Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8905-8928 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — La Mitja d’Esvern 2022 torna: tres distàncies, cursa infantil i impuls al relleu generacional - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — La Mitja d’Esvern 2022 torna: tres distàncies, cursa infantil i impuls al relleu generacional

    Resum de contingut Context i antecedents Cancel·lació per la Covid-19: la 3a edició prevista es va suspendre a un mes de la cursa, amb devolució d’inscripcions i aturada total. Creça de participants abans de la pandèmia: 300 (1a edició), 350 (2a) i s’apuntava a 400+ en la 3a. Novetats 2022 Tres distàncies: 8 km, 15 km (nova) i 21 km. Recorregut per Collserola, amb sortida i arribada a la Bonaigua (Sant Just Desvern). Volta 1 (8 km): pujada a la Penya del Moro i retorn a la Bonaigua. Volta 2 (15 km): des de la Bonaigua al Turó d’en Coscollera i Turó Rodó. Volta 3 (21 km): pujada a Sant Pere Màrtir. Desnivell acumulat aproximat Curta (8 km): ~200 m+ Mitjana (15 km): ~600 m+ Llarga (21 km): ~800 m+ Participants i categories Curses d’adults: obertura a públic amateur i experimentat. Popular 8 km: a partir de 14 anys. Confirmació a l’entrevista que la mitja també és a partir de 14 anys; tot i així, consulteu el reglament per l’edat mínima de cada distància. Cursa infantil (4–14 anys) en col·laboració amb Trail Barcelona: distàncies curtes (p. ex. 500–600 m) al voltant del complex esportiu (no s’enfila a Collserola). Categories per edats a concretar. Objectius de l’organització (CEAS) Donar a conèixer la CEAS (Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc) i atreure jovent per garantir el relleu generacional. Impuls de la secció jove i projecte de secció infantil (en espera per situació Covid). Inscripcions i preus Obertura d’inscripcions: 18 de febrer a través de la web o directament a Runedia. Tarifa reduïda fins a finals de febrer (model early bird). Després, preu únic fins i inclòs el mateix dia. Preus orientatius (segons distància): des de 11 € (8 km) fins a 22 € (21 km); la de 15 km té preu intermedi. Inclouen bossa del corredor amb samarreta i braçals tèrmics (novetat d’enguany). Premis i patrocinis Podis per a cada cursa i categoria: top 3 dones i top 3 homes a 8, 15 i 21 km (total 18 guardons), més premis per a infants. Obsequis per a guanyadors/es: trofeu, regals, i vals de restaurant (dinars/sopars). En edicions prèvies també massatges. Premis especials (p. ex. millor local, etc.), a concretar a les xarxes. Patrocinadors principals: Ventós i Gardena, a més d’una quarantena de comerços locals i suport de l’Ajuntament i la CEAS. Logística i mesures Data: 30 d’abril de 2022. Sortides esglaonades: primera a les 9:00 i la resta amb 10–15 minuts de marge per evitar aglomeracions. Mesures Covid (segons normativa vigent): mascareta a sortida/arribada; durant cursa, sense mascareta. Equipament recomanat: bambes de trail amb bon grip, roba segons meteorolgia (abril pot ser variable), gorra i ulleres de sol si fa calor. Contacte i inscripcions Web: mitjadesvern.sanjus.org (enllaç a Runedia). Inscripcions: també directament a Runedia (cerca “Mitja d’Esvern”). Consultes: Instagram i Facebook de la cursa/CEAS, o via web de la CEAS. Cites destacades "Aquest any sí que es farà aquesta tercera edició de la Mitja d’Esvern." "Tenim ganes de fer-la per nosaltres i per la gent… per fi aquest any ja pots dir tranquil·lament: aquest any sí."

  • Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència: conversa amb Sofía Nogués sobre microplàstics, referents femenins, educació i mitjans - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 11/2/2022 — Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència: conversa amb Sofía Nogués sobre microplàstics, referents femenins, educació i mitjans

    Context i objectius Programa especial a Ràdio Desvern pel Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (ONU, 2015). Entrevista a Sofía Nogués (periodista i divulgadora), participant del projecte eXXpedition sobre microplàstics i impulsora de la visibilitat femenina en ciència i navegació. "Fem això sent només dones perquè normalment no es veuen les veus femenines en els projectes científics." Experiència a l’eXXpedition: ciència i navegació Ruta: Aruba–Panamà (finals de 2019), unes dues setmanes de navegació. Objectiu: detecció de microplàstics; es constata una gran acumulació al Carib per corrents específiques. Equip exclusiu de dones per donar visibilitat a: La manca de presència i de veu femenina en projectes científics. Les dones navegants, un altre àmbit sovint masculinitzat. Impacte: projectes així amplifiquen referents i atrauen vocacions. Referents femenins invisibilitzats Navegació: Ann Davidson (1952) i Naomi James (volta al món a vela) com a fites poc recordades. Ciència i tecnologia: Hedy Lamarr: base tecnològica que permet el desenvolupament del wifi. Maria Telkes: pionera en calefacció solar. Recordatori de dones clau en el descobriment de l’ADN. Necessitat d’incloure-les als llibres d’història i de text, no com a annexos. "Per què no es parla d’aquesta dona quan es parla d’aquesta tecnologia de la qual tant depenem?" Educació i sortides professionals: trencar estereotips Desmuntar la idea que la ciència és només laboratori: Possibles rols: divulgació (revistes, TV), docència, recerca, corporatiu (p. ex., sostenibilitat), etc. Missatge clau per a joves: Diversitat de camins dins de carreres científiques i humanístiques. Referents visibles per inspirar vocacions. Moviments i materials educatius Iniciativa No More Matildas: Annexos de llibres amb científiques situades al costat de cognoms icònics (Einstein, Fleming, Schrödinger). Crida a integrar-les al cos del currículum. Contes i llibres per a infants amb protagonistes científiques com a eina d’inspiració. Perspectiva de gènere en la recerca i el disseny Problema: assajos clínics i estudis amb biaix masculí que impacta en salut i seguretat. Exemple il·lustratiu: cinturons de seguretat dissenyats sense considerar anatomia femenina i infantil. Solució: més dones en equips de recerca i diversitat en els dissenys experimentals. "Encara hi ha molts assajos clínics amb una majoria de perspectiva masculina." Mitjans i cultura: poder de la representació Els mitjans i el contingut audiovisual modelen l’ideari col·lectiu. Evolució positiva al cinema actual respecte a rols i injustícies de gènere. Rigor informatiu: evitar titulars que esborrin fites femenines (exemple: Grans Slams al tennis). "Quan veus una injustícia, digues que és una injustícia." Continuïtat, ciència ciutadana i nous referents Durant la pandèmia: xerrades, ciència ciutadana i divulgació sobre microplàstics. Voluntat de reactivar l’expedició i ampliar la xarxa de dones navegants. Referent local: Anna Corbella (Barcelona World Race) com a exemple de trencar sostres de vidre. Mirant al futur: educació, privilegis i igualtat Educació com a palanca de canvi sostingut. Consciència del privilegi i aliança dels homes per aconseguir igualtat real. Expectativa de més Nobel i premis per a dones amb el temps. "Si les nenes tenen referents, segurament això inspiraria que diguessin: ‘jo també vull fer això’."

  • La Justa del 11/2/2022 — Especial Dones i Ciència, notícies de Sant Just, sequera i temps: repàs de premsa i perfils de científiques (Franklin, Lovelace, Meitner) - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 11/2/2022 — Especial Dones i Ciència, notícies de Sant Just, sequera i temps: repàs de premsa i perfils de científiques (Franklin, Lovelace, Meitner)

    Visió general del programa Programa magazine amb to especial pel Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. Es combinen: • Notícies locals de Sant Just • Repassada de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) • Previsió meteorològica del cap de setmana • Microperfils de Rosalind Franklin, Ada Lovelace i Lise Meitner "Com sempre, en un dia que se li dediqui no fem res; sobretot, s’ha d’educar des de ben petites que això és possible." Notícies locals (amb Lua López) 1) Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència • Ràdio d’Esvern s’hi suma amb una entrevista a Sofia Nogués i un debat en directe a la Rambla (tarda), amb dones vinculades a la ciència i tecnologia de Sant Just. • Objectiu: fomentar vocacions STEM i visibilitzar referents femenins. 2) Activitats de la CEES (cultura i natura) • Conferència: “Les Colònies del Llobregat” (Rosa Serra), a l’Ateneu (20 h). • Excursió al Berguedà (diumenge), amb opcions curta i llarga (detalls de rutes i desnivells). 3) Possible prealerta per sequera a l’àrea de Barcelona • 117 municipis del sistema Ter-Llobregat (entre ells, Sant Just) podrien entrar en prealerta. • No implica restriccions, però sí mesures de contenció de demanda i potenciació de fonts alternatives (desalinització, pous de sequera, aigua regenerada). • Context: embassaments al 58% (fa un any, 86%). Repassada de portades Diari Ara • El curs escolar s’avança una setmana: Infantil i Primària, 5 de setembre; ESO/Batx/FP, 7 de setembre. Polèmica per manca de consens i jornada intensiva al setembre. • Caral Castellet (Sabadell) fa història amb la plata olímpica en Halfpipe. • Cultura: mor Maria Antònia Oliver. • Urbanisme BCN: Superilla de l’Eixample (obres al juny). • Bateries: Espanya tindrà dues fàbriques; Catalunya queda gairebé despenjada. La Vanguardia • Foto i titulars per a la plata de Castellet. • Mobile World Congress: Barcelona, camí de la normalitat post-Covid. “El creixement del MWC no té límits” (John Hoffman). • Mascareta deixa de ser obligatòria al carrer. • Avançament d’inici de curs incendia la comunitat escolar. • Naturgy es divideix en dues empreses; caravanes antivacunes s’estenen; entrevista a Paul Thomas Anderson; Interior prohibeix talls a la Meridiana. El Periódico • MWC aspira a 60.000 visitants (impacte estimat: 240 M€) i reactivació econòmica. • Caral Castellet: “assalta la plata”. • Naturgy dona entrada a IFM i es dividirà. • “El nou Me Too”: científiques trenquen el silenci contra misogínia i discriminació. • Calendari 22-23: avança l’inici de curs. Especial Dones i Ciència: microperfils Rosalind Franklin • Pionera en la difracció de raigs X. Les seves imatges (foto 51) van ser clau per a la descripció de l’estructura de l’ADN (Watson, Crick i Wilkins, 1953). • Doctora en química física (Cambridge, 1945). Va treballar al King’s College London. • Va morir prematurament (1958); no va rebre el Premi Nobel atorgat el 1962 als altres tres col·legues. Ada Lovelace • Matemàtica; col·laboradora de Charles Babbage en la màquina analítica. • Considerada la primera programadora: va descriure el primer algoritme pensat per ser executat per una màquina. • Va intuir aplicacions de càlcul més enllà de l’aritmètica pura. Lise Meitner • Física nuclear, clau en l’explicació de la fissió nuclear, amb Otto Hahn. • L’element 109, el Meitneri (Mt), es nomena en honor seu. • Trajectòria entre Viena, Berlín i Suècia; referent com a dona en un camp hostil. Previsió meteorològica (Carles Rius) • Canvi de patró: entra una línia frontal molt descafeïnada. • Dissabte-diumenge: dies variables amb més núvols; algun plugim testimonial (dècimes). • Temperatures: màximes baixen a 11-13 °C; mínimes suavitzen per núvols. • Dilluns: una mica més de probabilitat de pluja (1-2 l/m²), a confirmar. • Marc de sequera prolongada i poca neu al Pirineu; crida a l’estalvi d’aigua. Publicitat i música • Publicitat local: Sant Just Market; Voluntariat per la Llengua; 012 Institut Català de les Dones. • Música destacada: Justin Bieber — Ghost; Silk Sonic — Smoking Out The Window; Lady Gaga — Million Reasons; Stay Homas & Nil Moliner — Volveré a Empezar; Camila Cabello — Don’t Go Yet. Idees clau • Visibilitzar referents femenins en ciència impulsa vocacions i trenca estereotips. • La prealerta per sequera no implica restriccions, però sí gestió responsable i fonts alternatives (desalinització, aigua regenerada). • Setmana informativa marcada per l’avançament del curs escolar, l’èxit de Caral Castellet i el retorn del MWC.

  • Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Calendaris: l’objecte-calendari atemporal de Natàlia Cao — 12 monotips, procés artesanal i naixement de «Sin Número Ediciones» - episode art
    Entrevistes de la Justa
    9'

    Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Calendaris: l’objecte-calendari atemporal de Natàlia Cao — 12 monotips, procés artesanal i naixement de «Sin Número Ediciones»

    Resum del contingut Presentació d’«Calendaris», una mostra-edició d’objecte-calendari de la co-creadora Natàlia Cao (amb Quim Déu) que s’inaugura avui a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret dins la Mostra Express. "És atemporal total" Què és «Calendaris» Objecte-calendari sense números ni mesos: atemporal i pensat per penjar-se amb espiral i tapa/contratapa de cartró gris. Format DIN A3 amb 12 estampes originals (monotips) que funcionen com els “mesos” però sense datació. Edició limitada a 20 col·leccions, cadascuna amb variacions úniques. Procés creatiu i tècnica Monotips fets de manera rudimentària al taller, amb rodet i tintes; cada peça varia per pressió i densitat de tinta. En contrast amb la serigrafia, aquí es busca l’aura de la peça única: "no n’hi ha dos iguals". Natàlia Cao s’endinsa en el gravat (formació recent a Llotja) i explora la reproducció amb un enfoc manual i experimental. Paleta i llenguatge visual Joc de tres colors (blau, vermell i un to porpra/morat) derivats de quadres del 2020 amb quadrats superposats. Relació visual entre les 12 estampes, mantenint un disseny recurrent però amb variació material. Concepte de temps i ús Inspiració en el calendari d’Amèrica Sánchez (Vinçon) per format i penjat, però sense mesos ni dies. Reflexió postpandèmia: > "el temps que se’n vagi a fer punyetes" Ús obert: pots canviar l’estampa quan vulguis, com si passessis de “mes” en “mes”, però sense cronologia. Edició, venda i futur A la venda només durant els tres dies de la Mostra Express. Naixement del segell «Sin Número Ediciones» (N·C·O i Q·D·O): voluntat de continuar el format convidant altres artistes. Influència depurada: procés llarg que ha eliminat el superflu per arribar a un objecte senzill i amable. Dades pràctiques Inauguració: avui, dos quarts de vuit del vespre (19:30). On: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c/ Riba-roja, 105). Quan: Mostra Express (3 dies): avui, demà i diumenge al matí. Idees clau Atemporalitat conscient: calendari sense dates, només ritme visual. Unicitat material: 12 monotips per col·lecció, variació per pressió i tinta. Objecte accessible: senzill de penjar i rotar com un calendari. Edició limitada (20) i segell nou amb vocació de continuïtat. Referents clars: calendari d’Amèrica Sánchez (Vinçon) i llenguatge de quadrats/3 colors del 2020.

  • Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Urbanisme a la Bonaigua i Garrofers, reforma del carrer Bonavista, nova deixalleria, zones blava i verda, Carnestoltes i plataforma antifeixista a Sant Just Desvern - episode art
    Entrevistes de la Justa
    33'

    Entrevistes de la Justa del 10/2/2022 — Urbanisme a la Bonaigua i Garrofers, reforma del carrer Bonavista, nova deixalleria, zones blava i verda, Carnestoltes i plataforma antifeixista a Sant Just Desvern

    Context i participants • Entrevista amb Josep Maria Ranyer (PSC) a Ràdio d’Esvern per repassar temes d’actualitat municipal a Sant Just Desvern. "Estem parlant d'una variació que no arriba a l'1%" (sobre l’impacte de nous habitatges en mobilitat i població) Urbanisme a la vall de la Bonaigua i entorn de Collserola Antecedents i marc urbanístic • Urbanització del Parc de la Bonaigua aprovada inicialment el 2002 i de manera definitiva el 2009, amb quatre unitats d’actuació: Garrofers, la Bòbila, avinguda de la Riera i les Escales. • El 2004 es va pactar el trasllat d’edificabilitat dins del municipi per protegir la vall dins del Parc Natural de Collserola, reforçat més tard pel Pla Especial de Protecció Mediambiental. Suspensió cautelar i estat dels sectors • Al setembre passat es va aprovar la suspensió cautelar de llicències (1 any) a: la Bòbila, les Escales i avinguda de la Riera (no havien fet els “deures” urbanístics). • Garrofers continua perquè disposa de planejament i projecte d’urbanització vigent (no impugnat des de 2009). Garrofers: paràmetres i nombre d’habitatges • Planejats 22 edificis amb un “volum màxim” per peça (uns 540 m² edificables per bloc). El planejament permetia fins a 6 habitatges per bloc (màxim teòric d’102 habitatges). • El promotor opta per una tipologia de 3 habitatges per bloc (planta baixa + 2), amb pàrquing soterrat: previsió final d’uns 60 habitatges. Els projectes d’edificació detallats encara estan pendents de presentació formal. • L’Ajuntament preveu, abans del setembre, un nou planejament per a la Bòbila/Escales/Riera per allunyar encara més qualsevol edificació del límit del Parc de Collserola. "Vam suspendre llicències per poder analitzar què fem amb les zones que toquen el parc" Veïnat i mobilitat: impacte i informació • Davant la pressió veïnal (Associació de Veïns de la Plana i Bell Solei) i els dubtes sobre capacitat viària (Rambla i accessos), el regidor defensa que l’increment d’edificis, vehicles i habitants no supera l’1% del total municipal, i que no ha de generar col·lapse. • Compromís de l’Ajuntament per orientar i ubicar les noves peces amb el màxim respecte a l’entorn i als veïns, i per millorar la informació contrastada. • Crítica a la desinformació a xarxes: es recorda que les xifres de 102 habitatges eren un màxim teòric, no la proposta final. Reforma del carrer Bonavista (tram Creu–Major) Procés informatiu i abast de l’obra • Reunió prèvia amb veïns del tram afectat per explicar què es farà i quan. Alguns regidors i veïns van al·legar manca d’avís; el regidor respon que el projecte ha estat a informació pública i que els regidors tenen accés preferent a la documentació. • Objectiu: renovar voreres (en mal estat), donar continuïtat urbana i millorar la qualitat del carrer. • Coordinació amb el carrer Verge del Pilar (projecte en preparació), evitant fer-ho simultàniament per no bloquejar la circulació. Nova deixalleria i aula ambiental: moció i transparència • Moció de l’edil no adscrit Quico Ferrer sobre l’aula ambiental de la nova deixalleria: rebutjada. El govern sosté que: - Hi ha transparència activa (publicació de projectes i exposició pública) i passiva (dret d’accés a la informació a petició). - Els regidors tenen dret d’accés ampliat (amb deures de reserva). - Part del que demanava la moció ja està previst; d’altres punts depenen de plantilles i licitacions i no es poden tancar via moció. • Hi ha hagut debat amb la CUP sobre la ubicació de la deixalleria. "Si algú no s’ha assabentat del projecte que ha estat publicat, és perquè no l’ha llegit" Zones blava i verda al centre: primer balanç • Implementació recent (uns 10 dies) de zones blava i verda al centre: - Més zona blava per afavorir la rotació comercial. - Més zona verda per garantir prioritat d’aparcament als veïns. • Avaluació amb dades objectives (no només percepcions puntuals). Possibilitat de rectificar si cal. • Presència de places buides en certes franges no és necessàriament negativa: indica rotació i disponibilitat. Carnestoltes: format excepcional aquest any • Sense comparses escolars ni rua per la càrrega organitzativa de les escoles i la situació sanitària. • Es manté un format alternatiu ja en marxa; obert a explorar activitats més endavant si hi ha capacitat i interès. • Esperança que sigui l’últim any amb restriccions d’aquesta magnitud. Plataforma antifeixista: pluralitat i invitacions • El PSC denuncia no haver estat convidat a la presentació d’una plataforma antifeixista local i ho considera un error polític per manca de pluralitat. • El regidor expressa disposició al diàleg, però manté dubtes per declaracions prèvies d’algunes organitzacions integrants.

  • La Justa del 10/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades amb Lua López; política municipal amb Josep Maria Ranyell (PSC); «Calendaris» de Natàlia Cao; i cinema amb la Carme - episode art
    La Justa
    2h 45min

    La Justa del 10/2/2022 — Sant Just al dia: notícies i portades amb Lua López; política municipal amb Josep Maria Ranyell (PSC); «Calendaris» de Natàlia Cao; i cinema amb la Carme

    Resum general L’episodi arrenca amb una obertura musical i dona pas a una presentació detallada del sumari del programa. S’anuncien tres grans blocs previstos: notícies locals i portades, política municipal (amb el portaveu del PSC a Sant Just, Josep Maria Ranyell) i cultura (amb l’artista Natàlia Cao i la seva mostra «Calendaris»), a més d’un tram final dedicat a cinema amb la Carme. Tot seguit, l’àudio deriva en indicatius d’emissora i, a partir d’aquí, entra en un bucle de “Bona nit” durant un tram molt llarg, la qual cosa suggereix una possible incidència tècnica o contingut d’ompliment sense desenvolupament dels temes anunciats. Temes principals previstos 1a hora — Notícies i portades • Notícies de Sant Just amb Lua López. • Repassada de portades: La Vanguardia, El Periódico i Diari Ara. 2a hora — Política municipal • Entrevista amb Josep Maria Ranyell (portaveu del PSC Sant Just). • Temes clau: punts destacats del ple de gener i altres qüestions d’actualitat municipal. 2a hora — Cultura • Conversa amb l’artista Natàlia Cao sobre la mostra «Calendaris» a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista, 105). • Context: peça sorgida a l’estiu del 2020, inspirada en un calendari d’Amèrica Sánchez per a la botiga de disseny Vinson. • Idea central: calendaris sense dies ni mesos. 3a hora — Cinema • Secció amb la Carme per parlar de cinema i recomanacions. Moments destacats de l’àudio • Obertura musical amb "FourFiveSeconds" (Rihanna, Kanye West, Paul McCartney). • Presentació del programa núm. 91 de La Justa i del seu sumari. • Indicatius repetits: “Ràdio Despert, 98.1”. • Llarg bucle d’àudio amb la frase "Bona nit" sense contingut addicional. Cites "que només us podem anticipar que no tenen ni dies ni mesos" "Sintonitzes Ràdio Despert, 98.1"

  • Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli - episode art
    Empanada Cultural
    1h 18min

    Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli

    Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth, on l’equip fa un viatge complet per les seves principals adaptacions cinematogràfiques, una proposta teatral contemporània situada en una nit electoral espanyola i un tancament artístic amb la pintura de Heinrich Füssli. El programa combina anàlisi crítica, context històric i entrevist a amb una actriu de l’obra de Madrid, oferint una mirada polièdrica sobre l’ambició, el poder i la culpa en clau shakespeareana. Destaques (en breu) Cinema actual: anàlisi de The Tragedy of Macbeth (Joel Coen), amb fotografia en B/N de gran contrast, format acadèmic 1.33:1 i una posta en escena d’arrel expressionista i teatral. Cànon cinematogràfic: revisió de tres fites clàssiques —Orson Welles (1948), Akira Kurosawa – Trono de Sangre (1957) i Roman Polanski (1971)— per entendre com dialoga Coen amb la tradició. Teatre contemporani: Macbeth com a sàtira política en una nit electoral, a la Biblioteca del Soho (Madrid); conversa amb Míriam Marcet sobre el procés creatiu, el metateatre i l’estat de la indústria. Art: lectura de The Sleepwalking Lady Macbeth de Heinrich Füssli i eco amb The Nightmare: la imatge del deliri, la culpa i els malsons. Temes i punts clau Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) Força visual extraordinària: • B/N d’alt contrast, geometria i minimalisme arquitectònic. • Referents: noir, expressionisme alemany, ecos de Bergman i Welles. Tensió teatral vs. cinematogràfica: • La direcció d’actors es percep més teatral; pot fer la recepció més hermètica si no es domina l’anglès shakespearià. • El text és molt fidel; l’experiència millora si coneixes l’obra o altres adaptacions. Repartiment: • Denzel Washington i Frances McDormand com a parella madura (“Macbeth postmenopàusic”): lectura sobre el temps, la infertilitat i la mortalitat. • Catherine Hunter (les bruixes) és un dels grans punts forts interpretatius. Comparativa recent: • Justin Kurzel (2015) aposta per una evolució dramàtica més orgànica (Fassbender/Cotillard) i un realisme emocional (trauma, dol) que alguns troben més convincent. Cànon d’adaptacions (per entendre Coen) Orson Welles (1948): atmosfera de boira i tempestes; recursos mínims i potència visual gairebé primitiva. L’esperit shakespearià condensat amb una estètica deutora de l’expressionisme. Kurosawa – Trono de Sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji com a terror d’acer i seda. Una única bruixa com a esperit andrògin i la roda del destí. Final amb fletxes icònic i físic. Polanski (1971): la versió més gore i visceral; el dol i la violència travessen la pel·lícula (context Manson/Tate). Producció de Playboy Productions. Teatre: Macbeth en clau política (Madrid) Dispositiu escènic: despatx circular en nit electoral espanyola; públic al voltant i acció simultània “berlangiana”. Metateatre: el llibre de “Macbeth” entra com a MacGuffin; els personatges reals (cap de premsa, president, assessors…) assumeixen rols shakespearians fins a ser devorats per ells. Actualitat: reescriptura viva amb referències polítiques recents; sàtira que provoca reconeixement en polítics reals assistents. Processos: creació a partir d’improvisacions (Víctor Conde/Amaya Galeote), gran pes del moviment i del treball físic (coreografia). Indústria: reflexió sobre la precarietat, la manca d’inversió i la fuga de talent; consells d’ofici de Míriam Marcet: perseverança, treball del cos/veu i honestedat. Art: Füssli i la iconografia de la culpa The Sleepwalking Lady Macbeth (1784): la reina, sonàmbula, presonera del remordiment, acompanyada per serventa i metge que en donen fe. La llum de l’espelma no és coneixement: és deliri. The Nightmare com a eco: dimoni i cavall com a símbols del sexe i l’opressió nocturna; trampantojo i profunditat que intensifiquen l’angoixa. Idees força Ambició, poder i culpa són motors cíclics: el text de Shakespeare es reencarna en formes noves sense perdre vigència. Cada adaptació escull una porta d’entrada (visual, emocional, política, ritual) que revela noves capes del mite. Cites destacades “Els clàssics són clàssics perquè són actualitat.” — Míriam Marcet “By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes.” — (tràiler de The Tragedy of Macbeth)

  • Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans

    Context i convidada Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”. "Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit." De la fotografia al voluntariat (2015) Origen del compromís • 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la. • Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny. Països i rutes on ha treballat • Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats. • Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento. • Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment. El llibre “Migrar i resistir” Genesis i mirada • Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers). • Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien. "Estaria molt bé que escrivissis tot això..." Per què enganxa • Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades. • Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona". On comprar-lo i traduccions • Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol). • En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció. Preu transparent • Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial. "Transparència pura i dura." Vida al límit a les fronteres La frontera sèrbio-croata i “The Game” • Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial. • “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces. Focus actuals • Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries. • Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques. • Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents. Militarització i Frontex • Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida. • Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades. Voluntariat: efectivitat i límits • Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural: "Estem posant tiretes" • Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real. • Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar. Salvament i criminalització • Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani. • Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells. Projectes i cooperació local (Lesbos) • Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal. • Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana. Històries humanes i pèrdues • Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades. • Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys. Calais i la persistència del moviment • Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals. • Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit. • Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles. Europa externalitza fronteres i causes estructurals • Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal. • Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida. • Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel. Mitjans i narrativa pública • Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós. • Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent. • Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es). Crida final • Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal. • Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar. • Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.). "No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."