Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8977-9000 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 3/2/2022 — Irene Pujades rep el Premi Ciutat de Barcelona 2021 per "Els desperfectes": trajecte, anècdotes i futur literari - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 3/2/2022 — Irene Pujades rep el Premi Ciutat de Barcelona 2021 per "Els desperfectes": trajecte, anècdotes i futur literari

    Context i protagonistes Entrevista a Irene Pujades des de Ràdio Desvern arran del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per l’obra de contes Els desperfectes. Recordatori del Premi Documenta 2020 i del recorregut del llibre al llarg d’un any. "Sí, sí, molt inesperat." Premis i reconeixements Premi Ciutat de Barcelona 2021: atorgat per un jurat i per categories (literatura, música, audiovisuals, teatre, etc.). Característica clau: no és un premi de candidatura oberta. "Són premis que tu no t'hi presentes." Lliurament: 15 de febrer a l’Ajuntament de Barcelona, al Saló de Cent. Funcionament dels Premis Ciutat de Barcelona Premien obra publicada (en literatura) i projectes produïts a Barcelona en diverses categories (aprox. 14). Selecció per jurats específics de cada categoria. Com es va assabentar del premi Anècdota: confusió amb una trucada d’una immobiliària mentre buscava pis; posterior WhatsApp del Tinent de Cultura. Procés "esperpèntic" fins a confirmar la notícia. L’acte de lliurament: il·lusió i nervis Ganes de conèixer altres premiats i de trepitjar per primer cop l’Ajuntament de Barcelona i el Saló de Cent. Emocions barrejades: il·lusió i nervis. El llibre "Els desperfectes": to, temes i recepció Contes amb humor negre i estil vibrant; situacions quotidianes portades a l’extrem. Recepció diversa i viva: des d’entusiasme fins a lectors que “no ho han entès”. Clubs de lectura i anècdotes reals que connecten amb els contes (p. ex. tanatoris). Exemple: assistent romanesa explica la tradició d’un gran banquet familiar als funerals. Idea clau: les vivències poden superar la ficció. "A la vida hi ha com situacions que si les escrivissis ningú se les creuria perquè són com massa fortes." Reconeixement a la coberta de Gina Hárster (edicions en català i castellà). Edicions i recorregut 3a edició del llibre en un any. Versió en castellà publicada pocs mesos després. Atreviment i ambició literària El jurat en destaca l’ambició i l’atreviment. Pujades reivindica el fer “el que volia”: llibertat formal i de to, tot i possibles riscos. El futur: segon llibre? Ara mateix, sense projecte immediat; gana d’escriure però sense temps ni peça en marxa. Discussió sobre la pressió del segon llibre i la legitimitat de no publicar-ne cap més si no es vol. "La gent no està esperant el segon llibre de ningú." "El tema de l'humor negre té tirada." Exposició mediàtica i complicitat L’any de llançament va ser intens mediàticament. Suport mutu amb Laia Viñas (Les closques), amb qui va compartir recorregut i va poder digerir l’experiència. Xarxa cultural i perspectives Ganes de conèixer la resta de guardonats (p. ex. Edgardo Dobri, Joana Massó, Miquel Caval) i d’explorar sinergies. Expectatives positives malgrat les limitacions per COVID.

  • La Justa del 3/2/2022 — Reforma laboral per la mínima, Jocs d’hivern Pirineus, peatges i cas Juvillà; butlletins de Sant Just, el temps i entrevista a Irene Pujades - episode art
    La Justa
    3h

    La Justa del 3/2/2022 — Reforma laboral per la mínima, Jocs d’hivern Pirineus, peatges i cas Juvillà; butlletins de Sant Just, el temps i entrevista a Irene Pujades

    Resum general Política espanyola: reforma laboral i majories • Reforma laboral, al límit i finalment per la mínima (176–173): després d’hores de tensió amb els dos diputats d’UPN, es confirma que acaten i voten a favor. • La vicepresidenta Yolanda Díaz retreu el bloqueig dels socis d’investidura: "He de reconocerlo. No lo he logrado... yo solo he escuchado proyectos personales, humo, maquillaje". • Crítiques creuades: des de la CUP i ERC es denuncia que la reforma no deroga la del 2012; sindicats minoritaris es mobilitzen contra el decret. Procés i Parlament: cas Pau Juvillà • Carme Forcadell defensa la desobediència com a protesta, sense posar en risc els funcionaris. "Jo crec que la desobediència té sentit sempre". • El ple ha d’avalitzar la defensa de l’escó mentre es resolen les cautelars al Suprem, però es preveu la pèrdua de l’acta. Infraestructures i mobilitat: peatges • La ministra Raquel Sánchez descarta aplicar el nou sistema de peatges aquesta legislatura: "No tenim pressa... hem de buscar consensos i aliances". • Es treballa en fórmules perquè qui utilitza les vies contribueixi al manteniment. Jocs Olímpics d’hivern Pirineus–Aragó • Sánchez veu marge d’entesa i una candidatura conjunta com una gran oportunitat. • Programa especial del micròfon autònom per conèixer realitats del Pirineu (habitatge a zones turístiques com la Cerdanya). Internacional i societat • Síria: almenys 13 morts en operació dels EUA a Atme (Cascos Blancs); el Pentàgon parla d’“èxit” sense baixes pròpies. • Ucraïna–OTAN: Washington envia 3.000 soldats a l’est d’Europa; l’OTAN alerta del desplegament rus més gran des de la Guerra Freda. • Bretxa digital al tercer sector: la meitat de les entitats socials frenen la digitalització per manca de dispositius, connexió i costos. • Permís de cures: proposta d’Ione Belarra de 7 dies retribuïts per atendre familiars. Economia i territori • Atur al Baix Llobregat: puja al gener (+0,7%); a Sant Just baixa un 1% i registra la taxa més baixa comarcal (5,3%). • Sequera al camp lleidatà: risc de campanya ruïnosa al cereal; preocupació a la vinya pendent de la pluja de primavera. • Bombers voluntaris de Seròs: instal·lats provisionalment a l’alberg municipal; servei compromès per l’endarreriment d’obres. El temps (Sant Just i entorn) • Situació d’anticicló i temperatures anòmalament altes a 850 hPa (+14 °C sobre la mitjana). • Canvi tèrmic: de màximes properes als 19–20 °C a una normalització (12–16 °C) entre divendres i dissabte; vent del nord i més sensació de fred. • Núvols escadussers i poques precipitacions; possible canvi amb pluges entre 11–15 de febrer. • Context de sequera i pantans molt baixos (ex. Sau). • Local: suspesa la rua de Carnestoltes; activitats concentrades a plaça. Cultura: entrevista a Irene Pujades • Conversa amb la santjustenca Irene Pujades, Premi Ciutat de Barcelona 2021 per “Els desperfectes” (tercera edició). • Clau de l’obra: humor negre i llibertat formal — “fer el que em donava la gana”. • El premi arriba per sorpresa (no és de candidatura directa) i es lliura el 15 de febrer al Saló de Cent. Esports • JJOO d’hivern (Pequín) en marxa: novetat antidopatge amb gotes de sang seca. • Barça: presentació d’Aubameyang (clàusula 100 M€); Copa del Rei (RSO–Betis i Athletic–Atlético); Eurolliga (Barça–Panathinaikos). Covid-19 • Descens de contagis i pressió assistencial; 18.000 casos nous i menys ingressos a planta i UCI. Focus local Sant Just Butlletins i agenda • Debat “L’Ateneu en la seva cruïlla: renovar-se o morir” (aforament 100%; també en streaming). • Cinema: projecció “3.000 nits” (cicle Palestina-Batega) amb cinefòrum. • Seguiment informatiu a radiodesvern.com i xarxes.

  • Empanada Cultural del 2/2/2022 — Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios - episode art
    Empanada Cultural
    1h 12min

    Empanada Cultural del 2/2/2022 — Famílies en crisi: Surrealisme de Max Ernst, "El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes", El buen patrón i Fue la mano de Dios

    Editorial: la família com a eix de l’episodi Inici d’any, "cuesta de enero" i la nostàlgia postnadalenca com a marc per parlar de la família. La família com a antídot i problema: famílies de sang, de lloguer (Airbnb/Idealista), laborals i polítiques. Idea recurrent i provocadora: “Tot és la família” (salut, nervis, feina, precarietat...). "La única familia de valientes es aquella que lucha por llegar a fin de mes." Art: Surrealisme i Max Ernst Context i "família" surrealista El grup surrealista com una "família" d’artistes (Buñuel, Dalí, Magritte, Miró, Cocteau, Masson...). Max Ernst (Brühl, formació en Filosofia i Psiquiatria; París; camp de concentració el 1939) com a investigador incombustible de tècniques i formes. Dadaisme, irracionalitat i el lema d’André Breton: "La belleza será convulsiva o no será" Ernst el reinterpreta: "La identidad será convulsiva o no será" Tècniques clau de Max Ernst Frotage (frotter + collage): fregar un llapis sobre paper damunt textures per activar la pareidòlia i fer emergir formes. Grattage: rascar pintura seca per generar relleus. Calcomania: transferències amb vidre i metall per obtenir figures orgàniques aleatòries. Obres comentades i la família • "L’Évadé (El fugitiu)" (1926): exemple de la convulsió identitària i formal del seu mètode. • "Europa després de la pluja" (1941): paisatge orgànic-catastròfic, un Guernica en versió Lovecraft; metàfora de la guerra que destrueix la família. • "La Verge Maria castigant el nen Jesús davant de tres testimonis": sàtira que trenca el cànon religiós familiar; testimonis al fons: Paul Éluard, el mateix Max Ernst (com a testimoni) i André Breton. El nen perd l’aureola: desmitificació humorística i irreverent. Idea força La "família" apareix en múltiples capes: la colla surrealista, la família evangèlica deconstruïda i la família monstruosa de formes sorgides del frotage. Literatura: El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Tatiana Tibuleac) De què va (sense espòilers) Alexi, narrador i pintor famós en el present, relata l’últim estiu amb la seva mare, a instàncies d’un psicòleg, per reconstruir el vincle maternofilial. Estructura i to Novel·la de dues parts: 1a: ràbia, ira i humor negre (molt corrosiva). 2a: reconciliació i redempció a través de la malaltia i el patiment. Estil: cruel, abrupta, inflexible, però amb una prosa bella i plena de metàfores. "Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió 39 años... La habría matado con medio pensamiento." "La falta d’amor s’hereta d’una generació a l’altra, encara que es pot reparar." Temes Duel i trauma (germana morta), institucionalització, violència simbòlica del llenguatge, mirada adolescent que caricaturitza la realitat fins al riure nerviós. Crisi del mite de la mare i camí cap a l’acceptació. Apunts editorials Debut: 256 pàgines; lectura ràpida i impactant. Premi UE i reconeixements al país de l’autora. Continuïtat amb "El jardín de vidrio" (temes de tradició i llengua). Cinema: famílies laborals i famílies napolitanes El buen patrón (Fernando León de Aranoa) Sàtira sobre la família laboral: Julio Blanco (J. Bardem) és un patró paternalista que tracta la plantilla com a "fills". 20 nominacions als Goya; Bardem en mode camaleònic i cor coral d’intèrprets (Manolo Solo, Óscar de la Fuente, Almudena Amor...). Símbol central: la bàscula desequilibrada a l’entrada de la fàbrica —idea d’“equilibri” forçat: la mà dura com a falsa solució. Tò i missatge: humor com a crítica a la precarietat; posada en escena controlada i guió hermètic que busca eficàcia. Fue la mano de Dios (Paolo Sorrentino) Autobiogràfica i íntima: Nàpols, família, somnis i destí. Menys pompa, més proximitat emocional. Dues parts: celebració familiar estival i punt d’inflexió dramàtic que precipita el pas a la maduresa. Maradona com a mite d’unitat popular i "destí" (la "mano de Dios" del 86); carta d’amor a Nàpols. Influència felliniana (eco d’"Amarcord"), però amb segell propi. Aparició del mentor Antonio Capuano com a peça clau. Premi Gran Jurat a Venècia; disponible a Netflix; candidata d’Itàlia a l’Oscar internacional. "Los hechos no siempre son reales, pero las emociones sí" (Sorrentino) Fil conductor De la "família empresa" al teixit familiar popular napolità: • el col·lectiu com a refugi i engranatge, • l’individu entre lleialtats i desenganys. Idees clau (takeaways) La família és múltiple: biològica, escollida, laboral i simbòlica; pot protegir o asfixiar. L’art surrealista d’Ernst convulsiona la identitat i desmunta el cànon familiar/religiós amb humor i tècnica. La novel·la de Tibuleac mostra la ferida maternofilial i la possibilitat (dolorosa) de reparació. El bon patró revela la paternitat corporativa com a forma de control en temps de precarietat. Sorrentino celebra i plora la família; del mite col·lectiu (Maradona) a la intimitat del dol i la creació.

  • Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres - episode art
    Veus Parròquia
    28'

    Veus Parròquia del 2/2/2022 — “Migrar i resistir”: Mònica Parra sobre voluntariat a les fronteres europees, Canàries i Lesbos, Frontex i l’externalització de fronteres

    Resum executiu • Mònica Parra Ràfols explica el seu camí de fotògrafa a voluntària i el naixement del llibre “Migrar i resistir”, que humanitza històries més enllà de les xifres. • Experiències sobre el terreny a Sèrbia-Croàcia (The Game), Grècia i Lesbos, Canàries, Ceuta/Melilla i Calais, amb èmfasi en violència policial, condicions extremes i vincles humans. • Denúncia de la militarització i l’externalització de fronteres: Frontex, acords amb Turquia, Líbia, Marroc i Senegal; i el paper dels mitjans en blanquejar discursos. • Límits del voluntariat: “> estem posant tiretes” davant d’un problema polític que requereix vies legals i segures i acollida. • Impuls a la cooperació local (projecte legal a Lesbos) i a la participació ciutadana. • Crida final: reforma de la Llei d’Estrangeria, mirar les causes estructurals i reconèixer la vulnerabilitat comuna. Trajecte personal: de la fotografia al voluntariat • 2015, crisi a Europa: de vacances a Polònia i passant per Hongria, veu el drama i comença fotografiant amb el col·lectiu Fotomovimento. • Transició a l’acció: davant la magnitud, deixa de centrar-se només en fotos i es fa voluntària en diversos espais. • Arrels familiars: descobriment de la pròpia història familiar de migració i refugi (camp d’Argelers, França). • Naixement del llibre: d’apunts de camp a voluntat d’explicar “> Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida”. Terreny i impactes • Frontera serbo-croata: “The Game”, violència policial, despossessió (mòbils, sabates) i clima extrem. • Vincles i pèrdues: amistats que esdevenen “segona família”; el cas d’Abram (Eritrea), desaparegut després d’un ingrés psiquiàtric i presumpta deportació. Estat de les rutes i fronteres • Entrades constants per Grècia i Itàlia; Canàries com a punt crític (arribades amb mortalitat i salut greument compromesa). • Frontera Polònia-Bielorússia: fred extrem, morts per congelació i resposta amb noves tanques. Voluntariat, assistència i incidència • Impacte immediat: aliment, roba, acompanyament emocional. Límits estructurals: “> són tiretes”. • Necessitat de solucions polítiques: obrir vies legals i segures i acollir. • Petits avenços: autorització de treball per a menors extutelats a Espanya. • Criminalització de rescats: ONG com Open Arms afronten judicis, bloquejos i riscos (fins i tot trets a zones com Líbia). El llibre “Migrar i resistir” • Clau del llibre: humanitzar i posar noms, vides i somnis allà on només veiem xifres. • Disponibilitat: editorial Descontrol i llibreries cooperatives/independents a Catalunya; versió castellana i traducció a l’anglès pro bono. • Transparència de costos: desglossament del preu final — “> Transparència pura i dura”. Cooperació local i assistència legal • Projecte a Lesbos (grup d’advocats): garantir traducció, informació en deportacions, i suport en sol·licituds d’asil/protecció. • Procés participatiu a Sant Just: 50 persones, 126 vots; bon inici per implicar la ciutadania. Militarització, control i mitjans • Frontex: increment de pressupost, devolucions en calent, i lògica de seguretat per damunt de drets humans. • Ceuta/Melilla: control intens a fotoperiodistes i activistes; persecució i vigilància. • Mitjans generalistes: blanqueig del feixisme i dependència de subvencions; reclam de periodisme valent i alternatiu. Educació i causes estructurals • Tasca pedagògica: xerrades a escoles, biblioteques i centres cívics per explicar el fenomen. • Mirar l’origen: espoli a Àfrica, guerres a Síria, Afganistan, l’Iraq, o la pesca a Senegal afectada per flotes externes. Calais i la mobilitat humana • Calais: desallotjaments cíclics, però la mobilitat continua (Canal de la Mànega). Cal normalitzar la migració i dignificar les vides. Tancament i crida • Vulnerabilitat comuna: el conflicte amb Rússia recorda que qualsevol pot haver de fugir “d’un dia per l’altre”. • Reformes: canviar la Llei d’Estrangeria, evitar persones sense papers ni ajudes. • Impacte del llibre: ajuda l’entorn a entendre el patiment i el pes emocional de qui ho ha viscut de prop.

  • #26 - Entrevistes de La Rambla del 2/2/2022 — Urbanitzacions problemàtiques a Sant Just Desvern - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    26'

    #26 - Entrevistes de La Rambla del 2/2/2022 — Urbanitzacions problemàtiques a Sant Just Desvern

    En aquesta entrevista a l'estudi de ràdio, Lluís Coromina i Jaume Fàbregas, membres de l'associació de veïns La Plana Vell Soleig de Sant Just Desvern, exposen la preocupació sobre les futures urbanitzacions aprovades en aquesta zona. Destaquen problemes d'urbanisme, mobilitat i falta de serveis adequats pel creixement poblacional. Demanen a l'Ajuntament solucions i diàleg per aconseguir un desenvolupament més sostenible per al municipi

  • Entrevistes de la Justa del 2/2/2022 — Moratòria urbanística, 17-A, energia pública i mitjans locals: la CUP analitza el ple de gener a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 2/2/2022 — Moratòria urbanística, 17-A, energia pública i mitjans locals: la CUP analitza el ple de gener a Sant Just

    Context i convidats • Entrevista en directe a Ràdio d’Esvern amb Aleix Abadia (CUP Sant Just) per repassar els punts clau del ple de gener i altres temes d’actualitat municipal. Homenatge a Ricardo Bofill i toponímia • Es comenta la pèrdua de l’arquitecte Ricardo Bofill i la proposta de dedicar-li un espai o carrer a Sant Just. • La CUP s’hi mostra, en principi, favorable, tot i que encara no ho ha debatut en assemblea. • Es posa en valor la trajectòria cívica de Bofill. "Havia participat a l’1 d’octubre i havia defensat les escoles; és d’agrair i de reconèixer." Urbanisme i habitatge: moratòria a la Vall i mobilització veïnal La moratòria i el context • Es debat la moratòria urbanística a uns terrenys de Núñez i Navarro entre Campadrosa, el Camí de Muntanya i la Bonaigua per evitar noves edificacions en una zona sensible. • La CUP vota a favor de “blindar” l’espai, però assenyala el dilema: el que no es construeixi allà, s’haurà de reubicar en un altre punt del municipi. Habitatge i model de ciutat • Es denuncia el risc d’acabar promovent pisos de luxe que no responen a les necessitats reals del poble. • Suport de la CUP a la possible mobilització veïnal a l’entorn de la Bonaigua/Bellsolets. "Hem de reprendre el lema de servem la vall i aturem aquesta estafa immobiliària de l’especulació." 17-A: moció per la veritat i posicionaments • S’aprova una moció (CUP, ERC i regidora no adscrita) per aclarir la veritat sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. • Crítica al vot en contra del PSC i a l’“equidistància” d’altres grups. • Es demana investigació sobre la relació del CNI amb un dels implicats i les declaracions de Villarejo. Educació ambiental a la deixalleria: crítica al greenwashing • Moció per crear una aula d’educació ambiental a la nova deixalleria: la CUP s’absté. • Es denuncia la contradicció d’una aula “verda” en un equipament que, segons la CUP, no integra prou el context climàtic. • S’adverteix contra el greenwashing i de repartir la responsabilitat climàtica igual per a tothom quan no ho és. Energia 100% renovable i municipalitzacions • L’Ajuntament s’adhereix com a soci a Terça (energia pública i 100% renovable) per subministrar equipaments municipals. La CUP hi vota a favor. • Es reivindica la municipalització de serveis com a via de sobirania, estalvi i millores laborals; es demana expandir el model més enllà del consistori. Zona verda d’aparcament al Centre: implementació • Entrada en vigor de la nova zona verda al Barri Centre amb retards per problemes informàtics. • La CUP percep improvisació i demana avaluar l’impacte abans de valorar-ne el balanç final. Comunicació municipal i polèmica del calendari Enviament del calendari i propaganda • Polèmica a xarxes per l’enviament conjunt del calendari de Ràdio d’Esvern i propaganda del PSC. • La CUP demana explicacions; el PSC mostra factures. La CUP insisteix a no barrejar enviaments per evitar confusió. Pluralitat i regulació dels mitjans locals • Segons la CUP, el servei de comunicació del municipi funciona massa com a promoció del govern. • Proposta de crear un òrgan de regulació dels mitjans locals per garantir pluralitat i donar veu a l’oposició i entitats (model tipus Betevé com a referència). Carnestoltes 2022 • Es confirma el retorn de la rua i concurs de disfresses el 26 de febrer al Parc Joan Maragall, si les restriccions ho permeten. • Valoració positiva per la reactivació comunitària després de les limitacions per Covid. Reconfiguracions polítiques: PDeCAT a Centrem • Constitució del grup Partit Demòcrata Endavant Sant Just i pas a la nova marca Centrem. • La CUP ho llegeix com una renúncia a l’independentisme i una aposta per un regionalisme espanyol de caire burgès. Personal municipal: increment salarial • S’aprova per unanimitat l’augment del 2% de les retribucions del personal per al 2022, d’acord amb els PGE. Can Freixes: usos futurs i participació • La CUP demana un procés participatiu real abans de definir usos i rebutja el model d’“hotel d’entitats” per a Can Freixes. • Es dona suport a les propostes populars i a la coordinació amb el teixit associatiu. Multes i dispositius policials: denúncies • La CUP denuncia multes arran del dispositiu policial de les Festes de la Tardor i qualifica l’actuació de repressiva. • Anuncien una campanya col·lectiva de denúncia, posant el focus en el tracte al jovent durant la pandèmia. "Aquell dia, la inseguretat la va posar la policia."

  • La Justa del 2/2/2022 — Sant Just avui: obres al carrer Bonavista, cultura (‘Catalunya, potència logística’ i ‘El Món Propi’) i repàs de portades (Ucraïna, fi de restriccions, reforma laboral i Barça Forensic) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 2/2/2022 — Sant Just avui: obres al carrer Bonavista, cultura (‘Catalunya, potència logística’ i ‘El Món Propi’) i repàs de portades (Ucraïna, fi de restriccions, reforma laboral i Barça Forensic)

    Resum general La Justa (Ràdio d’Esvern) arrenca amb el sumari i entra a notícies locals amb la Lua López. El tema fort és la remodelació del carrer Bonavista (tram Creu–Major): millora de paviment i voreres, nova il·luminació, drenatge i sanejament, soterrament de línies elèctriques/telefonia, i renovació de la xarxa d’aigua i de l’arbrat. L’Ajuntament ha fet una trobada prèvia amb el veïnat per explicar el projecte i recollir propostes. En cultura, es destaca la presentació del llibre de Ramon Tremosa “Catalunya, potència logística natural” a l’Ateneu de Sant Just (19.00 h, Sala del Cinquantenari), amb un diagnòstic de l’economia catalana i una aposta per reforçar la seva potència logística malgrat el dèficit d’inversió pública i marcs laborals/fiscals/energètics adversos. També s’anuncia la inauguració de l’exposició “El Món Propi” (projecte Mons) a l’Espai Mercat (dissabte, 12.00 h), oberta fins al 24 d’abril: 6 artistes, formats i materials diversos, concepte d’àgora i comissariat de Laura Baringo i Quim Déu. Les següents edicions seran “El Món Reflex” i “El Món Utòpic”. A la segona part, es fa un repàs de portades: Diari Ara: Ucraïna (Putin assenyala els EUA), polèmica al Parlament sobre Pau Juvillà, fi de quarantenes escolars, vacuna catalana cap a fase 3, necessitat d’eòlica marina, pèrdua d’un projecte d’hidrogen verd, i Barça Forensic. La Vanguardia: fi de restriccions (exemple Dinamarca), Orbán s’acosta a Putin, aturada parcial del Parlament, majories per a la reforma laboral entorn de Cs, parc marí a la Costa Brava, i habitatge a la Fira. El Periódico: canvi d’avaluació (sense notes trimestrals), Laporta porta a Fiscalia els excessos de Bartomeu, franquícies vs bars tradicionals post-Covid, reforma laboral sense ERC, Borràs i la desobediència, hores extra no pagades (dones +52%), i la UVic demana instruments contra l’assetjament. “Els socis han de saber què ha portat el club a la ruïna.” Es recorda el hashtag #MeteoSantJust i s’anuncia la previsió del temps amb Carles Rius (contingut no transcrit en aquest fragment). Temes principals Urbanisme (Sant Just) • Obres de remodelació al carrer Bonavista (tram Creu–Major) • Millora de paviments i voreres, enllumenat, drenatge, soterrament de línies i xarxa d’aigua/arbres • Participació: trobada informativa amb el veïnat Cultura local • Presentació de “Catalunya, potència logística natural” (Ramon Tremosa) a l’Ateneu de Sant Just • Exposició “El Món Propi” (projecte Mons) a l’Espai Mercat: 6 artistes, format àgora, comissariat de Laura Baringo i Quim Déu Premsa i política • Crisi d’Ucraïna i posicionaments internacionals • Parlament de Catalunya: cas Juvillà i aturades • Reforma laboral, fi de restriccions i agenda energètica (eòlica marina, hidrogen verd) Esports i economia • Barça Forensic: auditories, possibles delictes i trasllat a Fiscalia Educació i societat • Canvis d’avaluació a escoles/ESO (sense notes trimestrals) • Quarantenes escolars eliminades i desigualtats en hores extra no pagades Dades i detalls clau Carrer Bonavista: obres al febrer; tram entre c. Creu i c. Major; actuacions integrals en via pública i serveis. Tremosa a l’Ateneu: dimecres, 19.00 h (Sala del Cinquantenari). Defensa la potència logística basada en el talent i l’esforç. Exposició “El Món Propi”: inauguració dissabte 5 de febrer (12.00 h); oberta fins 24/04; 3 edicions 2022: Món Propi, Món Reflex, Món Utòpic; 6 artistes per mostra; diàleg de disciplines (videoart, pintura, materials com vidre i plàstics). Hashtag: #MeteoSantJust per seguir la meteo local.

  • Just Blues del 1/2/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 1/2/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 1/2/2022 — Dràcula de Coppola, entre el romanticisme i l’ofici del cinema: vestuari, efectes artesanals i referències; memòries d’Esplugues City, TV3 i rodatges catalans - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 1/2/2022 — Dràcula de Coppola, entre el romanticisme i l’ofici del cinema: vestuari, efectes artesanals i referències; memòries d’Esplugues City, TV3 i rodatges catalans

    Tema central: Dràcula de Bram Stoker (1992) de Francis Ford Coppola Per què és un “clàssic modern” • La versió de Coppola s’“infiltra” entre els Dràcules clàssics per la seva força visual i conceptual. • Vestuari d’Eiko Ishioka (Òscar) i disseny com a eix creatiu: per Coppola, el vestuari és fins i tot més important que l’escenografia. • Pel·lícula finisecular: connecta el final del segle XIX (revolució industrial) amb el final del XX (esclat digital), tot tematitzant la transformació. De Stoker a Coppola: el gir romàntic • Coppola manté bastant l’estructura de la novel·la, però transforma el vampir: de monstre implacable (Stoker) a figura romàntica i tràgica. • Origen històric: Vlad Țepeș com a inspiració. • Escena clau inventada: la capella i el suïcidi d’Elisabetta que precipita la condemna al cristianisme. • Frase leitmotiv: "He recorregut oceans de temps per trobar-te." • Autocita emocional: el “crit de dolor” ressona amb El Padrí III. Iconografia, referències i llenguatge visual • Ombres “nosferatianes” i figura polimorfa del vampir (ancià, jove dandi, boira verda, llop, rates, ratpenat). • Influències explicitades: Murnau, Eisenstein (Alexander Nevsky), Kurosawa, Orson Welles (Otelo), Cocteau (La Belle et la Bête). • Referents pictòrics: Fuseli (El malson), Caspar David Friedrich (abadia de Carfax), prerafaelites, Gustave Doré (La dona aranya), Albrecht Dürer (autorretrat). • “Western” final: persecució a cavall contra el sol ponent —l’epopeia com a lluita contra el temps i la natura. Efectes especials i amor pel cinema primitiu • Coppola renuncia al digital emergent i opta per efectes artesanals (trucatges òptics, iris, superposicions) amb el seu fill Roman: un homenatge al cinema mut i a la “mentida” bella del cinema. • Metacine: fira de cinema, fonògraf, tren de vapor, màquina d’escriure —la tecnologia com a signe de canvi d’època. Recepció, fotografia i música • Lectura dels participants: més romàntica que terrorífica; fascina més que fa por. • Fotografia de Michael Ballhaus (amb el seu fill Florian a l’equip): llum i composició d’alt nivell. • Banda sonora de Wojciech Kilar: gravetat coral i to centre-europeu que “sent” el mite dels Carpats. Context 90’s i subtext • Eco del temps: SIDA (infecció, transfusions) com a imaginari col·lectiu que travessa el film. • Ajustos de to: més sexe (retallat per distribució) i afegitó de gore. • Repartiment i personatges: Gary Oldman (Dràcula), Winona Ryder (Mina), Sadie Frost (Lucy), Keanu Reeves (Harker), Tom Waits (Renfield), Anthony Hopkins (Van Helsing) —aquí amb un punt pervers i una improvisació famosa (petó a Mina). • Lectura contemporània: la idea de contaminació/contagi i la por difusa com a metàfora. Segona part: memòries professionals i indústria catalana Rodatges i muntatge • Bigas Luna: Caniche i Bilbao. • José A. Salgot: Mater amatísima —rodar amb el nen Julito (autista), direcció compartida de facto al set, però amb un muntatge molt “pensat”. • Documentals musicals: Canet Rock i La Nova Cançó (records de muntatge i aprenentatges intensos). Televisió: rols i limitacions • Trajectòria a TV3 (Poble Nou, La Riera, El cor de la ciutat...). • Diferència clau: a tele, el “director de fotografia” sovint és sobretot il·luminador; molt control recau a la sala de control i a l’edició; ritme industrial, poc marge per a l’atalonatge creatiu. Esplugues City i Estudis Balcázar • El “Hollywood del Baix Llobregat”: platós, magatzems, muntatge, so i bar —ecos d’un estudi integral. • El poblat western: d’un carrer a tres (principal, mexicà i colonial), rodatges d’espagueti western amb repetició de decorats i canvis exprés. • Rodatges multilingües amb so de referència i doblatge posterior. • Declivi i trasllat de pes a Madrid (postguerra, Samuel Bronston, incentius i mà d’obra barata), mentre Barcelona es reorienta cap a la publicitat. Idees clau • Vestir el mite: el vestuari i el disseny articulen el relat i el converteixen en opera visual. • Ofici i memòria: del trucatge antic al set televisiu, la conversa radiografia 70 anys de praxis audiovisual catalana. • Dràcula avui: una faula de contagi, desig i canvi que encara parla al present.

  • #25 - Entrevistes de La Rambla del 1/2/2022 — El Club de Bàsquet de Sant Just amb il·lusió de pujar de categoria - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    15'

    #25 - Entrevistes de La Rambla del 1/2/2022 — El Club de Bàsquet de Sant Just amb il·lusió de pujar de categoria

    En aquesta entrevista, el president del Club de Bàsquet de Sant Just parla sobre la situació actual del club i dels objectius que s'han marcat per aquesta temporada. Destaca els bons resultats dels equips sèniors masculí i femení i l'esperança de poder pujar de lliga en els propers anys. També es parla sobre l'organització del club, l'afició i l'adaptació als canvis provocats per la pandèmia de la COVID-19