
Next, amb Yermi De Jesus del 25/1/2022
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
30511 episodis disponibles

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta entrevista, Pau Fuster, músic i regidor d'òpera, parla sobre el cicle de jazz que imparteix a Can Gynastà. Explica com dissenya els continguts de les clases i com les desenvolupa, així com els diferents estils de jazz que tracta i els referents importants d'aquest gènere musical. També parla de l'escassa presència de dones dins del món del jazz i com aquesta situació està canviant


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general del programa Programa especial d’1 hora amb canvis per manteniment elèctric, repàs de notícies locals (homenatge a Ricardo Bofill, exposició “Mirades” i modificació urbanística a Finestrelles), portades de la premsa (Ucraïna, Covid, Església i béns immatriculats, mercats, cultura) i previsió del temps marcada per l’anticicló persistent. Hi ha diverses pauses musicals i falques institucionals. "A partir de les 11 del matí no es podrà escoltar a Ràdio d’Esvern..." (avís de tall d’emissió per obres) Canvis de programació i avís tècnic Motiu del format reduït (10:00–11:00): treballs de millora de la instal·lació elèctrica i protecció d’equips digitals sensibles a pujades/baixades de tensió. Tall d’emissió previst: aproximadament de 11:00 a 13:00. Seguiment: actualitzacions via xarxes de Ràdio d’Esvern. Detall tècnic (explicat pel meteoròleg) S’instal·la un sistema que estalvís les fluctuacions de tensió i permeti aturar correctament els equips en cas de tall de llum. Objectiu: protegir el material i millorar la fiabilitat de l’emissió. Notícies locals Homenatge a Ricardo Bofill (La Fàbrica, Sant Just Desvern) Dates: del 26/01 (9:00) al 27/01 (18:00), obert a amics i admiradors. Accés: cal reserva a Eventbrite i Certificat Covid. Context: Bofill (82) fou autor de grans obres com el TNC, Hotel Vela o la T1 del Prat; el seu estudi-residència “La Fàbrica” ha estat epicentre d’un miler de projectes en més de 40 països. Exposició “Mirades” de Carme Navarra Pruna Inauguració: 26/01 a 19:30, amb presència de l’artista (si la salut ho permet) i de Marta Balada i Maria del Mar Bonet. Fins: 25/02. Contingut: recorregut per una trajectòria amb forta expressivitat; des del dibuix infantil i olis fins a l’ús d’eines informàtiques (art sense fronteres). Modificació urbanística a Finestrelles (Esplugues) Objectius clau: Increment de zones verdes i creació d’un corredor entre el carril bici de l’Av. Diagonal i Collserola. Agrupar parcel·les municipals per facilitar el desenvolupament. Reintroducció de l’ús hoteler i permissivitat d’usos d’equipaments. Connexió de dues peces de sòl amb una gran plaça cívica. Repassada de portades Diari Ara Ucraïna – OTAN: reforç a l’est d’Europa; Moscou manté pressió a la frontera; UE amb sancions preparades. Covid a escoles: moltes aules confinades i substitucions en marxa. Església: admet apropiació d’uns 1.000 béns immobles; compromís de retorn. Cultura: Judith Butler, Premi Internacional Catalunya. La Vanguardia Església i béns immatriculats: regularització via FEMP. Crisi Ucraïna: moviments de tropes a OTAN i Rússia; maniobres a Bielorússia i Bàltic; UE prepara sancions. Economia: incertesa als mercats per retirada d’estímuls, crisi russa i Omicron. Societat: Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin anuncien separació. El Periódico Pandèmia: Catalunya albiraria relaxació de restriccions; possible endèmia a la primavera. Viatges UE: antígens, validesa 24 h. Ucraïna: Sánchez requeriria permís del Congrés per intervenir. Esports: Vuelta 2023 sortirà de Barcelona. Previsió del temps (Sant Just i entorn) Situació: domini d’un anticicló molt persistent; temps estable i sec. Temperatures: Mínimes fredes (al voltant de 2°C); màximes 13°C avui i propers dies. Cap de setmana: entrada de vent del nord, una mica més de sensació de fred però amb sol. Setmana vinent (inici febrer): pujada clara: 16–17°C de màxima, mínimes 8–10°C. Conseqüències: Possibles episodis de contaminació a àrees urbanes (manca de ventilació). Sense precipitacions ni canvis a la vista fins, com a mínim, a 8 de febrer. La neu al Pirineu podria retrocedir fora de cotes altes. "Mapes a 300 hores vista… no es veu absolutament cap canvi" (Carles Reus) Música i falques Obertura i fragments: Rosalía & The Weeknd – “La Fama”. Pausa musical 1: Lianne La Havas – “Can’t Fight”. Pausa musical 2: Andreya Triana – “A Woman”. Tancament musical: Paul Young – “Love Is in the Air”. Falques institucionals: Voluntariat per la Llengua (vxl.cat) – la màgia de parlar i compartir. Recordatoris finals Horari excepcional d’avui: emissió només de 10:00 a 11:00; tall tècnic aproximat 11:00–13:00. Demà: tornada a l’horari habitual (10:00–13:00). Canals d’actualització: Twitter, Facebook i Instagram de Ràdio d’Esvern.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Entrevista amb Miquel Rabarté, responsable del Centre d'Equitació Pony Club Catalunya, on parlem sobre l'augment de l'interès per l'equitació després de la pandèmia, les activitats i serveis que ofereixen i la seva participació en competicions locals


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Temes principals • Naixement i concepte del projecte “Mons 2022”: tres exposicions al llarg de l’any sota el paraigua del concepte “mons”. • Aposta curatorial: exposicions col·lectives, paritat de gènere, diversitat generacional i tècnica (escultura, fotografia, videoart, performance). • Territorialitat i ambició: posicionar Sant Just i l’Espai Mercat dins el circuit d’art contemporani. • Comunitat i educació: activitats literàries i pedagògiques amb escoles, FP i xarxa local per trencar el tabú elitista. • Primera mostra (febrer–abril): sis artistes destacats i una peça misteriosa amb rerefons quasi policíac. • Espai i museografia: millores a la sala, contrastos entre llenguatges i textos de suport (filosofia i sociologia) per cosir narratives. • Comunicació i inauguració: identitat visual en rosa i rapsoda itinerant per convocar la ciutadania. • Èxit esperat: ampliar públic més enllà del teixit local i obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. Resum de l’episodi Origen i marc del projecte L’Ajuntament proposa a Laura Baringó i Quim Déu dirigir l’Espai Mercat durant un any. Dissenyen “Mons 2022”, un programa anual dividit en tres exposicions que exploren el “món propi”, el “món reflex/dual” i el “món utòpic”, cadascuna amb una durada aproximada de dos mesos i mig. L’objectiu és portar a Sant Just artistes amb recorregut i projecció internacional, envoltant cada mostra d’activitats que expandissin el concepte de mons cap a altres narratives. “No és només l’exposició: volem altres narratives al voltant del concepte ‘mons’.” Aposta curatorial i posicionament • Co-direcció Baringó–Déu, amb criteri compartit i gaudi del procés. • Posicionament: treure Sant Just d’una perifèria cultural i situar l’Espai Mercat en el mapa de l’art contemporani. • Model col·lectiu: evitar solo shows per maximitzar el diàleg entre mons artístics. • Paritat i generacions: 3 dones i 3 homes per bloc, amb veus de 30 i de 50 anys (aprox.), posant l’obra al centre (no la quota). • Diversitat tècnica i conceptual per reflectir el present: l’art com a sismògraf del temps. “Volíem que la paritat no fos conseqüent, sinó que cada obra tingués entitat per si mateixa.” Context local i necessitat • A Sant Just no abunden les mostres d’art contemporani; el projecte apropa noves maneres d’entendre l’art i reivindica l’Espai Mercat. • Evita duplicar el model de Can Ginestar (més local), per obrir finestres i “alimentar-nos” de mirades externes. Avanç de la 1a exposició (febrer–abril) • Anna Dott: performance prèvia i peça visible a la inauguració. • Patricia Dauder: diapositives i dibuixos; memòria fragmentada entre document i ficció; recent exposició a La Virreina. • Sara Rebamor: videoartista alemanya; peça especial i amb to juganer. • Hernan Ardila: escultures (10 peces a sala); materialitat amb memòria d’ús i empremta de l’artista. • Miquel Planas: línia, espai i delicadesa-contundència; escultura, dibuix i un tapís que il·lustren el procés. • Biel Capllong: fotografia inquietant (connexions amb l’estètica Sónar). “Ens interessen les divergències: el monocrom matèric de Planas en contraposició al cromatisme bèstia d’Ardila.” Museografia i textos en sala • No a l’exposició fragmentada: les obres interactuen i es cosen per afavorir lectures creuades. • Text permanent de la Bàrbara (filosofia; referències a Kant) per obrir mirada. • Textos de Montse Solsona (sociologia) repartits per la sala, incloent la carta 21 del tarot com a vincle simbòlic. • Curadoria pensada per entrar per múltiples portes (videoart, dibuix, escultura...). Comunitat, educació i accions paral·leles • Trencar el tabú elitista: visites guiades, implicació del teixit comercial, cultural i educatiu. • Literatura i mons: bibliografia en diàleg amb les obres; accions poètiques (p. ex., Antoni Clapés), i presentacions com la de Maite Salor (26/02). • Escoles: inici amb Escola Montseny i intenció d’incloure les tres escoles municipals; les produccions dels infants s’exposaran a sala al costat dels artistes. • FP Algueró (arts gràfiques): vincular la seva pràctica amb l’art contemporani i el poble. • Missatge clau: incloure públics diversos perquè s’hi sentin còmodes i partícips. Espai, calendari i identitat • Espai Mercat: millores (pintura, adequacions) i capacitat de reconfigurar-se a cada bloc expositiu. • Calendari 1r bloc: fins al 24 d’abril (aprox.); segona exposició al maig; tercera cap al setembre. • Identitat gràfica: cartell en rosa, blanc i negre; el rosa com a mirada (veure “el món de color de rosa”) per desdramatitzar l’art contemporani. • Instagram: @2022mons per comunicació i compte enrere. • Inauguració (5 de febrer, 12 h): rapsoda Víctor (74 anys, veu teatral) declamant poemes en punts del poble i a la plaça del mercat per convocar el veïnat. Sorpresa i misteri • A la mostra hi ha una peça misteriosa (història real d’un “quadre perdut” en l’espai-temps) que introdueix inquietud i joc d’interpretació. • No es desvetlla fora de sala; cal descobrir-la visitant l’exposició. Expectatives i criteris d’èxit • Visibilitat: sumar públic més enllà de la primera setmana i del nucli habitual; obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. • Participació: visites guiades a entitats locals i implicació ciutadana durant tot l’any. • Generositat dels artistes: malgrat agendes i desconeixement inicial de Sant Just, s’han entusiasmat amb la idea. • Èxit a desembre: que “se’n parli”, que més gent s’hi incorpori de forma natural i que Sant Just entri al mapa del recorregut artístic. “Volem posar Sant Just al mapa de l’art contemporani.” Dades i calendari clau • Durada del programa: febrer – desembre (3 blocs de ~2,5 mesos). • 1a inauguració: dissabte 5 de febrer, 12 h, plaça de l’Espai Mercat (rapsoda Víctor). • 1r bloc: fins aprox. 24 d’abril. • Activitat literària: presentació de Maite Salor, 26 de febrer (vespre). • IG oficial: @2022mons. • Lloc: Espai Mercat (passatge del Mercat, 20; darrere/superior del Mercat Municipal de Sant Just).

Visió general Programa «La Justa» (dilluns 24 de gener) amb benvinguda musical i sumari del dia. La primera hora concentra l’actualitat local amb Lua López i la previsió amb Carles Rius. Es presenten els continguts de les hores posteriors (entrevistes i cultura), tot i que a l’àudio aportat s’hi recullen sobretot les notícies municipals, el repassa de portades, i la meteo. Temes principals Mobilitat pública: carril bus-VAO a la B-23 • Acord tancat entre Ministeri de Transports i Generalitat per crear el carril bus-VAO a la B-23 i millorar l’entrada per la Diagonal cap a Barcelona. • Traspàs de titularitat de la via a la Generalitat i projecte a càrrec seu; finançament íntegre i manteniment, del Govern central. • Calendari estimat: obres el 2022 i posada en marxa finals 2023/inicis 2024 (pendent de presentació pública el 1r trimestre). • Actuacions: reducció de mitjana, repintat i creació d’un quart carril per a bus-VAO. Benefici esperat: 30.000 usuaris/dia de bus i millores en seguretat i sostenibilitat. Cultura: Mostra de Cinema Asiàtic al CineBaix • Del 27 al 31 de gener, CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) celebra la Mostra Asiàtica (format de 4 cicles anuals per regions). • Obertura amb la pel·lícula Last Film Show (Pan Nalin), guardonada a Valladolid 2021; un homenatge al cinema a l’estil de Cinema Paradiso. • Recomanació: fer-se soci/a de CineBaix (quota anual reduïda) per gaudir gratuïtament de les mostres i accedir a sales renovades. Agenda literària local (Aquest Llibre Té) • Cicle d’actes (gener–març) a Aquest Llibre Té: vermut literari amb Junil a les terres dels bàrbars (Joan-Lluís Lluís), xerrada sobre Ramon Tremosa, recital del món poètic d’Antoni Clapés, festa de Dijous Gràs, presentació d’El país de l’altra riba (Maite Salord) i presentació il·lustrada de Cavalls salvatges (Jordi Cossà). • Informació detallada d’hores i dates al web de Ràdio Desvern. Portades dels diaris i debat sobre mobilitat lleugera La Vanguardia • Balance d’aliances de govern un any després; entrevista a Pepe Álvarez (UGT) sobre la reforma laboral i a Artur Mas sobre el seu futur polític. • Després de la sisena onada: què vindrà de la pandèmia. • Atropellaments a Barcelona: bicicletes i patinets impliquen el 40% dels casos. "Quan anem sobre rodes... sembla a vegades que pugui haver-hi com aquesta carta blanca" — Debat a l’estudi sobre patinets i bicicletes, el seu compliment de normes (semàfors, calçada) i la necessitat de educació viària i ordenació del boom dels VMP. El Periódico • Fons UE: tràmits amb terminis curts que perjudiquen autònoms i pimes (informe COE). • Barça femení: 7–0 a la Supercopa i retorn de Virgínia Torrecilla després d’un tumor cerebral. • Ucraïna: posició del govern espanyol davant l’OTAN i acusacions britàniques a Moscou. • Llei electoral (possibles canvis d’equilibri), assetjament a la universitat (dades no revisades des de 2008) i gestió del litoral (Bagur qüestiona el Pla de Costes). • Apunt esportiu: victòria del Barça masculí a Mendizorrotza. Previsió del temps (Carles Rius) • Jornada i cap de setmana previs amb fred intens: mínima a Sant Just de 1,2 °C (Can Ginestar), matí a 5 °C amb sensació de 2–3 °C. • Setmana sota anticicló molt ferm: sol i pocs núvols, mínimes baixes i màximes en lleu recuperació fins dijous (fins a 14–15 °C), però nova reculada de màximes amb tramuntana entre divendres i diumenge. • Consell: primeres i darreres hores del dia amb gelades i rosada glaçada; seguir actualització a #MeteoSantJust i al web de Ràdio Desvern. Avanç anunciat (no contingut a l’àudio) • Entrevista a Laura Beringo (direcció) i Quim Déu (comissariat) sobre el cicle d’art contemporani Mons a l’Espai Mercart 2022 (18 artistes i accions paral·leles). • Conversa amb Maria Quintana (Centre d’Estudis Santjustencs) sobre la 25a miscel·lània i llibretetes de Josep Milà i Fontanals; i tertúlia esportiva final. Cites destacades "Visca la cultura." "Una setmana que tornarà a ser molt, molt avorrida" — sobre la monotonia anticiclònica. "Han jugat sols: 7 a 0" — sobre el domini del Barça femení a la final. Enllaços i etiquetes locals • Informació i podcasts: radiodesvern.com (apartat «magazins – La Justa») • Meteo i actualització diària: #MeteoSantJust (Twitter i Instagram)

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Bloc 1 — Dakar 2022 (Aràbia Saudita) Context i recorregut • 12 etapes + 1 dia de descans, amb 8.404 km totals (4.129 km cronometrats) i una proporció altíssima de sorra i dunes. • Navegació subtil i exigent: jeroglífics de pistes i laberints que obliguen a decisions ràpides. Territori i recepció local • Percepció que la població local presta poca atenció al ral·li i que els ramats i nòmades es veuen afectats pel pas dels vehicles. • Respecte per l’entorn: consciència que “passem per casa seva”. Transició energètica i tècnica • Proves amb hidrogen i elèctrics; Audi destaca amb un prototip elèctric competitiu. • La transició és real però gradual; la combustió encara domina a curt termini. Combustible i logística • Refueling planificat en enllaços: tràilers de repostatge cada ~250 km per gasolina (les motos i cotxes més afectats). • Camions: 500–600 L al dia, consum ~400 L/etapa. Com funcionen les etapes (clàssic vs. “normal”) • En el Dakar Clàssic és regularitat: quants menys punts, millor; cal clavar les mitjanes. • Etapa típica: enllaç (asfalt i temps màxim, amb límits de velocitat) + especial (trams especials cronometrats) + enllaç. El cas del team 918 (camió) i la cursa dins la cursa • Gran ritme tota la cursa: 700 punts acumulats (molt pocs) fins a la penúltima etapa. • Penalització de 100 punts per una sortida 10’ abans (error humà de càlcul). • A la penúltima etapa, microavaria d’un manguito d’aigua ressecat per una fuita d’oli: aturada ~30’ i penes de 600 punts per control satèl·lit no complert. • Resultat final: 29è a l’escratx i 4ts en camions (Clàssic), després d’haver liderat 6 etapes. • Pressió psicològica de defensar lideratge molts dies amb un camió de sèrie i pressupost limitat. Navegació, waypoint ocult i polèmica • Jornada clau amb waypoint ocult on molts pilots van perdre hores; Nasser el troba a la primera i s’obre polèmica. • Explicació tècnica: track amb punts a validar a <50 m; sense validar, penalització o exclusió. Terreny i capacitat del vehicle condicionen. Vida a la cursa: ritme, salut i risc • Set i calor: Camelbak per motos i avituallaments en refueling i enllaços. • Navegació a camp obert: sense pista, amb rius secs, dunes i ramats (impactes reals amb camells). • Lesions i mecànica: costelles esquinsades, una etapa sense roadbook operatiu (sense avisos de perill) i conducció “a cegues” gestionant riscos. Estratègies d’equip i jerarquies • Motxillers i rols d’equip segons qui paga i qui lidera; decisions com cedir posició o donar peces al cap d’equip. • Diferència entre equips “de clients” (paguen per competir) i equips d’empresa/fàbrica (pilots assalariats). Dues realitats als camions • Domini Kamaz (equip d’Estat, pressupost i pilots professionals) a la prova principal. • A Clàssics (pre-2000), oportunitat per amateurs competitius; el team convidat hi brilla amb camió de sèrie. Dones al Dakar • Participació femenina creixent: destaca Laia Sanz (debut en cotxes amb molt bon paper), Cristina Gutiérrez, equips 100% femenins (mecàniques incloses), i copilots de primer nivell com la Fina Román. Campionat del Món Rally-Raid • Integració FIA/FIM en un W2RC amb proves com Dakar i Àfrica Eco Race (recupera l’esperit de la ruta clàssica cap a Dakar, però amb menys retorn mediàtic). "És una gincama de gent gran": regularitat, navegació, convivència i resistència mental a parts iguals. Bloc 2 — Berlín: memòria, arquitectura i història Reichstag i Porta de Brandenburg • Reichstag: incendi del 1933, avui dòcil al públic amb la cúpula de Norman Foster (reserva prèvia; “truquet” d’accedir via restaurant). • Porta de Brandenburg: escenari simbòlic del poder (desfilades nazis) i de restitució històrica (quadriga “robada” per Napoleó i retornada). Potsdamer Platz: d’epicentre a laboratori • De centre neuràlgic (Weimar i nazisme) a terra de ningú amb el mur; renaix amb arquitectura icònica (Sony Center, BahnTower). • Records: primer semàfor d’Europa, grans magatzems jueus, i espais de lleure destruïts a la guerra. Barri jueu i memorials • Nova Sinagoga reconstruïda i Museu Jueu (vida i cultura a Alemanya). • Memorial de l’Holocaust (columnes de diferents alçades): experiència immersiva i inquietant. • Sachsenhausen (camp proper a Berlín): centre administratiu de camps; memòria del sistema repressiu. Guerra Freda i Solució Final • Pont dels Espies (Glienicke): escenari d’intercanvi d’espies; cinema i història. • Conferència de Wannsee (1942): directrius de la Solució Final. Germania i l’arquitectura del poder • Projecte megalòman de Speer per a una “capital del món” (Volkshalle, Av. de l’Esplendor): grandiloqüència que no arriba. • Olympiastadion (1936) com a herència visitable. Personatges i cultura • Heydrich: poder i crueltat, paradoxes biogràfiques (música, esgrima) i assassinat a Praga (1942). • “Art degenerat” (1937): exposició propagandística que, paradoxalment, bat rècords de visites. "Averta amb els feixismes: canvien les formes, però el fons persisteix." Bloc 3 — Monestir de Junqueras (Barcelona): història i curiositats Orígens i ubicacions • Fundat al s. XIII com a convent femení vinculat a l’Orde de Sant Jaume, amb trasllats del primitiu emplaçament (prop de l’Arc de Triomf) cap a l’interior de muralla (zona Via Laietana/Jonqueres). • Guerres i reformes constants fins a la demolició al s. XIX. Regles, privilegis i les “monges casadores” • Orde amb vots més laxes (històricament sense pobresa estricta; casos de castedat conjugal i fins i tot matrimoni en períodes antics). • Comunitat formada sovint per noies de famílies nobles, amb rendes i dots. • “Monges casadores”: pati obert on festejaven amb pretendents; un fenomen social barceloní singular. Declivi, usos i trasllat • S. XIX: ocupacions militars, hospital, correccional, caserna i sala de ball “La Palmera”. • Trasllat pedra a pedra de l’església i claustre a la Parròquia de la Concepció (c. Aragó); el campanar “viatger” prové de Sant Miquel (avui plaça homònima). La palmera emblemàtica i memòria • Palmera monumental de l’hort (30 m), intent fallit de trasplantament; perviu en la toponímia i el record popular. • Jacint Verdaguer li dedica un poema que alerta del perill de perdre tresors en nom del progrés.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.