Jordi i clubs de lectura a Sant Just (amb impuls digital i Spotify) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    42'

    Entrevistes de la Justa del 18/2/2022 — Concurs “Dit i Fet”, cursos i matrícula de català, Voluntariat per la Llengua, Sant Jordi i clubs de lectura a Sant Just (amb impuls digital i Spotify)

    Panorama general de l’episodi Conversa amb Marta Mossà, responsable del Servei Local de Català (SLC) de Sant Just, sobre: concursos i xarxes, l’estat dels cursos i la matrícula, formats en línia i híbrids, Voluntariat per la Llengua, el Concurs de prosa i poesia de Sant Jordi, el Dia de la Llengua Materna, el servei de correcció per a comerços i els clubs de lectura. "Quan parles, fas màgia" — Voluntariat per la Llengua Concurs “Dit i Fet” a Instagram (frases fetes) Objectiu: donar a conèixer el SLC i guanyar seguidors d’Instagram amb un concurs lúdic de frases fetes. Funcionament: cada dimecres i divendres de febrer es publica un dibuix amb una frase feta i 3 opcions; cal comentar la resposta i, si pot ser, etiquetar 2 persones. Premis: hi ha premi per qui encerta totes les frases i també per simple participació. Calendari: el concurs dura tot el febrer; la 1a setmana de març s’anuncien guanyadors/es. Gestió: selecció de guanyadors amb aplicacions del Consorci; experiència prèvia pilot al juliol. Punts clau Sinergia amb l’aula: treball de frases fetes a classe per incentivar la participació a xarxes. Creixement orgànic: el gruix de l’alumnat ajuda a difondre el perfil i les activitats. Xarxes socials i Spotify del Consorci Xarxes actives: Instagram (SLC Sant Just), Facebook i Twitter. Canal Spotify del Consorci: més de 3.000 seguidors; llistes per a diversos usos (ex.: “Sua la Cancelada” per fer esport), podcasts i cançons en català. Utilitat: aparador centralitzat d’activitats i recursos; enllaçat des de l’Instagram del SLC. Cursos de català: calendari, inscripció i modalitats Calendari i matrícula Situació actual: a l’equador del 2n trimestre i organitzant el 3r. Proves de col·locació: del 14 de febrer al 15 de març (via cpnl.cat o presencial amb cita prèvia al SLC). Matrícula: 24-25 de març (exalumnes) i 28-29 de març (alumnes nous). Inici 3r trimestre: 4 i 5 d’abril. Oferta i formats Alumnat: ~130; equip docent reforçat (2→3 persones). Nivells: Bàsic 1, Bàsic 2 (orals), Elemental 2 (presencials); Suficiència (C1) en línia (Moodle) amb tutoria i trobades virtuals; terminis de lliurament setmanals flexibles. Híbrid: classes presencials convertides ocasionalment en format híbrid per absències (COVID, conciliació), assegurant continuïtat. Perfils d’alumnat i novetats C2 Perfils: persones nouvingudes que volen entendre/parlar; i perfils amb estudis que busquen acreditació C1/C2 per motius professionals. Docents i C2: es despleguen fins a 30 cursos C2 (coordinats amb Esplugues i Sant Feliu). Es preveu ampliar l’oferta (virtual i, si es pot, presencial) al setembre. Criteri d’oferta: prioritat de presencialitat als nivells bàsics i virtualitat als alts; tendència a més opcions per a tothom. Reforç d’ortografia i clubs de lectura (amb sortides) Curs d’ortografia 100%: format de “manteniment”, molt valorat per persones que volen consolidar la correcció escrita. Club de lectura en veu alta: lectura i discussió; sovint amb sortides vinculades als llibres (ex.: visita al Palau de la Música reprogramada postpandèmia). Integració lingüística: les sortides es fan obertes a nivells diversos, afavorint que els catalanoparlants mantinguin la llengua i donin conversa a qui està aprenent. Voluntariat per la Llengua Evolució: les parelles presencials es van aturar per la pandèmia; les virtuals s’han triplicat i s’han obert a persones d’arreu del món. Repte 2022: reactivar el format presencial sense perdre el virtual —cap a un model híbrid. Filosofia: > "No tancar opcions"; cal mantenir i millorar el format digital mentre es recupera la proximitat. Sant Jordi: 34è Concurs de prosa i poesia (no professionals) Termini de presentació: fins al 25 de març (arxiu Word, tramitació via web del Consorci o sanjus.cat/català → accés al concurs). Acte de lliurament: previst entorn del 22-23 d’abril (per confirmar). Aspira a recuperar el caliu prepandèmia. Participants: edicions recents amb 230-300 participants de mitjana; qualitat creixent. Impacte: palanca de talent emergent (ex.: casos que després publiquen llibres). Incentiva la continuïtat en l’escriptura. Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer) Activitat: paraula o expressió en la llengua materna de l’alumnat al voltant d’un mapamundi; mostra de diversitat (àrab, polonès, romanès, suec, portuguès del Brasil, varietats d’Amèrica Llatina, etc.). Dinamització: vídeos de frases sorprenents en català comparades amb la seva versió a altres idiomes; qüestionaris de curiositats lingüístiques. Objectiu: aprenentatge intercultural i valoració de la diversitat lingüística a l’aula. Servei de correcció i suport a comerços i entitats Correcció gratuïta per a empreses, comerços i col·laboració amb administracions (butlletins, articles…). Difusió: visita anual als comerços (cartells d’horaris/vacances) per recordar el servei. Necessitat: millorar retolació en català i evitar faltes en materials comercials. Proper pas: cursos breus de recursos lingüístics per a comerciants (on trobar bones eines, com resoldre dubtes, etc.). Clubs de lectura (març–maig) i vincle amb la biblioteca Lectura en veu alta: “Els tres presoners” (Aurora Bertrana) — del 15/03 al 26/04. Club de lectura: “El cel no és per a tothom” (Marta Rojals) — del 03/05 al 31/05. Lectura fàcil (sessions úniques): “Trampa de foc” (Núria Martí) i “Massa boira i altres contes” (Manuel de Pedrolo). Clau d’èxit: coordinació amb la biblioteca (assessorament, lots, planificació anticipada). Relació amb l’alumnat i tancament Vincle humà: seguiment proper, memòria de veus i trajectòries; alumnat local i també internacional que continua en contacte. Missatge final: continuar fent xarxa, participar en concursos/voluntariat i mantenir la qualitat lingüística a l’espai públic.

  • La Justa del 18/2/2022 — La Justa (18/02): Notícies de Sant Just, premsa i temps; Servei Local de Català (concursos, cursos i llengua); Astrologia (carta natal, lluna plena a Lleó) i Psicologia (la felicitat) - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 18/2/2022 — La Justa (18/02): Notícies de Sant Just, premsa i temps; Servei Local de Català (concursos, cursos i llengua); Astrologia (carta natal, lluna plena a Lleó) i Psicologia (la felicitat)

    Resum general del programa Programa magazín amb música i continguts de servei: informació local, repassa de premsa, previsió meteorològica, entrevista al Servei Local de Català, un nou espai d’astrologia i l’espai de psicologia. Notícies locals (Sant Just) Temes destacats • Biblioteca Joan Margarit s’adhereix a Parcs i Biblioteques, Naturalment (Collserola): activitats (documentals, xerrades, tallers) i nou mapa-guia del parc. • Plaques solars fotovoltaiques: campanya municipal amb quadruplicació de permisos d’obra el 2021. Bonificacions fiscals: 95% ICIO, 50% IBI, 50% IAE. • Gran Pedalada (En bici sense edat): segona edició, virtual (12-13 març), repte de >8.000 km col·lectius. Inscripció web + club Strava, franges 10h-22h, sorteig de premis. Activacions clau: implicació ciutadana, salut i mobilitat sostenible, i promoció d’energies renovables. Repassa de premsa (portades) • Crisi al PP: Casado vs Ayuso (espionatge, expedients, comissions). Tema central a Ara, La Vanguardia, El Periódico. • Ucraïna: tensió i risc d’escalada militar; EUA alerta d’atac rus imminent. • Esports: Barça 1–1 Nàpols (Europa League), debat sobre efectivitat i rendiment. • Altres: rècord d’exportacions catalanes; calendari escolar i mobilització docent; dones cineastes en festivals internacionals. Previsió meteorològica (Carles Rius) • Divendres: ambient primaveral (21–23 °C), sol i calma. • Dissabte: front fred amb davallada de ~10 °C (màx. 9–10 °C a Sant Just), dia gris i possibilitat de pluja (models: 0–5 l/m²). A muntanya, desplegament d’hivern: nevades a cotes baixes i mínimes sota zero. • Diumenge: torna l’anticicló, sol i màx. 12–13 °C; mínimes baixes (3–4 °C a Sant Just). • Setmana vinent: estabilitat fins dijous; possible nova pertorbació cap a Carnestoltes (incerta). Recomanació: “No ens confiïn les màximes de divendres; abrigar-se pel cap de setmana.” Butlletins informatius (nacional/internacional) • Educació: reunió sense acord entre sindicats i el conseller Cambray (calendari escolar, ràtios i estabilització d’interins). Convocada vaga educativa per al 23 de març (altres sindicats). • PP Madrid: denúncies a Fiscalia per contractes vinculats al germà d’Ayuso. • Rússia: maniobres de forces estratègiques; missils balístics i de creuer. • Tempesta Eunice: màxima alerta a Regne Unit i Irlanda; tancaments i vols cancel·lats. • COVID a Catalunya: descens d’ingressats i UCI; risc de rebrot < 1000. • OMS: 6 països africans produiran vacunes ARNm amb transferència tecnològica. • Crònica judicial (Núria Marín), successos (incendi a Lleida) i esports (Copa de bàsquet; resultats Europa League). Entrevista: Servei Local de Català (Marta Mossà) Xarxes i concursos • Concurs d’Instagram “Dit i Fet” (frases fetes): dimecres i divendres de febrer, comentari amb resposta + etiquetar amics; premi per encerts i per participació. Objectiu: visibilitat i nous seguidors (SLC Sant Just). • Canal Spotify del CPNL: llistes temàtiques (ex. Sua la Cancelada), recursos en català per fer esport, relax, etc. Cursos i matrícula • ~130 alumnes; combinació de presencial, en línia i híbrid (TIMS/Moodle). • Calendari: proves de nivell (14 feb–15 març); matrícula exalumnes (24–25 març) i alumnes nous (28–29 març). Tercer trimestre inicia 4–5 d’abril. • Nivells: Bàsics/Elementals presencials; Suficiència (C1) en línia; C2 (30 cursos al territori) adreçat sobretot a professorat. Activitats i comunitat • Clubs de lectura (veu alta i lectura fàcil) en coordinació amb la Biblioteca; sortides culturals (ex. Palau de la Música). • Voluntariat per la Llengua: fort creixement en modalitat virtual; reactivació de parelles presencials. • Dia Internacional de la Llengua Materna (21/02): mapa multilingüe d’aula, paraules i cal·ligrafia d’origen; dinamització intercultural. • Servei de correcció gratuït per a comerços/entitats: retolació i textos sense faltes; recursos lingüístics per autogestió. Sant Jordi: Prosa i Poesia (34a ed.) • Termini: fins al 25 de març; 4 categories (9–11, 12–14, 15–17, adults). Modalitats prosa i poesia. Presentació via formulari (Word) al web del CPNL/SLC. Clau: llengua com a eix d’acollida, cohesió i cultura; el SLC reforça l’oferta flexible i el teixit lector. Nou espai: Astrologia (Aranxa Limón) Conceptes clau • L’astrologia (perspectiva psicològica) com a eina d’autoconeixement, no determinista. • Carta natal: “captura del cel” en néixer; un “motlle” psíquic amb planetes (actors) en cases (àrees de vida) i signes (energia/arquetips). • Ascendent (constel·lació a l’horitzó en néixer): “fons de pantalla” que imprenyta la nostra manera d’entrar al món. • Elements (foc, terra, aire, aigua) i caràcter; trànsits planetaris com a “democratitzadors” d’experiències que impulsen canvi. Idea central: Comprendre la carta permet reconciliar-se amb un mateix i escollir respostes més conscients. Context astral de la setmana • Lluna plena a Lleó: culminació d’autoexpressió, identitat i creativitat; energia expansiva per “mostrar-se”. • Sol a Peixos: connexió espiritual i intuïtiva; risc de dispersió si no es concreta. • Urà a Taure (cicle llarg): revaloració de cos, natura, alimentació i slow life. • Gran trígon de Terra: facilitador per materialitzar (verge–capricorn–taure). • Tensions i contrapunts: entusiasme creatiu (Aquari/Mercuri) vs. ordre i realisme (Saturn/Capricorn). Psicologia: La felicitat com a objectiu de vida (David Fernández) • La felicitat és subjectiva: més determinació i actitud que meta externa; “ser” abans que “tenir”. • Expectatives i comparació (xarxes socials) generen patiment. Absència de patiment = part de la definició funcional de felicitat. • Pràctica del present (mindfulness): aquí i ara, no enyorar passat ni anticipar ansietats del futur. • Consell: gaudir del camí (no només de l’objectiu), posar l’atenció a dins i cultivar gratitud/consciència corporal. “La felicitat no és trobar alguna cosa fora; és una elecció i una pràctica interna sostinguda.”

  • Entrevistes de la Justa del 17/2/2022 — La Vall d’Avers: 43 anys de premsa local, model híbrid paper-digital, crida a joves periodistes i debats ciutadans a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    34'

    Entrevistes de la Justa del 17/2/2022 — La Vall d’Avers: 43 anys de premsa local, model híbrid paper-digital, crida a joves periodistes i debats ciutadans a Sant Just

    Panorama general Entrevista amb Josep Lluís Gil sobre el present i futur de la revista local La Vall d’Avers (Sant Just), amb èmfasi en la seva trajectòria de 43 anys, la transformació organitzativa, l’aposta per una edició digital, la crida a nous col·laboradors (especialment joves periodistes) i la funció de servei públic mitjançant debats i cobertura de temes locals. "El paper té aquella cosa que queda" – defensa del valor permanent del suport imprès Trajectòria i organització 43 anys de continuïtat • Revista amb més de quatre dècades d’història; una de les poques capçaleres locals que s’han mantingut a la comarca. Equip i direcció • De 7-13 persones en els inicis a 5 redactors actualment. • Nou comitè de direcció: Teresa Reverter i Josep Lluís Gil, per donar estructura i impulsar el relleu. Model editorial i continguts Procés i ambició periodística • Repartiment de temes segons coneixement i seguiment propi. • Consciència de limitacions de recursos i voluntat d’investigació més profunda (pros/contres, veus diverses, context). • Crida a joves periodistes (en formació o titulats) per reforçar el periodisme d’investigació local. Selecció de temes • Portada recent dedicada al tancament de l’últim forn tradicional (c. Raval de la Creu) i article sobre papereria Pedrosa – símbols de comerç local que desapareix. • Política local principalment a la secció “Dia a dia”: seguiment de plens i punts de vista en conflicte, amb marge per guanyar profunditat. "Res és absolutament neutre... intentem ser el més equànims possibles" Paper vs digital: cap a un model híbrid Aposta digital a 1 any vista • Objectiu de millorar xarxes i llençar edició digital; fonts de finançament i operativa diferenciades del paper. Valor del paper • El suport imprès conserva la memòria local i facilita el debat reposat; es mantindrà mentre la realitat ho permeti. Participació i comunitat Cartes de lector i pandèmia • Durant el confinament, els veïns van escriure textos i reflexions; la revista reivindica l’espai per a cartes llargues (fins a 3.000 caràcters) amb possibilitat de foto. Debats públics • Des del novembre: dos debats (comunicació local; Ateneu) amb 60+ assistents presencials el primer i 90 visualitzacions online; el segon, 110 assistents/visualitzacions combinades en menys de dues setmanes. • Funció: posar temes sobre la taula i provocar reflexió; no imposar solucions. "No pretenem donar solucions; pretenem posar temes damunt de la taula" Finançament i subscriptors • Sosteniment precari; combinació de subscriptors (paper) i altres vies (digital). • ~480 subscriptors actuals; objectiu 800 a 3 anys vista. Independència i drets • Llibertat editorial plena dins d’una línia plural; neutralitat absoluta inexistent però es busca equanimitat. • Dret de rèplica i rectificació quan cal; experiència en gestionar discrepàncies. Col·laboracions i relleu de talent • Crida a especialistes (sanitat, urbanisme, cultura, etc.) per a una secció rotativa d’expertesa local. • Nova secció: dues pàgines mensuals dels centres educatius de Sant Just; sembrar vocacions periodístiques. Operativa, seu i suport • Seu de la redacció a l’Ateneu (secció amb autonomia editorial). • Suport institucional a través de l’Ateneu (Generalitat – Presidència; Ajuntament de Sant Just) via convenis. • Contacte: [email protected] • 681 30 98 19 • Carrer Ateneu, 3. Tancament i properes passes • Crida oberta a temes, cartes, col·laboracions i nous redactors (especialment franja 30-50 per rejovenir la direcció). • Portada de març: en definició segons l’actualitat local.

  • La Justa del 17/2/2022 — Sant Just: participació veïnal a Mas Lluí, debat sobre el català, “Migrar i resistir”, portades amb Carla Simón i un canvi de temps radical - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 17/2/2022 — Sant Just: participació veïnal a Mas Lluí, debat sobre el català, “Migrar i resistir”, portades amb Carla Simón i un canvi de temps radical

    Visió general Programa variat i local amb focus en Sant Just Desvern: resultats del procés participatiu de Mas Lluí, agenda cultural i lingüística, repàs de les portades dels diaris (amb el triomf de Carla Simón a la Berlinale), i una previsió meteorològica clau amb pujada sobtada i desplom tèrmic. També hi ha connexió amb Catalunya Ràdio per l’actualitat general (Ucraïna, política estatal, Covid, economia i esports). “El tanto a l’aclatellada de dissabte”: es destaca el contrast tèrmic divendres-dissabte i el risc d’anar poc abrigats. Notícies locals (Sant Just) Procés participatiu de Mas Lluí (Centre Cívic Soledat Sensi-Serafini) • 184 respostes (8,85% de 2.080 censades): participació baixa però superior a altres processos. • Millor valorat del barri: proximitat a Collserola, tranquil·litat i zones verdes. • Pitjor valorat: accessos i connexió amb el municipi, neteja i manteniment, i transport públic. • Necessitats per al centre cívic: tallers i cursos, activitat física i salut, espai de joc familiar, idiomes, cultura; serveis demanats: aula d’estudi/biblioteca i taller d’arts plàstiques. • Comentari crític al programa: la baixa representativitat del 8% i la necessitat d’analitzar per què no participa més gent (difusió, temps, interès, barreres). “Un 8% de participació no pot representar les necessitats reals de 2.000 persones.” Debat a l’Ateneu: el català avui, dues visions (Enric Gomà i Pau Vidal) • Enric Gomà: menys catastrofisme, més realisme i audàcia, estratègia, pressupost i suport legal. • Pau Vidal: alerta sobre desídia i mandra i la deriva cap a la vulgaritat; to pessimista i d’alerta. • Acte: demà 20:00, Sala Piquet de l’Ateneu (entrada gratuïta). “Cal avançar en la difusió del català amb realisme i audàcia.” vs. “La desídia i la mandra sentenciaran el català.” Presentació del llibre “Migrar i resistir” (Mònica Parra Ràfols) • Testimoni en primera persona de voluntariat en camps de refugiats i denúncia d’una Europa poc humanitària. • Demà 19:00, Ateneu Popular d’Esplugues (C. Laureà Miró, 324). Portades dels diaris Ara • Protagonista: Carla Simón fa història a la Berlinale amb “Alcarràs” (Os d’Or). • Geopolítica: OTAN veu l’amenaça russa com a nova normalitat. • Política: Aznar marca distància amb Vox. • Educació: escoles de l’Opus deixen de segregar per no perdre subvenció. • Mobilitat: cost oficial de la T-Mobilitat puja a 94 M€. La Vanguardia • Os d’Or per a Carla Simón. • UE: aval a condicionar fons a l’estat de dret (cas Polònia i Hongria). • Successos: naufragi al Canadà (9 morts, 12 desapareguts). • Salut: hospitals recuperen activitat prepandèmica; ingressos Covid, molts per altres patologies. • Societat: caixers en 100 pobles per la bretxa digital. El Periódico • Pandèmia: 40% de víctimes Covid en residències; investigació amb experts (sense comissió pública). • Cultura: Carla Simón i l’Os d’Or. • Política: possible aliança PP–Vox i la renovació del CGPJ. • Economia: consorci UPC–Eurecat–MSX per dirigir l’hub de l’FP de l’automòbil a Martorell. • Educació: escoles de l’Opus deixen la segregació. • Política catalana: Illa planteja 43 acords a Aragonès (oposició “útil”). El temps (Carles Rius): pujada sobtada i desplom Dijous–Divendres: primavera avançada • Dijous: 16–17 ºC i sol; vent del nord al matí, afluixa a la tarda. • Divendres: 21–22 ºC a Sant Just (punts del sud de Catalunya fins a 25–26 ºC); possible rècord local de febrer. Dissabte: front fred i tornada a l’hivern • Arriba front fred amb 1–3 l/m² a migdia; caiguda fins a ~10 ºC (−12 ºC en 24 h). • Pirineu/Prepirineu: desplom nocturn (de +15/16 ºC a −3/−4 ºC i fins a −7/−8 ºC); possibilitat de neu a cotes baixes. Diumenge i setmana vinent • Diumenge: vent del nord, clarianes i 14–15 ºC a Sant Just. • Dilluns–divendres: domini de l’anticicló i estabilitat. Recomanació: no confiar-se amb la calor de divendres; dissabte caldrà abrigar-se. Connexió Catalunya Ràdio: actualitat general • Madrid: Ayuso nega irregularitats; tensió al PP per l’episodi del detectiu i contractes de mascaretes. • Ucraïna: UE i OTAN demanen fets a Rússia, preparen sancions i plans de gas. • Sahel: França i socis retiren tropes de Mali (trasllat cap al Níger). • Covid a Catalunya: descens s’estanca; baixen ingressos i UCIs; positivitat <14%. • Economia: exportacions catalanes 2021 en rècord històric (80.500 M€, +21,5% vs 2020). • Vaga TMB: busos al 33%, esperes de 15–30’ i jubilació als 60 com a demanda. • Riscos al medi: 150 pous perillosos detectats a Girona. • Esports: Barça–Nàpols (Europa League), Copa del Rei de bàsquet, handbol Barça a la Champions. Música i falques • Obertura amb Jane – “Alright” (referència al Walden al videoclip). • Pistes destacades: Macaco – “Moving”, Sia – “Unstoppable”, Labrinth – “Jealous”, Lana Del Rey – “Queen of Disaster”. • Falques: Voluntariat per la llengua, En Bici Sense Edat, santjustmarket.cat.

  • Empanada Cultural del 16/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 16/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen i la seva Tragedy, Welles/Kurosawa/Polanski al cinema, i un Macbeth electoral al teatre (entrevista a Míriam Marcet)

    Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth: del mite shakesperià i la seva superstició a les relectures cinematogràfiques i una potent adaptació teatral ambientada en una nit electoral espanyola. El programa combina anàlisi fílmica (The Tragedy of Macbeth, de Joel Coen), un recorregut per adaptacions canòniques (Welles, Kurosawa, Polanski) i una entrevista amb l’actriu Míriam Marcet sobre un muntatge immersiu i satíric que trasllada l’ambició i la culpa de Macbeth a la política contemporània. "The Scottish Play": a alguns teatres britànics s’evita dir "Macbeth" per superstició; si algú ho diu, hi ha rituals per "desfer" la mala sort. Tema central: Macbeth, ambició i destí Macbeth és la crònica d’un desig naixcut podrit que transforma l’heroi en monstre. Eixos temàtics: • Ambició i poder desmesurat • Paranoia, culpa i violència cíclica • Fatalisme del destí i broma de les bruixes Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) El projecte i el context Adaptació recent, produïda per Apple TV+ i A24. Joel Coen signa en solitari (Ethan se centra en teatre). Clau de recepció: es gaudeix més si es coneix el text o altres adaptacions (diàleg dens, anglès arcaïtzant). Posada en escena i imatge Format 1.33:1 i blanc i negre d’alt contrast: sensibilitat entre noir i expressionisme alemany, amb espais geomètrics i arquitectura mínima que creen un clima oníric i opressiu. Fotografia de Bruno Delbonnel: ombres allargades, atmosfera pesadillesca; ecos de Bergman (El setè segell, Persona) i de Welles. Direcció d’actors i text Tensió cinema/teatre: visuals molt cinematogràfics vs. interpretacions d’inflexió teatral. Dificultat lingüística: diàlegs fidelíssims a Shakespeare; per alguns espectadors, subtítols insuficients per a la riquesa lèxica. Repartiment i personatges Denzel Washington (Macbeth) i Frances McDormand (Lady Macbeth): proposta d’una parella més gran ("postmenopàusica"), amb focus en temps, mortalitat i futur. Opinions dividides: per a alguns, manca d’empenta dramàtica; per a d’altres, lectura sòbria i crepuscular. Catherine Hunter brilla com a bruixa(s) i vell: torsions físiques, presència espectral; possible cursa d’award. Estructura i ritme Adaptació amb retalls que la fan més episòdica, amb salts d’evolució; quan carrega, ho fa amb molta artilleria visual. Altres adaptacions clau (comparativa ràpida) Justin Kurzel (2015): realisme traumàtic (pròleg amb el nadó enterrat), potents interpretacions de Fassbender i Cotillard; una línia més orgànica en l’evolució del drama. Orson Welles (1948): atmosfera febrosa i primitiva, decorats mínims i expressionistes; diàleg intens amb Coen en boira, contrallum i arquetips. Welles beu de la seva pròpia tradició teatral (fama del "Voodoo Macbeth" a Harlem). André Bazin n’elogià la potència arquetípica ("prehistòria de la consciència"). Akira Kurosawa – Trono de sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji d’estètica Noh; una sola bruixa andrògina i la roda del destí; final icònic acribillat amb fletxes reals; maldat freda i fantasmagòrica en la figura femenina. Roman Polanski (1971): la versió més explícita i gore; trauma recent (assassinat de Sharon Tate) filtrat en un Macbeth de sang i fisicitat; fantasma de Banquo monstruós; produïda per Playboy Productions. Teatre: un Macbeth electoral (entrevista a Míriam Marcet) Concepte i dispositiu escènic Adaptació de Víctor Conde i Amaya Galeote a la Biblioteca del Soho (Madrid). Ambientada en una nit electoral espanyola dins d’un despatx: teatre immersiu i circular amb públic al voltant (ritme "berlanguià"). El text de Shakespeare apareix com a MacGuffin: el llibre entra al despatx i els personatges comencen a "jugar" a fer Macbeth, fins que els rols teatrals devoren les seves identitats reals. Llenguatge escènic Treball intens de cos i moviment (Galeote), i improvisació dramatúrgica codificada (Conde). Atrezzo mínim però eloqüent: corones de Burger King com a crítica pop del poder. Actualització viva: el guió integra esdeveniments polítics recents; polítics i periodistes reals han assistit i s’hi han reconegut. Temes i lectura Sàtira política: ambició, usurpació i teatre del poder; la violència és cíclica (eco del Fleance de Coen com a ocells). Tesi de Marcet: els clàssics perduren perquè parlen del present; respectar-ne l’essència no implica venerar un llenguatge que ja no connecta. Idees clau per emportar-se Macbeth és un mirall dels nostres temps: de la cort medieval al quart de guerra d’un partit, la lògica de l’ambició i la culpa es repeteix. Les adaptacions dialoguen entre si: Coen conversa amb Welles, Kurosawa i Polanski, i cada una aporta una capa al mite. En cinema, la tria de forma (1.33:1, B&N, abstracció espacial) pesa tant com el text; en teatre, la proximitat i la participació del públic reactiven els clàssics.

  • Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    27'

    Veus Parròquia del 16/2/2022 — Immatriculacions de l’Església, el Sínode 2021-2023 i el retaule renaixentista de Sant Just

    Introducció Veus de la Parròquia presenta un episodi amb tres blocs principals: immatriculacions de béns per part de l’Església Catòlica, el Sínode 2021-2023 i una secció d’Història dedicada al retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor. "Veus de la parròquia, programa d'informació i història." Immatriculacions de l’Església: què són i què ha passat Conceptes clau i marc legal • Una immatriculació és la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, que n’acredita la propietat i aporta seguretat jurídica. • Fins a 1861 no existia registre modern; durant dècades es va assumir tàcitament que temples i cementiris eren de l’Església, però hi havia restriccions legals per inscriure’ls. • El 1998 (govern Aznar) es va considerar inconstitucional la prohibició i es va permetre a l’Església i altres entitats inscriure béns. Del 1998 al 2015 es va poder immatricular per certificat; des de 2015, només amb títols (compra, herència, donació...). Context històric de propietats eclesials • Després de la desamortització de Mendizábal (1835), l’Església va compilar llibres diocesans amb allò que restava de la seva propietat. • Cap a 1861 aquests llibres feien de registre de facto i l’Estat reconeixia béns de l’Església (com a institució; rectors i parròquies en són administradors, no propietaris). Dades 1989–2015 i incidències • El 2017 el Govern va enviar al Congrés un llistat de 34.976 béns immatriculats (1989–2015). La Conferència Episcopal va verificar: • 32.401 inscripcions, correctes. • 2.575 amb errors o incidències (propietaris reals diferents, duplicitats, béns d’altres confessions, inscripcions anteriors a 1998, béns ja expropiats o traspassats, etc.). • L’Església declara que els béns que “no li consten” com a seus no els vol i demana rectificacions, tot i la dificultat tècnica. Exemples diocesans i criteris • Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: 28 incidències (béns d’altri, no identificats, o anteriors al 1998). • Barcelona: es van immatricular aproximadament 50–54 immobles (entre 1.000 llocs de culte existents). • Criteri: prudència i verificació cadastral; no es van inscriure places, carrers, terrenys sense edificar ni antics cementiris. Posició de Mons. Joan-Enric Vives (Urgell) • Més immatriculacions per la grandària i component rural d’Urgell (moltes capelles, ermites, cementiris i també terrenys i boscos). "És injust que es vulguin maximalitzar les coses." • Defensa que l’Església ha mantingut i restaurat el patrimoni durant segles i que hi ha bona relació amb ajuntaments i particulars per resoldre casos. El Sínode 2021–2023: camí de sinodalitat Què és un sínode? • Sínode ve de grec: sin (junts) + odos (camí) = “caminar junts”. "Sínode es podia traduir per caminar junts." • És un organisme consultiu creat per Pau VI (1965, post-Concili Vaticà II) per ajudar el Papa en el magisteri i el govern, mitjançant trobades de 200–300 bisbes i altres participants. • No pren decisions, però elabora propostes que s’eleven al Papa. Breu història i evolució • 29 sínodes celebrats fins ara; el número 30 és el convocat pel Papa Francesc. • Evolució del format: de discursos gairebé sense debat a debats extensos des del primer moment (impulsat per Benet XVI i ampliat per Francesc). Tipus de sínodes • Ordinari: temes generals (fe, evangelització, missió dels bisbes...). • Extraordinari: assumptes urgents. • Especial: per àrees geogràfiques concretes. La novetat 2021–2023: tot el Poble de Déu • Procés de dos anys amb fases successives i participació de tota l’Església: laics, pastors i el Bisbe de Roma. • Fases: • Diocesana (2021–2022, ampliada fins al 15/08/2022): qüestionaris a parròquies; els bisbes porten conclusions a la conferència episcopal, que envia el document a Roma. • Continental (09/2022–03/2023): set assemblees (Àfrica, Oceania, Àsia, Orient Mitjà, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord) i document final a Roma. • Universal (10/2023, Roma): posada en comú i discerniment. Participació local i preguntes guia • Exemplar diocesà (Sant Feliu de Llobregat): comissió amb tres sacerdots i tres laics; xerrades i grups de treball a les parròquies. • Preguntes clau: • Vivim el “caminar junts” a la parròquia? Què ho afavoreix i què ho dificulta? • Quines passes personals puc fer per créixer en comunió? • Quines iniciatives parroquials impulsaries per enfortir la sinodalitat? • Flux de treball: conclusions → Consell Pastoral → Bisbes → Conferència Episcopal → Roma. Secció d’Història: el retaule renaixentista de Sant Just i Sant Pastor El temple i els elements perduts • Decoració del temple: canvis cromàtics als anys 60; existència d’un baldaquí (1947) posteriorment retirat. • Cenefa històrica amb la llegenda: "Justum et pastorem coronavit" Un retaule excepcional (c. 1579–1606) • El retaule, considerat per mossèn Antonino com el millor ornament artístic del temple, es va adquirir el 25 d’octubre de 1579 i es va completar el 1606. • Nou temple (1570–1572) en un període de bonança econòmica; el retaule provenia de Palamós. Autoria i execució • Escultor Joan Forner (també autor a Mataró i Vilanova de Cubelles); adaptació de mides per Pere Roig; imatges de Sant Just i Sant Pastor en fusta de xiprer. • Pintor Pere Camps: terminis incomplerts i final accelerat després d’amenaça d’excomunió, amb desigualtats de qualitat entre les primeres i les últimes taules. Estructura i iconografia • Retaule d’estil renaixentista, fusta pintada i daurada; cinc pisos des del sòcol fins a la coronació. • Elements destacats: • Dalt de tot: Crucifixió i quatre Evangelistes. • Sòcol: portes de Sant Pere i Sant Pau. • Rengles intermedis: Passió de Jesús; martiri de Sant Just i Sant Pastor; fornícula central d’honor amb els sants titulars. Intervencions i destrucció • 1802: declaració d’altar privilegiat (equivalent actual a bé d’interès cultural). • 1825 i 1884: restauracions; la de 1884, probablement desafortunada, hauria malmès part de la pintura. • 1918–1927: reformes del presbiteri i grup escultòric de Sant Just i Sant Pastor (Josep Tenes). • Juliol de 1936: destrucció total per l’incendi revolucionari; pèrdua de dues obres valuosíssimes. • En resten fotografies en blanc i negre i descripcions en publicacions locals. Tancament • Recordatori d’emissió: sintonitzar Ràdio d’Esvern el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia.

  • #33 - Entrevistes de La Rambla del 16/2/2022 — "El món poètic d'Antoni Clapés" - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    19'

    #33 - Entrevistes de La Rambla del 16/2/2022 — "El món poètic d'Antoni Clapés"

    En aquesta entrevista, Antoni Clapés parla de la seva trajectòria com a poeta, traductor i editor, així com dels seus temes i estil d'escriptura. També parla de la importància de la traducció i de treballar amb editorials petites. Clapés menciona els seus projectes actuals, que inclouen col·laboracions amb artistes visuals i músics, així com les seves traduccions recents. Finalment, parla de la seva participació en un recital i xerrada a la sala Merck Art del Mercat Municipal de Sant Just

  • Entrevistes de la Justa del 16/2/2022 — Premis VOC a Sant Just: curtmetratges en català, votació del públic i jurat, sessió única amb tast de vins i programa educatiu - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 16/2/2022 — Premis VOC a Sant Just: curtmetratges en català, votació del públic i jurat, sessió única amb tast de vins i programa educatiu

    Resum general Conversa amb Salvador Pont sobre la 6a edició dels Premis VOC d’Òmnium Cultural a Sant Just. Es detallen l’objectiu de promoure continguts audiovisuals en català, el format de curtmetratges (documental i ficció), el model de sessió única amb votació del públic i el tast de vins a la pausa, així com l’extensió territorial dels VOC i el nou programa educatiu per a escoles i instituts. Punts clau • Cultura audiovisual en català: impuls d’Òmnium per visibilitzar i premiar curtmetratges de qualitat. • Sessió única a Sant Just: totes les peces (documental i ficció) es projecten en una mateixa tarda per afavorir la visió completa i la votació informada. • Votació del públic (online) i premis del jurat: quatre guardons en total, amb dotacions econòmiques diferenciades. • Entrades gratuïtes amb reserva prèvia via web i accés amb codi QR. • Pausa amb tast del Celler de Can Mata per promoure el diàleg i la convivència entre assistents. • Expansió territorial: 70 sales i més de 100 sessions arreu dels Països Catalans (novetat: País Valencià i Illes). • Programa educatiu per a primària i secundària amb materials pedagògics i debats als centres. "La votació del públic es tradueix en un premi econòmic concret." Detalls destacats Objectiu i format • Òmnium Cultural impulsa la producció audiovisual en català des d’una mirada contemporània. • A Sant Just, la mostra se celebra per sisè any consecutiu, amb bona acollida i alta qualitat de peces finalistes (seleccionades entre més de 100 propostes). • Peces projectades: curtmetratges i alguns migmetratges; dues categories: documental i ficció. Votacions i premis • Votació del públic: online, vinculada a l’entrada QR; es fa en acabar la sessió. • Premis: - Jurat professional: 4.000 € per categoria (documental i ficció). - Públic: 1.000 € per categoria. • Poden divergir les preferències del públic i del jurat (ja ha passat en edicions prèvies). Logística de la sessió a Sant Just • Data i hora: Dissabte 19 de febrer, 17:00. • Lloc: Sala del 50 Anari de l’Ateneu de Sant Just. • Estructura: dues parts; la primera d’≈ 1h 30’, pausa al mig; després segona part. • Entrades: gratuïtes, reserva a boc.cat, accés amb codi QR. • Pausa: tast de vins cortesia del Celler de Can Mata i espai de conversa entre assistents. Abast territorial i calendari • VOC 2022 en 70 sales amb +100 sessions. • Novetat: incorporació del País Valencià i les Illes (fins ara centrat al Principat). • Programació al llarg de tot febrer; el lliurament de premis i la decisió del jurat es fan a inicis de març. Assistència esperada • Objectiu: 50–60 assistents (xifres similars a l’any passat), molt destacables en comparativa amb municipis de més població. Selecció i temàtiques • Finalistes 2020–2021, molts creats en context pandèmic; temàtiques molt variades. • Recomanació: consultar tràilers i sinopsis al web per anar-hi amb una idea prèvia, sense condicionar la votació. Programa educatiu per a centres • Dues línies: primària (novetat) i secundària. • Selecció de documentals adients per edats amb proposta pedagògica i guia per a docents. • Implementació prevista just després de la mostra local, amb difusió a escoles i instituts de Sant Just. Crida final • Jornades per descobrir talent emergent i crear debat cultural local. Reserva l’entrada i participa en la votació per escollir els guanyadors.