Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9025-9048 de 30511
  • #21 - Entrevistes de La Rambla del 27/1/2022 — Taller de Cuina Italiana al Centre Cívic Joan Maragall - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    18'

    #21 - Entrevistes de La Rambla del 27/1/2022 — Taller de Cuina Italiana al Centre Cívic Joan Maragall

    En aquesta entrevista, l'Anna Bosano, biòloga marina i experta en cuina de peix, parla sobre el taller de cuina italiana que es durà a terme al Centre Cívic Joan Maragall. Explica que hi haurà diverses receptes, com ara pasta amb peix i risotto, i com cada plat es pot adaptar a diferents estacions de l'any. També comenta altres accions que realitza per promoure el consum responsable de peix

  • Entrevistes de la Justa del 27/1/2022 — Canvis a l’EP1/EP2 a Esplugues: impacte a Finestrelles, escoles i gent gran, i resposta veïnal de Cal Suís - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 27/1/2022 — Canvis a l’EP1/EP2 a Esplugues: impacte a Finestrelles, escoles i gent gran, i resposta veïnal de Cal Suís

    Context i tema del dia Entrevista centrada en els canvis recents de les línies de bus de barri (EP1/EP2/EP3) a Esplugues, especialment a Finestrelles, i el seu impacte en famílies, escoles i gent gran. Es destaca la manca de consulta prèvia i la mobilització veïnal (Cal Suís, associacions, escoles) per revertir-los. "Ens ha desmuntat la vida al barri" Principals canvis i afectacions Substitució/alteració de recorreguts: l’antiga connexió directa de EP2 pel centre i cap a escoles com Isabel de Villena desapareix o s’allarga; es proposa usar el 68 (TMB) amb horaris i recorreguts menys útils. Connexió amb metro: abans EP1/EP3 permetien enllaçar ràpid amb Zona Universitària/Diagonal; ara aquesta connexió pràctica s’ha perdut. Freqüència vs temps total: tot i que s’anuncia més freqüència (cada 15’ en lloc de 30’), el recorregut és més llarg i el temps total empitjora. "Si un trajecte que feies amb un quart d’hora ara tardes 40 minuts… la millora no ho és" Impacte per col·lectius Famílies i escoles Isabel de Villena, Garbí, Joan Martorell: pèrdua de la porta a porta i del teixit social (pares/avis coincidint al bus). Logística escolar: més retards en hores punta per col·lapse d’accessos; alumnes que ja no poden anar a dinar a casa i han de quedar-se al menjador (impacte en costs familiars). Gent gran i mobilitat quotidiana Casos concrets: veïna de 100 anys que ja no pot baixar còmodament al pont d’Esplugues per fer encàrrecs; persones amb mobilitat reduïda que han de caminar molt o usar cadira de rodes per trams abans coberts pel bus. Entitats i serveis Cal Suís (espai autogestionat): més difícil l’accés sense bus útil; aparcament escàs al barri i al centre. Hospital Sant Joan de Déu: el 68 hi és a peu pla, però no substitueix el servei de proximitat que feia el bus de barri per a Finestrelles. Procés i governança Manca de consulta: el veïnat denuncia que no se’ls va informar ni consultar prèviament; comunicats municipals van sortir a finals de desembre (posada en marxa: 18/12). Actors implicats: AMB/TMB i Ajuntament; es percep una decisió unilateral i imposada. "No acceptem cap decisió sense consultar les veïnes i els veïns" Mobilització i propostes Recollida de signatures: impulsada per Associació de Veïns, Cal Suís i Isabel de Villena; es presentarà a Ajuntament i ens gestor (AMB/TMB). Precedent (fa 11 anys): la pressió veïnal va aconseguir implantar l’EP2 amb recorregut útil pel centre. Ara senten que han tornat 11 anys enrere. Consulta veïnal: es demana una consulta amb totes les parts per co-dissenyar el servei. Paradoxa central Es promou l’ús del transport públic, però els barris de muntanya (com Finestrelles) se senten oblidats i amb pitjor servei pràctic. "És una paradoxa: s’anima a usar el transport públic però ens deixen sense servei pràctic" Cronologia clau 18 de desembre: entrada en vigor dels nous recorreguts/freqüències. Desembre–gener: informació institucional i arrencada de signatures (associacions i escoles). Conclusió El canvi ha comportat temps de viatge més llargs, pèrdua d’enllaços clau (metro) i trencament de dinàmiques socials del barri. El veïnat reclama recuperar un EP2 útil, escolta activa i solucions adaptades a escoles i gent gran.

  • La Justa del 27/1/2022 — La Fàbrica de Ricardo Bofill oberta al públic, “Mirades” de Carme Navarra i ple municipal cap a Barcelona Energia - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 27/1/2022 — La Fàbrica de Ricardo Bofill oberta al públic, “Mirades” de Carme Navarra i ple municipal cap a Barcelona Energia

    Introducció del programa • Obertura musical amb “Hypnotized” de Purple Disco Machine & Sophie and the Giants i presentació des de Ràdio Desvern. • Avanç de continguts del dia: notícies locals, previsió del temps amb Carles Rius, entrevista sobre els canvis dels Esplubús 1 i 2 (impacte a Finestrelles i a l’escola Isabel de Villena) i secció de xarxes centrada en les xifres d’Instagram amb Vanessa Montserrat. Agenda cultural i música (recordatoris inicials) • Tema musical: “I Will Be Loving You” de Crack & Smack amb Ivar. • Exposició “Mirades”, de Carme Navarra Pruna, al Celler de Can Ginestar (fins al 25 de febrer). Recomanació destacada per veure “la vida a través dels seus quadres”. • Homenatge a Ricardo Bofill a La Fàbrica (Taller d’Arquitectura): portes obertes fins avui a les 18:00; entrades gratuïtes via Eventbrite. Notícies locals Obertura extraordinària de La Fàbrica de Ricardo Bofill • Gran afluència de públic: cues fins a la plaça del Walden i més de 10.000 visites reservades entre ahir i avui. • Accés amb reserva via Eventbrite i presentació del passaport Covid. • Contingut de la visita: recull d’entrevistes i reportatges, flors i fotografies, maquetes emblemàtiques (inclòs el Walden) i imatges de Bofill i el seu entorn. • Connexió sahariana: fotografies al Sàhara i música tuareg a la sala d’actes durant la tarda, com a homenatge al vincle inspirador de l’arquitecte. • Consell d’afluència: franges nocturnes menys congestionades; avui darrera oportunitat fins a les 18:00. "Era com entrar dins d’una piràmide a retre homenatge a un faraó." Exposició “Mirades” de Carme Navarra (Can Ginestar) • Inauguració amb presència de l’artista (malgrat problemes de salut) i acompanyament de Marta Balada i Maria del Mar Bonet. • Perfil de l’artista: autodidacta, inici precoç i evolució continuada; reconeguda com a excel·lent dibuixant que “menysprea la facilitat” i busca el gaudi i el dolor creatiu dels grans mestres. • Visitable fins al 25 de febrer; recomanació explícita de visita. Política local Ple municipal: incorporació a Barcelona Energia • Avui a les 19:00 (format telemàtic): votació de l’aprovació inicial per incorporar l’Ajuntament (com a soci de TERSA) i formar part de la comercialitzadora pública Barcelona Energia. • Si s’aprova: informació pública 30 dies hàbils abans de l’aprovació definitiva. • Objectius: model energètic més sostenible, impuls de renovables, eficiència i participació ciutadana; avançar cap a la sobirania energètica i la gestió com a servei públic. • El ple es pot seguir en línia; dilluns vinent, valoració de post-ple amb Aia Flutats. Properament al programa (avanç) • Entrevista amb Eulàlia (Assemblea de Veïns i Veïnes de Finestrelles) sobre els canvis dels Esplubús 1 i 2 i les afectacions al barri i a l’escola Isabel de Villena. • Secció de xarxes: Instagram vist des de les seves xifres i mètriques, amb Vanessa Montserrat. • Meteo Sant Just amb Carles Rius (tendència estable, pocs canvis).

  • Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just

    Visió general Conversa entre Núria i Dolors Cardona (Grup Justícia i Pau de Sant Just) al voltant de l’aigua dolça com a dret comú, els reptes de la contaminació i les preses, les arrels espirituals del respecte a la creació i la rica cultura de l’aigua a Sant Just Desvern. "Més de mil milions de persones al món no tenen garantit el dret de l’aigua; 20.000 persones moren diàriament, majoritàriament infants" (segons Nacions Unides) Aigua dolça vs. aigua potable Idees clau • Només el 3% de l’aigua del planeta és dolça (el 97% és salada); el cos humà és aproximadament 75% aigua. • L’aigua dolça prové de rius, llacs, aigües subterrànies, gel i del cicle de l’aigua (evaporació–pluja–infiltració). • El pas a aigua potable es fa necessari quan l’aigua dolça es contamina (domèstica, agrícola, industrial o natural) i cal tractar-la per a ús humà. Usos i salut • Beure, higiene, alimentació i agricultura depenen d’aigua dolça segura. • La manca d’aigua segura comporta malalties, avortaments i malformacions en zones afectades (exemples esmentats: rius contaminats a l’Índia). Preses i grans infraestructures: beneficis i danys Impactes ambientals i socials • Les preses poden ajudar a regular i emmagatzemar aigua, però els megaprojectes comporten desplaçaments forçosos, alteració de cabals, biodiversitat i economies locals. • Cas destacat: Presa de les Tres Gorges (Xina), emmarcada en una estratègia per triplicar potència hidroelèctrica, amb reubicació de poblacions i pèrdua d’història i arrelament. • Analogies amb la concentració de mercat: risc de poder i dependència quan desapareixen els petits productors. "Les preses s’han de fer en mesura, sense castigar la terra ni els rius" Causes de contaminació de l’aigua Factors principals • Urbanístics i d’infraestructura: aparcaments subterranis i excavacions que trenquen vetes d’aigua i les contaminen. • Canvi climàtic: augment de temperatura, desgel, sequeres endèmiques (ex. zones d’Àfrica) i migracions climàtiques. • Domèstic i agrícola: detergents, pesticides, adobs i purins → necessitat de depuració. • Industrial: abocaments il·legals → mort de fauna i flora; malgrat controls i multes, el risc persisteix. • Naturals: activitat volcànica (ex. La Palma) amb cendres i gasos que contaminen pous i cursos d’aigua. Conseqüències i denúncies • Canvi dels cabals i rius quasi secs per menors pluges i preses. • Dessecació d’aiguamolls i trencament de corredors d’aus migratòries. • Sobreexplotació d’aqüífers i 50.000 grans preses construïdes al segle XX (dades de la Comissió Mundial de Preses). • Privatització de l’aigua: del bé comú al negoci, en part per la necessitat de tractaments. Iniciatives i esperança Recuperacions i lluites • Riu Besòs: sensibilització ciutadana i gestió que permeten recuperar aigües subterrànies (ex. Santa Coloma). • No trasvasament de l’Ebre: mobilització sostinguda per preservar el Delta i la seva biodiversitat. • Salinització del Llobregat: impacte de les mines de potassa del Bages; conscienciació i passos positius en marxa. • Moviment veïnal a l’Àrea Metropolitana de BCN: protesta contra increments abusius del rebut de l’aigua. Cultura de l’estalvi • Mesures domèstiques d’estalvi d’aigua: airejadors, reutilització d’aigua freda de la dutxa per al vàter, educació cívica en episodis de sequera. Mirada espiritual: Laudato si i ecoparròquies • Des de Justícia i Pau i a la llum de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, l’aigua és do i bé comú que demana respecte, cura i compromís. • Impuls de ecoparròquies: aplicar principis d’ecologia integral a la vida comunitària i quotidiana. "L’aigua és un do, un bé comú per a tothom; tothom hi té dret" Cultura de l’aigua a Sant Just Desvern Patrimoni i geografia • Entorn de Collserola (Micorella) amb fonts a la part alta (Font del Ferro, del Rector, de la Beca) i abundància històrica d’aigües subterrànies. • Des de l’edat mitjana i especialment als segles XVII–XVIII, masies amb mines i pous d’aigua: base per a l’horta i l’autosuficiència. Oficis i gestió • L’ofici de minaire (finals XIX–inici XX): manteniment i qualitat de les mines d’aigua. • Conduccions històriques menors cap a Esplugues; paper d’exploradors locals (ex. grup dels "Rats Penats") i tècnics municipals en el coneixement de les mines. Risc de conflictes i cloenda • L’aigua pot esdevenir focus de conflictes i guerres si escasseja o es gestiona injustament (esment: Israel–Palestina). • Crida a una gestió en mesura, al respecte del bé comú i a la corresponsabilitat ciutadana.

  • Entrevistes de la Justa del 26/1/2022 — Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix (27–31 gen + 4–7 feb): estrenes, retrospectives, xerrades (Afganistan, Iran, Birmània) i aposta pel català - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 26/1/2022 — Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix (27–31 gen + 4–7 feb): estrenes, retrospectives, xerrades (Afganistan, Iran, Birmània) i aposta pel català

    Context i dates • La Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix arrenca el 27 de gener i s’allarga fins al 31 de gener, amb una extensió “Més Mostra” del 4 al 7 de febrer. • Forma part d’un projecte anual més ampli: Mediterrani (16 anys), i des de fa 5 anys també Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. "Ja són 16 anys amb el projecte del Mediterrani; fa 5 anys que hi incorporem Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica." Programació i pel·lícules destacades Secció principal (27–31 de gener) • 12 pel·lícules, amb 4 estrenes a Catalunya. • Destaquen dues obres nominades als premis internacionals: Un héroe (Asghar Farhadi) i Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi). “Més Mostra” (4–7 de febrer) • Homenatges a clàssics (Japó/URSS) i Índia. • Focus d’actualitat sobre Birmània (Myanmar) amb una pel·lícula sobre la trajectòria d’una figura premi Nobel i el seu posterior derrocament. Sala 7 (virtual) i retrospectives • 8 pel·lícules addicionals en línia (no solapades amb les presencials) a partir de l’1 de febrer. • Retrospectives de tres directors vinculats a la programació: Asghar Farhadi, Ryusuke Hamaguchi i Pan Nalin (director de l’obertura). • Objectiu: evidenciar filmografies potents dels autors programats. Eixos temàtics i fils conductors Homenatge al cinema analògic • Inauguració amb Last Film Show (Índia), un homenatge al cinema analògic i a la màgia del cel·luloide, amb ressonàncies de “Cinema Paradiso”. • Diàleg amb la xinesa Un Segundo, també sobre la importància del cinema predigital. Països i regions representats • Predomini d’Iran i Japó (amb 3 títols), i presència de Corea del Sud, Índia, Xina i una “excentricitat” celebrada: Kirguizstan. • També hi ha produccions europees sobre temàtiques asiàtiques: una del Regne Unit (Afganistan, 20 anys de recorregut vital) i una de Dinamarca (Myanmar, context recent). Xerrades i debats • Tres xerrades temàtiques per aterrar l’actualitat dels països: - Afganistan: a propòsit del documental britànic sobre 20 anys, amb una veu experta que ha cobert la tornada dels talibans. - Iran: actualitat explicada per un corresponsal de la SER a Istanbul, amb el fons de tres pel·lícules iranianes. - Myanmar (Birmània): context sobre revoltes, minories perseguides i la figura premi Nobel. "La pel·lícula explica 20 anys d’història; la convidada/els convidats ens explicaran l’actualitat." Formats d’exhibició i calendari • Presencial: projeccions al cinema (algunes estrenes amb restriccions d’exhibició en línia). • Virtual (Sala 7): a partir de l’1 de febrer, reposicions i retrospectives per descobrir trajectòries d’autors programats. • Model híbrid sense solapament entre presencial i virtual, per respectar permisos i finestres d’exhibició. Estat del cinema i relació amb distribuïdores • Assistència irregular per l’efecte pandèmic i el degoteig d’estrenes. • Algunes distribuïdores retarden llançaments; això dificulta tracció de públic. • La Sala 7 és una aposta de llarg recorregut per oferir servei complementari i vincular-lo a les sales, malgrat la tensió històrica amb plataformes i finestres d’exhibició. Compromís amb el català • A la Mostra, 5 pel·lícules subtitulades al català (algunes en col·laboració amb l’Asian Film Festival; d’altres subtitulades directament per CineBaix). • Exemple: Drive My Car – acord amb la distribuïdora per fer-ne els subtítols en català i oferir-los perquè s’incorporin al DCP comercial. • Crida a les distribuïdores i a la Direcció General de Política Lingüística: incorporar el català a l’inici del cicle de vida d’un film (no només al DVD), per facilitar l’exhibició en VOSE català. • També oferta infantil i comercial en català (ex.: animació i títols comercials doblats/subtitulats) tot creant sinergies amb altres cinemes per sumar demandes. Objectius d’assistència • Meta: arribar o superar les 1.000 persones (4 dígits), assolida en altres edicions (Mediterrani), amb esperança de consolidar-se a mesura que millori el context sanitari. "Mantenim una afluència suficient per ser esperançadors; el nostre públic és molt agraït."

  • La Justa del 26/1/2022 — La Justa (26/01): Homenatge a Ricardo Bofill a La Fàbrica, nova zona verda al Centre, Any Viladot, portades del dia i una meteo d’anticicló - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 26/1/2022 — La Justa (26/01): Homenatge a Ricardo Bofill a La Fàbrica, nova zona verda al Centre, Any Viladot, portades del dia i una meteo d’anticicló

    Resum general del programa Programa magazine de matí des de la "Ràdio de Sant Just" amb obertura musical i sumari, seguit de: notícies locals (entrades exhaurides per visitar el taller de Ricardo Bofill –La Fàbrica–, desplegament de la zona verda al Barri Centre, i adhesió a l’Any Viladot), portades dels diaris (crisi de transparència al Parlament, mobilització d’infermeres, crisi d’Ucraïna, final de restriccions amb excepcions), i el temps amb un panorama plenament anticiclònic i estable. "Realment és una situació molt, molt, però molt avorrida" (sobre la previsió meteorològica) Introducció i sumari Obertura amb tema italià i benvinguda a una jornada gèlida, tot i que no extrema. Sumari del dia: • Notícies locals amb la Lua López i repàs de portades de l’Ara, La Vanguardia i El Periódico. • El temps amb Carles Rius i l’etiqueta #MeteoSantJust. • A la segona hora (previst): entrevista a Xavier Bax (CineBaix) i la Mostra de Cinema Asiàtic (27–31 de gener, 14a edició) dins el format de quatre cicles anuals. • A l’última hora (previst): secció de llengua amb l’Oriol Lluc sobre frases fetes dels dies de la setmana i supersticions (p. ex. "dimarts, ni embarcats ni casats", "dominguero"). Notícies locals (Lua López) 1) Homenatge a Ricardo Bofill i visites a La Fàbrica • Entrades exhaurides per accedir al taller d’arquitectura de Ricardo Bofill, obert de forma continuada fins al 27 de gener a les 18 h. • Ubicació: Avinguda Indústria, 14 (La Fàbrica). • Recordatori del llegat: Walden 7 (icona de Sant Just), T1 Aeroport BCN, TNC, Hotel Vela, La Muralla Roja (Calp), prolongació de la Castellana (Madrid), 77 West Wacker (Chicago), edifici Shiseido (Tòquio). • Consell pràctic: provar d’acostar-se en franges menys concorregudes si algú es queda sense entrada. 2) Zona verda al Barri Centre (des de l’1 de febrer) • Tarifa bonificada per a residents (empadronats a la zona) amb pagament als parquímetres per fraccions: es manté el cost anual efectiu de 18 € via pagaments trimestrals de 4,50 € (agost gratuït). • No residents: estacionament tipus zona blava per minuts (referència: 0,50 € cada 20 min; 2,15 €/h) pagant a parquímetres o amb l’app AMB Aparcament Metropolità. • Informació i comprovacions a la web de Promunsa. 3) Cultura: adhesió a l’Any Viladot • L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret s’adhereix al manifest "Sóc un poeta oponent" de la Fundació Guillem Viladot per al centenari de l’autor. • Inici d’un any d’activitats el 29 de gener i participació de l’espai en la programació. • Anunci: l’exposició «Els llibres de Lo Pardal» arribarà el 15 de setembre a l’Espai Malaret. Portades del dia Diari Ara • Crisi al Parlament per les traves a la transparència: l’exlletrat major Bayona acusa la Secretaria General de frenar la investigació periodística; Borràs accelera la reforma i suprimeix les llicències per edat. • Infermeres al límit: protesta per precarietat, manca de mans i sous baixos (públic i concertat). • Eix francoalemany: Scholz i Macron davant la tensió amb Rússia. • Pedrolo inèdit: es recupera "Visita a la senyora Soler" (defensa de la llibertat sexual femenina), edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga (24 de febrer, Editorial Fonoll). • Esports: patrocini del Barça (debats sobre opcions com Spotify/Vegan Nation, en clau de rumorologia del moment). La Vanguardia • Crisi d’Ucraïna: França i Alemanya busquen la desescalada; avís a Moscou de conseqüències elevades en cas d’atac; imatge de civils ucraïnesos rebent instrucció. • Catalunya: final de restriccions excepte passaport Covid i oci nocturn. • Barcelona: Colau rebutja un plebiscit electoral sobre ella el 2023. • Societat/Cultura: assenyalament a l’alcalde de Mollet per una mesquita; el Liceu obre l’any operístic amb "La dama de piques". El Periódico • Final de restriccions: l’oci nocturn queda fora de la reobertura; el passaport Covid es manté; tercera dosi als cinc mesos per a qui hagi passat el virus. • Infermeres: protesta contra la precarietat davant Salut. • Ucraïna: Espanya actuarà amb fermesa, segons el Govern. • Justícia (Pilar Llop): "Els indults han tingut un efecte positiu en la convivència a Catalunya". • Economia: l’FMI rebaixa el creixement però Espanya seguirà al capdavant. • Salut: síndrome KBG, malaltia rara amb uns 100 diagnosticats a Espanya. • Esport/Societat: documental sobre la lluita d’un exjugador contra l’ELA. El temps (Carles Rius) • Escenari d’anticicló persistent: dies assolellats, pràcticament sense núvols, i estabilitat fins com a mínim al 4 de febrer. • Fred de ple hivern, amb possible sensació més baixa el cap de setmana, però sense canvis destacables. • A molt llarg termini (8–9 de febrer): possible augment de nuvolositat i algun episodi de pluja, encara molt incert. • Recomanació: gaudir d’esdeveniments locals com la Festa de les Roses al Parc de Torreblanca i el mercat al carrer; abrigar-se i aprofitar el sol. Música del programa Obertura: tema italià "Mesombriacato" (artista citat com "Mariano"). Descans musical i falques: peces variades i recordatoris de salut pública. Novetats locals: Doc Cat – EP "Naked Black Holes"; s’escolta la pista "Naked". Tancament de la meteo: Jacques Saboret – "Sacred Life" (àlbum "Europeana"). Conceptes clau Zona verda, parquímetre, hashtag #MeteoSantJust, llicències per edat, anticicló, passaport Covid.

  • Just Blues del 25/1/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 25/1/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 25/1/2022 — Roma de Fellini: memòria, set pieces i sàtira; estrenes Nightmare Alley, Belfast i Delicieux; i memòries de TVE - episode art
    Cinema sense condicions
    58'

    Cinema sense condicions del 25/1/2022 — Roma de Fellini: memòria, set pieces i sàtira; estrenes Nightmare Alley, Belfast i Delicieux; i memòries de TVE

    Tema central: "Roma" (1972) de Federico Fellini Naturalesa i gènere • Pel·lícula lliure i inclassificable: barreja d’assaig vital, memòries i sàtira; no s’ajusta a un gènere convencional. • Estructurada per set pieces (seqüències autònomes amb valor propi), amb Roma i el mateix Fellini com a fil conductor subtil. • Visió profundament subjectiva: Fellini parla de Roma, però en realitat parla de si mateix. Estructura temporal i crítica • Dues èpoques en paral·lel: - Anys 30 (Mussolini): mirada irònica i caustica al feixisme i als costums. - 1972: crítica a la modernitat consumista, els cotxes als extraradis i, alhora, simpatia per la contracultura hippie. • Crítica social explícita en moments clau (festes populars, repressió policial, masclisme i incivisme en espectacles de varietés). Seqüències clau • Autopista (1972): barroquisme visual magistral; rodada a Cinecittà amb una infraestructura gegantina. Exemple paradigmàtic d’artifici controlat. • Metro: "càpsula del temps" romana descoberta i destruïda per l’aire modern. Potent metàfora del temps, la memòria i l’oblit. • Prostíbul: traveling sinuós pel corredor brut que retarda la informació i carrega l’escena de misteri i tensió. • Desfilada de moda eclesiàstica: sàtira exuberant de l’Església i de la pompa romana; ecos estètics que anticipen imatges del "Dràcula" de Coppola. Estil i posada en escena • Artifici voluntari: decorats evidents, doblatge integral, control absolut del so i la imatge. Cinecittà com a univers total. • Travelings lents (endavant/enrere) per dosificar el descobriment i intensificar el misteri; elegància visual combinada amb cruesa i sordidesa quan cal. Memòria, somni i temps • De les arrels neorealistes al regne de la memòria i el somni: Fellini prioritza el món interior (angoixa davant la mort i el tempus fugit) per sobre del realisme visual. • En el més íntim i personal, Fellini troba l’universal: records d’infantesa, somnis i evocacions que connecten amb qualsevol espectador. Retrat social de Roma • Amor-odi: fascinació per les places, trattories i la convivència; sàtira dels tics romans (masclisme, irreverència, esperit crític que esdevé demolidor). • Mirada comprensiva cap als joves i la contracultura, i denúncia de la repressió policial. Influències i llegat • L’artifici i la plàstica de "Roma" s’emmirallen i s’expandeixen a títols com Casanova i, sobretot, "Amarcord" (filla directa de Roma); alhora, hi ha una filia clara amb "Satyricon". Cites i idees destacades "Roma és el lloc ideal per esperar la fi del món" —Gore Vidal "Roma és la ciutat de les il·lusions: no per casualitat aquí hi ha el govern, l’església i el cinema" —Gore Vidal • Idees-força: destrucció/reconstrucció contínua de Roma; la imatge com a artifici veritable; tot és memòria i, per tant, oblit. Valoració • Gran pel·lícula i peça clau del període de llibertat formal de Fellini: difícil d’encaixar en lectures convencionals, però fascinant per densitat visual, idees i audàcia. Estrenes destacades Delicieux (França) • Drama de cuina als prolegòmens de la Revolució Francesa: el naixement del primer restaurant. • Va de menys a més: primera hora correcta; segona hora més potent fins a un final gairebé "revolucionari". Nightmare Alley (El callejón de las almas perdidas) — Guillermo del Toro • Adaptació de la novel·la de 1946. Sense elements sobrenaturals, però amb ambient de fira, trucatges i il·lusió com a tema central. • Recorregut d’un ambiciós showman (Bradley Cooper) entre esperpent i noir tardà; femme fatale (Cate Blanchett), moralitat circular i caiguda del protagonista. • Posada en escena excelsa: fotografia, direcció d’art i repartiment de primer nivell; versió alternativa en blanc i negre als EUA. Belfast — Kenneth Branagh • Records d’infantesa a Belfast 1969: convivència trencada entre protestants i catòlics vista des dels ulls d’un nen (Jude Hill). • Emoció i humanisme per sobre de la tesi política; context dels Troubles com a teló de fons; reflex sobre identitat, exili i estigma de l’accent. Conversa final: televisió i ofici "Quién sabe dónde" (TVE) i aprenentatges • Etapa televisiva (mitjans 90): rodar ràpid, decidir amb criteri i desmitificar la necessitat de temps infinit. • Ofici i mètode aplicats en condicions de pressa: el directe com a escola d’eficàcia, rigor i capacitat d’adaptació.