Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9385-9408 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — WhatsApp, Telegram i SMS per impulsar la recollida selectiva: el projecte LIFE a Sant Just Desvern i municipis italians - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — WhatsApp, Telegram i SMS per impulsar la recollida selectiva: el projecte LIFE a Sant Just Desvern i municipis italians

    Resum Idea central Projecte europeu LIFE que utilitza canals de missatgeria mòbil com WhatsApp, Telegram i SMS per conscienciar i millorar els hàbits de recollida selectiva mitjançant missatges positius basats en dades. Punts clau Nudging digital: es prioritzen missatges positius i comparatius veïnals per estimular millores, evitant l’èmfasi en errors o sancions. Comunicació accessible: ús d’eines que tothom té al mòbil per arribar a més gent amb un llenguatge proper. Dades al servei de la ciutadania: aprofitament de milions de dades (p. ex., targetes per obrir contenidors) per fer comunicació personalitzada i rellevant. Recerca sociològica i de governança: tot i la base tecnològica, el focus principal és sociològic i de política pública local. Com s’implementa Canals: WhatsApp (amb cost per missatge), Telegram (gratuït però menys usuaris) i SMS (segons context). Missatges de reforç positiu: comparatives i reconeixements del tipus “millor del barri”. Personalització via dades d’ús de contenidors i patrons de dipòsit. Àmbit i participants Sant Just Desvern és l’únic municipi participant a Espanya en aquest consorci. Tres municipis a Itàlia ja hi participen, amb nous municipis catalans afegint-s’hi. Context italià: més de 4.000 municipis amb porta a porta i ~1.000 amb contenidors tancats. Calendari i estat Idea nascuda fa 2–3 anys; el projecte és ara a mitja fase. Finalització prevista a final de l’any vinent. S’estan revisant resultats preliminars per ajustar estratègies. Indicadors d’avaluació Percentatge de persones que es donen d’alta als canals (WhatsApp/Telegram/SMS). Taxa de baixes i motius (avorriment, percepció d’inutilitat dels missatges, etc.). Grau d’interès dels missatges i implicació real en les pràctiques de reciclatge. Expectatives i hipòtesis Millorar amb menys recursos: equilibrar abast i cost (WhatsApp vs Telegram) sense saturar ni molestar. Pagament per generació (taxa justa): pot ser útil, però no sempre ha de ser la primera eina; el nudging pot precedir o complementar. Context internacional Segons l’experiència del consultor, Catalunya i Itàlia estan al capdavant d’Europa en recollida selectiva i innovació social. A Alemanya, la recollida d’orgànica és sovint mixta amb poda (baixa captura), el pagament per generació és suau i hi ha poca comunicació directa amb l’usuari. Cites destacades "Tu, ets el millor del teu barri." "No pas les coses negatives, sinó coses com mitjanes, coses positives." "És un projecte d'investigació, el LIFE, finançat per la Unió Europea." "Catalunya i Itàlia som els millors d’Europa." Nota logística Ponències avui i demà; visita a Miranda Canigó (Sant Just) per conèixer el sistema de contenidors tancats.

  • Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — Celo, fotocòpies i xinxetes: l’art conceptual com a praxi social (entrevista amb Toni Mercader) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 1/12/2021 — Celo, fotocòpies i xinxetes: l’art conceptual com a praxi social (entrevista amb Toni Mercader)

    Resum de l’entrevista Entrevista amb Toni Mercader a Ràdio d’Esvern sobre la mostra express consultiva “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, presentada a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (25–28 de novembre). La conversa revisita l’art conceptual dels anys 70, el seu component social i polític, els materials i formats d’arxiu emprats i una activitat vinculada: una visita guiada al MACBA sobre la col·lecció Rafael Tous. Context i propòsit de la mostra Exposició de caràcter express i consultiu: accés directe a uns 20 catàlegs i llibres d’art conceptual. Objectiu: sensibilitzar sobre el canvi en la producció artística dels 70, en paral·lel a transformacions socials i polítiques de la fi del franquisme. Títol complet: “celo, fotocòpies i xinxetes: una praxi social”, que qüestiona visions individualistes i mercantilitzades de l’art conceptual. Materials, mètode i organització Documents originals de l’època (1972–78), provinents de les “sèries informatives” comissariades per Mercader a: Banyoles, Prada de Conflent (5a UCE), Tarragona i Terrassa. Estructura en taules: Abans, Durant, Després i Actualitat (com es llegeix avui aquest treball). Ús de materials pre-digitals per a la difusió i el muntatge: celo, fotocòpies, còpies de plano, proves osàliques. Documentació de performances a Vilanova de la Roca en un espai buit de 1.219 m³, difosa per fotocòpia i muntada amb celo, textos i fotografies. “En aquella època no hi havia el Photoshop… i aleshores el cel·lo, les fotocòpies, les còpies de plano, les proves osàliques, servien per difondre.” Audiovisuals projectats Tres films en projecció contínua: 16 mm B/N: film col·lectiu del Grup de Treball. Super 8: accions d’Antoni Muntadas. Super 8: crònica de la invitació de Documenta 5 (Kassel) a quatre artistes d’aquí: Jordi Benito, Robert Llimós, Francesc Cavat i Antoni Muntadas. Art conceptual: definició i dimensió social Definició clau: “L’art conceptual és una actitud, no és un estil.” Posa la idea per sobre del resultat, i a l’època tenia un fort component social i polític, responent a la necessitat d’“emergir” després del franquisme. Recepció i interacció amb el públic Quatre franges de visita (dj. tarda; dv. tarda; ds. matí/tarda; dg. matí) i prop de 100 assistents. Consulta directa de documents (amb guants de cotó); Mercader present com a consultor a sala. Valoració: molt satisfactòria. Activitat vinculada: visita guiada al MACBA Dilluns 13 de desembre, 18:00: visita gratuïta i comentada a “En temps real”, sobre la col·lecció Rafael Tous (MACBA). Places limitades: cal contacte previ amb l’Espai Malaret. Guia: Toni Mercader i personal del MACBA. Periodisme i sentit crític Funció essencial de l’art: desenvolupar el sentit crític de la ciutadania. “La pràctica periodística… és aquesta capacitat crítica d’analitzar la realitat propera i que envolta a cada un de nosaltres.” Notes finals Mercader, amb humor, es declara a “l’època de la petanca”, però celebra el plaer de projectes com aquest. L’exposició ja no és visitable, però queda la oportunitat de la visita al MACBA.

  • La Justa del 1/12/2021 — Sant Just: Premi Delta, aules d’estudi i jocs en català; Llei de l’audiovisual i incendi a BCN a les portades; Nadala del dia i El Temps amb Carles Rius - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 1/12/2021 — Sant Just: Premi Delta, aules d’estudi i jocs en català; Llei de l’audiovisual i incendi a BCN a les portades; Nadala del dia i El Temps amb Carles Rius

    Panorama general de l’episodi • Programa matinal amb introducció musical i sumari, espai d’actualitat local, repàs de portades i previsió meteorològica. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." (Anunci del Voluntariat per la Llengua) Avanç del programa (sumari) • Entrevista anunciada amb Antoni Mercader sobre l’exposició “Celo, fotocòpies i xinxetes, una praxi social” (Espai Carme Malaret). • Projecte europeu Routine Waste amb Michel Ganini: canvi d’hàbits en recollida selectiva; Sant Just és l’únic municipi participant a Espanya. • Secció d’exposicions amb Glòria Conesa: mostra immersiva de Van Gogh a la Cúpula de les Arenes (360º, so, elements tàctils i olfactius). • Llengua: joc d’expressions i frases fetes amb Oriol Lluc. Actualitat local (Sant Just Desvern) Principals notícies • Premi Literari Delta (Narrativa escrita per dones): guanyadora l’Eva Maria Garrigosa per “L’Avocador”. Sant Just coorganitza l’11a edició amb la Biblioteca Joan Margarit i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. • Aules d’estudi: horaris extraordinaris a la Biblioteca Joan Margarit (des del 17 de desembre i dues primeres setmanes de gener) i al Casal de Joves (gener, amb cita prèvia). • Campanya “I tu, jugues en català?” (CPNL): tres comerços locals (Cal Llibreter, Cistelleria Ballart i l’Escrivà) s’hi adhereixen; més de 1.100 jocs en català al cercador del CPNL. Música del dia • Obertura amb Jonas Brothers & Marshmello – Live Before You Love Me. • Clip d’Earth, Wind & Fire – September en el sumari. • Nadala del dia: Andy Williams – It’s the Most Wonderful Time of the Year. • Transició amb “Now and Then”. Repassa de portades (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Temes destacats • Llei de l’audiovisual i quota de català: el Govern espanyol exclou plataformes sense seu a Espanya (p. ex. Netflix, HBO); ERC amenaça els pressupostos si no hi ha canvis. • Tragèdia a Barcelona (pl. Tetuán): mor una família (parella i fills d’1 i 3 anys) en l’incendi d’un local ocupat; debat sobre vulnerabilitat i responsabilitats. • Inditex: Marta Ortega pren el relleu; focus en sostenibilitat i governança. • Omicron: la nova variant ja és a Catalunya (resultats preliminars). • Oriol Boigues (arquitecte/urbanista): mort als 95 anys; llegat a la Barcelona democràtica. • Altres: Alexia Putellas i l’embranzida del futbol femení; protestes sindicals per salaris; papers Villarejo (Aznar i l’IBEX). Efemèride • Dia Mundial de la Lluita contra la Sida (1 de desembre). El Periódico incorpora el llaç vermell a la capçalera. El Temps amb Carles Rius (Meteo Sant Just) Avui i demà • Matí assolellat i fred moderat; possible rebuf de matinada que podria portar ruixats puntuals (fins i tot tempesta) al Maresme/La Selva; difícil però no descartable al Baix Llobregat. • Dijous, a mig matí/migdia: sol i ambient clar. El pont de la Puríssima (Sant Just) • Situació tranquil·la: dijous i divendres amb sol; dissabte variable per un front dèbil; diumenge i dilluns sol. • Sense precipitacions rellevants a Sant Just; vents del NW/N. • Temperatures: migdia 12–14 ºC; mínimes prop de 5 ºC. Sensació hivernal: avui comença l’hivern meteorològic (l’astronòmic, el 21/12). Altres zones i tendència • Pirineu (Pallars Sobirà): episodi de nevades notable entre dijous-divendres i diumenge-dilluns; cota baixa (400–600 m). • Models a llarg termini (desembre): - Model europeu: temperatura lleugerament per sobre la mitjana; precipitació per sobre a la costa (possibles llevantades). - Model americà: temperatura i precipitació en mitjana. • Síntesi: desembre normal en temperatura i una mica més plujós del que toca a la costa per major humitat marítima.

  • Just Blues del 30/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 30/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital

    Panorama general de l’episodi Un episodi d’alta cinefília que combina anàlisi de clàssics, crítica d’estrena i una masterclass sobre música per al cinema amb el compositor convidat Marcos JGR. Els punts més destacats: • Anàlisi profunda de L’escalera de Caracol (1945): context del film noir de postguerra, influència expressionista, fotografia de Nicholas Musuraca i el seu ús del so i el silenci. • Crítica a Spencer (Pablo Larraín): una visió poc entusiasta sobre el seu retrat psicològic de Diana i els seus recursos formals, amb comparatives suggerents. • Recomanació imperdible: "Sis dies corrents" de Neus Ballús, humor quotidià amb intel·ligència social. • Masterclass de bandes sonores: evolució cap a l’híbrid digital–orquestral, flux de treball modern (DAW, MIDI, orquestració amb Sibelius), col·laboració amb el sonidista i decisió artística de quan la música ha de aparèixer i quan ha de callar. "El silenci, en determinats moments, és la millor música —i és música." Clàssics i sensibilitat cinematogràfica • Reivindicació del cinema mut i de Fritz Lang ("La mujer en la luna") per la seva potència visual i rítmica. • Introducció musical del programa amb la BSO de Terra de Telers (2020, Joan Frank Charansonet): to lírico-romàntic i nostàlgic, adequat a l’època de les colònies tèxtils catalanes. Pel·lícula de la setmana: L’escalera de Caracol (Robert Siodmak, 1945) Context i gènere • Inserida en el noir de la postguerra (45–50): visió nihilista i pessimista de l’ésser humà. • Precedent vist com a influència del giallo i l’slasher posterior. "Aquesta és la pel·lícula que li hauria agradat fer a Hitchcock". Estètica i llenguatge cinematogràfic • Fotografia de Nicholas Musuraca: contrastos en blanc i negre, profunditat de camp, nitidesa compositiva. • Expressionisme alemany: mans emergint de l’ombra, distorsions de miralls, angles impossibles, contrapicats; creació de tensió psicològica. • Posada en escena d’interiors amb barroquisme formal: tràvelings laterals i seguiments per escales i passadissos que mantenen la tensió. So, música i silenci • Protagonista muda (no sorda): el film crea un “clima sonor” amb efectes i música que condicionen sense cridar l’atenció. • Ús magistral del silenci per amplificar l’angoixa i la subjectivitat. Thriller i narrativa • Joc de pistes i trampes (fang a les sabates, sospites creuades) com a mecànica essencial del thriller psicològic. • Seqüència icònica del soterrani (Blanche): terror suggerit, mans des de l’ombra; una lliçó de posada en escena. Repartiment i personatges • Interpretacions destacades: Dorothy McGuire, Ethel Barrymore, Rhonda Fleming (presència magnètica en un rol secundari). • Ambientació: casa gòtica, Nova Anglaterra (Vermont), principis del segle XX; arquitectura que justifica el títol i la geografia dramàtica. Fonts i filiacions • Basada en la novel·la d’Ethel Lina White ("Some Must Watch"). • Vinculacions retòriques amb Hitchcock; genealogia cap al giallo i l’slasher. • Curiositat: rol protagonista inicialment pensat per Ingrid Bergman (no prospera per pressupost). A cartellera Spencer (Pablo Larraín) — Visió crítica • Proposta centrada en l’estat psicològic de Diana durant un Nadal clau; no és biogràfica convencional. • Kristen Stewart: treball d’introspecció solvent, però el conjunt deixa sensació desconcertant i irregular. • Metàfores (Anna Bolena) i enemic “invisible” comparats amb la lògica de "Full Metal Jacket" (enemics fora de camp). Moments notables (fotografia oficial), però to desigual. "Si busqueu el relat del final de Diana, no és aquí." Recomanació imprescindible • "Sis dies corrents" (Neus Ballús): humor sobre la quotidianitat i els oficis; empatia i mirada social fina. "Que no se la perdi ningú." Masterclass: Música per al cinema amb Marcos JGR Evolució i llenguatge sonor • Transició cap a la fusió: orquestra + electrònica. L’electrònica aporta textures i flexibilitat que l’orquestra no pot assolir, i viceversa. • Referents: Hans Zimmer (dominància electrònica amb tocs orquestrals), James Horner (veus sintètiques integrades). Indústria, pressupostos i logística • Les grans produccions poden anar a orquestres senceres (p. ex. Londres), però la majoria de BSO actuals són digitals o híbrides. • Decisió funcional: gravar instruments reals quan el matís digital no arriba (p. ex. atacs de corda). L’experiència de sala vs. la llar • Reflexió pessimista sobre el futur de les sales: pantalles domèstiques creixen, però la pantalla gran i el so de cinema són insubstituïbles. "Ens estan atomitzant: veure cinema junts és compartir, encara que en silenci." Oïda, instint i fugir dels tòpics • No és tant “educació de l’oïda” com activar l’instint: evitar clixés (piano "romàntic" en escena d’amor) i buscar una lectura nova que aporti sentit. Procés creatiu i decisions dramàtiques • Lectura de guió i treball paral·lel al muntatge. • Escollir focus: personatge vs història de fons. Quan la imatge ja té força, millor silenci; quan és feble, música per elevar-la. Eines i flux de treball modern • Treball en DAW multipista; registres en MIDI; orquestració en Sibelius; rols diferenciats: compositor, arreglista, orquestrista i director d’orquestra. • Avantatges del digital: flexibilitat per ajustar a muntatge (allargar/retallar), retocar intensitats i textures. Col·laboració amb el sonidista i el diàleg • Evitar trepitjar-se: la música pot embrutar el diàleg si coincideix en freqüències; tria d’instruments per convivència tímbrica. • Assistència a mescles i retocs per claredat global del so. Vida entre projectes i col·laboració autoral • “Postpart” creatiu: necessitat de descompressió psicològica abans d’entrar en un altre univers. • Diàleg amb el director (p. ex. Agustí Villaronga): discrepar per argument dramàtic; una mateixa escena canvia radicalment amb músiques diferents. Projectes en curs • Pel·lícula sobre Dalí (dir. Joan Francia): rodatge previst a la primavera. • Audiollibres a Storytel amb Cinema Book Studios: camp sonor + música; veus: Robert Kessner i Gupli Sajota.

  • Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 30/11/2021 — Marcel Cams presenta “Inmaterial”: escultura entre fusta, ferro i l’espiritualitat

    Resum de contingut Entrevista amb l’escultor Marcel Cams sobre l’exposició Inmaterial, on explora la relació entre matèria i esperit treballant principalment amb fusta i ferro, incorporant tècniques noves i un ús subtil del color. Procés i materials Construeix l’armadura amb varilla de ferro per donar volum i forma. Habitualment entrena amb un material tou (p. ex. escuma) i porta les peces a fundició per convertir-les en blocs de ferro. En aquesta mostra, introdueix el trenat amb fusta mitjançant doblegat de fusta al vapor. Innovació: doblegat de fusta al vapor Permet corbar la fusta amb una finestra d’acció d’uns 10 segons abans que s’esquerdi o es trenqui. Ha estat una investigació recent i és eix central de la mostra. Color i acabats Incorpora color tintat (no pintura opaca) per respectar la veta i l’expressivitat del material. Objectiu: que es vegi la matèria —la fusta o el ferro— i el procés que hi ha al darrere. L’exposició “Inmaterial” Títol escollit per parlar de la no-matèria amb la matèria. La majoria de peces (≈80–90%) són noves i creades el darrer any per a aquest espai. Hi ha 13–14 obres preparades, però l’equip està seleccionant-ne quines “poden respirar” a sala. Núcli de cinc peces centrals pensades específicament per a l’espai. Temes i intencions Dualitats: fusta/ferro, orgànic/mineral, cos/ànima. Motivacions: espiritualitat i amor com a temes universals. Defensa la lliure interpretació del públic i evita sobreexplicar. Trajectòria i obres destacades Materials principals: fusta i ferro; també ha explorat resina, vidre (fosa) i coure. Obra destacada: “Cavallfort” (2012), cavall de ferro a mida real (encàrrec privat a Font Rubí), que va originar una sèrie d’estudis i altres cavalls. Producció i temps Temps per peça: aproximadament de 2 setmanes a 2 mesos. La darrera peça sovint és percebuda per l’artista com “la millor” en el moment de la seva creació. Cita rellevant "Que no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit" Definició d’inmaterial trobada en un diccionari que inspira i sintetitza el concepte de la mostra: parlar de l’intangible a través del tangible.

  • La Justa del 30/11/2021 — Inflació i recaptació fiscal, “Immaterial” de Marcel Camps i Destapa Sant Just; repàs de premsa (Òmicron, Alexia Putellas, estrella de la Sagrada Família) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 30/11/2021 — Inflació i recaptació fiscal, “Immaterial” de Marcel Camps i Destapa Sant Just; repàs de premsa (Òmicron, Alexia Putellas, estrella de la Sagrada Família)

    Panorama general del programa • Programa variat amb trams d’actualitat, cultura local, gastronomia i economia. • Temes centrals: relació entre inflació i recaptació fiscal, entrevista a l’escultor Marcel Camps per la seva exposició “Immaterial”, i testimonis del Destapa Sant Just. Repàs de premsa: esport femení, ciutat i pandèmia • Alexia Putellas fa història: pilota d’or i símbol de l’auge de l’esport femení. • Sagrada Família: nova estrella coronant la segona torre més alta; encesa l’8 de desembre. • Variant Òmicron: deteccions i casos en estudi; alerta de risc elevat segons OMS i G7; reforç de mesures (passaport Covid). • Inflació: pressió a la campanya de Nadal; màxims de dècades a l’IPC. Apunts i context • Conversa distesa sobre “Jingle Bell Rock” i la icònica escena de Mean Girls. • Portades d’Ara, La Vanguardia i El Periódico: equilibri entre bones notícies (cultura/esport) i preocupació sanitària i econòmica. Butlletins informatius (nacional i local) • Nacional: reforç del català a la nova llei de l’audiovisual; tràgic incendi a Barcelona; operacions policials antidroga; justícia (Tribunal de Comptes); Sónar anuncia nous artistes (C. Tangana); esports (èxits de Putellas, Messi i Pedri). • Sant Just: Bibliorecapte Solidari a la Biblioteca Joan Margarit; exposició “Immaterial” de Marcel Camps a Can Ginestar; Festa Fut a Cal Llibreter. Entrevista a Marcel Camps — “Immaterial” (Can Ginestar) • Materials i tècnica: treball sobre fusta i ferro, amb noves investigacions en doblegat de fusta al vapor. “Permet donar-li una flexibilitat a la fusta que només dura uns 10 segons… si no, s’esquerda.” • Processos: estructures de varilla de ferro trenades amb material tou (escuma o fusta) i fundició a bloc de ferro; enguany incorpora tints per respectar la veta de la fusta. • Concepte: relació entre cos i univers, dualitats (matèria/no-matèria, ferro/fusta, cos/ànima), amor i transcendència. Definició d’“immaterial”: “no es pot percebre pels sentits perquè pertany a l’esperit.” • Exposició: majoria d’obres de 2021, cinc peces pensades per a l’espai central del Celler de Can Ginestar; criteri d’edició a sala perquè “les peces respirin”. Gastronomia i comerç local — Destapa Sant Just • Bar al Mercat (Paco): “Delícia de caballó”: pebrot fregit farcit de truita de patata amb ceba tendra; participació concentrada en dissabtes migdia; bona acollida i visibilitat per a públic nou. • Trini’s Cafè Bistró (Trini): “Trini’s Bomb”: bomba de carn picada, èxit de vendes (100–120 per cap de setmana); bon balanç però manca d’informació i errada al passaport que descrivia una tapa diferent; expectativa pels premis (inclòs el del client: “el seu pes en vi”). Economia amb Rafel — Inflació i recaptació fiscal • Dada clau: en els nou primers mesos, recaptació fiscal +14% amb PIB +5% i inflació ~5%. • Mecanisme: la pujada de preus (energia, carburants, cistella) eleva bases imposables (especialment IVA), de manera que l’Estat recapta més fins i tot amb tipus reduïts puntuals. • Exemple: llum de ~80€/MWh amb 21% IVA (16€) vs. >200€/MWh amb 10% IVA (20€) ⇒ més recaptació tot i menor tipus. • Efectes pressupostaris: menys despesa per ERTO (de 4M persones a ~300k) i més ingressos ⇒ dèficit a la baixa. • Risc i sostenibilitat: l’augment recaptatori és en bona part inflacionari i temporal; si la inflació baixa cap al 2% (objectiu BCE), la recaptació es normalitza; incertesa sobre matèries primeres. • Impacte social: pèrdua de poder adquisitiu per a les llars; l’Estat hi guanya, el consumidor ho pateix en la cistella de la compra. Idees clau Inflació impulsa recaptació via impostos sobre preus (IVA, carburants, energia). “Immaterial” explora la no-matèria amb llenguatge de matèria i artesania exigent (fusta al vapor). Comerç local: el Destapa dynamitza bars i cafès, visibilitza oferta i crea comunitat, amb marge de millora en comunicació.

  • M de Música del 29/11/2021 - episode art
    M de Música

    M de Música del 29/11/2021

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 29/11/2021 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 29/11/2021

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 29/11/2021 — Ple de novembre a Sant Just: moció “Municipi lliure de totalitarisme” rebutjada, defensa de la immersió (25%), nou contracte del SAT, zona blava/verda, nova deixalleria i llums de Nadal - episode art
    Entrevistes de la Justa
    30'

    Entrevistes de la Justa del 29/11/2021 — Ple de novembre a Sant Just: moció “Municipi lliure de totalitarisme” rebutjada, defensa de la immersió (25%), nou contracte del SAT, zona blava/verda, nova deixalleria i llums de Nadal

    Resum executiu Episodi centrat en els punts clau del ple municipal de novembre a Sant Just Desvern amb la portaveu de Junts per Catalunya, Laia Flotats. Es tracten mocions i acords sobre convivència i espai públic, educació i política lingüística, serveis socials (SAT), mobilitat (zona blava i verda), gestió de residus (nova deixalleria) i campanya i enllumenat de Nadal. Tanca amb una crida al suport del comerç local i un tram musical. Convidats i context Convidada: Laia Flotats (portaveu de Junts per Catalunya a Sant Just Desvern) Format: Entrevista amb presentador/a sobre els principals acords del ple municipal de novembre Temes principals del ple i posicions 1) Moció “Municipi Lliure de Totalitarisme” rebutjada (regidor no adscrit Quico Ferrer) Votació: Rebutjada amb el vot contrari de Junts, ERC, Movem, la CUP i la regidora no adscrita. Motiu de rebuig (segons Junts): • La moció incloïa acords que pretenien obligar l’adhesió a determinats conceptes, cosa que contradiu el mateix rebuig al totalitarisme. • > "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord amb alguna cosa encara que no hi estiguin." • El problema de fons es vincula a l’incivisme (pintades i cartells fora d’espais habilitats), no a un debat sobre totalitarisme. Proposta: Impuls d’una ordenança municipal específica per a neteja ràpida de pintades, recerca d’autors i sancions, i per a ús correcte d’espais de difusió. 2) Complement de productivitat per formació del personal de l’Ajuntament Vot de Junts: Abstenció (criteri habitual en matèria de personal). Raó: • Des de l’oposició no es disposa del coneixement diari sobre l’organització interna i les relacions laborals per valorar amb precisió. • Mesura recurrent que passa cada any pel ple. 3) Servei d’Ajuda a Domicili (SAT) Aprovació del nou expedient: gairebé 837.000 € anuals, contracte de 2 anys + 2 de pròrroga. Què és el SAT? • Servei per a gent gran i persones amb dependència; accés mitjançant informe favorable de Serveis Socials. • Tasques: cures personals, higiene, compres, suport domèstic. Ajust del plec: La demanda real ha estat inferior a la prevista; es redacten noves bases i s’ha fet una pròrroga de 6 mesos de l’actual contracte. 4) Immersió lingüística i sentència del 25% del TSJC Moció aprovada (adhesió a Som Escola); només el regidor no adscrit s’absté. Argumentari de Junts: • El castellà és omnipresent a l’oci digital i als mitjans, i l’alumnat el domina sobradament: > "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant". • La immersió lingüística és clau per la cohesió social: > "És una eina de cohesió social molt important". • Defensa que, com a llengua oficial, el català ha de ser protegit i fomentat també des de l’Estat. 5) Vaga al sector públic (educació) i ingerències El col·lectiu docent percep la sentència com una ingerència en la seva tasca professional. S’emfatitza la confiança en el criteri pedagògic dels mestres i la necessitat d’autonomia. 6) Enllumenat i campanya de Nadal Encesa de llums a la Plaça Antoni Malaret; nou contracte amb prop de 200 elements. Tecnologia: LED de baix consum; horari: des de l’encesa de l’enllumenat públic fins abans de mitjanit. Objectiu: intensificar la il·luminació als eixos comercials per dinamitzar el comerç local, millorar la seguretat i crear ambient nadalenc. 7) Nova zona blava i verda (a partir del 3 de gener, barri Centre) Model similar a Barcelona: zona verda per a residents (no residents amb tarifa alta) i zona blava per a rotació. Finalitat: • Prioritzar l’aparcament dels veïns en superfície. • Afavorir la rotació a zones comercials. • Evitar l’estacionament de llarga durada de persones que no són del barri. • Resoldre el dèficit en barris antics sense aparcaments soterrats. 8) Nova deixalleria municipal Finançament: Subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya d’uns 580.000 €. Ubicació: Polígon sud-oest, a tocar de l’ITB. Prioritats de servei: • Ampliar horaris (tardes i caps de setmana) per facilitar l’ús ciutadà més enllà d’horaris laborals. • Convertir l’equipament en un espai d’educació ambiental amb tallers de reutilització, reparació i reciclatge. 9) Crida final Foment del comerç local durant la campanya de Nadal i millora de la difusió de les activitats (com la Fira de Nadal) per part de l’Ajuntament. Moments destacats (cites) "És precisament el que fa el totalitarisme, obligar tothom a estar d'acord..." "Vivim en un món globalitzat... el castellà és un idioma predominant i dominant." "És una eina de cohesió social molt important." Música i crèdits Trams musicals de Nadal (incloent "Mistletoe") i peça final d’ambient (“A Beautiful Day”). Repetició de crèdits/locució: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.