Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

9433-9456 de 30511
  • La Justa del 25/11/2021 — 25N a Sant Just: violència de gènere i dones migrants, llibres per desmuntar l’amor tòxic, nou vial B‑23 i novetats a Instagram - episode art
    La Justa
    2h 42min

    La Justa del 25/11/2021 — 25N a Sant Just: violència de gènere i dones migrants, llibres per desmuntar l’amor tòxic, nou vial B‑23 i novetats a Instagram

    Resum general del programa Programa especial pel 25N, amb focus en la violència masclista i la realitat local de Sant Just d’Esvern. La jornada combina informació de servei (notícies, meteo i butlletins), entrevistes i cultura, amb tres blocs forts: Dones migrants i violències: testimoni i anàlisi amb Mònica Parra, autora de “Migrar i resistir”, sobre les violències que pateixen en ruta i en destí. Llibres per desmuntar l’amor tòxic: recomanacions d’Oriol Saneuja per identificar i superar mites de l’amor romàntic i el maltractament psicològic. Procés jurídic de les víctimes: guia pràctica amb l’advocada Desirée sobre com activar l’ajuda legal, què esperar i com empoderar-se per sostenir el procés. A més, s’anuncia una nova passarel·la per a vianants i bicicletes sobre la B‑23 (1 M€ el 2022 i 4 M€ el 2023) i es tanquen novetats de xarxes socials (Instagram Stories a 60s, badges als directes, xifratge i feed de Facebook). 25N: Dones migrants i violència de gènere Entrevista a Mònica Parra (autora de “Migrar i resistir”) Clau: El viatge migrant ja és dur per si mateix, però esdevé encara més violent pel fet de ser dona. Violències en ruta: • Líbia: centres de detenció, violacions, esclavisme i matrimonis forçats. Moltes dones arriben embarassades dels seus violadors. • Àsia/Turquia: abusos sexuals a la feina, casaments forçats i indefensió per manca de papers. Relats reals: • Namja (19 anys): controlada per un home “que l’ajudava”; probable trata; acaba tancada a Alemanya. • Vinda: dona lesbiana, fuig d’agressions i estigmes; parla per les que no arriben. • Cinc germanes: abusos laborals i sexuals a Turquia; impotència per denunciar. Europa i fronteres: externalització, militarització (Frontex) i “retorn en calent”. Crida: cal teixit ciutadà i xarxes d’acompanyament per visibilitzar i combatre la violència. “Tinc esperança en un moviment ciutadà que mogui tot això i tingui força.” Cultura i pensament: llibres per desmuntar l’amor tòxic Recomanacions amb Oriol Saneuja Coral Herrera: • “Mujeres que ya no sufren por amor” — Desmuntar el mite de l’amor romàntic i el príncep blau. • “Hombres que ya no hacen sufrir por amor” — Implicar els homes en el feminisme i trencar la masculinitat patriarcal. Robin Norwood: “Las mujeres que aman demasiado” — Quan estimar significa patir, estem estimant massa. Prioritzar autoestima i límits. Marie-France Hirigoyen: “El acoso moral” — Maltractament psicològic en parella, família o feina: paraules, mirades i insinuacions que no deixen marques visibles. Idees clau: - Trencar rols rígids; l’amor sa no fa patir. - Els homes han de ser part activa del canvi, no espectadors. - Detectar el gaslighting i el maltractament emocional precoçment. Procés jurídic i suport a les víctimes (amb l’advocada Desirée) Primera passa: si detectes microviolències o violència verbal, informa’t amb un/a advocat/da abans que escali. Novetat legal: ara, en presentar denúncia, la dona té assistència lletrada immediata a comissaria. Itinerari recomanat: • Assessorament previ (fills, habitatge, hipoteca, possibles mesures cautelars). • Treball transversal: advocacia + treball social + psicologia per empoderar i sostenir el procés. • En alguns casos, via civil (separació/divorci) a temps per tallar l’escalada. Infants: protegir-los de la violència i de la violència vicària. Risc: entre un 20–30% de casos es retiren abans del judici si no hi ha prou acompanyament i suport emocional. Pandèmia: augment de casos detectats en etapa postconfinament. “Fer pinya (entorn i professionals) fa més difícil que la víctima hagi de recular.” Actualitat local i serveis Nova passarel·la B‑23 (Laia Flotats) Pressupost estatal: 5 M€ — 1 M€ (2022) per projecte i inici d’obra, 4 M€ (2023) per execució. Objectiu: connexió a peu i en bici entre Sant Just i Sant Joan d’Espí (Hospital Moisès Broggi), avui limitada a vehicles. Sant Just Notícies i agenda 25N Minut de silenci, lectura de manifest, testimoni de víctimes i activitats (taller d’autodefensa, marxa del Baix Llobregat). Ple municipal (servei d’ajuda a domicili, cuina Escola Bressol, Collserola, etc.). Meteorologia (Carles Rius) Aiguat i pedregada de matinada: ~22 l/m² (17 l en 1 h forta). Pedres a Sant Feliu. Tendència: millora de sud a nord; cap de setmana amb mínimes de 2–3 ºC i sensació de gelor (vent NW). Butlletins (Catalunya Ràdio) 25N institucional (manifest i protocol de violències quotidianes). UAB: tensió per acte de “S’ha acabat”. Reindustrialització Nissan: converses amb Great Wall Motors. Covid-19: hospitalitzats estables; incidència >100. Accidents i successos: Ascó (CO2); operatiu contra Boixos Nois. Esports: Champions (City, PSG, Madrid...), Eurolliga Femenina (Uni Girona), handbol, bàsquet (Gasol a Girona). Xarxes socials (amb Vanessa Montserrat) Instagram Stories a 60 segons: una sola peça sense talls (alleuja l’edició). Els Reels mantenen la seva força de visibilitat (crítics els primers 15 minuts d’engagement). Badges per directes: monetització per creadors (requereix adhesió al programa de monetització). Xifratge d’extrem a extrem: a Messenger/Instagram s’endarrereix fins 2023 (WhatsApp ja el té). Facebook: personalització de la secció de notícies (més control del que vols veure). “Ni violències ni hòsties.” Campanya de la Generalitat per fer visibles les violències quotidianes.

  • Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental

    Visió general de l’episodi Capítol centrat sobretot en el Festival de Terror de Molins de Rei 2021 (Terror Molins), amb una mirada a la seva temàtica anual —la contracultura—, la nova edició híbrida i un repàs del palmarès amb opinions crítiques. També hi ha una obertura que posa en context l’auge del cinema asiàtic a festivals internacionals i, en el tram final, un focus en el documental My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan, que segueix 20 anys la vida d’un nen afganès. Bloc 1 — Terror Molins 2021: contracultura, xifres i palmarès Temàtica i esperit 2021: la contracultura • Definida (en paraules del director del festival, Javier Roeda) com els moviments, pràctiques i veus als marges de la cultura oficial. • El festival ho materialitza amb un fanzine temàtic, homenatges (p. ex. a Arrebato, de Zulueta) i connexions amb figures com Pere Portabella. "La contracultura... moviments i persones que creen al marge del que seria la cultura oficial" — Javier Roeda Format i rècords d’assistència • Edició presencial al 100% + mòdul online sense duplicar contingut: dos circuits complementaris. • Rècords: >6.000 assistents, +11% vs. 2019; 89 peces (llargs, docs, curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • Sensació de comunitat i retrobament post-pandèmia. Palmarès i crítiques • Millor pel·lícula: In the Earth (Ben Wheatley). Ecoterror atmosfèric en clau de recerca científica en plena pandèmia. - • Fortaleses: personatges sòlids, bogeria progressiva i to de thriller eco; ecos d’Annihilation. • Direcció, guió i millor actriu: Coming Home in the Dark (James Ashcroft). - • Thriller psicològic neozelandès amb segrest-road movie, passats traumàtics i subtext racial. - • Punts forts: tensió sostinguda, interpretació de Daniel Gillies (Mandrake). - • Límits: alguns flashbacks innecessaris que “sobreexpliquen”. • Millor fotografia: The Medium (Banjong Pisanthanakun, prod. Na Hong‑jin). - • Valor fotogràfic: integració docu/ficció a l’inici. - • Crítica dura al segment found footage: incoherències formals i deriva esperpèntica final. - • Idea clau: proposta que hauria funcionat millor com a comèdia que no pas com a terror seriós. • Secció Being Different: Masking Threshold (proposta POV radical sobre un so constant obsessiu i experimentació domèstica). - • “Tour de force” de diàleg intern i recerca compulsa. • Millor guió: Undergods (Chino Moya). - • Estructura de nines russes: històries dins d’històries amb intrusos que desestabilitzen famílies i grups. - • Tò d’esperpent i comèdia negra, potència visual de videoclip i disseny de producció distingit. • Bloody Madness: The Sadness — gore extrem i virtuosisme d’efectes especials. • Millor curt: Sweet Mary, Where Did You Go — peça hipnòtica i gairebé sense diàleg, amb eco visual a Midsommar i aura de maledicció. Produccions espanyoles destacades • Y todos arderán — valoració molt negativa: esperpent, diàlegs febles, deriva de paròdia involuntària (comparada amb el pitjor de 30 monedas). • La pasajera (Raúl Cerezo, Fernando González Gómez) — road movie de BlaBlaCar amb esperit Carpenter i passodobles sonant al caset; eficient, sense pretensions. - • Origen real: anècdota amb una passatgera racista que va inspirar la premissa. Bloc 2 — L’auge del cinema asiàtic i el rol dels festivals Premis internacionals i onada asiàtica • Repassada fulminant a guardons: Cannes, Venècia, Berlinale, Sitges, San Sebastián. • Noms clau: Ryusuke Hamaguchi, Apichatpong Weerasethakul, i consolidació d’autories asiàtiques en circuits A. Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) • Concebut com a mosaic de narratives locals (Menene Gras): - • Descoberta de llocs, paisatges i identitats que altres mitjans no capten. - • Accés anual a cimera i emergència del cinema asiàtic sense “obsessió” pel calendari d’estrenes. Bloc 3 — Documental: Afganistan, 20 anys de vida filmada My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (Phil Grabsky, Shoaib Sharifi) • Seguiment de 20 anys (de nen a adult) de Mir Hussein, des de les coves de Bamiyan (després de la destrucció dels Budes) fins a Kabul. • Eix temàtic: infància en guerra, desplaçament, pobresa i construcció d’un ofici (periodista/càmera) en un context d’atemptats i inestabilitat política. "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film encarna aquest principi amb Mir. Narrativa, ètica i producció • Estructura “boyhood documental”: creixement real en pantalla que reflecteix el país en paral·lel. • Dilemes: la càmera que documenta també exposa; fer-se periodista a Kabul és risc vital. • Context i genealogia: - • Precedents de Grabsky: The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011). - • L’última peça compila, actualitza i co-dirigeix amb Shoaib Sharifi, clau per rodar in situ. Idees clau • Contracultura com a brúixola curatorial: fanzine, homenatges i veus marginals. • Híbrid presencial-online que amplia públic i múscul professional. • Palmarès amb lectura crítica: quan el to i la forma (p. ex. found footage) no s’alineen, el resultat es ressent. • El cinema asiàtic segueix marcant ritme autoral i premis. • El documental com a memòria viva i espill d’un país, amb tensions ètiques inevitables. Frases destacades "Molins és la puresa del terror" — Daniel Byers (director del curt Penumbra) "El found footage exigeix coherència formal; si cau, cau tota la proposta" — Sobre The Medium "Quan t’estàs avorrint d’una història, Undergods et salta a la següent i la connecta" — Sobre l’estructura del film de Chino Moya

  • Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 24/11/2021 — La fam com a vergonya global: “El hambre” (Martín Caparrós), especulació alimentària i responsabilitat personal

    Context i convidats Programa Paraula Viscuda (Ràdio d’Esperança) amb la Lina i la Montserrat Chiró (Montse). Convidat: Lluís Casals, activista social i president de Sant Just Solidari, amb experiència a Gàmbia. El tema central gira al voltant del llibre “El hambre”, del periodista argentí Martín Caparrós. Llibre i tesi central Tesi clau: la fam és “la gran vergonya de la humanitat” i un fenomen estructural, lligat al neoliberalisme i al capitalisme, més que no pas a una suposada manca global d’aliments. • El món produeix el doble del menjar necessari per alimentar tothom, però la fam persisteix per causes econòmiques i polítiques. • La fam és la pobresa més extrema: afecta sobretot els pobres entre els pobres. • Arcadi Oliveres és citat com a referent en fer pedagogia amb dades per entendre l’economia i els seus impactes. Metodologia del llibre: micro i macro Caparrós combina: • Històries concretes (p. ex., una mare en un suburbi de Calcuta que cada dia busca 200–250 g d’arròs per als fills) per mostrar el patiment real. • Anàlisi estructural i dades globals per identificar les macrocauses: mercats, especulació, desigualtats, governs i polítiques. "¿Y cómo carajo podemos vivir sabiendo todo esto?" (Caparrós) Dades clau que colpegen • Cada dia moren aproximadament 25.000 persones de fam; això és més que sida, tuberculosi i malària juntes. • A l’Àfrica, segons la FAO: 90 milions de desnodrits (1970) → >250 milions (2019). • Al món, unes 800 milions de persones no mengen prou (≈1 de cada 10). • A la borsa de Chicago, la especulació amb el blat mou uns volums equivalents a 50 vegades la producció mundial anual. • Contrapunt moral: el mateix dia de l’11S (~3.000 morts), la fam va matar ~25.000 persones; i l’endemà també. Especulació, finances i proximitat del problema Clau econòmica: l’aliment és un “actiu segur” perquè sempre es ven; això incentiva especulació en moments de crisi. • El 2008, grans fortunes i especialment plans de pensions (suecs, noruecs, etc.) van refugiar-se en mercats d’aliments, empènyer preus i agreujar la fam. • Això ens implica: els nostres estalvis i pensions poden finançar pràctiques que empitjoren la fam, el desnonament d’habitatge públic o la contaminació (ex.: Delta del Níger), o fins i tot armes. • Opaquedat bancària: costa saber on s’inverteixen els diners; cal fer les preguntes incòmodes. Experiències de camp (Gàmbia) Lluís explica situacions de pobresa però no de fam extrema a Gàmbia. Ex.: un jove que rep un pinxo de carn en guarda la major part per a la família; a casa, només arròs. Recorda que hi ha centenars de milions de persones que s’alimenten bàsicament d’un plat d’arròs, i no cada dia. Ajuda internacional: riscos i paradoxes Crítica a l’ajut mal dissenyat: segons l’economista africana Dambisa Moyo (Dead Aid, “ajuda que mata”), el gran ajut estat-a-estat sovint no funciona i pot generar dependències o dany col·lateral. • Exemple UE: enviament d’excedents de pollastre congelat al Senegal que destrueix els petits negocis locals; quan s’acaben els excedents, el mercat local ja està arruïnat. • Exemple de campanya mediàtica: mosquiteres finançades massívament (Sharon Stone) col·lapsen una petita empresa local que en fabricava; bon propòsit, mal impacte. Ètica i responsabilitat personal (què podem fer) Missatge clau: tot i ser un problema estructural, hi ha espais de compromís individual. • Transparència i exigència: preguntar on s’inverteixen pensions i estalvis; apostar per banca ètica i fons responsables. • Consum conscient: reduir el malbaratament alimentari; valorar cadenes curtes i productes que no destrueixin mercats locals. • Educació: sensibilitzar infants i joves sobre el valor del pa de cada dia i la responsabilitat col·lectiva. • Incidència: donar suport a organitzacions i polítiques que regulin l’especulació alimentària i protegeixin la sobirania alimentària. Dimensió espiritual i tancament El programa tanca connectant l’ètica social amb l’espiritualitat: el “Pare Nostre” invoca “el pa de cada dia” per a tothom, cridant a la coherència i a la responsabilitat. Cites destacades "El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas." "Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente." "En la bolsa de Chicago se negocia cada año una cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial." Conclusió La fam no és inevitable, és el resultat de decisions polítiques i financeres. El llibre de Caparrós, la lectura de dades i els testimonis de Lluís Casals ens interpel·len a mirar de prop les nostres finances, reduir el malbaratament, exigir regulació i actuar amb criteri perquè el pa de cada dia arribi, realment, a tothom.

  • Entrevistes de la Justa del 24/11/2021 — Res no es pot amagar: postguerra, burgesia i el dilema de l’adulteri — Drets de les dones ahir i avui (Premi Literari Delta) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    24'

    Entrevistes de la Justa del 24/11/2021 — Res no es pot amagar: postguerra, burgesia i el dilema de l’adulteri — Drets de les dones ahir i avui (Premi Literari Delta)

    Context i convidada Conversa amb Conxita Solans sobre la seva novel·la "Res no es pot amagar", obra guanyadora del Premi Literari Delta. L’autora explica l’origen del llibre, la construcció de la protagonista i els grans temes: postguerra, burgesia barcelonina, matrimoni de conveniència i el conflicte moral de l’adulteri. La xerrada s’obre també a una reflexió sobre els drets de les dones, el seu retrocés i avenços, i el paral·lelisme amb l’actualitat. La novel·la Inspiració i ambientació • Arrel real: Solans parteix de converses amb una dona gran que va viure el període previ a la guerra, la guerra i la postguerra. • Barcelona burgesa: la protagonista, l’Àngela, passa d’un poble del Maresme a una Barcelona burgesa desconeguda per a ella, amb canvis de residència i de relacions socials. • Ficció sobre base real: l’autora "enovel·la" la història, afegint-hi imaginació per dotar-la de cohesió narrativa i tensió dramàtica. Protagonista i conflicte • Àngela no és una heroïna idealitzada: és una dona senzilla, atrapada en maltractaments psicològics i control social. • Matrimoni de conveniència: un patró històric on l’"honor" i l’economia familiar prevalen sobre els sentiments femenins. • El dilema de l’elecció: entre la conformitat (amb conflictes greus i risc d’infelicitat) i una aventura incerta amb un altre home, en una època que penalitza durament les dones. • Doble moral: l’home amant és presentat com a protector però també frívol; la novel·la no l’idealitza ni el demonitza. Recursos narratius i to • Element dramàtic central: recurs literari que dona potència i tensió a la trama, mantenint l’interès fins al final. • Escriptura planera: estil clar, fàcil de llegir, centrat en els sentiments humans per sobre de les floritures. • Final obert: prefereix tancar etapes, no vides; el lector pot imaginar el futur dels personatges. Drets de les dones: ahir i avui Marc legal i social històric • Segona República: avenços com el dret al vot i el divorci; • Postguerra i franquisme: retrocés; l’adulteri femení penalitzat fins i tot amb presó, mentre l’adulteri masculí sovint era celebrat socialment. • Honor familiar: el cos i la conducta de la dona es consideraven patrimoni de la família, no una esfera d’autonomia personal. Persistències al present • 25N i violència masclista: la llibertat formal no elimina violències i desigualtats (salarials, d’accés a càrrecs, etc.). • Totes les capes socials: els abusos i assassinats travessen classes; la crueltat no depèn de l’entorn econòmic. • Canvi de rols: alguns homes no accepten l’alliberament femení, reproduint la lògica de la "raó de la força". "La força de la raó i no la raó de la força" Procés creatiu de Conxita Solans • Escriure sobre el que sap: combina trossets de vida i testimonis reals amb la imaginació. • Humanitat al centre: personatges plausibles, sense heroïcismes, que reaccionen segons emocions recognoscibles. • No ciència-ficció: aposta per la versemblança emocional i la proximitat vital. Publicació i trajectòria • Premi Delta: obra guanyadora; presentacions retardades per la pandèmia. • Nous projectes: dues novel·les posteriors; una, finalista del Josep Pla, prevista per publicar; una altra sobre una dona excepcional del segle XVI al Baix Llobregat. • On trobar el llibre: disponible a diverses biblioteques, inclosa la Biblioteca Joan Margarit.

  • La Justa del 24/11/2021 — Informatius locals: taller LinkedIn i xarxa de dones emprenedores; Black Friday solidari per la Marató; música amb Manu Chao i Mariah Carey - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 24/11/2021 — Informatius locals: taller LinkedIn i xarxa de dones emprenedores; Black Friday solidari per la Marató; música amb Manu Chao i Mariah Carey

    Resum general Programa magazine matinal des de Ràdio Desvern amb un inici marcat per pluja i cel gris i un sumari que avança notícies locals, previsió del temps i entrevistes de la segona i tercera hora. L’espai d’avui combina informació de proximitat, agenda cultural i social, i música. "Bé, plou, no veus el sol i llavors no saps en quina hora..." (entrada distesa abans de notícies) Notícies locals (1a hora) Taller online de LinkedIn per a emprenedors/es (25 de novembre) • Nou taller adreçat a emprenedors/es i empreses de Sant Feliu, Sant Joan Despí i Sant Just per aprendre a aprofitar LinkedIn en clau empresarial i de vendes. • Objectius: crear i reforçar la marca personal i d’empresa, augmentar visibilitat i expandir la xarxa de contactes per impulsar vendes. • Quan i com: dijous 25/11, de 15:00 a 17:00, en format online, a càrrec de Marc Cots (Ciberteca). • Inscripció: gratuïta via formulari a la web de Ràdio d’Esvern. "Per apuntar-s'hi, no cal tenir coneixements previs." Black Friday solidari amb Esvern Comerç i Empreses (26 de novembre) • El Black Friday a Sant Just pren un caire solidari: un tant per cent de cada compra als establiments associats es destinarà a la Marató de TV3. • La Marató d’enguany està dedicada a la salut mental, que afecta 1 de cada 4 persones en algun moment de la vida. • La jornada solidària culmina el diumenge 19 de desembre (30a edició de la Marató). "És per això que si compres en un dels establiments associats a Esvern Comerç i Empreses, estaràs participant a la Marató de TV3 d'aquest 2021." Càpsules audiovisuals i xarxa "Role Models" (emprenedoria femenina) • Presentació de càpsules amb converses entre Alícia Murciano (Regidoria de Gènere i Igualtat) i dones emprenedores locals; i Pedro Soria (Empresa i Innovació) amb directives d’empreses del municipi. • Projecte: Generant Role Models en Igualtats a les Empreses, per visibilitzar el talent femení i crear sinergies entre Sant Just, Sant Joan Despí i Sant Feliu amb suport de la Diputació de Barcelona. • Crida a noves participants: contacte via 662 371 083 o [email protected]. "Amb aquests vídeos es busquen dones, emprenedores i directives de Sant Just que vulguin formar part d'aquesta xarxa." Música i falques Bloc musical 1 • Manu Chao — "Je ne t’aime plus": peça d’obertura abans de l’informatiu. Anunci • Falca: FP.AMB.cat (Formació Professional, amb suport de la Fundació Barcelona FP i l’AMB). Bloc musical 2 (to nadalenc) • Mariah Carey — "All I Want for Christmas Is You": primera incursió nadalenca al programa a petició de la Lua. Moment distès: Marató, disc i decoració de Nadal • Conversa informal sobre quan començar a decorar la casa per Nadal, el disc de la Marató i tradicions domèstiques. • Consens amable: el novembre és molt d’hora; molta gent ho fa prop de Santa Llúcia / Pont de la Puríssima. "El novembre és d'hora... per mi el Nadal vindria a ser des de Nadal i ja s'acabaria per Reis." Temes avançats per a la 2a i 3a hora (sumari) • Previsió del temps amb Carles Rius (durada de la pluja aquesta setmana). • Entrevista: Conxita Solans, guanyadora del Premi Delta de Narrativa per a Dones per "Res no es pot amagar" (drets de les dones i llibertat femenina). • Bloc d’actualitat amb Maria Quintana (Centre d’Estudis Santjustencs), incloent la vetllada poètica del 16 de desembre. • Exposicions: Drap-Art, Festival Internacional d’Art Sostenible de Catalunya, amb Glòria Conesa. • Expressions, dites i refranys: tema del dia, l’or, amb Oriol Lluc.

  • Just Blues del 23/11/2021 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 23/11/2021

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 23/11/2021 — Johnny Guitar, House of Gucci i la música de Marcos JGR: color, duels i onades sonores - episode art
    Cinema sense condicions
    56'

    Cinema sense condicions del 23/11/2021 — Johnny Guitar, House of Gucci i la música de Marcos JGR: color, duels i onades sonores

    Clàssic de la setmana: Johnny Guitar (1954, Nicolas Ray) Per què és especial • Direcció de Nicolas Ray: mirada bohemia, anticlàssica, amb una planificació visual d’alt nivell (picats, contrapicats i coreografia de càmera). • Protagonistes femenines potents: Joan Crawford (Viena) i Mercedes McCambridge dominen la pantalla; lectura sovint qualificada de protofeminista dins el western. • Subtext polític: al·legat contra el macarthisme a través del motiu del linxament i la persecució injusta. • Estètica i color: ús del procediment de color de Republic (“Truecolor”) que aporta una paleta singular; vestuari molt marcat (negre, vermell, fúcsia i blanc) i interiors amb pedra i textures que dialoguen amb l’entorn. • Arquitectura i espai: influència de Frank Lloyd Wright en la concepció del saló de Viena, integrant elements geològics i contrastos cromàtics. "Les mirades de Mercedes McCambridge a Joan Crawford són àcid sulfúric pur" Temes, influències i guió • Amor i ferides: passió devastadora entre Viena i Johnny (Sterling Hayden) articulada en diàlegs de gran intensitat (l’emblemàtica escena del “Mienteme”). • Influència a la Nouvelle Vague: rastre a Godard (Pierrot le fou) i Truffaut (ecos en La sirène du Mississippi) en la dicció emocional i els diàlegs durs. • Guionistes: Philip Yordan i Ben Maddow signen una adaptació amb nervi clàssic (referències a Lanza rota, L’home de l’Oest, Pànic als carrers o La caiguda de l’Imperi Romà). • Rivalitat real al rodatge: tensió Crawford–McCambridge aprofitada per Ray per augmentar la intensitat dramàtica. • Economia del Far West: xoc entre el progrés (el tren, el projecte empresarial de Viena) i els ramaders com a força reaccionària. Detalls cinèfils • Color i materials: la fotografia explota el Truecolor per donar caràcter; vestuari i decorats com a motor expressiu. • Posada en escena: el saló com a espai teatral-psicològic; foc i destrucció reutilitzats com a motiu visual. • Recepció i estatus: ignorada als Oscars com a “sèrie B”, però avui considerada obra de culte del gènere. Crítica ràpida: House of Gucci (Ridley Scott) El millor • Repartiment de luxe: Lady Gaga (aplaudida), Adam Driver, Al Pacino, Jeremy Irons, Jared Leto. • Producció i ambientació: vestuari i direcció d’art de primer nivell; trajecte temporal del 1970 als 1990 ben situat; to musical italià consistent. • Tema central: ascens i caiguda d’una família que s’autodestrueix; transformació moral de Maurizio. El que grinyola • Estructura i salts: alguns canvis d’actitud (sobretot de Maurizio) resulten poc motivats; muntatge amb “sals” bruscos. • Aportació tangencial: es critica la planificació visual d’“A Star Is Born” (càmera a l’espatlla, primers plans continus), tot i valorar positivament Gaga com a actriu. Entrevista a Marcos JGR: composició per al cinema Orígens i mètode de treball • Vocació i reinvenció: la crisi del 2007 l’empeny a professionalitzar la passió per la banda sonora, amb DAWs i llibreries d’orquestració. • Primer contacte clau: enviament d’una peça a una productora i connexió immediata amb Agustí Villaronga. • El testament de la Rosa: música com a ambientació volàtil i espiritual per a un documental íntim sobre Rosa Novell. “Jo vull el guió. Me’l llegeixo, en capturo l’esperit i començo a compondre; després ajusto amb el muntatge.” El ventre del mar (Villaronga) • Concepció sonora: leitmotiv d’“onades” orquestrals que van i vénen, com el mar; to poètic sobre una història tràgica (145 nàufrags, 15 supervivents en 10 dies). • Posada en escena: tractament teatral i econòmic d’espais (fàbrica amb dipòsits com a “plató”); fotografia impecable de Josep Maria Civit. Fonts literàries i adaptació • Inspiració a Alessandro Baricco, “Oceano mare” (capítol central com a base). Connexions amb l’adaptació d’“Incerta glòria”. Born a King (Nacido Rey, 2019) • Superproducció i enregistrament: Royal Philharmonic, 70 músics, Abbey Road, direcció de Paul Bateman. • Decisions tècniques clau: substitució de flautes clàssiques per timbre àrab; microfonia de contrabaixos a prop de la corda per capturar el vibrato propi de música àrab. • Professionalitat: sessions quasi sense assaig; precisió orquestral impactant. “Quan treballes amb més professionals, és més fàcil: saben exactament què han de fer.” Idees clau • Johnny Guitar: western de color i passions, amb lectura política i femenina avançada al seu temps. • House of Gucci: espectacle interpretatiu i de producció amb desequilibris de muntatge. • Marcos JGR: composició des del guió, leitmotivs orgànics i experiència d’alt nivell d’enregistrament internacional.

  • Entrevistes de la Justa del 23/11/2021 — Els homes ploren: un àlbum il·lustrat per repensar la masculinitat i l’educació emocional (entrevista amb Joan) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 23/11/2021 — Els homes ploren: un àlbum il·lustrat per repensar la masculinitat i l’educació emocional (entrevista amb Joan)

    Tema central Un nou llibre il·lustrat de Joan aborda la construcció social de la masculinitat i reivindica que els homes també ploren i poden expressar tot l’arc d’emocions, no només la ràbia. Objectiu del llibre Trencar estereotips de gènere que limiten els nens a la duresa i a la invulnerabilitat. Ampliar el ventall de què vol dir ser home: possibilitar la vulnerabilitat, la tendresa i l’autoexpressió sense judicis. Oferir una eina pedagògica per a llars i escoles que ajudi a parlar d’emocions i gènere des de ben petits. "L’únic sentiment que se’ns legitima és la ràbia" "A ell ningú li havia ensenyat a ser un home" Idees clau Socialització de gènere: la masculinitat sovint es construeix "a la contra" del que s’etiqueta com a femení; això restringeix l’expressió emocional dels nens. Vulnerabilitat legitimada: a les dones se’ls permet socialment mostrar més emocions; als homes, no. El llibre interpel·la aquest biaix. Coeducació: cal ensenyament emocional que normalitzi totes les emocions per a tothom, des de P5 i l’adolescència, moments clau de pressió social. Buit editorial per a nens: existeix molta literatura que empodera nenes, però menys materials que ampliïn els models de nens i homes. Públic i ús educatiu L’obra és per a infants i també per a adults que els acompanyen. Útil per a aules i famílies per obrir converses sobre gènere, emocions i estereotips. Experiència personal i paternitat Joan parteix d’experiències pròpies (p. ex., no atrevir-se a portar una bossa de petit per por a la burla) i de la criança (el seu fill porta clips i gometes). Mostra com els infants no tenen prejudicis d’entrada; aquests s’incorporen socialment amb l’edat. Recepció i crítica Accepta la crítica constructiva i rebutja l’agressiva. Matisa objeccions del tipus “les dones també ploren”: el llibre no ho nega; denuncia que el plor es nega especialment als homes. Publicació i disponibilitat El llibre es publica avui i arriba a les llibreries via distribuïdora. Si no és en estoc, es pot demanar i arriba en pocs dies. Projecte paral·lel: Zoo il·lustrat Col·laboració amb Zoo: 5 cançons convertides en àlbums il·lustrats amb materials pedagògics (amistat, matriarcat, cures, etc.). Inclou CD cantat per infants; projecte cuinat durant dos anys (retardat per la pandèmia). Procés creatiu Quan la història està clara, les il·lustracions prenen uns 3 mesos. Treballa amb “llavors” d’idees que madura fins que encaixen amb el seu moment vital. Missatge final Tots som tot: fortalesa i fragilitat, ràbia i tendresa. Educar per a la llibertat d’expressió emocional i el respecte és clau per desmuntar corsets de gènere i construir una societat més sana.

  • La Justa del 23/11/2021 — Sant Just avui: voluntariat en bici, Mutek amb Clara Aguilar, portades del dia i previsió amb pluges de llevant i fred intens - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 23/11/2021 — Sant Just avui: voluntariat en bici, Mutek amb Clara Aguilar, portades del dia i previsió amb pluges de llevant i fred intens

    Visió general del programa Matinal informativa des de Ràdio d’Esvern amb: notícies locals de Sant Just, repàs a les portades (ARA, La Vanguardia, El Periódico) i una previsió del temps molt detallada amb pluges de llevant i una entrada de fred intens per al cap de setmana. "El més destacat ens pot caure entre les 7 i les 10 de la nit." Notícies locals de Sant Just 1) Voluntariat ‘En Bici Sense Edat’ – Curs de formació • Inicien un nou curs de voluntariat per retornar la sensació d’anar en bici a persones grans o amb diversitat funcional, amb tricicles elèctrics adaptats. • Formació en dues sessions: teòrica online (26/11) en dos torns i pràctica presencial a Sant Just Solidari (C/ Montserrat, 2). • Requisits: ser major d’edat, fer la formació, disponibilitat mínima sostinguda de 6 mesos. • Inscripció gratuïta amb places limitades (xarxes d’En Bici Sense Edat o notícia de Ràdio d’Esvern). "És un projecte realment preciós" — es destaca la implicació veïnal i social. 2) Cultura: Clara Aguilar presenta ‘Misteri Isol’ al Mutek Connect • L’artista santjustenca Clara Aguilar presenta el seu xou en directe a la Sala Polo dins del festival Mutek Connect. • Àlbum debut de música electrònica amb samplers i sintetitzadors; projecte transversal amb videoart i performance. • Triple concert amb Clara Aguilar (Misteri Isol), Frida Monjin (estrena europea de Matthew Johnson) i Kyoka (directe audiovisual ‘Water’). • Enllaç amb la pandèmia (ajornament previ) i accés amb passaport Covid o PCR 72 h. Es remarca que en directe és molt més espectacular per la integració d’audiovisuals. 3) Llibre de fotografia ‘Sant Just Confinat’ (Francesc Fàbregas) • Presentació a l’Espai MercArt (24/11, 19 h). • Recull imatges del confinament a Sant Just, algunes inèdites i d’altres de l’exposició del primer aniversari de l’estat d’alarma. • Fàbregas, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona, Talento de l’Acadèmia de TV i Premi ARC. • Cal inscripció prèvia (Ajuntament de Sant Just o Ràdio d’Esvern). Portades del dia Diari ARA • Canvi d’aliances: pacte ERC–Comuns per als pressupostos de la Generalitat i Barcelona (retrets de Junts; Aragonès força suport a Colau a BCN). • Tema Covid: el passaport Covid es perfila com a mesura per frenar el virus de cara al pont. • Economia: la meitat de les pimes tardaran un any a recuperar el nivell precrisi. • Cultura: mor Noah Gordon (95 anys), autor d’El metge. • Institut del Teatre: les víctimes mereixen un acte de reparació. La Vanguardia • Aprovats els comptes amb suport dels Comuns; es tensa el bloc independentista (irritació a Junts i crisi al Govern). • Fons europeus: només 21% activat (5.700 M€ de 27.000 M€ previstos). • Veto judicial al passaport Covid per a oci nocturn i restauració al País Basc (manca de marc general). • UE: alarma per la fatiga social amb la pandèmia. • Esports: el Barça juga la Champions contra el Benfica, amb baixes en la davantera. • Negoci: Mobile World Congress amb reserves per sobre de les expectatives. El Periódico • Transportistes: marxa lenta i embussos per la prohibició d’entrar a la ZBE des de l’1 de gener. • Aragonès canvia d’aliats per aprovar pressupostos (fredor a Junts). • FPA: s’avança la preinscripció per evitar col·lapse. • Procicat i experts, favorables al passi Covid per evitar més restriccions. • Cultura: mor Noah Gordon. • Esports: Pedri guanya el Golden Boy (millor talent jove d’Europa). Previsió del temps (Carles Rius) Panorama general • Situació de llevant amb ventades i precipitacions que pugen de sud a nord. • Vent de llevant sostingut entre 20–50 km/h i cops màxims destacats (fins a 53,3 km/h a Sant Just). Quan plourà i quant? • Inici de pluja entre 15–16 h; el gruix entre 19–22 h (amb possible tempesta i pluja molt intensa en poca estona). • Acumulats previstos a Sant Just: 20–50 l/m² fins dijous al matí. • Dimecres: jornada grisa amb pluja intermitent i vent de llevant persistint. "Probablement la pluja més destacada serà entre les 7 i les 10 de la nit." Evolució i fred • Dijous: encara molts núvols; lleguer descens tèrmic. • Divendres: més clarianes, però entra tramuntana/mestral i aire fred en alçada. • Cap de setmana i inicis de la setmana vinent: fred de ple hivern. Mínimes 2–5 °C a Sant Just i màximes < 10 °C diumenge i dilluns. "Començarem el desembre congelats." Context de pluja 2021 a Sant Just • Any molt sec: acumulats d’uns 260 l/m² (mitjana habitual 500–600 l/m²). • Contrast amb 2020: prop de 780 l/m² (inflats per dos temporals). Sense ells, aproximadament ~500 l/m² (mitjana). • El delta de l’Ebre acumula enguany registres >1.000 l/m². Recomanacions • Per al partit del Barça: portar capelina (el paraigua no servirà amb el vent). • Qui viatgi a l’interior (p. ex. Pallars Sobirà): mínimes -10/-11 °C en zones fredes; cal abrigar-se molt. • Compartiu fotos/vídeos de la pluja a xarxes amb l’etiqueta Meteo Sant Just i etiquetant la ràdio. Apunts de serveis i cultura • Anunci del Voluntariat per la Llengua i indicatius musicals entre blocs. • Recomanacions musicals: Clara Aguilar – “Pussy Picnic”, Rosalía – “Con altura”, versions de “Sunny” i altres temes com a cortinetes. Punts clau • Pacte ERC–Comuns desbloqueja pressupostos a Generalitat i BCN; debat sobre passaport Covid. • Voluntariat inclusiu a Sant Just: En Bici Sense Edat inicia nou curs. • Cultura local amb projecció: Clara Aguilar al Mutek Connect; memòria del confinament amb Fàbregas. • Temporal de llevant: pluges notables avui i fred intens el cap de setmana.